ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ iniciamos el tema con una …...ELS GREIXOS Els greixos vegetals i els del...
Transcript of ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ iniciamos el tema con una …...ELS GREIXOS Els greixos vegetals i els del...
-
ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓiniciamos el tema con una encuesta a adolescentes
dieta de los adolescentes
https://www.youtube.com/watch?v=00Sx3nKdb-8
-
QUÈ ÉS L´ALIMENTACIÓ? L'alimentació consisteix en l'obtenció, preparació i
ingestió dels aliments. La nutrició és el procés mitjançant el qual els aliments ingerits es transformen i s'assimilen, és a dir, s'incorporen a l'organisme dels éssers vius. Per extensió, es diu alimentació al subministrament d'energia o matèria primera necessaris per al funcionament de certes mDIETA MEDITERRANEA
Dietahttps://www.youtube.com/watch?v=rmWBOjAZuzY mediterranea
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ingesti%C3%B3http://ca.wikipedia.org/wiki/Alimenthttp://ca.wikipedia.org/wiki/Nutrici%C3%B3http://ca.wikipedia.org/wiki/Organismehttp://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%89sser_viuhttp://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%89sser_viuhttp://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%89sser_viuhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Energiahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Mat%C3%A8ria_primerahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Mat%C3%A8ria_primerahttps://www.youtube.com/watch?v=rmWBOjAZuzYhttps://www.youtube.com/watch?v=rmWBOjAZuzYhttps://www.youtube.com/watch?v=rmWBOjAZuzY
-
QUÈ ÉS LA NUTRICIÓ?
La nutrició és el conjunt de funcions que permet incorporar materials a les cèl·lules. Aquestes, en utilitzar-los, n'obtindran l'energia i les substàncies necessàries tant per al manteniment i la renovació de les pròpies estructures cel·lulars com per a la fabricació dels reactius específics de cada tipus de cèl·lula: enzims, hormones, anticossos, fibres, transmissors...
Engloba processos molt diversos com ara: la digestió, l'absorció, l'aprofitament metabòlic i l'excreció de les restes.
-
Valors nutricionalsDIETA 45% Hidrats de Carboni
25% Greixos
30% Proteïnes
Hidrats de Carboni:-Pà, pasta, arròs, (cereals integrals),
Proteïnes;-Llegums,clara d’ou, peix blanc i blau, marisc (cefalòpodes, crustacis i moluscs), pollastre, conill, gall d’indi, (sense pell i sense greix). -Greixos: oli d’oliva, reposteria i postres elaborats amb llet desnatada i oli i sense rovell d’ou, ametlles, avellanes, anous, cacahuets (preferiblement crus i sense sal).
-Totes les fruites, verdures.
Càlcul del metabolisme basal
Càlcul del IMC,índex de massa corporal
Càlcul energètic activitats diàries
-
Metabolisme basal
És la despesa energètica diària, és a dir, el que un cos necessita diàriament per seguir funcionant. Aquest valor s'ha d'afegir el consum associat a les activitats extres que realitzes cada dia.
-
El metabolisme basal diari es pot calcular de manera aproximada amb l'ajut de les equacions de Harris i Benedict:Home: 66,473 + (13,751 × massa (kg)) + (5,0033 × estatura (cm)) - (6,55 × edat (anys));
Dona: 655 + (9,463 × massa (kg)) + (1,8 × estatura (cm)) - (4,7 × edat (anys))
-
Poco o ningún ejercicio Calorías diarias necesarias = TMB x 1,2
Ejercicio ligero (1-3 días a la semana)
Calorías diarias necesarias = TMB x 1,375
Ejercicio moderado (3-5 días a la semana)
Calorías diarias necesarias = TMB x 1,55
Ejercicio fuerte (6-7 días a la semana)
Calorías diarias necesarias = TMB x 1,725
Ejercicio muy fuerte (dos veces al día, entrenamientos muy duros)
Calorías diarias necesarias = TMB x 1,9
a siguiente tabla permite el cálculo de la ingesta diaria de calorías recomendadas de una persona para mantener su peso actual:Otro método algo más laborioso es calcular aproximadamente tu consumo energéti
-
SUBSTÀNCIES NUTRITIVES Els aliments proporcionen al èsser humá bàsicament
sis substàncies nutritives: L’aigua Els hidrats de carboni (glúcids) Els greixos (lípids) Les proteïnes (pròtids) Els minerals Les vitamines
-
SUBSTÀCIES NUTRITIVES
L’AIGUA
-
L’AIGUA Es un compost
inorgànic. H2O No aporta energia L’home necessita
aigua per viure En el aigua es troben
dissolts molts minerals: calci, ferro, magnesi, clor, nitrats i sulfats.
-
L’AIGUA Entre el 55 i el 60% del
nostre cos és aigua Les nostres cèl·lules
estan formades principalment d’aigua.
Algunes verdures contenen un 90% d’aigua
Funció reguladora (dissolvent i transportadora)
-
SUBSTÀNCIES NUTRITIVES
ELS HIDRATS DE CARBONI
(CARBOHIDRATS)
-
HIDRATS DE CARBONI Els hidrats de carboni
són la principal font d’energia del cos humà
Són el combustible que crema el nostre cos per obtenir l’energia necessària per viure
-
HIDRATS DE CARBONICLASSIFICACIÓ: Hidrats de carboni
d’absorció ràpida. Els sucres senzills
Hidrats de carboni d’absorció lenta. Sucres complexos: arròs, cereals, pa, pasta, llegums i patates
-
HIDRATS DE CARBONICLASSIFICACIÓ: Monosacàrids:
Glucosa.- Molt utilitzada per totes les cèl·lules Fructosa.- Prenent en fruites i mel Galactosa.- Es troba en la llet
Disacàrids: Sacarosa.- Glucosa + fructosa (Sucre) Maltosa.- Glucosa + glucosa Lactosa.- Glucosa + galactosa (sucre de la llet)
-
HIDRATS DE CARBONICLASSIFICACIÓ: Polisacàrids.- Són sucres complexos formats
per llargues cadenes de mol·lècules: Midó.- És l’únic polisacàrid absorbible pel ser humà
i és una de les seves principals fonts energètiques. És insoluble en aigua freda i soluble al escalfar-se. Es troba en la major part de llavors dels cereals
Glicogen.- Sucre de reserva de les cèl·lules animals
-
HIDRATS DE CARBONICLASSIFICACIÓ: Polisacàrids no aprofitables considerats part de la
fibra vegetal: Cel·lulosa.- Present en molts cereals Hemicel·luloses.- Pectines.- Part fibrosa dels vegetals. Propietats
espessants (mel·melades) Gomes, agar .- Espessants Lignina.- Llenya d’alguns vegetals
-
HIDRATS DE CARBONIFUNCIONS: Energètica Combustible
El nostre cos els utilitza per : Contreure la musculatura Mantenir la temperatura corporal El funcionament dels òrgans vitals
-
HIDRATS DE CARBONIFONTS D’OBTENCIÓ:
Cereals.- Blat, ordi, arròs, blat de moro
Tubercles.- Patata, pastanaga, remolatxa, arrel api
Llegums.- Mongetes, cigrons, llenties, faves, pèsols
-
HIDRATS DE CARBONIAPORTACIÓ A LA DIETA:
Els hidrats de carboni han d’aportar entre el 50 i el 60% del total d’energia necessària en la dieta diària.
El fetge crea una petita reserva d’hidrats de carboni, aproximadament 100 g
Els hidrats de carboni que no són utilitzats pel nostre organisme es transformen en greix
-
HIDRATS DE CARBONIFONTS D’OBTENCIÓ:
Verdures.- Espinacs, bledes, col-i-flor, mongeta verda
Fruits secs.- Avellanes, ametlles, nous, cacauets
-
HIDRATS DE CARBONI
FONTS D’OBTENCIÓ:
Fruita fresca.- Plàtan, raïm, figues, préssec, pera, poma, prunes, pinya, meló, maduixes
Mel Llet
-
SUBSTÀNCIES NUTRITIVES
ELS GREIX
(LÍPIDS)
-
ELS GREIXOS Els greixos són
nutrients essencialment energètics
Són la reserva energètica del nostre cos
-
ELS GREIXOS 1g de greixos és igual
a 9 kilocalories El problema del món
occidental és l’excessiu consum de greixos
Les calories aportades pels greixos no haurien se superar el 30-35% de la dieta
-
ELS GREIXOS
CLASSIFICACIÓ:
D’origen animal. Sòlids
D’origen vegetal. Líquids
-
ELS GREIXOSGREIXOS ANIMALS: Sòlids a temperatura
ambient Contenen greixos
saturats. Excepte peixos
S’obtenen dels ous, sèu de boví, greix d’aus, llard, cansalada i mantegues
-
ELS GREIXOSGREIXOS VEGETALS: Líquids a temperatura
ambient Contenen greixos insaturats. S’obtenen de llavors com
gira-sol, cacauet, soja, ametlla
El greix vegetal més estés és l’oleic obtingut del fruit de l’olivera
-
ELS GREIXOS Els greixos vegetals i els del
peix contenen àcids grassos essencials que el cos humà no pot sintetitzar: Oleic a les olives Linoleic al blat de moro, gira-sol i
soja Linolènic als peixos Araquidònic a les llavors
-
ELS GREIXOSFUNCIONS. Reserva energètica en els
animals Aporten alguns àcids grassos
essencials Contribueixen a la formació de
l’estructura cel·lular i el sistema nerviós
Donen sensació de sacietat Imprescindibles en la cocció Fan més gustosos els plats
-
ELS GREIXOSEL COLESTEROL. El colesterol és sintetitzat pel fetge
humà i circula per la sang. Els valors elevats de colesterol
obstrueixen les artèries provocant l’infart, l’angina de pit.
El consum excessiu d’àcids grassos saturats augmenta el colesterol
El colesterol es troba present en aliments d’origen animal com el rovell d’ou, les vísceres, les carns, la llet sencera marisc
-
ELS GREIXOSNECESSITATS DE LA DIETA. La salut depèn en bona part de
la quantitat i del tipus de greixos que consumim.
Els greixos només han d’aportar el 30-35 % de calories d’una dieta
La distribució per tipus hauria de ser: 10% saturats i 20 a 25% entre insaturats i poliinsaturats
-
ELS GREIXOSDIETA MEDITERRÀNIA.Les bases de la dieta mediterrània són: Varietat Molta fruita Oli d’oliva Consum de peix Consum de verdures Consum de llegums Consum de cereals
-
Dipòsits de greixos
-
SUBSTÀNCIES NUTRITIVES
LES PROTEÏNES
(Pròtids)
-
LES PROTEÏNES Les proteïnes estan formades per molècules
complexes amb gran contingut d’aminoàcids. Les plantes tenen la virtut de poder sintetitzar les
proteïnes que necessita el ser humà i altres éssers vius a partir de substàncies inorgàniques.
L’alimentació proporciona als animals i a l’home les proteïnes que necessita.
-
LES PROTEÏNES Les proteïnes estan
formades per la unió de milers d’aminoàcids en combinacions variables
La seva principal funció no és energètica.
1 g de proteïna = 4 calories
-
FUNCIONS DE LES PROTEÏNES
La principal funció de les proteïnes és estructural o plàstica. Són la base de les nostres cèl·lules.
Funcions genètiques Funcions immunitàries Transporten oxigen en la
sang Poden ser energètiques
-
FONTS DE PROTEÏNES La font principals
de proteïnes d’alt valor biològic són els aliments d’origen animal: Llet Ous Carn Peix
-
FONTS DE PROTEÏNES Alguns vegetals són rics en
proteïnes però generalment el seu valor biològic és baix: Llegums (mongetes, cigrons,
llenties, soja, faves Fruits secs (nous, avellanes,
etc. Cereals (blat, ordi, arròs, blat
de moro
-
AMINOÀCIDS ESSENCIALS El fetge és capaç de sintetitzar
moltes de les proteïnes que necessita el nostre cos
Hi ha 9 aminoàcids essencials que el nostre cos no pot sintetitzar: Histidina Isoleucina Leucina Lisina Fenilalanina
– Treonina– Valina– Metionina– Triptòfan
-
LES PROTEÏNES VALOR BIOLÒGIC Una proteïna és
considera d’alt valor biològic si conté els 9 aminoàcids essencials.
Els aliments d’origen animal contenen aquests aminoàcids essencials
-
LES PROTEÏNES NECESSITATS Les proteïnes no
s’emmagatzemem per això és important tenir una alimentació variada cada dia
44 g proteïna/dia/dona 56 g proteïna/dia/ home La proporció adequada és: 40%
origen animal, 60% origen vegetal
-
LES PROTEÏNES VEGETALS Les proteïnes de les
llegums no tenen la qualitat biològica desitjada. No disposen d’algun o molts dels aminoàcids essencials.
Es poden necessitar entre 3 i 20 kg d’aliments per aconseguir el total de proteïnes d’un kg de carn
-
Vitamines. Substàncies orgàniques biològicament actives i necessàries per al metabolisme i creixement de l´organisme. Hidrosolubles : Solubles en l´aigua.son absorbides en l´intestí prim i passen a la sang.
Vitamina C o àcid ascòrbic (antiescorbútica)
Vitamina B1 o tiamina
Vitamina B2 o riboflavina
Vitamina B 6 0 piridoxina
Vitamina B 12 o cianocobalamina
Liposolubles Vitamina A (retinol)(Antixeroftàlmica) Vitamina D (antiraquitisme)
Vitamina E o Tocoferol
-
Vitamines hidrosolubles
-
Vitamines hidrosolubles
-
Vitamines liposolubles Solubles en dissolvents
orgànics i en els greixos Vitamina E
-
Vitamina A
-
Vitamina D
Vitamina DErgocalciferolD 3Colecalciferol D4
-
freqüència del consum d´aliments video
https://www.youtube.com/watch?v=ssEZRrOPny4
-
Com podeu veure en la base es troben les fruites i verdures que han de formar part del 50% del nostre plat diari, amb 20-25% de proteïnes del costat esquerre i un 20-25% d'hidrats de carboni i proteïnes d'origen vegetal que trobem en el costat dret i al voltant d'un 5% de greixos saludables presents en el nivell superior, d'entre les que destaquem l'oli d'oliva, fruites seques, alvocater i també l'oli de coco."
-
NUTRIENTSCLASSIFICACIÓ
-
DIETA Una dieta correcta ha de contenir quantitats adequades de proteïnes, lípids, glúcids, vitamines i minerals. La base d'una bona nutrició resideix en l'equilibri, la varietat i la moderació de la nostra alimentació.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Dietahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Prote%C3%AFneshttp://ca.wikipedia.org/wiki/L%C3%ADpidhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Gl%C3%BAcidhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Vitamineshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Mineralhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Nutrici%C3%B3
-
És important no menjar en excés i controlar el desordre alimentari que es pot produir en aquests dies nadalencs. També has d’evitar seguir dietes inadequades com les mal anomenades » dietes de xoc » ja que no són saludables per la manca en macronutrients i micronutrients i evitar realitzar conductes compensatòries com saltar-se àpats ja que a posteriori pujaries de pes amb l’anomenat efecte yo- yo.
QUÈ PASSA AMB LA DIETA EN NADAL????recuperació de les festes de nadal
https://www.youtube.com/watch?v=IKqOzjKibjA
-
1r plat 2n plat postres
Lasanya de verdures amb beixamel i formatge gratinat
Bistec de vedella amb tomàquet amanit Taronja
Arròs amb verdures abundants i també bolets: xampinyons, carbassó, porro i pastanaga
Tonyina fresca a la planxa amb amanida vegetal Un tall de meló
Amanida de cigrons amb tomàquet, ceba, pebrot verd i enciam
Truita d’espinacs Iogurt
Patata, pastanaga i mongeta tendra
Lluç enfarinat i fregit amb amanida vegetal Poma
Amanida d’enciam, espàrrecs, pastanaga, blat de moro i tonyina
Pizza amb mozzarella, tomàquet i força pernil cuit
-
1r plat 2n plat postres
Macarrons amb xampinyons a trossets, salsa de tomàquet i formatge ratllat
Pollastre amb guarnició d’amanida Pera
Guisat de llenties amb verdures: ceba, pastanaga, carbassa, etc.
Truita de pernil dolç amb guarnició de tomàquet cru amanit
Iogurt(el dia que es mengen llegums es pot substituir la fruita de les postres per iogurt per facilitar la digestió)
Patata i mongeta tendra al vapor o bullides
Peix salmó o sardinetes sense espina, amb guarnició de pastanaga rallada
Mandarina
Página 1QUÈ ÉS L´ALIMENTACIÓ?QUÈ ÉS LA NUTRICIÓ?Valors nutricionalsPágina 5Página 6Página 7Página 8Página 9Página 10Página 11Página 12Página 13Página 14SUBSTÀNCIES NUTRITIVESPágina 16Página 17L’AIGUAL’AIGUAPágina 20HIDRATS DE CARBONIHIDRATS DE CARBONIHIDRATS DE CARBONIHIDRATS DE CARBONIHIDRATS DE CARBONIHIDRATS DE CARBONIHIDRATS DE CARBONIHIDRATS DE CARBONIHIDRATS DE CARBONIHIDRATS DE CARBONIPágina 31ELS GREIXOSELS GREIXOSELS GREIXOSELS GREIXOSELS GREIXOSELS GREIXOSELS GREIXOSELS GREIXOSELS GREIXOSELS GREIXOSDipòsits de greixosPágina 43LES PROTEÏNESLES PROTEÏNESFUNCIONS DE LES PROTEÏNESFONTS DE PROTEÏNESFONTS DE PROTEÏNESAMINOÀCIDS ESSENCIALSLES PROTEÏNESLES PROTEÏNESLES PROTEÏNESPágina 53Vitamines hidrosolublesPágina 55Página 56Vitamines hidrosolublesVitamines liposolublesVitamina APágina 60Página 61Página 62Página 63Página 64NUTRIENTS CLASSIFICACIÓPágina 66Página 67Página 68Página 69Página 70Página 71Página 72