aguas subterráneas
description
Transcript of aguas subterráneas
Acercamiento a la población al conocimiento sobre algunos manantiales
representativos de Álava
Arabako Iturburu Esanguratsu Batzuen Ezagutzari Hurbilketa
AGUAS SUBTERRÁNEASLURPEKO URAK
1. edición: Septiembre de 2012Patrocinador: URA© AGUAS SUBTERRÁNEAS. Acercamiento a la población al conocimiento
sobre algunos manantiales representativos de ÁlavaDirector del Proyecto: ACOA-AKETexto, fotos y gráficos: Inma Mugerza (hydrolur)Cartografía: Fernando Solsona e Inma MugerzaDiseño: PRN Sistemas, S.L.Impresión: Gráficas IrudiDepósito legal: VI-731/12
1. edizioa: 2012ko IrailaBabesle: URA© LURPEKO URAK. Arabako Iturburu Esanguratsu Batzuen Ezagutzari
HurbilketaProiektuaren zuzendaritza: ACOA-AKETestua, argazkiak eta grafikoak: Inma Mugerza (hydrolur)Kartografia: Fernando Solsona eta Inma MugerzaDiseinua: PRN Sistemas, S.L.Inprimatzailea: Gráficas IrudiLege gordailua: VI-731/12
PRÓLOGO
Las aguas subterráneas constitu-yen un tema poco conocido para la mayoría. Existen numerosas leyen-das y falsas creencias en torno a ellas y cuando se habla del ciclo hi-drológico, las aguas subterráneas rara vez aparecen representadas en él y, si lo hacen, es de forma anecdótica y poco rigurosa. Según datos de la Diputación Foral de Ála-va, los recursos hídricos subterrá-neos en Álava se cifran en 325.000 millones de litros al año y de los 429 núcleos de población de Álava, 198 son abastecidos total o parcial-mente con aguas subterráneas. Llama la atención, sin embargo, que la mayor parte de las personas que se abastecen de este recurso, lo desconocen.
Uno de los objetivos de la Direc-tiva Marco del Agua (Directiva 2000/60/CE) es proteger, mejorar y regenerar todas las masas de agua subterránea y evitar el aumento de la concentración de cualquier con-taminante, debida a las repercusio-nes de la actividad humana, con el fin de reducir la contaminación de las aguas subterráneas. La activi-dad humana nos incluye a todos. Sin embargo, difícilmente puede cuidarse y protegerse algo que se desconoce.
Esta publicación pretende acercar a los ciudadanos las aguas subterrá-neas. Para ello se han elegido seis manantiales repartidos por la pro-vincia (Araia, Sobrón, Peñacerrada, Techa, Zarpia y Salburua) y se ha explicado de forma muy resumida sus principales características. Para facilitar la comprensión del mismo se ha incluido un glosario con algu-nos términos de interés.
HITZAURREA
Herritarrok ez ditugu lurpeko urak ezagutzen. Kondaira eta sinesmen faltsu ugari daude beraien inguruan eta uraren zikloaz hitz egiterakoan, gehienetan, ez dira bertan islatzen eta, agertzekotan, ez dira modu zuzenean azaltzen. Arabako Foru Diputazioaren datuen arabera, Arabako lurpeko ur-baliabideak urteko 325.000 millioi litro dira. Gainera, Arabako 429 hiriguneetatik, 198 lurpeko urak erabiltzen dituzte beraien hornikuntzarako, osorik edo partzialki. Hala ere, harrigarria da, baliabide hau erabiltzen duen jendearen gehiengoak ez dakiela eta ez duela ezagutzen.
Uraren Esparru Zuzentarauaren (2000/60/EE Zuzentaraua) hel-bu ruetako bat, lurpeko ur-masak babestea, hobetzea eta berreskuratzea da eta baita gizakiaren jardueren eraginez sor tutako edozein kutsadura mugatzea ere. Gizakiaren jarduerek, gu guztiok barneratzen gaituzte. Edozelan ere, nekez zaindu eta babestu deiteke ezagutzen ez den zerbait.
Liburuxka honek lurpeko urak herritarrei hurbildu nahi dizkie. Hori dela eta, lurraldean sakabanatutako sei ubegi aukeratu dira (Araia, Sobrón, Urizaharra, Tetxa, Zarpia eta Salburua) eta beraien ezaugarri nagusiak azaldu dira oso modu laburrean. Ulermena errazteko asmoz, interes berezia izan lezaketen hitzez osatutako glosario bat gehitu da.
GLOSARIO
Acuífero: una o más capas subterráneas de roca o de otros estratos geológicos con suficiente porosidad y per-meabilidad para permitir ya sea un flujo significativo de aguas subterráneas o la extracción de cantidades signifi-cativas de estas.
Aguas subterráneas: todas las aguas que se encuentran bajo la superficie del suelo en la zona de saturación y en contacto directo con el suelo o el subsuelo.
Cuenca endorréica (valle ciego): cuenca en la que el agua no tiene salida. La precipitación que cae sobre ella perma-nece allí o se infiltra a través del subsuelo. Es habitual en terrenos kársticos y el agua discurrre subterráneamente hasta brotar por algún manantial.
Diagrama de Piper: ver explicación específica.
Diapiro: estructura intrusiva formada por materiales yesí-feros y salinos que asciende por diferencia de densidad, perforando materiales más rígidos y jóvenes.
Infiltración: proceso por el cual el agua de precipitación penetra a través del terreno hacia el subsuelo, aprove-chando los huecos de la roca (poros, fisuras, fallas o con-ductos kársticos). No implica necesariamente filtración.
Karstificación: Proceso de formación de relieves, habi-tualmente en piedra caliza, por la disolución del carbona-to cálcico de las rocas, debido a la acción de aguas ligera-mente ácidas. Se crean galerías y cuevas que, por hundi-miento forman depresiones (dolinas), pudiendo llegar a originar cuencas endorreicas.
Manantial (nacedero surgencia): fuente natural, perma-nente o temporal, de agua que brota de la tierra o entre las rocas. Se origina por la infiltración de agua, que pene-tra en una zona y emerge en otra de menor altitud.
Sinclinal: pliegue generado por fuerzas compresivas, en el que los estratos rocosos se disponen de forma cónca-va, con los materiales más jóvenes en su centro.
GLOSARIOA
Akuiferoa: lurpean dauden harriak edo beste geruza geo-logikoak, zein tzuk porositate eta iragazkortasun nahikoa duten lurpeko uraren fluxua edo lurpeko uraren kantitate esanguratsu baten ustiaketa baimentzeko.
Lurpeko ura: lurzoruaren gainazalaren azpian dagoen ur guztia, saturatutako zonaldean, lurzoru edo lurpearekin kontaktu zuzenean.
Arro endorreikoa (aran itxua): bertan dagoen urak irtee-rarik ez duen arroa. Bere gainean eroritako prezipitazioa bertan geratu ohi da edo infiltratu egiten da lurperantz. Ohikoak dira inguru karstikoetan eta ura lurpetik mugi-tzen da ubegiren batetik irten arte.
Piper-en diagrama: ikus azalpen berezia.
Diapiroa: dentsitate-diferentzia dela medio, trinkoagoak eta gazteagoak diren arrokak gorantza zeharkatzen di-tuen igeltsoz eta gatzez osatutako egitura intrusiboa.
Infiltrazioa: prezipitazio-ura (auria, txingorra...) gaina-zaletik lurperantz sartzen deneko prozesua da. Ura, ha-rriak dituen hutsuneetatik (pitzadurak, failak, konduktu karstikoak) mugitzen doa. Ez da zertan iragazketa eman behar.
Karstifikazioa: Ereliebe bereziak sortzen direneko proze-sua. Maiz kareharrietan gertatzen da, euri-uraren azidota-sunaren eraginez, harriaren kaltzio karbonatoa disolbatu egiten bait da, galeriak eta leizeak sortuz. Depresioak (do-linak) ere sortzen dira zoruaren erorketaren ondorioz eta arro endorreikoak eratu daitezke.
Iturria (ubegia, iturburua): lurretik edo harrietatik azale-ratzen den ubegi naturala. Etengabea edo aldizkakoa izan daiteke. Prezipitazioa zonalde batean infiltratu eta, kota baxuagoko beste leku batean irtetzen da.
Sinklinala: indar konpresiboek sortutako tolesa, non harri-geruzek egitura konkaboa osatzen duten, material gazteenak zentruan kokatuz.
INTRODUCCIÓNLa Tierra, el planeta azul, es un lugar en el que el agua abunda. Sin embar-go, la mayor parte de ese agua, un 97,5%, es agua salada y constituye los océanos. Sólo el 2,5% restante es agua dulce, que en su mayor parte se encuentra helada, en forma de cas-quetes polares y glaciares. De todo el agua dulce de nuestro planeta que no es hielo, alrededor del 96% se en-cuentra bajo nuestros pies, en forma de aguas subterráneas.
Pero, ¿de dónde viene esa agua subte-rránea?... de la precipitación, es decir, del agua que proveniente de la atmós-fera cae sobre la superficie terrestre en forma de lluvia, nieve, aguanieve o granizo. El agua que no se evapora, que no va a parar a ríos y lagos, y que no es absorbida por la vegetación o el suelo, penetra a través del terreno hacia el medio subterráneo gracias a la gravedad, aprovechando la permeabi-lidad de los materiales que encuentra a su paso, ya sean arenas, gravas o di-ferentes tipos de rocas. Esa permeabi-lidad se ve favorecida por la unión de los huecos que hay entre las partículas y por fisuras de distintos tamaños. El agua se mueve muy lentamente a través de las rocas, constituyendo di-ferentes tipos de acuíferos, y dando lugar a pequeñas fuentes de montaña o a grandes nacederos. El proceso en sí, es un tesoro natural.
En origen, las aguas subterráneas son aguas limpias pero, al igual que ríos y lagos, se encuentran sometidas a presiones que pueden hacer mermar su calidad y cantidad. El uso de fertili-zantes o pesticidas, así como vertidos industriales y urbanos, constituyen una amenaza. El uso masivo e incon-trolado de estas aguas es también un problema.
Sirva esta guía como aproximación al conocimiento de nuestras aguas sub-terráneas para poder, así, valorarlas y fomentar su protección.
SARRERALurrean, planeta urdinean, ura barra-barra dago. Hala ere, %97,5a ur gazia da eta itsasoak osatzen ditu. Gainontzeko %2,5a soilik da ur geza eta ia guztia izoztuta dago, kasko polarretan edo glaziarretan. Gure planetan izotza ez den ur geza guztitik, %96 inguru gure oinen azpian dago, lurpeko ur moduan.
Baina, nondik dator lurpeko ur hori?... prezipitaziotik, hau da, atmosferatik datorren eta lurraren gainazalean erortzen den euritik, elurretik, elur-uretatik eta kazkabarretik. Ebaporatzen ez den ura, ibai eta lakuetara ez doana, eta landaretzak edo lurzoruak xurgatzen ez dutena, lurperantz doa grabitateari esker, bidean topatzen dituen materialeen permeabilitatea aprobetxatuz, naiz harea, naiz legarra edo haitz ezberdinak izan. Permeabilitate hori partikulen arteko hutsuneek eta pitzadurek sortzen dute. Ura mantso-mantso mugitzen da harrietatik, mota ezberdinetako akuiferoak sortuz eta mendiko iturri txikiak edo iturburu handiak eratuz. Prozesua bera, altxor natural bat da.
Lurpeko urak, garbiak izan ohi dira hasieran, baina ibai eta lakuen antzera, beraien kalitatea eta kantitatea izorra lezeketen presiopean daude. Ongarri eta pestizidek, hala nola industri- eta hiri-isurketek mehatxua dira. Kontrolik gabeko eta gehiegizko ustiaketa ere arazoa dira.
Gida honek, gure lurpeko uren ezagutza eskuragarri jarri nahi du, hobeto balioetsi ahal ditzagun eta beraien babesa sustatu.
MAPA GENERAL SITUACIÓN MANANTIALES ITURBURUEN KOKAPEN MAPA OROKORRA
Tipos de agua
En Álava, al igual que en el resto de la CAPV, hay una gran variedad de tipos de aguas subterráneas que dependen de las substancias disuel-tas en ellas. Las aguas subterráneas, en su trayecto a través del medio subterráneo hasta la superficie, pasan por distintos tipos de rocas y di-suelven las substancias que encuentran a su paso, por lo que los acuífe-ros formados por rocas de diferente composición, suelen dar origen a aguas de diferente tipo.
El diagrama de Piper permite diferenciar los principales tipos de agua, teniendo en cuenta su contenido en sulfatos, cloruros, calcio, magne-sio, sodio, potasio y bicarbonatos, que son las substancias mayoritarias en los diferentes tipos de rocas. Las aguas de los manantiales conside-rados aquí son de tipo bicarbonatado cálcico, a pesar de pertenecer a Dominios Hidrogeológicos distintos.
Ur-motak
Araban, EAE osoan gertatzen den moduan, lurpeko ur-mota ezberdin asko daude eta urak berak disolbatuta dauzkan substantziek mugat-zen dute. Lurpeko urak, lurpean mugitzen doazen neurrian, harri ez-berdinetatik pasatzen dira azaleratu arte. Bidean, topatzen dituzten substantzia ezberdinak disolbatzen doaz. Horregatik, konposizio ez-berdineko arrokaz osatutako akuiferoek, ur-mota ezberdinak ematen dituzte.
Piper-en diagramak, ur-mota garrantzitsuenak bereizten ditu, sulfato, kloruroak, kaltzioa, magnesioa, sodioa, potasioa eta bikarbonatoen edukinaren arabera. Horiek dira arroka gehienetan gehiengoa osatzen duten substantziak. Hemen kotsideratu diren ubegien ur guztiak bikar-bonatatu kaltzikoak dira, naiz eta ubegi bakoitza Domeinu Hidrogeolo-giko ezberdin bati dagokion.
NACEDERO DEL RÍO ZIRAUNTZA (SURGENCIA DE ARAIA)
Coordenadas (ETRS89): UTMX556440 UTMY4750876
Unidad hidrogeológica: Aizkorri
Se encuentra en el término municipal de Araia, a los pies de la Sierra de Altzania, a unos 2 km de la antigua Fábrica de Piedra de Ajuria.
Posee un caudal medio anual de 500 l/s y descarga las aguas que pro-vienen de las campas de Urbía y de los crestones calizos que las cir-cundan. La precipitación se infiltra por las fisuras abiertas en las rocas y recarga el acuífero. La importante karstificación y la existencia de cuencas endorreicas facilita una elevada infiltración.
Durante fuertes precipitaciones, las aguas avanzan a través de los con-ductos kársticos. Es entonces cuando el caudal en el nacedero aumen-ta. El caudal que mantiene la surgencia a lo largo del año (incluso en verano), proviene del agua que se mueve muy lentamente a través de las pequeñas fisuras y poros.
El manantial está captado para abastecimiento de Araia y Salvatierra. Puntualmente se utiliza como apoyo al abastecimiento de Vitoria-Gas-teiz y Bilbao.
Respuesta de los niveles del agua subterránea de un sondeo cercano al nacedero
Desde la fábrica parte un sendero que permite alcanzar el nacedero en una media hora desde una de sus márgenes y descender por la otra (ver itinerario marcado sobre la ortofoto).
ZIRAUNTZA IBAIAREN JAIOTZA (ARAIAKO UBEGIA)
Koordenatuak (ETRS89): UTMX556440 UTMY4750876
Unitate hidrogeologikoa: Aizkorri
Araiako iturburua, edo Zirauntzako ubegia, Araiako udalerrian dago, Altzania mendizerraren azpian, Ajuria Harri-Fabrika zaharretik 2 km-ra gutxi gora behera.
Urteko batezbesteko ur-emaria 500 l/s-koa da. Urbiako zelaietatik eta zelaiak inguratzen dituzten kareharri marduletatik iragazten den ura irtetzen da bertatik. Prezipitazioa harrietako pitzaduretatik sartzen da eta akuiferoa hornitzen du. Ondo garatutako karstifikazioak eta haran itxiak infiltrazioa errazten dute.
Prezipitazio handien ondoren, ura lurperantz abiatzen da eta konduk-tu karstikoetatik mugitzen da, ubegitik berehala irten arte; orduan ur-emaria izugarri handitzen da. Ubegitik urte osoan zehar (udan ere) mantentzen duen ur-emariaren jatorria, polik-ipoliki pitzadura eta hut-sune txikietatik mugitzen den urari dagokio.
Ubegiak, Araia eta Agurain urez hornitzen ditu. Noizean behin, Vitoria-Gasteiz eta Bilbo hornitzen laguntzeko erabiltzen da.
Aurreko orrialdean, lurpeko uraren mailak prezipitazioari nola erent-zuten dion ikus daiteke.
Fabrikatik irtetzen den bidexka batetik ubegiraino ordu erdiko bidea dago (ikus ortoargazkiko ibilbidea).
ACCESO E ITINERARIO
Desde la N-1 se toma el desvío que conduce a Araia por la A-3020. Se cruza el pueblo y, siguiendo la carretera, se alcanza la antigua fábrica, donde existe un pequeño aparcamiento. Desde este punto parte un sendero que atraviesa el antiguo edificio y gira a la derecha pasando un puente sobre el río Zi-rauntza. La senda asciende entre hayas hasta alcanzar un canal de agua activo que, hacia la izquierda, conduce al nacedero. El descenso se puede realizar por la otra mar-gen del río, siguiendo un antiguo canal (ver itinerario marcado sobre la ortofoto).
Tiempo total (ida y vuelta): 1,5 h
NOLA HELDU ETA IBILBIDEA
N-1 errepidetik, Araiara A-3020 errepidetik daraman desbidera-tzea hartzen da. Herria gurutzatu eta errepideak fabrika zaharrera garamatza. Bertan aparkaleku txiki bat dago. Hortik, eraikuntza zeharkatzen duen bidexka jarrai-tu eta eskumarantz, zubi batetik, Zirauntza erreka igaroko dugu. Bidexkak gora egiten du pagadi batetik, ura daraman kanal bate-kin topo egin arte eta ezkerretara hartuta ubegira helduko gara. Jai-tsiera, errekaren beste aldetik egin daiteke, kanal zahar bat jarraituz (ikus ortoargazkiko ibilbidea).
Denbora (joan-etorria): 1,5 h
Itinerario para GPS en / Ibilbidea GPSrako hemen: www.iturriak.acoa-ake.org
Surgencia de Araia. Nacedero del Zirauntza.
Araiako ubegia Zirauntza ibairen jaiotza
Leyenda / Ikurrak
Manantial / Ubegia
Sumidero / Sarbegia
Líneas de flujo / Lurpeko uraren norantza
Contacto discordante / Ukipen diskordantea
Falla / Faila
Q Coluviales Kolubialak
Cret
ácic
o su
perio
r Go
i Kre
taze
oa
Margozalizas y calizas Tupa karetsuak eta kareharriak
Calizas (Fm. Garate) Kareharriak
Alternancia de calizas y margas Kareharri eta tupen txandaketa
Areniscas y lutitas (Fm. Balmaseda) Hareharriak eta lutitak
Margas (Fm. Egino) Tupak
Cret
ácic
o in
ferio
rBe
he K
reta
zeoa
Calizas (Facies Urgon) Kareharriak
Calizas
Lutitas y areniscas (Facies Prubeck-Weald) Lutitak eta hereharriak
MAPA GEOLÓGICO / MAPA GEOLOGIKOA
TERMA SOBRÓN
Coordenadas (ETRS89): UTMX492389 UTMY4734801
Unidad hidrogeológica: Valdegobía
El manantial de Sobrón (Terma Sobrón) se encuentra en la margen iz-quierda del río Ebro, a unos 500 m de distancia de la presa del embalse del mismo nombre. Este manantial, junto con el de Soportilla, abas-tecían al Balneario de Sobrón y Soportilla durante el siglo XIX, que al-canzó fama mundial, llegando a conocerse como “el vichy español”. El manantial de Soportilla se encuentra en la margen derecha del río, en el lado burgalés, accediéndose al mismo por un puente construido en el 1903 y que todavía se conserva.
La Terma Sobrón se sitúa en el anticlinal de Sobrón, sobre las Calizas con Lacazina del Cretácico superior, coincidiendo con una gran falla que afecta al anticlinal. El agua mana de una cueva de 1,5 m de anchura y 1,7 m de altura con un caudal medio anual de 8 l/s y una temperatura próxima a los 19 ºC. Se trata pues de agua termal de baja temperatura. El carácter termal del agua debe estar relacionado con alguna fractura (seguramente la gran falla citada) que facilite la entrada de agua des-de la superficie a zonas profundas que hagan aumentar su tempera-tura. Sin embargo, la propia permeabilidad de estos materiales, unida al régimen de lluvias de la zona, pare-ce tener importantes efectos refrigerantes y diluyentes sobre el ter-malismo, justificando la baja temperatura del agua termal.
Un sendero que cruza el puente, conduce a Vi-llanueva de Soportilla, pasando por el manan-tial de Soportilla (itine-rario marcado sobre la ortofoto).
SOBRON TERMA
Koordenadak (ETRS89): UTMX492389 UTMY4734801
Unitate hidrogeologikoa: Valdegobia
Sobron ubegia (Sobron Terma) Ebro ibaiaren ezkerraldean dago, So-bron urtegiaren presatik 500 bat metrora. Ubegi honetako eta Sopor-tillako ubegiko urak “Sobrón y Soportilla” izeneko Bainuetxeak erabili zituen XIX. mendean zehar. Bainuetxe hau mundu osoan ezaguna izatera heldu zen, “el vichy español” ezizenez ezaguna egin zen arte. Soportilla iturburua Ebro ibaiaren eskumaldean dago, Burgos aldean. Bertaraino 1903an eraikitako, eta egun zutik jarraitzen duen, zubi ba-tetik hel daiteke.
Terma Sobrón ubegia, Sobroneko antiklinalean dago, Goi Kretazeoko Lakazinadun kareharrietan, antiklinala mozten duen faila handiarekin bat. Ura, 1,5 m zabalera eta 1,7 m altuera duen leize batetik azaleratzen da, 8 l/sko urteko batezbesteko emariarekin eta 19 ºCko tenperatura-rekin. Hortaz, tenperatura baxuko ur termala da Sobronekoa. Ura, ter-mala izateko, gainazaletik sakonera handietaraino heldu behar da lur-perantz tenperatura handituz, ziurrenik aipatutako failari esker. Hala ere, material hauen iragazkortasuna bera dela medio, eta inguruan eman ohi diren prezipitazioak kontutan hartuta, sakonera handietara heldutako eta berotutako ura hoztu egiten omen da termalismoa gu-txituz. Arrazoi honek, ur termalaren tenperatura baxua azalduko luke.
Aipatutako zubia zeharkatzen duen ibilbideak, Villanueva de Soporti-llaraino eramaten gaitu, Soportilla iturburuaren albotik (ikus ortoarga-zkiko ibilbidea).
ACCESO E ITINERARIO
El manantial se encuentra a la altura del Museo del Agua, al otro lado de la carretera A-2122. Desde este pun-to es visible el antiguo puente del balneario que tomamos para cruzar el río Ebro. Una vez al otro lado, gira-mos hacia la izquierda siguiendo las marcas rojas y blancas de la GR-99. En seguida pasamos junto al manan-tial de Soportilla, a la derecha, que aún conserva la puerta enrejada y las baldosas del S.XIX. El sendero se dirige a Puentelarrá, pasando por Villanueva de Soportilla y por su im-portante necrópolis prerománica. El itinerario marcado sobre la ortofoto finaliza en Villanueva de Soportilla.
Tiempo total (ida y vuelta): 2 h
NOLA HELDU ETA IBILBIDEA
Ubegia, Uraren Museoaren pa-rean dago, A-2122 errepidearen bestaldean. Ubegitik, bainuetxeko zubi zaharra ikus daiteke. Zubia ze-Zubia ze-harkatu eta beste aldera heldu be-zain laster ezkerretera goaz GR-99ko marra gorriak eta txuriak jarraituz. Berehala, eskumako aldean geratzen den Soportilla iturburuaren ondotik igaroko gara. Bertan XIX. mende-ko burdinezko atea eta baldosak kontserbatzen dira oraindik. Ibilbi-dea Puentelarrara abiatzen da, Villa-nueva de Soportilla zeharkatuz, non bere erromatar garaia baino aurre-tiko nekropoli garrantzitsua ikusiko dugun. Ortoargarzkian adierazitako ibilbidea Villanueva de Soportillara-Villanueva de Soportillara-ino heltzen da.
Denbora (joan-etorria): 2 h Itinerario para GPS en / Ibilbidea GPSrako hemen: www.iturriak.acoa-ake.org
Terma Sobrón Sobron Terma
Leyenda / Ikurrak
Manantial / Ubegia
Líneas de flujo / Lurpeko uraren norantza
Contacto discordante / Ukipen diskordantea
Falla / Faila
Q Depósitos aluviales y aluvio-coluviales Metakin alubialak eta alubio-kolubialak
Terrazas / Terrazak
Mioceno Miozenoa
Areniscas, arcillas y conglomerados Hareharriak, buztinak eta konglomeratuak
Arcillas, areniscas y calizas Buztinak, hareharriak eta kareharriak
Oligoceno Oligozenoa
Conglomerado, arcillas y areniscas Konglomeratuak, buztinak eta hareharriak
EocenoEozenoa
Areniscas y microconglomerados Hareharriak eta mikrokonglomeratuak
Cret
ácic
o su
perio
r Go
i Kre
taze
oa
Arcillas (Fm. Sobrepeña) / Buztinak
Dolomías, calizas y arcillas / Dolomiak, hareharriak eta buztinak
Calizas y margas / Hareharriak eta tupak
Margas y calcarenitas con glauconita / Tpak eta glaukonitadun kalkarenitak
Calizas bioclásticas y dolomías / Hareharria bioklastikoak eta dolomiak
Margas y calizas (Fam. Mena) / Tupak eta hareharriak
Areniscas, margas arenosas y calizas Hareharriak, tupa haretsuak eta kareharriak
Areniscas y lutitas (Fm Utrillas) / Hareha-rriak eta lutitak
MAPA GEOLÓGICO / MAPA GEOLOGIKOA
MANANTIAL DE PEÑACERRADA (Fuente Madre)
Coordenadas (ETRS89): UTMX523636 UTMY4721389
Unidad hidrogeológica: Sierra de Cantabria
Se encuentra en el municipio del mismo nombre, junto a la carretera A-2124 que une esta población con Vitoria-Gasteiz.
La surgencia posee un caudal medio anual de 230 l/s que alimenta, en su mayor parte, el río Ayuda. Se trata de una zona de descarga, com-puesta por varias surgencias permanentes con salidas en 5 puntos cer-canos (40 m de separación entre ellos). Uno de ellos está acondiciona-do como cámara de carga de un antiguo molino harinero.
El acuífero, a través del cual se mueve el agua hasta la surgencia, lo constituyen los sedimentos calizodolomíticos karstificados del Conia-ciense-Santoniense, las dolomías presentes en el flanco meridional del sinclinal de Loza y las margocalizas y calcarenitas del Campaniense.
Las surgencia se encuentra estructuralmente asociada al contacto mecánico entre el diapiro de Peñacerrada y los niveles dolomíticos del Paleoceno asociados a la estructura sinclinal de Loza. La surgencia muestra un notable poder autorregulador.
Respuesta de los caudales frente a la precipitación.
Desde las proximidades del manantial se puede realizar un agradable paseo hasta Loza atravesando el sinclinal (itinerario marcado sobre ortofoto).
URIZAHARRAKO ITURBURUA (Ubegi Ama)
Koordenadak (ETRS89): UTMX523636 UTMY4721389
Unitate hidrogeologikoa: Kantauriar Mendizerra
Ubegia Urizaharra udalerrian bertan kokatuta dago, herria Vitoria-Gas-teizekin lotzen duen A-2124 errepidearen ondoan.
Urteko batezbesteko 230 l/s-ko ur-emaria du, eta ia ur guztia Ayuda ibaira isurtzen da. Berez, ubegia bera ura etengabe isurtzen duten bost iturriz (40 m banatuta) osatutako deskarga-eremua da. Bost horietatik bat, hirin-errota zahar bati lotutako karga-kamera moduan egokituta dago.
Akuiferoa, nondik ura ubegirantz abiatzen den, Koniaziar-Santoniar sedimentu karetsu-dolomitiko karstifikatuek, Lozako sinklinaleko do-lomiek eta tupa karetsu eta kalkarenita Kanpaniarrek osatzen dute
Ubegia bertan agertzearen arrazoia, Urizaharrako diapiroaren eta geruza dolomitiko Paleozenoen arteko kontaktu mekanikoa da, Lo-zako sinklinalaren egiturari lotuta. Ubegiak erregulazio-gaitasun han-dia du.
Iturburutik bertatik, ibilbide atsegin bat egin daiteke Lozara heldu arte, sinklinala zeharkatuz (ikus ortoargazkiko ibilbidea).
ITINERARIO
Desde el manantial, situado al norte del núcleo urbano, junto a la carre-tera A-2124, se sigue la carretera en dirección sudeste durante unos 150 m, hasta encontrar el cruce que con-duce a Loza en dirección este. A unos 350 m, junto a una curva, se abando-na la carretera y se toma el camino parcelario indicado con carteles de madera, que atraviesa el sinclinal por una zona boscosa y llana hasta llegar a Loza. El regreso se puede realizar por la carretera que une Loza con Peñacerrada (ver itinerario marcado sobre la ortofoto).
Tiempo total (ida y vuelta): 1,5 h
IBILBIDEA
Iturburutik, udalerriaren iparraldean eta A-2124 errepidean kokatua, erre-pidea jarraitzen dugu hegoekialde-rantz 150 m inguru, Lozara ekialde-rantz doan bidegurutzearekin topo egin arte. 350 m inguru ibili ondoren, bihurgune baten ondoan, errepidea utzi eta egurrezko kartelez marka-tutako eta asfaltatu gabeko bide laua hartzen dugu. Bideak sinklinala zeharkatzen du baso batetik Lozara heldu arte. Itzulera, Loza eta Uriza-harra elkartzen dituen errepidetik egin daiteke (ikus ortoargazkiko ibilbidea).
Denbora (joan-etorria): 1,5 h
Itinerario para GPS en / Ibilbidea GPSrako hemen: www.iturriak.acoa-ake.org
Manantial de Peñacerrada Urizaharrako ubegia
Leyenda / Ikurrak
Manantial / Ubegia
Líneas de flujo / Lurpeko uraren norantza
Contacto discordante / Ukipen diskordantea
Falla / Faila
Cabalgamiento / Zamalkamendua
Q Tobas y travertinos Tobak eta trebertinoak
Olig
ocen
o Ol
igoz
enoa Conglomerados calcáreos
Konglomeratu karetsuak
Luitas rojas / Lutita gorriak
Eoce
no in
ferio
rGo
i Eoz
enoa
Limos, arenas y arcillas Limoak, hareharriak eta buztinak
Calizas y calcarenitas Kareharri eta kalkarenitak
Calizas, dolomías y margas Kareharriak, dolomiak eta tupak
Pale
ocen
oPa
leoz
enoa
Paleoceno indeferenciado / Paleozenoa
Areniscas, arcillas, margas y limos Hareharriak, buztinak, tupak eta limoak
Dolomías y calizas algales Dolomiak eta algadun kareharriak
Cret
ácic
o su
perio
r Go
i Kre
taze
oa
Areniscas calcáreas y arenas Hareharri karetsuak eta hareak
Calcarenitas / Kalkarenitak
Alternancia de areniscas y calizas Hareharri eta kareharrien txandaketa
Calcarenitas / Kalkarenitak
Calcarenitas y calizas dolomíticas Kalkarenitak eta kareharri dolomitikoak
Alternancia de margocalizas y calizas Tupa haretsu eta kareharrien txandaketa
Calizas y calcarenitas Kareharriak eta kalkarenitak
MAPA GEOLÓGICO / MAPA GEOLOGIKOA
Cret
ácic
o in
ferio
rBe
he K
reta
zeoa Areniscas y arcillas (Fm. Escucha)
Hareharriak eta buztinak
Areniscas y microconglomerados / Hareharriak eta mikrokonglomeratuak
Calizas con fósiles (Facies Urgon) / Fosildun kareharriak
Jurá
sico
Jura
sikoa Calizas bioclásticas / Kareharri bioklastikoak
Margas grises / Tupa grisak
Calizas y calizas dolomíticas / Kareharri eta kareharri dolomitikoak
Trias Arcillas y yesos / Buztinak eta igeltsoak
MANANTIAL TECHA
Coordenadas (ETRS89): UTMX507581 UTMY4741838
Unidad hidrogeológica: Subijana
Junto al manantial Subijana, es el punto más importante de descarga de la Unidad. Se ubica en el cauce del río Baias, a 500 m al norte del núcleo de Morillas.
El manantial funciona alternativamente como sumidero y como sur-gencia, según la cota del nivel del agua subterránea en el acuífero. En condiciones hidrológicas de aguas altas (período de lluvias), el agua rebosa a través de las surgencias temporales de Subijana y del propio sumidero Techa.
La recarga al sistema se produce por infiltración directa sobre los aflo-ramientos y la entrada del río Bayas en el sumidero. En ocasiones, el río desaparece en su totalidad por debajo de ese punto.
Los grandes conductos de desarrollo kárstico no son muy frecuentes en esta zona y el agua subterránea circula a favor de fracturas.
El caudal medio anual supone 430 l/s, que corresponde a la suma de los caudales de los manantiales Subijana y Techa.
Respuesta de los niveles del agua subterránea de un sondeo cercano al nacedero.
Desde Morillas se accede siguiendo hacia el norte la carretera hasta llegar a la presa que queda debajo de la autopista (itinerario marcado sobre ortofoto).
TETXA UBEGIA
Koordenadak (ETRS89): UTMX523636 UTMY4721389
Unitate hidrogeologikoa: Subijana
Tetxa ubegia, Subijana iturburuarekin bat, Unitatearen deskarga-pun-turik garrantzitsuena da, biak Arabar Plataformaren Domeinu hidro-geologikoan kokatuta. Baia ibaiaren ibilguan kokatuta dago, Morillas udalherritik 500 m-ra iparralderantz. Berezia da iturburuaren funtzio-namendua, izan ere tarteka sarbegi moduan eta bestetan ubegi mo-duan funtzionatzen bait du, lurpeko ur-mailaren kokapenak baldintza-tuta. Baldintza hidrologikoak ur goretakoak badira, lurpeko ur-maila igo egiten da eta ura Subijana eta Tetxatik irtetzen da.
Gainazaleko ura (euria) azaleratzen diren harrietako pitzaduretatik lurperatzen da akuiferoa hornituz. Horretaz gain, Tetxak hobi moduan funtzionatzen duenean, Baia erreka bertatik sartzen da akuiferoak ur hori bereganatuz. Sasoi horietan, Tetxatik behera ibaiak bere ur-ema-ria galdu egiten du guztiz lehortu arte.
Inguru honetan, konduktu karstiko handiak ez dira ohikoak eta lurpe-ko ura pitzaduretatik mugitzen da.
Urteko batezbesteko emaria 430 l/s-koa da, Subijana eta Tetxa ube-gien batura izanik.
Morillasetik abiatuta, iparralderantz doan errepidea hartuta, autopis-ta azpian dagoen presarekin egingo dugu topo. Hotxe dago ubegi/sar-begia (ikus ortoargazkiko ibilbidea).
ACCESO E ITINERARIO
Desde la carretera A-2622, que une Iruña de Oca con Espejo, se toma el desvío que, por la A-3314, conduce a Morillas en dirección norte. Desde Morillas se puede acceder a pie has-ta Techa, siguiendo hacia el norte la carretera hasta llegar a la pequeña presa que queda bajo de la Autovía Vasco-Aragonesa E-804 (itinerario marcado sobre ortofoto).
Tiempo total (ida y vuelta): 0,5 h
NOLA HELDU ETA IBILBIDEA
Iruña Oka eta Espejo lotzen dituen A-2622 errepidetik, iparralderantz Morillasera doan A-3314 errepidea hartuko dugu. Morillasetik Tetxara-ino oinez heldu gaitezke, errepidea iparralderantz jarraituz, Autobidea-ren azpian dagoen presa txikiarekin topo egin arte (ikus ortoargazkiko ibilbidea).
Denbora (joan-etorria): 0,5 h
Itinerario para GPS en / Ibilbidea GPSrako hemen: www.iturriak.acoa-ake.org
Surgencia/sumidero Techa Tetxa ubegi/sarbegia
Leyenda / Ikurrak
Manantial / Ubegia
Líneas de flujo / Lurpeko uraren norantza
Contacto discordante / Ukipen diskordantea
Falla / Faila
Q Depósitos aluviales y aluvio-coluviales Metakin alubialak eta alubio-kolubialak
Mioceno Miozenoa
Conglomerados calcáreos Konglomeratu karetsuak
Cret
ácic
o su
perio
r Go
i Kre
taze
oa
Alternancia de margocalizas y calizas Tupa haretsu eta kareharrien txandaketa
Calizas y calizas margosas Kareharriak eta kareharri tupatsuak
Margocalizas Tupa haretsuak
Alternancia de margocalizas y calizas Tupa haretsu eta kareharrien txandaketa
MAPA GEOLÓGICO / MAPA GEOLOGIKOA
SURGENCIA ZARPIA
Coordenadas (ETRS89): UTMX555920 UTMY4738004
Unidad hidrogeológica: Urbasa
La cueva-nacedero de Zarpia se encuentra a unos 2 km al sur del Puer-to de Opakua, en la cabecera del Barranco de Larrondoa, siguiendo la carretera que une el puerto de Opakua con el Valle de Arana, a 1 km al sur del cruce que conduce a Maeztu.
La boca de entrada está a unos 50 m por encima de una caseta de captación que proveía a la central hidroeléctrica al valle y a Salvatie-rra. Desde la caseta parte, hacia el sudeste, un viejo canal cubierto por losetas, cuyo trazado pasa junto a las aguas de un torrente que se acti-va en época de aguas altas. Cuando el nivel de las aguas subterráneas asciende y la cueva de Zarpia no da abasto para desaguar el agua que discurre subterráneamente, una serie de surgencias sirven de aliviade-ros produciendo un impresionante torrente que pasa por encima del canal. El conjunto de surgencias, con un caudal medio anual de 400 l/s, abastece de agua a Contrasta.
El agua procede de la infiltración directa del agua de lluvia sobre las rocas permeables del Paleoceno, muy fracturadas y karstificadas.
Respuesta de los caudales frente a la precipitación.
Otro acceso conduce desde el este, siguiendo una pista parcelaria que se toma donde se unen el río y la carretera que va a Contrasta (itinera-rio sobre ortofoto).
ZARPIA ITURBURUA
Koordenadak (ETRS89): UTMX555920 UTMY4738004
Unitate hidrogeologikoa: Urbasa
Zarpia leize-ubegia Opakuako mendatetik 2 km ingurura kokatuta dago hegoalderantz, Larrondoa sakanaren goikaldean, Opakuako mendatea Aranako Bailararekin lotzen dituen errepidea jarraituz, Maeztura daraman bidegurutzetik 1 km-ra hegalderantz.
Ahoa, bailara eta Agurain hornitzen zituen zentral hidroelektrikora ura zeraman kaptazioaren etxolaren gainetik dago, 50 m inguru. Etxolatik bertatik, losetaz estalitako kanal zahar bat irtetzen da hegoekialde-rantz. Kanala, ur goretan emari handia duen ur-jauzi baten ondotik pa-satzen da. Lurpeko ur-maila igotzen denean eta Zarpiako leizeak ezin duenean lurpetik doan ur guztia kanporatu, hegoekialderantz kokatu-ta dauden hainbat iturburu aktibatu egiten dira eta ura bertatik irtet-zen hasten da, kanalaren gainetik pasatzen den izugarrizko ur-jauzia eratuz. Ubegi guztien artean 400 l/s-ko urteko batezbesteko emaria osatzen dute eta Kontrasta hortik hornitzen da.
Lurpeko ur-baliabideak, Paleozenoko harri iragazkorretatik infiltrat-zen den euriari dagozkio, zeintzuk oso pitzatuta eta karstifikatuta dau-den.
Beste ibilbide bat ekialdetik abiatzen da, erreka eta Kontrsata lotzen dituen errepidea elkartzen direneko puntutik (ikus ortoargazkiko ibilbidea).
ACCESO E ITINERARIO
El acceso desde el norte se realiza desde el puerto de Opakua (A-2128), siguiendo la carretera que se dirige al Valle de Arana. Se deja el coche a unos 500 m del desvío de Maeztu y se desciende a pie por terreno bos-coso muy cerrado hasta una caseta de captación. La cavidad se encuen-tra a unos 50 m por encima de la caseta, siguiendo el curso de agua. Se puede acceder también desde el sudeste, siguiendo una pista parce-laria que se toma donde se unen el río y la carretera que va a Contrasta (A-2128). El itinerario marcado sobre la ortofoto parte desde el sudeste y asciende hasta el otro punto de par-tida en la A-2128 Tiempo total (ida y vuelta): 1 h
NOLA HELDU ETA IBILBIDEA
Iparraldetik heltzeko Opakua men-datetik (A-2128) abiatu beharko gara, Arana Bailarara doan errepidea ja-rraituz. Maeztuko saihesbidetik 500 m ingurura utziko dugu autoa eta oinez baso itxi batetik jaitsiko gara kaptazio-txabola bat topatu arte. Koba, etxolaren gainetik kokatuta dago, 50 m inguru, errekaren ibil-gua jarraituz. Hegoekialdetik ere hel gaitezke, erreka eta Kontrastara (A-2128) doan errepidea elkartzen diren lekutik irtetzen den pista bat hartuta. Ortoargazkian adierazitako ibilbidea hegoekialdetik abiatzen da, A-2128 errepideko beste abiapuntura heldu arte.
Denbora (joan-etorria): 1 hItinerario para GPS en / Ibilbidea GPSrako hemen: www.iturriak.acoa-ake.org
Surgencia Zarpia Zarpia ubegia
Leyenda / Ikurrak
Manantial / Ubegia
Líneas de flujo / Lurpeko uraren norantza
Contacto discordante / Ukipen diskordantea
Falla / Faila
Q Coluviales Kolubialak
Olig
ocen
o Ol
igoz
enoa
Areniscas Hareharriak
Conglomerados Konglomeratuak
Pale
ocen
oPa
leoz
enoa
Dolomías y calizas algales Dolomiak eta algadun kareharriak
Dolomías Dolomiak
Calcarenitas Kalkarenitak
Cret
ácic
o su
perio
r Go
i Kre
taze
oa
Areniscas conglomeráticas Hareharri konglomeratuak
Areniscas calcáreas Hereharri karetsuak
Calizas dolomíticas blancas kareharri dolomitiko zuriak
Margas y margocalizas Tupak eta tupa haretsuak
Calcarenitas con fósiles Fosildun kalkarenitak
Calcarenitas Kalkarenitak
Margas azules Tupa urdinak
MAPA GEOLÓGICO / MAPA GEOLOGIKOA
HUMEDAL DE SALBURUA
Coordenadas (ETRS89): UTMX530498 UTMY4745297
Unidad hidrogeológica: Vitoria-Gasteiz
Se encuentra en el término municipal de Vitoria-Gasteiz, al este, entre los núcleos urbanos de Elorriaga y Arkaute.
Es un humedal de descarga de acuíferos. No se trata pues de una po-zas o charcos que se llenan en invierno y se secan en verano.
Los ríos que atravesaban la Llanada Alavesa en el cuaternario, deposi-taron grandes cantidades de gravas, arcillas y limos. Los depósitos de gravas regulan el paso del agua que las atraviesa subterráneamente y dan lugar al acuífero cuaternario de Vitoria. Este es el acuífero cuater-nario más extenso de la Comunidad Autónoma del País Vasco.
Las zonas más bajas, hacen visible el agua subterránea, dando lugar a los humedales de Salburua. El agua que aflora en las lagunas procede del denominado Sector Oriental de este acuífero, así como de los arro-yos que provienen del sur, como el Errekaleor que en verano desapa-rece a lo largo de su cauce, aportando al acuífero todo su caudal.
Respuesta de los niveles del agua subterránea de un sondeo cercano al humedal.
El acceso más cómodo a pie se puede realizar desde el barrio de Sal-burua, donde hay varios caminos que conducen hasta el humedal (iti-nerario sobre ortofoto).
SALBURUAKO HEZEGUNEA
Koordenadak (ETRS89): UTMX530498 UTMY4745297
Unitate hidrogeologikoa: Gasteiz
Salburuako hezegunea Vitoria-Gasteizen dago, ekialderantz, Elorriaga eta Arkaute artean.
Akuifero baten deskarga-gunea da, hau da, akuiferoak duen lurpeko ura kanporantz irtetzen deneko zonaldea. Beraz, ez da neguan betet-zen eta udan lehortzen den putzu bat soilik.
Kuaternarioan Arabako Lautada zeharkatzen zuten ibaiek, legarrak, hareak eta buztinak metatzen joan ziren. Legar-metakinek, lurpetik doan ura pasatzen utzi eta erregulatu egiten dute, Gasteizko akuifero kuaternarioa osatzen dutelarik. Akuifero hau da Erkidegoko kuaterna-rioko akuiferorik zabalena.
Baxuenak diren eskualdeetan, lurpeko ura azaleratu egiten da Sal-buruako hezegunea sortuz. Urmaeletako uraren jatorria, akuiferoaren ekialdeko zonaldean eta hegoaldeko erreketan dago. Errekaleor erre-ka, adibidez, udan desagertu egiten da bere ibilbidean zehar, ur guzti hori akuiferoan barrena sartzen delarik.
Ibilbiderik atseginena Salburua auzoan bertan has daiteke. Bertatik, hezegunera daramaten hainbat bide daude (ikus ortoargazkiko ibilbi-dea).
ACCESO E ITINERARIO
El acceso a las inmediaciones del hu-medal se puede realizar tanto des-de el sur (Elorriaga y Arkaute en la N-104) como desde el oeste (Barrio de Salburua) y el norte (proximida-des del Estadio Buesa Arena y Centro de Interpretación Ataria). Existe una red de caminos que, partiendo desde cualquiera de esas zonas, se unen estableciendo recorridos de diversa duración y totalmente llanos. Cabe la posibilidad de observar una gran cantidad de especies de aves en los observatorios preparados para ello. El itinerario marcado sobre la orto-foto parte desde el aparcamiento de Arkaute (indicado en la carretera N-104) y rodea las balsas de Arkaute y de Betoño.
Tiempo total (ida y vuelta): 2 h
NOLA HELDU ETA IBILBIDEA
Hezegunera leku ezberdinetatik hel gaitezke: hegoaldetik (Elorriaga eta Arkaute N-104an), mendebaldetik (Salburua Auzoa) eta iparraldetik (Buesa Arena Estadioa eta Ataria Interpretazio-Zentrua). Leku hauek guztietatik irtetzen den ibilbide-sare bat dago. Ibilbideak lauak dira eta elkartu egiten dira iraupen esber-dinetako txangoak osatuz. Hegazti mota ugari beha daitezke presta-tutako behatokietan. Ortoargaz-kian adierazitako bidea Arkauteko aparkalekutik (N-104 errepidean seinalatuta) abiatzen da eta Arkau-te eta Betoño urmaelak inguratzen ditu.
Denbora (joan-etorria): 2 h Itinerario para GPS en / Ibilbidea GPSrako hemen: www.iturriak.acoa-ake.org
Humedal de Salburua Salburuako Hezegunea
Leyenda / Ikurrak
Manantial / Ubegia
Líneas de flujo / Lurpeko uraren norantza
Contacto discordante / Ukipen diskordantea
Falla / Faila
Embalse / Urtegia
Q
Depósitos aluviales y aluvio-coluviales Metakin alubialak eta alubio-kolubialak
Terrazas fluviales / Ibai-terrazak
Cret
ácic
o su
perio
r Go
i Kre
taze
oa
Margas arenosas y limolitas Tupa haretsuak eta limolitak
Calcarenitas bioclásticas con glauconita Glaukonitadun kalkarenita bioklastikoak
Alternancia de calizas y margas Kareharu eta tupen txadaketa
Calcarenitas arenosas y margas Kalkarenita haretsuak eta tupak
Margas y margocalizas Tupak eta tupa karetsuak
Margas Tupak
Alternancia de margocalizas y calizas Tupa haretsu eta kareharrien txadaketa
MAPA GEOLÓGICO / MAPA GEOLOGIKOA
ESTUDIOS CONSULTADOS KONTSULTATUTAKO LANAK
Arrate, I. (1994): Estudio Hidrogeológico del Acuífero Cuaternario de Vitoria-Gasteiz (Araba, País Vasco). Grupo de Hidrogeología, UPV-EHU. Tesis Doctoral.
CHE. Unidades hidrogeológicas
EVE (1996): Mapa Hidrogeológico del País Vasco a E: 1/1000.000
EVE. Mapa Geológico del País Vasco a escala 1:25.000/Euskal Herriko Mapa Geologikoa
Fdéz. de Ortega, I. (2007): Hidrogeología de las Sierras de Badaia y Arkamo (U. H. Calizas de Subijana, País Vasco)
Martínez Santos, M (2007): Dinámica espacio-temporal de la calidad de las aguas de la Zona Vulnerable de Vitoria-Gasteiz (País Vasco), Grupo de Hidrogeología, UPV-EHU.
Martínez López de Sabando, M. (2012): Caracterización hidrodinámica e hidroquímica del Humedal de Salburua (Álava, País Vasco), Gru-po de Hidrogeología, UPV-EHU.
Perales, V. (2006): El Rincón del Espeleoturista. La Cueva del Nacedero de Zarpia. Koloska 4, Grupo Espeleológico Alavés-Arabako Espe-leologi Taldea
Ruiz, J. M. & Díaz, J. A. (2000): Las aguas minerales como patrimonio hidrogeológico histórico de la provincia de Burgos. IGME.
Salazar, C. (1885): El vichy español de Sobrón y Soportilla
ftp://ftp.geo.euskadi.net/cartografia
http://www.telur.es/redbas/ Red de Datos Hidrológicos y de Calidad de las Aguas establecida por la Agencia Vasca del Agua en colabo-ración con la DFG
http://www.euskalmet.euskadi.net Página web de la agencia Vasca de Meteorología
http://www.alava.net Página web de la Diputación Foral de Álava
http://www.uragentzia.euskadi.net Página web de la Agencia Vasca del Agua
Surgencia de Araia (Nacedero del Zirauntza) en aguas altas y en estiaje
Araiako ubegia (Zirauntza ibaiaren jaiotza), ur goretan eta ur beheretan.
Río Bayas a su paso por Morillas en aguas altas y en estiaje, momento en el que Techa funciona como sumidero
Baias erreka Morillasen ur goretan eta ur beheretan, Tetxak sarbegi moduan funtzionatzen duela.