0

1

Aquest quadern ha estat realitzat per Alba Sanfeliu (albasanfeliu@gmail.com). Novembre 2009. Fotografia de la portada: Graffitti de Bansky al Mur d’Israel-Palestina. Disseny de la portada: Lucas Wainer.

2

Presentació de les jornades ......................................................................3-4

Índex:

Programa ........................................................................................................5

Ponència inaugural a càrrec de John Paul Lederach, “La imaginació moral, l’art i l’ànima de la construcció de la pau”..... .................................6

Taula rodona 1: Art i construcció de pau: un apropament des de diferents disciplines a partir de la reflexió i debat entre els talleristes convidats.........................................................................................................7

Taula rodona 2: El teatre com a intervenció social: el paper del teatre de l’oprimit en la construcció de pau............................................................8-10 Taula rodona 3: La música i la construcció de Pau.............................11-13 Tallers ......................................................................................................14-18

- Clown. ................................................................................................14

- Dansa..................................................................................................15 - Plàstica col·lectiva.............................................................................16 - Teatre de l’oprimit .............................................................................17 - Música ................................................................................................18

3

Presentació de les jornades:

“La imaginació moral és la capacitat de transformar la realitat a partir de la capacitat de fer néixer alguna cosa que encara no existeix”

J.P. Lederach

En la construcció d’una cultura de pau és fonamental aprendre a afrontar els conflictes de forma creativa i noviolenta. Cal preparar-nos i educar-nos per assolir les habilitats i conèixer les estratègies personals i col•lectives que ens han de portar a desaprendre la violència. Entre aquests habilitats és important desenvolupar la creativitat i la imaginació com a elements clau a l’hora de detectar problemes i sobretot d’idear possibles solucions. En aquestes primeres jornades es va reflexionar sobre les relacions entre la creativitat i el conflicte, compartint reflexions teòriques a partir de les diferents taules rodones, i sobretot les experiències artístiques, socialitzant eines i estratègies per treballar la creativitat i la resolució noviolenta de conflictes en els tallers organitzats en el marc de les jornades, fomentant el sentit artístic que totes i tots portem al nostre interior. Tots els participants van poder assistir a les taules rodones a més a més dels tallers pràctics que es van oferir de:

• Teatre com a intervenció social • El paper del clown • Expressió plàstica • Música i construcció de pau • Dansa i moviment

Per concloure la jornada, el primer dia es va dur a terme un espectacle de Titelles amb David Laín i Contada de contes amb Maria Bassas. En el segon dia es van realitzar les ‘Clownclussions’ a càrrec de Pablo Vega, a més del concert de rap amb el grup Renacientes + Gota doble, posant el punt i final a les I Jornades de Creativitat i Conflicte UAB.

4

5

Programa de les jornades

Horaris Jornada 1: dimecres 26 de novembre

Jornada 2: dijous 27 de novembre

9:30 Acreditacions 10 a 11:30

Presentació de les jornades. Ponència: “La imaginació moral: l’art i l’ànima de la construcció de pau” a càrrec de John Paul Lederach

Taula 2: El teatre com a intervenció social: el paper del teatre de l’oprimit en la construcció de pau. Amb participants de les companyies: Impacta Teatre Teatraviesas Trans-formas Forn de teatre Pa’ Tothom Baketik

11:30 a 12

Descans Descans

12 a 13:30

Taula 1: Art i construcció de pau: un apropament des de diferents disciplines

Pep Callau, de Pallassos Sense Fronteres

Nuria Banal, de la companyia de dansa Marabal

Chené Gómez, de Creart

David Laín, de titelles per la pau

Taula 3: La música i la construcció de Pau

Jeferson Orejuela, Membre del grup de rap colombià Renacientes i de l’organització CAVIDA (Comunidades de Autodeterminación Vida y Dignidad) Kra Filié Phillip, Coordinador de la Casa d’Acollida i Aprenentatge de Gonfreville a Bouaké, de la Fundació Akwaba a Costa d'Ivori. Steff Kinglake, coordinadora del programa d’activitats culturals PACAs de l’Associació Dj’s Contra la Fam. Laura Milena Parra Fonseca, pedagoga musical, ex-treballadora a la Fundación Batuta, Colòmbia.

13:30 a 15

Dinar Dinar

15a 19 Tallers. • Teatre com a intervenció social (teatre de l’oprimit) • El paper del clown • Expressió plàstica • Música i construcció de pau • Dansa i moviment

Tallers. • Teatre com a intervenció social (teatre de l’oprimit) • El paper del clown • Expressió plàstica • Música i construcció de pau • Dansa i moviment

19:15 a 20:30

Espectacles: Titelles amb David Laín Contada de contes amb Maria Bassas

Clownclussions Concert amb el grup Renacientes + Gota doble

6

La ponència inaugural de les Primeres Jornades de Creativitat i Conflicte van comptar amb la presència de John Paul Lederach, un dels més destacats experts en construcció de pau i reconciliació. És professor de Construcció Internacional de la Pau a l’Institut d’Estudis Internacional de la Pau Joan B. Krock, de la Universitat de Notre Dame, i acadèmic distingit en el Programa de Transformació de Conflictes de la Universitat Menonita de l’Est. Dedica sis mesos de l’any a impartir classes i els altres sis a treballs pràctics en tractament i transformació de conflictes. És autor de varis llibres bàsics sobre educació per la pau, mediació i transformació de conflictes.

Ponència inaugural a càrrec de John Paul Lederach “La imaginació moral: l’art i l’ànima de la construcció de pau”.

En la seva ponència inaugural, John Paul Lederach va presentar les idees principals recollides en el seu darrer llibre “La imaginació moral. L’art i l’ànima de la construcció de la pau” (Bakeaz/Gernika Gogoratuz. 2007. Red Gernika), plantejant la pregunta “Com transcendim els cicles de violència que subjuguen la nostra comunitat humana quan encara estem vivint en ells?”. Per respondre aquesta pregunta, va donar algunes pautes als assistents:

- Cal tenir la capacitat de visualitzar una xarxa de connexions que incloguin a l’enemic. - Cal tenir la capacitat de superar el dualisme (o a favor, o en contra de nosaltres). És

molt comú en la polarització conflictiva. - En aquestes situacions de conflicte prolongat, la gent pot realitzar actes creatius. Com

podem fomentar una capacitat creativa? - Mirant a les situacions que hem aconseguit canviar i superar la violència, la gent s’ha

hagut d’arriscar. El risc de crear el què encara no existeix, o entrar sense saber què passarà en el nou camí, és la clau.

És en aquestes quatre característiques que resideix el què ell ha definit com a Imaginació Moral, és a dir, buscar un pas més enllà del què existeix. Prendre un valor d’un camí que molts no escullen. A part d’enumerar les quatre característiques implícites del què ell defineix com a Imaginació Moral, va compartir alguns exemples –recollits en el seu llibre- que ell ha presenciat on aquesta es duu a la pràctica, reflexionant del poder no violent de les arts i dels actes creatius. Per una banda s’estava referint al fet que va viure a Irlanda del Nord a la conferència “Recordar i canviar”, en relació a la cançó del cantant de folk irlandès Paul Brady “The Island” i a l’espectacle de dansa que es va oferir en el marc de la conferència (per a més informació recomanem llegir el seu llibre, pàg. 218). També va explicar altres exemples com el del violoncel·lista bosnià Vedran Smailovic (pg. 223-224) o també de la iniciativa de l’artista Carole Kane “Pètals de l’esperança” (pg. 225-226). A més a més d’aquests exemples, John Paul Lederach va fer participar al públic assistent a les jornades animant-los a formar part d’un “experiment” relacionat amb els sentits (olfacte, oïda i vista). Primer va convidar a tots els assistents a ser conscients de la respiració durant alguns segons, de com cada un de nosaltres respirava, inspirava, expirava, és a dir, posant atenció a un fet tan simple com el respirar, complementant la pràctica amb la interioritat, convidant als assistents a tancar els ulls. Acte seguit, va convidar a tothom a escriure les seves vivències, en un paper, sense parar d’escriure ni pensar en el què s’escrivia durant uns tres minuts. Aquesta activitat la va repetir posteriorment amb l’oïda (amb ulls tancats), i amb la vista. Acte seguit, va convidar als participants a rellegir cadascú els textos que havien escrit, demanant que cada persona subratllés, dels tres exercicis, les paraules més importants per a ells i elles. Després va convidar a l’audiència a escriure un poema o text breu amb les seves vivències animant a socialitzar-les i compartir-les. Mitjançant aquesta activitat, Lederach va demostrar que és necessari un canvi de cosmovisió, i que tots aquells i aquelles interessades en la resolució de conflictes, han d’imaginar el seu treball com un acte creatiu.

7

Taula rodona 1: Art i construcció de pau: un apropament des de diferents disciplines a partir de la reflexió i debat

Ponents:

Chené Gómez, president de l'ONGD Creart, artista i educador artístic. <http://.creart.org.es/> Núria Banal, Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació. Formació en Art Teràpia i Dansa Lliure (Malkovsky). Formadora especialista en Dansa Lliure, Expressió corporal i Expressió plàstica. <http://www.marabal.org/> David Laín, titellaire i fundador de la Companyia de titelles L’Estenedor fa 32 anys. <http://www.estenedor.com/> Pep Callau, Pallassos Sense Fronteres, Pep Callau i els Pepsicolen. <http://www.pepcallau.com/> Marta Mercadé, Moderació.

Desenvolupament:

En aquesta primera taula rodona es va reflexionar sobre el paper de l’art en la construcció de la pau, on els ponents van intentar assenyalar algunes característiques implícites en l’art que els hi permet treballar per la pau mitjançant les seves disciplines artístiques (expressió plàstica, dansa, titelles i el clown); reflexionant també al voltant de la creativitat, així com de les dificultats o resistències que es troben en el seu treball diari, i també al voltant del paper universal de l’art. Chené Gómez, que dirigeix l’ONGD Creart, i qui duu a terme tallers d’expressió artística a diferents llocs del món, com per exemple Palestina o Senegal (llocs afectats o bé pel conflicte armat o per la pobresa), va destacar la importància de l’art per aportar un punt de vista diferent, ja que permet el treball amb les emocions a través de la creativitat. Una de les dificultats o resistències en el seu treball diari, tal i com va comentar és la necessitat de convèncer i de demostrar que l’art serveix per alguna cosa. Núria Banal va emfatitzar en el paper del llenguatge artístic ja que segons ella hi ha moltes coses que no es poden dir amb les paraules. Cal entendre l’expressió artística com un sentir, comprensió... Segons ella, la dansa i l’expressió corporal poden donar aquest sentit d’amplitud de percepció. Per una altra banda va voler deixar clar que la creativitat no és exclusiva de l’art. David Laín qui dirigeix la companyia de titelles L’Estenedor des de fa més de trenta anys, va comentar que qualsevol manifestació humana té moltes coses d’irracionalitat, i que en la creació artística hi ha d’haver una llibertat absoluta però amb direcció o intenció determinada, ja que sinó l’art és asocial. Cal la reflexió i la intencionalitat. Pep Callau, va centrar el seu anàlisi partint d’anècdotes i vivències personals viscudes en diferents expedicions amb Pallassos Sense Fronteres, reflexionant sobre el paper del clown en la construcció de la pau i també dels xocs culturals. La seva intervenció va estar marcada per un gran sentit de l’humor.

8

Taula rodona 2: El teatre com a intervenció social: el paper del teatre de l’oprimit en la construcció de pau.

Ponents:

Mariana Villani- Teatraviesas. <http://teatraviesas.blogspot.com/> Gus Bas- Impactateatre. Llicenciat en psicologia. Actor, educador i formador. <http://www.impactateatre.org/> Orla Hasson- Baketik, <http://www.baketik.org/> Montse Forcadas- Forn de teatre Pa’tothom, <http://www.patothom.org/> Carles Vidal, Moderació.

Desenvolupament:

“Crec que el teatre ha de portar felicitat, ha d’ajudar-nos a conèixer millor el nostre temps i a nosaltres mateixos.

El nostre desig és conèixer millor el món en el que vivim per poder transformar-lo de la millor manera.

El teatre és una forma de coneixement i ha de ser també un mitjà per a transformar la societat.

Pot ajudar-nos a construir el futur, enlloc d’esperar passivament a que arribi”. Augusto Boal

Aquesta taula rodona va comptar amb la presència d’integrants de diferents companyies de teatre de Barcelona i del País Basc. Primerament, Mariana Villani te Teatraviesas, va encarregar-se d’introduir el què és el teatre de l’oprimit (TO). Tal i com va comentar:

“TO no és el que erròniament es diu teatre social. És un mètode que consta de 7 tècniques diferents, desenvolupat per Augusto Boal en els 70. S'ha anat adaptant a les necessitats de cada país i societat. Boal feien un tipus de teatre de denúncia, pels pobles, camps… i sempre acabaven agitant al públic. De mica en mica el teatre es va convertir en l'ús de totes les tècniques per a treballar amb la pròpia gent i trobar entre totes la manera de canviar la realitat. A partir d'aquí va començar el teatre-imatge; el teatre fòrum –mostrar una situació opressiva on els espectadors poden canviar la realitat-; el teatre invisible –on el públic no saben que són partícips d'una obra de teatre-; el teatre legislatiu –similar al teatre fòrum però en el qual s'acaba amb projectes de llei; i el teatre de l'oprimit; i també l'arc de Sant Martí del desig; i també el teatre periodístic –anàlisi de les notícies del diari a partir de tècniques teatrals-“.

La primera pregunta dirigida als ponents va ser Perquè utilitzeu el teatre? Orla Hasson va comentar que fins el dia d’avui, no ha trobat cap cosa que l’ompli tant personalment alhora de buscar canvis i de transmetre. En els últims tres anys ha estat treballant amb infants dels 8 als 12 anys. Inicien una obra que presenta problemes i acaba en crisis, on els infants han de trobar el diàleg i buscar la solució. El públic puja a l’escenari i es posen al lloc dels oprimits. Aquesta forma de resoldre problemes davant teu, on no ets tu, poden donar respostes a la seva vida diària que potser ells no poden resoldre, tal i com va comentar. Segons ella amb aquest mètode, prenent distància, que a la vegada et permet més seguretat, es pot veure més llum. Aquesta tècnica suposa fer un assaig per la realitat, ja que no t’estàs enfrontant amb l’opressor de sempre, sinó que estàs davant d’un actor, però amb les teves paraules i accions estàs

9

veient, o provant la possibilitat de canviar. La teva ment, imaginació... podrà recordar el què estàs fent. Hi ha canvis. Cal donar un espai, una oportunitat. Gus Bas va centrar la seva reflexió partint de la base que tothom porta l’art a dins seu. A més a més, segons ell el teatre sense conflicte no existeix. És important la part del risc dins de les accions del teatre fòrum. Per transformar la realitat, cal arriscar. També cal provocar la reflexió i enviar preguntes. No pretén respondre, sinó fer preguntes per transformar la realitat en la que estem vivint. El TO lluita a favor de la justícia, desmecanitza, allibera i transforma. Totes les opressions són vàlides, i totes serveixen si alguna persona les pateix. A partir d’aquí es col•lectivitza per canviar. Segons ell, les eines del TO ens empoderen, i ens permeten assajar la realitat. Per una altra banda Montse Forcadas va centrar el seu anàlisi en el teatre com a disciplina artística que pot contribuir a una cultura de pau, tot i que el seu anàlisi no va arribar a respostes categòriques. Segons ella la pau és un terme molt ambigu, idíl•lica, moralista i sempre està de part del guanyador. També va comentar que si parlem de com podem contribuir a que un col•lectiu arribi a un punt determinat, ho podem fer mitjançant el teatre, sempre i quan el col•lectiu desitgi un canvi i puguin transformar-lo, ja que si no és així, seria com ‘evangelitzar’. Segons Mariana Villani, el TO tracta d’analitzar la realitat per transformar-la, considerant que el punt més important és la transformació que fem de nosaltres mateixos. A vegades parlem de transformar la societat com si fos alguna cosa externa, però no és així. Transformant-nos nosaltres mateixos, transformem la societat. Segons ella no estem buscant una solució, sinó que fem moltes preguntes, i ens adonem de les diferents alternatives que poden haver-hi i en aquesta direcció busquem el canvi. Des del TO hi ha una premissa que és que contribuïm a la pau, però no a la passivitat. La pau és també una paraula pervertida. Des del TO busquem la pau en el seu més ampli significat, com una lluita per la justícia social. La segona pregunta que es va adreçar als ponents va ser respecte als límits que es trobaven en el seu dia a dia en el TO. Orla Hasson va comentar que treballant a Irlanda del Nord els límits eren coses que els tocaven a tots: pressupostos, subvencions... actualment, que està al País Basc, comenta haver-se trobat recolzada, implementant un programa realitzat prèviament a Irlanda i que està funcionant molt bé. Els límits, apareixen en el moment de voler fer coses amb altres. També creu que el TO al País Basc no està molt desenvolupat i no és molt comú, a diferència d’Irlanda, on podia compartir-ho amb molta gent. Segons ella, cal recuperar la idea de que els artistes som els ésser humans, som éssers creatius. Tal i com va comentar, quan va arribar al País Basc i utilitzava la paraula artista, li dèien que només n’existien 5 al País Basc d’artistes... Un dels altres límits amb els que ha de lluitar, va confessar ser ella mateixa, del què és capaç de fer, d’aportar... cal acceptar els límits en un mateix i crear a partir d’aquí. També va comentar que un altra límit seria que nosaltres mateixos no volem acceptar les nostres realitats. Segons Gus Bas, ell creu que un dels límits és que en aquest país no hi ha cultura teatral. Partint d’aquest punt segons ell, cal molta consciència de que el teatre serveix per alguna cosa més. El teatre serveix per conscienciar i és més important del què sembla. A més a més, creu que està contaminat per masses idees prèvies, per diners... però el què més li preocupa és que la gent no sap perquè serveix el teatre. També hi ha una altra limitació que és que no tenim o ens costa tenir continuïtat en els projectes, fet que el TO necessita. Segons ell cal també fomentar el treball en xarxa, en la que també hi sigui el nostre enemic. Tal i com va expressar “L’única cosa que em fa por és el dia que algú de nosaltres es sorprengui de dir als nostres fills i filles, Jo a la teva edat també pensava que podia canviar les coses...” . Mariana Villani va enumerar diferents límits amb els que es troba en el seu treball diari:

- Per una banda, els oprimits i les oprimides, que són els qui estan més perjudicats. - Haver d’explicar i justificar-se en cada projecte, el perquè. - També que hi hagi certa por a Europa per utilitzar el concepte oprimit/opressor. - La qüestió econòmica. - Límits personals, imposats pel vertigen de viure i treballar en molts temes alhora.

10

- Un altra límit són els personals. - També la impossibilitat de recollir propostes realitzades en fòrums de teatre i impulsar-

les endavant. - Una altra limitació és poder crear grup, estar i funcionar dins d’aquest. Crear un grup en

el que cal crear confiança, implica esforç, aprendre a escoltar, el respecte, la individualitat dins del grup...

- Finalment va destacar la coherència. Tal i com va expressar, com es pot ser coherent amb un mateix? Per exemple, de qui acceptes les subvencions...

Finalment Montse Forcadas va comentar que un dels límits principals és que a Europa, es creu que el TO no es necessita. Segons ella hi ha una certa prepotència, i posen diferències en diferenciar l’art teatre del teatre de l’oprimit. Molts creuen que no serveix, “El teatre... això no canviarà res”. És una tàctica per a tots els fòrums en els que treballem. El TO ha nascut perquè el què vol és canviar la realitat. Un dels altres problemes amb els que s’ha trobat és amb les institucions. Per exemple va comentar que tenien una obra titulada “Amina busca feina”, que comptava amb la participació de diferents col·lectius d’immigrants, en la que els hi demanaven que representessin l’obra però gratuïtament, fomentant la idea reiterada de que el treball, per ser social, no s’ha de cobrar, afavorint a que no es dignifiqui el treball i que sigui un mal vici.

11

Taula rodona 3: La música i la construcció de Pau

Ponents:

Jefferson Orejuela, membre de l’organització CAVIDA (Comunidades de Autodeterminación Vida y Dignidad) al Cacarica, del departament del Chocó, Colòmbia, una comunitat afrocolombiana desplaçada que habiten a la conca del Riu Cacarica. També és membre del grup de rap Renacientes, que va sorgir en el marc d’uns tallers per joves desplaçats, i que a través de la seva música intenten donar a conèixer les històries viscudes a la comunitat. <http://www.myspace.com/renacientes> Laura Milena Parra Fonseca, pedagoga musical, ha treballat amb persones amb dificultats en el aprenentatge i també en institucions que recolzen a comunitats vulnerables com és la Fundación Batuta, és a dir, el Sistema Nacional de Orquestras Sinfónicas Juveniles e Infantiles de Colòmbia, que acull, mitjançant programes d’educació musical, a poblacions de baixos recursos i amb problemes de desplaçament per la violència armada. <http://www.fundacionbatuta.org/INICIO/tabid/36/Default.aspx> Kra Filié Phillip

<

, Coordinador de la Casa d’acollida a Gonfreville, Bouaké, Costa d’Ivori, que juntament amb la fundació Akwaba porten a terme projectes i activitats relacionades amb el VIH/Sida i projectes d’àmbit educatiu, formant a menors que han participat activament del conflicte armat del país mitjançant l’ús de diferents mitjans d’expressió artístics, entre ells la música com a instrument de desenvolupament personal i comunitari.

http://fundacioakwaba.cat/web/ca/node/394> Steff Kinglake

<

, coordinadora del programa d’activitats culturals d’Acció Social (PACAS) de l’associació Dj’s contra la fam, una organització de caràcter socio-creatiu que coordina projectes culturals multidisciplinaris com a eina de transformació social. Pacas realitzen tallers gratuïts de contingut artístic urbà contemporani (fotografia digital, cine, dj’s...) amb col·lectius de risc a Barcelona i els voltants.

http://www.djscontralafam.org/> Alba Sanfeliu, moderació.

La música i la construcció de pau:

En aquesta taula rodona es va reflexionar sobre el paper de la música en la construcció de la pau, focalitzant en el paper de la música en els respectius àmbits d’actuació dels ponents, així com de les limitacions d’aquesta disciplina artística per construir la pau. Donat que la majoria dels ponents provenen de països que viuen o han viscut en situació de conflicte armat (Colòmbia i Côte d’Ivoire), se’ls hi va demanar la opinió sobre si creien que els temps de violència són més favorables per potenciar la creativitat que els temps de pau. Jeferson Orejuela, va comentar que des de l’any 97 la seva comunitat va ser desplaçada del Chocó a Antioquia. A partir d’aquí ell i els altres integrants del grup al qual forma part, van tenir la necessitat d’arribar als joves així com crear consciència de la situació que estaven vivint. Tots ells provenen de famílies implicades en la música i per ells tal i com va comentar “ha estat una eina per ajudar a entendre i unificar, entendre que ens estem matant entre nosaltres i que el punt de mira del conflicte som els joves. Usem el rap com a mitjà de comunicació, d’unir, com una eina de pas, per trencar barreres”. Ell va assenyalar el treball de sensibilització que fan a través del rap com a forma de resistència, diàleg i desenvolupament de les zones humanitàries, arribant a diferents pobles per relacionar els joves i educar perquè entenguin que el conflicte colombià no es resoldrà amb les armes. Respecte als resultats esperats amb la utilització de la música va comentar que tot dependrà de com aquesta sigui treballada. Evidentment que sempre es poden trobar obstacles en el procés, però la clau està en aprendre d’aquests. Per exemple va comentar l’anècdota que durant l’any 2003 un operatiu de l’exèrcit va arribar al seu poble just quan ‘Renacientes’

12

estaven finalitzant un taller amb una cançó sobre els militars i els paramilitars. Els militars van detenir a 20 joves, i volien que aquests es sumessin a l’organització. Temps després el grup va estar fent un concert en el qual hi havia el militar que havia detingut a aquests vint joves. El grup, li va donar el cd que havien editat, i quan se’l van trobar de nou, el militar els hi va comentar que la cançó que més li havia agradat era la que parlava dels desplaçaments, reconeixent el treball que feien. Finalment, va deixar l’exèrcit. Respecte a la creativitat, va comentar “La creativitat està en les persones, en temps de pau no n’hi ha més ni menys que en temps de guerra, el que et va passant a la vida et va fent reconèixer la capacitat de desenvolupar la creativitat, en una situació que necessitava treure em va sortir pel rap, no m’ho esperava i sorgeix, els temps que vius et desperten a fer coses”. Laura Milena Parra va parlar al voltant de les activitats que la fundació Batuta duu a terme amb joves i infants afectats per la violència a Colòmbia. Va fer breus pinzellades sobre el conflicte armat que viu el seu país, destacant alguns dels actors enfrontats, les conseqüències del conflicte (desplaçaments, amb les dificultats posteriors d’adaptar-se a les grans ciutats, així com trobar feina...). Batuta, en aquests contextos, tal i com va comentar “Busca generar un ambient de possibilitats diferents per a infants i joves a través de la música per entendre la vida d’una altra manera, la música dóna protagonisme i per tant reconeixement, però també educa en reconèixer a l’altre i deixar-li també espai d’actuació. La música els permet reconèixer un model diferent als models violents que quotidianament viuen. A través de la música poden expressar les tensions i frustracions, poden crear i expressar i per tant canviar i transformar. La música també ajuda a prevenir malalties psicològiques perquè els permet expressar les sensacions que genera la violència, permetent una manera de processar-les”. Sobre les limitacions va comentar que “Al ser un recurs expressiu admet moltes opinions. En l’ús de la música es proposa ajudar en el procés, no s’esperen uns o altres resultats, es treballa a mesura que sorgeixen problemes o coses interessants. En els projectes de Batuta es trobaven molts nivell de deserció, aquesta és una limitació de la situació social, la cultura dels pares que no hi dóna importància i castiguen als joves i infants a no anar-hi ja que consideren que és perdre el temps, o per part dels nois no voler estar a un lloc pautat preferint poder estar al carrer, dient als pares que van a Batuta”. Respecte al paper de la creativitat en situacions de violència, va comentar que “Les persones en situacions difícils desenvolupem més la creativitat i tenim capacitat d’obrir moltes alternatives per resoldre aquests problemes, això és el fet real de ser creatiu, establir vincles entre coses que no hauríem pensat”. Kra Filié Phillip va venir en representació a la

Casa d’Acollida i aprenentatge a Gonfreville, Bouaké, Côte d’Ivoire, en la que duen a terme treball amb infants en situació de risc social i amb dificultats d’integració a la comunitat. Després de fer un breu context de la situació del país a partir dels anys vuitanta, arrel de que comencés la guerra al país en el 2002, van començar a treballar amb els infants víctimes de la guerra, afrontant el problema concret dels menors soldat, a més de la generalització de violacions dels drets dels infants que van haver d’afrontar. La Casa d’Acollida duu a terme projectes amb l’objectiu de desmobilitzar i reintegrar els infants a la comunitat. Primer de tot re-ubiquen els infants amb les famílies, a més d’integrar-los en el sistema educatiu o laboral. Quatre-cents infants han passat pel centre, passant per diferents fases. En la fase curativa –psicosocial-, quan els infants estaven força desubicats a nivell personal, mitjançant l’ús de diferents disciplines artístiques –com el teatre, la música i el ball-, se’ls va demanar que expressessin tot el què havien viscut, així com imaginar com era el món en el que volien viure. Utilitzen la música perquè al país hi ha una cultura tradicional important, al país baulé s’usen els tambors parlants a través de la música i és indissociable dels valors de la societat. En els pitjors anys de crisis la música va tenir un paper molt important per fer denúncia i enviar missatges polítics. La música és un instrument poderós perquè les comunitats l’escolten molt i els arriba, tal i com va comentar.

En els seus projectes persegueixen l’objectiu d’afavorir a la participació dels infants, i perquè tant ells com els joves analitzin i coneguin aspectes positius i negatius del què estan passant i a partir d’aquí sensibilitzar a la comunitat. Traslladar aquesta percepció a la comunitat pot tenir

13

efecte positiu o negatiu segons el canvi que els joves vulguin. Actualment estan en una fase inicial del projecte però va comentar que aquest és un dels riscs actuals que han d’assumir. Sobre el paper de la creativitat, va comentar que “El context és important per desenvolupar la creativitat, la creativitat està dins de les persones i el context influeix a que la desenvolupin. En un context de violència hi ha més necessitat d’expressar emocions. En el meu context vaig notar que la gent se sentia oprimida i que la música permetia expressar. En situació de pau la creativitat pot tenir condicions més lúdiques, però en situació de violències té molt a veure amb un compromís amb el context”. Finalment Steff Kinglake va venir en representació a l’associació Dj’s contra la fam, associació que pretén cridar l’atenció sobre la pobresa que hi ha a Barcelona i rodalies, sobre els problemes locals… destinant els beneficis de les seves intervencions a entitats socials d’aquí. El seu mètode de treball consisteix en fer calendari de tallers amb centres cívics, amb joves, amb presos, sense sostre, i adolescents i joves a través de tallers de dj’s, facilitant material i tècniques. Indirectament treballen els drets humans. Treballen amb grups de joves de diferents països i creen espais de coneixement i per compartir i intercanviar experiències. És una manera d’aprofitar la creativitat d’aquests nois i noies i de donar-los l’oportunitat de fer-ho facilitant les eines per dur-ho a terme. Respecte a les limitacions, va comentar que en els tallers, posen més èmfasi en el procés que no pas en el resultat final. També que sovint veuen amb dificultat mesurar o quantificar els resultats de les seves activitats, ja que es fa difícil explicar el procés de cadascú o dels aprenentatges obtinguts. Ja per acabar, va reflexionar sobre el paper de la creativitat en temps de pau o violència. Segons ella “La música és un espai on podem criticar tan moments de pau com de violència, els temps de pau donen per pensar i reflexionar d’una altra manera i en temps de violència la gent també té coses per expressar de les experiències personals”.

14

En aquestes primeres Jornades es van dur a terme els següents tallers pràctics:

TALLERS:

- Taller de Clown a càrrec d’Albert Vinyes. - Taller de Dansa: Joc creatiu per expressar-nos des del cos, a càrrec de Núria Banal i Esther López. - Taller de Plàstica col·lectiva: De casa al carrer, del carrer a la plaça, a càrrec d’Alex Carrascosa; i taller de producció creativa per a la comprensió del conflicte, a càrrec de Chené Gómez. - Taller de Teatre de l’Oprimit, que va ser coordinat per diferents formadors d’associacions que treballen el teatre de l’oprimit arreu de l’Estat espanyol: Impacta, Pa’tothom, Teatraviesas, Transformas i Baketik. - Taller de Música: Utilització del rap com a eina de construcció de pau, a càrrec de Jeferson Orejuela; Taller de percussió corporal, a càrrec de Sergi Ramis.

Taller de Clown a càrrec d’Albert Vinyes, que s’ha format com a clown amb Jango Edwards, Jonny Mellville, Marcel Gros, Eric de Bont , Michelle Dallaire& Pierre Pilate i Bru Oliveras. Ha treballat desde l’any 1991 amb Gog i Magog, Nets i Polits, ClownFish, Fools Militia i Kamchàtka, a més de diverses col·laboracions puntuals amb moltes companyies i clowns. Col·labora amb Pallassos sense Fronteres des dels seus inicis com a expedicionari, fent xerrades i creant i representant el primer espectacle de sensibilització anomenat No Es Pot Passar

TALLER DE CLOWN

Aquest taller va consistir en: “El clown parteix de la pròpia persona que l’hi dona vida, que disposada a jugar, assumeix el rol del pallasso deixant-se portar per comportaments on l’expressió i la comunicació sincera amb el públic, amb els demès, ens ensenya com som, qui som. Estar davant d’un públic disposat a rebre rialles, és enfrontar-se amb un mateix, iniciar una lluita positiva per permetre, i voler, la rialla dels demès envers nosaltres. Prendre el risc amb el clown és voler arribar a dins nostre, deixar-nos portar per sentiments i sensacions més primàries que no pas racionals. D’altra banda, el clown ha de ser sincer amb ell mateix per poder ser veritable davant d’un públic, si no diem la veritat o no sentim de veritat, mai podrem comunicar, convèncer o transmetre allò que ens hem plantejat”. El taller va consistir en el coneixement basic de l’art del clown a traves de diversos exercicis que ens permetran transmetre sentiments; Estar present, ara i aquí dalt d’un escenari; Tenir seguretat i ser espontani al mateix temps; Escoltar i ser generós alhora de compartir escenari; i finalment aprendre diverses tècniques de gags que ens permetran construir una història còmica i divertida.

15

TALLER DE DANSA: JOC CREATIU PER EXPRESSAR-NOS DES DEL COS

Aquest taller va ser impartit per Núria Banal i Esther López (Associació Marabal) i es va treballar a partir de les tècniques de la Dansa Lliure i la improvisació creativa. L’objectiu va ser que els participants poguessin experimentar la dansa com a expressió pròpia de tot ésser humà, que ens permet descobrir noves dimensions de nosaltres mateixos i noves maneres de relacionar-nos, d’expressar-nos i de sentir. Es va explorar el potencial de les danses circulars (mandales) com a element cohesionador i es va investigar la creació des del moviment propi com a element que permet transformar els conflictes en el marc del que és simbòlic. Els objectius que va perseguir els tallers van ser:

- Apropar-se a la Dansa com expressió pròpia de tot ser humà, individual i col·lectivament

- Experimentar la Dansa des de el moviment respirat com eina de relaxació i

desbloqueig.

- Explorar noves possibilitats d’escolta i relació amb un mateix, l’altre i l’entorn.

- Vivenciar la dansa com mitjà de expressió, comprensió i comunicació.

- Interrelacionar joc, dansa i expressió simbòlica.

- Copsar la dansa des del nivell individual i col·lectiu: possibilitats creatives, educatives i socials.

- Conèixer diferents aspectes del dansar: danses circulars, tècniques d’improvisació...

16

TALLER DE PLÀSTICA:

"PLÀSTICA COL·LECTIVA: DE CASA AL CARRER, DEL CARRER A LA PLAÇA", a càrrec d’Alex Carrascosa, artista plàstic, 'artivista' i performer. Responsable de l'àrea d'Art i Pau del Centre d'Investigació per la Pau Gernika Gogoratuz (2003) i cofundador del col·lectiu 'artivista' ArtamugarriaK (2006), de l’iniciativa BatzArt! (AsamblArte) i impulsor dels Cercles de Cadires per al Diàleg a Donostia i Bilbao (2007 i 2008). La Plàstica Col·lectiva consisteix en la creació d'espais d'art oberts

i participatius en els quals ens servim del llenguatge plàstic, preferentment de la pintura, per a comunicar-nos i dialogar. La Plàstica Col·lectiva s'aplica fonamentalment

a la transformació no-violenta i imaginativa de conflictes. Tots i totes les participants activem simultàniament el nostre espai buit o el nostre silenci inventant un discurs propi, abstracte o no referencial [CASA-individual] i, sense fer intervenir la paraula, només a través de la pintura, entaulem relació amb les persones contigües [CARRER-interpersonal] per acabar confluint tothom alhora en el diàleg sinèrgic comú [PLAÇA-col·lectiva]. Els objectius que es van perseguir van ser: - Sanejament i complement de la comunicació verbal. - Experimentació de processos de socialització i d'integració, des de l'individu fins al grup sencer, per detectar, cada persona en sí mateixa i en conjunt, les nostres pulsions i actituds, gairebé inconscients cap els altres, ja siguin impositives o, pel contrari, respectuoses i cooperatives. - Consolidació: de la identitat personal i d'una noció d'identitat col·lectiva que implica una percepció de l'Altre, no com competència o adversari, sinó com company/a. - Re)aprenentatge de la convivència a través de propostes positives, creactives i participatives - Desenfocament dels nuclis i polaritzacions del conflicte mitjançant una disposició dels mateixos agents en diferents plans. El segon dia el taller de plàstica va ser assumit per Chené Gómez president de l'ONGD Creart, artista i educador artístic, que va dur a terme el TALLER DE PRODUCCIÓ CREATIVA PER A LA COMPRENSIÓ DEL CONFLICTE. El taller proposava explorar un procés creatiu de manipulació de materials diversos, que permetés acostar-nos a una anàlisi individual i col·lectiva de la comprensió del conflicte bèl·lic i els processos de pau. Utilitzant una metodologia participativa, aquest procés creatiu va donar lloc a la representació plàstica i simbòlica dels continguts tractats, plantejant una transformació dels mecanismes d'enteniment. Els objectius que es van perseguir van ser: - Experimentar, amb un mètode creatiu, els procediments de la comprensió del conflicte i dels processos de pau. - Valorar les possibilitats del procés creatiu en la transformació de conflictes. - Observar com un mètode creatiu pot posar en marxa diversos mecanismes d' enteniment i impulsar noves idees. - Analitzar els vincles entre l'expressió creativa i la comprensió del conflicte i dels processos de pau.

17

TALLER DE TEATRE DE L’OPRIMIT

El teatre de l'oprimit és un mètode teatral sistematitzat pel dramaturg brasiler Augusto Boal en els anys 1960. Les tècniques per a desenvolupar-lo, que reben influència de el Teatre èpic de Bertolt Brecht, comprenen, entre d’altres, el Teatre invisible, el Teatre imatge i el Teatre fòrum, i tenen per objecte transformar a l'espectador en protagonista de l'acció dramàtica i, a través d'aquesta transformació, ajudar a l'espectador a preparar accions reals que el condueixin al propi alliberament. El taller va perseguir els següents objectius:

- Experimentar des de tot el cos les característiques vinculades al pensament i al procés creatiu.

- Analitzar la vinculació entre creativitat i transformació noviolenta de conflictes.

- Valorar el potencial de l’expressió i el teatre social com a eines d’educació en el

conflicte. - Experimentar l’ús del teatre social com a eina de transformació noviolenta de conflictes.

18

TALLER DE MÚSICA:

UTILITZACIÓ DEL RAP COM A EINA DE CONSTRUCCIÓ DE PAU

Taller impartit per Jeferson Orejuela, membre del grup de rap Renacientes i de l’organització CAVIDA (Comunidades de Autodeterminación Vida y Dignidad), Cacarica, Colombia. Estudi del cas del grup de Rap Renacientes, de les comunitats afrocolombianes de la conca del Cacarica, Chocó, Colòmbia. En aquest taller es van analitzar les diferents formes en què ha contribuït el rap en la construcció de pau en aquestes comunitats, així com es van veure diferents tècniques de composició i rima per crear una cançó conjuntament amb els participants del taller. Objectius

- Donar a conèixer iniciatives d’educació i construcció per la pau a través de la música i el rap. Oferint una realitat diferent a la del rap més comercial que fa apologia a la violència, consumisme, sexe, etc., que generalment mostren els mitjans de comunicació.

- Capacitar en tècniques per l’ús del rap com a eina de sensibilització, comunicació,

transformació, recuperació i mediació. Per a més informació: <http://escolapau.uab.cat/img/programas/musica/construccion_paz_jeferson%20orejuel_.pdf >

PERCUSSIÓ CORPORAL

Taller impartit per Sergi Ramis, compositor de bandes sonores per audiovisual i Percussionista corporal. <http://www.sergiramis.com

>

La Percussió Corporal consisteix en convertir el teu propi cos en un instrument de percussió. A partir d’aquí, els sons són il·limitats. Palmes, boca, peus, etc., són en gran part els sons base dels quals es combinaran entre sí per la creació rítmica. Objectius: Curs destinat a la interiorització de la pulsació i el ritme, així com el coneixement de sons i ritmes de diferents procedències utilitzant tot el nostre potencial corporal.