INTERSINDICALVALENCIANAQuaderns de l’ensenyament del País Valencià · núm. 235 · Època IV · Octubre 2010

Intersindical

Allioli

La denúnciaunilateral de l’acordde plantilles de secundàriai la modificació delscriteris de desdoblament delsmòduls formatius,per part de la Conselleriad’Educació, empitjorarà lescondicions laborals delpersonal docent i erosionaràla qualitat delservei educatiu

Pla d’acció2010-2011 delministeri:un treballintenspàg. 4

“La novaformacióprofessional”

Article del director generald’FP del Ministeri d’Educació

pàg. 7

Els nous centresintegratspúblics d’FP

pàg. 8

La reformadels cicles:un canvisubstancial enels currículumspàg. 10

Eleccionssindicals 2010:una aposta defutur

pàg. 15

Més qualitati més respecteper a la formacióprofessional

����

�

�

ACTUALITAT

235 / OCTUBRE 20102

ÈPOCAIV-Núm.235 ·OCTUBRE2010 · EXTRAFORMACIÓPROFESSIONALSINDICATDETREBALLADORSITREBALLADORESDEL’ENSENYAMENTDELPAÍSVALENCIÀ. INTERSINDICALVALENCIANA(STEPV)DIRECTOR:JoanBlancoCOORDINADORA:RosaRoigREDACCIÓ: FrancescBadia,MarcCandela, BeatriuCardona, SantiagoEstañan, ClaraEsteve, Vicent Esteve, EnriquetaGarcía, ImmaGinerPRODUCCIÓ:PepRuizDISSENYIMAQUETACIÓ:Gràcia Ausiàs, Jordi Boluda, AmadeuSanzCORRECCIÓ:Antoni SorianoFOTOGRAFÍES:Jordi Boluda,MarcCandela, AmadeuSanzADMINISTRACIÓ,REDACCIÓ IPUBLICITAT:JuandeMena, 18, baix. 46008València.Telèfon 96 391 91 47 · Fax 96 392 43 34 ·allioli.stepv@intersindical.org ·www.intersindical.org/stepv ·TIRATGE:15.000 exemplars · ISSN:1576-0197 · DIPÒSITLEGAL:V-1.454-1981 · FRANQUEIG CONCERTAT:46/075 ·INTERSINDICAL VALENCIANA ·ALACANT: Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12. 03005 · T.965985165 · ALCOI:Oliver, 1-5º. 03802 · T. 966540602 · ALZIRA:Avgda. Luis Suñer, 28-4t, p.16. 46600 · T. 962400221 · BENICARLÓ:Plaça de l’Ajuntament, 3. 12580 · T. 964465283 ·ELX:Maximilià Thous, 121-b. 03201 · T. 966225616 · CASTELLÓ:Marqués de Valverde, 8.12003 · T. 964269094 · GANDIA: Sant Pasqual, 13 - 1r dta. 46700 · T., F. 962950754 · VALÈNCIA: Juan de Mena, 18. 46008 · T. 963919147 · XÀTIVA: Portal del Lleó, 8, 2ª. 46800 ·T. 962283067 · UNIVERSITAT D’ALACANT: Edifici Ciències Socials. Tel. 965909512 · UNIVERSITAT JAUME I CASTELLÓ: Ed. Rectorat. Campus Riu Sec. Tel. 964728812 · UNIVERSITAT DE VALÈNCIA: Blasco Ibáñez, 21. Tel. 963983018 · UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA: Camí de Vera, s/n. Tel. 963877046 · UNIVERSITAT MIGUELHERNÁNDEZ (ELX):Maximilià Thous, 121 b. Tel. 966225616 · UNIVERSITAT CARDENALHERRERA - CEU: Alfara del Patriarca. Tel. 963877046 · UNIVERSITAT CATÒLICA SANTVICENT FERRER: Godella. Tel. 963877046

En plena actualització i reconversió del cicles formatius, ambun augment del 6% de l’alumnat a casa nostra, i una clara ten-dència a seguir creixent, l’aposta per la formació professionalha de ser clara i el treball en positiu. Més recursos i més pro-fessorat, pareixen les premisses bàsiques per a aconseguir mésqualitat i més respecte per a la formació professional.No és així com ho veu el govern valencià, segons es desprén

de les declaracions fetes per la seua portaveu. El que arreple-ga la premsa del 18 de setembre són les paraules de Paula Sán-chez de León, que després d’una reunió amb empresaris,anunciava a bou passat i curs començat, la creació de 70 ciclesi 2.100 places, alhora que assegurava que no incrementaria elprofessorat, ni hi invertiria més diners. Una fórmula que pareixmés que impossible, si s’ha de lligar amb la qualitat: més ci-cles i més places, sí, però més professorat, no? Mentrestant, l’informe que acaba de fer públic l’OCDE (Or-

ganització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic)considera una debilitat del sistema educatiu que els titulats degrau mitjà de cicles formatius representen a l’Estat espanyolnomés un 38%, mentre que a la Unió Europea ja són un 52%.Al nostre territori, l’alumnat de cicles, que enguany supera elde batxillerat, es reparteix quasi al 50% entre el grau mitjà i elgrau superior. Una dada que s’ha de corregir, segons totes lestendències, juntament amb l’altra, que indica l’abandó del sis-tema educatiu de més d’un 40% d’alumnat, i que s’hauria de re-cuperar per a l’ensenyament no obligatori ─batxillerat o ciclesformatius.Res de tot açò serà possible sense la correcta administra-

ció de recursos i de plantilles, ja que, tenint en compte que elprofessorat és un element necessari i fonamental del sistemaeducatiu, empitjorar les seues condicions de treball no pot serla manera “a la valenciana” de convergir amb Europa. N’hau-rà de prendre bona nota el nostre conseller, que augmenta i re-talla, en un ací caic allà m’alce, els cicles formatius, les uni-tats i els mòduls sense que ni les empreses, ni els docents, niels sindicats, ni l’alumnat, ni ningú al País Valencià, en cone-ga ni la planificació ni els criteris. Les retallades en ensenyament no poden ser una resposta.

La inversió pública en educació ha de créixer des del 5,1% ac-tual fins a un 7% i és en l’ensenyament públic on s’ha d’inver-tir per a recuperar per al sistema educatiu l’alumnat que n’haquedat exclòs. I un bon pessic ha de ser per a la formació pro-fessional. O no?

EDITORIAL

FP “a la valenciana”: més cicles, sí, però més professorat, no?

Allioli El 2010-2011: un curs decisiu per a laformació professional

El curs que acaba de começar seràintens per a la formació professio-nal, i per diverses raons. En primerlloc, s’han de posar en marxa lesvint mesures que el pla del Minis-teri d’Educació ha formulat. Molt detreball, en poc de temps, i en algunscasos poca voluntat d’entesa entreels elements que hi intervenen: ad-ministració central, administracióautonòmica, sindicats i empreses.El camí encetat, per necessitat,

per l’espenta de la Unió Europea,per la crisi o perquè ha arribat l’horade la formació professional, és eld’avançar i estendre els cicles for-

matius com una opció de primeraqualitat per a l’alumnat. L’administració educativa, a l’a-

cabament d’any, ha de tindre tancatel catàleg nacional de qualifica-cions, ja que ho estableix la con-vergència europea; ha d’estendreels canvis estructurals que la LOEplantejava en els cicles formatius,d’acord amb les directrius europe-es, i ha d’acabar la reforma dels ci-cles. Entre altres temes importants, hi

ha l’aposta per la incorporació d’al-tres segments de població als es-tudis de formació professional, so-

bretot des del món laboral. Tambéés un repte i una necessitat l’intentde fer atractiva per a l’alumnat del’ESO l’opció dels cicles formatius degrau mitjà, que han de créixer se-gons l’OCDE, i poden contribuir a lareducció del fracàs escolar. L’aplicació de la permeabilitat del

sistema educatiu que asseguraràl’accés en millors condicions quefins ara dels cicles formatius degrau superior a la universitat, mar-carà una altra de les fites de la for-mació professional enguany.

LES XIFRES DE L’FP AL PAÍS VALENCIÀ

Enguany s’hi han matriculat 12.200 alumnes més que en 2008

curs 2010-2011 curs 2009-2010 curs 2008-2009

Total alumnat cicles formatius 63.105 59.315 50.873

total alumnat secundària 314.897 318.037 304.765

Increment any anterior +6,39% +7% -0’3%

curs 2010-2011 curs 2009-2010 curs 2008-2009

Total alumnat CFGM 33.848 31.878 27.265

Total alumnat CFGS 29.257 27.437 23.608

Total alumnat cicles formatius 63.105 59.315 50.873

Augment de173 unitats de cicles formatius des de 2008

curs 2010-2011 curs 2009-2010 curs 2008-2009

Total unitats CFGM 1.549 1.517 1.437

Total unitats CFGS 1.389 1.357 1.328

Total unitat cicles formatius GS i GM 2.938 2.874 2.765

Increment any anterior 2’2% 3’9%

Repartiment equilibrat d’alumnat entre els cicles mitjà i superior

La matrícula és del 84% en la xarxa pública

curs 2010-2011 curs 2009-2010 curs 2008-2009

Total alumnat cicles formatius 63.105 59.315 50.873

Percentatge total alumnat en pública 77’51% 77’2% 77’2%

Percentatge alumnat CFGM en pública 71’86% 70’7% 71’4%

Percentatge alumnat CFGS en pública 84’04% 83’4% 83’9%

El professorat tècnic d’FP s’incrementa en 477 persones en tres cursos

curs 2010-2011 curs 2009-2010 curs 2008-2009

Personal docent secundaria i FP 23.489 23.484 22.301

Total professorat tècnic FP 2.899 2.710 2.422

Total personal docent 51.854 51.354 50.913

Font: Conselleria d’Educació

OCTUBRE 2010 / 235 3

La formacióprofessional superiori la universitat, unespai d’indefinició

L’accés a la universitat dels tècnicssuperiors i l’oferta de cicles en launiversitat centren els desacords

Educació rectifica parcialment la radicalitat deles mesures contra els cicles formatius

La LOE defineix la formació professional de grau su-perior com a educació superior, juntament amb elsensenyaments artístics superiors i l’ensenyament uni-versitari. Ara bé, la legislació educativa separa clara-ment els estudis superiors en dos marcs reguladorsdiferenciats: la formació professional i artística supe-rior es regulen en la LOE i la universitària en la LOU.Entre ambdues hi ha un espai d’ambigüitat, encara nosuficientment definit, que ha provocat situacions detensió entre la FP superior i la universitat, al voltantde l’accés i la impartició de CFGS.És necessari i urgent, segons el sindicat, un debat

sobre aquestes qüestions, un diàleg entre els i lesprofessionals de formació professional i els de la uni-versitat, que establisca uns criteris i unes delimita-cions clares dels dos àmbits, tant en les vies d’accés ala universitat, com en la relació entre ambdós ensen-yaments superiors.En aquest sentit, STEPV està preparant una jorna-

da sobre la formació professional amb especial inci-dència en la seua regulació normativa, l’impacte de laproposta de llei d’economia sostenible i experiènciesque milloren la qualitat d’aquests ensenyaments i lasituació de la FP en l’àmbit europeu.

Els tècnics superiors a la universitatUn dels temes d’actualitat i controvèrsia es planteja alvoltant de l’accés dels tècnics superiors a la universi-tat, amb la realització o no d’una prova específica. LaUniversitat de València va intentar, cap al final delcurs passat, realitzar proves d’accés específiques perals tècnics superiors que no s’ajustaven a la normati-va vigent. Finalment, les va retirar arran de la pressióexercida per STEPV, estudiants i professorat dels ci-cles. A hores d’ara està pendent la concreció d’unaprova específica per millorar la nota d’admissió delstitulats de formació professional.La universitat imparteix cicles formatiusD’altra banda, el passat 20 d’agost el DOCV publicaval’autorització a la Universitat Internacional de València(UIV) per a impartir tres cicles superiors en la modali-tat semipresencial o a distància (Gestió Comercial iMàrqueting, Administració i Finances i Educació In-fantil) en una clara invasió de competències dels cen-tres no universitaris que imparteixen formació profes-sional.També l’esborrany de la llei d’economia sostenible

dedica una ambigua disposició addicional cinquena ala formació professional i la seua vinculació amb launiversitat: “El govern adoptarà les mesures adequa-des per promoure el desenvolupament de 25 centresde formació professional preferentment en el marcdels projectes de Campus d’Excel·lència Internacionali exercirà el paper d’integració i flexibilitat entre amb-dós nivells educatius”. Què significa “integració i flexi-bilitat”? Les universitats podran impartir cicles for-matius com ha passat amb la UIV? El sindicat va tras-lladar aquesta qüestió al ministeri i la resposta va serque en les universitats no s’impartiran cicles forma-tius.Tots aquests fets s’han produït en pocs mesos de

diferència i evidencien la falta d’un debat profund imadurat sobre el que representa la condició d’estudissuperiors de la formació professional de grau supe-rior. Encara hi ha un cert prejuí per part de la universi-tat devers la formació professional, considerats com aestudis de segona respecte del batxillerat.

La Conselleria d’Educació va tancar el curs2009/10 amb l’anunci d’una escalada de re-tallades per al present curs que afectaven totel sistema educatiu no universitari. En formació professional, les retallades

que havia previst atacaven els desdoblamentsde cicles formatius, alhora que reduïa elnombre d’unitats en secundària i batxillerat,els programes d’atenció a la diversitat en to-tes les etapes i suprimia quatre milions d’eu-ros de diverses partides pressupostàries queafectaven tots els nivells educatius. Al se-tembre, ha hagut de rectificar davant la pres-sió sindical, del professorat i l’augment de lademanda.En principi, les instruccions de la inspecció

educativa per a la confecció d’horaris al junyimpossibilitava el desdoblament a partir dedíhuit alumnes dels mòduls dels cicles for-matius, contràriament al que regula l’acordde plantilles d’FP, vigent des de 2001. Lapressió sindical, del professorat i dels equipsdirectius va fer reconsiderar a l’Administra-ció la radicalitat d’aquesta mesura inicial. Així,l’enduriment de l’anunci inicial de no des-doblar res, es minimitzava. Al principi decurs, Educació acceptava el desdoblamenten funció, no del mínim acordat en les plan-tilles d’FP, sinó a partir de la ràtio màximad’alumnat per aula, que és de trenta. Un casa banda és el tractament dels mòduls quecomporten riscos per a la seguretat de l’a-lumnat i del professorat, que es desdobla-ran a partir d’un catàleg que ha elaborat lamateixa administració, sense negociar-loamb els sindicats.Tanmateix, el pla d’enduriment de les con-

dicions laborals del professorat, tot i les rec-tificacions fetes per la pressió, i la retalladade mòduls desdoblats no li han acabat de-funcionar bé a la conselleria. L’incrementd’un 6% en la matriculació en FP –enguanyper segona vegada l’alumnat d’FP és mésnombrós que el de batxillerat– ha provocatque molts dels mòduls que es poden des-doblar estiguen per damunt de la ràtio de 30i si, a més, s’hi sumen els que comporten ris-cos (maquinària, productes químics, etc.), espot afirmar que, al remat, la pressió i la de-manda ha provocat que es desdoblen moltsmés grups dels que tenia previst l’Adminis-tració.Amb tot i això, el fet de diferir fins al mes

de setembre les autoritzacions de desdo-blaments i de nous cicles ha fet que el caosi la incertesa s’instal·laren en els centres enaquest inici de curs. Amb el curs començat,molts equips directius no han pogut quadrarhoraris ni saber el professorat definitiuamb què comptaven pel retard en l’arriba-da de les autoritzacions per part de la con-selleria. L’alumnat restava pendent de co-néixer si el cicle en què s’havien matriculats’obriria o no, i si havien de buscar un altrecentre amb el seu cicle autoritzat.

Campanya de recollida de signaturesEn conéixer les pretensions de l’Adminis-tració, al començament de juliol, STEPV vainiciar una campanya de recollida de signa-tures del professorat i dels centres de for-mació professional i va convocar i participaren diverses concentracions de protesta, amés de pressionar la conselleria per fer-la

rectificar.Més de 2.000 docents i més de 40 claus-

tres de formació professional han signat lacampanya del sindicat, que continuava ober-ta al setembre per reclamar el mantenimentdels desdoblaments. Aquestes signatures esvan fer arribar al conseller d’Educació el pas-sat 7 de setembre, després que els centresvan realitzar les proves d’accés a l’alumnati que, per tant, ja disposaven de dades ac-tualitzades de matriculació.

- Increment significatiu del nombred’alumnat en els mòduls formatius,amb una preocupant rebaixa en laqualitat de l’atenció a l’alumnat i enel procés d’ensenyament-aprenentatge.

- Desprestigi de la formacióprofessional.

- Augment del risc per a la seguretati la salut de l’alumnat, que ha demanipular maquinària, ferramentes,productes químics, etc.

- Pèrdua de llocs de treball per alprofessorat i afectació greu del’estabilitat de les plantilles.

Conseqüències de laretallada delsdesdoblaments

LA PRESSIÓ SINDICAL, DEL PROFESSORAT I DELSCENTRES MINIMITZA LESRETALLADES EN FP

235 / OCTUBRE 20104

DEL PACTE PER L'EDUCACIÓ AL PLA D'ACCIÓ 2010-2011

La formació professional, entre el discurs i l’acció

El Ministeri d'educació inclou 20 mesures en el pla d'acció per a 2010-2011

El naufragi del pacte social i polític perl’educació, promogut el curs passatpel ministre Ángel Gabilondo, vaabocar sobre la platja del mateixministeri la major part de la seua càr-rega, pràcticament intacta, incloent-hi la dotació econòmica. El que no vaser possible com a pacte, Gabilondoho torna a oferir, ara com a pla d’ac-ció per a 2010-2011, aprovat pelConsell de Ministres, el passat 25 dejuny, i emmarcat en els Objectius d’E-ducació per a la dècada 2010-2011,d’encuny europeu. Un mes abans, en el marc de la

Conferència Sectorial, on estan re-presentades les comunitats autò-nomes, el ministeri ja va llançar unaproposta de programes de coopera-ció territorial per a 2010-2011, tam-bé “per avançar en la consecució delsobjectius educatius 2010-2020”, pro-grames que no són altre que el res-cat de les mesures del pacte que ne-cessiten acord entre les adminis-tracions per a la seua aplicació i peral seu finançament. Tant el pla d’ac-ció com aquests programes contenenun important paquet de mesuresadreçades a la formació professional.

La formació professional en el plad'acció 2010-2011El quart dels dotze objectius de l’es-mentat pla ministerial es titula La for-mació professional com a instru-ment clau per a avançar cap a un noumodel de creixement econòmic. Laformulació de l’objectiu inscriu cla-rament la política educativa que se’nderive en el marc de l’economia; ésa dir, al servei del sistema econòmici de les seues necessitats, i per tantdeixa, al nostre parer, els objectius deciutadania en un pla secundari. El que el pla acaba reclamant és

una economia més eficient, lligada al’augment de la productivitat; una mo-bilitat permanent, en funció del tei-xit productiu, incloent-hi la desloca-

lització decidida pels inversors; la in-tegració dels diferents subsistemesde la formació professional, peròsense tocar interessos privats, ans alcontrari, temem que l’empresa de-cidirà, i molt, sobre el sistema edu-catiu. És cert que també pretén aug-

mentar la capacitat d’atracció del’FP a força de fer-la més permeablei connectada a la resta d’estudismitjançant les anomenades passa-rel·les, un objectiu necessari per atraure l’FP de la via secundària, onestà des del principi. El primer intentde vincular-la directament amb launiversitat ha posat de manifest unmunt de prejuís que cal seguir com-batent. Coherentment, la nova FP nopot descurar la càrrega cultural delcurrículums. Veurem en què queda

l’opcionalitat que es vol introduir apartir de 4t d’ESO.

Importants dependènciesDe les vint mesures proposades en elpla d’acció i les seues correspo-nents accions previstes de realitzaren 2010-2011, la major part estan vin-culades amb els programes de coo-peració territorial i, totes depenen, enmajor o menor grau, de la llei d’eco-nomia sostenible. El ministeri haconsignat 70 milions a l’aplicaciód’aquestes mesures, però el concursde les comunitats autonòmes hi ésimprescindible.I ací apareixen els esculls princi-

pals. En la Conferència Sectorial, elministeri i les comunitats autònomessubscriuran a la carta els programesesmentats, també els tres destinatsa l’FP. Les diferències i, sobretot, elsinteressos polítics partidistes, ho po-den condicionar tot, com ha passat,per exemple, amb la dotació d’ordi-nadors als centres. L’oferta està feta,però no hi ha concreció, encara.D’altra banda, la llei d’economia

sostenible s’ha començat a tramitaren el Congrés dels Diputats mentretanquem l’edició . Independentmentde les bondats i dels desencerts queja vam assenyalar quan va passar eltràmit del Consell Escolar de l’Estat,el bo i cert és que és pràcticament im-possible que l’aplicació de l’articulatdedicat a l’FP puga donar fruits du-rant 2010-2011. I les vint mesures delpla d’acció hi estan vinculades!La qüestió, per tant, és si aquest

serà el curs en el qual es posen enmarxa els majors canvis de la for-mació professional o arribarem al pa-rèntesi de les eleccions generalscom estem.

Enllaç genèric a la web del Mi-nisteri d'Educació http://www.edu-cacion.es/horizontales/iniciativas.html

És pretén augmentarla capacitat d'atraccióde l'FP a base de fer-lamés permeable iconnectada a la restad'estudis mitjançantles anomenadespassarel·les

El Ministeri haconsignat 70 milions al'aplicació d'aquestesmesures, però elconcurs de les CC.AA.n'és imprescindible.

El pla d'acció 2010-2011 delMinisterid'Educació per a la formacióprofessional: un treball intens

Al final del curs passat, el ministre Gabilondopresentà les mesures i les accions previstes, quedesenvolupen el 4t objectiu definit pel pla d’acció2010-2011: la formació professional com ainstrument clau per a avançar cap a un nou model decreixement econòmic. Les accions es complementenamb els nous programes de cooperació territorialproposats a les comunitats autònomes i, en concret,amb el pla estratègic de la formació professional, quearreplega diverses actuacions per a continuar elprocés de potenciació i millora de l’FP.

La justificació de l’objectiuEl ministeri planteja una formació pro-fessional vinculada amb el desenvolu-pament local i territorial. Així mateix, esplanteja incrementar la permeabilitat delsistema cap al seu entorn i flexibilitzarles vies d’accés i avançar cap a una ma-jor integració dels diferents subsistemesde formació professional, la formacióprofessional del sistema educatiu i la for-mació professional per a l’ocupació, a fide realitzar una oferta ajustada a les no-ves necessitats dels diferents sectorsproductius i a les necessitats de forma-ció i qualificació tant dels joves en edatescolar com de la població adulta. La promoció, en el marc de l’Espai Eu-

ropeu d’Educació Superior, d’una majorconnexió entre la formació professionalde grau superior, la universitat i les em-preses dels diferents sectors productiusi de serveis de l’àmbit públic i privat, permillorar els processos d’investigació i in-novació i la resposta a les necessitatsd’un determinat territori, és un altre delsobjectius que es planteja.

Algunes de les mesures El text complet del pla d’acció del mi-nisteri es pot consultar a través de la xar-xa, no obstant això, la redacció de l’ALLIOLIha considerat oportú reproduir algunesde les mesures, així com les accions queles acompanyen.Mesura 1. Agilitzar el procediment d’e-laboració i actualització de les qualifi-cacions professionals, títols de formacióprofessional i certificats de professio-nalitat.

Accions vinculades amb la llei d’econo-mia sostenible (LES)• Finalització del Catàleg Nacional deQualificacions Professionals. • Finalització del Catàleg de Títols de For-mació Professional. • Finalització del Repertori de Certificatsde Professionalitat. • Revisió de les qualificacions publica-des des de l’any 2004 per comprovar-ne l’adequació als requeriments dels di-ferents sectors productius i establir elsistema que agilitze les modificacionspuntuals de títols i certificats en funcióde modificacions puntuals de qualifica-cions professionals. Mesura 2.Promoure la integració en xar-xa dels observatoris i dispositius existentsen diferents àmbits territorials i secto-rials per obtindre dades sobre l’evoluciói tendències de l’ocupació i de les ne-cessitats de formació que requereix lanostra economia, a fi d’adaptar les ofer-tes educatives i millorar l’orientacióacadèmica i professional. Mesura 3. Promoure una major coo-peració entre les administracions, lesempreses i els interlocutors socials,per al disseny i la planificació dels en-senyaments professionals per acon-seguir: - L’increment de la participació dels in-terlocutors socials i les empreses en l’ob-tenció de dades socioeconòmiques i la-borals, en la incidència dels canvis delsprocessos tecnològics sobre les qualifi-cacions professionals, i en el disseny i laplanificació de l’oferta dels ensenya-ments professionals.

OCTUBRE 2010 / 235 5

- Potenciar mecanismes específicsper millorar la cooperació de les em-preses i els centres formatius per a laformació dels treballadors i l’actualit-zació del professorat, a través d’esta-des temporals en empreses. - La utilització d’espais, instal·lacionsi equipaments d’empreses per a im-partir unitats formatives dels mòdulsd’FP. - Desenvolupar, de manera conjunta,projectes d’innovació en processos i tèc-niques emergents. Mesura 4. Completar la Xarxa de Cen-tres de Referència de les diferents fa-mílies professionals, en cooperacióamb les comunitats autònomes i elsagents socials, així com incrementar laXarxa de Centres Integrats d’FP, pro-movent l’oferta formativa per a jovesalumnes i treballadors. Mesura 8. Promoure la realització deconvocatòries anuals, de les diferentsfamílies professionals, sobre avaluaciói acreditació de les competències pro-fessionals adquirides a través de l’ex-periència laboral i aprenentatges no for-mals, en relació amb les necessitats deles persones, del sistema productiu i deles polítiques actives d’ocupació. Mesura 9. Facilitar a les persones queparticipen en el procediment d’ava-luació i acreditació, l’oferta de forma-ció complementària que requerisquenper a l’obtenció d’un títol d’FP o un cer-tificat de professionalitat. En aquest sentit: - Es planificaran itineraris formatius. - Es promourà l’organització i oferta demòduls professionals en unitats for-matives de menor durada, en les mo-dalitats presencial, específica d’adultsi de teleformació. - Es fomentaran les accions formativesespecífiques destinades a les personesque tinguen acreditades unitats decompetència per a obtindre un títold’FP, promovent l’organització i ofertade manera flexible (teleformació, mò-dul de menor durada, entre altres).

La flexibilització de l’oferta deformacióEn la mesura 10, el ministeri propo-sa la flexibilització de l’oferta de for-mació, per adaptar-la a les cir-cumstàncies dels adults, les condi-cions del mercat laboral i laconciliació de la vida familiar, a tra-vés de sistemes modulars, aug-mentant l’horari dels centres edu-catius i l’oferta d’educació a distàn-cia. Les accions que desenvolupen lamesura estan vinculades amb laLES i els programes de cooperacióterritorial, i constitueixen un paquetintens de treball. En concret:• Formació de persones candidates aocupar les tasques d’orientadors, as-sessors i avaluadors en el procedimentregulat pel Reial Decret 1224/2009. Elnombre de persones formades serà de3.000 en l’any 2010, i de 15.000 en l’any2011 • Elaboració de guies d’evidències,guies d’avaluació, guies per als as-sessors i qüestionaris d’autoavaluació,amb una quantitat total de 2.925 guiescorresponents a més de 600 qualifica-cions professionals. • Realització en l’any 2010 d’una pri-mera convocatòria d’àmbit nacional, iper a uns 8.000 candidats aproxima-dament, destinada al reconeixement deles competències professionals rela-cionades amb els perfils professionals

d’educador infantil i els derivats de laimplementació progressiva de la llei dedependència. • Avaluació i acreditació durant l’any2011 d’un nombre aproximat de 50.000candidats, d’acord amb les condicionsque s’establisquen.• Implementació, en col·laboració ambles comunitats autònomes, d’ofertesformatives específiques per a les per-sones acreditades mitjançant el pro-cediment regulat en el Reial Decret1224/2009. • Implementació d’ofertes parcials,

modulars i altres tipus d’ofertes des-tinats a persones adultes, d’acord ambel que està preceptuat en aquesta ma-tèria en el Reial Decret 1538/2006. • Increment de l’oferta a través de laplataforma d’ensenyament aprenen-tatge electrònic (e-learning) del Minis-teri d’Educació, i de les plataformes deteleformació de les comunitats autò-nomes.

La col·laboració entre la universitat iels cicles de grau superiorEl pla d’acció planteja ─mesura 12─ lacol·laboració entre els ensenyamentsd’FP de grau superior i l’ensenyamentuniversitari, per aprofitar els recursosd’infraestructures i equipaments com-partits, creant entorns de formaciósuperior, vinculats amb les necessitatsde l’economia local. Les accions pre-vistes són:• Elaboració de l’esborrany de reial de-cret regulador de les convalidacions en-tre els estudis de formació professio-nal de grau superior i els estudis degrau universitari. • Elaboració de models marc de cre-ació d’entorns de formació superior, encol·laboració amb les comunitats au-tònomes i la Secretaria General d’U-niversitats, atenent els criteris de res-pecte a les necessitats de l’economia decada entorn geogràfic i de l’oferta for-mativa, tant de formació professional,com d’estudis universitaris.

MobilitatHi ha previstes una sèrie d’accions pera afavorir la mobilitat d’alumnat i pro-fessorat de cicles formatius, basadesen l’elaboració de convenis bilaterals omultilaterals amb països del nostre en-torn; en l’estudi, en col·laboració ambl’Organisme Autònom de Programes

Educatius Europeus, dels mitjans quepermeten simplificar els procedimentsde sol·licitud de les beques Erasmus iLeonardo per a la realització d’estadesformatives en països de la Unió Euro-pea; dotació d’ajudes complementàriesal programa Erasmus per a la realit-zació d’estades formatives correspo-nents al mòdul de Formació en Centresde Treball (per a alumnes de cicles for-matius de grau superior).O la possible mobilitat d’alumnes pera fer la Formació en Centres de Treballen les distintes comunitats autònomes.

Formació a distànciaLa mesura 15 preveu l’impuls de la for-mació a distància per a l’obtenció de tí-tols i certificats de professionalitat(Plataforma Virtual per a la FormacióProfessional), adoptant les mesuresd’accessibilitat necessàries per a lespersones amb discapacitat, eliminantbarreres a l’estudi i fent-ho compatibleamb la vida laboral i familiar. En aquestsentit:- S’adaptaran els cicles formatius d’FPa la modalitat de distància, elaborant elsmaterials didàctics necessaris. - Es formarà el professorat de les di-ferents famílies professionals en lautilització de les tècniques específiquesi dels recursos didàctics utilitzats en lamodalitat de distància - S’incentivarà l’elaboració de simula-dors emprats en l’FP a distància i se-mipresencial. Es preveuen accions que s’han de

coordinar amb les comunitats autòno-mes, per incorporar informacions so-bre l’oferta formativa i condicions de lamodalitat a distància al portal d’FP adistància; per planificar el desenvolu-pament de materials curriculars delscicles formatius (CF) i per a la cessió iús de la plataforma virtual d’FP, aixícom per a la cessió dels materials vir-tuals dels CF. Altres accions previstes són:• Elaboració de materials a distànciadels CF que constituiran la nova ofer-ta a distància de 2010-2011 i 2011-2012 • Avaluació dels materials utilitzats enel curs 2009-2010 i revisió d’aquests.Avaluació del funcionament de la pla-taforma virtual. Posada en marxa de l’o-ferta d’FP a distància. • Definició del model de l’oferta a dis-tància en l’àmbit de gestió del ministeri:matrícula, convocatòries anuals, or-

ganització de part presencial dels mò-duls. Acreditació d’unitats de competènciaEn la mesura 17 el ministeri pretén ferpossible l’oferta autoritzada dels cen-tres d’FP de programes formatius con-figurats a partir de mòduls inclosos enels títols d’FP o certificats de profes-sionalitat que tinguen autoritzats i queestiguen associats amb unitats decompetència del Catàleg Nacional deQualificacions Professionals. Aquestsprogrames podran incloure també unaaltra formació complementària no re-

ferida al catàleg. La superació d’aquestsprogrames formatius permetrà l’ob-tenció d’una certificació de l’adminis-tració competent que acreditarà, amés, les unitats de competència as-sociades amb els mòduls inclosos enel programa en qüestió. Això implica la implementació

d’accions formatives a través de mo-dalitats presencials, semipresen-cials i a distància, incloent-hi les ofe-rides en la plataforma d’ensenya-ment d’aprenentatge electrònic delMinisteri d’Educació i les situades encomunitats autònomes.

Orientació professionalL’orientació professional està presenten la mesura 18, que planteja que esdesenvolupe un sistema integrat d’in-formació i orientació professional perfacilitar l’elecció d’itineraris formatiusi laborals, i s’establisca una xarxa queassegure, almenys, l’assessoramentdels ciutadans i les ciutadanes sobrepossibilitats de formació, ocupació i re-coneixement de competències. Lesaccions que ho han de concretar durantel curs són:• Participació en el Grup de Treball d’o-rientació del CGFP. • Desenvolupament dels instrumentsd’informació i orientació professionalassociats amb el procediment d’acre-ditació de competències professio-nals: plataforma d’informació, orien-tació i gestió del procediment, materialsdivulgatius. • Col·laboració en la formació d’o-rientadors sobre l’acreditació de com-petències professionals. • Coordinació amb l’administració la-boral, administracions educatives au-tonòmiques, agrupacions de corpora-cions locals, agents socials

proveïdors de serveis d’orientació, or-ganitzacions de la societat civil, asso-ciacions professionals i serveis d’o-rientació en l’àmbit universitari per aavançar en una proposta de model in-tegrat d’orientació professional. • Formació dels orientadors en matè-ria d’orientació professional. • Disseny, en col·laboració amb l’ad-ministració laboral, d’actuacions ten-dents a promoure el coneixement i lacol·laboració dels orientadors delsàmbits educatiu i laboral. • Elaboració d’eines i recursos per

als orientadors: portal d’informaciói orientació www.todofp; aplicacióinformàtica de disseny d’itinerarisformatius i professionals; materialssobre mercat laboral, ocupacions iformació associada; fòrum en líniaper a intercanvi de bones pràcti-ques en orientació.

Les tecnologies de la informacióLa penúltima mesura planteja com anecessari l’impuls de la connexió ambles noves tecnologies, amb la poten-ciació de la connexió en xarxa dels cen-tres d’FP, a través de tecnologies avan-çades de la informació i la comunica-ció, que fomente el treball en col·la-boració entre diferents centres, així comel desenvolupament de projectes con-junts d’innovació i investigació en els di-ferents sectors. Es posaran en marxa accions com:• Elaboració, en col·laboració amb lescomunitats autònomes, de propostesi plans estratègics per a la imple-mentació progressiva de les tecno-logies de la informació i comunica-ció en els centres que imparteixenensenyaments de formació profes-sional. • Desenvolupament de mesures quepermeten la connexió en xarxa delscentres de formació professional de lesdistintes comunitats autònomes queimparteixen els mateixos cicles deformació professional i que tinguen pro-jectes conjunts d’innovació i experi-mentació. • Subscripció de convenis amb em-preses, patronals sectorials i agents so-cials per al desenvolupament de ma-terials didàctics i la implementació deles tecnologies de la informació i co-municació en els centres que impar-teixen formació professional.

235 / OCTUBRE 20106

DESENVOLUPAMENT DEL MARC EUROPEU DE LES QUALIFICACIONS PROFESSIONALS (MEQ)

El desembre de 2010 acaba elperíode recomanable perquè esrealitzen les correspondènciesentre els sistemes estatals dequalificació i el MEQ. En 2012tots els certificats de qualificacióprofessional han de contindre unareferència al nivell europeu.

La formació professional: una exigència Europea

Des que la Unesco la va definir en1989, al parlar de formació pro-fessional es parla de totes lesformes i nivells del procés educatiuque inclouen, a més del coneixe-ment general, l’estudi de les tec-nologies i de les ciències relacio-nades, l’adquisició de les habilitatspràctiques, de competències, ac-tituds i comprensions relacionadesamb les ocupacions en els dife-rents sectors de la vida social. Unaactivitat, per tant, completa i com-plexa.L’Estat espanyol, en el marc del

Tractat Constitutiu de la Comuni-tat Europea, organitza la formacióprofessional en dos subsistemes:la formació professional reglada oinicial i la formació professionalper a la ocupació, cadascuna de-pendent d’un àmbit de gestió, l’e-ducatiu d’una banda i el laboral del’altra. Tres lleis, la Llei Orgànica2/2006 d’ Educació, la Llei 56/2003d’Ocupació i la Llei 5/2002 de lesQualificacions i de la FormacióProfessional, estableixen la rela-ció entre el sistema nacional dequalificacions i la formació pro-fessional, així com l’oferta for-mativa dels subsistemes de l’FP.El Catàleg Nacional de les Qua-

lificacions Professionals és l’ins-trument que recull les qualifica-cions professionals, d’acord ambel sistema productiu, en funció deles competències apropiades pera l’exercici professional. A més, lesorganitza en famílies professionalsi nivells. El catàleg constitueix labase a partir de la qual el SistemaNacional de Qualificacions i laformació professional elabora l’o-ferta formativa dels títols i elscertificats de professionalitat d’a-cord amb una estructura de mò-duls, que és com en FP s’anome-nen les assignatures.Així doncs, l’Institut Nacional de

les Qualificacions és el responsa-ble de definir, elaborar i mantin-dre actualitzat el catàleg modular.

Finalment, el Consell Generalde Formació Professional és l’òr-gan consultiu concebut com l’òr-gan especialitzat que assessora elgovern de l’Estat en matèria d’FP(Llei 19/1997, de 9 de juny) i estàadscrit al Ministeri de Treball. AlPaís Valencià les estructures anà-logues són el Consell Valencià dela Formació Professional i l’Insti-tut Valencià de les Qualificacions.

2010: el Marc Europeu de lesQualificacions Professionals

La Unió Europea, a fi de facilitar lamobilitat entre persones que es-tudien i també entre les que tre-ballen, ha creat un mecanisme quepermet interpretar les qualifica-cions professionals dels diferentspaïsos i que fixa com a objectiu lacreació d’un Marc Europeu deQualificacions per a 2010. Les ac-cions adreçades a garantir la con-vergència europea en matèria deformació professional es desen-volupen amb la participació de 32països. L’ any 2012 tots els certi-ficats de qualificació han de con-tindre una referència al nivell co-rresponent del MEQ.El Marc Europeu de Qualifica-

cions per a l’Aprenentatge Per-manent (EQF, European Qualifi-cations Framework) és un sistemade referència que relaciona i famés comprensible els diferentssistemes estatals de qualifica-cions de l’entorn europeu.EL MEQ reconeix la diversitat delssistemes educatius europeus ibasa el seu treball en el que real-ment sap i pot fer un titular d’unadeterminada qualificació o titula-ció. Així serà més senzilla la con-validació i utilització de les titula-cions entre diferents països, pre-nent com a base els coneixements,destreses i competències.

Nivell 1: PQPI

Nivell 2: CFGM

Nivell 3: CFGS

Nivell 4

Nivell 5:Cicle curt del Marc de

Qualificacions de l’ EspaiEuropeu d’Educació Superior

Nivell 6:Primer cicle del Marc deQualificacions de l’ Espai

Europeu d’Educació Superior

Nivell 7:Segon cicle del Marc deQualificacions de l’ Espai

Europeu d’Educació Superior

Nivell 8:Tercer cicle del Marc deQualificacions de l’ Espai

Europeu d’Educació Superior

Coneixements generals bàsics.

Coneixements fàctics bàsics en un camp detreball o estudi concret.

Coneixements de fets, principis, processosi conceptes generals en un camp de tre-ball o estudi concret.

Coneixements fàctics en contextos amplisen un camp de treball o estudi concret.

Amplis coneixements especialitzats, fàcticsi teòrics, en un camp de treball o d’es-tudi concret, amb consciència dels límits.

Coneixements avançats en un camp de tre-ball o d’estudi que requereix una com-prensió crítica de teories i principis.

Coneixements altament especialitzats, al-guns dels quals situats a l’avantguardad’un camp de treball o d’estudi concret,que establisquen les bases d’un pen-sament o investigació originals

Coneixements en la frontera més avança-da d’un camp de treball o d’estudi con-cret i en el punt d’articulació entre di-versos camps.

Els tres primers nivells corresponen als PQPI, CFGM i CFGS del nostre sistema edu-catiu. Aquest sistema de referència de les qualificacions és compatible amb el Marcde Qualificacions de l’Espai Europeu d’Educació Superior, el qual estableix descriptorsper als cicles d’ensenyament superior. Cadascun dels descriptors de cicle ofereixuna visió genèrica de les expectatives en matèria de realitzacions i habilitats asso-ciades amb les qualificacions del cicle. Així el MEQ respecta la diversitat dels sis-temes educatius europeus i és compatible amb el Marc de Qualificacions de l’Es-pai d’Educació Superior. No cal que cada Estat tinga els 8 nivells.

Els nivells de referència del MEQ i l’equivalència amb els cicles formatius

LesParticularitatsdels dossubsistemes d’ FP a l’Estatespanyol

Els dos subsistemes de la for-mació professional, la reglada oinicial i la formació professionalper a la ocupació, contenen ele-ments particulars. Aquesta últi-ma es dirigeix tant a personesaturades com a treballadors itreballadores en activitat i s’en-carrega d’atorgar certificats deprofessionalitat basats en quali-ficacions professionals del Catà-leg Nacional de les Qualifica-cions Professionals. En la for-mació professional reglada, elsnous títols d’FP i els PQPI –Pro-grames de Qualificació Profes-sional Inicial– tenen com a refe-rent professional les qualifica-cions i unitats de competència, ésa dir del Catàleg Nacional de lesQualificacions Professionals. Segons la LOE, l’FP de grau

mitjà, el batxillerat, el grau mit-jà d’Arts Plàstiques i Disseny,així com els ensenyaments Es-portius de grau mitjà, formen elque s’anomena l’educació se-cundària postobligatòria. Mentreque l’FP de grau superior, junta-ment amb l’ensenyament uni-versitari, formen part del tramd’educació superior.

Serà més senzilla la convalidació i utilització de les titulacions entre diferents països

OCTUBRE 2010 / 235 7

OPINIÓ

La nova formació professional

Hui tothom parla de la necessitat de re-orientar el model de creixement eco-nòmic perquè siga sostenible social-

ment, econòmicament i ambientalment. Vivimen una societat en continu procés de canvi i lainversió en formació és, inequívocament, la mésrendible de les que es poden fer en termes derendibilitat econòmica i social a mitjan i llarg ter-mini. El convenciment que el binomi economiasostenible-formació és indissoluble s’ha vistconfirmat en tots els comunicats que l'OI ha fetpúblics al llarg d’aquests últims anys (Copen-haguen, Maastricht, Hèlsinki i Bordeus) i és laformació, potser, l’únic element del modeleconòmic que no s’ha posat en dubte. Centrant-nos en la formació professional del

nostre país, podem dir que gaudim d’un modelconsolidat, que va tindre el seu origen en laLOGSE, i que s’ha anat perfeccionant amb el pasdel temps i amb les modificacions normativesque hem anat introduint. Una de les assignatures pendents que te-

níem era la no-reconeixença mútua dels dossubsistemes de formació professional, el del’àmbit educatiu i de l’àmbit laboral. Aquestva ser un dels elements que va donar lloc ala Llei Orgànica 5/2002 de les Qualificacionsi de la Formació Professional. Aquesta llei es-tableix un sistema integral de formació pro-fessional per a respondre a les demandes so-cials i econòmiques a través de les diversesmodalitats formatives, així com el mana-ment de dissenyar un sistema que permeta re-conéixer les competències professionals ad-quirides per l’experiència laboral i les vies noformals de formació. Per donar resposta a aquests objectius

durant aquests anys, s’ha treballat, entre al-tres, en els següents àmbits: el primer és lacreació d’un catàleg nacional de qualificacionsprofessionals, en el qual s’han inclòs les iden-tificades en el sistema productiu en funció deles competències apropiades per a l’exerciciprofessional. Aquest catàleg és el referent comúper a l’elaboració dels títols de formació pro-fessional, competència del Ministeri d’Educa-ció, i dels certificats de professionalitat, com-petència del Ministeri de Treball i Immigració.A partir d’aquest catàleg, s’estan elaborant elsnous títols de formació professional i els cer-tificats de professionalitat. El segon ha sigut lapublicació del reial decret d’avaluació i acre-ditació de competències professionals adqui-rides a través de l’experiència laboral i de viesno formals de formació. A hores d’ara, estemformant els assessors, orientadors i avaluadorsque participaran en el procediment, i es rea-litzarà una primera convocatòria, en col·labo-ració amb les comunitats autònomes, a la fid’enguany. Aquesta primera convocatòria ani-rà destinada a l’acreditació de les unitats decompetència relacionades amb l’educació in-fantil i els perfils professionals derivats de laimplantació de la llei de dependència. Poste-riorment, cada comunitat autònoma, en el seuàmbit territorial i tenint en compte els sectorsproductius de la zona, farà les convocatòriesdestinades als sectors que considere prioritaris. El tercer instrument és desenvolupar un

sistema integrat d’informació i orientacióprofessional. La ciutadania ha de de disposarla informació i l’orientació suficients per a unapresa de decisions adequada per al seu futurformatiu o professional. En aquesta línia,pròximament posarem en funcionament elportal TOT FP, en què es podran trobar ma-terials i informació en diversos suports i for-mats adequats a cada tipus d’usuari: alum-

nes, pares, professors, professionals de l’o-rientació i empresaris. Pel que fa a la formació professional del sis-

tema educatiu, al llarg dels últims anys la for-mació professional ha anat adquirint un pres-tigi creixent entre els ocupadors, i així es de-mostra amb l’alt grau d’inserció laborald’aquests titulats. No obstant això, encara nohem aconseguit que aquesta percepció sigacompartida pel conjunt de la societat. En aquestsentit, l’esforç de les administracions educati-ves, del professorat i dels professionals de l’o-rientació és indispensable per a inculcar en lasocietat la idea que la formació professional ésuna opció formativa de primera qualitat. El nombre d’alumnat matriculat en FP ha

anat creixent des de la acabament dels anysnoranta. Per al curs 2010/2011 està previst queel nombre d’alumnes en cicles formatius degrau mitjà i grau superior siga de 568.962, cosaque suposa un increment del 6,4% respecte delcurs anterior. A aquests, hi hem d’afegir els79.711 previstos en programes de qualificacióprofessional inicial.L’augment d’alumnat no ha de fer que ens

conformem. Hem d’aprofitar aquest canvi detendència per a posar la formació professional

al servei de la ciutadania, i ho farem incidint so-bre aquells aspectes que són susceptibles demillora, i que citaré breument: a) Tenim un des-ajust respecte d’Europa en el nombre d’alum-nes que, en finalitzar l’escolarització obligatò-ria continuen estudis de formació professional.A Europa, el 58% trien programes formatius deformació professional, mentre que el 42%s’estimen més programes de formació gene-ral equivalents al nostre batxillerat. A Espa-nya és just al revés. Un 59% opta pel batxille-rat enfront del 41% que ho fa per la formacióprofessional de grau mitjà. Aquest desajustcontribueix que, al nostre país, el 23,1% de lapoblació tinga un nivell mitjà de qualificació,enfront del 48,9% de la UE. Si tenim en comp-

te que la previsió és que, per a l’any 2020, el50% dels llocs de treball corresponguen a ni-vells mitjans de qualificació, podem veure lanecessitat d’accions concretes en aquest te-rreny per a estimular l’accés dels joves, i dela població en general, als estudis de forma-ció professional de grau mitjà; b)Necessitemuna oferta de formació professional més fle-xible per a acostar-la a les demandes de la ciu-tadania i que permeta compatibilitzar lesobligacions laborals i familiars amb el procés

d’aprenentatge al llarg de la vida. Per a això,entre altres coses, hem posat en marxa unaplataforma en línia que possibilitarà cursar es-tudis de formació professional de set títols elsetembre de 2010 i més de cent títols l’any prò-xim; c) La mobilitat de l’alumnat d’FP és es-cassa i cal millorar-la mitjançant la simplifi-cació dels tràmits i mitjançant la dotació d’a-judes econòmiques complementàries a les delsprogrames educatius europeus, que ja hem co-mençat a aplicar els dos últims anys; d) Hemd’incrementar el nombre de centres inte-grats de formació professional, així com elscentres del sistema educatiu que puguen re-alitzar una oferta integrada dirigida tant als jo-ves en edat escolar com a la població treba-lladora; e) Hem d’incrementar les estratègiesi els instruments d’informació i orientació,avançant cap a un sistema integrat que per-meta optimitzar els recursos que, en aquestàmbit, aporten tant les diferents administra-cions com els agents socials; f) Hem de faci-litar el trànsit i la relació entre els diferents ni-vells del sistema educatiu, tant entre els di-ferents nivells d’FP com amb el batxillerat i elsestudis universitaris. La creació d’aquestespassarel·les estan arreplegades en el projec-te de llei d’economia sostenible; g)Hem de pro-moure en els centres de formació professio-nal el desenvolupament de projectes d’inno-vació aplicada, fomentant el treball conjuntentre els centres de formació professional. En2011, el Ministeri d’Educació publicarà unaconvocatòria dirigida a tots els centres de for-mació professional per al desenvolupament deprojectes d’innovació aplicada en diferents àm-bits, entre centres de diferents comunitats au-tònomes; h) Hem de connectar, a través d’u-na xarxa digital, els centres de formació pro-fessional per a treballs experimentalsrelacionats amb projectes referits a la inno-vació aplicada en camps diversos; i) Hemd’incrementar la col·laboració entre els cen-tres d’FP i les empreses, prioritzant les pimes,i arribant al nivell d’una cooperació efectiva queaprofite totes les possibles potencialitats en latransferència tecnològica i del coneixement en-tre ambdues organitzacions, així com la milloradels processos de producció; j) Hem d’impul-sar la millora de la productivitat, la transfe-rència de coneixement, el desenvolupamenttecnològic i la innovació, en diverses àrees, es-pecialment a través dels campus integratsd’excel·lència internacional, afavorint unamajor coordinació entre la universitat, els cen-tres de formació professional de grau superiori les empreses. En la convocatòria de campusd’excel·lència internacional de 2010 i en el pro-jecte de llei d’economia sostenible s’avancenmesures en aquesta direcció. Aquestes són algunes de les mesures que

volem desenvolupar per seguir millorant la qua-litat de la formació professional a Espanya, peraconseguir una formació que facilite als jovesi a les persones adultes la preparació necessàriaper al seu desenvolupament personal i pro-fessional. Hem de ser conscients que la millorherència que podem deixar als joves és unabona formació que els prepare per a viure enun món en permanent procés de canvi. Hem decanviar la percepció que la ciutadania en generalté en relació amb la formació professional comuna alternativa de segona categoria i que en ab-solut respon a la realitat d’aquests estudis. Pera aconseguir-ho, es requereix l’esforç de tots.Els qui ja n’estem convençuts, no renunciarema aquest propòsit.

MIGUEL SOLER, DIRECTOR GENERAL DE FORMACIÓ PROFESSIONAL DEL MINISTERI D’EDUCACIÓ

Necessitem una oferta de formació professional més flexible per a acostar-la a les demandes de la ciutadania i que permeta compatibilitzar lesobligacions laborals i familiars.

Hem de canviar la percepció que la ciutadaniaen general té en relació amb la formació professional com una alternativa de segona categoria i que en absolut respon a la realitat d’aquests estudis.

235 / OCTUBRE 20108

CENTRES INTEGRATS

L’any 2008 es tancà la primera part dela negociació que defineix els nouscentres dedicats exclusivament a laformació professional. Aquests cen-tres s’anomenen centres integrats deformació professional (CIFP). La ne-gociació del reglament orgànic i fun-cional que els ha de regular està pre-vista per a enguany. Mentrestant, jaestan en funcionament catorze cen-tres d’aquestes característiques atot el País Valencià.En la negociació del decret que de-

fineix el CIFP el sindicat reclamà, amés d’un mapa escolar per a l’FP, laplanificació d’una xarxa pública decentres integrats arrelada en el medisociocultural, que promoguera lacultura de la sostenibilitat i l’equilibriecològic en els processos de pro-ducció, del benestar social i de lacompensació de les desigualtats.STEPV considera de primera neces-sitat per a la planificació de la for-mació professional la realització d’es-tudis dels sectors productius per co-marques. Una responsabilitat delConsell Valencià de la Formació Pro-fessional, que també hauria de donara conéixer en profunditat quin és el plavalencià de la formació professional.A més, els CIFP depenen de dues

conselleries, tot i que la posició sin-dical exigia que fóra la Conselleriad’Educació la que s’ocupara íntegra-ment de la planificació, la gestió i elsrecursos financers.

Les funcions del CIFP: arrelamenta l’entorn i la innovació pedagògicaEls CIFP potencien un nou model d’FP

en què els centres han d’establircol·laboració amb les agències dedesenvolupament local i amb l’entornempresarial. El sindicat defén, com aprioritari, l’establiment de vinclesamb empreses socialment respon-sables i la col·laboració comarcalper plantejar-se i detectar les ne-cessitats socials i culturals de la po-blació i un desenvolupament econò-mic sostenible. És responsabilitat del claustre en

els nous centres la promoció d’ini-ciatives en l’àmbit de l’experimenta-ció i de la innovació pedagògica i enla formació permanent del professo-rat, així com el desenvolupament deprojectes formatius innovadors. Eldisseny de mòduls complementariscom els de Valencià Tècnic, Respon-sabilitat Social Empresarial i Sensi-bilització Mediambiental negociatsamb la conselleria en la mesa d’E-ducació, poden ser exemples d’inno-vació. El desenvolupament de projec-

tes europeus és una altra de les fun-cions dels CIFP. És per açò que, desde la perspectiva d’STEPV, es ne-cessita un departament de llengüesestrangeres per atendre els contac-tes amb entitats de l’entorn europeui formar l’alumnat.

La formació i l’orientacióLa col·laboració dels nous centresamb el Cefire específic d’FP és unarealitat que queda descrita en l’actualconveni de col·laboració del MEC i laGeneralitat Valenciana per al desen-volupament de la LOE. Allí es propo-

sa un programa d’elaboració, expe-rimentació i avaluació de materialseducatius per als cicles de grau mit-jà oferits pels portals educatius. Tam-bé es planteja la formació del pro-fessorat en la utilització dels portalseducatius i la publicació de materialselaborats. Una altra de les novetats que

aporta el treball dels centres integratsse centra en l’orientació de l’alumnatque es farà en col·laboració amb elServef. Segons el sindicat, aquesta en-titat hauria de comprometre’s en la in-corporació de l’alumnat de ciclesformatius en el món laboral i tambéhauria de treballar pel reconeixementde totes les titulacions de l’FP. Sobreel personal que ha d’exercir la funciód’informació i orientació professional,el decret permet que siga personal deles dues administracions, amb què esrelacionen els CIFP. Per tant, la tas-ca pot ser desenvolupada per perso-nal que prové de la Conselleria d’E-ducació o de la d’Ocupació, però ambuna formació específica, que encaras’ha de concretar.

La concreció dels objectius delCIFP, segons STEPVEl sindicat entén que la definició delcentres integrats segons el decret,que es refereix a “un model de for-mació professional immers en elmedi sociocultural, promotor de lasostenibilitat, l’equilibri ecològic en elsprocessos de producció i el benestarsocial, s’ha de concretar perquè sigauna realitat més enllà de les parau-les. Així doncs, és fonamental plan-

tejar un model de formació profes-sional arrelat en el medi sociocultu-ral, tenint en compte les particulari-tats del seu àmbit local i comarcal.Per aconseguir-ho, cal potenciar elsestudis dels sectors productius percomarques i atendre les necessitatsde formació i qualificació de la po-blació.El model d’FP que defén el sindi-

cat ha de ser promotor de la soste-nibilitat i l’equilibri ecològic en els pro-cessos de producció, incidint en les fa-mílies professionals que comportenprocessos tècnics susceptibles d’a-fectar l’equilibri ecològic. En definiti-va, el model integrador de l’FP ha deser promotor del benestar social i dela compensació de les desigualtats,començant per fomentar la respon-sabilitat social empresarial.

Els consells socials: cal méspresència dels agents educatius isindicalsMentre es discutia el decret de cre-ació del CIFP, el sindicat reclamavamés presència dels claustres i delssindicats en els consells socials. Talcom s’han regulat, STEPV, sindicatmajoritari del professorat valencià, haquedat exclòs de l’àmbit de repre-sentació. També n’han quedat exclo-sos els pares i mares i alumnat, tot ique en els centres integrats hi haPQPI i cicles de grau mitjà, i, per tant,alumnat menor d’edat. Així les coses, a hores d’ara els

consells socials dels CIPFP són òr-gans col·legiats similars als consellsescolars en què participen dos re-

presentants d’organitzacions empre-sarials, dos d’organitzacions sindicalsCCOO i UGT, quatre representants delclaustre de professorat i quatre re-presentants de la Generalitat.

ELS CENTRES INTEGRATSCOMENCEN A FUNCIONAREl sindicat reclama més participació en els consells socials

CENTRES INTEGRATS PÚBLICS DE FP dependentsde Conselleria d’Educació:

• BATOI d’Alcoi• CANASTELL de SantVicent del Raspeig• COSTA DE AZAHAR deCastelló• BENICARLÓ• LUIS SUÑER d’Alzira• CATARROJA• CHESTE• MISLATA• FAITANAR de Quart dePoblet• LA COSTERA de Xàtiva• AUSIÀS MARCH deValència• BLASCO IBÁÑEZ deValència• MISERICÒRDIA deValència• CIUTAT DE L’APRENENTde València

OCTUBRE 2010 / 235 9

La normativa estatal RD 1558/2005 diu queels CIFP han d’incloure, en les accions for-matives, les d’inserció i reinserció laboralde la població aturada i les de formaciópermanent dirigida a la població en actiu.A més, afig que les administracions pú-bliques coordinaran l’oferta d’accions for-matives per atendre les necessitats de di-ferents col·lectius. Les accions d’inserciólaboral es financiaran mitjançant unaconvocatòria específica per als CIFP queconvoca la Conselleria d’Economia, Hi-senda i Ocupació. A més, el reial decret es-tableix que els centres integrats per a des-envolupar aquests cursos han de tindre elnombre suficient de professorat, forma-dors i formadores, i experts professionals.La teoria parla de recursos, diners i co-ordinació.Així, en el curs 2009-2010 s’han posat

en marxa les primeres accions de forma-ció per a l’ocupació en el nostre territori,i què ha passat? Segons tota la informa-ció de què disposa el sindicat hi ha hagutcarències, falta de recursos i descoordi-nació i, per això, exigirà a la conselleria quees done resposta a totes les necessitats de-tectades al voltant de la coordinació delsrecursos educatius d’espais, horaris iprofessorat, treball de gestió administra-

tiva de les subvencions. STEPV demana-rà a l’Administració que valore i estudie lesdificultats amb què han topat els centresa l’hora de compaginar aquestes accionsamb les de la formació professional re-glada i les resolga en el sentit que marcala llei.En concret, els centres s’han trobat, per

exemple, amb el fet que la gestió de lessubvencions per al programa suposava untrencaclosques extraordinari. Així ma-teix, també ha comportat l’ampliació del’horari del professorat que impartia les ac-cions i, segons les nostres dades, en algunscentres han quedat desatesos o bé l’a-lumnat de la formació professional inicialo bé l’alumnat de la formació professionalper a l’ocupació.Perquè els centres puguen funcionar in-

tegradament, caldrà que els cursos i elshoraris de la formació ocupacional i con-tínua s’incloguen en la programació ge-neral anual, i que es doten els centres delsllocs de treball necessaris. La formacióocupacional exigeix un espai i un temps es-pecífics per al personal d’administració iserveis i l’equip directiu, i un professoratque faça seguiment de les pràctiques nolaborals. Si no és així, no funcionarà.

La formació per a l’ocupació en el centres integrats s’imparteix amb carències

La conselleria gestionarà unfitxer dels “experts docents”

Educació regularà la constitució i ges-tió d’un fitxer d'”experts docents” per aimpartir accions formatives de formacióprofessional per a l'ocupació en centresintegrats públics d’FP, un fitxer que in-clourà diferents especialitats del Catà-leg Nacional de les Qualificacions Pro-fessionals. L’Administració convocarà l'accés a

les diferents especialitats del fitxer depersones expertes, les quals hauran d’a-creditar formació i experiència profes-sional i docent, a més de superar unaprova d’avaluació. Per a mantindre’s enel fitxer, cada expert serà avaluat coma docent per la comissió de coordinaciópedagògica respectiva. Les accions formatives a càrrec de les

persones expertes no podran excedir 25hores de docència directa. Per al pro-fessorat interí o funcionari de carreras’estableixen límits a la docència en elsdos sistemes: díhuit hores en FP iniciali set en formació ocupacional. Així, amés de les díhuit hores lectives setma-nals lectives en cicles, el professorat po-drà realitzar fins a un màxim de set ho-res addicionals setmanals, que es re-tribuiran a banda. STEPV ha proposat que les accions

formatives s’incloguen en la progra-mació general anual i la definició delsllocs de treball necessaris sense horesextres. El sindicat, que ha participat enla regulació del fitxer d’experts, ha de-manat que les estades de formació enempreses de funcionaris de carrera o in-terins autoritzades per l'administraciósiguen considerades en el barem de mè-rits com a experiència professional nodocent. També ha proposat augmentar fins a

un màxim de 15 punts l'experiènciadocent, i rebaixar a 10 punts l'expe-riència docent en formació professionalper a l'ocupació en les empreses pri-vades.Pel que fa a la prova d'avaluació de la

competència professional, el sindicatproposa eximir de la prova el personalfuncionari, mentre que l’Administracióplanteja adjudicar-li cinc punts, a mésdels que puga obtindre en la prova. Si esvol millorar la qualificació, el professo-rat podrà presentar-se a la prova.

El sindicat reclamà, a més d’un mapa escolar per a l’FP, la planificació d’unaxarxa pública de centresintegrats arrelada en el medisociocultural

STEPV, el sindicat majoritari del professoratvalencià, ha quedat exclòs de l’àmbit de representació en els consells socials, així com els pares, mares i alumnat

235 / OCTUBRE 201010

REFORMA DELS CICLES

El ministeri i la Conselleriad’Educació han d’acabar la reforma de l’FP en 2010

Els canvis afecten tots els cicles formatius: nous decrets, nous currículums

El Ministeri d’Educació va establir, enel calendari d’aplicació de la LOE, laimplantació de les noves titulacions icurrículums d’FP per al curs 2007-2008 (RD 806/2006, article 18). Aques-tes noves titulacions LOE ¬que dero-guen les que establí la LOGSE– tenencom a base el Catàleg Nacional deQualificacions Professionals (CNQP)i recullen les recomanacions europe-es que es fixen en els nivells establitspel Marc Europeu de les Qualificacions(MEQ). El 2010 les correspondènciesentre els dos sistemes de qualificacióhan d’estar acabades. Per a l’any2012, tots els títols d’FP han de con-tindre la referència al nivell corres-ponent del MEQ.

Desaparició dels ciclescurtsPer a cicles de grau mitjà o de grau su-perior, la duració es comptabilitza enhores. Així, i fins ara, hi ha hagut elscicles de 1.700 hores o cicles curts –un curs de docència i un curs de for-mació en centres de treball 740 h– i elsde 2.000 o cicles llargs –dos cursos dedocència i entre 400 i 700 hores deFCT–. En la nova estructura previstaper a l’FP, la durada normal dels ci-cles serà de 2.000 hores.

Crèdits ECTSUna de les novetats que es presentaper als cicles de grau superior és quecada mòdul professional en determi-na el valor en crèdits ECTS (Europe-an Credit Transfer System), que sónl’estàndard adoptat per totes les uni-versitats de l’entorn europeu per a ga-rantir la convergència dels diferentssistemes europeus d’educació supe-rior. D’aquesta manera, es facilita laconvalidació de l’FP de grau superioramb estudis de grau universitaris.

Canvis en els mòdulsprofessionalsFormació i Orientació Laboral és unmòdul, assignatura en l’FP, que s’im-partirà per a tots els cicles en el pri-mer any. La seua càrrega horària de50 hores s’incrementa des de les co-munitats autònomes fins a les 90hores, 45 de les quals han de ser dePrevenció de Riscos Laborals (PRL).Els continguts de PRL han de per-metre que tot l’alumnat puga obtindreel certificat de Tècnic en Prevenció deRiscos Laborals de Nivell Bàsic. EnFOL es recullen continguts sobre le-gislació laboral i la participació delstreballadors i treballadores en l’em-presa, la negociació col·lectiva i elsconflictes col·lectius. Des de la pers-pectiva sindical, aquests continguts

s’haurien de treballar comptant ambla participació activa dels represen-tants sindicals. A més a més, apareix en el segon

curs de tots els cicles un nou mòdulamb el nom d’Empresa i Iniciativa Em-prenedora, amb una càrrega horàriaentre les 35 i les 65 hores, que ha d’a-daptar-se a les característiques decada família professional i al seusector productiu. STEPV ha mani-festat en diverses ocasions davant laConselleria d’Educació que les basesde la Responsabilitat Social Corpo-rativa i la Responsabilitat Social de lesEmpreses, s’haurien d’incloure enels continguts del mòdul.Finalment, el mòdul de Formació

en Centres de Treball, que es realit-za en el segon any, disminueix la càr-rega horària mínima a 220 hores, toti que les comunitats autònomes la po-den incrementar fins a les 370-440 ho-res. Per als cicles de grau superior imentre es realitzen les FCT, s’inclouel mòdul professional de Projecte, quepreveu que l’alumnat defenga indivi-dualment i davant un tribunal integratpel professorat del seu cicle, un pro-jecte de caràcter integrador i com-plementari.

La presència de l’anglésTots els cicles formatius, de grau

mitjà o superior, han d’incorporar enaplicació de la LOE l’anglés com a llen-gua vehicular a través de dos dels mò-duls professionals que componen elcicle formatiu. Amb caràcter excep-cional i de forma transitòria s’impar-tirà el mòdul d’Anglés Tècnic pels es-pecialistes d’anglés del cos de se-cundària. El sindicat STEPV haproposat la creació del departamentd’Anglés Tècnic en els centres inte-grats d’FP, necessari també per aldesenvolupament i el suport de pro-grames educatius com Erasmus, Le-onardo i altres projectes europeus. La docència en anglés obligarà a

realitzar una habilitació lingüísticaper al professorat de cicles formatius,que necessàriament haurà d’estarcapacitat per a fer-ho. Impartir do-cència en anglés en els mòduls tindràcaràcter voluntari i afectarà tant elprofessorat de secundària com elprofessorat tècnic d’FP.En l’àmbit del País Valencià, serà

requisit per a impartir els mòduls enanglés tindre el nivell B2 del Marc Eu-ropeu Comú de Referència de lesLlengües Estrangeres i fer els curs es-pecífic B del pla de formació en anglési altres llengües estrangeres. La ca-pacitació s’obté segons l’ordre del 5d’octubre de 2009, de la Conselleriad’Educació, per la qual es regula el plade formació lingüisticotècnica en llen-

gües del professorat no universitari il’obtenció de les titulacions adminis-tratives necessàries per a l’ús vehi-cular de les llengües en tots els nivellsd’ensenyament no universitari.

La carrega horària dels PSi dels PTLa càrrega horària del professorat desecundària i del professorat tècnicd’FP es veu modificada en els currí-culums de cada cicle. No és possiblea hores d’ara saber de manera globalcom afectarà la reforma les plantillesperquè falten adaptar molts títols.Però és segur que hi haurà un rea-justament en les plantilles dels cen-tres que pot provocar desplaçamentde professorat. El cicle de grau su-perior de Disseny de Productes Me-cànics que veu reduïda la càrrega ho-rària per al PTFP, en pot ser unexemple. Un altre exemple és el CFGSd’educació infantil, en què la càrregahorària per al PS es redueix.

La titulació del professorat

Encara que les especialitats del pro-fessorat i les titulacions requerides iequivalents per a la docència s’esta-bleixen en la normativa estatal RD1254/2009, de 24 de juliol (AnnexIIIA), en els RD de cada títol de for-mació professional adaptats a la LOEes revisen aquests requisits mitjançantuna disposició addicional, la cinque-na, sobre equivalència per a la do-cència en els procediments selectiusd’ingrés en el cos de professorat tèc-nic d’FP. En aquesta, es declarenequivalents les titulacions de tècnic itècnic superior en una especialitatd’FP, sempre que s’hi acredite, al-menys, una experiència docent de dosanys en centres educatius públicsdependents de l’Administració edu-cativa convocant, complits el 31 d’a-gost de 2007. Aquesta disposició dónaeixida al professorat tècnic d’FP interíque no té cap titulació universitària.

La docència en anglésobligarà a realitzaruna habilitaciólingüística per alprofessorat de ciclesformatius

La càrrega horària delprofessorat desecundària i delprofessorat tècnic esveu modificada en elscurrículums de cadacicle

OCTUBRE 2010 / 235 11

Com s’agrupen els ciclesformatius?Els cicles formatius s’agrupen en 26famílies professionals. Dins de cadafamília professional trobem cicles degrau mitjà i cicles de grau superior.Les famílies professionals són: Agrà-ria ; Marítimopesquera; IndústriesAlimentàries; Química; Imatge Per-sonal; Sanitat; Seguretat i Medi Am-bient; Fabricació Mecànica; Electrici-tat i Electrònica; Energia i Aigua; Ins-tal·lació i Manteniment; IndústriesExtractives; Transport i Mantenimentde Vehicles; Edificació i Obra Civil; Vi-dre i Ceràmica; Fusta, Moble i Suro;Tèxtil, Confecció i Pell; Arts Gràfiques;Imatge i So; Informàtica i Comunica-cions; Administració i Gestió; Co-merç i Màrqueting; Serveis Sociocul-turals i a la Comunitat; Hoteleria i Tu-risme; Activitats Físiques i Esportives,i Arts i Artesanies.

El professorat de cicles formatiusés del mateix cos?El professorat de cicles pertany ados cossos docents diferents: pro-fessorat de secundària, PS, que se-gons la nova classificació establidal’any 2007 per la Llei de l’Estatut Bà-sic de l’Empleat Públic es classificacom a grup A, subgrup A1: i el pro-fessorat tècnic, PT, que ha passat aser un grup A, subgrup A2. Les retri-bucions que perceben són diferents.

El Reial Decret 1635/1995, de 6 deoctubre, adscriu el professorat delscossos de secundaria i professorattècnic de formació professional a lesespecialitats pròpies de la formacióprofessional específica. En cada títoli en el corresponent currículum de ci-cle s’estableix mòdul a mòdul el pro-fessorat que l’impartirà.

Què és el professorat especialista? Tant la LOGSE (article 33.2) com la LOE(article 95.2) tenen prevista la possi-bilitat d’incorporar professorat espe-cialista en règim laboral o adminis-tratiu. El Decret 296/1997, de 2 de des-embre, regula el règim de contractacióde professorat especialista en centrespúblics dependents de la Conselleriad’Educació. Aquests han de ser pro-fessionals que estiguen desenvolupant

la seua activitat en l’àmbit laboral i quetinguen la qualificació professional pera impartir els mòduls que es neces-siten cobrir i han d’haver exercit laseua activitat professional almenysdos anys.La contractació d’aquest profes-

sorat s’ha de sotmetre al règim de dretadministratiu i tindrà caràcter tem-poral, a temps complet o parcial. Laselecció s’ha de fer seguint els prin-cipis d’igualtat, mèrit, capacitat i pu-blicitat.En el cas de contractació a temps

complet rebrà les retribucions bàsi-ques, sense triennis, corresponents alcos de funcionari docent al qual esti-ga atribuït el mòdul i, en cas de no es-tar atribuït a cap cos docent, l’equi-paració la determinarà la Conselleriad’Educació. Si la contractació és atemps parcial les retribucions seranproporcionals a la dedicació horàriad’acord amb el que disposa la nor-mativa vigent per a funcionaris inte-rins del mateix cos. Els contractes nopodran tindre una durada superior aun any. L’extinció del contracte admi-nistratiu es produirà automàticamenti no dóna dret a cap indemnització.

Quina diferència hi ha entre uncicle de grau mitjà i un de grausuperior?Podem parlar de dues diferències: l’u-na fa referència a l’accés i l’altra al ni-vell de qualificació professional queatorguen.L’accés a un cicle de grau mitjà es

fa amb la titulació de graduat enESO, o perquè s’ha superat la provaespecífica d’accés si tens dèsset anys. Per a accedir al grau superior es ne-cessita el títol de batxillerat o haversuperat la prova d’accés corresponentsi tens dènou anys. L’altra diferència és el nivell de

qualificació professional, un nivell 2per a les titulacions dels cicles de graumitjà i un nivell 3 per als CFGS. Pel que fa al professorat, tant els PScom els PT poden impartir docènciaen ambdós tipus de cicles.

El professorat de cicles potparticipar en la convocatòria decàtedres?Enguany s’ha convocat accés a càte-

dres i cap especialitat de cicles for-matius ha sigut convocada a partici-par-hi. Però el cos de professorat desecundària, adscrit a cicles formatius,podria beneficiar-se d’aquest com-plement retributiu. En tot cas, el dis-seny que se n’ha fet des de l’Admi-nistració no compta amb l’especifici-tat del professorat de secundària del’FP.

Quins són els dos subsistemesd’FP ?La formació professional inclou, d’u-na banda, la formació professional re-glada o inicial, és a dir, els cicles for-matius tradicionals, i, de l’altra, la for-mació professional per a l’ocupació,que s’adreça a les persones aturadesi a treballadors i treballadores en ac-tiu.

Com s’accedeix a l’FP inicial oreglada?L’accés a la formació professionalespecífica pot realitzar-se de dues for-mes diferenciades: l’una, l’accés di-recte, si es tenen els requisits aca-dèmics necessaris (per al GM graduaten ESO i per al GS títol de batxillerat), i l’altra, l’accés a través d’una provaespecífica, per a qui no reuneix els re-quisits acadèmics.Les condicions per a accedir a la

prova són:Proves de grau mitjà: tindre dèssetanys o complir-los durant l’any .Proves de grau superior: tindre dènouanys o complir-los durant l’any. Per alsqui acrediten haver superat un cicleformatiu de grau mitjà i desitgen ac-cedir a un cicle formatiu de grau su-perior de la mateixa família profes-sional o d’una família o cicle relacio-nat amb el cicle de grau mitjà superat,el requisit d’edat per a la realitzacióde les proves serà de díhuit anys ocomplir-los durant l’any .A més, des de l’any 2009, hi ha la

possibilitat d’assistir a cursos prepa-ratoris de les proves d’accés a laformació professional en centres do-cents del País Valencià, la superaciódels cursos preparatoris de les pro-ves d’accés dóna dret a l’increment enla qualificació final de la prova.

Elements bàsicsde l’FP quehauríem de conéixer

La LOGSE, fa quinze anys, definí una nova estructura per a la formacióprofessional. Però hi ha aspectes bàsics d’aquests ensenyaments que són pocconeguts, dins i fora del sistema. A hores d’ara, cap persona dubta quel’escolarització obligatòria s’acaba als 16 anys, que hi ha mestres que treballenen els instituts o que existeix un batxillerat artístic, i un de científic, però quipodria contestar a les preguntes següents?

Què s’ha modificat fins ara

El Ministeri d’Educació dissenya els ensenyaments mínims de cada títold’FP i les administracions autonòmiques amb competències en matèriad’educació desenvolupen els currículums. A hores d’ara, el ministeri haaprovat la reforma de 20 títols de grau mitjà i 25 títols de grau superior,mentre que la Conselleria d’Educació ha desenvolupat els nous currícu-lums de 15 cicles formatius de grau mitjà i 16 de grau superior.

Els nous títols del Ministeri d’Educació:

Grau mitjà• Tècnic en Olis d’oliva i vins • Tècnic en Carrosseria• Tècnic en Cuina i Gastronomia • Tècnic en Confecció i Moda • Tècnic en Elaboració de Productes Ali-mentaris• Tècnic en Electromecànica de VehiclesAutomòbils • Tècnic en Emergències Sanitàries • Tècnic en Fabricació de ProductesCeràmics • Tècnic en Farmàcia i Parafarmàcia • Tècnic en Gestió Administrativa • Tècnic en Producció Agropecuària• Tècnic en Instal·lacions Elèctriques iAutomàtiques • Tècnic en Instal·lacions de Telecomu-nicacions • Tècnic en Mecanitzat • Tècnic en Fleca, Rebosteria i Confite-ria • Tècnic en Planta Química • Tècnic en Serveis en Restauració • Tècnic en Sistemes Microinformàticsi Xarxes • Tècnic en Soldadura i Caldereria • Tècnic en Producció Agroecològica

Grau Superior • Tècnic superior en Administració deSistemes Informàtics en Xarxa • Tècnic superior en Agències de Viatgesi Gestió d’Esdeveniments • Tècnic superior en Audiologia protèsi-ca • Tècnic superior en Automoció • Tècnic superior en Construccions Me-tàl·liques • Tècnic superior en Desenvolupamentd’Aplicacions Multiplataforma • Tècnic superior en Desenvolupamentd’Aplicacions web • Tècnic superior en Desenvolupamentde Projectes d’Instal·lacions Tèrmiquesi de Fluids • Tècnic superior en Direcció de Cuina • Tècnic superior en Direcció de Serveisde Restauració • Tècnic superior en Disseny i Produc-ció de Calçat i Complements • Tècnic superior en Manteniment d’Ins-tal·lacions Tèrmiques i de Fluids • Tècnic superior en Desenvolupamenti Fabricació de Productes Ceràmics • Tècnic superior en Disseny en Fabri-cació Mecànica • Tècnic superior en Educació Infantil • Tècnic superior en Eficiència Energè-tica i Energia Solar Tèrmica • Tècnic superior en Gestió d’Allotja-ments Turístics • Tècnic superior en Guia, Informació iAssistències Turístiques • Tècnic superior en Laboratori d’Anàli-si i de Control de Qualitat

• Tècnic superior en Patronatge i Moda • Tècnic superior en Processos i Quali-tat en la Indústria Alimentària • Tècnic superior en Projectes d’Edifi-cació • Tècnic superior en Programació de laProducció en Fabricació Mecànica • Tècnic superior en Química Industrial • Tècnic superior en Vitivinicultura

Els nous curículums de la Conselleria d’Educació

Grau mitjàTècnic en Producció Agroecològica (pri-mer curs) • Tècnic en Producció Agropecuària(Primer curs) • Tècnic en Instal·lacions de Telecomu-nicacions (primer curs) • Tècnic en Instal·lacions Elèctriques iAutomàtiques • Tècnic en Mecanitzat • Tècnic en Soldadura i Caldereria • Tècnic en Cuina i Gastronomia • Tècnic en Serveis en Restauració • Tècnic en Olis d’Oliva i Vins • Tècnic en Fleca, Rebosteria i Confite-ria • Tècnic en Sistemes Microinformàticsi Xarxes • Tècnic en Emergències Sanitàries • Tècnic en Farmàcia i Parafarmàcia • Tècnic en Confecció i Moda • Tècnic en Carrosseria

Grau superior• Tècnic superior en Eficiència Energè-tica i Energia Solar Tèrmica • Tècnic superior en Construccions Me-tàl·liques • Tècnic superior en Disseny en Fabri-cació Mecànica (primer curs) • Tècnic superior en Programació de laProducció en Fabricació Mecànica • Tècnic superior en Agències de Viatgesi Gestió d’Esdeveniments (primer curs) • Tècnic superior en Gestió d’Allotja-ments Turístics • Tècnic superior en Guia, Informació iAssistències Turístiques (primer curs) • Tècnic superior en Vitivinicultura • Tècnic superior en Administració deSistemes Informàtics en Xarxa (primercurs,) • Tècnic superior en Desenvolupamentde Projectes d’Instal·lacions Tèrmiquesi de Fluids • Tècnic superior en Manteniment d’Ins-tal·lacions Tèrmiques i de Fluids • Tècnic superior en Laboratori d’Anàli-si i Control de Qualitat • Tècnic superior en Audiologia Protèsica • Tècnic superior en Patronatge i Moda • Tècnic superior en Automoció • Tècnic superior en Desenvolupamenti Fabricació de Productes Ceràmics

235 / OCTUBRE 201012

NEGOCIACIÓ

El Ministeri d’Educació té pendentencara dissenyar l’estratègia de laformació inicial del professorat deformació professional, aspecte en elqual ha d’implicar necessàriamenttant les universitats (que, no han sa-but o no han pogut respondre a totala demanda) com les administra-cions autonòmiques, algunes deles quals justifiquen el seu calculatimmobilisme amb la manca de de-terminació del govern central.

La formació del professorat nos’ha tractat de manera global, per-què, malauradament, l’FP ha siguti és la gran oblidada, i per partidadoble. D’una banda, són poques lesfamílies professionals i les espe-cialitats d’FP del cos de secundàriaque han tingut cabuda en els pro-grames del màster, cosa que limi-ta les possibilitats de tria dels futursi personal docents, que estan obli-gats a acreditar aquesta formació,però que no tenen una oferta sufi-

cient per part de les universitats.I, de l’altra, i més preocupant en-

cara, el Reial Decret 1834/2008�que estableix les condicions deformació per a l’exercici de la do-cència� continua sense donar res-posta a l’interrogant de la LOE so-bre la formació pedagògica i di-dàctica que ha de rebre i acreditarel professorat tècnic d’FP. Amb lanormativa en vigor i amb el procésde convergència europea de titula-cions universitàries en marxa,

aquest futur professorat no pot ac-cedir al màster perquè posseeixmajoritàriament una titulació aca-dèmica que no els ho permet.No és suficient amb una norma-

tiva que explica que hi haurà unanormativa posterior, que semblaque mai no arriba. El professorat deformació professional es mereixuna formació pedagògica i didàcti-ca en els mateixos termes que laresta del professorat.

La integració dels centres educatius:una assignatura pendent

La Mesad’Educaciódesplega lanormativad’FP

El curs 2009-2010 acabà marcatper les retallades de recursoshumans dels cicles formatius,però el desplegament normatiuen la Mesa d’Educació va ser latònica de treball al llarg de l’any.De fet, es desenvolupà una in-tensa activitat al si de la mesa,que va arreplegar algunes deles propostes que STEPV va plan-tejar en la negociació. Les es-menes del sindicat van recollirles aportacions del professoratque havia participat en la dis-cussió i s’aconseguí millorarsubstancialment les propostesinicialment presentades per l’Ad-ministració valenciana. Des d’octubre fins a juny d’en-

guany, per la Mesa d’Educació,l’àmbit de negociació entre elssindicats i l’administració, hapassat abundant normativa d’FP. Des de l’actualització delscurrículums dels cicles forma-tius Mecànica de Competició iMecànica d’Embarcacions d’Es-plai –Fórmula 1 i l’America’sCup–, una prioritat marcada méspels interessos polítics del PPque per les necessitats, fins a lesinstruccions d’inici de curs. En laMesa es debaté l’ordre que ha deregular el fitxer d’experts do-cents per a impartir accions for-matives per a l’ocupació; l’ordreper a l’avaluació de cicles for-matius; la modificació d’algunsaspectes de l’avaluació dels pro-grames de qualificació profes-sionals inicial o la nova regula-ció de la formació en centres detreball, així com les convalida-cions de la formació impartidaper les empreses. Els sindicatsi l’Administració discutiren sobrela designació dels vocals del Pledel Consell Social dels centresintegrats i, també, concretarenels currículums de cicles for-matius adaptats a la LOE de sisfamílies professionals diferents,un total de huit currículums:GM de Producció Agropecuària,GM de Producció Agroecològica,GM de Gestió Administrativa,GM d’Instal·lació de Telecomu-nicacions, GS Disseny de Fabri-cació Mecànica, GS Agències deViatge i Organització d’Esdeve-niments, GS Guia Turístic i el GSAdministració de Sistemes In-formàtics en Xarxa.

El Ministeri d’Educació té pendent el disseny de laformació inicial del professorat d’FP

El màster de Professorat per a l’FP encara no s’ha desenvolupat. El professorat tècnic d’FP s’ha quedat almarge de la formació pedagògica i didàctica.

L’obligatorietat de l’ensenyament finsals setze anys i la integració en un ma-teix centre dels ensenyaments deformació professional, de batxillerati de la nova educació secundària obli-gatòria van constituir les gran nove-tats de la Llei Orgànica General delSistema Educatiu (LOGSE). La doblexarxa BUP-FP es convertí sobre el pa-per en un única xarxa, el mateix edi-fici en el qual havien de conviure l’a-lumnat de l’ESO –menor d’edat– ambl’alumnat de batxillerat i de cicles for-matius de grau mitjà –de setze a dí-huit anys– i alumnat major d’edat delscicles formatiu de grau superior. Unaunificació que també afecta el pro-fessorat. Estructures diverses, inte-ressos diferents.

Quinze anys després es pot cons-tatar en el dia a dia que les normesque regulen i desenvolupen el fun-cionament dels centres no han atésrealment la diversitat que els nouscentres representen, ni ha atés les ne-cessitats ni ha ajustat les especifici-tats de cada nivell. L’estructura de lesmatèries impartides, l’edat i els inte-ressos de l’alumnat han generat nousproblemes en el funcionament quoti-dià dels centres, que encara no s’hanresolt satisfactòriament per a l’ FP. Elsentir de bona part del professorat decicles és que els reglaments –ROF oels Reglaments de Règim Intern-haurien d’integrar la diversitat. Una de les reivindicacions sobre

l’estructura dels temps i els espais per

a l’FP és la flexibilitat. El professoratde cicles formatius ha expressat en di-versos àmbits que en els centres onhi ha pocs cicles formatius apareixendivergències internes sobre l’orde-nació de la vida acadèmica. Per exem-ple, en la regulació interna dels des-cansos és l’ESO la que marca la pau-ta. L’estructura de mòduls horarisamb tres i quatre hores seguides aldia, res no té a veure amb l’estructu-ra horària de l’ESO o el batxillerat,amb assignatures d’una hora. Elsdescansos en les assignatures de ci-cles responen a unes necessitats quetenen poc a veure amb l’ordenació dela resta de nivells. Les activitats ex-traescolars que es preveuen per a ci-cles depenen sobretot de la disponi-

bilitat de professionals del sector i noés fàcil atendre programacions decurs, cosa que es preveu en la PGA, ique dificulta la realització d’algunesde les activitats.El professorat de cicles també

s’ha queixat en reiterades ocasionsque els temes que els afecten solenocupar poc d’espai en els claustres,més pendents de l’alumnat d’ESO; aixímateix, el professorat es queixa quesempre es demana implicació delprofessorat dels cicles formatius enl’organització i el funcionament de l’E-SO i del batxillerat, però mai no es faa la inversa. En conseqüència, l’esforçintegrador cap als cicles queda moltdifuminat.Tot i que encara es potaconseguir.

Quinze anys després de la LOGSE hi ha qüestions per resoldre

TELÈFON D’AJUDA A DONES

MALTRACTADES

016

OCTUBRE 2010 / 235 13

La conselleria deixa els ciclesformatius al marge de la llei d’ús i ensenyament

STEPV millora la novaordre d’FCT

Al final del curs passat, la Mesa d’E-ducació abordà la modificació del’ordre que regula la Formació enCentres de Treball (FCT), un mòdulpresent en tots els cicles formatiusi en els programes de qualificacióprofessional (PQPI). El sindicat vaaconseguir que s’acceptaren i s’in-tegraren en la nova ordre una sè-rie important d’esmenes.

Desplaçaments i canvis horarisAmb les esmenes introduïdes esgaranteix definitivament el cobra-ment de despeses per desplaça-ment. Una altra de les aportacionsal text preveu que totes les modifi-cacions d’horari del professorat acausa de la incorporació de l’a-lumnat a les pràctiques, s’han d’ au-toritzar per Inspecció Educativa ihan de ser subscrites pel profes-sorat, que podrà oposar-se a lesmodificacions si suposen canvi detorn.

Protecció a l’alumnat iresponsabilitat social corporativaEntre les aportacions més sig-

nificatives del sindicat al text nor-matiu destaca la protecció de l’a-lumnat en pràctiques. Així, s’haintroduït en el text que la duració de

la jornada de l’alumnat tindrà encompte per a fixar les hores l’Es-tatut dels Treballadors i, particu-larment, l’article 6 de protecció demenors. També s’hi recull que la fa-mília de serveis socioculturals i ser-veis a la comunitat podrà proposarhoraris d’FCT per a l’alumnat foradel calendari escolar i en horarinocturn.Pel que fa a l’empresa haurà de

complir la normativa i les recoma-nacions que els organismes euro-peus, estatals i autonòmics esta-blisquen sobre la responsabilitat so-cial corporativa. Sobre la Prevenció de riscos, si

un centre de treball no pot facilitarels Equips de Protecció Individual(EPI) a l’alumnat, el professorat en-carregat de les pràctiques adapta-rà el programa formatiu per ga-rantir la seguretat de l’alumnat. Referent a la tutoria i seguiment

del mòdul FCT, s’hi inclou la refe-rència normativa dels PQPI pergarantir al professorat horari per alseguiment del mòdul FCT en elscentres de treball i en el centre do-cent. Així es concreta que quan l’a-lumnat va convocat al centre edu-catiu quinzenalment, no anirà enaquesta jornada al centre de treball.

L’ordre de convalidacions:una nova via d’accés alscicles des de les empreses

Una nova via d’accés als ciclesformatius per a la població acti-va és el que obri l’ordre de con-validacions de la formació, quepermetrà que les empreses for-men el seu personal. Una ordresemblant funciona ja a Catalu-nya. El professorat d’FP seràl’encarregat de validar aquestaformació, que facilitarà l’accésals cicles, atés que canvia expe-riència per assignatures. Els grups més desfavorits del

mercat de treball han de ser elsprioritaris en l’aplicació de l’or-dre, segons exigí el sindicat i vaassumir l’administració. STEPVentén que aquests col·lectiussón els que no tenen accés a laqualificació que va marcant lanormativa laboral i més concre-tament els convenis col·lectius.La correcta aplicació de l’or-

dre de convalidacions necessitaestudis sectorials per comar-ques per a atendre les necessi-tats de qualificació. STEPV haconstatat necessitats de qualifi-cació per a tot el territori en elsector de transports d’emer-gència, sector agrícola i energiesrenovables. Les comarques delnord necessiten qualificació enels sectors de ceràmica i rajola,i les del sud Alacant, en el sec-

tor de pell, gelats i sabates. D’altra banda, es tracta d’una

ordre que estableix els meca-nismes perquè qualsevol centrepúblic o concertat puga validar laformació per a l’ocupació queuna empresa dóna als seus tre-balladors. El sindicat va aconse-guir que es definira en la nor-mativa que la formació per a l’o-cupació, que podran assumir lesempreses siga la de l’adminis-tració laboral basada en el Ca-tàleg Nacional de Qualificacions. És important destacar que el

sindicat va aconseguir introduiren la negociació de l’ordre unaesmena que obliga el centre a es-coltar el claustre i el departa-ment de família professionalabans de participar en el procésde validació que propose unaempresa. Així mateix, el sindicat ha

aconseguit que l’Administracióaccepte que l’autoavaluació del’empresa com a socialment res-ponsable, tal com marquen lesrecomanacions de la Unió Euro-pea, figure en el conveni decol·laboració. Finalment, la insistència del

sindicat en la negociació ha as-solit que s’hi faça servir un llen-guatge no sexista.

Enguany l’oferta de places en valencià per al professorates redueix a un 0’05%

En l’estudi realitzat pel sindicat sobreles places que ha oferit l’Administra-ció en les adjudicacions del mes de ju-liol, queda ben palés que Educació haanat fent desaparéixer, gradualment,el valencià de les aules d’FP. Així, no-més un 0’05% de les places s’oferienamb perfil lingüístic. Ridícul i ver-gonyós, segons STEPV. Perquè, a més,l’oferta de l’Administració contrastaamb la preparació lingüística del pro-fessorat, un 64% de professorat de se-cundària i un 37% de professorat tèc-nic pot impartir docència en valencià.Per completar el panorama decebedordel valencià en FP, les dades fetes pú-bliques per l’Administració per al curs2006-2007, mostren que només un 4%de la totalitat d’alumnat rep ensenya-ment en valencià en els cicles forma-tius.Davant les dades, STEPV mani-

festa la seua profunda preocupació i elseu malestar perquè, tal com marca laLlei d’Ús i Ensenyament, el valencià had’estar present en la formació i had’estar present entre les personesprofessionals dels sectors produc-tius valencians, que necessàriament esformen en els cicles formatius. Deixarfora el valencià de la formació pro-fessional, és deixar-lo fora d’una partdel futur, segons el sindicat.L’any 1999 l’acord de plantilles sig-

nat per tots els sindicats integrants dela mesa sectorial (CSIF, ANPE, CCOO,UGT i STEPV) ja incloïa la catalogaciólingüística dels llocs de treball en

l’ensenyament secundari, tal coms’havia fet en el cos de mestres. Aixòes feia a l’empara del que preveul’art. 23 de la Llei 4/1983 d’Ús i En-senyament del Valencià. Encara ara nos’ha produït la dita catalogació, sinó alcontrari, els llocs de treball amb re-quisit lingüístic s’han reduït escanda-losament. I fins i tot han quedat fora dela recentment aprovada llei de funciópública valenciana.Les xifres de l’estudi del sindicat ex-

tretes dels llistats de vacants que laConselleria d’Educació publica cadaany per als actes d’adjudicacions de ju-liol, mostren que la tendència a la dis-minució és la política lingüística per alscicles. Des del 2005 fins al 2010, el des-cens en picat és la tònica. Es passa d’u-na oferta del 16% a una que no arribani a l’1%. En canvi, i segons la informació de

la conselleria, ja en l’any 2008 el 42%del professorat de secundària tenia lacapacitació lingüística, que és la titu-lació exigida per a poder treballar enuna vacant amb requisit lingüístic. En el càlcul, es tenen en compte les

especialitats dels cossos de professorsde secundària i de professors tècnicsque imparteixen docència en cicles for-matius, tot i que algunes també n’im-parteixen en secundària obligatòria i

batxillerat. L’any 2005 s’oferiren 1.728 places

vacants, de les quals 305 tenien coma requisit el valencià; destaquen: In-formàtica, amb 104 de 278; FOL, amb26 de 118; Fabricació i Instal·lació deFusteria i Moble, amb 5 de 13; Pro-cessos de Gestió Administrativa amb20 de 105; i Sistemes i Aplicacions In-formàtiques amb 18 de 90, entre altres;Informàtica passà a 58; Economia a 12,FOL a cap. L’any 2010, de 1.814 placesvacants només en una s’exigeix elrequisit; Informàtica una de 322, FOLcap, en la resta d’especialitats no sen’oferí cap.Es pot afirmar, de forma rotunda,

que la presència del valencià en els ci-cles formatius no arriba a ser qualifi-cable ni de simbòlica tan sols. L’ofer-ta de vacants que fa la conselleria, i queper a enguany és d’un 1%, és la mos-tra fefaent que el model educatiu i lavoluntat política de l’Adminstració estàmolt allunyat de situar el valencià entotes les esferes de coneixement.L’experiència ens diu que si de ve-

ritat volem una normalització de l’ússocial del valencià, hem de fer tots elspossibles perquè tinga presència entots els àmbits.

Any Vacants totals Amb requisit lingüístic Percentatge de places

2005 1.649 276 16’7%2010 1.734 1 0’05%

235 / OCTUBRE 201014

LEGISLACIÓ

Normativa sobre FP

TEMES GENERALSNORMATIVA ESTATAL i Webs de consulta

R. Decret 777/1998, de 30 d’abril, pel qual esdesenvolupen determinats aspectes de l’orde-nació de la Formació Professional en l’àmbitdel sistema educatiu (BOE 8 de maig de 1998)

Llei Orgànica 5/2002, de 19 de juny, de lesqualificacions i de la Formació Professional.BOE 147 de 20 juny 2002.

R. DECRET 1128/2003 de 5 de setembre pelqual es regula el catàleg nacional de qualifica-cions Professionals i el RD 1416/2005 que elmodifica ( Annex I descriu les famílies profes-sionals).

LLEI 56/2003, de 16 de desembre, d’ocupació

R.Decret 1506/2003 pel qual s’estableixen lesdirectrius dels Certificats de professionalitat.

R. DECRET 362/2004 pel qual s’estableix l’or-denació general de la formació Professionalespecífica.

R. DECRET 1538/2006, de 15 de desembre, pelqual s’estableix l’ordenació general de la for-mació Professional del sistema educatiu. BOE3/1/2007.

R. Decreto 395/2007, de 23 de març, pel quales regula el susbsistema de formació profes-sional per a l’ocupació.

R. DECRET 34/2008, de 18 de gener, pel quales regulen els Certificats de professionalitat.

Reforma dels Títols dels cicles formatius

Web del Ministeri d’educació:https://www.educacion.es/educacion/que-es-tudiar/formacion-profesional/que-puedo-estu-diar/nuevos-titulos.html

Informació sobre Certificats deProfessionalitat

https://www.redtrabaja.es/es/redtrabaja/sta-tic/Redirect.do?page=cf05

NORMATIVA AUTONÒMICA

DECRET 105/2001 de 12 de juny pel qual escrea l'institut valencià per al desenrotllamentde l'educació a distància.

ORDRE DE 4 DE JULIOL DE 2008, de la Conse-lleria d’Educació, per la qual es regula l’orga-nització dels ensenyaments dels cicles forma-tius de Formació Professional en la modalitatsemipresencial o distància en centres públicsde la Comunitat Valenciana.. (DOGV 5818/2008de 31 de juliol de 2008).

RESOLUCIÓ de 4 de novembre de 2009, de laDirecció General d'Ordenació i Centres do-cents, sobre l'alumnat estranger en l'educacióde naturalesa no obligatòria.

ORDRE DE 4 DE MAIG DE 2009 per la qual esregula la formació professional en la modalitatsemipresencial o a distància en centres privatsde la Comunitat Valenciana.

ORDRE DE 20 DE JULIOL DE 2009, de la Conse-lleria d’Educació per la qual s’estableix en la Co-munitat valenciana el règim d’alternança entrela formació i el treball en els ensenyaments deFormació Professional. DOGV 4-8-2009.

ORDRE 63/2010, DE 14 DE JUNY per la qual esconvoquen subvencions a empreses de la Co-munitat Valenciana per a incentivar la celebra-ció i el manteniment de contractes indefinits atemps parcial amb alumnes de Formació Pro-fessional Inicial

ORDRE 7/2010, per la qual es convoquen, per ala Comunitat Valenciana, els Premis Extraordi-naris de Formació Professional, corresponentsal curs 2008/200

ORDRE 78/2010, de 27 d'agost, per la qual esregulen determinats aspectes de l'ordenació iorganització acadèmica dels cicles formatius deFormació Professional del sistema educatiu enl'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.

ORDRE 79/2010, de 27 d'agost, per la qual esregula l'avaluació de l'alumnat dels cicles for-matius de Formació Professional del sistemaeducatiu en l'àmbit territorial de la ComunitatValenciana

ORDRE DE 27 D'AGOST DE 2010: Per la qual es

regula el mòdul professional de Formació enCentres de Treball (FCT).

CURRÍCULUMS DELS CICLES FORMATIUSADAPTATS A LOE.Web Conselleria educació:http://www.edu.gva.es/eva/es/fp.htm

ORGANS CONSULTIUS IINSTRUMENTS DEL SISTEMANACIONAL DE FPNORMATIVA ESTATAL

LLEI 19/1997, de 9 de juny,per la qual es mo-difica la llei 171986, de 7 de gener, per la qualen crea el Consell General de Formació (BOE10 Juny de 1997)

R. DECRET 1684/1997, de 7de novembre, pelqual s’aprova el reglament de funcionamentdel Consell General de Formació professional.

R. DECRET 375/1999, de 5 de març,pel qual escrea l’ Institut Nacional de las Qualificacions

INCUAL: http://iceextranet.mec.es/iceextra-net/accesoExtranetAction.do

CATÀLEG NACIONAL DE LAS QUALIFICA-CIONS:http://iceextranet.mec.es/iceextranet/bdqAc-tion.do

NORMATIVA AUTONÒMICA

DECRET 155/2000, de 17 d’ octubre, del Go-vern Valencià, pel qual es regula el Consell Va-lencià de la Formació Professional

DECRET 92/2005, de 13 de maig, del consell dela generalitat, pel que crea i regula l'InstitutValencià de Qualificacions Professionals.

Institut Valencià Qualificació Professional:http://www.edu.gva.es/eva/val/ivqp/ivqp.htm

CENTRES INTEGRATS FPNORMATIVA ESTATAL

R. DECRETO 1558/2005, de 23 de desembre, pelqual es regulen els requisits bàsics dels centresintegrats de formació professional.

R. DECRETO 229/2008, de 15 de febrer, pel quales regulen els centres de referència nacional enl’àmbit de la formació professional

NORMATIVA AUTONÒMICA

DECRET 115/2008, de 1 de agost, del consell,pel qual es regulen els centres integrats deformacio professional en la Comunitat Valen-ciana. (DOCV 5821/2008 de 5 de agost de 2008).

Resolución de 9 de noviembre de 2009, del con-seller de Educación, por la que se delegan de-terminadas atribuciones en los directores de loscentros integrados públicos de Formación Pro-fesional dependientes de la Conselleria de Edu-cación

Resolución de 26 de noviembre de 2009 por laque se dictan instrucciones para la selecciónde formadores que impartan de forma experi-mental acciones formativas de Formación Pro-fesional para el empleo en la red de centros in-tegrados públicos de formación profesional dela Comunitat Valenciana.

ORDRE 1/2010 de 14 abril de 2010 de les Con-selleries d’Economia, Hisenda i Ocupació i d’E-ducació per la qual es regulen els consells so-cials dels centres integrats públics i privatsconcertats de Formació professional

Resolución de 8 de juny de 2010 sobre la desig-nació i/o elecció dels vocals del plen del consellsocial dels centres integrats públics de Forma-ció Professional en la Comunitat Valenciana.

PROGRAMES QUALIFICACIÓPROFESSIONAL INICIALNORMATIVA ESTATAL

Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació

NORMATIVA AUTONÒMICA

ORDRE de 19 de maig de 2008, de la Conselle-ria d'Educació, per la qual es regulen els pro-grames de qualificació professional inicial en la

Comunitat Valenciana. DOCV: 5790 23.06.2008

ORDRE DE 7 DE JULIOL DE 2008 de la Conse-lleria d'Educació per la qual s'aproven les ba-ses reguladores i el procediment general per ala concessió d'ajudes per al desenrotllamentde programes de qualificació professional ini-cial.

ORDRE DE 19 DE MAIG DE 2009 De la Conse-lleria d'Educació, per la qual s'establix el pro-cediment d'admissió de l'alumnat en els Pro-grames de Qualificació Professional Inicial fi-nançats amb fons públics

ORDRE 1/2010, D'11 DE GENER DE 2010 Per laqual es modifica l'Ordre de 7 juliol de 2008, perla qual s'aproven les bases reguladores i elprocediment general per a la concessió d'aju-des per al desenrotllament de programes deQualificació Professional Inicial.

ORDRE 40/2010, DE 14 DE MAIG DE 2010 per laque es minora l'import global màxim previst enl'Ordre 14/2010, de 5 de març, de la Conselleriad'Educació, per la qual es convoquen les aju-des per al desenrotllament de Programes deQualificació Professional Inicial per al curs2010-2011.

ORDRE 60/2010 DE 5 DE JUNY DE 2010, de laConselleria d’Educació, per la qual es modifical’Ordre de 19 de maig de 2008, de la Conselle-ria d’Educació per la qual es regulen els pro-grames de qualificació professional inicial en laComunitat Valenciana.

PLANTILLES FPNORMATIVA ESTATAL

Reial Decret 806/2006, de 30 de juny, pel quals’establix el calendari d’aplicació de la nova or-denació del sistema educatiu, establida per laLlei Orgànica 2/2006, de 3 de maig,

NORMATIVA AUTONÒMICA

Resolucio de 18 de maig de 2007, de la Secre-taria Autonómica d’Educació, per la qual es pu-bliquen els criteris per a l’elaboració de planti-lles de professorat de formació professionalespecífica.

Resolució de 30 de juliol 2009, de la secretariaautonòmica d'educació, per la qual es modificala resolució de 18 de maig de 2007, per la quales publiquen els criteris per a l'elaboració deplantilles de professorat de formació professio-nal específica. DOCV 14 de setembre de 2009,núm 6.101

PROFESSORAT de FPNORMATIVA ESTATAL

R. DECRET 1635/1995, de 6 de octubre, pelqual s’ adscriu el professorat dels cossos deprofessorat de secundaria i professorat tècnicde formació professional a les especialitatspròpies de la formació professional especifica.

R.DECRET 1560/1995, de 21 de setembre, pelqual es regula el régim de contractació de pro-fessorat especialista.

R. DECRET 1834/2008, de 8 de novembre, pelqual es defineixen les condicions de formacióper a l exercici de la docència en l’ educació se-cundaria obligatòria, el batxillerat, la formacióprofessional i els ensenyaments de règim es-pecial i s’ estableixen les especialitats delscossos docents d’ ensenyança secundaria.

R. DECRET 1254/2009, de 24 de juliol (AnnexIIIA) Especialitats i titulacions requerides per alprofessorat

NORMATIVA AUTONÒMICA

ORDRE de 22 de maig de 2009, de laConselleria d'Educació, per a la realitzaciód'estades de formació en empreses delprofesorat de Formació Professional i d'ArtsPlàstiques i Disseny.

INSTRUCCIONS INICI DE CURSNORMATIVA AUTONÒMICA

RESOLUCIÓ de 29 de juliol de 2010, per la qual

es dicten instruccions sobre ordenació acadè-mica i d'organització de l'activitat docent delscentres de Formació Professional de la Comu-nitat Valenciana per al curs 2010-2011.

RESOLUCIÓ de 5 de juliol de 2010, de la Direc-ció General d’Avaluació, Innovació i qualitatEducativa i de la Formació Professional, per laque es dicten instruccions per a l’organització ifuncionament dels Programes de QualificacióProfessional Inicial en totes les seues modali-tats i tipus d’entitat o centre docent promotor,per al curs 2010-2011.

ACREDITACIÓ DE LESCOMPETÈNCIESPROFESSIONALSNORMATIVA ESTATAL

R.DECRET 1224/2009, de 17 de juliol, de reco-neixement de les competències professionalsadquirides por experiència laboral

NORMATIVA AUTONÒMICA

ORDRE DE 22 DE JULIOL DE 2009, de la Con-selleria d'Economia, Hisenda i Ocupació i de laConselleria d'Educació, pel qual s'estableix,amb caràcter experimental, el procedimentd'avaluació i acreditació de la competència pro-fessional adquirida a través de l'experiència la-boral o de vies no formals de formació

PROVES D’ACCÉS

A CICLES FORMATIUSNORMATIVA ESTATAL

Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació

NORMATIVA AUTONÒMICA

ORDRE de 31 de març de 2009, de la Conselleriad’Educació, per la qual es regulen les proves d’ac-cés a cicles formatius corresponents a la FormacióProfessional Inicial del sistema educatiu en l’àm-bit de gestió de la Comunitat Valenciana.

ORDRE de 28 de juliol de 2009, de la Conselle-ria d'Educació, per la qual es convoca un con-curs públic per a la concessió d'assignacionsper despeses extraordinàries de funcionamenti subvencions a centres docents no universita-ris, públics i privats concertats, respectiva-ment, ubicats a la Comunitat Valenciana, per al’ impartició de cursos preparatoris de les pro-ves d'accés a la Formació Professional. DOCV3 de setembre de 2009, núm 6.094

ACCÉS A LA UNIVERSITAT DESDE FP GRAU SUPERIORNORMATIVA ESTATAL

Reial Decret 1892/2008 de 14 de novembre, pelqual es regulen les condicions per a l'accés ales ensenyances universitàries oficials de grauy els procediments d'admisió a les universitatspúbliques espanyoles.

Correcció d'errors del Reial Decret 1892/2008de 14 de novembre (28/03/2009).

Ordre EDU/1434/2009 de 29 de maig, per laqual s'actualitzen els annexos del Reial Decre-to de 14 de novembre.

Correcció d'errors del Reial Decret 1892/2008de 14 de novembre (21/07/2009).

Reial Decret 558/2010 de 7 de maig, pel que esmodifica el Reial Decret 1892/2008, de 14 denovembre, pel que es regulen les condicionsper a l'accés als ensenyaments universitarisoficials de grau i els procediments d'admissió ales universitats públiques espanyoles.

OCTUBRE 2010 / 235 15

ELECCIONS SINDICALS

Extracte del programa electoral per a l’FP

1. Derogació de la Llei Orgànica 5/2002 de les Qualificacions i de laFormació Professional. Regulació dels convenis amb empreses perl’FCT per exigir que aquestes siguen socialment responsables.

2. Tots els recursos públics han d’anar destinats a l’FP dels centrespúblics. No als concerts. Potenciació de l’FP reglada, al servei deldesenvolupament personal de l’alumnat. No a una formació escassa oinsuficient, dirigida a formar persones que realitzen el treball precari.Gestió pública de les activitats formatives d’FP. Control públic exclusiusobre els títols i certificats professionals.

3. Gestió democràtica dels centres integrats d’FP. Modificació de lesnormes que regulen la composició dels consells socials dels centres perdonar cabuda als sindicats docents. Elecció dels càrrecs directius pelconsell social del centre.

4. Cursos de formació ocupacional i de formació contínua incloses en laprogramació anual del centre; l’horari corresponent a aquests cursoss’ha d'integrar en la plantilla del centre i s’han de crear els llocs detreball necessaris, sense hores extres per a ningú.

5. Ampliació de les plantilles de professorat d’FP que facilite la contínuaformació i adaptació als diferents cicles.

6. Ràtio màxima de vint alumnes per aula. Desdoblament dels mòdulspràctics.

7. Dotació en els centres públics de les famílies professionalscompletes: cicles formatius de grau mitjà i de grau superior.

8. Dotació d’hores lectives suficients per a les tutories de formació encentres de treball, pagament de dietes i quilometratge.

9. Disseny i posada en pràctica d’una formació i orientació laboralorientada cap a una cultura sindical solidària i participativa en el móndel treball.

10. Disseny i posada en pràctica de mesures que potencien l’elecció nosexista per part de l’alumnat de les diferents famílies professionals.

11. Garantia d’un mòdul de Valencià Tècnic en els cicles formatius degrau mitjà i de grau superior. Creació del departament de ValenciàTècnic.

12. Creació de departaments d’Anglés Tècnic en els centres educatiusamb FP. Manteniment del mòdul d’Anglés Tècnic i desdoblament en totsels currículums adaptats a LOE.

13.Modificació de la norma que regula la composició del ConsellValencià de la formació professional per donar cabuda als sindicats de laMesa Sectorial d’Educació.

14. Planificació de la xarxa pública de centres integrats professionalsd’FP, un mapa escolar de l’FP, arrelat al medi sociocultural, promotorade la cultura de la sostenibilitat i l’equilibri ecològic en els processos deproducció, del benestar social i de la compensació de les desigualtats.

15. Formació del professorat de cicles formatius mitjançantconvocatòries de l’Administració educativa per a realitzar estadesformatives en empreses d’àmbit autonòmic, estatal i europeu.

Eleccions sindicals a la vista

Al setembre comença un nouprocés electoral. A l’ensenyamentpúblic i a la universitat el procéss’allargarà fins a desembre. Alsector privat durarà tot el curs.

Després de les eleccions dedesembre de 2006, que va guanyarSTEPV per sisena vegada, el XCongrés del Sindicat es vareafirmar com el sindicat del’ensenyament, en consonànciaamb l’àmplia representacióobtinguda pels milers de vots del’afiliació i de tota la gent que ensva donar el seu suport.

L’èxit electoral de fa quatre anysdescansava en el treball diaridesplegat pel sindicat en múltiplesmanifestacions: l'atenció a les seuscomarcals i als centres de treball,l’acció sindical en tots els sectors,una oferta formativa de qualitat, elcompromís amb la vigilància de lasalut en el treball o l’esforç perdemocratitzar la informació, através de les publicacions i elweb... En tots els casos, la comarcaha jugat —i jugarà encara més—un paper clau, com a àmbitaglutinador i vertebrador delsnuclis sindicals, un àmbit. Ser elsindicat de l’ensenyament exigeixun treball unitari amb altresorganitzacions en la defensa delmodel d'escola pública i dels dretsdels treballadors i lestreballadores de l'ensenyament.

La unitat sindical, però, no pot serun pretext per a la inacció. Lamillor lliçó que aquestaorganització va extraure del'extraordinari suport obtingut enles eleccions de 2006 va serl'oportunitat per a revalidar iactualitzar el projecte unitariencetat en els inicis de la

Transició a la democràcia, ara famés de trenta anys.

El darrer període ha sigut intens.Hem fet autèntics esforços per abastir un moviment unitari ampliamb tota la comunitat educativa. Iquan la unitat no ha sigut possible—com ara les mobilitzacions de laprimavera de 2007— no hemdefugit la responsabilitat i hemactuat amb iniciatives pròpies.

L’acció sindical s’ha desplegatsovint en condicions adverses —fins i tot responent al bloc totscontra STEPV —enfront d’unaadministració miop, que ha intentatmarginar-nos, fins i tot negar-nosel que ens pertoca per llei. Potseralgú pensa encara que això ensrestarà influència electoral: caldràveure-ho en les urnes.

Però els interessos delstreballadors i les treballadoressegueixen sent per al sindicat laprincipal divisa, més que elslegítims interessos del’organització. És el nostre modelde sindicalisme.

Tenim a la vista les eleccionssindicals. Els propers mesosexposarem el que hem fet i el quevolem fer. Per a nosaltres ésfonamental continuar sent unaorganització sindical d’ampli abast,amb molta afiliació ireconeixement. Però el mésimportant és construir dia a dia elsindicat de l'ensenyament. Per aaixò, a partir d’ara necessitarem lamàxima participació, de la gentafiliada i del conjunt delstreballadores i treballadors del’ensenyament.

També comptem amb tu.

Ser el sindicat de l’ensenyament exigeix un treball unitari amb altresorganitzacions en la defensa de l'escola pública

19 D’OCTUBRE, DE 18 A 21h TAULA REDONA

“Els ensenyaments superiors i com accedir-hi:la formació professional de grau superior iels estudis universitaris”UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. FACULTAT DE FILOSOFIA. SALA DE GRAUS

13 DE NOVEMBRE, DE 10 A 14h CONFERÈNCIES

“El futur de la formació professional des dels àmbits europeu, estatal i autonòmic”SEU DE L’STEPV - C/ JUAN DE MENA, 18, BAIXOS. VALÈNCIA

JORNADES DE FORMACIÓPROFESSIONAL 2010

ORGANITZA:

per la QUALITAT en la formació professional