ALCALDES DE GIRONA1939-1979

Jordi Galí i Farrés

Joan Maria de Ribot i de Balle

JOAN MARIA DE RIBOT I DE BALLE(Girona, 1919 - 2014)

4 ALCALDES DE GIRONA (1939-1979)

Joan Maria de Ribot i de Balle es féu càrrec de l’alcaldia de Girona de manera transitòria, durant un breu període. Va ser l’any 1957, entre els mandats d’Antoni Franquet i Pere Ordis. Tot i que va ser conseller del consistori durant uns anys, la seva activitat política no fou tan intensa, ni tan destacada, com la seva trajectòria professi-onal com a arquitecte. Va començar els estudis d’Arquitectura, a Barcelona, després del parèntesi de la Guerra Civil, període durant el qual va intentar creuar la frontera. Un cop llicenciat, l’any 1947, va retornar a Girona, on instal·là un despatx. Al llarg de la seva carrera professional, va compaginar els encàrrecs privats amb les actuacions públiques com a responsable del servei de restauració de la Diputació de Girona, un càrrec que va ocupar durant molts anys. Fou autor d’alguns edificis singulars de Girona, com el garat-ge Forné o el col·legi Maristes, i restaurador, entre d’altres, de la Fontana d’Or i del monestir de Ripoll. També va ser vocal delegat de Girona en la junta de govern del Col·legi d’Arquitectes de Cata-lunya i Balears, i des de l’any 1999 membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. L’any 1998 va ser reconegut amb la medalla President Macià. Va morir l’any 2014, a l’edat de 95 anys.

D’una família distingida

Joan Maria de Ribot i de Balle va néixer a Girona, a la plaça del Vi, el dia 24 de febrer de 1919, fill de Josep de Ribot i d’Adela de Balle. El pare, un destacat propietari, era fill d’una important família de terratinents de Camallera, on havia nascut. La mare, en canvi, era filla de Castelló d’Empúries i va fer de mestressa de casa. A banda d’en Joan van tenir sis fills més: Josep Maria, advocat que seria assassinat durant la Guerra Civil; Eduard, metge; Roser; Joaquim, també advocat; Maria Dolors i, finalment, el qui també fou alcalde de Girona, Ignasi de Ribot i de Balle.

Joan Maria de Ribot va fer els primers estudis als Maristes de la Catedral. Temps després, preguntat pel record que en guarda-va, diria: “En tinc un bon record d’ells perquè eren unes persones que educaven bé, tant en l’aspecte científic com humà” (Diari de

5JOAN MARIA DE RIBOT I DE BALLE

Girona, 24-07-2005, pàg. 78). Un cop superada l’etapa als Maris-tes, l’any 1930 va ingressar a l’Institut Nacional de Segon Ensenya-ment de Girona per cursar-hi el Batxillerat. I llavors, gràcies a les habilitats de dibuix que adquirí a l’acadèmia del mestre Aguilera i a la facilitat que tenia per a les matemàtiques, es va decidir pels estudis d’Arquitectura. Va anar a viure a Barcelona, a la travessera de Gràcia, a casa dels seus germans Joaquim i Ignasi. Interromputs per culpa de l’esclat de la guerra i per haver de fer el servei militar, va començar la carrera l’any 1940 i es llicencià l’any 1947, després d’ajuntar assignatures en cursos per fer en set anys una carrera que llavors en durava nou.

Així explicaria ell mateix els records que guardava d’aquell perí-ode (Diari de Girona, 24-07-2005, pàg. 78):

Homenatge als arquitectes Lluís Nadal, Joan Maria de Ribot i Josep Ros al Col·legi d’Arquitectes. 1995.

Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Marçal Molas)

6 ALCALDES DE GIRONA (1939-1979)

La vaig viure [la Guerra] una part a Barcelona, a casa d’uns fa-miliars. Al cap d’un any vaig intentar passar la frontera. Em van detenir i vaig estar en camps de concentració rojos a Lleida i a Manresa. Quan va acabar la Guerra, vaig estar altra vegada en camps de concentració nacionals a Lleida, fins que es va acabar aquest mal son. I llavors encara vaig haver de fer la mili. Entre una cosa i una altra van passar sis anys. La mili la vaig fer part a Barcelona, a sanitat, a l’Hospital Militar. Durant períodes podia estar a l’hospital i estudiar la carrera.

Un cop acabada la carrera, Joan Maria de Ribot va retornar a Girona, on començà la seva activitat professional a través del des-patx que hi va muntar. Destaca, d’aquella època, l’amistat que va establir amb Sartori, un arquitecte italià professor de Lausanne que l’influí en tota la seva vida professional. Gràcies a ell, doncs, va conèixer tot el moviment racionalista de l’arquitectura, i en aquest sentit va fer diferents viatges a Itàlia i Suïssa.

L’actuació a l’Ajuntament

L’any 1954 Joan Maria de Ribot va ser elegit pel terç corporatiu, un fet que li va obrir les portes de l’Ajuntament. Aleshores entrà a formar part del consistori presidit per Antoni Franquet, el qual per voluntat pròpia l’agost de 1957 va presentar la renúncia del càrrec. Aleshores, en tant que primer tinent d’alcalde, De Ribot es féu càrrec de l’alcaldia de forma interina, de manera accidental. Ja ho havia estat en anteriors ocasions, per fou a partir de l’1 d’agost, quan Franquet trameté la comunicació de renúncia, que començà presidir interinament el consistori. Pocs dies després, en la sessió del dia 4 de setembre, en fer-se efectiu el relleu a l’alcaldia, Joan Maria de Ribot proposava al consistori fer constar en acta...

su profunda consideración, el verdadero afecto e inmensa gra-titud a favor del Excmo. Sr. Don Antonio Franquet Alemany que en la primera magistratura ciudadana, ejercida con gran

7JOAN MARIA DE RIBOT I DE BALLE

acierto y eficacia durante más de diez años, ha dado pruebas de sana inteligencia, de honradez acrisolada, y de ejemplares virtudes de amor a la ciudad demostradas en la intensa labor desarrollada durante el mandato que ha redundado en extra-ordinario progreso para la urbe y de la que son testigos sin igual los propios componentes de la corporación.

La següent sessió, la del 21 de setembre, ja no fou presidida per l’arquitecte gironí, sinó pel governador civil Josep Pagés i Cos-tart. Aquell dia ja prengué possessió el nou alcalde de la ciutat, el senyor Pere Ordis i Llach. De Ribot continuaria formant part del nou Ajuntament, fins al 1961.

L’arquitecte

Un cop fora de la política municipal, Joan Maria de Ribot va conti-nuar la seva tasca com a arquitecte, tant a través del seu despatx privat com des del servei de restauració de la Diputació de Girona. Alguns dels edificis emblemàtics dissenyats per ell foren, per ordre cronològic, el garatge de La Hispano Hilariense (Arbúcies, 1951); la restauració de la Casa Ferrerpagès (Camallera, 1953), els hotels Sant March (Tossa de Mar, 1955), el garatge Forné (Girona, 1957), el Bloc Mascort (carrer Nou de Girona, 1959), Indústria Óptimus, s. a. (Girona, 1964) o el Col·legi Maristes (Girona, 1972).

Quant a les reformes més destacades destaquen les fetes a la Fontana d’Or de Girona (1966), al monestir de Santa Maria de Ri-poll (1970), a l’església de Sant Nicolau de Girona (1976) o a Sant Pere de Galligants (1981)

L’any 1960, a Santa Fe de Montseny. es va casar amb Maria Luisa Torrella Mas de Xaxás, amb qui tindria tres fills: Oriol, Pere i Rafael, financer, artista-pintor i periodista respectivament.

Joan Maria de Ribot va rebre la medalla President Macià i la del Col·legi d’Arquitectes i fou acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Va morir el setembre de 2014, a l’edat de 95 anys.

8 ALCALDES DE GIRONA (1939-1979)

Joan Maria de Ribot de Balle. 1990. Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Pep Iglésias)

Esquela de Joan Maria de Ribot de Balle. 2014. Publicat a: Diari de Girona, 22 de setembre de 2014. Pàg. 12.

Joan Maria de Ribot de Balle. 2005. Publicat a: Dominical. Diari de Girona, 24 de juliol de 2005. Pàg. 78.

10 ALCALDES DE GIRONA (1939-1979)

FONTS

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

CLARA, Josep. “El govern de la ciutat durant el franquisme”, dins El govern de la ciutat (II): de la Guerra del Francès a la fi del franquisme. Girona: Ajuntament de Girona, 2012.

––––– El personal polític de l’Ajuntament de Girona: 1917-1987. Girona: Centre d’Estudis Històrics i Socials, 1987.

––––– Girona sota el franquisme: 1939-1976. Girona: Ajuntament de Girona, Diputació de Girona, 1991.

––––– Introducció a la història de Girona. Salt: Edicions del Pèl, 1983.

COSTA, Lluís (dir.). Història de Girona. Girona: CCG Edicions, 2006.DIVERSOS AUTORS. Joan M. de Ribot i de Balle. Girona: Col·legi

d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, 2003.MARÍN, Martí. Els ajuntaments franquistes a Catalunya: política

i administració municipal, 1938-1979. Lleida: Pagès editors, 2000.

NADAL, Joaquim. “De la Girona morta a la Girona nova”, dins El govern de la ciutat (II): de la Guerra del Francès a la fi del franquisme. Girona: Ajuntament de Girona, 2012.

RIERA, Ignasi. Els catalans de Franco. Barcelona: Plaza & Janés, 1998.

DOCUMENTS

-AHG. Institut de Batxillerat Jaume Vicens Vives. Expedients personals d’alumnes, Joan Maria de Ribot de Balle, 1929-1936-AMGi. Fons Ajuntament de Girona. Manuals d’acords-Butlletí Oficial de la Província de Girona (BOPG)-Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI)-Padró municipal d’habitants (Ajuntament de Girona)-Registres parroquials

11JOAN MARIA DE RIBOT I DE BALLE

PREMSA

Avui (1976-2011)Diari de Girona (1988-2012)Diario de Gerona de Avisos y Noticias (1889-1936)El Punt (1978-2011)L’Autonomista (1931-1939)Los Sitios de Gerona (1943-1987)Presència (1965-2011)

WEBGRAFIA

CIUTAT DE GRIONA (portal). Joan Maria de Ribot i de Balle (1957). Des de http://ciutatdegirona.info/historia/alcaldes-de-girona/

GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Joan Maria de Ribot i de Balle. Des de http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0246840.xml?s.q=Joan+Maria+de+Ribot+i+de+Balle#.VEv7JPmsX4U

VIQUIPÈDIA. Joan Maria de Ribot i de Balle. Des de http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Maria_de_Ribot_i_de_Balle