06/02/2013

1

Agricultura, alimentació i

llavors

Josep Roselló i Oltra

IVIA - Associació Llavors d`ací

Poques activitats han anat tan lligades al

desenvolupament de la nostra societat com

l´agricultura.

Durant milenis el ser humà ha seleccionat vegetals i

animals per a la seua alimentació, dins de les lleis

de la naturalesa, adaptant-se a ella i respectant-la.

06/02/2013

2

No obstant, tan sols en els darrers 50 anys, desde la imposició generalitzada del model agrariindustrial...

...l`agricultura ha passat de ser benefactora dela humanitat a crear greus problemesambientals i a amenaçar la nostra salut i ladel medi natural.

El segle XIX aplica el mètodecientífic a la millora agrícola iels canvis apareixenràpidament.

A partir de la Segona GuerraMundial creix notablement l`ùsde pesticides per a controlarplagues, malalties i "malesbrosses“.

Pocs anys després es formula elmodel de la "RevolucióVerda“.

A l`Estat Espanyol, les dècadesdels anys 50 i 60 presentenuna forta mobilitat interna de lapoblació, és la immigració.

06/02/2013

3

IMPACTES DE L´AGRICULTURA

CONVENCIONAL

A la Unió Europea, els dos

problemes més importants de la

política agrària, són els

excedents agrícoles i la

contaminació mediambiental.

Són conseqüència del model

agrícola industrial que busca

vendre als mercats

internacionals

Les tècniques que fan possibles

els grans augments de

producció al mateix temps

provoquen, inevitablement,

danys ambientals.

Conseqüències ambientals del model actual de producció agrària intensiva

• Contaminació d´aigües subterrànies.

• Contaminació d´aigües superficials

• Pesticides i salut pública.

• Pèrdua de sòl fèrtil.

• Empobriment de la diversitat genètica.

• Balanç energètic negatiu.

• El problema de la ramaderia.

• La qualitat dels aliments.

• Els problemes socials al camp.

• Deslocalització i pèrdua de sobirania alimentaria

06/02/2013

4

Cap on camina el model actual...

Desapareix la diversitat d`estratègies productives de cada cultura i ecosistema, en el procés de globalització.

El sector agropecuari perd importància front a la indústria alimentària (IA).

Increment del producte alimentari elaborat, sense identificar bé els components.

La producció d`aliments es converteix, cada vegada més, en una línia industrial, en la qual es fabriquen components intercanviables

Els perdedors en

aquest procés són:

• els països pobres

• els xicotets agricultors

• el medi ambient

• i també els

consumidors.

06/02/2013

5

Els consumidors tenim molt a dir, la nostra participació és necessària per a definir el model de producció, distribució i consumi que volem.

Hem de ser conscients del poder de decisió de la compra, i que el nostre poder de compra ha de ser utilitzat per a recoltzar models més sostenibles.

La solució en mans de tots i totes...

Actualment la societat reconeix com a valor de

gran interès la diversitat biològica.

El valor de la biodiversitat:

– La reducció de la mateixa significa una reducció

de recursos per a respondre a futures necessitats.

– A més a més de la seua consideració estètica,

ètica o de patrimoni natural

AGRI - CULTURA

06/02/2013

6

No obstant la preocupació per la conservacióde la diversitat biològica no va aparellada auna preocupació semblant per la conservacióde la diversitat cultural.

La diversitat cultural és un patrimoni propi de lahumanitat, que sols la humanitat pot garantir,i que es troba amenaçada per la pròpia accióde l`home.

06/02/2013

7

En el sector agrari el causant d´aquest canvi ha

sigut el procés de modernització de

l´agricultura.

Que ha consistit en la substitució de les pràctiques

agràries tradicionals (i amb elles les seues

estructures i relacions socials), i del conjunt de

coneixements i sabers, per un altre conjunt de

pràctiques, sabers i valors que provenen del

complex urbà-industrial, (i que busquen integrar

totes les agricultures en un sistema d`alimentació

mundial)

06/02/2013

8

Paraules que expressen eines, mots propis o funcions

del cultiu de l´arròs tradicional. (Zaragozà. 1983)

Abaixadora

Agle

Aixalma

Aixavegó

Albardó

Arrancapota

Arrancar la parva

Barcella

Batuda a pota

Brins

Brinques

Cant de l´encolla

Carret de garbejar

Coada

Coltellina

Cordada

Desbarbar

Draga

Encaular

Endauar

Enllemenat

Entauladora de

ganivets

Escamutxó

Estil·lar

Fer xerevia

Filat

Garramotxa

Geniva

Genivó

Guaix

Llerada

Llop

Manat

Mantornar

Marranet

Mola

Perellonada

Portell

Raguda

Ramàs

Rastra

Rebatre

Remelsos

Remossons

Rutllo de plats

Sargandilles

Soll

Tallador

Terrers

Tiràs

Tregilla

Tròlec

Vencill

Vereda

Xapullar

06/02/2013

9

FRUITERS GRANS HORTALISSES HERBES

Adzebrons

Albercoquer

Alberxiques

Ametler

Aranges

Avellaner

Bresquiller

Cireres

Cirueler

Codonyer

Figuera

Garrofer

Ginjoler

Guindes

Llidoner

Llimer

Llimoner

Magraner

Nesples

Noguera

Peres

Pomes

Presseguer

Sarmenyes

Taronger

Adçerquo

Alcarauya

Alfalç

Alquena

Arròs

Batafalua

Blat

Cigrons

Civada

Comins

Dacsa

Faves

Fesols

Llentilles

Mill

Ordi

Paniç

Pastell

Pèsols

Roja

Spelta

Tramella

Tramussos

Albergínies

Albudeques

Alls

Carabasses

Cebes

Cogombres

Cols

Encisam

Escalunyes

Melons

Naps

Pastenagues

Porros

Ràbens

Xirivies

Alfàbega

Anglentina

Artemisa

Besoludi

Buglosa

Celedonia

Clavellina

Donzell

Eufrasia

Fragasta

Gauig

Gezmil

Hisop

Julivert

Lliri

Meravelles

Menta

Moradiux

Pom d´amor

Romer

Roses

Ruda

Sajolida

Sàlvia

Violes

Relació d´espècies trobades a un mercat a València per Francesc Eixeminis(1383),

citades al llibre “REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA”. València 1499.

06/02/2013

10

Sabem molt poc de la nostra alimentació.

Comprem, preparem i ingerim els aliments sense saber quasi res de la seua procedència: ¿com s´han cultivat?, ¿amb quina aigua s´han regat?, ¿quins pesticides s´han utilitzat?, ¿quants residus han deixat?.

La forma de cultiu condiciona la qualitat dels aliments, el seu contingut en nutrients i la presència de residus perillosos per a la nostra salut i la de la nostra família.

ALIMENTACIÓ

Per a que els aliments arriben a la nostra taula, ¿quan es colliren?, ¿quant han viatjat? ¿quanta energia s´ha utilitzat en cultivar-los, elaborar-los i distribuir-los? ¿com s´han conservat...?

El consumidor desconeix que les distàncies a que es distribueixen els aliments obliga a collir-los abans de madurar, y després, madurar-los en cambres o forçar-los el canvi de color.

06/02/2013

11

En la seua preparació els aliments poden sofrir diferents processos : congelació, irradiació, deshidratació.

Poden ser embossats en plàstics i altres materials d`on prenen metalls i/o vernissos.

Per a millorar la seua presència reben colorants, antioxidants, estabilitzants, etc...,

Tots aquestos són processos normals de la indústria alimentària, són tan corrents que pareix impossible consumir aliments sense passar per ells.

Podem preguntar-nos quines han estat les condicions de treball durant la seua producció... i quant rep l´agricultor pel seu treball...

En moltes ocasions la producció industrial d´aliments explota treballadors temporals i/o inmigrants, inclosos menors d´edad.

L´agricultor rep una part mínima del preu final dels aliments, la resta se ho queda la distribució i la venda.

06/02/2013

12

• La qualitat de la nostra

alimentació depén de

aquests llargs i

desconeguts processos,

que defineixen un model

concret de producció i

consum, és el model

industrial.

• Però no és l´únic model,

hi ha altres opcions com

la producció ecològica.

Quan la nutrició té com a

finalitat el rendiment més

elevat, es danya la

qualitat de l`aliment.

Aquest principi és aplicable

també al model ramader.

No hi ha dubte que els

increments en producció

de carn, en porc i aus,

han donat com a resultat

un descens de la qualitat.

06/02/2013

13

L´agricultura convencional

inverteix en produir plantes

de grans calibres, amb

elevat contingut d´aigua i

escàs valor mineral, però

amb color verd intens.

Aquest alt contingut en aigua

facilita la podrició,

especialment en les fulles

exteriors, on més aigua

existeix.

Ja fa temps existeixen models de producció d´aliments que asseguren la salut als consumidors, sense degradar el medi ambient i conservant la diversitat biològica i cultural dels sistemes agraris.

La nostra referència és l´agricultura ecològica.

06/02/2013

14

El tema és important:

Les llavors son al mateix tempselement de reproducció i aliment

Sense llavors no hi ha agricultura, lallavor és la collita en potencia

Les llavors no son sols un recursproductiu, son part de la cultura i labase de l`alimentació

Les llavors son un producte social icomunitari al llarg del temps

La biodiversitat agrícola, i la diversitatcultural associada a ella, estanpatint un important retrocés.

LES LLAVORS

Pèrdua de biodiversitat agrícola• Des de principis del segle passat s`ha perdut fins un 75% de la

diversitat genètica dels cultius agrícoles (FAO, 1993).

• Una tercera part de les 4.000 races d`animals domèstics utilitzadesen el mon, per a l`agricultura i l`alimentació estan en perill oamenaçades d`extinció.

• Des del 1930 en Grècia han desaparegut un 80% de les varietatstradicionals de blat.

• Estats Units en la actualitat conserva sols un 3% de les varietats decultius d`hortalisses existents en 1900.

• Una sola raça vacuna aporta el 60% de la producció lletera en laUnió Europea.

06/02/2013

15

IMPORTANCIA DE LES VARIETATS TRADICIONALS

Destaquen com la millor herènciadels nostres avantpassats queles domaren i modelaren a partirde les formes silvestres.

Des de fa unes dècades, estemoblidant, marginant i perdent, deforma irreversible, aquestpatrimoni

La causa és la substitució per altresvarietats milloradescientíficament, que responen aun determinat tipus d´agriculturagran consumidora d´adobsquímics, herbicides i fitosanitaris

VARIEDADES REGISTRADAS DE TOMATE

(1997)

Abiertas

Híbridas

VARIEDADES REGISTRADAS DE

PIMIENTO (1997)

Abiertas

Híbridas

1300

600

114 83

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

nº

de v

ari

ed

ad

es

1859 1954 1986 1995

Año

EVOLUCIÓN DE LAS VARIEDADES DE

TRIGO EN ESPAÑA

06/02/2013

16

Quan parlem de recuperar llavors tradicionals, parlem també derecuperar el coneixement cultural i el model de producció onaquestes llavors tenen sentit...

Actualment l únic model de producció on tenen futur les llavorstradicionals és en l´agricultura ecològica

Amb la pèrdua de

material autòcton es

perd part de la

nostra història, de la

nostra identitat, dels

sabers associats al

cultiu d´aquestes

llavors.

La solució pot passar per:

– Recuperar l´ús d´aquestes varietats.

– Recordant la seua qualitat específica i la raresa del seu localisme

– Regulant-les en denominacions d´origen.

– De forma que el consumidor valore la qualitat, i la conservació de

recursos naturals i formes de vida que suposa el seu cultiu

– És necessària la seua col·laboració consumint-les.

06/02/2013

17

I és que les llavors i elsrecursos genèticss`han transformat enmercaderies..., queamb les lleis de lapropietat intel·lectuales poden patentar.

Oblidant alsbiotecnòlegsoriginals: elsagricultors i lessocietats tradicionals

Les llavors tradicionals estan relacionades amb la salut i

l`alimentació.

Recordem que les varietats tradicionals són la base de la gastronomia

local....

... i cada gastronomia aprofita allò que produeix el seu agrosistema...

...de totes les formes possibles...

..així les varietats locals són la base de la nostra forma de menjar...

la dieta mediterrània... la més sana del món

06/02/2013

18

La diferència fonamental és la qualitat dels aliments.

Primer cal definir el concepte de qualitat, el mercat considera preferentment caràcters visuals com: calibre, color, absència de defectes externes, etc.

Com veiem són caràcters totalment estètics i no ens diuen res del seu valor nutricional o del model d´obtenció.

Varietats locals, tradicionals i autòctones.

En sentit estricte, una varietat autòctona és aquella que s'hadomesticat, passant des del seu estat silvestre al cultivat, en elmateix lloc on s'utilitza actualment.

Des de temps immemorial s'han anat portant espècies i varietatsd'un lloc a un altre del planeta, quan porten molt de temps sentutilitzades pels agricultors acaben sent varietats locals,tradicionals o localment adaptades

Només en cultures molt aïllades es manté la producció únicament

basant-se en espècies o cultivares autòctons

06/02/2013

19

¿Què és una bona varietat...?

Aquella que mostra la màxima adaptació al medi agrari i permet a

l'agricultor assolir els seus objectius de producció.

Açò requereix un esforç continuat de selecció per part de

l'agricultor

Les varietats locals posseeixen dues característiques

que les fan especialment interessants per al seu

maneig en sistemes agroecològics.

• són poblacions heterogènies (és a dir, formades

per individus més o menys diferents entre si)

• s'han desenvolupat a partir de la selecció feta pels

agricultors.

06/02/2013

20

PERQUÈ SÓN IMPORTANTS LES LLAVORS TRADICIONALS

L'heterogeneïtat de les varietats locals

Confereix als cultius una major estabilitat enfront de les

pertorbacions

Es coneix que hi ha una certa correlació entre diversitat i estabilitat

(Gliessman 2001). Aquesta estabilitat es basa en dues propietats dels

sistemes heterogenis

- la resposta diferenciada a la pertorbació per part dels

individus

- ràpida recuperació després de cessar aquesta

pertorbació.(alguns autors anomenen a aquesta propietat

“Resilència”)

La racionalitat dels agricultors en el maneig

dels recursos fitogenètics (el cas de la

selecció local)

Per a l'agricultor tradicional el sistema de millora imanteniment de les varietats significa aconseguir una

resposta estable i elàstica a una àmplia gamma de

factors: clima, sòl, i fins i tot als gustos i tradicionsgastronòmiques o culturals de la població on viu.

Açò fa que les varietats desenvolupades baix un sistema de

selecció tradicional, siguen molt diferents de les varietats

desenvolupades per les empreses de llavors comercials enun model de producció diferent.

06/02/2013

21

La millora dels cultius que fan els agricultors

ecològics consisteix en:

Identificar dins de la població de plantes les que presenten les millors qualitats

per a les característiques que els interessen.

Detectar i aïllar els grups de plantes que presenten caràcters agronòmics

diferents de la resta.

Estudiar el comportament de les plantes seleccionades i comprovar el seu

interès econòmic i agronòmic.

Evitar barrejes o creuaments amb altres grups de plantes de valor diferent.

El procés de recuperació de les varietats

locals

Actualment comptem amb dues fonts principals per a aconseguir

varietats locals: els agricultors tradicionals i els bancs de llavors

L'obtenció del material vegetal a partir dels agricultors locals

comporta tres grans avantatges

– és un material disponible en l'entorn pròxim i és relativament fàcil

aconseguir-ho gratis o a canvi d'un altre material

– coneixement de primera mà: sobre característiques de la planta i

del fruit, relatiu al maneig, etc.

– els caràcters fenotípics estaran més o menys fixats i sabrem què

és el que estem cultivant.

06/02/2013

22

Alguns problemes de les llavors

facilitades pels agricultors:

– baix percentatge de

germinació ja que no sempre

les llavors es conserven en

condicions de temperatura i

humitat adequades i no

sempre són de la collita

anterior

– mescles de diferents varietat

– el nombre d'espècies i

varietats que podem tindre

esperança d'obtindre dels

agricultors del nostre entorn

és molt limitat

bancs de llavors oficials

principals avantatges:

l'enorme diversitat del material que

conserven i que solen donar el

material gratuïtament o a canvi

d'alguna varietat que no

tinguen.

principals inconvenients :

- lentitud en la gestió de la donació

.

- varietat sol arribar ben sovint prou

desestructurada

-l'escassa informació que solen

posseir sobre el material

vegetal.

06/02/2013

23

Llavors d`ací

Associació sense ànim de lucre. Constituïda per

agricultors professionals, aficionats, consumidors i

ciutadans en general que comparteixen

Objectius principals :

• El coneixement i la conservació de les varietats tradicionals

• La realització d`accions, projectes i programes de sensibilització

per a promoure el seu ús dins del marc de l`agricultura

ecològica

• Establir una xarxa d`intercanvi d`informació entre agricultors

• La defensa de la recuperació del coneixement agrari sobre el

cultiu i les costums associades al camp

06/02/2013

24

Bancs de llavors per a l`intercanvi

Mètode de treball:

Fases:

1.- Recollida de material vegetal i, si es posible, informació

agronòmica i cultural asociada

2.- Registre i primera agrupació i selecció (pasaport)

3.- Cultiu, descripció botànica (dades mínimes) i valoració

agronòmica

4.- Conservació i multiplicació per a la col·lecció

5.- Selecció i millora dels tipus més interesants amb agricultors i

consumidors

6.- Oferta als agricultors amb el servei de prèstec

COLECCIO DE LLAVORS LOCALS

06/02/2013

25

COLECCIO DE LLAVORS LOCALS

• Vistas de variedades locales guardadas en al colección de

semillas.

COLECCIO DE LLAVORS LOCALS

06/02/2013

26

COLECCIO DE LLAVORS LOCALS

GRÀCIES PER LA SEUA ATENCIÓ