Agustí sigui el regidor FuTbOLindependent.cat/gracia/Independent_392.pdf · FuTbOL L’Europa...

392

27

de

mai

gde

20

11

sumari

Havien de ser el gran reclam del Festigàbal 2011, renovat i deslligat de la plaça Rovira. No hi havia res tancat però la for-mació havia fet arribar als res-ponsables les seves ganes de to-car per Festa Major i presentar el seu nou disc. Agendes i raons de massificació, però, han jugat a la contra i Gràcia es quedarà sense la seva presència.

Pàgina 12

6urbanismeVallcarca acollirà un bloc innovador de Casa Barcelona

14FuTbOLL’Europa mantindrà el mateix equip per assaltar la Segona B

Manel es descarta per Festa Major

ISSN - 1695-4793

Nika Lauper

Després de la victòria de CiU a Gràcia, l’agrupació local de CDC estan pressionant perquè no es descarti la designació com a regidor de Carles Agustí, que va quedar-se a les portes de ser elegit però que el nomenament

d’algun regidor electe com a de-legat o comissionat en el cartipàs podria fer-lo entrar al consistori. La negociació a Barcelona també inclou la cessió de la regidoria al PSC.

Pàgina 5 i editorial

CiU pressiona perquè Agustí sigui el regidor

de Gràcia

2

27 de maig de 2011l’independent

L’agrupació de Gràcia de CDC està llui-tant contra els elements perquè el regi-dor de Gràcia sigui Carles agustí, que per segon cop consecutiu s’ha quedat a un regidor de ser elegit i tècnicament no pot aspirar a governar Gràcia... mig en broma mig en serio algunes veus diuen que ha tornat a funcio-nar el teorema Freixedes-agustí, una maledicció que fa que quan es fan les llistes el nombre d’elegits sempre inclou eduard Freixedes (13) i no arriba a agustí (16).

adreceu Les vostres cartes, amb uN màxim de 15 LíNies, iNdicaNt eL vostre Nom, adreça, teLèfoN i dNi a: L’Independentc/ La perLa, 31 baixos - 08012 bcNo bé a [email protected]. també Les podeu fer arribar a través deL Nostre portaL www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

el dependent

La setmana que ve Gràcia coneixerà molt probablement qui serà el nou regidor del districte, després que la clara victòria de CiU en les eleccions de diumenge hagi acabat amb una llarga història de governs socialistes a la Vila i a Barcelona des de la recuperació de la democràcia. CiU acaba amb una llarga espera que a Gràcia només s’havia vist satisfeta ara fa 20 anys, quan Daniel Fabregat va guanyar al socialista Xavier Valls a mig mandat un recurs per empat de resultats. El tomb electoral no ha estat cap sorpresa a Gràcia, a la vista del precedent de les eleccions al Parlament de Catalunya. Però hi ha altres elements

per a l’anàlisi que el lector ha de conèixer per interpretar bé els resultats. Ho reconeixia el fins ara regidor de districte, Guillem Espriu, en l’especial eleccions que l’Independent va publicar aquest dilluns passat i en l’entrevista que li fèiem fa

dues setmanes: el PSC ha perdut pes social a Gràcia, ha direcci-onat el partit en relació amb el districte abans que amb el partit i s’ha anat deslligant de l’entorn. La capacitat d’influència del PSC s’ha allunyat de la majoria de les entitats, no ha sabut estar atent i àgil a la feina de formiga pacient que ha anat fent CiU al carrer, s’ha pensat en algun moment fins i tot que el carrer era seu i no de qui se’l treballa i, per la banda que ens toca, ha

optat per una tàctica d’opacitat i desinformació que ens ha dut a més d’un enfrontament. El lector ha de saber que, per a nosaltres, ha estat una autèntica heroïcitat treure un setmanari de qualitat sense l’ajuda informativa del dis-tricte. D’econòmica, en els dos

últims anys, tampoc n’hi ha hagut. El socialista Albert Musons deia que les institucions han de fer la feina fàcil als mitjans de comunicació, fins i tot a aquells que no li aplaudeixen les gràci-es. No ha estat així a Gràcia darrerament. Cap problema.El nou regidor serà el cinquè que coneixem des de l’Independent (i el seu embrió VilaWeb Gràcia), després de Teresa Sandoval, Ferran Mascarell, Ricard Martínez i Guillem Espriu. Sigui qui sigui, el nou regidor ha de saber que ens tindrà al seu costat per difondre totes les iniciatives que surtin des de la plaça de la Vila, ens deixarem utilitzar com a via de transmissió, estarem or-gullosos de seguir participant en la reivindicació de Gràcia com el nostre ajuntament i del regidor com el nostre alcalde. Quan calgui, però, no estarem al costat, sinó enfront. Com sempre.

En el meu primer Ull de dona de 2011 vaig fer referència al llibre de Stephane Hessel Indignez-vous i al fenomen social que havia provocat a França. En aquell article em preguntava: pot ser l’èxit de Hessel un indici que alguna cosa es belluga? Poc m’ima-ginava, en aquell moment, el ressò que tindria al nostre país el llibre de Hessel i el lideratge que exerciria en el moviment de protesta que s’ha anat gestant. Un movi-ment esperançador sobretot perquè, tot i la seva hetero-geneïtat i diversitat, i més enllà de la indignació, plan-teja algunes propostes clares i concretes. El moviment 15-M, a més de fer crítica contra les polítiques d’ajustament, l’atur i precarietat, la manca de regulació dels mercats i del sistema financer, com ja s’havia fet en altres accions de protesta, té l’encert de posar en primer terme una qüestió cabdal: la caducitat de l’actual partitocràcia i la necessitat de millora del funcionament de la democrà-cia parlamentària. Sí, sembla que alguna cosa es belluga. Tan de bo el moviment no sigui només testimonial i es tradueixi en mesures efec-tives per avançar cap a una democràcia real, social, polí-tica i econòmica, amb noves formes i espais de represen-tació i acció ciutadana.

més enllà de la indignació

Carta al nou regidorSara Reñé

El nou regidor ha de saber que ens tindrà al costat però, quan calgui, enfront

La capacitat d’influir del PSC s’ha allunyat darrerament de la majoria de les entitats

Vull deixar constància pú-blica de la meva més enèr-gica queixa sobre el desple-gament de la fibra òptica que està fent Telefònica al Barri de Gracia. En ple se-gle 21 i en contra del que dicten totes les normatives vigents (tan de Telecomuni-cacions com d’urbanisme)

estan duent a terme el cablejat aeri a tot el barri. Han omplert totes les façanes, que amb tant esforç dels graciencs hem anant rehabilitant, de cables negres, grapes platejades i unes gran-dioses caixes negres. Tot això, imagino, amb el vist-i-plau del nostre ajuntament, que en ser preguntat per un pobre ciutadà com jo, si la llicència d’obres que han atorgat a Telefònica els dona permís a cablejar la meva façana, em fan anar de finestra en finestra i a hores d’ara enca-ra no n’he tret l’aigua clara. Em temo que en breus dies hauran malmès també la façana de casa nostra i la lluita de David haurà estat infructuosa davant del grandiós Goliat, amb la connivència de l’ajuntament, que seguirà guanyant milers de milions i pagant bonus d’escàn-dol als seus directius.

Francesc Campañá

Fibra

òpti

ca

Les persones de les acam-pades no som indignats en genèric i contra tot, sinó contra les ajudes als bancs, contra les retallades socials, contra l’obediència a la UE per a la contenció de la despesa pública que farà que l’economia s’aturi creant més atur, contra la corrupció, contra la llei electoral,... són contra l’es-tatus quo que mantenen els bipartidismes que basculen entre la dreta i el centre-dreta. Altra cosa és què passarà més enllà del 22M. Intentarem provocar canvis i, si el diari La Razón tem la demanda d’una III Repúbli-

ca, jo ho veuria com un horitzó molt sa i desitjable: un procés constituent plantejat amb parti-cipació popular que reinstaurés una República social, democrà-tica, participativa, amb una llei electoral proporcional, federal, que permetés l’autodeterminació dels pobles. Ha tornat la il.lusió!

Jordi Oriola

seguin

t la

pej

ta d

’egip

te

l’independentde Gràcia

3

27 de maig de 2011

el bloc

L’arcadi i ells

Té el rècord de conferències, més d’una per dia, des de fa molts anys, i ara ha tingut l’honor de posar un ordre i un concert que encara desafina a les acampades que aquesta setmana han arribat final-ment a Gràcia. L’Arcadi Olive-res, el que ara ha descobert TV3, fa molts anys que té les idees clares i que sap que hi ha moltes maneres d’exercir la violència contra els més febles. Dimarts va ser als Ver-di per completar la projecció d’un documental d’aquells que l’esquerra més dogmàtica necessita de tant en tant per carregar piles. El neoliberalis-me té moltes cares i és molt poderós i l’esquerra, dividida i a vegades fins i tot patètica en la seva autodestrucció, es regira però no pot. El docu-mental parla d’Espanya com l’imperi del totxo i de molts altres drames planetaris fets per gent molt dolenta. Però a mi m’agrada aturar-me en aquest imperi del totxo per recordar que els meus amics més progres -i també els que criden visca el capitalisme- han intentat fer negoci amb el totxo. Qualsevol pringat ha intentat especular amb el totxo en els últims anys. No m’agradaria fer una enquesta sincera entre els que estan acampats...

Alb

ert Balanzà

Opinió

staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: debarris, sccL

direcTor: aLbert baLaNzà

amb eL suport de:

És una iniciaTiva de: avv viLa de Gràcia, debarris i GràciaWeb. conseLL direcTiu: aLbert baLaNzà, JoaN Lou. direcTor Lo-caL: aLbert baLaNzà direcTora adjunTa: síLvia maNzaNera. redacTors en caP: xavi tedó i maria orteGa. redacció: eLeNa aL-bouy, cariNa beLLver, adrià cortadeLLas, cLara darder, meritxeLL díaz, Lídia Ha-ro, Laura miLLaN, patricia moNGe, marta NarberHaus, aNdrea rodoreda, xavi tedó, GiNebra vaLL, uNai veLasco, marc vidaL, aNNa buJ. MaqueTació: serGi Lou. coL.LaBoracions: Jordi aLbertí, àLex boscH, LLuís bou, ferraN casas, àNGeL Garreta, pep GorGori, mike ibáñez, sebastià Jova-Ni, Gerard maristaNy, pere martí, serGi martíN, JoaN miLLaret, víctor NubLa, serGio oLiveros, eva piquer, roGer rofíN, tristram, rafaeL vaLLboNa, vocaLia de La doNa de L’avv. FoTograFia: Jordi marcH, JoaN perramoN, Nika Lauper. PuBLiciTaT: saNdra Gamboa (692 601 261). disTri-Bució: cet Labor-90. iMPriMeix: cG ca-NiGó s.L. diPòsiT LegaL: b-32478-00

disTriBució conTroLada Per Pgd

núM. 392

núM. 392

què en penseu...Textos i fotos: Sara Sánchez

tribuna

una bofetada de realitat

Tots els veïns de Gràcia l’hem vist passejant amb el seu car-retó desbaratat ple d’objectes indesxifrables, roba vella, i llibres, molts llibres. Llibres que exposa a diari davant del cine Verdi. A terra els més barats, a sobre el banc de freda pedra la seva particu-lar selecció. He vist algun Proust, algun diccionari Vox i jo mateix vaig comprar-hi un exemplar de Sherlock Holmes per a penes 1 euro. D’això viu, d’aquests pocs euros que va arreplegant mica en mica.Aquesta tarda d’un dimecres de maig i davant dels nostres ulls sis policies municipals, una brigada de Bcn Neta i una tècnica en mediambient del Districte han desallotjat del seu desallotjament el Sr. X . Ni rastre dels Serveis Socials. Si no m’equivoco 10 funcio-naris per a un pobre home pobre. La presidenta de la comunitat de veïns d’on viu (el sr J. li deixa una habitació a canvi de menjar i tabac) ha decidit treure al carrer els centenars de llibres que, acu-mulats al portal mica en mica, anaven envaint i pertorbant l’entrada a la finca. Segura-ment Diògenes hi té a veure.Així, doncs, el Sr. X s’ha tro-bat amb la seva caòtica font d’ingressos dispersa per ter-ra. Escampat per la voravia.Ell, atordit i desorientat, s’ha passat hores removent els objectes com si busqués un ordre que només ell coneixia. Peces d’un trencaclosques

Eduardo Alter, veí del carrer La Perla

impossible. Des del nostre balcó hem vist la seqüència del drama. Primer una patrulla, al cap d’una estona una altra, poc després una altra més acompa-nyada d’una senyora empolaina-da amb papers a les mans amb el segell de l’Ajuntament de Barcelona. Finalment un camió de Bcn Neta amb tres treballadors els quals, obeint ordres com autòmates, han anat llençant els llibres, objectes personals i gairebé, la dentadura postissa del Sr. X. Els veïns i veïnes que estaven assistint a l’escena indignats per la fredor dels agents i amb el cor punyent pels crits deses-perats d’el Sr. X hem començat a preguntar pels Serveis Socials, hem obtingut com a respos-

ta la ja sabuda prepotència municipal. Fins que davant de la nostra insistència a un agent se li ha escapat que era una denúncia mediambiental. Fins aquí havia intentat controlar el meu to de veu i ser descriptiu i prendre una postura de ciutadà que reclama explicacions i

requereix informació del que pas-sa als car-rers del seu barri. Però la informa-

ció de l’agent ha tocat una fibra que ja està, per sí mateixa, molt a flor de pell. Mediambiental? Una denúncia mediambiental?!!!! O sigui que mentre aquest home d’evident precarietat econòmica i aními-ca és desposseït del seu únic

medi de vida, mentre aquest home que tot el barri de Gràcia ha vist passejar amb el seu carretó desmantellat ple d’objectes, mentre que un altre drama personal i social es manifesta en el nostre modèlic barri de Gràcia, bres-sol de l’obscenitat socialista i de l’ ecologisme pijo, 10 funcionaris acaten ordres d’una denúncia mediambien-tal sense que els importi el mínim què passa amb el Sr. X una vegada hagin acomplert la seva missió. No sé si es pot qualificar aquesta acció mu-nicipal amb altres adjectius que no siguin obscè i pervers, però el que sí sé és que hem arribat a un punt sense retorn on la llei està més preocu-pada de la postal que de la persona. Dels números que de les emocions. D’aparentar que de solucionar. Quan llegim aquest article ja sabrem qui governarà els propers anys. Però sincera-ment, sigui qui sigui, no crec que millori res, si és que, com està passant, no sortim al carrer a dir-los que ja n’hi ha prou de privilegis i benestar d’aparador. A la nostra ciutat hi ha víctimes de la pobresa econòmica i botxins dels valors. El sr. X pertany als pri-mers i els polítics a qui votem als segons.NOTA: Em surten aproxi-madament 2.000 euros de despesa municipal per 45 minuts d’acció. I que seguei-xin gastant!

xavi tedó

Hem arribat a un punt en què la llei està més preocupada de la postal que de les persones

Creus que les aCampades serviran per Canviar alguna Cosa? entra a www.independent.Cat/graCia i vota

No sé si han estat els més favo-rables, el que és cert és que els ciutadans estaven descontents amb la gestió de govern i, per tant, han votat per a aconse-guir un canvi. Potser els nous partits actuen encara pitjor, perquè al cap i a la fi, tots mi-ren el seu propi melic.

alonso Fernándezjubilat

isidro santacreuserveis

José Carlos begueriaempresari

Carme mateoesteticista

No m’interessa gaire la política, però considero que el canvi de govern, tant a Barcelona com a les autonòmiques, ha estat un resultat desfavorable. L’esquer-ra no soluciona massa proble-mes, però la dreta encara és pitjor.Tindrem més imposicions i menys llibertat.

Tenint en compte la situació que vivim i les circumstàncies en què s’han celebrat eren nor-mals. El descens de l’esquerra era una mort anunciada, resul-tat també del que passa a Euro-pa. Malgrat que era previsible la victòria de CIU i el PP, m’han semblat massa contundents.

Es deuen al moment de crisi, però les solucions no han de ser ni de dretes ni d’esquerres, sinó que depenen de la gestió de la persona que governa. Pel que fa a Barcelona, Hereu ha pagat les conseqüències de l’actuació de Zapatero, tot i està capacitat per l’alcaldia de Barcelona.

... del resultat de les eleccions municipals?


4

27 de maig de 2011

l’independent no es fa responsable ni té per què Compartir les opinions expressades a la seCCió d’opinió d’aquest setmanari

Opinió

l’enquesta

Associació Coordinadora de Grups de Rock de la Sedeta

Sicília, 321 93 458 41 30 web: www.sedeta.cat [email protected]

Associació Cultural Tram Travessia de Sant Antoni, 6-8 93 218 44 85 web: www.tradicionarius.com

Associació de Músics i Intèrprets en Llengua Catalana

Canó, 6 93 218 25 62

Aula d’Escriptors-Multiespacio Literario

Sant Lluís, 6 93 210 25 68

Casal Corpus Teatre Bailèn, 175 93 531 24 25 web: www.teatrecorpus.org

Centre de Fotografia Documental de Barcelona LaFotoBcn

Mozart, 68 web: www.lafotobcn.org

El Cercle Santa Magdalena, 12 93 218 10 01 web: www.elcercle.cat

Espai Experimentem amb l’Art Torrijos, 68 93 217 18 77 web: www.experimentem.org

Foment Gracienc de les Arts Sant Pere Màrtir, 9 93 218 18 97

Galeria d’Art Atelier Plaça Rovira i Trias, 9 93 284 43 17

Galeria d’Art Espai B Torrent de l’Olla, 158 93 217 10 90 609 592 432 web: www.espaib.com

Galeria d’Art H2O Verdi, 152 93 415 18 01 web: www.h2o.es

Galeria d’Art Paspartú Verdi, 25 93 368 15 74 web: www.galeriapaspartu.com

Galeria d’Art Safia Bruniquer, 9 93 213 84 96 web: www.galeriasafia.com [email protected]

Galeria Hartmann Santa Teresa, 8 93 415 95 56 web: www.galeriahartmann.com [email protected]

Galeria Miquel Alzueta Riera de Sant Miquel, 34 93 368 45 44 web: www.galeriamiquelalzueta.

com [email protected]

Galeria Tagomago Santa Teresa, 3, baixos 93 292 24 22 web: www.tagomago.com

Galeria Tòrcul d’Art Joan Blanques, 44 93 285 25 46 web: www.torcul.com [email protected]

Grup de Teatre Disbauxa Betlem, 26 baixos 93210 20 91

Entitats artístiques i galeries d’art

tribuna tribunaDavid Fernàndez, membre de l’Ateneu LaTorna Jaume Delclòs

De fraus i estafes, a plena llum La plaça de la il.lusió

cedida

“Què és pitjor robar un banc o fundar-lo?” es demanava Bertolt Brecht el segle passat. Enmig l’abril de 2011, la ministra espanyola reconeix sense embuts: “La crisi l’està pagant qui no l’ha provocat”. Oh. El més clàssic dels clàs-sics neoliberals: socialitzar pèrdues i privatitzar guanys. Ai. Mai tan pocs robar tant a tants. Prendrem mal.La comptabilitat creativa d’una crisi tafurera espa-ordeix. Exercici 2010: els bancs van guanyar 14.940 milions d’euros. Exactament el mateix que es va retallar el maig per al període 2010-2011. Un silent cop d’estat econòmic imposat per la nebulosa dels mercats finan-cers: nosaltres només podem votar cada quatre anys. Ses senyories del mercat ho fan cada dia. Acudit de moda: “On és l’esquerra? Al fons a la dreta”.I més encara: des de l’inici de la crisi, la banca espanyo-la ja acumula uns beneficis nets acumulats de 66.111 milions d’euros. 500 euros al segon. No cal dir que la pit-jor tissorada antisocial de la democràcia s’apuja a un total de 50.000 milions d’euros fins l’any 2013. Ens pre-nen el pèl? O ens el deixem prendre? Totes dues coses, segurament.No són els únics que enta-banen, ens roben la cartera i trinxen el sistema. L’any pas-sat les grans empreses espa-nyoles que cotitzen a l’IBEX35 van registrar uns guanys nets de 47.000.000.000 euros.

El 15-M serà més recordat que no pas el 22-M. La ciuta-dania ha dit prou. La gent ha pres el carrer. Hem comen-çat a caminar. Caminem amb la simpatia de tothom. Estem recuperant la il.lusió, entre els joves i no tan joves. To-tes i tots som representats.Tenim un sistema de partits i uns partits al seu servei i al serveis de les corporaci-ons privades. Uns mitjans de comunica-ció al serveis d’aquestes corporacions privades i els seus partits. Un expresident que només sap criticar la “cultura del no” i ara critica “després de indignació, què?”, no ha dei-xat més espai que la indig-nació. Una guàrdia urbana que quantificava en 800 les persones a Plaça Catalunya, volien dir 800 secretes i 7000 concen-trats. Mentre a València desconnec-taven les webcam en la manifestació en defensa de TV3 a la ciutat a Barcelona desconnecten la de Plaça Catalunya i cap partit es queixa. Senyors i senyores polítics de partits, vosaltres mateixos ens indigneu. Hem decidit sortir al carrer i dir prou. Prou d’humiliacions. Prou de la connivència del poder polític-partidista amb

Festival de zeros. El frau fiscal s’apuja als 100.000 milions anuals. O un altre: l’any passat la borsa va repartir guanys entre els especuladors per valor de 24.228 milions d’euros. Pura almoïna.Democràcia espanyola. Terrible sinestèsia. Com dir racisme solidari o exèrcit humanitari. Pell de brau i oasi català on l’art de la política ha esdevingut

mirar a l’altra banda i perfec-cionar l’art de la impunitat del poder. Posem cirereta al pastís? Som-hi. Qui sortia indemne el passat novembre de l’Audièn-cia Nacional per una evasió de capitals de 600.000 euros al

paradís fiscal de Lienchstein? Artur Mas. Artur Mas pare. El mateix que li va regalar el timó amb el que pressumeix de comandar Catalunya. Se’n va lliurar per prescripció delictiva. La cirereta de la cirereta de la broma és que el president Mas era, el 2002 i quan ja era conseller d’Eco-nomia, beneficiari del compte opac. Bona metàfora sintètica dels fraus i les estafes que ens assetgen. Al país del 3% on Millet corre lliure pel carrer. Robatori a llum del dia. I insistim sense desistir: ens ho deixem fer. No val dir sempre que la culpa és dels altres. Ens ho fan perquè ens deixem.Tot plegat, com per no indignar-se, repicar tots els atuells i fer sonar les cassoles cada vespre. I si. Fins que ens tornin tot el robat: acampi qui pugui.

el poder econòmic-financer. Prou retallades socials en nom de la crisi. Prou de destruir les institucions pú-bliques de la ciutadania per interessos partidistes. Prou del poder del capital, bancs i les seves corporacions, que destrueixen les nostres vides i el planeta. Prou! Ja fa temps

que ho hem entès, i ara diem prou. Si volem que ens respectin. Si volem decidir el nostre futur com a poble.

Si volem construir una socie-tat justa. Si volem recuperar el pols de la nostra vida, ho hem de fer el poble, les ciu-tadanes i els ciutadans. Vo-saltres no ens representeu, esteu més interessats en els vostres interessos personals i de partit que de la gent. Si volem recuperar el poder el

nostre futur, la gestió i control del sistema finan-ces han de ser públics o auto-gestionats per la ciutadania,

bancs públics amb participa-ció i control social. Neces-sitem serveis públics, que encara que sembli redun-dant, han de ser gestionats i controlats sector públic i amb vocació de servei públic i al servei de la ciutadania.Comencem a construir poder popular. L’espurna de la il-lusió ja crema!

S’ha dit prou de la connivència del poder polític amb l’econòmic-financer

Comencem a construir el poder popular. L’espurna de la il·lusió ja crema!Des de l’inici de la crisi

la banca espanyola ja acumula uns guanys de 66.111 milions d’euros


5

27 de maig de 2011

Política

CiU pressiona perquè corri la llista i Agustí sigui designat regidor de GràciaLa negociació a Barcelona també inclou la possibilitat de cedir la regidoria al PSC

Les eleccions municipals de diumenge, tal com va reflectir l’especial de l’independent publicat dilluns, van significar la victòria clara de Ciu, que tindrà un consell de Grà-cia còmode per governar amb set consellers sobre disset. Però la minoria a barcelona i a Gràcia ha donat pas a una negocia-ció que obre altres possi-bilitats, com que Francina Vila no tingui per què ser la regidora del districte.

ALBERT BALANzà

Amb els resultats a la mà de diu-menge, els quinze regidors ob-tinguts per CiU a Barcelona van descartar a priori els candidats locals Carles Agustí (16) i Albert Ortas (17) com a aspirants a regi-dor del districte i donaven tots els números a Francina Vila, número 10 a la llista i regidora adscrita de CiU a Gràcia, i fins i tot algunes veus -poques- apuntaven a Maite Fandos, número 5 i exregidora adscrita, actualment a Horta-Guinardó. Però l’agrupació local, una de les més actives del par-tit a Barcelona, s’ha començat a moure aquesta setmana perquè es contemplin altres possibilitats, tenint en compte també l’opció que Vila i Fandos optin per vin-cular-se a les Corts i a Horta.Ara mateix l’opció que genera més consens a la federació naci-onalista a Gràcia és la designació com a regidor de Carles Agustí, president de CDC, que va que-dar-se novament a les portes de ser elegit però que el nomena-

ment d’algun regidor electe com a delegat o comissionat en el car-tipàs podria fer-lo entrar al con-sistori. Que corri la llista, segons fonts de l’agrupació de CDC, no és una opció descabellada.Aquesta voluntat local, complexa en qualsevol cas, també està pen-dent de l’oferta que CiU ha fet al PSC a Barcelona perquè els soci-alistes acceptin algunes regidories de districte allà on pugui formar majories. El cas més clar és Nou Barris, on PSC i ICV sumen majoria, però Gràcia podria en-trar en el paquet en el marc d’un pacte sui generis amb el PSC que permetria al districte, de retruc, que Guillem Espriu, es mantin-gués en el càrrec.

carLes aGustí (a L’esquerra), amb fraNcesc Gambús, eN uN pLeNari

èric LLueNt

eleccions municipals

breus

Tot i que la configuració del car-tipàs municipal està prevista per a l’11 de juny, amb el nomena-ment de l’alcalde en un ple ex-traordinari i dels regidors en un ple ordinari després, la constitu-ció dels consells municipals de districte no es farà fins l’octubre. Al juliol hi haurà el primer ple ordinari a Barcelona, l’agost no és hàbil per a l’activitat instituci-onal i el setembre no hi ha cos-tum de fer ple per les festes locals i nacionals, així que el primer ple dels districtes i la presa de posses-sió dels consellers no es produirà fins l’octubre. A la Festa Major hi haurà nou regidor però els conse-llers estaran en funcions.

El primer ple del districte, a l’octubre

Els resultats per barris de les eleccions del passat diumenge van reflectir la victòria clara de CiU als cinc territoris de Grà-cia, amb distàncies percentuals màximes entre la federació na-cionalista i el PSC de quinze punts a Vallcarca o de divuit a la Salut o al Camp d’en Grassot. Però la victòria que més satisfac-ció ha aportat a les agrupacions de CDC i UDC de Gràcia ha

estat la del Coll, el feu socialista de Gràcia, on la federació s’ha imposat per tres punts de dife-rència i menys de cent vots. El PSC obté el seu millor resultat al Coll amb un 22,8%, el PP es fa fort a Vallcarca amb un 14,6% i ICV i ERC tenen el seu millor percentatge a la Vila (15,2% i 8,0%). En el cas dels republi-cans, aquest 8% és el millor que obtenen a tot Barcelona.

CiU guanya al Coll per primer cop i ERC té el sostre a la Vila

La indignació dels acampats també arriba a la Vila

REDACCIó

Després que molts veïns de la Vila hagin expressat el seu rebuig al sistema econòmic i polític des del passat 15 de maig fent sonar cassoles des dels balcons, dilluns es va concretar la primera con-vocatòria popular a la plaça de la Vila. Un centenar de persones es van concentrar a les nou del vespre davant la seu del Distric-te després de la crida que va fer l’Assemblea de Joves de Gràcia (AJG) per reclamar un canvi del sistema en una acció que tenia com a objectiu estendre la revol-ta popular que es va iniciar a la Puerta del Sol de Madrid i que va tenir continuïtat a la plaça Catalunya i a diferents ciutats de l’Estat espanyol. Els indignats graciencs, però, no van acampar i la protesta es va limitar a fer sonar les cassoles en senyal de desaprovació per la situació eco-nòmica que viu el país, amb uns dels índexs d’atur més elevats d’Europa, durant una bona esto-na. Les protestes continuen a tí-tol individual des dels balcons –i amb menys volada- perquè l’ob-jectiu del moviment és aplegar forces a la plaça Catalunya, que s’ha convertit en l’epicentre del descontentament social i és on s’organitzen totes les assemble-es per elaborar un manifest que reculli les principals demandes dels indignats.

els resultats per barris

abstenció: 44%

Total cens: 11.562

abstenció: 50,8%

Total cens: 5.430

abstenció: 43,5%

Total cens: 10.112

abstenció: 45,4%

Total cens: 37.117

abstenció: 41,3%

Total cens: 26.330

Ciu

PsC-Pm

iCV-euia-e

PP

upb

en blanc

el Coll La salut Vila de Gràcia

vots % vots vots % vots vots % vots vots % vots vots % vots consellers

2.179 18,8% 702 12,9% 1.972 19,5% 5.983 16,1% 5.294 20,1% 7

1.186 10,3% 608 11,2% 897 8,9% 3.149 8,5% 2.476 9,4% 4

654 5,7% 284 5,2% 629 6,2% 3.086 8,3% 1.825 6,9% 3

947 8,2% 372 6,9% 797 7,9% 1.962 5,3% 1.777 6,7% 2

389 3,4% 184 3,4% 417 4,1% 1.620 4,4% 1.172 4,5% 1

293 2,5% 105 1,9% 240 2,4% 892 2.4% 691 2,6% –

Vallcarcai Penitents

Camp d’en Grassoti Gràcia nova


6

27 de maig de 2011

Societat

Prohibit però tolerat. aquesta és la dinàmica que existeix a moltes zo-nes de barcelona a l’hora de regular l’aparcament de motos, primer per la insuficiència de places re-gulades per als 290.000 vehicles de dues rodes que hi ha a tota la ciutat i, a Gràcia concretament, pel fracàs del pàrquing exclusiu de motos del car-rer Gran, l’únic a tota la ciutat. un dels punts més negres d’aquesta mala pràctica tolerada per la Guàrdia urbana són els Jardinets de salvador es-priu, on cada dia s’hi po-den acumular més de 300 motos mal aparcades.

ALBERT BALANzà

L’Independent ha fet aquesta set-mana un nou treball de camp per quantificar el nombre de motoci-cletes que envaeixen la vorera, on hi ha senyals de prohibit aparcar i fins i tot en alguns casos s’hi espe-cifica “inclòs motos”. Al punt més crític d’afluència, abans de dinar, aquest setmanari ha pogut regis-trar 306 motos dilluns, 274 mo-tos dimarts, 334 dimecres i 264 dijous. L’espai analitzat engloba tot el centre dels Jardinets, l’annex del Pla d’en Salmeron i els laterals fins a les cantonades amb el carrer Còrsega i la Diagonal.Les dades obtingudes, sempre te-nint en compte que s’han obtin-gut al punt màxim d’assistència

Nika Lauper

però que són xifres exactes, de-mostren que els senyals de trànsit són ignorats no només pels con-ductors sinó també per la Guàr-dia Urbana, que prefereix adoptar una certa tolerància per l’amplada de les voreres. En qualsevol cas, els senyals de trànsit de prohibició són inequívocs.El Districte, en aquest mandat que s’acaba, ha fet algunes acci-ons informatives al carrer Gran i a Torrent de l’Olla per informar abans que multar les motos mal aparcades, però la cosa no ha pas-sat d’aquí i l’únic punt de la ciutat en què s’ha optat per una política d’expulsió clara de la moto de les voreres ha estat als carrers secun-daris del Poblenou.

Si hi ha algun tros de vorera que no estigui envaït de mo-tos als Jardinets, aquest és el que més s’acosta a Casa Fus-ter, on fins i tot s’ha habilitat un espai per aparcar cotxes i autocars. Aquesta zona també ha completat fa poques setma-nes una neteja de cara des que fa un any Hoteles Center, els propietaris de Casa Fuster, van adquirir un bloc colindant per

fer-hi apartaments de luxe. La rehabilitació ha culminat amb la instal·lació d’un rètol que ha batejat el nou negoci com a Suites Center Barcelona i que suposa una alternativa més ba-rata als preus de l’hotel, amb habitacions amb llits i lliteres on hi caben fins a sis persones. Els preus, no obstant, són mit-janament populars: oscil·len entre els 175 i els 350 euros.

L’oferta hotelera dels Jardinets visibilitza apartaments de luxe

La Guàrdia Urbana, tot i els senyals de prohibició, fa la vista grossa per la vorera ampla

motos aparcades aLs JardiNets aquesta setmaNa

Els Jardinets de Gràcia suporten cada dia i alhora 300 motos mal aparcades

breus

Els Mossos d’Esquadra han de-sarticulat un important i actiu grup organitzat que, fent-se pas-sar per falsos policies, cometia furts i robatoris amb intimidació de forma continuada a la ciutat. Fins el moment s’han detingut a 24 persones i s’han dictat ja 14 ordres policials de detenció. Els lladres, a qui se’ls relaciona amb més de 80 fets, acostumaven a actuar en zones turístiques, que en el cas de Gràcia, se centraven en el Park Güell, a més del dis-tricte de l’Eixample, als voltants del Camp Nou, l’Estadi Olímpic i el Palau Sant Jordi, a les fonts de Montjuïc i al districte de Ciu-tat Vella. Els membres d’aquesta organització són de nacionalitat romanesa i per identificar-se da-vant de les víctimes simulaven ser policies i acostumaven a mostrar la seva pròpia documentació per confondre les víctimes.

Detinguts per robar turistes fent de policies

Gràcia s’ofega. Amb aquest con-tundent lema s’han vist alguns cartells a la Plaça Revolució que alerten de la contaminació atmosfèrica de la Vila, mesos després de que els darrers regis-tres realitzats pel departament de Medi Ambient atorguessin a Gràcia els nivells més alts de gasos tòxics de Barcelona, provocats sobretot pel trànsit. Aquests cartells, que no van sig-nats per cap associació o entitat, denuncien l’incompliment de la llei europea sobre qualitat de l’aire i exigeix mesures urgents per redur la contaminació.

Primers cartells a Revolució contra la contaminació

SILVIA MANzANERA

L’Ajuntament ha cedit un solar al barri de Vallcarca on s’aixecarà un bloc de pisos, que comptarà amb 15 habitatges i un local comerci-al, dissenyat per la marca Casa de Barcelona, una iniciativa nascuda en el marc del Saló Costrumat que pretén fusionar els interessos de les constructores i el disseny. El projecte es durà a terme en una

parcel•la triangular de 400 metres quadrats i amb un lleuger pen-dent situat al número 86-92 de l’Avinguda de Vallcarca. El bloc d’habitatges s’escalonarà en qua-tre nivells per adaptar-se a l’oro-grafia de la zona i guanyar llum natural, i els seus autors –els ar-quitectes Jaime Coll, Patxi Man-gado i Ramon Sanabria- pretenen incrementar l’ús dels espais comu-nitaris per fomentar les relacions

El projecte, ubicat a l’Avinguda Vallcarca 86-95, s’està redactant

entre els veïns. Precisament, les cobertes es plantejen com a punts de trobada, on es poden dur a ter-me diverses activitats (solarium, pati de panels solars, reunions de veïns, tendalls...). Es tracta d’un edifici prefabricat construït amb un sistema dissenyat per l’iMat, el Centre Tecnològic de la Cons-trucció, que planteja diversos volums: planta baixa oberta i per-meable, en relació directa amb el

Vallcarca acollirà un innovador edifici de la marca Casa Barcelona

cedida

imatGe virtuaL de L’edifici que es coNstruirà a L’aviNGuda de vaLLcarca, 86-92

carrer, local comercial que dona a l’avinguda Vallcarca, pis que dona al carrer de la Farigola. Les plan-tes superiors contenen tipologies

de vivenda molt diferents. Segons els seus responsables, l’edifici in-nova en funcionalitat i tècnica constructiva.

de Gràcia

7


Les escoles protesten contra les retallades

REDACCIó

La plaça de la Vila va concen-trar el passat divendres 20 de maig l’acte de protesta organit-zat per diverses escoles de Grà-cia en contra de les retallades a l’ensenyament que vol aplicar el govern de la Generalitat. Un centenar llarg de mares, pares i fills dels centres Patronat Do-mènech, Pau Casals, Reina Vi-olant, Jovellanos, la Sedeta, Ju-jol, Secretari Coloma, Fructuós escoles públiques van mobilit-zar-se durant un hora contra la supressió de la sisena hora, les retallades en les plantilles de mestres i educadors o la dis-minució del pressupost per les escoles. Aquesta primera con-centració, tot i que no va estar impulsada per cap associació de la Vila, s’emmarca en la línia del manifest que la comunitat edu-cativa de Gràcia va elaborar fa unes setmanes en defensa d’un ensenyament de qualitat i en contra de les retallades.

reportatge

Think global, drink local. Aquest és el divertit lema del movi-ment, que reivindica les bode-gues com a part del nostre pa-trimoni històric i cultural i que ja n’agrupa mig centenar a tota la ciutat. Aquesta curiosa agru-pació d’amants del vermut no s’està de res. Té consell d’admi-nistració, amb Josep Lluís Cots, que “dóna la cara i el fetge”, Gi-no Oromi com “ensumador de botes de vi” o la Mercè, la becà-ria que té el títol de “Post-Grau en olivetes”. Les bodegues ad-herides han de complir algunes

Fent apologia del vermut i les olives

Xavi Tedó

La vermuteria deL taNo Ha estat L’úLtima eN adHerir-se aL mededebebé

Cinc locals de la Vila s’han adherit al Moviment de Defensa de les Bodegues de Barri

si ets un habitual del “Cafè di roma, l’star-bucks o el Donkin Do-nuts aquest no és el teu lloc”. D’aquesta manera, el moviment de Defensa de les bodegues de bar-ri (mededebebé), entitat amb afany de vermut, anxoves o seitó, deixa clar qui són els seus seguidors. De les cinc bodegues adherides de la Vila, la darrera és la Vermuteria del Tano.

condicions. L’imprescindible és que disposin de neveres amb por-tes de fusta i tiradors metàl.lics i preferiblement que tinguin botes de vi de fusta i que la barra i les taules siguin de marbre. El Me-dedeBebé segueix un normativa, la Lleide7dejuliosanfermin/me-

pongaotra, malgrat que els seus impulsors remarquen que “dit ai-xò ens passarem les normes per el forro i inclourem bodegues que les incompleixen, especialment quan les autoritats pertinents obliguen a fer coses políticament correctes com inutilitzar botes

xavi tedó

de vi o posar problemes en les neveres de fusta”. En Tano, que regenta la mítica vermuteria del carrer Joan Blanques des de fa 21 anys, explica que s’hi van adherir fa unes setmanes i que aquestes pàgines web ajuden a augmentar la clientela. D’uns anys ençà, les bodegues han experimentat un boom però pel

que fa al tipus de client que hi va. “De feina sempre n’hem tingut, però des de fa uns deu anys hi ve més gent jove quan abans els clients eren sobretot persones grans”. De fet, ha dei-xat de vendre vi a granel per-què “els clients venen a fer el vermut més que a comprar vi i ara hem guanyat molt d’espai”. En Tano ha sabut adaptar-se als nous temps. La millor prova és la gentada que hi ha cada dia al seu establiment.

La curiosa agrupació segueix la Llei de 7 de julio San Fermín/mepongaotra

de Gràcia

8

27 de maig de 2011l’independent SOcietat

entrevista

“A la classe de la meva filla fe-ien un treball de pintors. I vaig pensar, què no n’hi ha de pinto-res, també? A la professora li va semblar bona idea, tot i que em va encomanar a mi la feina, però penso que és important fer pas-ses així per canviar les coses”. La Montserrat Rodríguez, membre del Consell de Dones i cap visi-ble de l’àrea de coeducació, un dels quatre grups de discussió formats per dones als diferents barris de Gràcia que van desen-volupar la diagnosi de les neces-sitats i condicions de vida de les dones de la Vila el 2009, explica

“Es fa un programa de teatre. Hi ha autores?”

Silvia Manzanera

eL LLibre ‘doNes de Gràcia’ es va preseNtar a La i trobada, eL passat mes de març

Entrevista amb quatre membres del Consell de les Dones de Gràcia

Les dones de Gràcia han recorregut un llarg camí. La meta encara és lluny però poden asse-gurar que fruit del tre-ball les seves condici-ons de vida han guanyat en qualitat. Però volen més. i per això dema-nen al nou Districte que incorpori en el proper PaD les propostes sor-gides de la i Trobada de Dones de Gràcia.

–en una entrevista a la redacció de l’Independent amb les seves altres companyes de lluita- quines són les propostes que han fet arribar als partits polítics perquè les inclo-guin en el proper PAD. Ha passat el 22-M i encara no han obtingut cap resposta però confien que, igual que en l’anterior Pla d’Ac-

tuació del Districte, les seves idees per millorar aspectes de l’espai pú-blic i vida quotidiana al Coll i la Salut, de dones grans a Camp d’en Grassot, Penitents i Vallcarca, i a la Vila de Gràcia en l’àmbit de la cultura i la coeducació, tinguin un lloc en els plans del nou Distric-te. I quin és el punt d’origen? “La

arxiu/ s.mmanca de participació directe de les dones a les entitats”. Josefina Altés és directe. En l’àmbit de la cultura al barri de la Vila, el seu camp, hi ha la necessitat de “prendre consciència de gènere” en els projectes que entitats o associacions culturals engeguen. Exemple: quan es dissenya un programa de teatre, es té en compte si hi ha alguna autora? I aquí la feina és el dia a dia. Con-xa Garcia, una altra reconeguda lluitadora pels drets de les dones, hi està d’acord. “En els darrers quatre anys s’ha avançat molt en les aplicacions de les nostres propostes”. Una altra aplicació pràctica: la comissió de nomen-clàtor i l’elecció d’un nom de do-na per la biblioteca de Penitents: M. Antonieta Cot i Miralpeix. La Berta, que ha treballat en les propostes de gent gran, creu que la millora d’aquest col.lectiu està relacionada amb la millora del comerç de proximitat o dels ser-veis sanitaris. Però ara ja pensen en els propers quatre anys. I totes quatre coincideixen: l’elecció de la consellera de dones serà clau per avançar o estancar-s’hi.

Nova ofensiva per mantenir Urgències a l’Esperança

REDACCIó

El personal de l’Hospital de l’Esperança ha engegat aquesta setmana una nova ofensiva per captar el suport de més entitats i associacions de la Vila per tal d’exigir a la Generalitat la con-tinuïtat del servei d’urgències d’aquest centre. A les darreres mobilitzacions, se suma ara l’elaboració d’un manifest que s’entragarà a l’administració el proper 27 de maig juntament amb 17.000 signatures en con-tra de les retallades en la sanitat, que en el cas de l’Esperança, es concreten en el tancament de llits, la reducció d’intervenci-ons, la limitació de la utilitza-ció de la tecnologia i el tanca-ment del servei d’urgències el qual, d’acord amb el personal de l’hospital, fa una important “feina de descàrrega” sobre d’altres serveis d’urgències de centres com la Vall d’Hebrón, Sant Pau o el Clínic, que es col.lapsen.

Si et vols anunciar a la Guia Gastronòmica de Gràcia,

truca’ns i t’informarem: 692 601 261

de Gràcia

9


de Gràcia

10


DocumentsnOvetat editOrial

Barcelona barri a barri: GràciaEls periodistes Antoni Capilla i Gabriel Pernau, i el fotògraf Frederic Camallonga, han recorregut els barris de Gràcia per oferir una guia directa i precisa de com és i què es pot fer en un dels districtes més dinàmics de Barcelona: Vila de Gràcia, i el seu immens i divers brogit humà que va i ve en totes direccions, l’antiga zona industrial (El Camp d’en Grassot i Gràcia Nova), la part que s’enfila cap a Collserola (Vallcarca i els

Penitents) o les vessants de petits turons (El Coll i la Salut). Heterogènia i autèntica, anyorada dels temps en què encara era vila independent, Gràcia sempre amaga alguna sorpresa. Fins i tot pels més erudits.

Antoni Capilla (1964) ha treballat a El Noticiero Universal, Diari de Barcelona i El Periódico. És autor, entre d’altres llibres, d’Orígenes del cine: Estados Unidos (2007), Ruta del Modernisme (2004), Barcelona sana (2004), Telemanía, las 500 mejores series de televisión de nuestra vida (1999) i La premsa de sorra (1994). Gabriel Pernau (1964) és periodista. Ha publicat als diaris Récord, Diari de Barcelona i La Vanguardia i a la revista Barcelona. Metròpolis Medi-terrània. Actualment col·labora a El Periódico de Catalunya. És autor de la guia Barcelona amb bicicleta (2005) i, entre d’altres, dels llibres Descobrint Montilla (2010), Per terres d’Al·là (2006), Barcelona i el cotxe (2001), A la Xina amb bicicleta (1997) i El somni català (1995). Frederic Cama-llonga (1965) ha treballat a la revista Ajoblanco i al Diari de Barcelona. Es-pecialitzat en arquitectura i paisatge, és autor gràfic de les col·leccions Mi-rall de Catalunya: Barcelona, Lleida, Girona (2005-2007), Picture Guide-books: Toledo, Madrid, Valencia, Bar-celona, La Coruña i Santiago (2001-2004), entre d’altres.

els autorsEL CAMP D’EN GRASSOT I GRà-CIA NOVA aplega dos veïnats de Gràcia força diferents entre ells, tant pel seu paisatge físic com per l’humà. Al costat mar es troba el Camp d’en Grassot, un conjunt format per 19 illes de cases que, tot i haver format part històricament de Gràcia, avui té la tipologia típica de l’Eixample. De la Travessera de Gràcia cap amunt hi ha un conjunt format per carrers es-trets i costeruts a les vores dels quals s’arrengleren blocs de pi-sos baixos i de cases unifami-liars. La part més alta d’aquest sector va ser conegut durant molt temps com Ca l’Alegre de Dalt, en record de la casa que va existir fins al 1981 i que es-tructurava el barri. El 1995 es va constituir l’associació de co-merciants Gràcia Nova. El seu nom ha fet fortuna i s’ha con-vertit en la denominació oficial del barri.

Durant el segle XIX, aquest territori era als límits de la vila de Gràcia. Hi ha-via masos i rajoleries fins que, cap al 18_0, Jeroni Grassot i altres propieta-ris van començar a urbanitzar els seus camps de conreu. Es van construir cases i fàbriques que s’aprofitaven de l’existència d’aigües subterrànies, com la Sedeta o Elizalde, que produïa cot-xes i motors d’aviació a l’illa Còrsega-Bailèn-Rosselló-Passeig Sant Joan. Al mateix temps, s’obrien vies de comu-nicació com el carrer d’en Grassot i el passatge Alió, que uns anys més tard l’Eixample va haver de digerir amb cal-çador.La diversitat d’atractius que avui té el barri són conseqüència de la seva si-tuació perifèrica en relació al que du-rant molt temps va ser el centre del municipi de Gràcia. Així, hi trobarem des del camp de futbol d’un club cen-tenari fins a unes antigues fàbriques reconvertides en equipaments públics o en sales d’oci nocturn, diverses tor-res modernistes o un col.legi històric de grans dimensions.

REVOLUCIONàRIA I ROMàN-TICA alhora, molt gelosa de la seva personalitat, Gràcia encara enyora el període de la seva his-tòria en què va ser un municipi independent de Barcelona. No va ser una etapa especialment llarga, tot i que sí molt signifi-cativa, del seu recorregut his-tòric. Perquè la Gràcia que avui coneixem es configura sobretot al llarg del segle XIX. Va arri-bar a ser la segona ciutat més gran de Catalunya, per davant de Sabadell, Terrassa i Mata-ró. Els barcelonins hi pujaven per gaudir del seu temps d’oci, mentre que molts graciencs so-lien fer el trajecte en sentit in-vers, sovint per anar a treballar a Barcelona. Durant la primera meitat del segle era un barri de Barcelona que en poc temps ha-

via passat de ser un nucli rural quasi despoblat a tenir milers d’habitants i unes quantes fà-briques. De tota manera l’etapa d’independència durarà menys de cinquanta anys, del 1850 al 1897.És el moment en què Gràcia es fa gran i adquireix la fesomia ac-tual, que rep milers de persones provinents de la Catalunya rural però també collectius minorita-ris com els evangèlics, apòstols de l’existència d’una llengua universal única per a tot el món com és l’esperanto, o defensors d’ideals polítics com l’anarquis-me o el republicanisme.Són coneguts els fets històrics que van tenir lloc a Gràcia al segle XIX. En canvi, segueix sent un misteri el seu passat medieval i romà. Tot el que se’n

sap és que en temps dels cen-turions pel seu territori hi havia algunes vil.les disperses i que uns segles més tard algunes d’aquestes havien estat subs-tituïdes per cases rurals de les quals només se n’ha conservat la toponímia i referències docu-mentals indirectes.L’actual districte va més enllà dels límits de l’exvila, ja que la part més pròxima a la serra de Collserola formava part del mu-nicipi d’Horta. Avui, el districte de Gràcia està format per cinc barris (Vila de Gràcia, Vallcarca i els Penitents, el Coll, la Salut i Camp d’en Grassot i Gràcia Nova) que es caracteritzen per una gran diversitat. Dins dels seus límits hi ha la zona his-tòrica, de carrerons i altament densificada; un sector que es

va urbanitzar seguint la tra-ma de l’Eixample (Camp d’en Grassot); zones de torretes a la Salut i el Coll, i barris que han crescut al llarg del segle XX fins a ocupar quasi tot l’espai que hi havia dispo-nible.Els atractius de Gràcia són d’allò més diversos. El vi-sitant hi trobarà des de les encantadores placetes del nucli antic, amb molt d’am-bient tant de dia com de nit, fins a mercats plens de gent a vessar, una antiga fàbrica convertida en centre cívic, institucions religioses que ocupen emplaçaments pri-vilegiats, petites torres mo-dernistas o el Park Güell, una obra única sorgida del geni de Gaudí.


11

27 de maig de 2011

recomanem

4a edició de l’art amb Gràcia. La Galeria Paspartú realit-za per quart any consecutiu al carrer Verdi aquesta mostra amb la il.lusió de seguir apropant l’experiència artística a la ciutadania i de convertir carrers, places, comerços i entitats de la Vila en galeries a l’aire lliure. Un any més artistes i ve-ïns interactuaran amb l’art intentant obrir canals de diàleg, complicitat i color amb disciplines artístiques conegudes i d’altres per descobrir. Totes les obres es mantindran expo-sades fins al 18 de juny de 2011 a les balconades i entitats del barri de Gràcia.

Ds 28 de maig Carrer de Verdi, a partir de les 10 h

eXPOsiCiOns

Fins el 28 de maigExposició Paysages avec ruines, de José Luis Bravo. Darrer treball de l’artista, editor i comissari mexicà especialitzat en fotografia i nous mitjans, format a Ciu-dad de México i Barcelona. Galeria H20 (Verdi, 152)

Fins el 31 de maigExposició Viure la pintu-ra, de Madrenas. Efecte hipnòtic de paisatges que converteixen un passeig en una experiència màgica.C. Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Exposició El gran dibuix + cadàver exquisit. Això és el resultat de dues acti-vitats realitzades durant els Tallers Oberts de Gràcia.Sala d’exposicons del Districte (Pl. de la Vila, 2)

Fins el 4 de junyExposició: Fotografies del XIV Festival Tradicionà-rius, a càrrec dels alumnes de l’Institut d´Estudis Foto-gràfics de Catalunya.Centre Artesà Tradicionàrius (Pl. Anna Frank, s/n)

Fins el 10 de juny22a Mostra de treballs d’educació viària, realit-zada pels escolars dels 19 centres educatius del dis-tricte que han participat durant el curs en aquest programa de la Guàrdia Ur-bana del Districte. Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104)

Fins el 21 de junyExposició fotogràfica: Sé qui ets. Les dones del Nepal’. D’Andrea Basave Ferres.Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (c/ Camèlies, 36-38)

Fins el 18 de juliolExposició de Jordi Gis-pert. L’artista utilitza la pintura i l’escultura per ofe-rir un repertori inacabable de recursos tècnics i amb materials molt diversos (pedres, teles, fustes ve-lles, objectes domèstics...).Sala d’art Atelier (Pç Rovira i Trias, 9)

Fins el 15 de juliolExposició RUNA S. Sis ar-tistes visuals creen a par-tir de les runes de la ciutat,

PeixosPeixeres Teatre. Tra-gicomèdia.Sala Porta 4 (Església 4-6, Local 6), a les 21 h

Poesia: Textures, a càrrec de Mireia Calafell + Miquel Marín.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h

Dl 30 de maig Projecció de diverses peces de vídeos de dos coreògrafs que van estar a la última Tanzplattform 2010 a Nu-remberg: Wilhelm Groener i Angela Schubot.La Caldera (Torrent d’en Vida-let, 43), a les 19.30 h

Concert: A Contra Blues.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 22 h

Dm 31 de maig Jazz: Josep Tutusaus Group.Continental Bar (Providència, 30), a les 22 h

Jazz: The Core + Dídac Fer-nández + Arecio Smith + An-dreu zaragoza.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Viba duo.Elèctric Bar, a les 22 h

les seves obres. Organitzat per l’Associació d’artistes vi-suals La Kasa Para La Raza i l’Associació Cultural Roig.Ateneu Roig (Ciudad Real, 25)

inFanTiLs

Ds 28 de maigTaller de construcció Kapla.Bateau Lune (Pl. Virreina, 7), a les 12.30 h

Espectacle de titelles El con-te de la lletera, a càrrec de la Cia. Xip XapJove Teatre Regina (Sèneca, 22), a les 18 h

Dg 29 de maig Espectacle familiar: Círculo, amb la Cia TT.Almeria Teatre (Sant Lluís, 64), a les 12 h

Teatre: Heidi.Teatreneu Multisales (Terol, 26), a les 12.30 h

Dm 31 de maig Qui ha passat per aquí?’, a càrrec de l’Associació Milo-ca. Coneixereu els animals que teniu més a prop a tra-vés dels seus rastres i se-nyalsBiblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 18 h

aCTes

Dv 27 de maig Inauguració de l’exposició Crise. DeGusto Portugués (Montseny, 12), a les 19.30 h

Concert: Els bufa & Sons.L’Astrolabi (Martínez de la Ro-sa, 14), a les 20 h

Concert: Fernando Lobo.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

Concert: Matamella.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 22 h

Concert: VerdCel presen-ta PetjAdes, un espectacle de música i videoprojecció, dins del cicle Maig Folk del Tradicionàrius.Centre Artesà Tradicionàrius (Pl. Anna Frank s/n), a les 22 h

Concert: Darlly Maia.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 23 h

La Caldera + Senza Tempo:

Cecilia Colacrai (artista re-sident’11) & convidats.Pg de Sant Joan (Trav. amb St. Antoni Ma. Claret) i Pç de la Vir-reina, a les 12 h i a les 12.30 h

Ds 28 de maigVIII Cicle d’aperitius musicals matinals a la plaça de La Se-deta: Valentí Moya Trio. Viatge musical pel jazz ma-nouche o gipsy swing.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 12.30 h

VI dinar solidari de Maka-maru x Gàmbia.La Miranda (Av. Coll del Portell, 74), a les 12.30 h

Teatre: Tinguem un fill, de la Cia La Komoi.Sala Porta 4 (Església, 4-6), a les 20 h

Teatre: Carta blanca a Lu-ïsa Cunillé.Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 20.30 h

Teatre: Romeo y Julieta, de Dottor Di Pauli. Lectura poètica, monòleg còmic, in-teracció amb el públic.Sala Porta 4 (Església, 4-6), a les 22 h

Espectacle: 88 infinits, a càrrec d’Arnau Vilardebò.Espai Escènic Ruqueria Querubí (Perla, 11), a les 21 h

Espectacle: Home-Natja, de Jordi Oriol.Sala Beckett (Ca l’Alegre de Dalt, 55), a les 22

Concert: Funk’a’mix + djs.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 22 h

Ds 29 de maig Concert: Funky Soul Jam Session.Continental Bar (Providència, 30), a les 19.30 h

Jam session de jazz: Oriol Fontclara Trio.Strom (c/ De l’Or, 19), a les 20.30 h

Concert: Martí Gironell + convidat.L’Astrolabi (Martínez de la Ro-sa, 14), a les 20.30 h

Jam session de jazz: Pablo López.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 21 h

Teatre: Has vist els peixos a les peixeres?, de la Cia

Classe magistral amb Ar-cadi Oliveras.Cinemes Verdi (Verdi, 32), a les 22 h

Dc 1 de junyConcert: Arborea + Vic-tor Herrero.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Blues jam session.Continental Bar (Providència, 30), a les 22 h

Dj 2 de juny Presentació de L’home del sac, per Màrius Serra.Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps, 20-22), a les 18.30 h

Jazz jam session. Continental Bar (Providència, 30), a les 22 h

Passi del documental Ag-dal, voces del Atlas, amb Pablo Domínguez.Jardí d’Olokuti (Astúries, 38), a les 19 h

Concert: Pájaro Sunrise.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Xerrada sobre gestió legal fiscal a les entitats.Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19.30 h


12

27 de maig de 2011

Cultura

Havien de ser el gran reclam del Festigàbal 2011, renovat i deslligat de la plaça rovira. no hi havia res tancat però la formació gracienca havia fet arribar als respon-sables les seves ganes de tocar per Festa major i presentar les ‘10 mi-lles per veure una bona armadura’. agendes i raons de massificació, però, han jugat a la con-tra i Gràcia es quedarà sense el regal de gaudir dels manel en directe.

CARINA BELLVER

Queda lluny aquell concert del 18 d’agost de fa dos anys on els Manel presentaven el primer disc, Els millors professors euro-peus, en una plaça Rovira plena a vessar. Una massificació que no acaba d’agradar al grup, ja que considera que va generar problemes de seguretat en l’úl-tim concert a Gràcia. Tot i així, els Manel esgrimeixen que els motius principals per no tornar aquest estiu és la incompatibili-tat de dates amb un Festigàbal que tampoc acaba d’arrencar. I és que, a dos mesos i mig de la Festa Major, la direcció de l’He-liogàbal encara busca un espai per portar a terme el festival, després d’haver anunciat que abandonaven la plaça Rovira per poder créixer. Les negociacions amb el Districte estan congela-des. Res se sap d’una de les fer-mes candidates, la plaça Joanic,

arxiu

per acollir un Festigàbal que no compta amb el vist-i-plau de la Fundació Festa Major. “El nos-tre model de festa no és aquest. No volem concerts massius que facin la competència a la pro-gramació dels nostres carrers i que puguin comportar aldarulls a altes hores de la matinada. Si passa res, la Fundació es rentarà les mans”, assegura el president, Ricard Estruch. Amb aquest panorama, la direc-ció de l’Heliogàbal s’ha emplaçat a la setmana vinent per repren-dre a contrarellotge les negocia-cions pertinents per tal de poder fer possible una nova edició del Festigàbal.

La baixa de la banda se suma als problemes del Festigàbal per trobar un espai

eLs maNeL duraNt L’actuació de fa dos aNys a La festa maJor

Manel es descarta per Festa Major per dates i problemes de massificació

El primer tall de La Campana de Gràcia 2011 ha reduït a 8 els grups amb opcions per tocar el 15 d’agost. El jurat, compost pel tècnic de Ràdio Gràcia Jor-di Domenech, els cantants Xavi Parra, Miqui Puig i Anna Roig, El Merei, de Pirat’s Sound Sis-tema, el presentador Òscar Dal-mau, la directora de videoclips Lyona i Xavier Cumulada, de

Los vecinos, s’ha decantat per Xaranga!, Carolina Chicken, Euler, Papagayo, Sarramangu, Nius de nit, Perwerther’s Origi-nal i Rumba sin Rumbo. El jurat format Roger Gimènez (Bataka-da RadioActiva), Oriol Roselló (Ràdio Gràcia) i Martí Urgell (Castellers) han escollit els tres finalistes de La Castanya: Abril, Nius de nit i Senyors Tranquil.

Xaranga! i Nius de nit, entre els finalistes de La Campana

reportatge

La Virreina imagina en colors

Marta Biadiu

imatGe deL dibuix que vaN fer eLs més petits a La virreiNa dissabte passat

Tast dels Tallers Oberts: un dibuix col.lectiu i el concurs Versus

el dibuixos van ser els protagonistes tot donant una nota de color la tar-da d’un dissabte preelec-toral. La iniciativa, els Tallers Oberts, proven la creativitat de la Vila.

cedida

Els artistes del dibuix gran van ser els més menuts, que van poder deixar les seves petjades animats per uns pares que veien

com omplien de color un enorme paper adherit en mig del terra de la Virreina i que es va anar con-vertint al llarg de la tarda en un magnífic patchwork multicolor, amb figures sortides de la ment fantasiosa dels petits. Una gatzara de dracs, serps, peixos, cargolets i tota mena de dibuixos i gargots, cal a dir amb un estil un tant mo-dernista i que atreien els ulls dels més curiosos. Un concurs de di-

buix per els més grans, el Versus, va acollir als més intrèpids gladi-adors, que es van disputar el gran premi, que era sobretot passar-ho bé. El públic, que si d’entrada semblava poc participatiu, es va anar animant amb l’ajuda de Xa-vi Kaye, de la galeria Untitled, i d’altres organitzadors. I vet aquí com els dos bàndols es van anar formant, dues rondes i una final amb un tema, això sí, no gaire

fàcil; patinets, el barca, cactus, globus i un puca... Un gran rep-te! Dos minuts. Obra acabada. I and the winner is... Mijail, un

REDACCIó

Aquest cap de setmana, Gràcia viurà dies de nodes, tot un plegat d’activitats i propostes per part dels integrants d’aquesta xarxa d’entitats de creació contempo-rània de Gràcia (Experimentem amb l’Art, Gràcia Territori So-nor, La Caldera i tragantDansa). La voluntat d’aglutinar discur-sos, propostes i conceptes per part dels membres de Nodes de Gràcia tindrà la seva materialit-zació el dissabte 28 amb l’activi-tat conjunta Tetragràmaton, un projecte d’intervenció en l’espai públic que pretén visibilitzar les diverses vies d’exploració i refle-xió del fet artístic, social i cultu-ral a partir de quatre recorreguts que, partint de les seus de cada una de les entitats i cercant en els imaginaris dels quatre elements (aire, aigua, foc, terra) i de qua-tre conceptes (xarxa, el sagrat, el territori i el futur), traçaran di-versos itineraris pel barri en què aquest es veurà travessat per cants corals, tabalers, geganters, rapsò-dies i moviments insospitats. Els quatre recorreguts confluiran a la Plaça de la Vila (19.30 h) amb una acció conjunta a l’entorn i a l’interior del campanar: un happening col·lectiu i combatiu construït amb el cos, la paraula i la possibilitat d’establir un nou mapa del territori: del nostre ter-ritori físic i del nostre territori mental. Atenció a la proposta de dissabte Portes secretes, de La Caldera i Senza Tempo; 12.30 a la Virreina.

‘Dies de Nodes’ omple els carrers i places d’art

rus ara ja gracienc. Si el que es volia era mostrar la creativitat de la Vila amb els Tallers Oberts... Missió acomplerta.


13

27 de maig de 2011cultura

‘a los invisibles’, a H20. El 30 de maig s’inaugura a Verdi 152 aquesta mostra, una publicació de la fotògrafa Consuelo Bautista que tracta sobre el tema de la immigració d’africans a través de les fronteres del sud d’Espanya. La seva aparença és de tabloide en el qual les fotografia és l’única font d’informació i els textos van sepa-rats, amb un missatge des de diferents àmbits de la cultura, entre els quals la veu dels immigrants està justament representada.

cedida

crítica de cinema

un viatge ple de fantasia

Elisabet de Loreto

Només vuit mesos després de l’estrena de Coneixeràs l’home dels teus somnis, arriba a la pantalla Midnight in Paris, un film amb una gran impremta Woody Allen, però amb el que aconsegueix sortir-se’n de la seva línia habitual. Un cop surt el títol del film i les lletres de crèdit, acompa-nyades de la veu en off del protagonista, que s’enllaça amb la prime-ra escena, te n’adones que aquell film no serà un més, sinó que t’atraparà fins el final.Midnight in Paris celebra els tòpics d’una ciutat que Allen estima tant com Nova York, però alhora sent la necessitat de desmuntar la dimensió simbòlica d’aquests tòpics retornant a reviure l’ingredient màgic de La Rosa Púrpura del Cairo (1985). El film trasllada el personatge protagonista de Wilson, un guionista de Ho-llywood amb manca de confi-

ança, que vol debutar com a escriptor al París bohemi dels anys 20 a la vella Europa, on allà viurà el somni de reunir-se amb els seus ídols: Hemin-gway, Dalí, Picasso o Buñuel. Woody aconsegueix realitzar una de les pel.lícules més ori-ginals i amb ànima de la seva carrera. En els films d’Allen els intèrprets no són el punt

fort, ja que la màgia i la qua-litat del seu guió sempre aconsegueix treure el mà-xim rendiment dels artistes.

Owen Wilson, el seu alter ego, no decep en cap moment. Més enllà de l’enginy i els punts còmics, Allen ens mos-tra el present com a salvació, plasmant que l’ésser humà és insatisfet per naturalesa i sempre vol el que no té. El director novaiorquès ens regala una dolça i càlida comèdia amb un punt de nostàlgia, creant així un còc-tel perfecte.

entrevista

Sovint comentes que si et di-uen que fas cançó protesta deu ser que els altres fan cançó renúncia. Com valores l’eclo-sió de grups com Manel o Els Amics de les Arts, que no tenen un discurs compromès? Ho respecto, la subversió no es-tà en el que es diu sinó com es diu. Amb tot, vivim en una si-tuació molt dura, amb una crisi molt important, i pense que els artistes han de tenir-hi un pa-per. Escapar també és saludable, però la lluita per la llibertat és terapéutica. El músic sempre se situa políticament. Per omissió o acció. Espero que aconsegueixin tots els èxits, però aquest esclat beneficia grans empreses més que els músics.

No creus que aquest boom pu-gui beneficiar els artistes que canten en català? La història sempre es repeteix. L’Ovidi es va morir de gana i en Carles Barranco va treure només un disc i venien d’un moment

“Cal un corredor cultural català”

Xavi Tedó

eL caNtautor de xàtiva, feLiu veNtura, duraNt L’eNtrevista

Feliu Ventura, que ha viscut a Gràcia, enllesteix el sisè disc

el cantant de Xàtiva confessa que ha estat cinc anys parat perquè “no volia escriure enfa-dat”. se sentia molest amb els mitjans de co-municació per com trac-ten la cultura catalana. ara trenca el silenci amb un nou disc en què tornarà al so dels primers treballs “sense artificis ni embolcalls”. a la tardor tocarà a Grà-cia, “el lloc on he can-tat més” i sempre s’ha sentit com a casa per-què “històricament és on han vingut a viure els valencians, si fins i tot es feien falles!”, exclama. d’esclat amb la Nova Cançó amb

temes que es versionaven arreu del món. Que n’ha quedat d’això? Després va venir el rock català i van triomfar quatre grups, però després va tornar el desert.

El veto als músics que canten en valencià per part de les ins-titucions valencianes es manté o encara és més fort? És un buit a qualsevol expressió artística en valencià. No hi ha cap programa de música, les associaci-ons de veïns, els bars o els web són el nostre altaveu.

Què ha de passar perquè el PP perdi el suport? Sobre el País Valencià s’ha exercit una de les repressions més fortes de tot l’Estat en els últims 300 anys. Sempre ha estat una soci-etat més agrícola que industrial i tampoc s’ha creat un moviment obrer fort. Fa falta un rearma-ment cívic i amb aquest vindrà la política. Serà molt ràpid perquè el País Valencià està en combus-tió des dels 80 i qualsevol cosa s’encén molt ràpid.

Com valores el tancament dels repetidors de TV3? És una història d’entrebancs cap a l’espai comunicatiu català. Ens escandalitzem però sempre ha estat així. Va ser una iniciativa civil la que va permetre instal.lar antenes i aquesta gent ens ha permès a la gent jove veure TV3 -amb una gran audiència- i com-partir una infantesa amb la resta de joves dels Països Catalans. Ai-xò ens fa més uns. La Generalitat podia haver fet alguna cosa més.

Què vols dir?Es podria haver solucionat fa deu anys. Haurien de tenir un canal de televisió comú entre IB3, Canal 9 i TV3. Com es poden posar en funcionament un munt de canals complementaris i cap que reculli totes les produccions pròpies dels Països Catalans? Ai-xò també engloba la música, es podria fer una Fira de Frankfurt de música. Es treballa pel cor-redor mediterrani, però no per un corredor cultural. Els Països Catalans no són només diners o economia.

xavi tedó

El darrer film de Woody Allen és una dolça i càlida comèdia i un punt nostàlgica

la cartelleraCinemes

bOsque muLTiCinemes. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Piratas del caribe en mareas misteriosas. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.50. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.• Rio. 16.00 i 18.00.• Agua para elefantes. Dv, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.45. Ds, 20.00, 22.25 i 00.45. Dg, 20.00 i 22.25. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05.• Pequeñas mentiras sin impor-tancia. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.50. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.• Fast & Furious 5. 16.10 i 19.10.• Sin límites. Dv i ds, 22.10 i 00.45. La resta, 22.10.• El inocente. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05.• El castor. Dv i ds, 16.20, 18.20, 20.20, 22.20 i 00.45. La resta, 16.20, 18.20, 20.20 i 22.20.

• Midnight in Paris. Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45. La resta, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• Sin identidad. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.• Piratas del caribe (3D). Dv i ds, 16.15, 19.15, 22.15 i 01.00. La resta, 16.15, 19.15 i 22.15.6.

Cinemes GirOna. Girona, 175• Piratas del Caribe en mareas

misteriosas. Dv, ds i dl, 17.00. Dg, 20.30. Dm i dc, 17.00 i 19.35. Dj, 17.00.

• Coppélia (Ballet en directe des del Bolshoi). Dg, 17.00.

• Colom i la casa reial catalana. Dc, 19.10.

• Screaming Men. Dj, 20.30.• Arthur i la guerra dels mons. Ds

i dg, 18.30.• La nit que va morir l’Elvis. Dg,

22.30.• Versailles. Ds i dg, 16.20, 20.20

i 22.25. Dv, dl i dm, 17.35, 20.00 i 22.30. Dc, 17.00, 20.20 i 22.25.Dj, 17.35.

• Agua para elefantes. Ds i dg, 16.15.

• Midnight in Paris. Ds i dg, 18.25, 20.25 i 22.25. La resta, 17.15, 20.15 i 22.10.

Lauren GràCia. Carrer Bailén, 205.• sala 1: Piratas del Caribe: en

mareas misteriosas. 16.30, 19.20, 22.15.

• sala 2: Thor. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

• sala 3: Midnight in Paris. 16.15, 18.20, 20.25.

• sala 4: Rio. 16.20 (ds i dg). Tokio blues. Ds i dg, 19.15 i 22.00. La res-ta, 16.30, 19.15 i 22.00.

VerDi. Carrer Verdi, 32 • sala 1: Midnight in Paris. 16.00,

18.00, 20.15 i 22.30.. • sala 2: Senna. 15.45, 18.00, 20.15

i 22.30.• sala 3: En un mundo mejor. 15.45

i 20.15. Una mujer, una pistola i una tienda de fideos chinos. 18.00 i 22.30.

• sala 4: El castor. 16.00, 18.00, 20.15 i 22.30.

• sala 5: Vamos a hacer dinero. 15.50, 18.00, 20.15 i 22.30. .

VerDi Park. Torrijos, 49. • sala a: El extraño caso de Angéli-

ca. 16.00, 18.00, 20.15 i 22.30. • sala b: Pequeñas mentiras sin

importancia. 15.45, 18.00, 20.15 i 22.30.

• sala C: Inside job. 15.45, 18.00, 20.15 i 22.30.

• sala D: Sin identidad. 15.45, 18.00, 20.15 i 22.30.

TeaTres

TeaTreneu. Terol, 26. • Rock&Risas: Albert Boira, dl. 21

h. El Club de la Magia 2, dc i ds, 22 h. El Síndrome Chukolsky, dj, 20.30 h, Magia de Cerca, dj, 22 h. La Noche Abozzi, dv, 20.30 h. Graciosos Amorosos, 22 h. Áma-me, dv, 23.30 h, Blancaneus i Cam-paneta en acció, ds, 17 h. Magic Fabra: Ilusión o Mente, ds, 20.30 h. Miguel Noguera: Ultrashow, ds i dg, 19 h. Los Pinxes de la cocina de los Monólogos: Eva Cabezas, dg, 21 h.

• Sala del mig: Optimisme Global, dg, 18.30 h.

• Sala Xavier Fàbregas: Impro-Show, dj 21 h i dg 19 h. El Club de la Magia Junior (infantil), ds 18.30 h i dg 17.15 h, Monólogos 10, ds 22 h i dg 20 h, Zzapping, el concurso, ds 20 h. Impro Horror Show, ds 23.30 h, Heidi, dg, 12.30 h.

aLmeria TeaTre. Sant Lluís, 64 • El casament dels petitburgesos,

de Bertolt Brecht.


14

27 de maig de 2011

Esports

X.T

Els Lluïsos necessitaven un mira-cle per seguir viu a la promoció d’ascens a EBA després de per-dre per vint punts a casa contra el Sant Josep la setmana passada. Una diferència de punts que va resultar insalvable per a l’equip, que va tornar a repetir els errors de set dies abans amb un percen-tatge d’encert en el tir molt per sota de la mitjana de la fase re-gular de la Copa Catalunya. Els Lluïsos van anar per darrera del marcador tot el partit i al final van perdre per 65 a 45. El pre-sident de la secció de Básquet, Josep Morris, remarca que “el Sant Josep es va tornar a mos-trar molt efectiu i l’equip es va relaxar perquè veia que no tenia opcions”. Tot i així, deixa clar que “si l’any passat la temporada passada va ser històrica pujant a Copa, aquest any ens hem su-perat accedint a fases d’EBA”. Ara l’objectiu serà mantenir el mateix bloc, tot i que alguns jugadors ja han començat a re-bre ofertes, per tornar a intentar l’assalt a EBA. L’equip femení, en canvi, és a un pas de procla-mar-se campiona de 1a Catalana després de concretar ja fa unes setmanes l’ascens per primer cop a Copa Catalunya. Aquesta setmana han derrotat per trenta punts el Sant Fruitós i després de jugar dissabte el partit de torna-da, que serà un tràmit, s’enfron-taran al vencedor del duel entre el Sabadell i el Banyoles a partit únic per fer-se amb el campio-nat, un trofeu anhelat per a tota a l’afició gracienca.

Els Lluïsos seguiran a Copa Catalunya

si el mètode Dólera con-tinuarà ben viu al nou sardenya amb la renova-ció aquesta setmana del tècnic europeista per dos anys més, la plantilla tam-poc patirà grans canvis pel que fa a l’onze titular en relació amb l’actual temporada. només remo abandonarà la disciplina escapulada perquè el cos tècnic considera que el seu joc és massa intermi-tent i segalés està la cor-da fluixa, tot i que el pit-xitxi de l’equip no amaga la seva il.lusió per vestir un any més la samarreta escapulada amb la qual se sent plenament identificat des que va arribar.

XAVI TEDó

Les oficines del club són aquesta setmana un anar i venir de jugadors que signen la renovació o la baixa. Dólera ja treballa en la planificació de la propera temporada i tornarà a confiar amb el bloc d’aquesta. La bona trajectòria de l’equip, només esquitxada per la mala ratxa del tram final de la lliga, farà que els canvis siguin mínims. Dólera vol una plantilla àmplia, de 22 juga-dors, fet que suposa que n’haurà de fitxar cinc que no superin els 23 anys i per tant hauran de mar-xar jugadors. És el cas de Remo, amb qui el cos tècnic no està satis-fet per la seva irregularitat. Tam-poc seguiran jugadors amb menys minuts com Aitor González, Narcís o el porter Tato Burgada. Segalés, també podria marxar, tot

àNGeL Garreta

i que deixa clar que “m’agradaria continuar”. Encara no l’han tru-cat i espera saber els plans del cos tècnic abans d’escoltar ofertes. A favor seu té que Cebri no podrà començar el campionat després de lesionar-se greument. A banda de Cebri, a qui se’l va renovar auto-màticament quan es va lesionar, el capità, Alèx Delmàs, va acordar dimecres renovar per un any més i afrontarà la sisena temporada al club. El mateix temps que porta-rà Ramon Gatell a l’equip després d’acceptar les condicions que li han ofert per continuar. També seguiran els defenses Rubén Salva-dor, Àlex Isern i Cano, i el davan-ter Ramon Rovira.

Remo serà dels pocs titulars que no seguirà i Segalés també està a la corda fluixa

eL capità de L’equip, àLex deLmàs, Ha reNovat per uN aNy més

L’Europa mantindrà el mateix bloc per intentar de nou l’assalt a Segona B

L’austeritat que ha aplicat la di-rectiva europeista aquests dar-rers anys farà que l’equip man-tingui el mateix pressupost que aquesta temporada, que ha vore-jat els 200.000 euros. Fonts del club informen que “no hi haurà retallades, però tampoc un aug-ment important”. L’equip eu-ropeista fa quatre anys que té el mateix pressupost, però amb la

diferència que si abans eren uns números justos ara amb la crisi li permet situar-se entre els set primers equips de la categoria. Aquest fet permetrà a l’Europa fitxar jugadors de més renom perquè “amb els mateixos di-ners compres millors jugadors i més si saben que amb nosaltres cobraran cada mes tot i pagar menys”.

El pressupost de l’equip no patirà retallades aquest any

de Gràcia

15


de Gràcia

16


Èric Lluent i Meritxell Díaz la torratxa

És greu?

Sóc una contradicció amb potes. Fins i tot començo a estar reconciliada amb les pròpies contradiccions: fer-se gran deu ser això. Però fa dies que pagaria per tenir les idees més clares, per saber que s’ha d’estar ben a favor (o ben en contra) dels indig-nats de la plaça Catalunya, de l’assassinat de Bin Laden o dels antiestètics pantalons de peto. Acostumo a defensar el camí del mig, el gris enfront del blanc i el negre, però aquesta via intermèdia és tan poc agraïda que cansa.Ha de ser molt maco partici-par en unes eleccions i que guanyin els teus. Celebrar la victòria des de primera fila sense complexos, amb la cara ben alta. No m’ha passat mai, i dubto que m’arribi a passar en un futur. Perquè tinc tirada per les sigles minoritàries (no sóc dona de majories, què hi farem) i perquè no hi ha cap partit que identifiqui com a propi. L’últim cop que una opció política em va fer trempar jo encara no tenia dret a vot. Els meus pares es van emocionar tant amb Naciona-listes d’Esquerra que em van encomanar la il.lusió. A l’hora de la veritat, el moviment va obtenir un percentatge ínfim de vots: zero escons. Em vaig sentir prematurament derrotada.L’acampada d’indignats m’ha provocat sensacions ambiva-lents. Els resultats electorals m’han provocat sensacions ambivalents (o directament negatives, per l’auge del PP i de la xenofòbia). Ja sé què tinc, doctor: un empatx d’am-bivalència.

Eva Piquer

eufòria esportiva

Èric: Meri! Què dius?!

Meri: Ei Èric, quant de temps! Com estàs?

Èric: Bé, passant uns dies per Gràcia que ja ho trobava a fal-tar...

Meri: Ooooh! Què bé! Ha provat bé el retrobament amb la Vila?Ja has anat al camp de l’Europa?

Èric: Sí, sí. Europa, Can Quimet, Cafè del Teatre... cites a les quals no he faltat! Clar que a l’Europa vaig arribar just quan van perdre la possibilitat de l’ascens... què hi farem! A veure quan et veiem pel Nou Sardenya!

Meri: Saps que l’altre dia vaig conèixer la mare d’un europeis-ta, aquí, a Buenos Aires? Va ser molt graciós, perquè estava par-lant-me de la seva família, i en parlar del fill una de les prime-res dades que va llençar-me, va ser aquesta, que era europeista. Veus? Seguidors de l’Europa ar-reu del món!

Èric: A Hèlsinki no n’hi ha gai-res, tret de quan estic jo. Allà

els hi va més l’hoquei sobre gel, un esport on l’objectiu de l’es-pectador és endevinar on està la pastilla aquella negra amb la que juguen...

Meri: Saps que aquí també són molt aficionats a l’hoquei? Bé, de fet els esports són gairebé com una religió. A la major part d’es-coles comencen a practicar un esport de forma regular. Això sí, divideixen d’aquesta manera: no-ies, hoquei; nois, rugbi.

Èric: Curiós. Allà l’hòquei és gairebé el símbol nacional de la mascunilitat. Fa un parell de set-manes van guanyar la Copa del Món derrotant 6 a 1 a Suècia. Imagina’t com estaven els bars. Vaig tenir la “sort” de seguir-lo rodejat de nois que estaven fent el servei militar. Enriute’n de les celebracions a Canaletes! Fa poc va haver-hi un Boca–River?

Meri: Sí, fa un parell de caps de setmana. Encara no he anat a la “cancha” a veure un clàssic d’aquests. Però el proper, m’hi apunto segur. Quan es juguen a la Bombonera, diuen que és una bogeria: tots els comerços del ceLebració deL títoL muNdiaL d’Hòquei sobre GeL aL ceNtre d’HèLsiNki

La bomboNera, L’estadi deL boca JuNiors eN uN partit receNt

cedida

cedida

barri baixen persianes per evitar incidents perquè els “barra bra-ves” van a per totes. El dia que es va jugar estava passejant pel carrer, que estava mig desèrtic, i en el moment del gol, tot van ser crits!

Èric: Qui sap si aquest dissab-te això passa a Barcelona amb la final de la Champions, pe-rò t’imagines que això passés a Gràcia!? Des de les Copes Ca-talunya de mitjans dels noranta de l’Europa, res de res! Ens hi hem de posar.

Meri: I tant! On aniràs a veure el partit dissabte?

Èric: Mmmmhhh... Segura-ment al No Sweat, del carrer Vic. Hi ha qui diu que dóna mala sort perquè allà vam veure la final de la Copa del Rei, però ja veuràs com no. Suposo que a Buenos Aires se segueix bas-tant el Barça pel Messi, no? Tu ja tens taula reservada?

Meri: Ja, ja. M’ha fet gràcia això de la Copa del Rei. T’he explicat mai que aquí existeix el que anomenen les “cábalas del fútbol”? La gent és molt supers-ticiosa en tot el que respecta els partits. Per exemple, durant el Mundial, si algú va veure el par-tit d’Argentina contra qui fos acompanyat de la mare i la tieta i a casa del veí, i Argentina gua-nyava, el següent partit havia de veure’s també acompanyat de la mare i la tieta, a casa del veí. Si tu deies d’anar-hi, et deien que no perquè modificaves la situ-ació perfecte perquè tornés a guanyar la selecció.Ah! Per cert, que no t’he res-post, jo veuré el partit al Casal de Catalunya.

Èric: En fi, coses de l’esport. Que el gaudeixis Meri, vaig a donar un tomb pr Gràcia. Una abraçada!

Meri: I tu que puguis gaudir de Gràcia! Un petó ben fort!

connectats

Agustí sigui el regidor FuTbOLindependent.cat/gracia/Independent_392.pdf · FuTbOL L’Europa...

Documents

Transcript of Agustí sigui el regidor FuTbOLindependent.cat/gracia/Independent_392.pdf · FuTbOL L’Europa...