Aigua i us_que_fem

29
L’AIGUA I L’ÚS QUE FEM Unitat didàctica - 3r de Primària Escola Montseny Autora – Alicia Cañabate

description

Unitat didàctica que recull continguts relacionats amb l'aigua i el seu ús. Dirigida a alumnes de Cicle Mitjà. Conté també algunes activitats.

Transcript of Aigua i us_que_fem

Page 1: Aigua i us_que_fem

L’AIGUA I L’ÚS QUE FEM

Unitat didàctica - 3r de PrimàriaEscola Montseny

Autora – Alicia Cañabate

Page 2: Aigua i us_que_fem

Observa i pensa

• On hi ha aigua en aquest paisatge?

 • Posa un exemple

d’un lloc on hi hagi aigua líquida, un altre on hi hagi glaç i un altre on hi hagi vapor d’aigua?

Page 3: Aigua i us_que_fem

En aquesta unitat aprendràs:

L’AIGUA

Els estats en què

es troba a la

natura

Com pot

canviar d’estat

On n’hi ha a la natura

El recorregut que fa al

nostre planeta

Com arriba fins a casa

Com es pot

estalviar

Page 4: Aigua i us_que_fem

L’aigua i els estats en què es troba

Els usos de l’aigua.• Les persones necessitem beure aigua per viure. També la utilitzem

per rentar-nos, per divertir-nos, per fer esports,... A més, les fàbriques necessiten l’aigua per funcionar, i els conreus també.

• Les plantes prenen aigua per l’arrel. Si no tenen aigua, es marceixen i moren. Per això, als llocs on no hi ha aigua, tampoc no hi ha plantes.

• Hi ha animals, com ara els peixos o les meduses, que viuen dins l’aigua, en mars o rius. Uns altres viuen a terra, però han de beure aigua per sobreviure.

Per què diem que l’aigua és un tresor?

Perquè és molt important per a les persones i tots els altres éssers vius. Sense aigua no hi ha vida.

Page 5: Aigua i us_que_fem

L’aigua i les personesLes persones necessitem beure aigua per viure. També la utilitzem per rentar-nos, per divertir-nos, per fer esports,... A més, les fàbriques necessiten l’aigua per funcionar, i els conreus també.

Page 6: Aigua i us_que_fem

Les plantes prenen aigua per l’arrel. Si no tenen aigua, es marceixen i moren. Per això, als llocs on no hi ha aigua, tampoc no hi ha plantes.

L’aigua i les plantes

Page 7: Aigua i us_que_fem

Hi ha animals, com ara els peixos o les meduses, que viuen dins l’aigua, en mars o rius. Uns altres viuen a terra, però han de beure aigua per sobreviure.

L’aigua i els animals

Page 8: Aigua i us_que_fem

Els estats de l’aiguaL’aigua es pot trobar de tres formes diferents, que s’anomenen estats:L’aigua que surt de l’aixeta i que bevem està en estat líquid.El glaç és aigua en estat sòlid.El vapor d’aigua és aigua en estat gasós. El vapor d’aigua és un gas invisible que hi ha a l’aire.

   

Page 9: Aigua i us_que_fem

Els estats de l’aiguaESTAT LÍQUID ESTAT GASÓSESTAT SÒLID

AIGUA VAPOR D’AIGUAGLAÇ (GEL)

L’aigua en tots els seus estats

Page 10: Aigua i us_que_fem

Els canvis estats de l’aiguaQuan es desfà el glaç d’un refresc, s’ha produït un canvi d’estat: l’aigua ha passat d’un estat a l’altre.Els canvis d’estat són aquests:•Quan el glaç s’escalfa, es transforma en aigua líquida. Aquest canvi s’anomena fusió.•Quan l’aigua es refreda, es transforma en glaç. Aquest canvi s’anomena solidificació.•Quan l’aigua s’escalfa, es converteix en vapor d’aigua. Això pot passar de dues maneres. Quan l’aigua bull es diu ebullició i quan no bull (per exemple, quan s’evapora l’aigua d’un toll) s’anomena evaporació.

Page 11: Aigua i us_que_fem

Els canvis estats de l’aiguaEls canvis d’estat es produeixen quan l’aigua passa d’un estat a un altre. Es produeixen es escalfar-la o refredar-la.

FUSIÓ EVAPORACIÓ / EBULLICIÓ

SOLIDIFICACIÓ CONDENSACIÓ

Page 12: Aigua i us_que_fem

Repassem el que hem après

1- Per què és tan important l’aigua per als ésser vius?

2 - Explica l’expressió següent: L’aigua canvia d’estat

1 - En quins tres estats es troba l’aigua a la natura?

2 - Què és el que produeix els canvis d’estat de l’aigua?

3 - Què cal fer perquè l’aigua passi de sòlida a líquida?

4 - I perquè passi de l’estat gasós a l’estat líquid?

Page 13: Aigua i us_que_fem

Fixa't en aquestes fotografies i explica com es diu el canvi d'estat de l'aigua que es produeix i per què es produeix.

Page 14: Aigua i us_que_fem

L’aigua en la naturalessaOn hi ha l’aigua a la Terra?

Als mars els oceans, els rius, els cims de les muntanyes, sota terra...

Page 15: Aigua i us_que_fem

L’aigua en la naturalessa: L’aigua del mar

La major part de l’aigua que hi ha a la Terra és als mars o als oceans. Hi viuen molts animals, dels quals aconseguim molts aliments, com ara peix i marisc.L’aigua del mar conté molta sal. Per això diem que és aigua salada. Aquesta aigua no es pot fer servir no per beure ni per regar les plantes.Per poder utilitzar l’aigua del mar cal eliminar la sal que conté. Això s’aconsegueix a les plantes dessalinitzadores. Es tracta de grans fàbriques que necessiten molta energia per funcionar (i això fa, per exemple, que l’aigua que s’obté sigui més cara).

L’aigua dels mars és salada. No serveix per beure ni per regar.

Page 16: Aigua i us_que_fem

Funcionament d'una dessalinitzadora

Per conèixer més:

Planta dessalinitzadora

Page 17: Aigua i us_que_fem

A la superfície dels continents l’aigua és als rius, els rierols i els llacs.L’aigua dels continents normalment té molt poca sal. Per això, per distingir-la de l’aigua de mar en diem aigua dolça.

L’aigua en la naturalessa: L’aigua dolça

Page 18: Aigua i us_que_fem

L’aigua que podem beure ha de ser aigua dolça. A més, ha d’estar neta, perquè sigui saludable. L’aigua que podem beure s’anomena aigua potable.L’aigua que hi ha als continents es diu aigua dolça. La que es pot beure és l’aigua potable.És important disposar d’aigua potable. Per això, no s’ha de malbaratar ni s’ha de contaminar.

L’aigua en la naturalessa: L’aigua dolça

EXPERIMENT: Investiguem com funciona un depuradora d’aigua

Page 19: Aigua i us_que_fem

Sota la superfície terrestre hi ha molta aigua dolça. Aquesta aigua pot formar rius subterranis a l’interior de coves. Ara bé, és més habitual que l’aigua subterrània es trobi amarant capes profundes del terreny, com una mena d’esponja gegantina.

L’aigua en la naturalessa: L’aigua subterrània

Page 20: Aigua i us_que_fem

Aquesta aigua procedeix de la pluja, que va penetrant en el terreny i forma grans dipòsits, els aqüífers. L’aigua dels aqüífers es pot extreure per mitjà de pous.

L’aigua en la naturalessa: L’aigua subterrània

L’aigua

subterrània

pot formar

rius

subterranis o

aqüífers.

Page 21: Aigua i us_que_fem

A les muntanyes altes, l’aigua es troba en estat sòlid, com ara glaç o neu. Quan augmenten les temperatures, la neu es desfà i a parar a rierols i rius. D’aquesta manera, la neu que cau durant l’hivern arriba als rius a la primavera i a l’estiu.

L’aigua en la naturalessa: La neu i el glaç

Page 22: Aigua i us_que_fem

A les zones més fredes de la Terra, tant la terra com el mar estan coberts de grans capes de glaç. Els grans trossos de glaç que es desprenen i viatgen surant pel mar són els icebergs.

L’aigua en la naturalessa: La neu i el glaç

Page 23: Aigua i us_que_fem

Repassem el que hem après

1 - Per què no podem beure aigua del mar? Com es

diu l’aigua que bevem? D’on procedeix?

2 - Què és un aqüífer?

3 - Explica què significa el refrany: Any de neu, any

de bé de Déu.

Page 24: Aigua i us_que_fem

Del mar als núvols.

L’aigua circula per la Terra, sense aturar-se, i dóna lloc al cicle de l’aigua. Aquest cicle comença quan l’aigua del mar, dels rius i dels llacs s’escalfa i es transforma en vapor d’aigua.

El vapor d’aigua passa a l’atmosfera, puja i es condensa. Es formen una gotetes petites, que donen lloc als núvols. Aquests núvols es desplacen arrossegats pel vent.

Dels núvols a terra.

Quan les gotetes que formen els núvols s’uneixen a unes altres,es formen unes gotes més grosses que cauen a terra. D’aquesta manera es produeix la pluja. Si les gotetes es refreden ràpidament, es congelen i donen lloc a la pedra o a la neu.

El cicle de l’aiguaSaps per què plou?

L’aigua a la natura circula contínuament, té un cicle: s’evapora, es condensa i cau.

Page 25: Aigua i us_que_fem

De la terra al mar.

L’aigua procedent de la pluja forma els rierols, uns petits corrents que arriben primer als rius i després al mar. La neu la pedra, quan es desfan, també van a parar als rierols, als rius i al mar.El cicle de l’aigua és el conjunt dels moviments i els canvis d’estat que experimenta l’aigua al planeta.Una part de l’aigua que arriba a la terra penetra cap a l’interior, cap a capes profundes del terreny. Així es formen les aigües subterrànies, que surten per fonts.

El cicle de l’aigua

El cicle de l’aigua és el conjunt dels moviments i els canvis d’estat que experimenta l’aigua al planeta.

Page 26: Aigua i us_que_fem

- L'aigua del mar s'evapora.

- El vapor d'aigua es condensa i forma els núvols.

- Els núvols es mouen amb el vent.

- L'aigua dels núvols cau a terra en forma de pluja, neu o pedra.

- Els rierols i els rius tornen a portar l'aigua fins al mar.

- Una part de l'aigua penetra al terreny i forma les aigües subterrànies.

Page 27: Aigua i us_que_fem

Repassem el que hem après1 - Completa les oracions en un full.

aEl vapor d’aigua, quan es condensa, forma els .......................

bEls núvols es desplacen gràcies al .................................

cL’aigua cau dels núvols a terra en forma de................, ................

o ..................................

dEls rierols i els rius porten l’aigua de nou al ................................

2- Explica per què no s’exhaureix l’aigua encara que en fem servir

cada dia per beure, regar o rentar.

3- Vés a

http://www.edu365.cat/primaria/muds/natural/aigua/index.htm i

repassa el cicle de l’aigua.

Page 28: Aigua i us_que_fem

1 - Què és el cicle de l’aigua?

2 - Quins canvis d’estat es produeixen al llarg del cicle?

3 - En quin estat es troba l’aigua que forma els núvols?

4 - Per què l’aigua que forma els núvols prové sobretot dels

mars i dels oceans?

5 - Si l’aigua del mar i dels oceans s’evapora, per què no

acaben quedant-se sense aigua?

Repassem el que hem après

Page 29: Aigua i us_que_fem

Imagina que ets una goteta d’aigua. Escriu un relat per explicar el recorregut que fas des que ets a la superfície del mar fins que hi tornes. Pots començar així:

Hola, sóc la Xap. Sóc una goteta d’aigua i visc al mar, al capdamunt d’una onada. Avui fa molta calor i....

I per acabar…