Ajuntament de Montgat -...

Ajuntament de Montgat

ACTA DE SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT NÚM. 4/2016

Caràcter: OrdinàriaData: 28 d’abril de 2016Horari: de les 20’07 hores a les 23’52 horesLloc: Sala Pau Casals.Convocatòria: Primera. Hi assisteixen

ROSA FUNTANÉ VILADAVID SANCHEZ BOUTINJORDI CHIMISANAS BELLESLAURA RIBOT CUENCADIMAS RAMIREZ JUANMONTSE SANLLEHY GILABERTEMMA ROS MARTÍNFRANCESC GARCIA ARROCHANEREIDA EDO CÁRDENASMÒNICA PUIG RIBASODILO ENRIQUEZ PÉREZMARC GUAITA GRECHGABRIEL MARTÍN BARRAGÁN JUAN CARLOS PABLOS DOS SANTOSGABRIEL SALGUERO LAFUENTE JORDI ABAD PLANAS

Miquel Àngel Garcia Gómez – Secretari de la CorporacióJoan Méndez Martínez- Interventor Municipal

No assisteix – amb excusa

RAÜL ABAD NAVARRETE

Ordre del Dia i Desenvolupament

I.- PART RESOLUTIVA

I.- APROVAR L’ACTA NÚM. 3/2016 CORRESPONENT A LA SESSIÓ DE DATA DE 31 DE MARÇ.

El Sr. Abad (MES), diu a la pagina 13 de l'acta del mes passat, Ple de no massa bon record per part nostra i per part de la gent del poble, al costat del meu cognom hi ha les sigles del PSC; cosa que abans no m’hagués molestat però ara em grinyola una mica; m'agradaria que ho rectifiquessin i entenc l'error perquè en aquest Plenari hi ha més Abats que en el Monestir de Montserrat. Moltes gràcies.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu prenem nota. Gràcies.

1


Sotmesa a votació, l’acta de la sessió núm. 3/2016 la qual va ser tramesa a cadascun dels Srs. Regidors juntament amb la convocatòria i l’ordre del dia d’aquesta mateixa sessió, es aprovada pels Regidors dels grups municipals d’Esquerra-AM, PSC-CP, C’s, ICV, PRE-AR i MES, i amb el vot en contra dels Regidors del grup municipal de CiU. La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu primer de tot voldríem disculpar l’absència del Regidor Raül Abad perquè per temes físics no pot estar en aquí.

Abans d'iniciar la sessió voldríem llegir un comunicar l'equip de govern en defensa dels treballadors públics de l'Ajuntament de Montgat.

“Comunicat de l’equip de govern en defensa dels treballadors públics de l’Ajuntament de Montgat

Des de l’equip de govern de l’Ajuntament de Montgat valorem com a indispensable i inqüestionable la feina que desenvolupen els i les professionals d’aquesta administració, que com a treballadors públics duen a terme una tasca orientada al bé comú i permeten el desenvolupament tant de les polítiques públiques com dels serveis que es presten a la ciutadania. I tot plegat partint d’una presumpció de veracitat en allò que fan ajustat a dret, i d’una independència que ve donada per la estabilitat del seu lloc de treball. Així, pot canviar el color polític de l’Ajuntament, pot canviar l’orientació de les seves polítiques, però els treballadors i les treballadores públics representen el fil conductor en el desenvolupament dels serveis municipals.

A més, estem en una època en que la llei no permet una ampliació de plantilla, tot i que les necessitats i demandes de serveis han crescut amb la població. I tot i això, a l’Ajuntament de Montgat gaudim d’un grup de professionals públics que estan treballant al límit, no només amb la seva professionalitat inqüestionable, sinó amb entrega i dedicació al servei públic.

És per tot plegat que des de l’equip de govern considerem inadmissible que es qüestioni els professionals d’aquesta casa per interès personal o polític, com ha succeït reiteradament als darrers plens, i ens comprometem a la seva defensa, a més d’agrair-los la seva aportació al nostre poble.”

A part d'això i donat que l'anterior Ple va ser una mica peculiar, per no dir altra paraula l'article 118 del ROM, el llegiré i que es refereix a la crida a la qüestió i a l’ordre, més que rés per respecte al Plenari i al públic.

L'article diu:

"Durant el debat, que serà ordenat per l’Alcalde o Alcaldessa, no s’admetran més intervencions que les d’aquest per cridar a la qüestió debatuda, quan es desviï el debat de l’assumpte principal o es torni sobre qüestions ja deliberades i votades, o per cridar a l’ordre i/o advertir que s’ha exhaurit el temps, en els supòsits següents:

a) Quan no es respectin les normes de cortesia o es profereixin paraules injurioses o ofensives contra l’Ajuntament o qualsevol dels seus membres, les altres Administracions o Institucions Públiques o qualsevol altra persona o entitat.

b) Quan es pretengui fer ús de la paraula sense que prèviament se li hagi concedit o quan ja se li hagi retirat.

2


c) Quan s’alterés l’ordre de les sessions amb interrupcions o de qualsevol altra forma.d) Quan en les intervencions s’infringís allò establert per a aquest Reglament per

l’adequat desenvolupament de la sessió.e) Quan pretengués intervenir en el debat i votació un Regidor o Regidora afectat pel

deure d’abstenció.

Si un Regidor o Regidora és cridat tres cops a l’ordre en una mateixa sessió, l’Alcalde o Alcaldessa podrà ordenar-li que abandoni el Saló de Sessions i adoptar per a això les mesures que consideri convenients, a fi que es faci efectiva l’ordre.

Evidentment no volem arribar en cap moment a aplicar aquest últim paràgraf perquè el que volem és que la sessió es desenvolupi amb un ambient digne del que es un Plenari.

Donarem pas als punts de l’ordre del dia.

II.- APROVAR LES ACTUACIONS DE MILLORES PREVISTES EN EL PLEC DE CONDICIONS ADMINISTRATIVES DEL CONTRACTE DE PRESTACIÓ DELS SERVEIS DE SUBMINISTRAMENT DE TECNOLOGIA PER A LA MILLORA ENERGÈTICA I SERVEI INTEGRAL DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC. (EXP.1199/2016).

Se sotmet a consideració del Ple una proposta de la Regidoria de la Via Pública, Parcs i Jardins, de data 15 d’abril de 2016, amb el contingut següent:

“Per acord del Ple en sessió de data 26 de juny de 2014 es va adjudicar el contracte per a la prestació dels serveis de subministrament de tecnologia per a la millora energètica i servei integral de l’enllumenat públic de Montgat a l’empresa ELECNOR, SA, amb NIF. A48027056.

L’empesa ELECNOR, que és la que va resultar guanyadora, en l’oferta que va presentar es va comprometre a invertir 418.258,62 euros (IVA exclòs) per a realitzar les actuacions de millora sense cost per l’Ajuntament contemplades a l’apartat 1.28.1 dels PCA

En el punt 1.28.1 del PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES QUE HA DE REGIR L’ADJUDICACIÓ DEL CONTRACTE DE SUBMINISTRAMENT DE TECNOLOGIA PER LA MILLORA ENERGÈTICA I SERVEI INTEGRAL DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC DEL MUNICIPI DE MONTGAT (PCA) es van establir les millores adjuntes al contracte i considerades per a la valoració del sobre 3, que s’indiquen a la taula que hi ha a continuació:

ACTUACIÓ IMPORT (euros) IVA

exclòsAparcament en bateria carrer Marina (costat estació Renfe) (punt 8.3 de la memòria del pla director)

17.948,00

Passos transversals Parc Tramvia (punt 8.4 de la memòria del pla director)

42.424,20

Centre cívic (punt 8.5 de la memòria del pla director) 7.821,80Esplanada i escales davant Escola Marina (punt 8.8 de la memòria del pla director)

10.665,20

Vial de les pedreres (punt 8.9 de la memòria del pla director) 28.911,12Carrer Aurora Bertrana (punt 8.10 de la memòria del pla director) 25.732,00Camí ral (punt 8.11 de la memòria del pla director) 31.468,50

3


Torre de Guaita (punt 8.12 de la memòria del pla director) 7.861,00Túnel del tren (punt 8.13 de la memòria del pla director) 3.868,20Parc del Vaixell (punt 8.18 de la memòria del pla director) 15.346,80Aparcament rotonda B-20 (punt 8.19 de la memòria del pla director) 93.335,00Carrer de la “Fulleta” (punt 8.20 de la memòria del pla director) 22.318,10Parc de les Bateries (punt 8.22 de la memòria del pla director) 22.008,00Passos subterranis (punt 8.23 de la memòria del pla director) 35.420,00Parc de la Riera d’en Font (punt 8.24 de la memòria del pla director) 9.362,50Carrer Alt (punt 8.25 de la memòria del pla director) 51.590,00TOTAL 418.258,62

En el mateix apartat del PCA també contempla la possibilitat de modificar-les a criteri tècnic i si així ho considera oportú l’òrgan contractant, sempre dins del mateix valor.

El Ple de l’Ajuntament en sessió de data 30 d’octubre de 2014 va acordar destinar la quantitat de 150.000 € de la bossa de millores, a la substitució d’equips i làmpades a la nova tecnologia LED, i va concretar les actuacions objectes de millora pendents de realitzar per import de 268.258,62 €, IVA exclòs.

Per altra banda, s’ha observat que hi ha les següents necessitats en relació a la millora de la il·luminació, tant estètica com de confort visual, en diversos indrets del municipi no contemplats en la llista anterior:

1. Ponts de l’autopista:

El municipi de Montgat compta amb tres ponts per on hi poden transitar vianants que creuen la C-31:

- Pont que uneix el C/ Lola Anglada amb el C/ Onze de setembre.- Pont que uneix el barri del Turó amb el barri de Les Vilares- Pont del cementiri

Aquests tres ponts tenen un elevat trànsit de vianants i durant les nit queden pràcticament a les fosques. És necessari il·luminar-los per tal d’augmentar-ne la seguretat.

2. Lluminàries estil mariner del barri de Sant Joan

En el barri de Sant Joan, es va preveure en el seu moment instal·lar lluminàries de la marca GE models Okapi i Odissey. Atesa la singularitat del barri es va considerar que seria més adequat instal·lar lluminàries estil mariner. Es va acordar, juntament amb els veïns, instal·lar la lluminària de la marca SHRÉDER model Albany Led.

3. Plaça Mallorquines, Placeta Riera Miquel Matas cantonada amb Camí Ral, Parc de les Costes, Platja zona espigó, Riera Sant Jordi, Carrer Buenos Aires i Carrer Antoni Figuerola

Quan es va decidir posar les lluminàries de tecnologia LED, es va preveure instal·lar lluminàries de la marca GE models Okapi i Odissey. Atesa la singularitat de les lluminàries que hi ha instal·lades en aquests indrets, es considera més adequat instal·lar-ne unes que en mantinguin l’estètica actual. Es proposa instal·lar lluminàries de la marca ROURE models Ledme i Pitiled,

4


4. Residencial Camí d’Alella

En el Residencial Camí de l’Alella hi ha varis carrers en els quals no hi ha cap punt de llum i que per tant estan a les fosques. A part, hi ha algun indret que és considera necessari reforçar l’enllumenat existent amb nous punts de llum per eliminar zones d’ombra.

Els punts de llum situats a la Plaça Francesc Macià seran de la marca GE model Navona, la resta seran marca GE model Okapi.

5. Balises ubicades davant de l’entrada de l’Escola Marina:

Actualment davant de l’entrada de l’Escola Marina hi ha unes lluminàries tipus balisa que comporten molts problemes de manteniment atès que es trenquen molt sovint.

Es proposa substituir aquestes balises per unes balises de pedra, sense llum però amb una banda reflectant, de la marca MAGO model Pilnor, i reforçar la llum del pas de vianants incorporant dos focus de la marca GE i model TLBT que aniran subjectats a les columnes existents dels dos punts de llum que hi ha situats a banda i banda del pas de vianants. D’aquesta manera es simplifica i es redueix molt el cost del manteniment d’aquest espai tot mantenint-ne la qualitat estètica i de confort visual.

6. Plaça Gaudí

A la Plaça Gaudí, quan es va decidir posar les lluminàries de tecnologia LED, es va preveure instal·lar lluminàries de la marca GE model Okapi. S’ha vist la necessitat de col·locar, tant a sota la pèrgola com a sota la porxada, un tipus de lluminària resistent al cops de pilota i reforçar la llum dels espais laterals de la pèrgola, al parc infantil i les escales d’accés a la plaça des la part baixa de l’Av. Vilares. Es proposa col·locar a la pèrgola i a sota la porxada lluminàries marca EASY LED model Stal i al parc infantil i a les escales, lluminàries marca GE model Navona

7. Il·luminació ornament de l’Església

Actualment l’església i el seu entorn està il·luminada mitjançant uns fluorescents i uns focus de molt difícil accés. Es proposa substituir aquestes lluminàries per reforçar la il·luminació de l’església i facilitar-ne el manteniment.

S’eliminaran les lluminàries fluorescents situades a les escales i en el frontal. A les escales s’instal·laran 2 punts de llum d’estètica marinera iguals que els instal·lats a la resta del barri. En els fanals situats en el Carrer Marina, davant de l’església, s’instal·laran uns focus que n’il·luminaran la façana i es col·locaran uns petits focus que il·luminaran el campanar.

8. Camí escolar Escola Marina

En les millores previstes en el PCA, es va contemplar il·luminar l’esplanada que queda davant de l’Escola Marina i les escales que condueixen aquest espai a l’aparcament de Ca l’Umbert. L’any 2015 es va crear el camí escolar que va des del propi aparcament fins a l’Escola Marina i per tant, s’amplia la zona que es necessita il·luminar en relació el que es va preveure en el PCA.

5


Es proposa instal·lar 12 lluminàries de la marca GE model Navona al llarg de tot el recorregut del camí escolar que va des de l’aparcament fins al C/ Lola Anglada.

9. Carrer Aurora Bertrana

En les millores previstes en el PCA, es va contemplar millorar la il·luminació del Carrer Aurora Bertrana en el tram que va des del Camí Ral fins davant de l’entrada de la torre del Marquès de Monsolís i eliminar els pals de fusta. Posteriorment, es va realitzar una millora en la urbanització del carrer afegint-hi un espai per a vianants. Aquesta millora ha fet replantejar la il·luminació prevista en el PCA. Es proposa instal·lar lluminàries marca Ge model Odissey en el tram comprès entre el Camí Ral i l’aparcament de la Riera d’en Font, un focus marca GE model TLBT ubicat a la columna prim existent ubicada en el vèrtex de l’aparcament de la Riera d’en Font per il·luminar la cruïlla, i lluminàries model GE marca Okapi en el tram a on hi ha el nou espai per a vianants.

Les actuacions previstes en la llista de millores del PCA en els Passos subterranis i en el Carrer Alt es considera que s’han de mantenir.

Es considera que les actuacions descrites anteriorment, per raons de seguretat, confort visual i manteniment, són més prioritàries que les previstes en les millores del PCA.

Per tot l’ exposat el Regidor de Via Pública, Parcs i Jardins proposa al Ple l’adopció dels següents

A C O R D S :

Primer.- Aprovar les actuacions següents per raons de seguretat, confort visual i manteniment, doncs són més prioritàries que les previstes i aprovades en el Ple en sessió de data 26 de juny de 2014 com a millores del PCA, que en l’oferta que va presentar l’empresa ELECNOR, SA, es va comprometre a invertir 418.258,62 euros (IVA exclòs) per a realitzar les actuacions de millora sense cost per l’Ajuntament contemplades a l’apartat 1.28.1 dels PCA:

ACTUACIÓ IMPORT (euros) IVA no

inclòsImplantació LED 150.000,00Ponts de l’autopista 38.745,37Lluminàries estil mariner del Barri de Sant Joan 10.294,63Plaça Mallorquines, Placeta Riera Miquel Matas cantonada amb Camí Ral, Parc de les Costes, Platja zona espigó, Riera Sant Jordi, Carrer Buenos Aires i Carrer Antoni Figuerola

17.649,15

Residencial Camí d’Alella 33.012,59Balises ubicades davant de l’entrada de l’Escola Marina

4.000,00

Plaça Gaudí 4.872,34Il·luminació ornamental Església 23.491,43Camí Escolar Escola Marina 20.556,00Carrer Aurora Bertrana 28.627,11Passos subterranis via del tren 35.420,00Carrer Alt 51.590,00

6


TOTAL 418.258,62

Segon.- Comunicar l’acord anterior a Intervenció i Tresoreria Municipals als efectes pressupostaris i comptables escaients.”

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu primero haría una primeras referencias; a todos ustedes se les pasó un pequeño informe en la informativa y en definitiva esto viene a decir que fruto del contrato programa que se firmo con la empresa Elecnor, salió un cuadro que recogía una serie de mejoras. Este primer cuadro después en octubre de 2014 hubo una modificación porque hubo que sacar una cantidad para cambiar todo en leds y el cuadro quedó un poco en stand by, se hicieron una serie de gastos y otros no. Recuerdo también que fruto de esta tabla de mejoras estaban los 51.590€ de la calle Alta. De este segundo cuadro de mejoras que se planteo en 2014, quedaban todavía unas cuantas para ejecutar; fruto del trabajo realizado con el técnico correspondiente, teniendo en cuenta las necesidades que tiene ahora mismo el pueblo se ha elaborado esta última tabla con unas modificaciones con respecto a la anterior. Decir que el hecho que haya entrado alguna modificación y haya salido alguna, no es que no se vayan a hacer; es que las preferencias que tiene este equipo de gobierno consensuadas con el técnico correspondiente son unas. Junto a esta tabla en su día con el equipo de gobierno se les pasó otro informe de esas necesidades que han salido de la tabla, más otras necesidades que tiene el pueblo que nunca fueron recogidas y estamos pendientes en el momento que podamos, ya sea con un capítulo de inversiones o remanente de tesorería ejecutarlas. En este caso el cuadrante final que sale es fruto de las necesidades que creemos que en estos momentos son más importantes.

El Sr. Pablos (C's), diu con su permiso le paso la palabra a mi compañero que es quien lleva el tema.

El Sr. Martín (C's), diu entiendo que pone aquí ¿que las mejoras las asume la empresa de mantenimiento sin coste para el municipio?.

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu si; es fruto de un compromiso de unas mejoras recogidas; había una cantidad destinada a tal efecto.

El Sr. Martín (C's), diu vale; ¿y el plazo para llevarlas a cabo?

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu no lo hay.

El Sr. Martín (C's), diu si no hay plazo, no hay compromiso.

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu el compromiso está y tienes el dinero para hacerlo. Otra cosa es que en el convenio no te dice que tienes que ejecutarlo en un año en dos o en tres; lógicamente vamos, se ha ido cubriendo y ya en la legislatura pasada y en esta, aquellas necesidades que teníamos más en otras ahora vamos a seguir ejecutándolas hasta acabar con la bolsa.

El Sr. Martín (C's), diu yo considero que tendría que haber como mínimo un plazo que no vaya más allá del contrato de mantenimiento que tenemos con la empresa porque si no se podrían quedar en el aire alguna de estas actuaciones.

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu de entrada ya estaba negociado; no es algo que haya negociado yo ahora; esto se negoció en el contrato programa. Pero le puedo asegurar a

7


usted que no se va a perder ese dinero. Por ejemplo, de ese último cuadrante de esa última tabla que ha quedado sigue manteniendo y recogiendo los 51.590€ para Las Costas que estarán en stand by, porque el barrio de Las Costas tenemos otras posibles iniciativas pero no se pierde; ya se ha hablado con la empresa, se habló en la pasada legislatura y se ha hablado en esta.

El Sr. Martín (C's), diu ya, pero si en un casual pasado el tiempo cuando toque renovar el contrato entra otra licitadora, ¿esta empresa continuará manteniendo este compromiso?.

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu ahora mismo quedan unos 109.000 - 110.000€; se van a ejecutar ya; no voy a dejar que corra el tiempo; tenemos muchas necesidades y las estamos ejecutando.

El Sr. Martín (C's) diu a mí lo que me preocupa es que haya 418.000€...

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu había; no hay; de eso ya no queda. El compromiso total es de ese importe. Le estoy comentando que quedan 109.000€ y vamos seguramente a ejecutarlos en este año y en el que viene el resto la partida que queda. E incluso así nos quedaran muchos temas pendientes.

El Sr. Martín (C's), diu otra duda que tenia era ¿las luminarias que han sido sustraídas en la zona de los puentes y demás?

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu estamos pendientes de ellas; porque....

El Sr. Martín (C's), diu ¿están incluidas aquí o están aparte?

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu no, me parece que estas no están incluidas aquí. Lo que pasa que estamos diseñando un sistema que impida que nos las vuelvan a robar; claro esas luminarias que hay en los puentes están al alcance del vándalo y del chorizo. Y así nos ha pasado por ejemplo en la calle de l'escola Marina. La idea es de mutuo acuerdo con los técnicos, es buscar un tipo de refuerzo que sea poco vandelizable y que no nos lo puedan robar. No está en esta serie de mejoras pero entra dentro del mantenimiento.

El Sr. Martín (C's), diu es que veo que pone aquí punto uno: Pont de l'autopista; Pont que uneix el C/ Lola Anglada amb el C/ Onze de setembre, Pont que uneix el barri del Turó amb el barri de Les Vilares, Pont del cementiri....

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu ¿en qué pagina es?

El Sr. Martín (C's), diu en el punto núm. 1.

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu el cuadro que estamos llevando a aprobación hoy es el que se encuentra en la página 10 i 11.

El Sr. Martín (C's), diu bueno yo hablo de las hojas de la comisión informativa.

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu a ver en las conclusiones lo dice claro les millores aprovades en el PCA que se llevan a termino son las siguientes; y ahí tiene el cuadro de las actuaciones. Espero que haya llegado al final del documento porque se ha quedado en el principio que era lo que recogía el primer acuerdo.

8


El Sr. Martín (C's), diu vale; ya está aclarado.El Sr. Abad (MES), diu volia remarcar el tema del Camí amic que va des de Can Umbert a l'escola. Diu que està per fer. Fem-ho abans que es faci fosc quan pleguin els nens del cole. Aquí el temps si que ens marca.

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu está pedido ya el material.

Sotmesa a votació la proposta és aprovada per unanimitat dels 16 Regidors assistents.

III.- CONCEDIR A L’EMPRESA ADJUDICATÀRIA CLD, CORPORACIÓN CLD, SERVICIOS URBANOS DE TRATAMIENTO DE RESIDUOS, SL, UNA PRÒRROGA DEL CONTRACTE DE CONCESSIÓ ADMINISTRATIVA DEL SERVEI DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS I NETEJA VIÀRIA PER UN PERÍODE D’UN ANY, COMPTAT DES DE L’1 DE JUNY DE 2016 FINS EL 31 DE MAIG DE 2017. (EXP. 639/2016).

Tot seguit se sotmet a consideració del Ple una proposta de la Regidoria de Sostenibilitat de data 18 d’abril amb el contingut següent:

“Assumpte: Concessió a l’empresa adjudicatària CLD d’una pròrroga d’un any del contracte de concessió administrativa del servei de recollida de residus municipals i neteja viària.

Fets:

Primer.- Amb data 28 novembre de 2005 el Ple de la Corporació va aprovar l’expedient de contractació mitjançant concessió i per procediment de concurs obert de la gestió dels serveis de recollida de residus i de neteja viària de la població i els plecs de prescripcions tècniques i de clàusules administratives particulars per a la seva adjudicació. En aquest sentit, l’article 7 del plec de condicions administratives estableix, en relació a la durada del contracte que:

“El contracte serà prorrogable com a màxim per dos anys, previ informe favorable emès pels Serveis Tècnics Municipals (informe que s’emetrà amb un trimestre d’antelació a la finalització del contracte en curs), sempre que no s’hagi produït denúncia del mateix per qualsevol de les parts, comunicada per mitjans fefaents amb un termini d’antelació mínima de 3 mesos a la finalització del contracte.

En el cas del venciment normal del contracte per a garantir la continuïtat del servei, l’òrgan de contractació podrà acordar que el concessionari continuï en la gestió del servei fins que el nou adjudicatari es faci càrrec del servei o l’assumeixi directament l’Administració municipal”.

Segon.- Amb data 28 d’abril de 2006 el Ple de la Corporació va resoldre el concurs públic convocat per contractar i atorgar la concessió administrativa esmentada i va acordar adjudicar-la a l’empresa CORPORACIÓN CLD, SERVICIOS URBANOS DE TRATAMIENTO DE RESIDUOS, SL (d’ara en endavant, CLD).

Tercer.- Amb data 26 de maig de 2006 es va formalitzar el contracte de concessió administrativa del servei de recollida de residus municipals i neteja viària. L’esmentat contracte preveu al seu pacte cinquè que:

“La durada del contracte s’estableix en deu anys, prorrogable en les condicions establertes a l’article 7 del plec de clàusules administratives particulars, a comptar

9


del dia 1 de juny de 2006 en què s’iniciarà la prestació.”Quart.- Amb data 24 de febrer de 2016, la tècnica municipal en el qual es conclou el següent:

“Es conclou que l’empresa està realitzant un servei adequat a l’objectiu de recollir selectivament els residus municipals al màxim amb els mitjans necessaris, adaptats a normativa, i equilibrats econòmicament.

Per tant, es considera correcte seguir amb el servei que realitzi la mateixa empresa CLD, fins que es disposi d’una nova empresa adjudicatària.

Convé formalitzar des de serveis jurídics de l’Ajuntament els documents que acreditin la pròrroga del servei, per no disposar de temps pel concurs abans de la finalització del contracte.”

Cinquè.- Amb data 23 de març de 2016 té registre d’entrada (2016-E-RC-1490) a l’Ajuntament escrit de l’empresa adjudicatària CLD en el qual es sol·licita que:

“sigui concedida una pròrroga de dos anys a partir de l’1 de juliol de 2016 fins al 31 de maig de 2018 a Corporación CLD, S.U.T.R., SL, pel contracte de prestació del “Contracte per la recollida Servei de Residus Sòlids Urbans, Neteja Viària, orgànica, paper, envasos i paper interior” al municipi de Montgat.”

Sisè.- Amb data 12 d’abril de 2016 la tècnica municipal emet nou informe en el qual es conclou que:

- El servei de recollida de residus, que realitza l’empresa CLD, es considera correcte, i per això es considera que es pot seguir amb la mateixa empresa, però s’ha de prorrogar formalment.

- Convé formalitzar des de serveis jurídics de l’Ajuntament els documents que acreditin la pròrroga del servei. Es preveu un període d’un any.

Vistos els informes tècnics que consten a l’expedient i per tot l’exposat, aquesta regidora proposa al Ple que adopti els següents,

A C O R D S:

Primer.- Concedir a l’empresa adjudicatària CLD una pròrroga del contracte de concessió administrativa del servei de recollida de residus municipals i neteja viària per un període d’un any, comptat des de l’1 de juny de 2016 fins el 31 de maig de 2017.

Segon.- Notificar el present acord a la concessionària interessada, emplaçant-la per a la formalització de la pròrroga concedida.

Tercer.- Comunicar el present acord a la Intervenció i a la Tresoreria Municipal als efectes escaients.”

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu farem una ronda d'intervencions i desprès la Regidora contestarà.

El Sr. Abad (MES), diu tal i com vaig manifestar a la comissió informativa ha caducat un contracte i s'ha fet una pròrroga; m’hagués agradat haver-me assabentat abans que es fes la pròrroga. I després donades les explicacions de la Sra. Regidora, m'agrada que es

10


busqui un acord marc i ens estalviem cales al poble. Gràcies.El Sr. Martín (C's), diu veo que habla que se ampliaran las fracciones de recogida de residuos; habla de cinco; ahora hay cuatro. ¿Cuál es la quinta?. O sea la nueva fracción que van a recoger. En el punto siete pone: “Convé començar a organitzar les noves propostes de servei de recollida de residus municipals, que es preveuen que siguin adaptables al sistema existent amb àrees d’aportació per a 5 fraccions, més les fraccions complementàries de voluminosos, restes vegetals, cartró comercial, o altres”.Després tenia un altre dubte i és si tenen definit perquè parlen de que s'ha millorat la neteja dels contenidors, si tenen establert algun programa o algun protocol de neteja o alguna freqüència si incorporen alguna karcher i de tant en tant la van passant o com ho tenen organitzat.? I després que ja ho vaig comentar, si es preveu en un futur pròxim canviar la deixalleria mòbil que té uns horaris i un funcionament que jo he observat que no se segueix molt per la ciutadania; canviar-la per varis punts verds estratègics organitzats a una part central del poble i dos més a cada banda, doncs igual a la gent li pot servir per abocar els fluorescents i altres residus que si no es veuen obligats o a estar en un horari de deixalleria mòbil que la gent que treballa no estarà o tenir que anar a Tiana a la deixalleria a abocar-ho, lo qual s'observa que la gent no ho fa perquè a vegades ho trobes llençat on no toca.

La Sra. Puig (CIU), diu tenint en compte que el contracte amb l'empresa adjudicatària CLD és un dels contractes més importants que actualment té el municipi, en quant al que li suposa aquest econòmicament parlant, entenem que s’hagués pogut preparar el concurs; entenem també que les pròrrogues definides en aquest tipus de contracte es redacten entre d'altres coses per si durant el temps d'execució hi ha algun imprevist; llavors es realitza la pròrroga. Així doncs si s’hagués fet el concurs a temps, pensem que hagués pogut haver millores en quant el servei i en quant l'estalvi. A la informativa, es va comentar el fet d'un possible contracte amb el Consell Comarcal; a veure si ens podrien explicar amb més detall si això suposaria una millora del servei i també econòmicament pel municipi. Perquè vostès diuen que CLD i nosaltres també ho creiem és una empresa competent i la seva capacitat de millora ha estat demostrada fins ara. Encantats de que segueixin però si hi ha una opció que sigui més econòmica pel poble doncs si ens la podrien explicar.

La Sra. Ros (ICV), diu bona nit; contestant una mica les preguntes que ens ha dirigit el grup de Ciutadans; han fet referència una mica a la part de l'estudi de les possibles millores tècniques que s’està treballant des de fa temps en vista a un possible concurs o a qualsevol altra opció; per tant, ara no és el tema que estem debatent en principi. El tema de la freqüència de la neteja actualment és de la neteja de contenidors que era l'altra referència que havia fet; actualment és de tres setmanes; dins de les millores també s’està treballant en una diferenciació sobretot del que és les neteges en període d'estiu i les neteges durant la resta d'any perquè hi ha contenidors i sobretot determinats punts del poble on s'hauria d'implementar. En aquest sentit amb CLD ja es treballa, també tenint en compte aquestes necessitats. Pel que fa a la deixalleria li vaig comentar que el tema de la deixalleria és un tema totalment a part perquè una cosa és el contracte de recollida de residus, que és un tema, i un altre tema és aquesta deixalleria mòbil que és un servei que ofereix la Diputació de Barcelona. Llavors és un servei complementari el que seria el servei de recollida general si que és ben cert que des de la regidoria hem estat fent una mena d'estudi per treballar en la instal·lació de mini deixalleries que permetessin la col·locació d'una mena de plafons on tu pots dipositar sinó fluorescents, com per exemple els cartutxos de les impressores i aquesta mena de residu petit que no aniria dins de les fraccions que actualment es recullen; el tema és la vandalització és un problema, és a dir, posar-les perquè ens acabin taponant tampoc té gaire sentit i l'altra problema que estem

11


trobant és que la majoria funciona amb sistemes de publicitat i ells les volen col·locar a un lloc on la publicitat es vegi i nosaltres les volem col·locar a un lloc on el veí li sigui útil per anar a tirar les coses. La qual cosa seguim buscant alternatives.

Pel que fa a la pregunta que feia la Sra. Puig el tema amb el Consell Comarcal precisament és una de les raons per les qual ens hem decidit i hem optat fer aquesta pròrroga. La proposta del Consell Comarcal exacte que seria a traves d'una empresa público privada no la sabem perquè l'empresa justament aquest més d'abril es constituïa i anava directament a inscriure’s al registre; per tant, tot i que els nostres tècnics ja estan treballant per aportar les condicions pensàvem que si aquesta proposta realment ens pot portar un estalvi econòmic pel poble era interessant dir bé, no fem la pròrroga per dos anys però la fem d'un i analitzem bé la situació. No sigui que ara agafis, facis un concurs, t'hipotequis durant 10 anys i després et trobis que hi havia una altra opció que s'estava posant en marxa que podria haver portat beneficis pel poble. Llavors en aquest sentit nosaltres estem encara, estem també en fase d'estudi; i d’aquí la raó d'optar en prudència de dir bé, fem una pròrroga d'un any, no esgotem els dos anys i veiem a veure quina és la sortida més rentable per la ciutadania i per l'Ajuntament.

La Sra. Puig (CIU), diu si busquem un estalvi econòmic entenc pel municipi .....

La Sra. Ros (ICV), diu sense que decaigui la qualitat. Que per això volem mirar-ho tranquil·lament. El paràmetre de qualitat només pot anar a millorar. No podem anar cap enrere. La Sra. Puig (CIU), diu d'acord, gràcies.

El Sr. Martín (C's), diu no me ha quedado clara la respuesta de la fracciones porque me comenta que es una mejora que no tiene que hacer CLD. Porque aquí leo: Convé que CLD abans de finalitzar el servei actual posi a punt tot el material en condicions (materials vandalitzats dels contenidors, materials fets malbé per l’ús). Convé començar a organitzar les noves propostes de servei de recollida..... per això jo tinc el dubte quina és la quinta fracció perquè ara n'hi han quatre i volia saber si aquesta quinta és una de les que fa la deixalleria mòbil o no? Per això ho preguntava i perquè considero que la deixalleria mòbil encara que sigui un servei complementari de la Diputació s'ha de també en millorar-ho. I no sé si quan es prepari el contracte després de la prorroga al nou licitador si s'organitzarà conjuntament aquest servei. El Sr. Garcia (CiU), diu la posició del nostre grup ja ha estat ben explicada per la Regidora Sra. Puig; només dir que la qualitat evidentment que serà millor; l'estalvi possiblement i s’entén que en qualsevol concurs es produeixen o es poden produir estalvis però ara no els gaudirem. No els gaudirem ara i no els gaudirem perquè no han preparat vostès el concurs del contracte de serveis més important que té l'Ajuntament de Montgat que està toquen o per sobre del milió d'euros anuals; crec que és molt greu que un govern que ens està contínuament donant lliçons no hagi dedicat un temps a preparar, no s'hagi dedicat amb un any a tenir preparar una licitació del contracte de serveis més important de l'Ajuntament de Montgat. Només dir això; respecte l'empresa absolutament convençuts que continuarà amb la línia de millora que porta que és molt satisfactòria.

La Sra. Ros (ICV), diu a veure si m'explico millor. Per llei les que es recullen són les fraccions que es recullen; nosaltres no parlem de diferències de fraccions són les que veien a tots els contenidors orgànica, envasos, paper, vidre i resta. Són les que tenim; el que anomenen fraccions. Vostè mateix ho ha dit. Que s'ha de començar a tenir en compte

12


les millores a treballar. Dins d'aquestes una problemàtica que tenim a Montgat que és un tema extensiu arreu, a tota l'Àrea Metropolitana, és la recollida dels trastos vells. El que diem trastos vells; és a dir els voluminosos que es dipositen. Potser vostè es refereix a això com a sisena fracció.

El Sr. Martín (C's), diu aquí posa cinc fraccions i a més voluminosos.

La Sra. Ros (ICV), diu clar, és el que li estic dient; els voluminosos; els trastos vells que queden normalment al voltant dels contenidors i que actualment s'estan recollint i es recullen des de CLD i es porten a la deixalleria municipal. El Sr. Martín (C's), diu aquí diu cinc fraccions més les fraccions complementaries de voluminosos. Entenc que són sis. Voluminosos i una altra més.

La Sra. Ros (ICV), diu aquesta voluminosos. Desprès una altra cosa; no és que en un any no haguem tingut temps a fer la licitació; és que hem pres la decisió política perquè com vostè perfectament ha dit és un contracte prou important com per dir si ara agafem i trèiem la licitació el que podem fer és que amb un contracte tant important tenim aquesta altra opció que sens ha presentat i que crec que val la pena estudiar doncs millor agafem, ho aturem un moment, estudiem aquesta opció i si no es tira endavant la licitació. Jo prefereixo, un any d'acabar-ho; si aquesta opció Consell Comarcal ens l’hagués donat fa uns mesos no estaríem avui parlant sobre aquest tema.

Sotmesa a votació la proposta obté el següent resultat:

- Vots a favor: 11 dels Regidors dels grups municipals d’Esquerra-AM, PSC-CP, C’s, ICV, PRE-AR i MES.

- Abstencions: 5 dels Regidors del grup municipal de CiU.

IV.- APROVAR L’ADHESIÓ DE L’AJUNTAMENT DE MONTGAT COM A MEMBRE DEL CONSORCI DE PROMOCIÓ ENOTURÍSTICA DEL TERRITORI D.O. ALELLA. (EXP. 328/2016).

A continuació se sotmet a consideració del Ple una proposta de la Regidoria de Promoció de la Vila de data 12 d’abril de 2016, la qual es transcriu a continuació:

“L’Ajuntament de Montgat en data 13 de novembre de 2015 va manifestar al Consorci de promoció Enoturística DO Alella, l’interès en integrar-se com a membre per compartir plenament les finalitats d’aquest, adreçades a la promoció econòmica i especialment turística de l’àmbit territorial de la DO Alella.

Vist el contingut dels vigents estatuts del Consorci de Promoció Enoturística DO Alella que varen ser publicats en el BOPB de Barcelona del 3 de desembre de 2014.

Vist que s’escau procedir a formular una adhesió al Consorci Promoció Enoturística DO Alella i a la modificació estatutària per tal d’ adaptar-los tant a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL), com a la Llei 15/2014, se 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma administrativa.

Atès que la modificació d’estatuts acordada pel Consorci obeeix de manera primordial a l’obligació de donar compliment a la Disposició transitòria sisena de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local, i en tal sentit

13


s’incorporen als estatuts del Consorci les previsions establertes en la Disposició addicional vintena “Règim Jurídic dels consorcis” incorporada per la Llei 27/2013, a la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

A més, i com a conseqüència de l’experiència dels quatre anys d’existència del Consorci, s’introdueixen altres modificacions com la modificació del nom del Consorci que passarà a denominar-se “Consorci de promoció enoturística del territori DO Alella” per a diferenciar-lo de manera més clara amb el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Alella, es clarifiquen les seves finalitats centrades primordialment en la promoció enoturística del territori i s’incorporen algunes qüestions de funcionament dels òrgans de govern que en la pràctica ja es venien realitzant.

S’estableix una quota anual a satisfer al Consorci pels ajuntaments de més de 9.000 habitants, segons el Pressupost General del Consorci de 1.800€ l’any.

Vist que en l’aplicació pressupostària 41.432.46700 Aportacions consorci hi ha consignació pressupostària suficient supeditada a l’aprovació definitiva del pressupost.

Vist l’informe de Promoció Econòmica.

Es proposa al Ple l’adopció dels següents,

A C O R D S:

Primer.- Aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Montgat com a membre del Consorci de Promoció Enoturística del Territori DO Alella.

Segon.- Aprovar els estatuts del Consorci de promoció enoturistica del territori DO Alella.

Tercer.- Designar a la Sra. Emma Ros Martín, Regidora de Promoció de la Vila, com a representant de l’Ajuntament de Montgat en el Consorci de promoció enoturística del territori DO Alella.

Quart.- Sotmetre l’expedient a informació pública pel termini de trenta dies hàbils a efectes de presentació d’al·legacions i reclamacions, mitjançant la inserció d’un anunci al BOP de Barcelona, al DOGC i al tauler d’edictes de l’entitat.

Cinquè.- Considerar definitivament aprovat l’expedient de ratificació d’adhesió i aprovació dels Estatuts del Consorci de Promoció Enoturística del Territori DO Alella pel cas que durant el període d’informació pública no es presenti cap reclamació o suggeriment.

Sisè.- Donar Trasllat del present acord al Consorci de Promoció Enoturística del Territori DO Alella, als efectes escaients.

Setè.- Fer una aportació al Consorci de 1.800€ per la participació en l’anualitat 2016 amb càrrec a l’aplicació 41.432.46700 Aportacions consorci.”

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu ronda d'intervencions.

El Sr. Abad (MES), diu ens agrada molt, estem molt d'acord en participar-hi; això ens dóna notorietat i estem en el nostre entorn i 1.800€ penso que és una quantitat que ens la

14


podem gastar.El Sr. Pablos (C's), diu evidentemente también nos gusta mucho esta opción y poder participar del consorcio; lo que si me gustaría es que de todo lo que se haga si la página web podrá reflejar todo lo que hagan las propuestas o si hacen ferias o incluso un listado de los restaurantes que podamos tener con vinos de denominación de origen de Alella, que este en la página web.


V.- APROVACIÓ DE LES BASES ESPECÍFIQUES DE SUBVENCIONS DE L’AJUNTAMENT DE MONTGAT (EXP. 227/2016).

Seguidament se sotmet a consideració del Ple una proposta de la Regidoria de Recursos Econòmics i Servis Interns, de data 20 d’abril de 2016, la qual es transcriu a continuació:

“Aprovació de les bases específiques de subvencions municipals a entitats per a l’any 2016

Primer.- Vist l’informe de la Tècnica Jurídica municipal que literalment diu:

1. FETS

Primer.- L’aprovació de la Llei de l’Estat 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, fa necessària l’aprovació d’una normativa municipal reguladora de la matèria que substitueixi la fins aleshores vigent. En aquest sentit, l’article 17.2 de la llei esmentada permet que aquesta regulació es faci a través d’una ordenança general de subvencions.

Segon.- És per aquest motiu pel qual en data 3 de març de 2016 el Ple de l’Ajuntament va aprovar inicialment l’Ordenança General de Subvencions de l’Ajuntament de Montgat, la qual resta exposada al públic pel termini de trenta dies hàbils a comptar des de l'endemà de la publicació del corresponent edicte al Butlletí Oficial de la Província, a l'objecte del seu examen i presentació de possibles reclamacions, transcorregut el qual sense haver-se presentat cap reclamació ni suggeriment, s’entendrà aprovada definitivament sense necessitat de nou acord.

Tercer.- D’acord amb el Títol VI de l’esmentada ordenança municipal, per a totes les subvencions que s’hagin de concedir mitjançant concurrència competitiva s’han d’aprovar les corresponents bases específiques, que s’aprovaran conjuntament o prèviament a la convocatòria i que no podran contradir aquesta ordenança general.

El contingut de les bases específiques serà, com a mínim, el següent:a) Objecte i finalitat de la subvenció, definint el període en què s’executarà

l’activitat per a la qual se sol·licita la subvenció.b) Termini de presentació de sol·licituds així com documentació i informació que

cal aportar.c) Requisits que han de reunir els beneficiaris i forma d’acreditar-los.d) Import màxim de les subvencions i percentatge d’aquestes subvencions

respecte al cost de l’activitat subvencionada.e) Possibilitat, o no, de compatibilitzar altres subvencions amb la mateixa finalitat.

15


f) Criteris objectius d’atorgament de la subvenció i, si s’escau, la seva ponderació.

g) Composició de l’òrgan competent per valorar les sol·licituds, a què fa esment la norma 10.7. d’aquesta ordenança, i identificació dels òrgans encarregats de la instrucció i la resolució.

h) Termini per al seu atorgament, que no ha d’excedir dels tres mesos des de l’acabament del termini de presentació de sol·licituds, i l’advertència que la manca de resolució dins d’aquest termini produeix efectes desestimatoris.

i) Forma de pagament i, si s’escau, possibilitat d’efectuar pagaments parcials.j) Termini i forma de justificació del compliment de la finalitat per a la qual es

concedeix la subvenció.k) Partida pressupostària on s’imputa l’import de la subvenció.l) La forma i la quantia de les garanties a favor de l’òrgan atorgant que han

d’aportar els beneficiaris, si s’escau.Quart.- Amb l’objecte de donar compliment al títol VI de la norma municipal, cal aprovar les bases específiques reguladores de la concessió de subvencions municipals a entitats per a l’any 2016, a atorgar pel procediment de concurrència competitiva.

2. FONAMENTS DE DRET

Pel que fa al règim jurídic, d’acord amb la regulació jurídica esmentada en els paràgrafs precedents, la concessió de subvencions municipals a entitats per a l’any 2016 es regula pel que estableixen la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, el seu Reglament, aprovat pel Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, l’Ordenança general de subvencions de l’Ajuntament del Montgat, aprovada inicialment pel Ple de la corporació en la sessió celebrada el 3 de març de 2016, per les bases d’execució del pressupost municipal per l’any 2016, aprovat inicialment pel Ple de la corporació en sessió celebrada el 28 de gener de 2016, per aquestes bases específiques i per la resta de disposicions legals aplicables en matèria de règim local pel que fa al procediment per a la concessió de subvencions públiques.

Pel que fa al procediment d’aprovació, una vegada les bases siguin aprovades inicialment pel Ple de la Corporació, aquestes s’hauran de sotmetre a un període d’informació pública per un termini de trenta dies, a l’efecte de reclamacions i suggeriments, mitjançant la inserció del corresponent anunci al BOP, al DOGC i al tauler d’anuncis de la corporació. Transcorregut el termini sense que s’hagin presentat cap reclamació, al·legació o suggeriment en temps i forma, el Reglament esdevindrà aprovat definitivament, tal com disposa l’article 178.1c) del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i es publicarà íntegrament el seu text tal i com regula l’article 66.1 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals.

Caldrà, així mateix, comunicar a l’Administració de l’Estat i a la Generalitat de Catalunya, l’acord de d’aprovació juntament amb la còpia íntegra i fefaent en el termini de 15 dies, d’acord amb el que disposa l’article 65.3 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals per tal de facilitar la seva entrada en vigor, en els termes de l’article 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril Reguladora de les Bases de Règim Local.

16


3. CONCLUSIÓ

D’acord amb que s’ha exposat ens els paràgrafs precedents s‘emet informe jurídic FAVORABLE relatiu a la l’aprovació de les bases específiques de subvencions municipals a entitats per a l’any 2016.

Per tot l’exposat, aquesta regidora proposa al Ple que adopti els següents,

A C O R D S :

Primer.- Aprovar les bases específiques reguladores de la concessió de subvencions municipals a entitats per a l’any 2016, a atorgar pel procediment de concurrència competitiva, en els termes que figuren en el document annex obrant en l’expedient.

Segon.- Sotmetre l’aprovació de l’esmentades bases específiques a informació pública per un termini de trenta dies, a l’efecte de reclamacions i suggeriments, mitjançant la inserció del corresponent anunci al BOP, al DOGC i al tauler d’anuncis de la Corporació. Transcorregut el termini sense que s’hagin presentat cap reclamació, al·legació o suggeriment en temps i forma, el Reglament esdevindrà aprovat definitivament, tal com disposa l’article 178.1c) del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i es publicarà íntegrament el seu text tal i com regula l’article 66.1 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals.

Tercer.- Comunicar a l’Administració de l’Estat i a la Generalitat de Catalunya, l’acord de d’aprovació juntament amb la còpia íntegra i fefaent en el termini de 15 dies, d’acord amb el que disposa l’article 65.3 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals per tal de facilitar la seva entrada en vigor, en els termes de l’article 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril Reguladora de les Bases de Règim Local.”

El Sr. Abad (MES) diu valorant l'esforç i el treball de la proposta, ja he vist que ha estat farragós i dur, segurament si haguéssim participat nosaltres hi hauria algun matís però votarem a favor. Gràcies.

El Sr. Pablos (C's), diu tal y como dije en la informativa nos parece bien, también hay algún punto que podríamos haber añadido sí que nos gusta mucho que en la parte de las subvenciones a las entidades deportivas evidentemente haya una puntuación para aquellas entidades que tengan el nombre de Montgat en su situación, pero que consideramos que los 100 puntos a valorar como ya explicamos consideramos que 10 puntos solo, lo consideramos cortito. Simplemente es dejar claro que nos hubiese gustado que se puntuase un poquito más que un club deportivo tenga el nombre de Montgat. Gracias.


VI.- APROVAR L’ADHESIÓ DE L’AJUNTAMENT DE MONTGAT A L’ACORD RELATIU A LA CONTRACTACIÓ DE PERSONES ATURADES QUE HAGIN EXHAURIT LA PRESTACIÓ I/O SUBSIDI, INSCRITES COM A DEMANDANTS D’OCUPACIÓ NO

17


OCUPADES EN EL MARC DEL PROGRAMA TREBALL I FORMACIÓ PROMOGUT PEL SERVEI D’OCUPACIÓ DE CATALUNYA. (EXP. 1274/2016).

Se sotmet a consideració del Ple una proposta de la Regidoria de Recursos Econòmics i Serveis Interns, de data 18 d’abril de 2016, amb el següent contingut.

“Assumpte: Adhesió a "L'acord relatiu a la contractació de persones aturades inscrites com a demandats d'ocupació en el marc dels plans d'ocupació local”.

Fets:

Primer.- Vista la transcripció de "L'acord relatiu a la contractació de persones aturades inscrites com a demanda’ns d'ocupació en el marc dels plans d'ocupació local”, publicat al DOGC Núm. 5586 de 12 de març de 2010 que literalment diu:

“ACORD relatiu a la contractació de persones aturades inscrites com a demandants d’ocupació en el marc dels plans d’ocupació locals.

Barcelona, 16 de febrer de 2010

REUNITSD’una part, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis, que, d’acord amb l’article 133.4 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, tenen la consideració de representants dels interessos generals de les institucions de govern local que agrupen.

I, de l’altra, la Comissió Obrera Nacional de Catalunya i la Unió General de Treballadors de Catalunya, com a organitzacions sindicals més representatives de caràcter autonòmic.

I reconeixent-se ambdues parts com a interlocutors vàlids,

EXPOSEN:

Atès que una de les mesures en l’acord dels “30 compromisos per a l’ocupació, el teixit econòmic i desenvolupament social de Catalunya” és el foment de polítiques actives d’ocupació;

Atès que els plans d’ocupació locals desenvolupats en el conjunt de programes del Projecte Impuls promogut per a la Generalitat de Catalunya són una política pública de caràcter extraordinari que pretén, d’una banda, ser una resposta immediata a la situació de crisis econòmica i, alhora, contribuir als fonaments del creixement de futur.

Atès que els plans d’ocupació locals són una política activa d’ocupació que prioritzarà persones sense prestació d’atur o que estiguin a punt d’esgotar-la i que no hauran de disposar de les habilitats necessàries a l’inici de l’activitat, sinó que l’objectiu és la seva capacitació al llarg de la seva execució:

Atès que la situació del mercat de treball amb un elevat nombre de persones en situació d’atur requereix facilitar la incorporació del major nombre possible de beneficiaris/àries a les diferents polítiques actives d’ocupació, i en especial en aquelles que incorporen l’experiència laboral com a mesura d’inserció labora.

Atesa la voluntat de les organitzacions sindicals més representatives de Catalunya i de les entitats locals de Catalunya i de les entitats locals de Catalunya d’incrementar el nombre de contractacions en el marc dels plans d’ocupació locals i millorar la seva qualitat.

18


Atès que la finalitat dels plans d’ocupació és incrementar l’ocupabilitat efectiva de les persones participants en el mercat de treball, i que un dels seus objectius principals és, per tant, proporcionar una feina a les persones que altrament tindrien grans dificultats per trobar-ne una, de manera que puguin adquirir experiència professional i millora de la seva ocupabilitat.

Atès el particular objecte del contracte de durada determinada que vehicula la contractació d’aquestes persones, que es destina a cobrir la realització d’actuacions de caràcter temporal, d’interès general i social, i de naturalesa addicional respecte de les actuacions habituals de les entitats que promouen els plans.

Ateses, per tant, les especificitats pròpies de les persones aturades que participen en aquests plans així com les particularitats derivades del propi objecte contractual, i tenint en compte igualment l’objectiu final de foment de l’ocupació de les esmentades persones.

ACORDEN:

Primer.- Establir la retribució de les persones beneficia`ries d’un pla d’ocupació local, desenvolupat en l’àmbit territorial de Catalunya i en el marc dels programes de polítiques actives d’ocupació que gestiona el Servei d’ocupació de Catalunya, que siguin contractades per les entitats locals de Catalunya d’àmbit municipal i supramunicipals, i les seves entitats dependents o vinculades, amb la doble finalitat d’incentivar llur contractació així com de millorar-ne la qualitat mitjançant la garantia de suficiència retributiva. Segon.- Que s’acorden tres nivells retributius que es corresponen amb la següent divisió funcional:

Nivell 1Personal que desenvolupa tasques de direcció de projectes: 16.800€ de retribució anual bruta

Nivell 2Personal que desenvolupa funcions de coordinació de tasques i/o d’equips15.400€ de retribució bruta anual

Nivell 3Personal que desenvolupa tasques d’execució 14.000€ de retribució anual bruta

Aquests nivells corresponen a una jornada màxima de 40 hores setmanals, adaptable a les administracions locals, empreses i organismes públics.

Tercer.- A la finalització del contracte laboral de durada determinada, les persones beneficiàries dels plans d’ocupació local tindran dret a percebre una indemnització de quantia equivalent a la part proporcional de la quantitat que resultaria d’abonar vuit dies de salari per cada any de servei.

Quart.- Atès el caràcter extraordinari dels plans d’ocupació locals considerats, el present Acord tindrà la mateixa vigència temporal que els plans locals d’ocupació desenvolupats en el marc dels programes de polítiques actives d’ocupació que gestiona el Servei d’Ocupació de Catalunya iniciats l’any 2010,i només cobrirà les contractacions que es realitzin, com a màxim, fins al 31 de desembre de 2010, sens perjudici que les parts signatàries acordin la pròrroga del present Acord.

Cinquè.- Les entitats locals de Catalunya i les seves entitats dependents o vinculades podran adherir-se al present Acord mitjançant el corresponent acord plenari.”

19


Segon.- Atès que l’Ajuntament de Montgat s’acollirà a la convocatòria de les següents subvencions:

- Subvenció de la Diputació de Barcelona: Programa complementari de foment de l'ocupació i de suport a la integració social, en el si del Pla "Xarxa de Governs Locals 2016-2019"

- Subvenció de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: Programa metropolità de suport a les polítiques socials municipals 2016-2019.

Per tot l’exposat, aquesta regidora proposa al Ple que adopti els següents,

A C O R D S :

Primer.- Aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Montgat a l’acord relatiu a la contractació de persones aturades que hagin exhaurit la prestació i/o subsidi, inscrites com a demandants d’ocupació no ocupades en el marc del programa Treball i Formació promogut pel Servei d’Ocupació de Catalunya.”

Segon.- Establir les retribucions dels contractes formalitzats ens el marc dels esmentats plans d’ocupació en els termes fixat en l’apartat segon de l’Acord relatiu a la contractació de persones aturades inscrites com a demandats d'ocupació en el marc dels plans d'ocupació local.”


VII.- FIXAR EL PERCENTATGE DEL RÈGIM DE DEDICACIÓ DE L’ALCALDESSA I REGULARITZAR LES COTITZACIONS CORRESPONENTS A LA SEGURETAT SOCIAL.

A continuació se sotmet a consideració del Ple una proposta de la Regidoria de Recursos Econòmics i Serveis Interns, de data 21 d’abril de 2016, la qual es transcriu a continuació:

“Assumpte: Fixar el percentatge del règim de dedicació de l’alcaldessa i regularitzar les cotitzacions corresponents a la Seguretat Social.

Antecedents

1).- El Ple d’aquest Ajuntament, en sessió de data 29 de juny de 2015, va adoptar l’acord de determinar els càrrecs de la Corporació que s’exerciran amb règim de dedicació parcial, amb efectes econòmics i de cotització a la Seguretat Social des del 1 de juliol de 2015, establint la dedicació i les retribucions corresponents, fixant una retribució anual per al càrrec d’alcaldessa de 20.689,00€ repartida en 14 pagues.

2).- Posteriorment, en sessió de data 28 de gener el mateix Ple va acordar modificar les retribucions dels càrrecs que són exercits en règim de dedicació parcial, aprovant uns nous imports amb efectes des del dia 1 del mes següent al de l’entrada en vigor del Pressupost municipal de 2016, si bé mantenint la retribució anual de l’alcaldessa en 20.689,00€ repartida en 14 pagues.

3).- La Presidenta de la Diputació de Barcelona, per Decret de la Presidència 9537/15, de 28 d’octubre, va modificar el Decret de la Presidència 8749/2015, de 8 d’octubre, sobre

20


nomenament i delegació de competències a favor de diputades i diputats adjunts d’Àrees i per matèries, publicant al BOP de data 2 de novembre de 2015 la modificació relativa a la Sra. Rosa Funtané Vilà que passava a ser nomenada Diputada Adjunta de Territori i Sostenibilitat amb efectes des de l’1 de novembre de 2015 i amb les competències que en el mateix Decret i publicació s’especifiquen.

4).- En coherència amb la referida modificació, la Presidenta de la Diputació de Barcelona va dictar el Decret 9850/15, de 30 d’octubre, publicat en el BOP del dia 9 de novembre de 2015, per el que es modifiquen els Decrets 7472/15 i 7582/15 sobre nomenament dels membres electes que exerciran el seu càrrec amb dedicació exclusiva o parcial, publicant-se el corresponent anunci al BOP del dia 9 de novembre de 2015. Tal com figura al referit anunci, a l’apartat Quart de l’esmentat Decret 9850/15 es disposa que la Il·lma Sra. Rosa Funtané i Vilà, diputada adjunta de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, exercirà el seu càrrec amb una dedicació parcial del 51%, amb efectes des de l’1 de novembre de 2015.

5).- El Secretari de la Corporació,a petició de l’Alcaldessa, ha emès informe jurídic en data 21 d’abril de 2016 en el que es considera que la dedicació que la Sra. Rosa Funtané té com a Diputada Adjunta de Territori i Sostenibilitat, amb una dedicació parcial del 51%, és perfectament compatible amb la dedicació que té com Alcaldessa, si bé aquesta s’haurà d’ajustar al 49%, per no superar el 100% en el seu conjunt, essent necessari un acord de Ple en aquest sentit, acord que també serà necessari adoptar per tal de regularitzar les cotitzacions a la Seguretat Social amb efectes des de l’1 de novembre de 2015, data des de la qual la Sra. Rosa Funtané té una dedicació del 51% a la Diputació de Barcelona. També es considera en el referit informe que es pot mantenir el mateix nivell retributiu de l’alcaldessa atès que no supera el màxim establert legalment per als municipis de 10.001 a 20.000 habitants.

Fonaments de Dret:- Articles 75.2 i 75 bis de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim

Local.- Disposició Addicional Nonagèsima de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per

a l’any 2014, introduïda pel RD-Llei 1/2014, de 24 de gener, de reforma en matèria d’infraestructures i transport, i altres mesures econòmiques.

- Totes les consideracions jurídiques i fonaments de dret que consten a l’Informe del Secretari de data 21 d’abril de 2016.

Per tot això, es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents

A C O R D S :

Primer.- Determinar que el percentatge de dedicació parcial de l’alcaldessa al seu càrrec és del 49% des de l’1 de novembre de 2015, mantenint la mateixa retribució anual de 20.689,00€ repartida en 14 pagues.

Segon.- Regularitzar les cotitzacions a la Seguretat Social corresponents a la Sra. Rosa Funtané Vilà, tenint en compte la dedicació parcial del 49%, amb efectes des de l’1 de novembre de 2015.”

El Sr. Abad (MES), diu entenc que és un tema administratiu, i en cap moment li qüestionaré la dedicació ni a vostè ni als alcaldes anteriors ni a la gent de l'equip de govern. Ho he viscut a casa durant molts anys i sé que li dediquen tot el temps que poden

21


inclús es queden sense vida pròpia. Això no em preocupa. El que si que vaig llegir l’informe i entenc que és un tema purament administratiu.

El Sr. Pablos (C's), diu entendemos que es un ajuste técnico, pero el ajuste técnico que entre nosotros aquí sabemos porque está, porque sabemos la dedicación que tiene, sabemos lo que está cobrando, pero va a quedar un ajuste técnico para un futuro que va a quedar extraño; que es la visión que nos quedara a nosotros. Puesto que hoy si sabemos el porqué es, no se toca el sueldo pero si se baja de un 80% de dedicación que son las 32 horas que están puestas a un 49% sin tocar-se el sueldo. Eso es casi duplicarse el sueldo. Ahora no; ahora esta sensación no la tenemos porque sabemos el porqué está ocurriendo; porque sabemos que es un ajuste técnico y está clarísimo y yo también lo entiendo y nuestra postura en cuestión de sueldos ya la saben porque la hemos expresado e incluso nos han criticado por querer que hasta cobren ustedes más. Porque similarmente el Alcalde de Alella y son 9.000 habitantes cobra 40.000€ al año y no 20.000; el problema me lo planteo de aquí a un futuro a tres años a unas nuevas elecciones y que entre un nuevo Alcalde nos va a quedar en el Cartapacio los sueldos que el Alcalde actual o Alcaldesa actual la dedicación suya es de un 49% por 20.000€; el posible Alcalde que pueda venir que no se va a acordar nadie que hoy en este Pleno estamos hablando de esto este ajuste técnico que sabemos lo que es, pues pudiera decir oye en vez del 49 yo voy a tener dedicación exclusiva y me voy a poner a los 50.000 y no me lo he subido he puesto lo mismo que tenia la Alcaldesa anterior. Creo que este ajuste que lo entendemos y lo vamos a aceptar como tal, pero creo que va a crear una discordia dentro de tres años a no ser que vuelva a ser usted misma Alcaldesa y repita como Alcaldesa y siga en la Diputación. Simplemente que va a quedar en la historia un algo que va a quedar feo; porque va a quedar ese 49% con 20.000€ y el que venga se lo podrá doblar perfectamente y ponerse a 40.000 amparando en que no se va a subir ni un euro tendrá razón cuando ocurra; simplemente esa notación; gracias.

El Sr. Garcia (CiU), diu serem breus; és un tema que no volem abundar perquè prou discussions hem tingut darrerament; només dir-li’s que des del grup municipal de CIU des del principi de la legislatura els hi estem preguntant i d'alguna manera advertint, si estaven segurs que el règim de dedicació se l'havien estudiat bé, se l'havien mirat bé i era adequat. Ho preguntàvem perquè teníem series dubtes perquè des d'algun punt se'ns havia qüestionat i ens feien veure que no podia ser que no estigues d'acord a la legalitat. Nosaltres els hi hem preguntat no per fer mal, sinó perquè és la nostra obligació fer un control de la feina de govern de l'acció de govern i d'alguna manera haig de recordar que, home¡, no diré que s'han rigut de nosaltres però d'alguna manera una mica de sorna si que per part d'alguna regidora s'ha fet, quan nosaltres preguntàvem pel seu salari i si la distribució era adequada o no. Dit això, veiem que efectivament havia un error; diuen que és un error tècnic; és un error en tot cas del Departament Jurídic; no ho sé de qui és l'error; però hi ha un error que afecta precisament a la persona que ocupa el lloc al vertix superior d'aquest Ajuntament; per tant no és un error baladí; no és qualsevol cosa. Sinó que afecta a l'Alcaldessa. És un error molt greu que vostès ara porten a corregir. Nosaltres hem mirat l'informe del Secretari; en la proposta d'acord veig que algun dels punts l'han eliminat, suposo que és que l'han modificat perquè hi ha alguns errors; nosaltres tampoc volem entrar aquí ni obrir discussió, simplement dir que no compartim plenament la proposta que fan avui. Per diferents motius que ja els hi explicarem però que el nostre vot serà en contra.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu contestant al Sr. Pablos; quan hi ha la formació d'un nou equip de govern el que es fa és establir i consensuar amb els membres que estan dins de l'equip de govern quin és el sou de cadascun. Si no recordo malament a la

22


legislatura passada era una miqueta diferent només un dels sous, els altres són tots iguals però amb això, no té, és senzillament un acord. Es pagava més o menys, en aquest cas es pagaven 12.000€ més perquè es va considerar així i senzillament aixó no vol dir que sigui ni un tracte ni millor ni pitjor senzillament és un acord que al formar govern doncs cadascú arriba a aquest acord. Per tant, això que sigui una taca o vegi que és un històric negatiu doncs cadascú té la seva percepció. En tot cas no sé si li he contestat en aquest sentit.

Després volia respondre al Sr. Garcia, que agraeixo el control que vostès fan i a més a més penso que és el que cal; només faltaria¡. I en tot cas, si vostè vol dir, és que ha comentat que pels motius que volien expressar però no els han dit; no sé si és que els vol dir ara o senzillament no els vol dir. D'acord; doncs en tot cas com que no li puc respondre perquè no sé quins són aquests motius doncs no li puc respondre en aquest cas. Alguna intervenció més?

El Sr. Abad (MES) diu, jo és que crec que vaig entendre a començament de legislatura, es va fer una acord de govern, es van pactar uns sous i això s'acaba quan s'acaba aquest acord de govern; llavors no hi ha cap greuge ni cap història.


- Vots a favor: 11 dels Regidors dels grups municipals d’Esquerra-AM, PSC-CP, C’s, ICV, PRE-AR i MES.

- Vots en contra: 5 dels Regidors del grup municipal de CiU.

II.- PART DE CONTROL

I.- MOCIÓ PRESENTADA PELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ I CIUTADANS, RELATIVA A LA PROPOSTA D'ACOLLIR A MONTGAT UNA SEU DE L'ESCOLA D'IDIOMES MODERNS DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA I EN DEFENSA DE LA MILLORA DEL SISTEMA EDUCATIU EN LLENGÜES ESTRANGERES.

El Sr. Garcia (CiU), procedeix a donar lectura de la moció:

“El 25 de març de 2015, El Periódico de Catalunya va publicar un article sobre la mala situació en què es trobava l'escola catalana, a la cua dels països europeus pel que fa al domini de la llengua anglesa

Segons manifesta l'article:"... Encara que en els últims temps les coses han canviat -més de la meitat dels col·legis catalans imparteixen aquest curs almenys una assignatura no lingüística en anglès, segons dades recents de la Conselleria d'Ensenyament-, caldria millorar en la quantitat d'hores que es dediquen a aquesta llengua i en la qualitat de l'ensenyament i les activitats que es proposen als alumnes..."

Al 2016 la premsa toma a fer-se ressò del problema, i d'aquesta manera, la mateixa publicació, del dia 20 de març, publica:

"...Si hi ha una assignatura escolar que és fidel indicador de la bretxa que existeix entre els alumnes fills de famílies modestes i els de famílies acomodades, aquesta és ta de Llengua Estrangera, normalment I’anglesa. Només cal una dada per confirmar el que s'ha

23


dit: en les proves de competències bàsiques de quart d'ESO de l'any passat, realitzades per tots els alumnes catalans de 15 anys, els nois de col·legis situats en zones riques van obtenir una nota mitjana de 8 en anglès. Els de barris més modestos es van quedar, de mitjana, en un 5,7.¿l això perquè? Doncs, senzillament, perquè els primers poden pagar-se classes extraescolars (o anar a cursos d'estiu a Anglaterra, arribat el cas) i els segons no. Tot el que aquests últims saben de I'idioma és el que aprenen a I'escola..."

"...A Catalunya, els alumnes que estudien una altra llengua estrangera a més de l'anglès representen només un 3,5% del total d’escolars matriculats en escoles de primària, enfront del 5,8% de mitjana espanyola..."

Si traslladem el debat a la població adulta, és més que evident que l'estat no es troba ben situat. Es conegut que dins de la Unió Europea, Espanya és un dels països amb més problemes a l‘hora d'utilitzar la llengua anglesa. El ciutadà mitjà, ni tan sols és capaç d'utilitzar I'anglès per donar indicacions bàsiques, com indicar com arribar a un carrer determinat.

A començament de 2015, el llavors alcalde, en Francesc Garcia Arrocha (ClU), va arribar a un preacord amb la Universitat de Barcelona per establis una seu de l'Escola d'Idiomes Moderns (EIM) de la Universitat a Montgat, donant resposta a la petició de l’Ajuntament i aprofundint en la dinàmica de col·laboració iniciada entre ambdues administracions.

L'Escola d'ldiomes Moderns es troba integrada en l'organigrama de la universitat de Barcelona, i té capacitat per impartir ensenyament oficial en 15 llengües estrangeres.

L’EIM veia factible instal·lar una seu a montgat, destinada a la docència d’idiomes tant per a adults com pels escolars. Així mateix, la presència de l’EIM a Montgat obria la porta a diferents propostes formatives destinades a persones adultes, conferències i formació per a adults, entre d'altres.

Els veïns i veïnes de Montgat, gaudirien d'importants descomptes en les matrícules dels cicles docents.

La població escolar de Montgat, així com la de les àrees d'influència, situen al municipi com un lloc adequat per establir una seu de I'ElM per donar servei a les poblacions del baix Maresme, que no disposen de serveis similars.

Es va proposar, com a ubicació recomanada, el local de 300m2 que el futur mercat municipal cedirà a I'A¡untament a la part superior de la coberta transitable, un local diàfan que el municipi hauria de condicionar prèviament a ser cedit a l'ElM, qui es faria càrrec del manteniment del mateix així com de tota l'organització i dotació dels programes formatius, sota el paraigua de la Universitat de Barcelona.

Des de gerència de I'ElM van enviar una proposta de conveni que al seu temps va ser remesa a Secretària municipal per al seu estudi i tramitació.

Un cop constituït el nou govern municipal, vam comprovar que no s'avançava en I'estudi del conveni que materialitzaria l'acord amb I'EIM, En diferents plenaris, s'ha demanat explicacions sobre la intenció de dur a terme aquest projecte, sense obtenir resposta positiva.

Al gener de 2016, el regidor Francesc Garcia Arrocha es va entrevistar amb el gerent de

24


la Universitat de Barcelona i amb el director de I'EIM, confirmant la vigència de la proposta. Aquest fet va ser posat en coneixement de I'equip de govern. El tractament que s'ha donat al projecte el posa en risc, en haver transcorregut un any sense que s'hagi avançat en la signatura del conveni. El centre hauria d'obrir a !a vegada, fins i tot abans, que el futur mercat municipal' que s'inaugurarà al novembre de 2016.

Per tot I'anteriorment exposat, proposem al Ple de la corporació I'adopció dels següents

A C O R D S :

Primer.- Manifestar el suport de la Corporació a la proposta d'establiment de l'Escola d'ldiomes Moderns de la universitat de Barcelona al local de cessió obligatòria que s'està construint en el futur mercat municipal de Montgat.

Segon.- Crear, amb caràcter d'urgència, una comissió de treball formada per un membre de cada grup municipal i Presidida pel Regidor d'Ensenyament, per analitzar la proposta i avançar al més aviat possible.

Tercer.- Sol·licitar a Secretaria i a Intervenció municipal I'estudi de la proposta de conveni remés al ser¡ dia per l'ElM, i la redacció dels corresponents informes relatius a la viabilitat del projecte.”

El Sr. Pablos (C's), diu nosotros queríamos expresar el porque nos hemos unido; nos parece bien la propuesta porque supimos que la construcción del Mercado, la empresa que está construyendo el mercado tiene 300 metros que son del ayuntamiento pues nos dio a pensar qué podíamos hacer con esos 300 metros; evidentemente hay tres opciones viables; una es alquilárselo a una empresa privada que lo gestione y cobrar nosotros un alquiler para incrementar las arcas del Ayuntamiento que ya está bien porque vamos cortos de dinero. La otra opción sería que es la que más nos gusta, seria que el Ayuntamiento pudiese crear algún tipo de servicio social, actuaciones de teatro o para entidades sociales o servicios sociales, pero eso tendría que correr a cargo de las arcas del ayuntamiento y vamos cortos y no creo que haya dinero para poder sufragar eso; ojala que lo tuviésemos. Y esta otra opción pues bueno es la única opción que se ha presentado que es la de cedérsela a una empresa en la cual va a haber un beneficio para los ciudadanos de Montgat que son un 25% de la matricula; entonces creemos que es una forma de retransmitir ese beneficio al ciudadano y consideramos que es una buena opción; también a falta de que no hay ninguna más y vemos que es una posibilidad positiva que el Ayuntamiento de Montgat tenga una escuela de idiomas a este nivel y se van a beneficiar todos los ciudadanos; simplemente pues si hubiese algún tipo de propuesta muchísimo mejor la valoraríamos pero esta nos gusta y por eso la estamos apoyando. Gracias. El Sr. Abad (MES), diu si; jo que estic aprenent això de la política és una cosa que m'està agradant i m’entusiasma. A mi Francesc et demanaria que m’alliberessis del compromís de votar a favor aquesta moció. Ahir et vaig dir que votaríem que si; avui m'he assabentat que hi ha un conveni; fins que no mirem aquest conveni jo i la meva gent ho sento però no puc dir que si. Gràcies.

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu primero me gustaría dejar un titular y es que a favor de la educación siempre pero no a cualquier precio. Esa es una de ellas; la segunda es por un lado reconocer que en la legislatura pasada fruto de diferentes acuerdos con el anterior

25


equipo de gobierno, bueno se hicieron cosas donde me sentí participe. Y además me congratulo que conseguimos sacar algunos temas adelante; pero también me vendieron un par de motos; alguna gripada y otra simplemente ni existía. Y una de ellas fue precisamente hablando de la escuela de idiomas. Recuerdo en un pleno donde se votaba una bonificación fiscal sobre el ICIO a la escuela Hamelin donde había varios valores que avalaban que el equipo de gobierno intentara hacer aquella importante rebaja fiscal a una escuela de élite. Y uno de ellos era la posibilidad de gaudir de la piscina, del campo de futbol y otro de ellos que fue muy nombrado fue una escuela de idiomas que iba a tener la escuela Hamelin donde íbamos a ser participes donde había ha haber precios populares y bueno se vendió por activa y por pasiva. Lógicamente para mí no eran argumentos validos por lo cual aquella bonificación voté en contra, pero es que ahora repasando los convenios y acuerdos de Pleno del momento no deja de ser otra moto que vendieron porque no recoge para nada la tan cacareada escuela de idiomas que iba a tener Hamelin de la cual los ciudadanos de Montgat se iban a beneficiar. Entonces si en este terreno en concreto a mí se me vendió una cortina de humo; se me vendió una moto; no es la única; también he dicho que hubo otros acuerdos importantes; yo en estas alturas venderme más motos sobre unas supuestas escuelas de idiomas donde no sé quien, qué capa de la sociedad se va a beneficiar de ella; si esos precios populares de los que estamos hablando van a estar al alcance de todos los ciudadanos de Montgat, yo ahora mismo en estos momentos no me lo puedo creer. Y argumentos encima de la mesa que seguramente pondrán el resto de mis compañeros avalan que seguramente mi grupo votará en contra. Gracias.

La Sra. Sanllehy (ICV), diu en principi em sembla molt lloable que els membres de l'oposició busquin destinació a possibles locals i vagin pensant en que es poden dedicar els espais públics. Però dir dues qüestions: una que una planificació d'un Ajuntament comporta molt de temps, comporta saber el que tenim, el que volem fer i establir prioritats; i per tant la prioritat en tot cas penso que és una qüestió que hem de parlar l'equip de govern i veure si aquesta en seria una. La segona és que estem parlant d'una cosa que no deixa de ser fum, perquè aquest local encara no esta construït i per lo tant no es pot fer cap conveni de cessió d'ús d'una cosa que no existeix; llavors pels motius exposats a demés de que crec que ICV-EUia també van comprar la moto del Hamelin i la vam comprar desprès d'haver dit que votàvem en contra la vam comprar per dues qüestions: una perquè anava a contractar gent del poble i l'altra perquè anava a donar equipaments i recursos d'idiomes a la gent del poble i resulta ser que d'això ben bé no hi ha res al conveni. Al menys del tema d'idiomes. Per lo tant vist lo vist el nostre vot serà que no.

El Sr. Ramírez (PSC-CP), diu sin lugar a dudas cualquier iniciativa de formación y desarrollo para los ciudadanos de Montgat va a tener y tiene todo nuestro apoyo y trabajaremos en todo lo posible para que se lleve a cabo. Cabe decir con ello que en pleno desarrollo del Plan de educación con el objetivo del mayor de los consensos con toda la comunidad educativa donde entre otros y como objetivo principal está cuales son los objetivos de desarrollo y formación para nuestro municipio que queremos para nuestros alumnos, qué queremos para nuestros hijos, para nuestras hijas, el carácter de urgencia de esta moción en la creación de una comisión en este sentido no vemos viable; el hecho de tener una escuela de idiomas la Universidad de Barcelona en Montgat, por supuesto que es una opción no descartable y que nos parece atractiva porque podríamos dar en todo casa ese servicio de calidad en nuestro municipio; pero repito esa es la prioridad que dentro de este Plan Local de Ensenyament va a tener la mayoría de consenso de la comunidad educativa; ahí coincidiendo con mis compañeros del equipo de gobierno tengo mis dudas. Es más, posiblemente en un futuro inmediato ojalá

26


podamos estar hablando de proyectos y desarrollo como este, tan importantes pero creo que ahora no es el momento.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu bé en tot cas pel grup d'esquerra entenem perfectament l'interès que pot tenir pel grup de CIU en aquest aspecte ja que fa un any en plena etapa d'eleccions doncs va fer publicitat que ja tenia un acord o un conveni, la paraula no la tinc aquí exactament, i que inclús feia aquest esment quan no estava facultat el Sr. Alcalde del moment per dir una cosa igual perquè no s'havia signat cap conveni perquè no havia estat passat per un Ple i per tant no estava facultat per a la seva signatura. Inclús es va posar un cartell ben gran que després amb les tempestes va caure publicitant que en allà es feia una escola d'idiomes tot i que no hi havia cap document que així ho avales. Això per una part. Després havent arribat, ens ha arribat a les mans el preacord o document d'intencions o conveni o a futurs que s'havia de signar i clar llegim drets i obligacions de l'Ajuntament. Llegim drets i obligacions de l'Ajuntament: L'Ajuntament farà entrega de l'edifici totalment adequat amb un mínim de cinc aules de capacitat per a 20 alumnes espai per a Secretaria i un despatx per a l'ús i finalitat que contempla aquest conveni. Val a dir que aquest equip de govern no regalem els béns públics. Segon aspecte: L'Ajuntament dotarà aquest espai del mobiliari equipaments audiovisuals, projectors i altaveus; equipaments informàtics i de xarxa de comunicació. Vamos¡ millor que l'Ajuntament. No regalem els béns públics. L'Ajuntament facilitarà la tramitació de totes les llicències i permisos que requereixin els usos de les instal·lacions i activitats a desenvolupar i en particular les llicències urbanístiques i ambientals necessàries. Seran a càrrec de l'Ajuntament en la seva condició de propietari els tributs que per a qualsevol concepte gravin la propietat de la finca; així com les despeses de conservació, enteses com les que els produeixin pel mer transcurs del temps i no per l'ús natural de l'immoble; sense perjudici de l'obligació del cessionari de fer bon us de les instal·lacions previstes a l'apartat anterior. Faltaria més. L'Ajuntament a l'hora de dissenyar activitats formatives per al seu personal estudiarà en primera instancia que sigui la Universitat de Barcelona que ofereixi aquesta formació. Sempre de conformitat amb el que estableixi en cada cas la normativa de contractació pública aplicable. En aquest cas la Universitat de Barcelona aplicarà les tarifes internes. L'Ajuntament inclourà dins dels canals municipals de difusió en el format i periodicitat que correspongui les activitats programades per l'àrea de formació complementaria a Montgat. I per últim punt tenim que l'Ajuntament recalçarà amb un programa beques aquells cursos i idiomes que la Universitat de Barcelona consideri estratègics en el cas que el nombre d'alumnes matriculats en el curs sigui inferior a 9 per a garantir el nombre de 9 estudiants mínim e imprescindible per a la seva viabilitat econòmica; és a dir que si un curs no té 9 alumnes els alumnes que faltin per arribar a 9 els becarà l'Ajuntament de Montgat perquè sigui rentable per a la Universitat de Barcelona.

Per tant, no és que diguem no a una escola d'idiomes ni molt menys; el que diem és no a regalar diners públics. I no ja tan sols una Universitat a prop de Barcelona que sigui pública perquè hi ha altres Universitats que son públiques. Per tant aquest equip de govern a més de valorar aquesta opció com pot ser qualsevol altre però que hi ha altres opcions que evidentment com equip de govern les valorarem, les presentarà i en tot cas quan sigui el moment i tinguem el local que puguem implantar alguna cosa perquè ara no hi ha absolutament res, doncs en tot cas decidirem tots plegats. Una altra cosa a dir és que no pot inciar-se un curs sense que hi hagi el local; perquè si el local no està fet doncs no es pot iniciar; i a més a més si s'han de fer els compartiments i s'ha de comprar un material al disposició de la Universitat. Per tant, no és que diguem que no a una escola d'idiomes, ni molt menys, encantats que hi hagués una escola d'idiomes però no a

27


qualsevol preu; perquè nosaltres aquest equip de govern no regalarem els béns públics. I en aquest sentit valorarem totes les opcions que hi hagin i en el moment que creiem que ho tinguem més madurat ho compartirem perquè tots junts ho puguem valorar. Gràcies. Si hi ha alguna replica?El Sr. Pablos (C's), diu lo he tomado más como replica siendo yo uno de los que exponía la moción; no por otra cosa. Yo primero expresar que me sabe fatal que este equipo de gobierno, la mayoría de él siga viviendo del pasado; porque el que sigue viviendo del pasado mal futuro tenemos. Lo pasado, pasado está. Evidentemente aquí nadie está intentando vender ninguna moto puesto que no se está intentando que en este Pleno se apruebe ninguna escuela de ningún tipo, ni ningún acuerdo ni ningún nada. Lo que hay es simplemente una postura de crear una comisión de trabajo en la que estaremos uno de cada partido y usted estará sentado Sr. Salguero, con lo cual usted podrá ver decidir y tomar, entonces moto no le venderán ninguna. En el pasado no se qué ocurrió; pero dejemos el pasado que ya está, tenemos que mirar para adelante; tenemos que funcionar y usted señora Alcaldesa, está leyendo un montón de argumentos de parece ser de unos pliegos que existen o han existido y están allí. Pero es que se está pidiendo crear una comisión para poder generar todo eso nuevo, para empezar a hablar con la universidad y pedirle a ver si es posible hacer cosas. No se está intentando pedir aquí que se vote o que se apruebe una escuela; ni muchísimo menos. Se está pidiendo que se apruebe una mesa de contratación con un representante, cada político, para empezar a tomar notas mirar ese documento porque yo por ejemplo no lo he visto y puede ser tan aberrante como usted plantea pero evidentemente decir pues esto no nos gusta, si estos señores quieren venir primero es reunirnos y plantear si es factible; y si es factible es empezar a buscar un sistema de un contrato que sea evidentemente beneficioso. Usted me está leyendo unos puntos y se está amparando otra vez señora Alcaldesa, lo siento, en el pasado. Y a mí no me sirve que se base en el pasado porque aquí llevamos ya nueve meses. Yo para mí la historia política de este equipo de gobierno es de hace nueve meses, no de hace tres años. Simplemente pedíamos eso. Crear una mesa de contratación en la que estemos todos, con lo cual pocas motos nos podrían vender y decidiríamos todos; simplemente era detallar ese pequeño punto.

El Sr. Garcia (CiU), diu bé dir que el que portem aquí és un intent desesperat de desencallar una situació que porta un any en un calaix; simplement és aixó. Un intent de portar a la Universitat de Barcelona, que no és una escola privada, perquè sembla que alguns grups pretenen instal·lar un missatge que uns senyors vindran aquí a lucrar-se. És una àrea dins del paraigües de la Universitat de Barcelona i si vostès entren al web oficial de la Universitat de Barcelona dins està l'EIM (Escola d'Idiomes Moderns de la Universitat de Barcelona). Desprès discutirem si ens semblen correctes les tarifes les matricules que cobren l'EIM per un curs d'idiomes o no; a mi particularment les he mirat i em semblen correctes. Però potser això és discutible; estic d'acord, amb això no hi ha cap problema.

Els hi contesto: Sr. Abad; no li disculpo, no li puc disculpar perquè jo m'he ofert des de fa 15 dies a parlar amb vostè, perdó sobre la moció; perquè sobre la moció? perquè com molt bé ha explicat el Sr. Pablos, no és aprovar que vingui la universitat sinó diem, fixi’s: crear amb caràcter d'urgència una comissió, amb caràcter d'urgència perquè estic parlant de que el primer contacte quan vem dir sí, era al desembre de 2014. És que ha passat un any i pico. És que se'ns acaba el temps; marxa. Crear amb caràcter d'urgència una comissió de treball, de treball, formada per un membre de cada grup municipals amb vostès també evidentment i presidida pel Regidor d'ensenyament, per respecte, perquè crec que per respecte institucional és qui ha de presidir aquesta comissió, un membre del govern, no nosaltres, per analitzar la proposta. Nosaltres volem analitzar-la de forma

28


oficial; però és que sinó la portem aquí això quedarà al calaix també simplement perquè com que ho era de l'anterior equip de govern, doncs no agrada i hi ha un bloqueig absolut de tot el que ve de l'anterior equip de govern. Aquesta és la realitat.

Sr. Salguero: crec que no ho ha dit amb mala fe, eh¡ però jo no li vaig vendre cap fum. Miri nosaltres vem arribar a molts acords; jo tinc un compliment del 100% dels acords que jo he fet amb vostè, crec. Si algo em deixo perdoni’m però la meva voluntat sempre ha estat de complir els acords amb vostès, amb el seu grup, i crec que tinc un compliment del 100%. Ho crec perquè més que res perquè vostè ho ha dit alguna ocasió. Per tant estic tranquil de que jo soc una persona que quan diu una cosa intento fer-la. L'acord de l'escola Hamelin en el que es va practicar uns beneficis fiscals amb l'ICIO recollia diferents punts; punts que en aquests moments Montgat no pot gaudir d'ells, perquè entre d'altres són l'ús compartit de la piscina que forma part d'una fase diferent que no està construïda. Tampoc està construït, en aquell moment, parlo de memòria al 2012 no recordo exactament quin era el moment, l'escola d'idiomes de Hamelin i la seva capacitat per ensenyar idiomes és molt profitosa per Montgat; i tant que si; i nosaltres, bé formava part de l'acord com formàvem molts altres punts que no van ser pactats per mi. Van ser pactats pel llavors Alcalde Sr. Ramia, que va fer aquesta feina que jo considero molt bona del seu govern el tripartit de llavors portar l'escola Hamelin aquí. El meu govern el que va fer és materialitzar-la; però ja estava. En aquell conveni hi havia moltes coses que ara tampoc no les podem tocar, hi ha beques i hi ha coses, i jo no li he dit al Sr. Ràmia que ha venut fum. No se'm passa pel cap; al contrari, dic que va fer una feina gran portant a Hamelin aquí. Perdoni però jo això no li puc acceptar; jo no li he venut cap fum. Parlem d'una cosa diferent; que Hamelin pugui implantar amb la seva capacitat d'escola per ensenyar idiomes és una cosa, però és que és una escola privada Hamelin; i evidentment si jo vull aprendre Alemany m'aprofitaré de la que tinc aqui si és Hamelin doncs escoltem, si me la puc pagar, no sé com pagaré, aniré a Hamelin. Però és que aquí parlem de que al 2014 fruit de la relació estreta que té l'Ajuntament de Montgat amb la Universitat de Barcelona perquè compartim un patronat que és Montcelimar, resulta que aconseguim que diguin ok, venim a Montgat. I aquí hi ha un actor diferent; que és que resulta que estàs parlant de Hamelin, perfecte a mi m'encanta la proposta. Però és que aquí parlem de la Universitat de Barcelona; quants municipis voldrien tenir l'Escola d'Idiomes Moderns de la UB o qualsevol universitat o qualsevol escola que pugui implementar que pugui impartir cicles formatius de grau en idiomes que pot implementar cursos en 15 llengües estrangeres?, quants municipis es fotrien d’hòsties per tenir això al seu municipi a l'UB?. I nosaltres el rebutgem perquè ve de l'equip de govern anterior; vostès que són d'esquerres; això és una Universitat Pública, no és un negoci meu. Perquè jo vaig dir en aquell moment que tenia un pre-acord; sempre he dit la mateixa paraula: pre-acord; no ens haviem donat la mà ni haviem fet unes canyetes amb el Gerent de l'UB; no, no. I miri si tenia el pre-acord que jo he portat a un membre del seu govern al despatx del Gerent de la UB. I ho he fet collons per ajudar; perquè és un projecte en el que crec; i sabent que la medalla en aquest cas, si m'ho permeten dir-ho així, no serà del nostre grup municipal, nosaltres volem ajudar a Montgat i he acompanyat a un membre del seu govern a entrevistar-se amb el Gerent de la UB al seu despatx i amb el Doctor Barea que és el responsable, el Director de l'EIM de la UB. I al gener aquest acord era vigent; volen venir aquí; perquè aquest ex-Alcalde li va menjar el coco durant tres anys a que vinguessin aquí. I tenim la sort de que hi ha aquesta complicitat per Montcelimar que són els terrenys que ocupen el Padel Marina i totes aquelles 8 hectàrees que hi ha allà que són propietat no nostra sinó de Montcelimar i nosaltres tenim aquesta bona relació amb la UB. Per acabar no és aprovar res Sr. Abad és crear la comissió a veure si és possible; igual si m'ho permet segurament a lo millor quan creem la comissió i estudiem les condicions doncs no sé igual no és possible. Escolti doncs si no

29


és possible com que nosaltres estem en minoria doncs serà que no. Però comencem a treballar per tenir un òrgan d'aquesta qualitat educativa a Montgat; perquè si li porto, no sé per dir algo, a l'Alcaldessa de Tiana, hòstia s'ho queda en un minut. Llavors nosaltres estem aquí en un municipi on governa un pacte d'esquerres, portem una universitat pública, una Universitat, una Escola d'Idiomes que no hi ha res al baix Maresme que s'assembli i sembla que a sobre els hi hem de pagar nosaltres de la nostra butxaca per convèncer. I crec que és molt injust per les famílies de Montgat; és molt injust per nosaltres, pels nostres fills, per la gent gran que vol estudiar idiomes, per tots els serveis que comporta tenir una entitat així a Montgat. Crec que és absolutament increïble. Que estem qüestionant la creació d'una comissió. Per tant jo els hi dic, els incomoda la idea perquè ve del govern anterior?; no importa de qui vingui. Importa qui ho fa. Per tant siguin intel·ligents; aixó és un tanto que es poden; nosaltres no hem volgut fer ressò ni intentem fer coses, nosaltres volem que s'ho mirin bé, que ho estudien bé, que el Sr. Secretari pugui fer l'Informe, veure si tenim disposició econòmica per fer-ho; veure si ens agrada el model o no. Si és que no hem començat a caminar. Si és que només hi ha el pre-acord. Perquè vostès en un any no han volgut mirar-ho. I nosaltres els hi demanem que ho mirin. Gràcies.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu contestant al Sr. Pablos; no estem anclats a cap tipus de passat; senzillament és que aquest document parla del 25 de març del 2015; com que això està basat en aquest document, nosaltres parlem d'aquest document. I a més a més diu estudi de proposta de conveni remés el seu dia; un conveni que no existeix sinó que era un pre-acord com ha dit el Sr. Garcia. I ara li contestaré al Sr. Garcia; té el costum de dir que a nosaltres ens incomoda; que sempre estem incomodats. Doncs no, la veritat és que estem molt bé; estem molt tranquils, ens agrada escoltar les seves propostes, les de tots els que estan en aquí; però no faci la presumpció que ens incomoda. Perquè no, no té aquest privilegi o desprivilegi; el que sigui. Senzillament escoltem el que diu i acceptem o no segons el que vostè manifesta. Jo no sé si és que no parlo clar o potser és que hauré de cridar més, nosaltres no hem dit que no agafem aquest projecte ni molt menys. I menys perquè vingui d'un govern anterior; ni molt menys. Senzillament perquè primer, l'edifici no està fent; segon, hem d'estudiar que és el que volem fer i com equip de govern valorarem totes les opcions que puguin haver-hi; perquè no tant sols hi ha una escola d'idiomes sinó que hi ha altres tipus d'estudis o de temes socials que també volem abordar. I tenim temps? si fins el novembre o desembre allò no estarà construït; aixó vol dir que sinó està construït no podem compartimentar ni amb aules ni amb absolutament res. Per tant el curs no es pot iniciar en aquest moment.

El Sr. Abad (MES), diu jo em remunto al passat a Don Manuel que em va ensenyar a llegir i escriure; i aquí diu: Manifestar el suport de la Corporació a la proposta d'establiment de l'Escola d'ldiomes Moderns de la universitat de Barcelona ............ manifestar. Val? Aleshores abans de signar i abans de comprometrem val? jo i la meva gent volem llegir aquell conveni que m'he assabentat avui que existia. Vostè això no m'ho va dir en cap moment. I ara no només li dic que m’abstindré sinó que votaré en contra. Gràcies; perquè això no m'ho havia dit. Vostè m'amaga les coses. No m'amagui les coses que tinc 63 anys.

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu Sr. Pablos, es inherente hablar de pasado y de futuro, porque es lo que hay. Y lo que estamos haciendo ahora es herencia igual que los que vendrán después les dejaremos nosotros una herencia. Sr. García lo he dicho muchas veces y no me escondo de decirlo. Hemos trabajado y bien; pero si quiere también le tengo que decir que algunas veces se ha tirado a la piscina por desconocimiento y me ha vendido una moto. Usted me dijo que se podía asfaltar la calle de la Vinya y lo

30


plasmamos en un convenio para aprobar los presupuestos del 2014 y después resulta que no eran nuestros los terrenos y no se pudo asfaltar; y está plasmado y firmado en el convenio. Entonces esa es una moto que me vendió; igual que la moto de la escuela de idiomas en la escuela Hamelin y tanto el acuerdo del Pleno, como el convenio, no lo recoge en ningún sitio. Y usted acaba de reconocer hace un momento que se habló de ello. Y no lo recoge ni el convenio que firmó usted ni el acuerdo de pleno. Eso entre otras; y bueno traer a la UB me parece muy bien, pero hay otras. Entonces yo tengo que hablar de humo y hablar de otras cosas, porque es lo que me suena. La Sra. Alcaldesa le ha hecho referencia a ese pre-acuerdo que también ha hablado usted en este momento con una serie de puntos donde parece ser que lo único que van es a gestionar y cobrar ellos, el resto lo ponemos todo nosotros. Y si no tenemos bastantes alumnos además los tenemos que becar. Si ese es el pre-acuerdo y es el punto de partida con el que vamos a crear esa comisión mi grupo dice que no.

La Sra. Edo (CiU), diu jo només volia dir una cosa per clarificar un tema; Sra. Alcaldessa, vostè diu que el mes de novembre o mes d'octubre quan ja estigui acabat l'edifici, i quan ja estiguin determinats els espais i quan ja estigui tot, aleshores començaran a decidir què faran amb aquest espai. Jo li recomano, no sé, amb la meva ignorància, aquí tinc dos arquitectes, que hay un concepto que se llama pisos sobre planos. Que tu tens un plànol i decideixes sobre aquest plànol quines parets faràs, quines parets no faràs, si hi haurà sala de reunions, si no les hi haurà. Li dic més que res per agilitzar que aquells 300 m que hi han a sobre del Mercat i que corresponen a l'Ajuntament de Montgat no estiguin a perpetuïtat tancats perquè no voldran una escola d'idiomes i no es plantejaran llegir aquest pre-acord d'una altra manera, això ja ho estem veient, però que no ho tinguin a perpetuïtat tancat fent-se malbé; perquè si és fa malbé aleshores haurem de gastar més béns públics. Simplement és una idea; que agafin els plànols que s'ho mirin i decideixin que volen fer; gràcies.

El Sr. Pablos (C's), diu a ver me parece que hay algo que no está quedando nada claro; me parece que es bastante fácil. Primer también va para el Sr. Abad; sí que es verdad que hay una exposición anterior; ha hecho unas menciones pero ha hecho unas menciones también históricas, evidenetemente, pero no es eso lo que estamos pidiendo. Lo que estamos pidiendo es: los acuerdos son: el primer punto Manifestar el soporte de la Corporación a la propuesta de que se establezca la escuela de idiomas modernos de la UB en el local de cesión obligatoria que se está construyendo en el futuro Mercado Municipal de Montgat. Aquí no hay ninguna mención a ningún preacuerdo de nada ni a ningún pacto de nada.

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu a la Universidad de Barcelona, lo está recogiendo usted mismo.

El Sr. Pablos (C's), diu si, a la UB pero no a ningún acuerdo pre abierto, pre firmado o pre acuerdo pre pacto a nada; a que sea la Universidad. Usted dice que hay varias; más universidades; bueno podríamos crear esa comisión y entonces plantearnos de extenderlo a más universidades. Simplemente es uno; pero no se está mencionando ningún pre-acuerdo de nada en el acuerdo que estamos pidiendo nosotros. Y lo otro es crear la mesa; o sea simplemente; es que no. Es que se están ustedes basando en que hay un pre-acuerdo que es el que ha leído la Sra. Alcaldesa que no les gusta. Es que seguro que me lo leo yo y tampoco me gusta; pero es que yo no voy a partir de ese pre-acuerdo. Yo voy a partir de cero con una nueva mesa de comisión porque yo no me quiero amparar tampoco en el pasado. Si vamos a ser uno o siete de cada partido vamos a empezar de cero ahora con una historia nueva; no basándonos en lo que está hecho y

31


vamos a poner parches, no. Será a partir de cero; en ningún momento estamos mencionando en esta moción que nos estamos amparando y basando en ese pre-acuerdo que el Sr. García hizo hace un año y pico, no. Para nada.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu en el apartado tres; si lee el apartado tres lo pone.

El Sr. Pablos (C's) diu, no que Intervención municipal estudie la propuesta.... bueno estudio. Bueno se estudia; no, no, me parece muy bien, si. Solicitar a Secretaria i si Secretaria dice pues oye este apartado funciona o no; pero es que primero hemos creado la mesa de comisión y se rechaza y entonces empezamos de nuevo. Pero no hay porque ese pre-acuerdo aceptarlo. Simplemente se pide a Secretaria que haga un estudio; un estudio ¿para qué?. Porque Secretaria está mejor preparada que yo para todo ese acuerdo leérselo y renunciarlo; y Secretaria dirá: pues no es correcto. Vale. Pues vamos a hacer un acuerdo nuevo. Pero para hacer un acuerdo nuevo tenemos que tener la mesa de contratación; es lo único que pedíamos; simplemente.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu en tot cas la Sra. Sanllehy volia intervenir i tancaríem.

La Sra. Sanllehy (ICV), diu únicamente iba a decir que no miramos al pasado. Esto viene del pasado lo que usted presenta junto con el grupo de CIU viene del pasado y por tanto hemos de remitirnos al pasado. Primero: en Badalona hay escuelas oficiales de idiomas. Segundo: este preacuerdo que es el que dicen que vamos a estudiar, porque lo dice, en cualquier caso igual usted no ha reparado en ello porque la ilusión de la escuela era mayor pero lo dice, ni siquiera pone me parece dos becas para niños necesitados. Cuando estamos hablando de toda una exposición de motivos en la que dice que las desigualdades afectan a los idiomas pues estamos completamente de acuerdo. Pero hombre, lo que recoge el convenio no tiene nada que ver con toda la exposición de motivos que se ha hecho aquí. Y por otra parte repetimos este pueblo no tiene demasiados locales para servicios públicos tendremos que estudiar qué necesidades tendremos y en base a estas ver si es prioritario; no es que no queramos hacer la escuela de idiomas, es que a lo mejor con las deficiencias que tenemos en muchos otros lugares no podemos permitirnos el lujo de hacer esto que además, de entrada, lo único que aporta es un desembolso por parte del Ayuntamiento; simplemente eso. La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), per acabar i ja votaríem Sr. Garcia.

El Sr. Garcia (CiU), diu Sr. Abad, jo li vaig enviar aquest document que era la nostra proposta fa quinze dies. Des de Gerència de l'EIM van enviar una proposta de conveni que en el seu temps va ser tramesa; com pot dir que no li dèiem que hi havia una proposta de conveni si està en aquí?. Jo no la tinc, perquè quan jo vaig plegar com Alcalde aquesta proposta va quedar a Secretaria, entre mil coses que ha de tenir Secretaria. No digui que no li he dit; clar que li he dit, o està escrit. Entenc que no s'ha fixat o algo; però és que si en quinze dies el seu grup hagués intentat fer l'esforç de reunir-se amb nosaltres, jo li vaig dir que si tenia algun dubte, no dubti en preguntar; que vaig al fi del món a explicar-vos. Vostès no m'han trucat; s'ha estimat més fer aquesta jugada. Li respecto; vostè vol votar que no; vol votar que si; votí el que vulgui; però voti amb el cap, no amb el fetge.

Sr. Salguero, a la calle La Vinya el acuerdo que yo hice fue el asfaltado? yo no lo sé. Usted lo dice. Lo que hice fue en la calle La Vinya fue una actuación del pavimento. Y se hizo. Por lo tanto no me venda que usted si que vende motos.

32


El Sr. Salguero (PRE-AR), diu ¿sauló es asfaltar?

El Sr. Garcia (CiU), diu Sr. Salguero, la calle de La Vinya es un camino; no es una calle. Hable con propiedad que usted es regidor de vía pública; y los caminos no se asfaltan; principalmente porque no es nuestro; mire por donde. Entonces en la calle La Vinya de acuerdo con la asociación de vecinos de las Costas se hizo una actuación profunda de sauló con apisonadora, etc, etc, y la asociación estaba encantadísima y los vecinos también; ahora dice que no lo hicimos.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu ens estem desviant del tema.

El Sr. Garcia (CiU), diu de acuerdo Sra. Alcaldesa; por alusiones pero voy a ir al grano. Miren esto es una propuesta de tirar adelante un proyecto. Nos remitimos a este convenio que nos enviaron porque es el que enviaron ellos; pero no quiere decir que este convenio sea bueno, ni malo ni regular; no lo sé porque no lo han estudiado; si hacemos una comisión podremos leer el convenio, ver si es correcto, si no es correcto, si nos agrada, si no nos agrada, a ver si nos lo podemos permitir o no. Lo que está claro es que cuando una universidad se establece en un municipio igual que se ha establecido en Badalona, en el Carme, el municipio dota el local; y esto es así en todos los pueblos y los pueblos están contentos y encantados de tenerlo; porque su población sale beneficiada con ello. Y lo que no puedo entender es que un gobierno, y repito de izquierdas, nos esté discutiendo si tenemos que poner muebles o no para que venga una Universidad para nuestros estudiantes. Es absolutamente inconcebible.

El Sr. Abad (MES), diu ho sento però això que diuen per al·lusions. Sr. Garcia, així de mi i del grup MES no aconseguirà res.

El Sr. Garcia (CiU), diu perfecte.

El Sr. Abad (MES), diu si vostè vol que jo li doni suport en qualsevol cosa expliqui-m'ho. Vostè tenia coneixença d'aquest pre-acord.

El Sr. Garcia (CiU), diu i vostè.

El Sr. Abad (MES) diu perquè no m'ho va dir? jo li haig de telefonar? soc el cornut i pago el veure?. No me jodas Rafa. Gràcies


- Vots en contra: 9 dels Regidors dels grups municipals d’Esquerra-AM, PSC-CP, ICV, PRE-AR i MES.

- Vots a favor: 7 dels Regidors del grup municipal de CiU i de C’s.

Per tant la moció queda desestimada.

II.- MOCIÓ PRESENTADA PELS GRUPS MUNICIPALS D’ERC, PSC-CP, ICV I PRE-AR, DE REBUIG A L'ACORD COMERCIAL "TRACTAT TRANSATLÀNTIC DE COMERÇ I INVERSIÓ" ENTRE L'UNIÓ EUROPEA I ELS ESTATS UNITS.

La Sra. Sanllehy (ICV), dóna lectura a la moció:

33


“La Unió Europea (UE) i els Estats Units d'Amèrica (EUA) estan negociant, d'esquena a la ciutadania i als seus representants polítics (parlaments nacionals i europeu) un ampli acord de liberalització de comerç i inversions, que representa un seriós perill per a la democràcia i la deguda protecció dels drets laborals, mediambientals i de salut, anteposant l'interès comercial dels inversors i empreses transnacionals a l'interès general. L'Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP per les seves sigles en anglès), en perseguir la liberalització total dels serveis públics i l'obertura de prestació dels mateixos a les empreses transnacionals, així com a les compres i licitacions de béns i serveis de les Administracions Públiques, posa en perill tots els serveis públics i les compres públiques, en tots els nivells de poder, i compromet l'habilitat dels representants elegits per administrar lliurement les seves comunitats locals i promocionar la indústria, l’ocupació i les iniciatives locals. El TTIP entre la Unió Europea i els Estats Units, va molt més allà del comerç ja que l'acord tindrà un impacte ampli i irreversible en molts aspectes de la nostra vida quotidiana. Especialment en la salut, l'alimentació, el treball, la seguretat dels productes, el medi ambient, els drets laborals i les polítiques de privadesa. Fins i tot podria canviar profundament la manera en què usem les institucions democràtiques per establir regulacions en tots aquests camps, assaltant, per tant, els drets de la ciutadania. D'aquesta manera, les lleis del comerç prevalen sobre qualsevol altra consideració social, i ignoren qualsevol legislació continental, nacional, regional o local. Les comunitats locals es troben, elles mateixes, dominades per ajustaments estructurals restrictius deguts als acords i les polítiques de lliure comerç i de protecció de l'inversor. Aquesta lògica desmantella els serveis públics i suprimeix la llibertat dels poders locals per subministrar els serveis públics i satisfer les necessitats socials de les seves poblacions, atenent a polítiques i plans de desenvolupament industrial i de foment de la indústria i l’ocupació locals. Atès la falta de transparència que estan caracteritzant les negociacions del TTIP, és una vulneració en el dret de tot ciutadà a saber el que s'està negociant en el seu nom. El mandat de negociació que el Consell de la UE va donar a la Comissió encara està classificat com un document secret. Fins i tot als membres del Parlament Europeu que exerceix un paper important en les relacions comercials d'Europa, ja que pot vetar els acords comercials (com va fer amb l'Acord Comercial Antifalsificació, ACTA), només se'ls permet l'accés limitat als textos de negociació. O la petició de grups parlamentaris al Congrés que també ha estat rebutjada, en el mateix sentit de conèixer les propostes dels acords. Atès que un dels punts més preocupants és la inclusió del mecanisme de solució de controvèrsies inversors-estat que permetria als inversors estrangers eludir als tribunals nacionals i presentar les seves queixes directament als tribunals internacionals cooperació mundial i afeblint les iniciatives de reforma del sistema de comerç global per enfrontar millor els desafiaments globals comuns, especialment el canvi climàtic i la protecció del medi ambient.

Atès el debilitament del poder legislatiu democràtic per regular una àmplia varietat de sectors, es veuria encara més afectades per l'establiment d'un Consell de Cooperació Regulatòria (CCR) entre els EUA i la UE. El concepte bàsic que persegueix aquest

34


organisme és simple: abans d'elaborar la nova legislació (en alguna de les matèries afectades pel TTIP, com la matèria ambiental o de consum, drets laborals o preocupacions agrícoles, etc) un organisme bilateral dels governs dels EUA i la UE i de representants d'empreses, tindran l'oportunitat d’"analitzar" prèviament possibles impactes d'aquesta legislació en els interessos dels seus negocis. Els lobbies empresarials, per tant, podran coordinar estratègies per bloquejar els esforços legislatius, fins i tot abans que s'engeguin.

Atès que els EUA no tenen ratificades sis de les vuit normes fonamentals del treball de l'Organització Internacional del Treball (OIT), inclosa la Convenció sobre la llibertat sindical i el dret de negociació col·lectiva. L'agenda de negociació del TTIP mostra que no hi ha cap ambició d'avançar en major protecció dels drets laborals.

Atès que el TTIP significarà una reducció de les normes de la UE a partir de l'aplicació de conceptes com el "reconeixement mutu" dels estàndards i altres estratègies, poden tenir indirectament el mateix efecte, encara que sense canviar formalment cap reglament de la UE. Sobre la base del "reconeixement mutu", les empreses transnacionals podrien utilitzar les seves empreses subsidiàries en l'altre continent per aprofitar els avantatges de les diferències en la regulació. A la pràctica, s'anul·laria de manera efectiva el dret de regular i es fomentaria un dúmping desregulador sense precedents.

Atès que un dels efectes del TTIP seria el debilitament de les normes europees establertes per als serveis d'interès públic. Per exemple, facilitaria la privatització dels serveis d'aigua, o limitaria fortament les opcions per a l'adjudicació de les licitacions públiques en funció de criteris ecològics o socials. Creiem que és un atac inacceptable a les clàusules socials i ambientals en la contractació pública, la protecció de determinats sectors econòmics que són essencials i la defensa de béns públics.

Atès que la protecció de l'excepció cultural ha fet que la indústria audiovisual sigui un pilar de la identitat europea. No obstant això, el fet que no s'inclogui l'excepció cultural en els esborranys TTIP, podria perjudicar seriosament a la indústria del cinema i a la cultura en general.

Atès que les negociacions comercials recentment concloses del Tractat de Lliure Comerç Canadà-UE (ZETA), el TTIP promouria la carrera mundial d'acords comercials bilaterals de profund abast, dels quals la UE ha estat una força impulsora des de l'any 2005, soscavant el multilateralisme comercial. De la mateixa manera, EUA evita el multilateralisme allà on hagi estat desafiat i ara vol formar un club exclusiu amb la UE. En el mig termini, això podria fins i tot afeblir la posició de la UE al món. Podria suposar la formació de blocs econòmics rivals, sotmetent als països més febles i més pobres a normes en les quals no han tingut cap manera d'influir, amenaçant a la cooperació mundial i afeblint les iniciatives de reforma del sistema de comerç global per enfrontar millor els desafiaments globals comuns, especialment el canvi climàtic i la protecció del medi ambient. Atès que la firma d’aquest tractat pot esdevenir una desregulació per la porta del darrere que afectaria directament a matèries tant sensibles com la salut, el medi ambient o els serveis públics, entre ells els serveis que presta el món local, amb una clara voluntat de privatitzar i laminar competències i capacitats a les institucions públiques.

35


Atès que aquests acords, pel que respecta a les administracions locals comportaran l’eliminació programada i progressiva dels serveis públics i suposa, aquest fet, un debilitament de la cohesió social i la garantia de drets al conjunt de la ciutadania i una pèrdua del control públic que preserva i garanteix l’accés als béns comuns i a la creació de nous serveis públics, al mateix que afavoreix la indústria de proximitat i l’ocupació local.

Atès que les administracions locals estan obligades a resoldre els reptes socials, econòmics i mediambientals i, consegüentment, a defensar la universalitat dels serveis públics i la protecció de la ciutadania.

Per tots aquests motius exposats, el grups municipals Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-CP) i Partit Republicà d’Esquerra (PRE-AR), de l’Ajuntament de Montgat proposen al Ple Municipal l’adopció dels següents

A C O R D S : Primer.- Manifestar el rebuig de l’Ajuntament de Montgat al TTIP. Instar al Govern de l’Estat espanyol a mostrar formalment davant la Comissió Europea i el Consell el seu rebuig a l'actual text de proposta d'Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió (TTIP) entre la Unió Europea i Estats Units i suspendre les negociacions del TTIP. Segon.- Instar al Govern a enviar als grups parlamentaris els diferents esborranys negociats en cada ronda i a celebrar un ple monogràfic sobre el contingut de l'Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió i l'estat de les negociacions. Tercer.- Sol·licitar del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques del Govern de l’Estat espanyol el seu recolzament a totes les iniciatives dirigides a mantenir el caràcter públic dels anomenats serveis socialment útils. Quart.- Traslladar aquests acords al Govern de l’Estat Espanyol, al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques i al Ministeri d’Economia i Competitivitat, a la Comissió Europea, així com als grups parlamentaris del Parlament europeu, del Congrés i el Senat de l’Estat Espanyol, i a la Campanya “No al TTIP” (noalttip.org).”

La Sra. Sanllehy (ICV), diu bé, crec que la moció ho deixa bastant clar però en resum seria la possibilitat de que desapareguin els serveis públics la deslocalització dels serveis o que les administracions locals tinguin menys pes; tot el tema de la reforma laboral i la desregularització del mercat i dels drets dels treballadors i una cosa encara més greu que totes elles es que no serien tribunals públics sinó que serien tribunals al marge dels Estats i que Estats estarien obligats a complir el que els tribunals declaressin tot i que anés en contra de la normativa de cadascun dels països.

El Sr. Abad (PSC-CP), diu donada la moció i el caràcter que té ens hagués agradat que haguessin comptat amb nosaltres a l'hora de presentar-la. Votarem a favor. Gràcies.

El Sr. Pablos (C's), diu tenemos varios puntos; primero que nos sigue sin gustar que el equipo de gobierno presente mociones que tanto como se aprueben como que no se aprueben no nos llevan a los de Montgat a ningún sitio. Puesto que estos temas se deciden en el parlamento europeo y no en el ayuntamiento de Montgat. Segundo punto dejar claro que es posicionamiento de nuestro partido es que creemos que fielmente que

36

http://noalttip.org/


un buen acuerdo económico de comercio entre Estados Unidos y Europa igual que se creó la comunidad europea seria positivos pero evidentemente no a cualquier precio. En el tema de este acuerdo yo me sorprendo maravillosamente de la cantidad de afirmaciones que se han llegado a hacer cuando es un documento como ustedes han explicado aquí y que hasta ahora es sabido por todo el mundo que es un documento secreto. Joder¡ para ser secreto que información tienen. Perdón lo de joder no lo escribas. Pare ser secreto un documento secreto, es secreto. Me parece, he estado leyendo algo aunque no soy especialista en este tema que hace como mucho me parece hace dos días que se ha liberalizado por completo quizás todo el documento. Entonces ante un situación en la que no tenemos ni idea de lo que dice, este convenio si que no sabemos lo que dice, ni A ni B ni H no tenemos ni idea, no ha sido estudiado por nadie, ni por un partido político no ha podido ser estudiado para valorar realmente las consecuencias que pueda tener si son positivas o negativas, nosotros nos vamos a abstener esperando que se pueda liberalizar todo el documento deje de ser secreto, que el documento sea público que sea totalmente investigado, sea fiscalizado por las personas que les pertoca que para esto está la Comunidad Europea y cuando pueda ser fiscalizado entonces nuestro partido en la Comunidad Europea tomara su decisión pero yo aquí me queda un poco grande. Gracias.

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu el otro día le contesté a mi compañero y amigo Sr. Dimas que aquí estamos para hacer política a todos los niveles porque además nos afecta. Todo esto nos afecta; aunque usted crea que no; y las decisiones que se toman aquí las trasladamos a nuestros partidos y las seguimos trasladando más allá. Mire usted, el Tratado de Trasatlántico de Comercio y de Inversión romperá seguramente todas las reglas del juego. Se va a cargar los servicios públicos, las administraciones, el trabajo, la salud, el medio ambiente. Dicho queda y lo ha reconocido la moción y esa moción ha sido trabajada por gente que lleva estudiando este libre comercio este posible tratado entre la comunidad económica europea y los Estados Unidos o sea que hay mucha gente que está detrás trabajando para que no nos metan una vez más un gol y nos dicen y nos aseguran y para esto estamos y para eso viene la documentación y el que quiere se informa y el que no, no se informa. Pero que nos va a afectar sí que nos va a afectar. Por todo lo que recoge la moción y porque esto nos va a afectar como ha pasado en el tratado de comercio entre Estados Unidos y Sudamérica, mi grupo va a votar en contra; y haremos todas las manifestaciones que haga falta para votar en contra de esto y para llegar a donde tenga que llegar.

La Sra. Sanllehy (ICV), diu pero ¿votaran a favor de la moción?

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu hombre claro, faltaría más. Votaremos a favor de la moción.

La Sra. Edo (CiU), diu a veure; en primer lloc fa molts anys es va crear la Unió Europea i tots avui en dia som membres actius de la Unió Europea; la Unió Europea té, entre d'altres, unes premisses que són la libre circulación de personas, servicios y capitales. Tots estem molt contents de poder anar a qualsevol país de la UE amb el nostre DNI i sense treure passaport. Tots els comerciants estan molt contents en que un tràiler entri per un país de la UE i no tingui que tornar a parar ni tingui que tornar a pagar aranzels en tota la UE i poder portar els tomàquets d'una banda de la UE a l'altra banda de la UE i totes aquestes empreses es puguin beneficiar. Totes les persones estan molt contentes que si anem amb la nostra Visa a treure diners a qualsevol caixer de qualsevol lloc de la UE puguem treure diners amb la nostra Visa de qualsevol lloc de la UE. Tot això està en els tractats de la UE; i tot això ha suposat un avenç molt important de totes les empreses i

37


tots els ciutadans de la Unió que som els que estem aquí avui sentats; punto uno. Punto dos: el tratado del libre comercio ve a ser exactament el mateix que la UE ha afegit als Estats Units; implica l'eliminació de traves econòmiques i burocràtiques del comerç de béns y serveis entre els països membres de la Unió Europea i Estats Units; conformant la major àrea de comerç del planeta amb més de 850 milions de consumidors. Per què nosaltres si estem a favor d'aquest tractat?. Perquè acabarà amb els aranzels; els aranzels entre ambdós costats del mar atlàntic. Fa poc aquí nosaltres hem votat que volíem estar dins de la D.O Alella; la D.O Alella ven vins; sin la D.O Alella només vengués vins al Maresme, perdoni’m però la D.O Alella s'acabaria; la D.O Alella importarà vins a l'altra banda del mar i els compraran sense aranzels. Per tant també repercutirà a Montgat. Les PIMES es beneficiaran més que les grans empreses perquè treballen més a nivell transatlàntic. Hi haurà... podria haver, silenci si us plau a la sala¡¡ gràcies. Podria haver més comerç, més treball, incrementar el PIB de la Unió Europea generant per la industria del 15 al 20%. Generar 140.000 llocs de treball en exclusiva només a Espanya i incrementar la renta per càpita espanyola en més d'un 6% i ja em perdonaran que encara no he pogut extrapolar-lo a Catalunya, les dades. Creixement addicional del 120.000 de milions de milions de euros a l'any a la UE; recolocació de poder i d'economia a escala global; l’apertura comercial cap a Estats Units disminuirà les injustícies internes a les que dona peu el propi sistema de la Unió Europea que sol beneficiar sempre als estats mes forts com per exemple Alemanya; avantatges en exclusiva per Espanya. Estats Units és el sisè client mundial d'Espanya i el primer soci comercial fora de la Unió Europea. Espanya és el novè país amb més volum d'inversió als Estats Units. Estats Units és el segon país que més intervé a Espanya. Bé, podria seguir, però crec que aquest tractat es tant important que no crec que segueixi. Podré tenir torn de repregunta després? Pregunto abans d'acabar la meva intervenció.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu sempre el que fem és una primera ronda, es contesta i després segona ronda.

La Sra. Edo (CiU), diu perfecte; gràcies.

El Sr. Sánchez (Esquerra-AM), diu a veure, seguint una mica la línia del Sr. Salguero, estem absolutament d'acord. L'objectiu d'aquest tractat fonamentalment és l'eliminació de traves econòmiques i burocràtiques del comerç i béns i serveis entre els països membres de la Unió Europea i els Estats Units amb tres eixos bàsics: una l'eliminació dels aranzels, que actualment esta al voltant del 4% que és poqueta cosa. L’harmonització legislativa i generació d'instruments per la solució de diferències entre inversor i Estat. Amb això podem estar parlant d'empreses que venen, de grans empreses, com ja en tenim aquí algun exemple com ha sigut el Sr. Florentino amb la plataforma de Castor que al final amb calers públics li hem hagut de pagar perquè ha tirat endavant un projecte, l'Estat li ha dit ok, i si no et va bé nosaltres t'ho paguem. Això entre d'altres coses. No estem parlant només d'economia; estem parlant també d’harmonitzar la legislació a nivell laboral. De protecció a nivell d'alimentació. A ningu se'ns escapa que a Estats Units respecte a Europa la seva legislació és molt més laxe; nosaltres estem bastant més protegits que no pas els ciutadans d'Estats Units i podríem dir que fins i tot aquí no obtenim un quart món. Parlant de les petites empreses i aquí faré referència no a Espanya sinó a Catalunya; aquí les PIMES tenen seriosos dubtes que sigui beneficiós sinó que aquest tracta benefici a les grans multinacionals que es puguin imposar en els altres països. Les PIMES tenen molts dubtes. Catalunya és un país de petit i mitjana empresa i és el que genera llocs de treball i nosaltres votarem en contra.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu farem una segona ronda.

38


El Sr. Pablos (C's), diu no quería extenderme mucho porque veía que era un tema que realmente no debería de estar aquí pero bueno; he leído bastante; evidentemente ustedes están cogiendo una parte. Primero recordar y vuelvo a insistir que es un documento secreto. Que tanto los representantes de Estados Unidos como los de Europa que están involucrados en este TTP lo han estado haciendo con un ocultismo total; y se han ido filtrando algunas cositas. Estas cositas evidentemente las vas cogiendo por separado, no sé el cuento completo, y evidentemente las puedes interpretar de una forma negativa como lo están haciendo ustedes o de una forma positiva como lo están haciendo ellos. Esa és la duda que nos crea a nosotros el problema de que al no tener la documentación completa y al no haber hecho una mesa de comisión de trabajo que se haya estudiado todos esos puntos que completan ese tratado no tenemos base de valor para poder posicionarnos en una postura; por eso es nuestro punto de abstención. Y espérese Sr. Salguero que hay más, porque me he estado leyendo cosas, muchos puntos, tanto los positivos como los negativos; pero yo no veía conveniente ni necesario exponerlos aquí. Pero también hay otro tratado que está en marcha que se han olvidado ustedes de él y es el Tratado de Europa con China y con Rusia de libre comercio que también está en marcha y lo van a involucrar. Bueno, pues vale, pues pónganse ustedes también en contra. ¿Pero tienen ustedes el texto del tratado para posicionarse? es que a mí me hace gracia su fiereza a la hora de posicionarse de decir que esto nos va a destrozar la vida cuando realmente es que el texto, vuelvo a repetir no me lo invento yo es que es secreto. Entonces ante un texto secreto como saben ustedes que es negativo, como también lo siento pueden afirmar que es positivo. Yo la ambigüedad la vea demasiado grande por eso y aquí lo dejo ya, nuestro punto será de abstención.

La Sra. Sanllehy (ICV), diu voy a contestar a alguna cosa; aquí se pone claramente en contraste dos modelos como ha explicado la Sra. Edo, el modelo Europeo de protección y garantías para los ciudadanos y los derechos y el modelo absolutamente libre de Estados Unidos. Desgraciadamente los últimos tiempos no vamos a una protección y regulación de los derechos; vamos a la desprotección de los trabajadores de las familias y de las personas. Por lo tanto un tratado que puede ser visto como muy bueno por las organizaciones transaccionales que tal y como han dicho aquí que ni tan siquiera por las PYMES y que además tal como usted dice se ha mantenido en secreto no debe ser tan bueno; porque si en el Parlamento Europeo incluso el Diputado en este caso de Iniciativa ha tenido que ver a trozos en una cámara cerrada, y cuando las negociaciones se han hecho y se han hecho a espaldas de todos los ciudadanos, quiere decir que tan bueno no es porque sino ya lo tendríamos en la prensa. Pero lo fundamental de este tema es un acuerdo con Estados Unidos que es el país de regularización de sálvese quien pueda y de la desprotección; por lo tanto no pinta bien. ¿Por qué lo defendemos? Porque va a afectar; hablábamos el otro día en la Comisión Informativa; ja se nos intento vender una Constitución Europea que regulaba la jornada laboral en 60 horas. Afortunadamente no salió adelante. Bueno, pues esta es otra manera más de regularizar el mercado; así lo creemos y por eso lo traemos. Una bola no tenemos pero si fuera bueno para todo el mundo no sería secreto. Gracias.

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu si a mí me hace gracia una y otra vez decir que son temas que no nos afectan, que son temas que se han de negociar a otros niveles; empieza desde abajo todo; y así nos ha ido cuando les hemos permitido que negocien por nosotros. Esa es una. Después para ser secreto fíjese de la poquita información que está saliendo de la Sra. Edo, de usted, el Sr. David, la Sra. Montse; mire para ser secreta la cantidad de información que está saliendo en un poco rato. Y no hablamos de política. ¿Otros tratados? Cuando se negocien y estén encima de la mesa y tengamos

39


documentación pues hablaremos a lo mejor positivamente o negativamente. Aquí estamos hablando de dos sistemas. Uno neoliberal y el otro que tenemos actualmente que está a medio camino. Lógicamente si vamos a ir hacia la desprotección que tienen los trabajadores y el servicio público de Estados Unidos, estamos vendidos. De ahí que estemos haciendo política desde abajo para intentar informar y que le llegue nuestra voz a los que están arriba y están negociando que desde abajo estamos en contra del tratado. Y bueno ya lo he dicho antes que quede claro. Votaremos a favor de la moción.

El Sr. Ramírez (PSC-CP), diu nuestro posicionamiento evidentemente es de aprobar la moción; un tratado que no garantiza derechos laborales, derechos medioambientales, de protección de los consumidores y de exclusión de los servicios públicos solamente que haya el mínimo conocimiento de causa de que cualquiera de estos temas que pueden quedar excluidos pueden quedar afectados automáticamente sea o no sea secreto no podemos estar a favor de un tratado de este tipo.

El Sr. Garcia (CiU), diu Sra. Alcaldessa, quan jo vaig ser Alcalde de Montgat una de les coses que em vaig fixar era la meva prioritat absoluta i potser la única, era millorar Montgat. I millorant Montgat, milloro Catalunya i millorant Catalunya milloro un puntet al món. Ha portat vostè un tochazo de moció aquí Sra. Sanllehy que és que no hi ha Déu que l'entengui. Perdoni’m, eh? perdoni’m que li digui així. Porta vostè una moció que la gent s'estava, no sé si crucigrames, escolti’m¡ vostè no veu, no se n'adonen que la gent aquí volem millorar Montgat? No sap el que està dient. Quan vostè parla de les classes desfavorides de que no sé que, no té una sensació ...

La Sra. Sanllehy (ICV), diu respecte, que jo no l'he dit que no sap el que està dient; si us plau, si sé el que estic dient. No li agradarà però jo ho sé.

El Sr. Garcia (CiU), diu deixi'm acabar...

La Sra. Sanllehy (ICV), diu llavors no digui que no sé el que estic dient.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu la manca de respecte no..

El Sr. Garcia (CiU), diu perdoni, perdoni, li demano disculpes; que té la pell molt fina però d'acord; perdoni; ara li diré d'altra manera. Parla vostès de coses, escolti’m acaben de tombar que vingui una Universitat Pública a Montgat i ara esta preocupada del lliure comerç als Estats Units, escolti'm que això és molt gran per nosaltres. Quan aixó sigui públic quan sapiguem més coses, quan la Comissió Europea s'hagi definit, quan el Parlament pugui, escolti que hi ha moltes instàncies per dedicar-se i no li trec el dret de vostè de dedicar-se el seu grup; i tant que ho té; però no ens podem dedicar a Montgat? en aquest municipi ja. Es que no parem de veure mocions; esperi que ara veurem altra. No ens podem dedicar a Montgat o què? La Sra. Edo ha definit una sèrie de punts que nosaltres considerem des del nostre partit beneficiosos; segur que hi han en contra. És que no tenim encara la informació. Per què no s'esperen a tenir la informació des d'altres instàncies? i ens venen aquí a un municipi de 12.000 habitants parlant dels Estats Units i desprès et girés i et tomben una moció perquè vingui una Universitat a Montgat. Això no hi ha per on agafar-ho, perdoni; i perdoni m'ha avorrit molt la seva lectura; molt; moltíssim, intenti fer les coses,

La Sra. Sanllehy (ICV), diu llavors anem bé, perquè...

El Sr. Garcia (CiU), diu perdoni jo m'he esperat; ja acabo. No li he faltat el respecte ara.

40


M'ha avorrit la seva lectura, aixó no és faltar el respecte. Per tant, miri jo no sé si votar en contra, abstenir-me, jo només li dic que ens interessaria molt treballar per Montgat. I arreglant Montgat per cada barri, barri a barri segurament en una nou-cents-ava part Catalunya. I arreglant això intentarem millorar el món. Però es que comencem a les coses que ens pertoquen com a politics municipals de poble que estem en un àrea que no ens toca.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu ara nomes per al·lusions perquè ja hem debatut prou la moció.

La Sra. Edo (CiU), diu jo tenia una ultima.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu si però vostès dupliquen les intervencions.

El Sr. Garcia (CiU), diu no, només una Sra. Alcaldessa.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu no. Ha parlat primer la Sra. Edo i després vostè.

El Sr. Garcia (CiU), diu hem fet dos.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu si, per això he dit que en tot cas ja és.

El Sr. Abad (IMES) diu a mi m'agradaria recordar que a la campanya vem dir MES Montgat, MES futur, MES País. A mi em preocupa qualsevol cosa que parteixi de casa meva i pugui arribar al final del món. I em preocupa molt el menyspreu a les persones; ja fa dos plens que ho veig; no m'agrada gens. Vull que quedi palès. Vostè ha dit al públic que callés; i vostè no li pot dir al públic que calli. La Sra. Edo (CiU), diu escolti...

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu no, no Sra. Edo no li pertoca ara en tot cas.

La Sra. Edo (CiU), diu no em pertocarà però escolti’m.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu no, ho sento. Sr. Pablos.

El Sr. Pablos (C's), diu a ver para terminar; efectivamente estamos de acuerdo que en Europa hemos conseguido con mucho sacrificio tener unos servicios sanitarios, trabajo, sistema laborales, todo eso efectivamente es muy positivo y Estados Unidos no lo tienen. Están ustedes haciendo un comentario que ha habido un momento que me he hecho una especie de transición mental y planteándose la postura de dando por sentado que todo ese tratado realmente haga lo que ustedes dicen, es decir que se van a implantar todos los sistemas americanos se van a implantar sobre los que tenemos en Europa que es la visión de ustedes, he visto automáticamente que estarán diciendo ahora mismo que hay un pleno en un Ayuntamiento de cualquier pueblecito de Estados Unidos, estarán diciendo sabiendo las cosas tan beneficiosas que tenemos estarán diciendo ostras ojala firmemos el tratado porque por fin tendremos un sistema sanitario bueno tendremos una sanidad fantástica, tendremos un servicio laboral perfecto y los trabajadores nuestros estarán trabajando mejor; si se acogen ellos porque ellos pensaran que automáticamente va a ser las condiciones Europeas las que se van a implantar en Estados Unidos. Que también podría ser que ocurra; pero repito como es oculto, como es secreto y no sabemos lo que pone no tenemos ni idea de lo que se va a implantar; si va a implantarse

41


más el sistema americano que el sistema europeo o si se va a hacer un mix, es que no se sabe. Por eso, es ganas de seguir dándole vueltas.

La Sra. Sanllehy (ICV), diu simplemente una cosa; la moción es larga y efectivamente puede sonar a tocho; pero tiene un montón de contenido y hay que digerirlo por eso se presenta en las informativas para que haya tiempo de digerirlo. Otra cosa es que no sé si nos hemos dado cuenta en este pueblo y es que hay una cosa que se llama globalización; y desde que existe la globalización lo que está pasando en otros países nos afecta directamente. Y los tratados de comercio que tengan lugar en otros países nos van a afectar. Por otra parte yo también entiendo que en este caso la Sra. Edo no vea tan mal este tratado porque recordemos que CIU dio soporte a le reforma laboral del PP. Gracias.

La Sra. Edo (CiU), diu puc parlar?

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu és el segon torn; l'utilitza vostè?

La Sra. Edo (CiU), diu si. En primer lloc: si la Sra. Alcaldessa no està prou atenta a que quan parla el públic i una ....

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu no, no, això no li permeto. En tot cas si vostè vol silenci me'l demana i jo el demanaré a la sala. Alguna cosa mes?La Sra. Edo (CiU), diu si; li demanarem a partir d'ara que cada vegada que no sentim ni els nostres pensaments demani silenci a la sala. D'acord?

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu alguna cosa més?

La Sra. Edo (CiU), diu si una altra cosa. No sé que pensen vostès del Donald Trump? però el Donald Trump està igual d'en contra que tots vostès del Tratado de Libre Comercio; i el Donald Trump està tant a la dreta dels Estats Units com vostès a l'esquerra.


- Vots a favor: 9 dels Regidors dels grups municipals d’Esquerra-AM, PSC-CP, ICV, PRE-AR i MES.

- Vots en contra: 5 dels Regidors del grup municipal de CiU.- Abstencions: 2 dels Regidors del grup municipal de C’s.

III.- MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DE CIUTADANS PER A LA CREACIÓ D’AJUDES A LES PERSONES CELÍAQUES.

El Sr. Pablos (C's), procedeix a donar lectura a la moció: “Según la organización Celíacos en Acción y estudios de la Federación de Asociaciones de Celíacos de España, 1 de cada 150 españoles tiene intolerancia permanente al gluten del trigo, la cebada, la escanda, el kamut, la avena, el triticale y el centeno, es decir, sufren de celiaquía. Cada año se diagnostica 1 caso por cada 118 niños, mientras que en la población adulta la relación baja a 1 caso por cada 384 personas. A parte del problema que supone para la salud, la celiaquía comporta un grave perjuicio económico para las personas que sufren esta enfermedad ya que hay una diferencia abismal entre los precios de los alimentos normales y los sin gluten.

42


Diferentes estudios señalan que una familia con un celíaco entre sus miembros puede ver incrementar su gasto en la cesta de la compra en unos 33 euros semanales, es decir, unos 132 euros mensuales y 1.584 euros al año. Sólo hace falta poner algunos ejemplos para ver esta diferencia de precios: un kilo de galletas con gluten vale 1,63 euros de media, mientras que sin gluten cuesta 9,01 euros; y el de pan de molde vale 2,24 euros por kilo, mientras que la versión para celíacos se dispara hasta los 9,99 euros por kilo.

España es uno de los pocos países europeos que no entrega ningún tipo de ayuda a los afectados por esta intolerancia alimentaria. En este sentido, algunos de los países más concienciados son Suecia (donde hasta los 16 años los productos sin gluten son gratuitos), Noruega (que entrega 110 euros al mes a los celíacos menores de 3 años y a partir de esta edad la cifra sube hasta los 210 euros al mes) o Dinamarca (con ayudas de hasta 200 euros al mes hasta los 65 años).

El 20 de noviembre de 2014 la Comisión de Salud del Parlament de Cataluña aprobó por unanimidad una Propuesta de Resolución presentada conjuntamente por todos los Grupos Parlamentarios para exigir al gobierno español diferentes medidas de apoyo a las personas celíacas, entre ellas la aplicación del 4% de IVA a los productos sin gluten y la aprobación de ayudas económicas o beneficios fiscales para los celíacos.

Mientras estas medidas no se materialicen, el Grupo Municipal de Ciutadans considera que, como institución más cercana al ciudadano, los ayuntamientos no pueden hacer caso omiso de la desigualdad en los precios de los productos con y sin gluten. Es por eso que el Ayuntamiento de Montgat tiene que dar un paso adelante en el apoyo a las personas celíacas y aplicar medidas a nivel local para ayudar a este colectivo a mejorar su calidad de vida en nuestra ciudad.

Por todos estos motivos, el Grupo Municipal de Ciutadans propone adoptar los siguientes

ACUERDOS:

Primero. Declarar el apoyo unánime y solidario del Ayuntamiento de Montgat hacia las personas celíacas de Montgat, sus familiares y las asociaciones y entidades que los representan.

Segundo. Encargar un estudio conjunto con el área de Salud Pública con el objetivo de cuantificar el número de personas celíacas empadronadas en nuestra ciudad.

Tercero. Instar al Gobierno del Estado, tal como refleja la Resolución 879/X del Parlament de Catalunya, a establecer las ayudas económicas a las familias celíacas de la ciudad, para paliar el desembolso que para estas familias supone el sobrecoste de los alimentos sin gluten.

Cuarto. Que mientras no se hagan efectivas las medidas solicitadas al Gobierno del Estado, se establezca una nueva línea de ayudas municipales para las familias celíacas de la ciudad, encargando a los servicios técnicos municipales la redacción de las bases que tienen que regular la concesión de dichas ayudas, así como destinar una partida presupuestaria para el año 2017, la cuantía de la cual deberá ser fijada por la Comisión Informativa de Serveis a la Persona antes de acabar el mes de octubre de 2016.

43


Quinto. Impulsar la creación de la “Xarxa de Botigues i Restaurants sense Gluten de Montgat”, buscando la colaboración y la implicación de los sectores de la alimentación y la restauración en nuestra ciudad, con la elaboración y la aplicación de un distintivo que permita identificar fácilmente estos establecimientos desde el exterior.

Sexto. Dar traslado de los acuerdos anteriores a la Federación de Asociaciones de Celíacos de España, a la Asociación Celíacs de Catalunya, a todos los Grupos Parlamentarios del Parlament de Catalunya y al Congreso de Diputados.” El Sr. Abad (MES), diu estic completament d'acord d'ajudar a tothom que ho necessiti. L’últim punt m'ha agradat molt. El tema de l’hostaleria, pregunti-li el que els hi representa poder fer menjar pels celíacs. Ja veurà l'ajuda que haurà de fer.

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu muy rápidamente porque seguramente mi compañera Montse hará algunas pinceladas; pero bueno a mí el punto cuarto cuando habla de que mientras no se hagan efectivas las medidas solicitadas al gobierno se establezca una nueva línea de ayuda municipal; usted es conocedor de como están las arcas. Pero además ese supuesto no se tiene que dar si no sabemos realmente como estamos. Con todo y con eso yo voy a esperar a las explicaciones de la Regidora de Servicios Sociales.

La Sra. Sanllehy (ICV), diu dues coses; alguna me consta que ya lo sabe porque hablo con la técnica de salud. Pero en principio la enfermedad de la celiaquía no es una enfermedad de declaración obligatoria; con lo cual cualquier persona que vaya a un medico no tiene por qué decirlo o incluso puede ir a un médico privado. Por lo tanto el encargar un estudio al área de salud pública de las personas que son celiacas en Montgat entendemos que no procede. Por otra parte, como competencia municipal al menos los servicios sociales que tenemos son de ayudar a los ciudadanos con dificultades económicas y con alguna problemática social. A tal efecto ya hay unas bases de ayudas económicas y al igual que se dan para determinadas enfermedades crónicas se pueden dar para estas. Otra cuestión es que valoráramos si hubiera una gran demanda de este tipo de ayudas que para el presupuesto siguiente se tuviera que elevar la partida de ayudas para enfermedades crónicas; no únicamente para enfermos celiacos. Porque una persona que tiene diabetes ¿qué pasa que no tiene derecho? Hombre pues tendrá el mismo derecho; lo único que hemos de valorar la situación social y económica y en esa línea ayudar en la medida de nuestras posibilidades. Por lo tanto, yo estoy a favor de la moción siempre y cuando estos dos puntos se retiraran. Gracias.

El Sr. Ramírez (PSC-CP), diu por parte de nuestro grupo coincidimos con la Regidora; apoyaremos la moción si se retiran estos dos puntos.

El Sr. Sánchez (Esquerra-AM), diu estem d'acord tant amb la Sra. Sanllehy i el Sr. Ramirez; si es retirés el punt dos i quatre cap problema en aprovar la moció.

La Sra. Edo (CiU), diu pues Sr. Juan Carlos nosotros estamos a favor de la moción sin salvedades y felicidades por haberla presentado. La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu ara la pilota està sobre la seva taula, Sr. Pablos.

El Sr. Pablos (C's), diu si evidentemente, precisamente el compromiso que nosotros pedíamos a este Ayuntamiento es que se mojase con las personas celiacas de Montgat; evidentemente no podemos retirar el punto cuatro precisamente lo tenemos puesto porque el Gobierno español no ha hecho su faena; el Parlamento de Catalunya por

44


unanimidad está intentando exigir que el gobierno español se ponga las pilas; lo estamos declarando, evidentemente, pero mientras tanto sabemos, bueno sabemos que hay personas celiacas en Montgat lo que pasa que también estamos pidiendo que se cuantifique y se averigüe y ya se y me consta que los servicios sociales evidentemente cualquier medico cuando una persona va o incluso un colegio de los que tenemos aquí si una madre va y dice que su hijo es celiaco le dan una alimentación especial. Ese servicio esta. Con esto pretendíamos que se crease un protocolo de trabajo especial se crease un sistema que el ayuntamiento ya tuviese un apoyo y ya haremos otra moción en el futuro no se preocupe para los diabéticos y después ya haremos otra para los del cáncer, ya si es necesario. Pero bueno es lo mismo. El caso es que lo presentamos para eso; y que para que mientras el Gobierno Español no se ponga las pilas pues nosotros a nuestros ciudadanos a los Montgatinos darles un apoyo económico en la medida y en la cuantía que fueses necesario, evidentemente no en el 2016 que es imposible, pero si buscar un hueco. Yo le puedo encontrar varios huecos para encontrar; quitamos el dinero de la fiesta del 1705 que es independentista, le quitamos los mil ciento y pico euros... no si ustedes prefieren no mantener a los celiacos y mantener temas independentistas evidentemente son ustedes respetables para seguir haciéndolo, pero dinero seguro que hay para sacar y atender a los celiacos de Montgat. Nada más; es una exposición.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu en tot cas no retira el punt dos i quatre; no?

El Sr. Pablos (C's), diu no; es que es la base precisamente de la moción; que el Ayuntamiento se moje y aporte.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu d'acord. Si hi ha una segona ronda.

El Sr. Abad (MES), per mi és molt important que s'ajudi a qui li faci falta. No que s'ajudi als celíacs; sinó als celíacs que ho necessitin, als diabètics que ho necessitin i als geperuts que ho necessitin. Que s'ajudi al qui li faci falta.

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu en la línea que acaba de decir el Sr. Abad; además es porque si que no podremos llegar a todos. Es verdad de que aquellos celiacos que tengan dificultades económicas se les va a ayudar. Recientemente se hizo una fiesta para recaudar fondos para un niño con cáncer, que por cierto está bastante grave y creemos que no va a salir; pero por esta regla de tres con los pocos recursos que tenemos desde los servicios sociales no creo yo que lleguemos ni a los celiacos ni a los de diabetes ni a los con cáncer. Eso si lo que ha dicho el Sr. Abad, aquel que lo necesite se le ayudará. Y no mezclemos temas porque tan necesario era el tema del parquin de la plaza del ayuntamiento como no sé el campo de futbol y otras cosas; pero no mezclemos conceptos porque tendemos a confundir al público. Gracias.

La Sra. Sanllehy (ICV), diu simplemente creo que el Sr. Abad, lo ha resumido muy bien; estamos para ayudar a los que tienen necesidades tengan una enfermedad o tengan otra. No únicamente a los celiacos. Luego también entendemos que hay una preocupación también hemos sido digamos bastante rigurosos pero cuando usted dice en el primer párrafo a las sociedades y entidades de celiacos de aquí no hay ninguna. O sea que incluso esto también se podría modificar. Quiero decir que no nos hemos metido escrupulosamente con todo lo que decía sino que estamos haciendo una argumentación en base a que todos los ciudadanos en la misma situación y con diferentes necesidades sea por una enfermedad u otra desde los Servicios Sociales y si fuera otro tipo de prestación desde los servicios públicos han de tener los mismos derechos; ¿porque los celiacos y no otros? Es la pregunta.

45


El Sr. Martín (C's), diu si ustedes proponen anular el segundo punto que es para hacer un estudio como vamos a decidir a quién le conviene o no le conviene este asunto. O sea a que personas vamos a ayudas y a quienes no; pues para esto está el segundo punto para hacer un estudio. O sea, suprimen el argumento que ahora esgrimen. Y luego el primero habla de familiares y entidades; pues si no hay entidades habrá familiares afectados. Conocemos gente afectada. Es un tema que afecta a gente de Montgat.


- Vots en contra: 8 dels Regidors dels grups municipals d’Esquerra-AM, PSC-CP, ICV, PRE-AR.

- Vots a favor: 7 dels Regidors del grup municipal de CiU i C’s.- Abstencions: 1 del Regidor del grup municipal de MES.

Per tant la moció queda desestimada.

FORA ORDRE DEL DIA

El Sr. Secretari diu a la Junta de Portaveus s'ha posat sobre la taula una moció entrada quan el Ple ja estava convocat i si es vol incorporar a l'ordre del dia s'hauria d'apreciar la urgència per majoria absoluta i en cas que sigui apreciada la urgència per majoria absoluta es podria entrar en el seu debat i votació. És la moció de l'acord de ciutats i pobles contra la violència masclista.

Sotmesa a votació la urgència s’obté el següent resultat:

- Vots a favor: 14 dels Regidors dels grups municipals de CiU, Esquerra-AM, PSC-CP, ICV, PRE-AR i MES.

- Vots en contra: 2 dels Regidors del grup municipal de C’s.

IV.- MOCIÓ ACORD DE CIUTATS I POBLES CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA.

El Sr. Secretari dóna lectura de la moció:

“Milers de dones viuen colpejades per les violències masclistes patint un gravíssim atemptat als seus drets humans. Atemptats que estant passant als nostres pobles i ciutats, a les llars, a l’espai comunitari i social de manera oculta, silenciada o fins i tot, consentida, infravalorada o menystinguda.

Violències que tenen per finalitat infringir dolor, dominació i control sobre les dones i, que són fruït d’una ideologia masclista que porta, als milers d’homes que atempten contra les dones, a convertir-se en agressors i assassins. La creença profunda que mantenen els masclistes respecte a la seva superioritat i la identificació perversa amb un rol de gènere masclista, creat per la cultura patriarcal, és l’arrel del problema de la greu xacra social que afrontem. La situació és insostenible. No podem continuar assumint les violències i desenes de feminicidis cada any.

Compartim la necessitat urgent d’abordar, des de les polítiques públiques, les arrels de la violència masclista. I ho fem des de la crítica a la manca de determinació de les institucions públiques per reconèixer en l’ordre patriarcal la causa de les violències contra

46


les dones. L’organització de la nostra societat en els treballs, en els rols de gènere, en la construcció de les identitats sexuals i en el reconeixement que obtenim en funció d’aquestes identitats, fan que les dones quedin situades en posicions socials de desigualtat, privilegiant els homes només per la imposició d’un sistema ideològic i de valors arrelats en aquest ordre patriarcal. Patriarcat que no només no s’ha qüestionat prou, sinó que es reforça i perpetua amb polítiques conservadores. Venim d’una legislatura que ha desmantellat la igualtat, tant a Catalunya com a l’Estat Espanyol. L’austeritat ha degradat drets socials i civils i s’ha imposat des de l’exaltació d’un model de societat ultraconservador, retrògrada i masclista que tant deia que calia tancar escoles bressols per treure les dones mares del món laboral com que calia prohibir l’avortament.

Cal despatriarcalitzar la nostra societat per poder superar les desigualtats i abordar de manera prioritària les polítiques públiques que actuïn sobre les discriminacions i vulneracions dels drets humans de totes les persones, sigui quina sigui la seva identitat de gènere.

Malgrat haver avançat de manera formal en els drets de les dones, la ideologia masclista no ha quedat relegada, sinó que s’expressa imposant terror, prenent formes de terrorisme masclista.

Fa 11 anys de l’entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la violència de gènere i, amb ella, la creació dels jutjats especialitzats de violència contra les dones. En aquests 11 anys, que ens hem anat dotant d’altres instruments legals pioners i referents al món; com la Llei catalana 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, i d’instruments judicials, recursos, organismes i protocols d’atenció especialitzada; malgrat tot, han assassinat a 106 dones a Catalunya i a 699 dones a tot l’Estat Espanyol. Dones assassinades per homes que eren parella o exparella, segons les xifres oficials, i que gairebé es dupliquen quan s’incorporen a les dades totes les dones assassinades per les violències masclistes.

En un sol any, el 2015, van interposar-se 129.193 denúncies per violència masclista a l’Estat, 18.514 denúncies a Catalunya. Xifres que donen una mostra de l’abast terrible dels atemptats masclistes sobre els drets humans de les dones. Ocultes en el silenci, en la no denuncia, en la soledat i l’aïllament i en el no reconeixement de patir-ne, tantes altres milers de dones que no acudeixen ni als jutjats ni a les comissaries.

El moviment feminista i les organitzacions polítiques feministes hem fet tota la incidència política que hem tingut a les mans. Des de les institucions locals, impulsant i reforçant (en solitud administrativa) polítiques compromeses amb la justícia de gènere, mentre l’Estat i la Generalitat retallaven els seus pressupostos. Des del carrer, confluint tantes i persistents lluites en una manifestació històrica el 7N a Madrid amb la que reclamàvem el Pacte d’Estat contra la violència masclista. Des dels instruments internacionals, exigint el compliment de les recomanacions a l’Estat del Comitè de la CEDAW de Nacions Unides.

El Parlament de Catalunya ha aprovat en l’anterior legislatura més de cinc resolucions amb múltiples mesures per l’abordatge de les violències masclistes. Entre aquestes resolucions, dues vegades ha adoptat l’Acord Social i Polític contra la violència masclista comprometent al Parlament a convocar-lo en un termini que va exhaurir el 24 de març passat. Els Ajuntaments no podem permetre que el missatge a la societat sigui que no hi ha voluntat política per lluitar contra el terrorisme masclista. Cal que totes les

47


institucions liderin juntes la lluita per eradicar les violències masclistes i per transformar l’ordre patriarcal que les sustenta.

Els assassinats de totes les dones que, malauradament, s’han produït a casa nostra, són la trista constatació d’un estat d’emergència sobre el que cal actuar.

Diem prou. Els nostres pobles i ciutats volen garantir el dret de les dones a viure lliures de violències masclistes. Volem municipis lliures de violència masclista. Hem fet molt, però no és suficient. Cal fer molt més i millor.

Per tot això, adoptem els següents

A C O R D S :

Primer.- Condemnar els feminicidis i totes les expressions de les violències masclistes manifestant el compromís de treballar per fer del nostre municipi un espai lliure de violència masclista, combatent des de l’origen els micromasclismes, sexismes i neomasclismes de la cultura patriarcal fins les agressions i atemptats contra la vida i els drets humans de les dones i persones amb identitats de gènere no heteronormatives.

Segon.- Instar al Parlament de Catalunya a convocar amb urgència la Taula per l’Acord Social i Polític per eradicar la violència masclista en els termes que estableix la Resolució 11/XI i incorporant el lideratge dels governs locals a través de les entitats municipalistes. L’eradicació de la violència masclista és una qüestió de país per Catalunya.

Tercer.- Instar al Govern de la Generalitat a impulsar i reforçar pressupostàriament les mesures que preveuen la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista i la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes per:

- Garantir als Ajuntaments el finançament dels recursos d’atenció i prevenció com els SIE, els SIAD, les saturades i insuficients Cases d’Acollida i d’urgència, les dotacions d’habitatge de lloguer social

- Garantir la coordinació interadministrativa entre els cossos de seguretat i el programa de seguretat, la coordinació eficient entre els òrgans judicials i els serveis socials creant, per a aquests efectes, les unitats de coordinació necessàries.

- Impulsar els recursos d’acompanyament i protecció a les dones víctimes en el seu procés de denuncia i judicial.

- Garantir la formació especialitzada en perspectiva de gènere dels i les professionals que intervenen en els circuits de la violència masclista

- Avançar en els instruments de valoració de risc i d’actuació davant l’agressor.

Quart.- Impulsar les mesures de les Lleis d’eradicació de la violència i d’igualtat que actuen sobre les causes de les desigualtats de gènere; que les analitzen i en proposen instruments, com l’Observatori contra la violència masclista, la Sindicatura o els Grups de Treball de la Comissió Nacional per una intervenció Coordinada contra la Violència Masclista. Fer-ne el desplegament de les lleis de manera coordinada amb els les Regidories d’Igualtat dels Ajuntaments, i de forma integrada des de tots els àmbits, educatiu, de la salut, judicial i seguretat, sobre els drets econòmics de les dones i les polítiques socials i sobre la comunicació, la publicitat i la producció cultural; de manera que incorporin la perspectiva de gènere i permetin un nou impuls de les polítiques d’equitat de gènere al país.

48


Cinquè.- Manifestar el rebuig al recurs del PP davant el Tribunal Constitucional de la Llei 17/2015 d’Igualtat pel seu caràcter absolutament hostil contra els drets de les dones i les polítiques d’igualtat. Desenvolupar aquestes polítiques d’igualtat i els seus programes al marge de la possible suspensió de la Llei d’Igualtat que en pugui fer el Tribunal Constitucional un cop el govern del PP l’ha recorregut.

Sisè.- Demanar al Parlament de Catalunya la coordinació amb el món local per garantir que les dones, els consells municipals i comarcals de dones i les entitats feministes del territori, puguin participar en les recomanacions, informes i mesures objecte d’estudi, avaluació i proposta de la Taula per l’Acord Social i Polític contra la violència masclista.

Setè.- Notificar aquests acords a les entitats municipalistes FMC i ACM, a la Mesa del Parlament i als grups polítics del Parlament de Catalunya, al Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya, a l’Institut Català de les Dones i als Consells Municipals de Dones.”

La Sra. Sanllehy (ICV), diu les properes que presenti seran més resumides; aquí s'han donat varies circumstàncies perquè això hagi estat un tema d'urgència. La primera es que la setmana aquesta es van constituir la Xarxa de Ciutats i Pobles contra la violència masclista i és fruit d'aquesta xarxa que sorgeix aquesta moció. L'altre és que malauradament no s'ha convocat la taula del parlament que s'havia de convocar abans del 26 de març per parlar de totes i cadascuna de les reivindicacions o peticions que hem llegit, I la tercera i més desafortunada és que amb el que portem d'any a Catalunya han mort 15 dones, hi ha tres casos en investigació i han quedat vuit menors orfes amb lo qual és una situació, a Montgat si algú pregunta afortunadament no s'ha donat cap tema. Però el tema que recull aquesta moció i que recull molt bé és la dotació de recursos per fer prevenció. I no fer prevenció només dels professionals sinó de tots els àmbits en els que s'estan educant. Des d'educació, serveis socials, salut, etc...

El Sr. Pablos (C's), diu primero dejar claro y muy claro nuestro rechazo, nuestra repulsa a cualquier tipo de violencia, de la que sea; eso que quede primero por encima de todo. Después expresar que habíamos solicitado que se dejase esta moción encima de la mesa cuando se nos ha reunido a la junta de portavoces por dos cosas; una que por desgracia y que me sabe fatal pero la realidad es así, esta moción el que se apruebe hoy o se apruebe el mes que viene por desgracia no va a evitar que siga pasando lo que está pasando, con lo cual ya he declarado que no le veía la urgencia por ningún lado. Y segundo le estaba también solicitando que la dejasen para el mes siguiente y la presentasen en dos fases, porque la moción tiene unos tonos bastante agresivos en según que zonas puesto que ha mezclado dos opciones; la moción está mezclando dos conceptos de lo que es la violencia machista y además especifica violencia machista y después lo que es el tema de la igualdad de los derechos de las mujeres cosa que evidentemente estamos a favor de esos derechos y que por fin a ver si algún día conseguimos que se igualen a nivel laboral, a nivel social y todos los eventos. Pero son dos cosas totalmente distintas y con dos conceptos puesto que el tema de la ley de igualdad la moción iba encaminada expresamente a querer repudiar el recurso que el gobierno español ha hecho ante el Constitucional con lo cual ya hemos expresado en la Junta de Portavoces que en esa postura no nos íbamos a meter, el recurrir cualquier tipo de ley que se apruebe es un acto democrático y lo que no consideramos oportuno es rechazar a nadie ni presentar ninguna moción por alguien por ejercer sus derechos democráticos aunque no nos guste que lo esté ejerciendo pero es un acto democrático el

49


recurrir un algo; después ya vendrá el Tribunal y decidirá lo que tenga que decidir y ya veremos la presunción que toman; entonces ir en contra de que alguien use su derecho democrático de expresión no lo vemos oportuno. Y con el tema del punto de la violencia machista, también hemos expresado que la palabra machista no nos gusta, porque como hemos expresado al principio y quiero repetir y no me cansare nunca de repetir que repudiamos cualquier tipo de violencia; nos hubiese gustado que todo esto fuese ampliado y no solamente aquí, yo ahora estoy votando esta moción; si estuviese yo en el Parlament de Catalunya haría la misma expresión, si estuviese en el Parlamento de Europa lo mismo y si estuviese en las Cortes españolas diría lo mismo; yo las leyes que hay que están hablando de violencia machista, no me gusta que digan machista, puesto que yo también quiero defender a aquellos hombres que son agredidos por mujeres; también quiero defender aquellos hombres que son agredidos por otros hombres, aquellas mujeres que son agredidas por otras mujeres y aquellos padres que son agredidos por sus hijos. Esa violencia de género que es la que la palabra genero entiende que es la que se contempla dentro del entorno familiar y es por la relación vinculante tanto sea de pareja del sexo que sea, como también está incluida la violencia, que nadie quiere hablar de ella que es de los hijos hacia los padres está incluido entonces ahí tendríamos todo el apoyo. Entonces ante las ambigüedades distintas que veo en la moción por las circunstancies de los dos temas mezclados y de unos temas con el otro nos vamos a abstener en este punto. Gracias.

La Sra. Edo (CiU), diu vagi per endavant que el grup de Convergència i Unió està en contra de qualsevol tipus de violència domestica; les que estava llistant el Sr. Pablos inclosa una que no ha tingut en compte que és la violència cap a la gent gran, que també existeix. La violència domestica, la violència masclista, la violència de gènere o qualsevol tipus de violència és una xacra que hi ha a la nostra societat i que hem de lluitar d'una manera transversal des de tots els àmbits que puguem per eradicar-la. A nosaltres aquesta moció no ens agrada i no ens agrada i els hi hem dit i els hi hem demanat que trairessin aquesta frase perquè els hi tornaré a llegir: Venim d'una legislatura que ha desmantellat la igualtat tant a Catalunya com a l'Estat Espanyol. L'austeritat ha degradat ajuts socials i civils i s'ha imposat des de l'exaltació d'un model de societat ultra conservador, retrograda i masclista, que tan deia que calia tancar escoles bressol per treure les dones mares del món laboral com que calia prohibir l’avortament. Ai¡ miri perdoni és brutal la frase. En fi, jo la única cosa que volia demanar-li a la Sra. Sanllehy, ella és Regidora de la Dona, és Regidora de Serveis Socials, li agraeixo molt que presenti mocions; li agraeixo moltíssim que presenti mocions però jo crec que vostè pot lluitar per la violència de gènere, per la violència domèstica y per la violència masclista des de la seva pròpia Regidoria. I és, crec, des d'on ho ha de fer. Ha de tenir en compte Sra. Sanllehy que vostè ara és govern; forma part del govern, no és oposició; no està ja per entrar mocions; les mocions probablement les entrem l'oposició. Vostè ha de treballar pels conceptes y pel interessos que vostè tingui. Vostè Sra. Sanllehy amb els nous mesos que porten governant ha presentat des de la seva regidoria un assabentat d'una subvenció d'una diputació,....

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu Sra. Edo si us plau en cenyim a la moció que estem parlant.

La Sra. Edo (CiU), diu estic parlant d'això. Estic parlant de la Sra. Sanllehy y de les mocions que ella presenta.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu no de la moció en concret.

50


La Sra. Sanllehy (ICV), diu no és tema del dia.

La Sra. Edo (CiU), diu perdó? estic parlant; es el meu parer puc dir el meu parer?.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu igualment com he llegit abans ens cenyim a la moció que estem parlant; en aquest moments està llegint les mocions que ella ha presentat en el passat.

La Sra. Edo (CiU), diu no, no estic parlant de les mocions que ella ha presentat; Sra. Alcaldessa no estic parlant de les mocions que ella ha presentat; estic dient que la Sra. Sanllehy és Regidora de la Dona i de Serveis Socials i que té gràcies a les seves mans la capacitat de lluitar per les dones de Montgat d'una altra manera que es des de la seva Regidoria i no presentant mocions d'aquest tipus. Estic dient que portem nou mesos de govern; que la Sra. Sanllehy ha presentat tres assabentats sobre subvencions de la diputació, sobre subvencions del Fons Català de Cooperació, sobre adhesions amb un conveni amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona que li vem aplaudir moltíssim; bases particulars reguladores de subvencions per activitats esportives, de subvencions per activitats d'atenció social, una incoació d'un expedient sancionador i ja està; jo crec que la Regidora de la Dona que tant lluita contra la violència de gènere presentant mocions partidistes o podria fer d'una altra manera i no presentant mocions; lluiti Sra. Sanllehy des de la seva Regidoria que és des d'on ho ha de fer. Per les dones de Montgat.

La Sra. Sanllehy (ICV), diu per al·lusions; en primer lloc jo el que treballo és per les dones, però per poder treballar s'han de tenir recursos i per tenir recursos que recaiguin en la prevenció el Parlament ha de dotar a les administracions locals de recursos; i aquesta és una part molt important del que diu la moció. Per altra banda si s'ha llegit atentament totes les coses que hem fet, hem fomentat per exemple l'Ajuntament amb Promoció Econòmica tallers d'autoestima per la dona; hem fomentat a les bases dels Plans Ocupacionals temes de dona, hem fomentat en les subvencions de Cooperació es té molt en compte el tema de gènere, es té molt en compte que hi ha dones arreu del món que estan patint violència i estan patint violència precisament perquè són dones, no per una altra cosa. Per lo tant jo des de la meva regidoria faig el que puc amb els mecanismes que puc i amb l'ajut dels tècnics municipals. I això no té res a veure en presentar una moció. Els diners s'han de demanar on estan. I qui té les competències i qui té els diners és la Generalitat de Catalunya y qui s'ha compromès en diferents vegades en crear la taula i en dotar-la de recursos és la Generalitat de Catalunya; i no em cansaré de demanar això. Lluitaré per això i treballaré per les dones de Montgat. Gràcies.


- Vots a favor: 9 dels Regidors dels grups municipals d’Esquerra-AM, PSC-CP, ICV, PRE-AR i MES.

- Abstencions: 7 dels Regidors del grup municipal de CiU i C’s.

V.- PRECS I PREGUNTES

PREGUNTES DEL SR. ABAD (MES)

El Sr. Abad (MES) diu arribat aquest moment el primer que vull dir es donar la benvinguda de nou a la gent del Tres90 que veig que corren per aquí i ens tornen a veure i sentir des de casa. M'agrada molt.

51


Desprès felicitar molt efusivament a tothom que ha col·laborat amb la Festa Major Sant Jordi 2016; és un verdader èxit i la gent ho ha disfrutat molt. Moltes felicitats a tots els que han posat el seu puntet de sorra i als responsables.

1a. Pregunta

El Sr. Abad (MES), diu Sra. Alcaldessa, en relació a la concessió del Malamar m’he mirat el conveni i diu textualment que no hi ha possibilitat de pròrroga. He llegit també que fa una referència d'un anunci municipal del Ple del 31-1-2013 que diu que no hi ha possibilitat de conveni. En el Ple passat a una pregunta del Portaveu de Ciutadans el Sr. Secretari va fer un comentari que venia a dir que la gent que vol optar veien a sobre la taula les seves possibilitats clar si havia ampliació del termini tindria rentabilitat econòmica o no; vull que m’aclarí si hi ha pròrroga o no hi ha pròrroga.

2a. Pregunta.

El Sr. Abad (MES), diu recuperem el Malamar; els hi demano que recuperem el Malamar; Montgat en el seu ADN té l'esport de platja. Tots hem jugat a la platja i a més a més hem competit a la platja. Agafem el Malamar; fem instal·lacions municipals; fem instal·lacions d'esport de sorra. Ens treure’m problemes a la platja a l'estiu quan hi hagi molta gent. Disfrutem-lo, aprofitem-lo i recuperem-lo per nosaltres. I si és així si us plau canvia-l’hi el nom, posi-li Bonamar; que potser anirà bé.

3a. Pregunta.

El Sr. Abad (MES) diu la propera pregunta va dirigida al Sr. Abad, com que el Sr. Abad no hi és potser em podria posar un mirall. Ah¡ parlant de miralls li volia preguntar pels miralls. Perquè li volia dir que em mires als ulls i li volia donar les gràcies per les atencions i la dedicació que em té a les coses que li pregunto i li suggereixo. Faci-li arribar estic molt content per la seva atenció; una altra cosa és que els miralls encara no hi són. 4a. Pregunta.

El Sr. Abad (MES) diu amic Salguero, als plens les preguntes ens les fan fer tipus bombardeo, cosa que no estic d'acord, perquè amb el tet a tet és fàcil que ens contestem tot; em deu dues respostes del Ple del mes passat. Les hi recordo. Tenen els elements de protecció individual els treballadors de la brigada municipal?; està feta la valoració de riscos laborals? Em deu les dues preguntes del Ple passat.

1er. Prec

El Sr. Abad (MES) diu el passat Ple em vaig sentir ofès per paraules dites aquí; no m'agrada sentir per representants del nostre poble paraules referents als empleats de la brigada municipal; paraules com: mal a propósito; mala idea de la persona que lo hace; mala intención o se hace con mala fe. Aixó es va dir en aquí al Ple. Nosaltres estem aquí escollits pel poble democràticament per controlar-los a vostès, auditar-los, jutjar-los i fer el que calgui, a vostès; vostès són els responsables del treball de l'Ajuntament. I Sra. Alcaldessa, li demano que soc de Montgat, si cal foti un cop de puny sobre la taula. Vostè té la potestat de que això no passi més. Gràcies.

PREGUNTES DEL SR. PABLOS (C'S)

52


1a. Pregunta.

El Sr. Pablos (C's), diu a ver una que me comentan que en el paseo de las moreras, las bicicletas que parece que no está marcado el terreno, claro lástima que no, no sé si es del Sr. Salguero o del Sr. Abad, el tema; intentar evitar a ver si las bicicletas no pasan por donde están los peatones; porque como no está marcado el carril bici, en el trozo de las moreras que es la parte asfaltada evidentemente a ver si se pueden desviar porque hay muchos vecinos que se están quejando del problema que van como siempre, van como locos en ese tramo y a ver si se pueden desviar que vayan entonces por la calle asfaltada donde los coches tienen que hacer la rotonda delante del monumento del 11 de setiembre; a ver si se puede porque me están llegando muchas quejas de muchos vecinos.

2a. Pregunta El Sr. Pablos (C's), diu Sr. Salguero esta si es suya; está pasando como la fuente que ya está acabada; pero estoy esperando que vaya usted a verla y cuando vaya a verla avíseme que le explicaré dos cositas de la fuente. Las suciedades de las palomas de la escalera dichosa Sr. Salguero. Van pasando los meses, los vecinos se me están quejando que no puede subir porque son personas mayores, son ancianos y no se pueden agarrar, es peligroso todo el suelo sigue estando lleno de excrementos de las palomas; solución: que vaya algún especialista a buscar una solución pero hay que encontrar una solución, digo yo. O quitamos la escalera, la tapiamos, la anulamos o eliminamos pero lo que no puede ser es que este llena de excrementos de palomas y las personas mayores no pueden agarrarse a la barandilla porque esta toda sucia. Y creo que llevamos ya varios meses con el tema que lo estoy comentando mes a mes i alguna solución habrá que poner. Espero que se ponga.

3ª. Pregunta.

El Sr. Pablos (C's), diu me han comentado, imagino que eso es problemático, que en la fábrica de la Porcelana de la Montgatina que está habiendo problemas de roturas de cristales que están cayendo a la vía pública y que parece ser que algún vecino que tiene acceso des de su casa al techo que está viendo como que las chimeneas que están como bastante podridas. Me imagino que eso es complicado que des de el Ayuntamiento, pero no sé si se podría hacer algún tipo de o si existe alguien de titularidad para ponerse en contacto y ver si se puede revisar el tema de los cristales que se rompen o tener alguna revisión porque se ve que ha habido casos de haber unos días de mucho viento romperse cristales y caer a la acera y estar pasando personas por allí; entonces si podría hacerse algo.

El Sr. Pablos (C's), diu otro punto que tenia era el tema de la televisión pero por fin bienvenidos otra vez; ya no tengo que preguntar por ellos; ya lo tacho.

4a. Pregunta.

El Sr. Pablos (C's), diu otro tema que nos han comentado algunos vecinos es la problemática que se encuentran sobre todo los que tienen titularidad en los huertos a la hora de aparcar porque evidentemente aquella zona es casi imposible y el único espacio que hay es el aparcamiento del Centro Cívico; con lo cual entre los que van a los huertos más los que van a usar el Centro Cívico el aparcamiento que hay es mínimo y no da.

53


Entonces yo he estado ojeando y he visto que hay un terreno que es de uso municipal de servicios que es justo donde está la, donde ÓMNIUM puso la bandera Estelada ese terreno que evidentemente me he acercado y lo he estado mirando la rampa está intransitable hay unas zangas inmensas pero pregunto ¿podría habilitarse ese terreno, acondicionando el suelo, la rampa y la tierra, para que aparquen los propietarios de los huertos? Yo creo que lo agradecerían porque sería un espacio a ganar de aparcamiento para ellos y para también los del Centro Cívico no encontrarse con problemas que esta siempre el parking lleno; es otra propuesta.

5a. Pregunta.

El Sr. Pablos (C's), diu hemos visto por internet con gran alegría la licitación del chiringuito del parque del tranvía. A ver si conseguimos que en ese barrio tengan el chiringuito en condiciones y esté funcionando. Como siempre nos hubiese gustado que hubiesen contado con nosotros simplemente o que fuese con voz para poder colaborar porque me ha dado por leerlo como siempre, porque no sé porque me da por leer, no sé por qué; tengo un defecto muy tonto. Me he encontrado que en el Pliego de condiciones técnicas en el punto número 4 especifica que el horario máximo será hasta las 2 de la madrugada. Y que después dependiendo de las fiestas de San Jordi, San Juan o las fiestas de fin de año lo que sea que bajo decreto de Alcaldía o bajo un informe técnico podrían alargarse. Y curiosamente sigo leyendo y en las clausulas administrativas especifica en el punto número 9 que el horario será en invierno hasta las 8 de la tarde y en verano será hasta la 12 de la noche. Entonces, ¿a qué horario nos acogemos, cuando ese señor coja el chiringuito? ¿A las 12 de la noche que pone las clausulas administrativas o a las 2 de la madrugada que pone en el pliego de condiciones técnicos? Más que nada por; yo lo he leído y me ha creado una dualidad.

6a. Pregunta.

El Sr. Pablos (C's), diu y después por ultimo dualidad que se me duplica con un tema que hace muchísimos meses que comentamos y que solicitamos a este equipo de gobierno, nos dijeron que si, pero seguro que nos dijeron que si para callarnos la boca y era el revisar la ordenanza de terrazas. Ese tema, se nos acerca el verano y nos hubiese gustado que ya se hubiese creado una mesa de trabajo, ojo solo una mesa de trabajo para estudiar y valorar y ponderar un poquito algunos puntos porque de entrada también yo me he encontrado leyéndome la ordenanza de terrazas alguna incongruencia precisamente una de ellas y la puede mencionar rápido, no recuerdo ahora mismo el punto pero sí que es verdad que menciona que el horario de verano de cerrar la terraza tal y como está ahora es a las 12 de la noche y que se dan 20 minutos de tiempo para recogerla; pero en un momento determinado del escrito que se hace muy largo se menciona una normativa de la Generalitat y esa normativa de la Generalitat prohíbe, exige que a las 12 ha de estar todo recogido; con lo cual nuestra ordenanza a la hora de aplicarla nos vemos obligados a que le estamos dando permiso hasta las doce de la noche pero realmente le estamos dando hasta las doce menos veinte. Porque a las 12 en punto según la Generalitat tiene que estar; con lo cual veo algunas incongruencias que no tienen sentido; pero sobretodo nos gustaría que pusiesen ustedes en marcha esa revisión de ordenanza de terrazas si realmente tienen ustedes ganas de hacerlo como parece ser que demostraron que si.

PREGUNTES DEL SR. GARCIA CIU

54


El Sr. Garcia (CiU) diu intentaré curtetes perquè també haig de dir que aquest sistema no estem gaire d'acord nosaltres. És una bateria de preguntes que al final no saps de què anava l'inici de la pregunta.

1a. Pregunta.

El Sr. Garcia (CiU) diu, Sr. Salguero, el edificio clos en el Casc Antic, té uns pals aeris que eren provisionals i que fa un any que li estem demanant: vostè ens va dir que en el primer trimestre estarien fora i no estan fora. M’agradaria saber quina previsió té i si de veritat ho estan fent o m'ho va dir per dir-m'ho. Jo vull creure que no.

2a. Pregunta.

El Sr. Garcia (CiU) diu l'oficina de la Montgatina advertir a l'equip de govern que l'han ocupat i recordar-li’s que Montgat té interessos en aquest edifici per deutes pendents amb el propietari que no era la Ceràmica Montgatina sinó la patrimonial que llogava els edificis els equipaments a Ceràmica Montgatina; per tant Montgat encara podria fer efectiva aquest deute, escolti hi ha moltes necessitats ja que tenim tantes necessitats socials i de fer coses i d'equipaments com diuen vostès, podríem aprofitar i aquí tenim un edifici que si que es cert que està en zona verda i té afectacions i tots sabem com esta, però és un edifici que podríem fer servir per equipament municipal perfectament. La pregunta és si ho saben i en quin estat està el cobrament d'aquest deute?

3a. Pregunta.

El Sr. Garcia (CiU), diu en quin estat està la cessió dels terrenys a la Generalitat de Catalunya per construir l'escola o escola nova institut que deia el Regidor en el Ple passat; si és que han iniciat i quines mesures prendran de cara aquest comunicat que ha fet o aquest anunci d'intencions de la Generalitat de triplicar línees a l'escola Marina. Jo els hi recordo i vostè Sra. Alcaldessa que era la Regidora d'Ensenyament teníem el compromís del Director General de Centres Públics de no triplicar l'escola Marina; vull creure que serem capaços, nosaltres ja no vostès; si hem d'ajudar ajudem, de fer complir aquesta paraula del Director General. És un curs diferent però jo crec que la paraula de la Generalitat, si el Director és el mateix no sé si és el mateix o no, però no sé si vostès estan fent alguna gestió. I en tot cas en quin estat està la cessió dels terrenys per la construcció d'aquesta escola-institut. RESPOSTES A LES PREGUNTES:

El Sr. Salguero (PRE-AR) diu si Sr. Abad me va a disculpar seguramente el pleno anterior no le entendería y hoy no estoy en disposición de darle respuesta; pero me comprometo en esta semana hacérselo si es necesario por escrito. Lo consultaré con los técnicos me pondré al día y le podre informar.

Sr. Pablos, le haré llegar al Sr. Abad el tema de las bicicletas por la zona del parque de las Moreras y no sé si hay, sé que el Sr. Abad, quería comentar algo al respecto; también levanto la mano cuando usted hizo el comentario; ¿quiere aprovechar y hacerlo ahora?.

El Sr. Abad (MES) diu información: des de Badalona fins el parc de les moreres hasta la valla tan fea que puso usted hi ha uns cartell que diuen espai compartit

55


persones-bicicletes. Màxim 10 per hora i la majoria dels ciclistes ho respectem; la gran majoria.

El Sr. Salguero (PRE-AR) diu se lo haréllegar y a ver que iniciativas tomamos al respecto. Sobre la escalera de la calle Iglesia está ya el informe técnico y se está mirando tres presupuestos para que venga una empresa a hacerlo. Como ya saben ustedes sólo tocaremos el pino aquel que está doblado que es el que afecta; se había pensado en un principio en vaciarlo un poco de contenido pero en aquel parterre los técnicos van aconsejar eliminarlo y hacer un parterre con plantas autóctonas y tal; y está al caer. Es lo que le puedo decir ahora mismo.

El Sr. Salguero (PRE-AR) diu las ordenanzas de las terrazas; ya se lo dije en su momento. Yo por mi no las tocaba; yo apoyé en la pasada legislatura el cambio de ordenanza que había que regulaba la hora de cierre. Ahora mismo en este momento dado y además hoy he tenido una reunión con los técnicos puede o no, digo puede o no, haber algún argumento que no tiene nada que ver con la hora de cierre que nos haga replantearnos el tema de las ordenanzas de terraza. Yo mi comentario al equipo de gobierno es que me va bien como estaban y me ceñí a ellas. Volveremos a valorarlo, pero seguiré en mis 13; me sirven las que hay si en una legislatura próxima viene otro regidor a cambiarla yo con todo y con eso no estoy solo en el equipo de gobierno una vez valorado con nuevos temas que puedan haber encima de la mesa para cambiarla o modificarla lo valoraremos. Pero en un principio no es nuestra idea.

El Sr. Salguero (PRE-AR) diu Sr. Francesc, no sé ahora mismo como está el tema de los palos de la callecita esta; esta misma semana intento informarle. La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu pel que fa al tema de Malamar, van venir uns senyors a interessar-se pel tema de poder ocupar l'espai que estan ara en les instal·lacions; no han tornat a venir al menys a Alcaldia; suposo que vosaltres tampoc; per mail. I no crec que hi hagi cap tipus d’interès. Ja vem parlar amb l'AMB per saber que podíem fer i estem a l'espera de poder intentar resoldre aquest tema. Però pròrroga per part nostre no n'hi haurà.

El Sr. Abad (MES) diu m'agrada escoltar això; permeti’m però és que abans he volgut anar tant depressa que m'he deixat la meitat de, pensava que vostè em diria farem un informe i jo em volia oferir que tinc la gent capacitada i amb el temps suficient per fer l'informe per fer unes bones instal·lacions esportives per esport de sorra aquí a Montgat. Gràcies.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu li agraeixo. Pel que fa al tema de la Montgatina.

El Sr. Sánchez (Esquerra-AM), diu si vostè em diu que li han fet el comentari que hi ha vidres trencats i tal; això és una propietat privada són varios propietaris, molts bancs, passarem, ho mirarem i en tot cas intentarem posar-nos en contacte amb el propietaris o amb els representants dels propietaris perquè prenguin mesures.

La Sra. Edo (CiU), diu son sis bancs.

El Sr. Sánchez (Esquerra-AM), diu si, si son bastants; i l'oficina de la Montgatina això que comentava el Sr. Francesc també es propietat d'aquests.....

La Sra. Edo (CiU), diu no, no ho és.

56


El Sr. Sánchez (Esquerra-AM), diu doncs així ens ho van fer saber. Doncs aleshores mirarem i ens assabentarem perquè així ens han vingut, ens hon han dit i ens ho han explicat.

La Sra. Edo (CiU), diu puc?

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu desprès si de cas; primer responem a totes les preguntes.

El Sr. Garcia (CiU), diu com que al Sr. Abad, se li deixa; no vull incomodar.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu ja hi som amb l'incomodar; no es preocupi. En tot cas el tema de l'aparcament dels horts.

La Sra. Ros (ICV), diu mirarem quina és la situació i aprofitarem també per parlar amb els hortolans i quantificar realment la necessitat i avaluar-lo en relació també a la situació de l'aparcament a les hores que ells van no al costat dels horts sinó al voltat perquè hi ha vegades que estem en situacions de en llocs de molta pressió a l'hora d'aparcar i ens hem d'acostumar que no sempre es pot aparcar al costat. Ells tenen la possibilitat de quan han d'entrar als horts per carregar o descarregar d'una manera justificada poder entrar en vehicle. Per la resta doncs si han d'aparcar a sota la riera doncs s'ha d'aparcar a la Riera. Ho dic perquè em sembla que la zona que vostè fa referència jo diria que és la plaça dels fruiters i a l'hora d’avaluar si convertim una zona verda en aparcament ho hem d'avaluar molt bé.

La Sra. Ribot (Esquerra-AM), diu pel que fa al tema de la guingueta i ho he comprovat és una errada material i en qualsevol cas el que serien el Plecs de Clàusules administratives són els que determinarien l'horari correcte.

El Sr. Ramírez (PSC-CP), diu pel que fa al tema de la tercera línia de l'Escola Marina i el compromís des d'Ensenyament dos temes: 1) l'escenari d'una tercera línia a l'escola és un dels que Ensenyament ha posat com a possibilitat no és un fet consumat; fins demà no es farà la inscripció definitiva a les escoles i amb aquest sentit des de l'Alcaldia i des de la Regidoria amb Serveis Territorials ja hem manifestat el nostre desacord en que es massifiquin o que posin qualsevol escola del municipi no en aquest cas de l'Escola Marina els hi hem dit la nostra visió i hem fet evidentment esmena a l'acord que hi havia signat per part de l'anterior Conseller. En quina situació està el tema de les línies d'escolarització en el municipi? Si li sembla aprofitaria per fer un breu sobre aquest tema. Recordem que el 15 de març es va presentar una proposta de Resolució al Parlament de Catalunya i seré ràpid, llegeixo, on l'aprovació d'aquesta Resolució deia que el Parlament de Catalunya insta al Govern a abordar amb l'Ajuntament de Montgat després de la preinscripció la necessitat de l'escolarització en aquest municipi i analitzar conjuntament si s'han de prendre decisions immediates; valorar i programar en el termini més breu possible la construcció d'una escola nova a Montgat i noves línies de secundària en el cas que la necessitat d'escolarització ho determini. En aquests moments en quina situació estem? Tenim uns 13-14 alumnes al municipi amb aquesta necessitat d'escolarització dins del mateix municipi; des d'Ensenyament en tot moment fan referència a l'article 175 i al dret de l'escolarització al municipi i nosaltres el que estem fent és prèviament fer-li sempre la cessió dels terrenys que tenim des de l'any 2007 i del projecte; Ensenyament sap perfectament que té a disposició els terrenys per desenvolupar aquest projecte; no només té això, Ensenyament en aquests moments té l’anàlisi demogràfic que s'ha fet per

57


via de la Diputació on es demostra que hi ha una necessitat real d'incrementar places dins del municipi; en el Pla Local d'Ensenyament que comentava abans estem desenvolupant també en aquest sentit dins d'aquest Pla la necessitat que tenim no només per places d'escolarització i per massificació sinó perquè una de les escoles que es el Salvador Espriu com ja sabeu les instal·lacions són precàries, amb tot això si que hi ha un compromís per part d'aquest equip de govern que volem fer extensió a la resta de partits del grups de l'oposició amb el qual donem i volem i estem treballant per donar tot el suport necessari per poder cobrir aquestes necessitats. És a dir per poder cobrir no només l'escolarització sinó per tenir una escola pública de qualitat; sobretot aquest és l'argument i el que estem fent. Finalitzo, la proposta de Resolució del Parlament se li ha de donar contestació i s'ha de gestionar en el moment que es facin les prescripcions tancades. Això serà en un principi en una reunió que tenim demà amb Territori; a partir d'aquí el que farem com a equip de govern evidentment treballar en aquest sentit i oferir a tota la resta de partits de l'oposició el seu suport en tot cas com ja vem fer en el moment de la Resolució fer tirar endavant aquest, que ja no és un projecte, és una necessitat. Necessitem al municipi una ampliació de places escolars o una escola-institut. Sobretot ens agradaria que quedés molt clar que aquest equip de govern aposta per la escola pública i que no fa en cap moment politització d'aquesta situació; estem parlant d'intentar cobrir necessitats i en aquest moments que sapigueu que el nostre oferiment és que anem tots junts a treballar per aconseguir cobrir aquesta necessitat i per tenir una escola pública que doni el servei que els nostre ciutadans necessiten i tenen dret.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu passaríem a la segona ronda de preguntes; Sr. Abad té alguna pregunta més?

El Sr. Abad (MES), diu no perquè li faria al Sr. Abad i com que no hi és.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu haurà d'esperar. D'acord. Sr. Pablos?

El Sr. Pablos (C's) diu si comentar a la Sra. Ros que evidentemente somos conscientes del tema del aparcamiento y cuando no puedes aparcar, sobretodo el tema de los huertos eh¡, y no puedes aparcar pues tienes que irte a la riera o tienes que dejarlo en la explanada que hay en frente la gasolinera o no te quedará más remedio evidentemente, pero por eso el comentario de esa pequeña explanada que hay ahí; y no me diga que es zona verde porque zona verde también es el aparcamiento que se ha hecho debajo de Las Baterias para poder acceder al Panoramic. Bien que se rellenó aquella zonita que el Sr. Salguero hizo aquella zona para cuando se cortó el acceso; aquello creo que es zona verde; ¿es equipamientos aquella zona? ¿No es zona verde?, ¿seguro?

El Sr. Salguero (PRE-AR) diu es zona d'equipamientos.

El Sr. Pablos (C's), diu entonces lo retiro, estaba confundido. Y bueno lo único era ver la viabilidad porque esa zona lo he visto he entrado y la verja que hay pone servicios técnicos, pone algo de servicios y entonces hay una serie de contenedores de basura. Si es zona verde tampoco habría de haber contenedores de basura. Yo era revisarlo. Si se puede utilizar y habilitar; si no se puede mala suerte para los señores de los huertos.

Y lo único comentarle al Sr. Jordi Abad que el tema de la bicicletas ya que no tenemos al otro señor Abad aquí, el tema de las bicicletas a mi evidentemente me consta que el es una persona de lo más coherente a la hora de ir en bicicleta pero todos sabemos que hay muchas personas que son realmente bastante imprudentes a la hora de ir en bicicleta y

58


son bastante incívicas; por culpa de estar personas incívicas es lo que se hacen las leyes. Planteamiento que nosotros hacíamos algunos vecinos que se me han quejado es porque se han encontrado con personas que van excesivamente rápido y además es un trozo muy corto porque es desde el Chiringuito de la Paquita hasta llegar al monumento del 11 de septiembre, porque es la única zona que esta asfaltado en la zona de las moreras no hay mas porque viniendo de Badalona todo es tierra a no ser que vengan por la carretera; entonces si solo es ese trozo de cemento el asfaltado pues igual se podría continuar que los ciclistas que ya tienen que venir des de Badalona porque no pueden venir por tierra porque hay una zona de aparcamiento con todas la vallas y todos los muros igual a lo mejor ponerlos por la, pero ojo no es por los ciclistas en general si no es por los incívicos que son los que provocan que van con exceso de velocidad y pueden provocar accidentes. Era el único comentario.

El Sr. Garcia (CiU), diu Sr. Sánchez, l'edifici de les oficines de l'antiga Montgatina més una parcel·la que conté un pou al Barri de Les Costes és propietat de ALROAR que era l'empresa que llogava els edificis els equipaments a la Montgatina; no és de la Montgatina va quedar fora de la subhasta i té, manté deutes a favor de Montgat; per tant aquest expedient va quedar sobre la taula la interventora anterior estava al corrent, suposo que hauran de recuperar aquest expedient per saber si es que ja vem iniciar o no el recobro d'aquests diners o sinó en el seu cas quedar-nos la casa, fer nostre aquest terreny que te el pou d'on sortia el manantial d'aigua que nodria la fabrica i etc.. però el problema que tenim és que l'han ocupat i per tant primer l'hauran de desocupar o no; no ho sé en tot cas nosaltres els hi advertim del perill que tenen i de les molèsties pels veïns que viuen allà.

Sr. Dimas no m'ha acabat de contestar o potser jo no he estat al tanto de la contestació però no han iniciat la cessió dels terrenys de l'escola nova; si o no? no estic segur. Entenc el seu oferiment de que tots participem i li accepto i sap que pot comptar amb nosaltres parlo pel meu grup però entenc que això és una cosa de tots; tots volem que els escolars de Montgat estiguin millor no es una cosa que ningú digui que no es pot adherir. M'agradaria fer pressió perquè el Director i li reitero el Director de Centres Públics faci el que va dir que es no triplicar l'escola Marina; com que allà hi ha el compromís vostès l'han de fer material. No sé si dir exigir simplement dir a la Generalitat que ha de fer allò que va prometre. I referent a la protecció de l'escola pública que vostè m'ha dit, jo estic d'acord pot comptar amb nosaltres, l'únic que li dic i per acabar que han perdut avui una oportunitat perfecte per defensar una universitat púbica a Montgat i la perdut per voluntat pròpia no perquè ningú l'hi hagi obligat. I és una llàstima. El Sr. Sánchez (Esquerra-AM), diu gràcies per la informació i ja ens hi posarem. Gràcies.

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu si me permite una cosa rápida sobre este tema, creo recordar que la casa está ya nos la quisieron ceder además y había un informe técnico que iba a salir mucho más caro el que realmente, con todo y con eso no estaría de más buscar el expediente a ver en qué situación se encuentra.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu en quan a la cessió dels terrenyes estem esperant que el Departament d'Esenyament Serveis Territorials ens digui realment com queda el tema dels 13 nens que es suposa que no tenen plaça aquí a Montgat. També estan mirant les segones opcions que tenen els nens perquè igual algú vol anar fora o igual no han de triplicar la línia que és una de les coses que nosaltres no volem. Evidentment el fet de triplicar un grup és dolorós i el que si puc dir que això no afecta al projecte educatiu; si que evidentment el projecte educatiu s'ha d'apartar, l'escola és la mateixa

59


l'únic que evidentment s'ha d'adaptar a que hi ha un grup més en aquell centre. Però el projecte educatiu és el projecte del centre. Per tant no afecta en els nens i nenes. A partir d’aquí això si que és exponencial tal i com l'estudi que vem encarregar a la Diputació doncs sembla ser que cada vegada va augmentant el volum d'infants això ja ens està dient que necessitem una escola; una escola nova. I això també és un punt fort per anar a reclamar a la Generalitat que ens donin evidentment una escola nova. A l'any 2007 amb el govern del PSC, ICV i ERC ja vem començar a iniciar aquests passos y formalitzar de fet l'entrega dels terrenys que hi ha aquí dalt. Crec que és on hi ha el que ha dit el Sr. Pablos l'aparcament de Panoràmic i tota la baixada; inclús es van arribar a fer una plànols uns avanç projectes que en diuen, jo no soc arquitecte, per tant em perdonaran si no ho dic correctament. En el moment que ens diguin que això és una realitat nosaltres ja farem efectiva i farem tots els tràmits per entregar aquests terrenys a la Generalitat. Com que encara no ens han respost i estem esperant a que ens diguin quina és la solució que prendran, doncs nosaltres anirem, ja ho hem parlat, ja no és el Director de Serveis Territorials sinó que és una senyora que és la Carmina no es la mateixa persona, però igualment ja li vem manifestar el fet de la Resolució que va sortir del Parlament. Ella té totes aquestes notícies, evidentment hi ha altres municipis que en contraposat del nostre estan tancant línies de P3 perquè no hi ha nens i en canvi Montgat és un bolet perquè per ells, perquè el que està fent és créixer en quan a habitants. Quan tot això ho tinguem evidentment ho traslladarem i farem com deia el Regidor Sr. Ramirez, intentarem fer una taula o ens seurem i ho explicarem i sabrem com queda tota la situació escolar en aquí a Montgat.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu Sr. Abad, però ja és l’últim.

El Sr. Abad (MES) diu a mi encara que provoqui gelos a l'amic Garcia, abans m'he deixat de fer-li una pregunta al Regidor d'Esports. Però primer i com sempre m'agrada molt rectificar al senyor de la meva dreta. Aquest senyor ha dit las “leyes se hacen para los incivicos”. No les lleis es fan per organitzar la societat. Això que quedi clar.

I amb el seu permís Sr. David, m'agradaria preguntar-li quin contracte o quina relació té l'Ajuntament amb l'empresa Live For Events C.F. ? crec que es diu així.

El Sr. Sánchez, diu l'Ajuntament no té cap contracte amb Live For Events i el que s'ha fet, suposo que es refereix pel tema de la cursa, no l'ha tingut mai, eh? Si, totes aquestes curses no hi ha hagut mai un contracte amb l'empresa ni un conveni, que ens consti, no l'hem vist mai. I bueno lo únic que s'ha realitzat la cursa amb la corresponent autorització per fer una activitat extraordinària a Montgat, però no hi ha cap tipus de contracte ni res existent.

El Sr. Abad (MES) diu la meva pregunta ve lligada no a la necessitat de fer sinó al cost de fer. Aquest any, l'any passat era Proyecto Hombre i sé com va anar el tema del Proyecto Hombre, aquest any la Creu Roja no, n'estic ben segur però crec que dels 14€ d'inscripció de fada atleta 1€ va a la Creu Roja.

El Sr. Sánchez (Esquerra-AM), diu correcte.

El Sr. Abad (MES) diu miri m'agradaria que fos al revés. Que no fos una empresa que s'en portes 13. L'Ajuntament li cobra l'ús de l'espai públic? l'Ajuntament li cobra la policia? l'Ajuntament li cobra la col·locació de tanques? És que sinó em grinyola.

El Sr. Sánchez (Esquerra-AM), diu li grinyola; l'Ajuntament fa una aportació amb una sèrie

60


d'aspectes; no li cobra la Policia; la cursa de BH la considerem i entenem que és una cursa pròpia de Montgat; l'Ajuntament el que fa es col·laborar amb la cursa aportant.

El Sr. Martín (C's), diu se hace otro turno de preguntas, porque se han hecho tres turnos ya de preguntas.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu bé vosaltres també heu utilitzat també varies vegades els dos torns.

El Sr. Garcia (CiU), diu nosaltres no.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu si vosaltres també.

El Sr. Garcia (CiU), diu nosaltres no.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu si i tant; però és igual; en tot cas passem a les preguntes del públic.

El Sr. Garcia (CiU), diu estem vetats, Sra. Alcaldessa.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu que volien parlar ara? Perdoni es que no he vist que volguessin parlar; no ho he vist en cap moment.

El Sr. Garcia (CiU), diu i tant.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu perdoni no l'he vist; si vostè vol parlar en tot cas.

El Sr. Pablos (C's), diu yo si me deja por alusiones. Me ha aludido a mí con el tema de los comentarios que se hicieron de la brigada. Y solamente quería corregir que no eran afirmaciones lo explique en su momento lo que pasa que quizás con la, la gente no lo quiso entender yo en su momento no hice ninguna afirmación de ninguna postura; eran supuestos. Y especificaba: a lo mejor es que se ha hecho de esta forma o se ha hecho por esto o se ha hecho por lo otro. El caso es que había dudas ante un trabajo en concreto porque yo no estaba hablando de nadie en concreto ni afirmé posturas ni afirmé nombres; no hablaba de nadie en concreto sino que estaba hablando de un trabajo en concreto que hace cinco meses que estaba como estaba. Y después de cinco meses de ir yo al Regidor pertinente sobre un trabajo mal hecho evidentemente después de cinco meses de estar pidiendo cuentas y en silencio, Sr. Salguero usted sabe que me he tirado cinco meses pidiéndole aquellos adoquines; evidentemente llega un momento que en algún sitio tengo que llevármelo y no me queda otro sitio que llevármelo al pleno.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu anem una mica al gra perquè sinó.

El Sr. Pablos (C's), diu vamos al grano; el comentario era que evidentemente esa reparación estaba hecha por el equipo de la Brigada, para mí la Brigada es desde el peón pasando por su jefe, su supervisor, sus técnicos sus arquitectos su Regidor i su Alcaldesa que es la máxima autoridad evidentemente alguien tiene que supervisar; entonces ante un trabajo mal hecho yo en aquel pleno expuse que o estaba mal a propósito o se le había dado mal pero eran supuestos; evidentemente yo no estaba allí y no tenía ni idea. Quien quiera coger mis palabras con mala idea que las coja; pero yo en ningún momento

61


he afirmado que nadie en concreto lo tenga mal hecho. Simplemente aclarar eso; pero evidentemente era un trabajo mal hecho. Porque ha estado cinco meses y punto.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu ja ha estat aclarida la seva postura Sr. Pablos.

PREGUNTES DEL PÚBLIC.

1) Escrit presentat per la Sra. M.A.S en data 19 d’abril amb registre d’entrada núm. E/000839-2016

Exposa:

Aquí a Montgat s’estan fent molts habitatges de protecció oficial (HPO) de venta, (el Turó del Sastre) però cap de lloguer. Voldria preguntar al Ple: No creieu que els habitatges socials de HPO haurien de ser prioritàriament de lloguer? Sol·licito:

Que la següent promoció d’habitatges de protecció oficial siguin de lloguer social HPO DE LLOGUER.” Per part dels Srs. Regidors es donen les explicacions oportunes al tema exposat.

2) Escrit presentat per PODEM MONTGAT, en data 25 d’abril amb registre d’entrada núm. 2213.

Exposa:

Que faig entre del document amb registre d’entrada 2016-E-RC-2213

Sol·licito:

Que es tingui per presentat i s’exposi en el pròxim Ple d’abril.

“Benvolguts,

Des del Cercle de Montgat considerem que en el nostre municipi cal visibilitzar aquesta xacra social i de violència que afecta a més del 50% de la població.

Una violència que, només l’any passat, va deixar més de 100 assassinades. Més de 100 noms que en molts casos quedaran en l’oblit d’una societat masclista, opressora i patriarcal.

Aquesta convocatòria es farà últim dilluns de cada mes davant la Plaça de la vila a les 20 hores. Eventualment, i fins que finalitzin les obres de l’Ajuntament de Montgat, aquesta acció és durà a terme davant la Biblioteca Tirant lo Blanc.

Allà llegirem el nom i cognoms, l’edat i professió de cadascuna d’elles, encendrem una espelma i, per acabar, farem un minut de silenci.

62


Veiem adient compartir aquesta iniciativa amb tots i cadascun dels partits polítics existents a Montgat i les diferents entitats locals, ja que entenem que es tracta d’un tema transversal per a tota la societat que va molt més enllà de les nostres organitzacions.”

Per part dels Srs. Regidors es donen les explicacions oportunes al tema exposat.

3) Escrit presentat pel Sr. M.F.M, en data 26 d’abril amb registre d’entrada núm. 2255.

Exposa:

Sobre mes passat el Ple

Sol·licita:

Hablar sobre las formas Pleno anterior. Próximo pleno 28-4-2016.”

4) Escrit presentat pel Sr. F.A.T en data 26 d’abril amb registre d’entrada núm. 2259, vecino de la calle nostra senyora de Montserrat en representación propia y de los vecinos que constan con registro de entrada 2015-E-RC-6731 del 26/10/2015.

Exposa:

Desde el 26 de octubre de 2015 vengo preguntando por las obras que hay que realizar en dicha calle y hasta ahora no he conseguido una respuesta clara por parte de esta Corporación.

Primero: ¿dónde está el dinero que la empresa adjudicataria puso para la realización de dichas obras?

Segundo: ¿Que necesita esta Corporación para poner en marcha este proyecto?

Per part del Regidor Sr. Salguero, es donen les explicacions oportunes al tema.

I atès que no hi ha més assumptes què tractar, la presidència dóna per acabada la sessió de la qual s’estén aquesta acta per a la deguda constància de tot allò acordat, signant-la la Sra. Alcaldessa juntament amb mi el Secretari, que en dono fe.

63

Ajuntament de Montgat -...

Documents

Transcript of Ajuntament de Montgat -...