AMPOLLES DE PLÀSTIC

ALBERT BUCH

LIDIA CREGO

ISAAC NOFUENTES

CRISTIAN TUCU

Els plàstics són materialsorgànics polimèrics d'alta massa

molecular. Són molècules

gegants formades per àtoms de

carboni juntament amb altres

d'hidrogen, oxigen, i en menormesura, clor, fluor, nitrogen o

silici.

ORIGEN DEL PLÀSTIC

El primer plàstic artificial va ser la

parkesina, un invent d'Alexander

Parkes del 1862. Al llarg del segle

XX l'ús del plàstic es va ferextremadament popular i va

arribar a substituir altres

materials.

EL PROCES DEL PLÀSTIC

El primer pas en la fabricació d'un plàstic és

la polimerització. Els dos mètodes bàsics de

polimerització són les reaccions de

condensació i les d'addició. A la

polimerització en massa es polimeritza només el monòmer, en general en una

fase gasosa o líquida, si bé es realitzen

també algunes polimeritzacions en estat

sòlid. Molts plàstics es fabriquen en forma

de material compost, el que implica l'addició d'algun material de

reforç, normalment fibres de vidre o de

carboni, a la matriu de la resina plàstica.

Sovint s'utilitzen additius químics per

aconseguir una propietat

determinada. Els més utilitzats són:

• Antioxidants

• Estabilitzants UV • Estabilitzants a el calor

• Plastificants

• Lubricants

• Càrregues reforçants

• Colorants i pigments• Ignifugants

• Agents antiestàtics

• Agents escumants

• Agents antimicrobian

Additius químics

Tipus de plàstic • Plàstics naturals (es

troben en la

naturalesa, com el

cautxú o l'ambre)

• Plàstics artificials

(s'obtenen a partir de

productes vegetals o

animals, com el cotó o la

llet)

• Plàstics sintètics (deriven

de productes d'origen

mineral, com el carbó o

el petroli).

• Plàstics biodegradables

(són els plàstics més

ecològics, que s’utilitzen

per fabricar bosses de

escombraries).

El plàstic és un dels materials

que es pot reciclar. Molts països

tenen contenidors de

reciclatge de plàstics. És fàcil

percebre com les deixallesplàstics, per exemple d'envasos

de líquids com l'oli de cuina, no

són susceptibles de ser

assimilats un altre cop per la

natura, perquè el seu materialtriga aproximadament uns

cinc-cents anys a degradar-se.

Reciclar

Símbol del reciclatge internacional

Davant aquesta realitat, s'ha

establert el reciclatge d'aquests

productes de plàstic, que ha

consistit bàsicament en recollir-

los, netejar-los, seleccionar-os per

tipus de material i fosos un alrte

cop per a ser utilitzats com amatèria

orgànica, addicional, alternativa o

substituta per al modelat d'altres

productes.

D'aquesta forma la humanitat ha trobat una forma adequada per

evitar la contaminació de productes que per la seva

composició, materials o

components, no són fàcils de rebutjar de forma convencional.

Procés del reciclatge

El polímer es degrada en

compostos químics bàsics i

combustible. Es diferencia dels

anteriors en que a més d'un

canvi físic hi ha un canvi químic.

Els mètodes més usats són piròlisi

i gasificació. En el primer es

recuperen les matèries primeres

dels plàstics, de manera que es

poden refer polímers purs amb

altres propietats i menys

contaminació i, en el segon

s'obté gas que pot ser usat per a

produir electricitat, metanol o

amoníac.

Es crema el plàstic per utilitzar

l'energia tèrmica alliberada d'aquest

procés en altres processos, és a dir,

s'usa com a combustible per obtenir

energia. El principal problema

d'aquest mètode és la generació de

contaminants gasós i de cendres

altament contaminants.

Procés del reciclatge (2na part)

Altres envasos més ecològicsEls envasos de cartró i paper

van tenir una gran

acceptació, ja que mantenien

les quantitats preposades de

cafè , cereals , sal i altres articles bàsics. Aquests eren

fàcils d'emmagatzemar, apilar i

etiquetar . Mantenien els

aliments allunyats dels insectes

i la pols , principals problemes que s'enfrontaven amb els

aliments.