Analitzar - govern.cat€¦ · de l’anàlisi DAFO ... FASE 3: PLA D’ACCIÓ ... Nespra 12 13 11...
Transcript of Analitzar - govern.cat€¦ · de l’anàlisi DAFO ... FASE 3: PLA D’ACCIÓ ... Nespra 12 13 11...
3
Analitzar conjuntament amb
agents i experts la situació del
sector fruiter català.
Promoure la participació dels
agents i dinamitzadors del sector.
Identificar els principals reptes i
oportunitats del sector pels
propers anys.
Definir les mesures i les accions
per a consolidar i enfortir el sector
fruiter a llarg termini.
OBJECTIUS DEL PLA D’ACCIÓ
4
LES FASES DEL PLA D’ACCIÓ
FASE 1
Anàlisi del sector
FASE 2
Jornades de treball amb agents i
experts
FASE 3
Pla d'acció
FASE 4
Implementació i seguiment
Per a l’assoliment d’aquests objectius, el Pla d’acció de la Fruita dolça ha implementat una metodologia amb les següents fases
de treball:
5
1.1. Anàlisi de la documentació i d’estudis realitzats a l’entorn del
sector de la fruita.
1.2. Anàlisi quantitativa del sector. > Superfície
> Producció
> Organització del sector
> Indicadors econòmics
> Consum
> Comercialització
> Exportació
FASE 1: ANÀLISI DEL SECTOR
6
Jornades de treball Resultats
1. Seminari de la fruita dolça (Maig 2017) - Anàlisi de l’estat del
sector
2. Grups de treball – Diagnosi
(Setembre 2017): 2 grups.
- Anàlisi DAFO - Llavor
- Anàlisi DAFO - Pinyol
3. Grups de treball –Pla d’acció (Desembre 2017 i febrer 2018): 10 grups.
- Comercialització
- Distribució del valor a través de la cadena
- Marc normatiu i actuació de l’Administració - Consum
- Producció
- Validació de la diagnosi i
de l’anàlisi DAFO
- Recollida de propostes
d’actuació
3. Jornada d’experts (Febrer 2018)
- Controls de la fruita dolça en els punts de venda
- La comercialització de la fruita dolça a Mercabarna
- Estratègies per afrontar la crisi del sector fruiter
- Presentació del “Plan estratégico para la fruta dulce”
- Ponència dels experts
FASE 2: JORNADES DE TREBALL
7
Participants a les jornades de treball:
Sector productiu
Centrals i cooperatives
Distribució
Organitzacions professionals agràries
Centres de recerca
Consultors i experts del sector
Generalitat de Catalunya
Ministerio de Agricultura, Pesca,
Alimentación y Medioambiente
8
Accions realitzades al llarg del Pla
2 Grups de Treball en la fase de Diagnosi
10 Grups de Treball en la fase de Pla d’acció
10 Reunions específiques
4 presentacions a càrrec d’experts del
sector.
Sessió de Presentació del Pla d’Acció
9
FASE 3: PLA D’ACCIÓ
Anàlisi i contrast del contingut de les
jornades de treball.
Identificació de propostes d’actuació.
Elaboració de les fitxes d’actuació.
Anàlisi Propostes
d’acció Fitxes
10
FASE 4: IMPLEMENTACIÓ
I SEGUIMENT
Calendari d’implementació
Espai de seguiment del Pla
Actors implicats
Implementació Seguiment Actors
12
DADES DEL SECTOR
13
SUPERFÍCIE
SUPERFÍCIE DE FRUITA DOLÇA (ha)
1-5
5-25
25-100
100-500
>500
LLEIDA: 82%
TARRAGONA: 9%
GIRONA: 7% BARCELONA 3%
Lleida (40.489 ha) Tarragona (4.502 ha)
Girona (3.234 ha) Barcelona (1.242 ha)
Distribució de la superfície de fruita fresca a Catalunya, 2016.
Distribució de la superfície (ha i %) de fruita
fresca a Catalunya segons territoris, 2016.
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural, 2017.
14
SUPERFÍCIE
Distribució de la superfície (ha i %) de fruita
fresca a Catalunya segons espècie, 2016.
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural, 2017.
481 ha (1,0%)
668 ha (1,3%)
1.594 ha (3,2%)
2.709 ha (5,5%)
9.980 ha (20,2%)
10.062 ha (20,3%)
10.632 ha (21,5%)
13.341 ha (27%)
0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000
Pruna
Altres
Albercoc
Cirera i guinda
Nectarina
Poma
Pera
Pressec
15
SUPERFÍCIE
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural, 2017.
Evolució de la superfície de fruiters a Catalunya (ha)
2011 2012 2013 2014 2015 2016 Evolució
2011-2016
Préssec 12.377 12.399 12.974 13.209 13.204 13.341 7,8%
Pera 12.610 11.680 11.113 10.925 10.632 10.632 -15,7%
Poma 10.019 9.467 9.426 9.657 9.855 10.062 0,4%
Nectarina 9.298 9.561 9.653 9.958 9.931 9.980 7,3%
Cirera i guinda 2.386 2.302 2.320 2.341 2.506 2.709 13,5%
Albercoc 883 916 1.115 1.193 1.395 1.594 80,5%
Pruna 553 473 457 462 471 481 -13,0%
Figa 174 237 279 286 316 353 102,9%
Festuc (closca) 370 376 286 304 339 335 -9,5%
Castanya (fruit) - 30 30 115 109 103 243,3%
Caqui i altres 15 25 74 69 100 98 553,3%
Magrana 2 1 3 12 92 97 4750,0%
Codony 81 68 69 65 68 75 -7,4%
Kiwi 17 63 56 65 31 27 58,8%
Nespra 12 13 11 5 5 16 33,3%
Alvocat 0 0 0 2 2 2 -
16
SUPERFÍCIE
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural, 2017.
Evolució de la superfície dels principals fruiters a Catalunya (ha)
11.299
11.435
12.377
12.399
12.974
13.209 13.204
13.341
10.000
10.500
11.000
11.500
12.000
12.500
13.000
13.500
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Préssec
12.943
12.716 12.610
11.680
11.113
10.925 10.632
10.632
8.000
9.000
10.000
11.000
12.000
13.000
14.000
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Poma
10.819
10.356 10.019
9.467 9.426
9.657 9.855
10.062
5.000
6.000
7.000
8.000
9.000
10.000
11.000
12.000
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Pera
7.607
8.456
9.298
9.561 9.653
9.958 9.931
9.980
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
9.000
10.000
11.000
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Nectarina
17
SUPERFÍCIE
Distribució de la superfície
(ha i %) de préssecs i
nectarines, pomes i peres.
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural, Març 2017.
35 ha (0,4%)
83 ha (0,8 %)
411 ha (4,1%)
758 ha (7,6%)
824 ha (8,2 %)
995 ha (9,9%)
1.977 ha (19,7%)
4.948 ha (49,3%)
0 1000 2000 3000 4000 5000 6000
Sense especificar
Altres
Cripps Pink
Vermelles
Granny Smith
Fuji
Gala i estiu
Golden i similars
50 ha (0,5%)
426 ha (4,0%)
594 ha (5,6%)
1.101 ha (10,3%)
1.267 ha (11,8 %)
1.468 ha (13,7%)
1.596 ha (14,9%)
4.195 ha (39,2%)
0 1000 2000 3000 4000 5000
S/especificar
Altres estiu
Ercolini
Blanquilla
Altres tardor
Williams i Barlett
Llimonera
Conference
88 ha (0,4%)
449 ha (1,9%)
606 ha (2,7%)
1.607 ha (7,0%)
5.294 ha (22,9%)
5.915 ha (25,6%)
9.129 ha (39,5%)
0 2000 4000 6000 8000 10000
Nect. s/especificar
Press. s/especificar
Nectarina plana
Pavia
Préssec rodó
Préssec Pla
Nectarina rodona
Préssec i nectarina
Poma Pera
18
PRODUCCIÓ
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural, 2017.
16
20
46
79
335
481
683
1.277
1.426
2.066
3.160
3.675
7.439
8.042
138.323
157.222
222.005
305.299
0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 350.000
Nabius
Alvocat
Castanua (fruit)
Nespra
Festuc (closca)
Kiwi
Codony
Magrana
Caqui i altres
Nou (closca)
Figa
Pruna
Albercoquer
Cirera i guinda
Pera
Nectarina
Préssec
Poma
Producció de fruiters a Catalunya, 2016 (tones)
19
PRODUCCIÓ
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural, 2017.
Evolució de la producció de fruiters a Catalunya (tones)
2011 2012 2013 2014 2015 2016
Evolució
2011-2016
Poma 329.746 236.641 225.341 296.530 277.769 305.299 -7,4%
Préssec 221.832 178.060 196.514 229.536 221.218 222.005 0,1%
Nectarina 175.899 143.965 154.778 176.743 159.462 157.222 -10,6%
Pera 262.650 172.989 204.296 198.276 147.727 138.323 -47,3%
Ametlla (closca) 20.344 18.028 12.294 17.427 14.012 13.921 -31,6%
Avellana (closca) 16.833 13.783 14.229 12.649 10.492 8.822 -47,6%
Cirera i guinda 9.236 8.357 7.570 7.900 10.334 8.042 -12,9%
Albercoc 3.866 6.067 7.238 7.678 8.504 7.439 92,4%
Pruna 5.367 3.839 3.716 3.936 3.716 3.675 -31,5%
Figa 2.006 1.910 2.852 3.325 3.239 3.160 57,5%
Nou (closca) 2.129 1.948 1.824 2.134 2.019 2.066 -3,0%
Caqui i altres 147 184 1.222 979 1.328 1.426 870,1%
Magrana 16 12 25 0 1.088 1.277 7881,3%
Codony 932 516 493 475 734 683 -26,7%
Kiwi 216 1.109 992 1.109 490 481 122,7%
Festuc (closca) 267 277 203 322 311 335 25,5%
Nespra 154 116 100 29 54 79 -48,7%
Castanya (fruit) 24 24 52 46 46 91,7%
Alvocat 0 0 0 0 0 20 -
Atzerola, serva i altres 1 5 0 0 0 0 -100,0%
Figa de moro 21 19 21 0 0 0 -100,0%
20
PRODUCCIÓ
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural, 2017.
Evolució de la producció de fruiters a Catalunya (tones)
278.553
320.844
329.746
236.641 225.341
296.530
277.769
305.299
100.000
150.000
200.000
250.000
300.000
350.000
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Poma
189.027
208.411
221.832
178.060
196.514
229.536
221.218 222.005
100.000
120.000
140.000
160.000
180.000
200.000
220.000
240.000
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Préssec
118.823
152.681
175.899
143.965
154.778
176.743
159.462 157.222
60.000
80.000
100.000
120.000
140.000
160.000
180.000
200.000
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Nectarina
217.439
249.084
262.650
172.989
204.296
198.276
147.727 138.323
0
50.000
100.000
150.000
200.000
250.000
300.000
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Pera
21
CONSUM
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural, 2017.
Consum de fruites fresques a les llars catalanes, 2016 (milers de quilos)
2011 2012 2013 2014 2015 2016 Evolució
2011-2016
Poma 87.596 88.883 80.986 78.307 83.037 76.858 -12,3%
Pera 51.391 46.351 41.395 41.468 38.738 38.988 -24,1%
Préssec i nectarina 46.649 46.460 44.035 40.047 50.932 54.095 16,0%
Cirera 13.219 11.131 12.688 12.487 9.000 8.551 -35,3%
Pruna 13.840 13.360 10.880 10.959 9.047 9.016 -34,9%
Albercoc 7.152 7.108 8.692 6.230 6.280 6.529 -8,7%
Total 219.847 213.293 198.676 189.498 197.034 194.037 -11,7%
76.858
54.095
38.988
9.016 8.551 6.529
0
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
60.000
70.000
80.000
90.000
Poma Préssec i nectarina Pera Pruna Cirera Albercoc
Evolució del consum de fruites fresques a les llars catalanes, 2016 (milers de quilos)
22
CONSUM
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural, 2017.
Evolució del consum de fruita fresca a les llars catalanes (milers de quilos)
87.596
88.883
80.986
78.307
83.037
76.858
70.000
72.000
74.000
76.000
78.000
80.000
82.000
84.000
86.000
88.000
90.000
2011 2012 2013 2014 2015 2016
Poma
51.391
46.351 41.395
41.468
38.738
38.988
20.000
25.000
30.000
35.000
40.000
45.000
50.000
55.000
2011 2012 2013 2014 2015 2016
Pera
46.649
46.460
44.035
40.047
50.932
54.095
20.000
25.000
30.000
35.000
40.000
45.000
50.000
55.000
60.000
2011 2012 2013 2014 2015 2016
Préssec i nectarina
23
CONSUM
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural, 2017.
Evolució del consum total de fruita fresca a les llars catalanes, 2016 (milers de quilos)
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Poma 7593 7766 7551 8313 7007 5468 4167 3110 5702 7146 7214 5822
Pera 3342 3861 3754 4095 3530 2368 1960 2305 2952 4123 3662 3037
Préssec 69 25 23 110 1287 5071 9498 9376 8640 5006 1137 58
Total 11145 11714 11410 12715 13005 14872 19205 18006 19760 17081 12086 8943
Evolució del consum de fruita fresca a les llars catalanes, 2016 (milers de quilos)
11145 11714 11410 12715 13005
14872
19205 18006
19760
17081
12086
8943
0
5000
10000
15000
20000
25000
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
24
CONSUM
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural, 2017.
Consum per càpita de fruita fresca a les llars catalanes, 2016 (quilos)
1,51 1,59 1,55 1,73 1,76
2,02
2,62 2,44
2,67
2,32
1,64
1,21
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
1,88
5,29
5,45
10,44
0 2 4 6 8 10 12
Nectarina
Pera
Préssec
Poma
25
COMERÇ EXTERIOR
Mercat exterior de les principals espècies de fruita fresca a Catalunya (tones)
EXPORTACIÓ 2013 2014 2015 2016 Evolució 2013-2016
(%)
Préssec 163.691,59 153.794,02 165.451,64 181.019,03 10,6%
Nectarina 156.418,41 172.934,58 165.729,68 162.473,17 3,9%
Pera 82.093,02 81.336,99 61.054,68 65.407,13 -20,3%
Poma 71.882,48 74.570,77 84.129,14 90.345,55 25,7%
IMPORTACIÓ 2013 2014 2015 2016 Evolució 2013-2016
(%)
Préssec 11.617,04 5.855,23 1.916,98 3.580,90 -69,2%
Nectarina 1.681,23 3.938,73 2.151,74 4.203,42 150,0%
Pera 26.349,34 19.000,07 21.894,45 25.206,32 -4,3%
Poma 92.851,92 103.495,88 84.058,00 98.804,05 6,4%
Font: Datacomex-Duanes, març 2017.
26
COMERÇ EXTERIOR
Font: Datacomex-Duanes, març 2017.
Importacions (tones) dels principals fruiters a Catalunya (2017)
3.143,88
272,75 44,55 35,21 25,28
0,00
500,00
1.000,00
1.500,00
2.000,00
2.500,00
3.000,00
3.500,00Préssec
4.073,44
49,55 34,01 21,33 4,53
0,00
500,00
1.000,00
1.500,00
2.000,00
2.500,00
3.000,00
3.500,00
4.000,00
4.500,00Nectarina
11.052,86
7.960,05
1.721,45
1.718,32 1.247,45
0,00
2.000,00
4.000,00
6.000,00
8.000,00
10.000,00
12.000,00Pera
57.609,68
25.214,45
3.718,81
2.891,20 1.849,80
0,00
10.000,00
20.000,00
30.000,00
40.000,00
50.000,00
60.000,00
70.000,00Poma
49.713,40
35.615,75
26.293,25
12.007,24 10.495,33
0,00
10.000,00
20.000,00
30.000,00
40.000,00
50.000,00
60.000,00
70.000,00
80.000,00 Préssec
53.716,50
21.769,69
18.180,78
12.471,93 9.797,13
0,00
10.000,00
20.000,00
30.000,00
40.000,00
50.000,00
60.000,00
70.000,00
80.000,00 Nectarina
13.151,47
10.816,27 10.352,70
7.562,40
3.686,25
0,00
2.000,00
4.000,00
6.000,00
8.000,00
10.000,00
12.000,00
14.000,00
16.000,00
18.000,00 Pera 18.948,57
12.882,88
10.580,98
6.612,27
5.326,02
-1.000,00
4.000,00
9.000,00
14.000,00
19.000,00
24.000,00 Poma
Exportacions (tones) dels principals fruiters a Catalunya (2017)
27 Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural, 2017.
Evolució (%) de la superfície, producció i consum de fruiters a Catalunya, 2011-2016
Superfície Producció Consum
Albercoc 80,50% 92,40% -8,71%
Préssec i nectarina 7,59% -4,65% 15,96%
Poma 0,40% -7,40% -12,26%
RESUM DE SUPERFÍCIE, PRODUCCIÓ I CONSUM
28
ORGANITZACIÓ SECTORIAL
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural, 2017
Nombre d’OPFH a Catalunya segons àmbit, 2016
38 (50,7%)
21 (28,0%)
12 (16,0%)
4 (5,3%)
0
10
20
30
40
Fruites Fruites ihortalisses
Fruits secs Cítrics
195.051 (83,8%)
15.470 (6,6%) 19.246 (8,3%) 3.017 (1,3%) 0
50000
100000
150000
200000
250000
Fruits de closca Fruites Fruites ihortalisses
Cítrics
Superfície (ha) que agrupen les OPFH catalanes, 2016
Evolució del nombre de OPFH a Catalunya, per categories
29 Font: Xarxa comptable agrària de Catalunya (XCAC)
Marge econòmic d’una hectàrea de pomers
8.349,79
11.533,90 10.988,19
13.791,75
11.328,69
9.399,41
9.024,23
10.232,84 9.852,06
10.494,16 9.534,82 9.040,22
-674,44
1.301,05 1.136,13
3.297,59 1.793,87
359,20
-2.000,00
0,00
2.000,00
4.000,00
6.000,00
8.000,00
10.000,00
12.000,00
14.000,00
16.000,00
2010 2011 2012 2013 2014
Ingressos Costos Marge
6.835,93 6.234,72
7.501,64 8.239,64
6.833,52
7.194,97 6.974,68 7.181,15
6.798,91 7.326,80
7.329,29
7.193,76
-138,76
-946,43
702,73 912,83
-495,77
1,21
-2.000,00
0,00
2.000,00
4.000,00
6.000,00
8.000,00
10.000,00
2010 2011 2012 2013 2014 2015
Ingressos Costos Marge
Marge econòmic d’una hectàrea de perers
DADES ECONÒMIQUES
30 Font: Xarxa comptable agrària de Catalunya (XCAC)
Marge econòmic d’una hectàrea de presseguers
Marge econòmic d’una hectàrea d’altres fruiters de pinyol
5.486,64 6.227,35 6.371,15
7.942,62 7.048,03
8.084,12
6.667,44 7.835,77
6.947,57
8.057,08 8.339,41 8.436,10
-1.180,80 -1.608,42 -576,42 -114,46 -1.291,38 -351,98 -4.000,00
-2.000,00
0,00
2.000,00
4.000,00
6.000,00
8.000,00
10.000,00
2010 2011 2012 2013 2014 2015
Ingressos Costos Marge
6.745,72
3.036,21
5.033,08
7.085,10 5.665,23
6.956,06
8.385,25
4.912,26
6.281,12 7.261,24 7.317,04 7.096,53
-1.639,53 -1.876,05 -1.248,04 -176,15 -1.651,81 -140,47
-4.000,00
-2.000,00
0,00
2.000,00
4.000,00
6.000,00
8.000,00
10.000,00
2010 2011 2012 2013 2014 2015
Ingressos Costos Marge
DADES ECONÒMIQUES
31
Font: Xarxa comptable agrària de Catalunya (XCAC)
Comparativa dels marges econòmics d’una hectàrea de fruiters
-674,44
1.301,05 1.136,13
3.297,59
1.793,87
359,20
-138,76
-946,43
702,73
912,83
-495,77
1,21
-1.180,80 -1.608,42
-576,42
-114,46
-1.291,38 -351,98
-1.639,53 -1.876,05
-1.248,04
-176,15
-1.651,81
-140,47
-3.000,00
-2.000,00
-1.000,00
0,00
1.000,00
2.000,00
3.000,00
4.000,00
2010 2011 2012 2013 2014 2015
Poma Pera Prèssec Altres
DADES ECONÒMIQUES
32
CONCLUSIONS DE L’ANÀLISI QUANTITATIVA (I)
> Lleida concentra, amb 40.489ha, el 82% de la superfície de fruita fresca catalana del 2016.
> El préssec, la pera, la poma i la nectarina concentren el 89% de la superfície
i el 93% de la producció de fruita fresca al 2016.
> La superfície total destinada a fruiters ha augmentat en 1.105ha (un 2,3%) en
el període 2011-2016
> La producció de fruiters ha disminuït en 177.341 tones (un 16,9%) en el període 2011-2016.
> De les fruites amb major producció, la pera (-47,3%) és la que experimenta una caiguda de la producció més intensa des del 2011. La poma es redueix
un 7,4% i la nectarina un 10,6%.
> L’albercoc (+92,5%) i la figa (+57,5%) són dos de les fruites fresques que
augmenten la seva producció de forma significativa en els darrers cinc anys. El préssec és manté nivells similars als de fa cinc anys, tot i les fluctuacions en
aquest període (+0,1%).
33
CONCLUSIONS DE L’ANÀLISI QUANTITATIVA (II)
> La fruita més consumida a les llars catalanes (en tones) és la poma, seguida del préssec i la nectarina, i la pera. Amb tot, el consum de la poma cau un
12,3%, un 24,1% de la pera, un 35,3% de la cirera i un 34,9% de la pruna. El
consum de préssecs i nectarines puja un 16,0%.
> El consum de fruita fresca per càpita a Catalunya és de 26,32kg. El juliol (3,45kg), el juny (2,98) i setembre (2,97) són els mesos de major consum. El de
menys, desembre (1,27).
> El 58,2% de la fruita fresca de les llars espanyoles es compra a supermercats (28,0%) i comerços tradicionals (30,2%).
> Les exportacions dels quatre principals fruiters (poma, pera, nectarina i préssec) ha augmentat un 5,3% en els darrers cinc anys, tot i la davallada
de les exportacions de pera (-20,3%). La poma creix un 25,7%.
> Les importacions de les principals fruites fresques produïdes a Catalunya disminueixen un 0,5% en el mateix període. El préssec cau un 69,2%. Les
importacions de nectarina, per contra, es dispara un 150%.
34
DAFO DEL SECTOR
35
DAFO DEL SECTOR
Els grups de treball i les entrevistes realitzades han permès
identificar un conjunt de debilitats, amenaces, fortaleses i
oportunitats (DAFO) transversals al sector de la fruita dolça
catalana.
36
DEBILITATS
1. Desequilibri estructural entre oferta i demanda. Sobreproducció i excessiu
creixement en algunes espècies i varietats que han provocat una
comercialització de la fruita a preus poc rendibles per als productors.
2. Poca concentració i estructuració de la producció. Fragmentació de
l’oferta que genera incentius a la venda oportunista.
3. Pèrdua de consum interior que s’atribueix a la poca promoció,
diferenciació del producte, pèrdua de qualitat en alguns casos i
priorització del sector cap a l’exportació.
4. Una part important de les plantacions estan envellides i poc adaptades (i
poc rendible en pera).
5. Algunes varietats no estan alineades amb la demanda del mercat. Cal
certa reconversió varietal especialment en pomes Conference i Golden i
en aquelles varietats considerades Commmodities (de menor qualitat i
poc competitives).
6. Hi ha varietats que caldria descartar, tot i que s'acaba de tancar un pla
de reconversió (funcionament millorable).
37
DEBILITATS
7. Inexistent ordenació de plantacions (per donar estabilitat a les plantacions
i regular qui planta).
8. Manca d'informació rigorosa del sector per facilitar la presa de decisions
dels agents. En particular respecte de: produccions, preus i això dificulta la
presa de decisió: no hi ha un registre real.
9. Manca d'estructures de producció i comercialització sòlides i poca
col·laboració sectorial que permeti estabilitzar i cobrir determinades
demandes en relacions comercials.
10. Manca de coordinació sectorial i de planificació conjunta de les
campanyes de producció.
11. Manca de dimensió empresarial.
12. La venda a resultes és una practica estesa al sector tant al mercat local
com a l'exportació: està regulada per la Llei de la Cadena Alimentària
(revisar normativa i aplicació).
13. Espai per a l'estandarització logística (formats i presentació).
14. Poca o nul·la valorització del producte (al mercat interior).
38
DEBILITATS
15. No es produeix una diferenciació sistemàtica dels mercats per qualitat del
producte (poca segmentació) i per tant el preu està poc segmentat.
16. Molta heterogeneïtat en la qualitat de producte. Sovint, aquesta pèrdua
de qualitat té l’origen en un recollida precoç de la fruita i en el seu
excessiu emmagatzematge abans de la seva comercialització.
17. Manquen controls administratius i sobre la qualitat.
18. Relacions comercials poc serioses degut a una poca professionalització.
Poca professionalització del sector comercial.
19. Manca de sistemes de gestió de crisi eficaços. En aquest sentit, no s’aprofiten totes les oportunitats que ofereixen els programes operatius per desincentivar la producció i reconvertir varietats.
20. Tot i que les OPFH existents concentren el 60% producció es considera que
aquestes tenen marge per millor: El seguiment administratiu. L’ús dels mecanismes de gestió de crisis.
La planificació de la producció.
39
AMENACES
1. Impacte de la promoció de varietats i marques europees.
2. Sistemes de fixació dels preus de venda al públic.
3. Grans MERCA'S (Barna, Madrid, etc.) que generen incertesa en cicle de
preu baix.
4. A l'hora de prendre mesures cal tenir en compte que hi ha diferents models
productius (Producció-venda, Producció-Compra-venda).
5. Abordar l'enfocament de les pràctiques especulatives.
6. Localment, les estructures de les empreses estan poc professionalitzades
(per manca de cultura professional).
7. Països competidors més organitzats que els permet entrar al mercat local.
(considerar concentració).
8. Prestar atenció a canvis climàtics (riscos d'aigua, temperatures, etc.).
9. Impacte de campanyes europees contra els fitosanitaris.
10. Cal prestar atenció a les possibles plagues (emergents) i als límits màxims
dels residus que puguin produir-se.
40
FORTALESES
1. Creixent producció destinada a l'exportació. Cal, però, consensuar un
model d'exportació, planificar la producció i una major
professionalització.
2. El Sector presenta:
Una gran capacitat tècnica.
Un referent en qualitat internacional, especialment e UE.
Elevada competitivitat.
Gran capacitat de subministrament i de les centrals.
Bones perspectives en relació als beneficis per la salut del
producte.
3. Existència d’un pla de consum a les escoles.
4. L'existència d'AFRUCAT és un element estructurador important del sector.
5. Elevada especialització varietal, en particular en préssec pla.
41
OPORTUNITATS
1. Capacitat de guanyar quota de mercat interior (i també exterior)
2. Hi ha recorregut per apostar per la Qualitat i la diferenciació del producte
(marca Q, IGP, DOP; desenvolupar nous segments per sabors, nous
productes o formats).
3. Club varietals (poc accessibles)
4. Les innovacions en producte són un pas en el que es pot aprofundir.
5. Hi ha marge per créixer en el consum intern
6. Oportunitats per incrementar les exportacions a països tercers (fora de la
UE), en particular pel que fa la fruita de pinyol.
7. Noves varietats de més valor o recuperació de varietats tradicionals.
8. Canvis en els hàbits de consum de fruita.
9. Sensibilització de la societat.
10. Encara es pot integrar la cadena de valor, per capturar un millor marge
del procés (concentració de centrals i d'oferta).
42
OPORTUNITATS
10. Espais per a fomentar la cultura de col·laboració en la cadena de valor
(taules tècniques, abordar mercats conjuntament, major relació
productor-proveïdor, etc.).
11. Es pot millorar l'entorn del sector a partir de l'ordenació de les plantacions
(evitant sector refugi del capital) i varietats (prioritzar/orientar els incentius
a varietats concretes).
12. Espai per generar fluxos i mecanismes d'informació del sector (previsions
economètriques informació, dades de varietats, preus, etc.).
13. Pla de reconversió varietal com a eina puntual d'estabilització de les
hectàrees.
14. Circumscripció econòmica.
15. OPFH.
16. Major proactivitat i seguiment per part de l'Administració.
44
GRUPS DE TREBALL DEL PLA D’ACCIÓ
Per a l’elaboració del Pla d’acció, s’han portat a terme diferents
reunions i sessions de treballs orientades a la recollida i validació de
propostes que donin resposta als reptes del sector fruiter.
Les sessions, que han comptat amb la participació d’agents públics i
privats, s’han estructurat a l’entorn dels següents àmbits:
CONSUM PRODUCCIÓ COMERCIALITZACIÓ
DISTRIBUCIÓ DE VALOR A
TRAVÉS DE LA CADENA
MARC NORMATIU I
ADMINISTRACIÓ
45
EIXOS D’ACTUACIÓ
El Pla d’Acció s’estructura a l’entorn de quatre grans eixos
d’actuació, cadascun dels quals contempla diferents
mesures i accions específiques.
En conjunt, el Pla d’acció incorpora:
4 eixos d’actuació
10 Mesures
32 Accions
46
EIXOS D’ACTUACIÓ
Els quatre eixos d’actuació que conformen el Pla d’Acció
de la fruita dolça són:
REORIENTACIÓ DE LA PRODUCCIÓ
REFORÇ AL SECTOR FOMENT DEL
CONSUM PROFESSIONALITZACIÓ
I CREIXEMENT
47
1. REORIENTACIÓ DE LA PRODUCCIÓ
PLA D’ARRENCADES
1. Dur a terme Pla Arrencades
PLA DE RECONVERSIÓ
2. Dur a terme Pla Reconversió
CADENA DE VALOR
3. Determinar composició i pes
4. Articular mesures per a cada una de
les baules
5. Prioritzar inspeccions
48
2. REFORÇ AL SECTOR
DISPOSAR DE DADES REALS
6. Observatori de la fruita dolça
CIRCUMSCRIPCIÓ ECONÒMICA
7. Impuls de mesures per part de la
Circumscripció Econòmica
49
3. FOMENT DEL CONSUM (I)
PRESÈNCIA I ATRACTIVITAT
8. Preferències de consum
9. Relat de la fruita
10. Pla de comunicació
11. Campanyes 012
12. Impuls de Venda de Proximitat
13. Actuacions de promoció conjuntes
amb el Departament de Salut i
Exteriors
14. Impuls a major presència en
restauració
15. Sensibilització Contractació pública
50
3. FOMENT DEL CONSUM (II)
ENTORN NORMATIU
16. Elaborar i publicar document
“Etiquetatge”
17. Posar em marxa el Programa de
millora de la Qualitat
18. Grup de treball per a fer la “Guia
d’autocontrol de la Qualitat”
19. Sensibilització, formació i inspeccions
51
5. PROFESSIONALITZACIÓ I CREIXEMENT (I)
INTERNACIONALITZACIÓ
20. Anàlisi territorialitzada
21. Taula per la internacionalització
22. Priorització de mercats 2018-2020
23. Articulació d’instruments de
tecnificació
24. Reforç i adaptació dels mecanismes de
comercialització
25. Organització de tres missions
específiques
26. Desenvolupament professional del
sector
52
5. PROFESSIONALITZACIÓ I CREIXEMENT (II)
INNOVACIÓ
27. Innovació sectorial
28. Foment de projectes empresarials
innovadors
29. Mapa de la innovació
30. Impuls Projectes Demostratius fruita
PLANS ESTRATÈGICS
31. Elaborar el Pla Estratègic Sectorial
32. Suport a l’elaboració de plans
estratègics empresarials
54
La darrera fase del projecte presenta el
calendari d’implementació dels diferents eixos del Pla d’Acció de la Fruita dolça.
Així mateix, incorpora el detall del
pressupost de les accions, els recursos
necessaris per la seva execució, els agents implicats en la seva implementació i els
mecanismes de seguiment del Pla.
55
Calendari i pressupost detallat (I)
Any 2018 Any 2019 Any 2020 TOTAL RESPONSABLE
Pla d'Arrencades 10.000.000 € UNIÓ EUROPEA
Pla d'Arrencades 5.000.000 € 5.000.000 €
Plans de reconversió 4.500.000 € MAPAMA, DARP I OPA
Impuls a la implementació de plans de reconversió 2.250.000 € 2.250.000 €
- € 7.250.000 € 7.250.000 € 14.500.000 €
Cadena de valor 40.000 € CBPC
Determinació de la composició de la cadena de valor 20.000 € 20.000 €
Definir mesures
Prioritzar inspeccions
Disposar de dades actuals 200.000 € DARP, AFRUCAT
Observatori de la Fruita 100.000 € 100.000 €
Circumscripció Econòmica - € AFRUCAT
Impuls de les extensions de norma
Presència i atractivitat 786.000 € DARP, SALUT, EXTERIORS
Preferències dels consumidors 25.000 €
Relat de la fruita 20.000 €
Pla de Comunicació 30.000 €
Campanya 012 7.500 € 7.500 €
Impuls Venda de Proximitat 100.000 € 100.000 € 100.000 €
Actuacions conjuntes amb Departament de Salut i Exteriors 25.000 € 325.000 € 25.000 €
Aprofundir en presència en restauració 21.000 €
Sensibilització sobre contractació pública
Normativa 95.000 € DARP/ACC
Elaboració i publicació del document d'etiquetatge 5.000 €
Grup de Treball definició guia d'autocontrol de qualitat 5.000 € 45.000 €
Programa de millora de la qualitat 20.000 € 20.000 €
Sensibilització, formació i inspecció
56
Calendari i pressupost detallat (II)
Internacionlització 1.430.000 € PRODECA, AFRUCAT
Constitució Taula Internacionalització fruita dolça
Anàlisi territorialitzada 20.000 €
Priorització de mercats
Instruments de tecnificació 75.000 € 75.000 €
Reforç de mecanismes de comercialització 440.000 € 290.000 € 440.000 €
Tres missions 20.000 € 20.000 € 20.000 €
Desenvolupament professional 10.000 € 10.000 € 10.000 €
Innovació 1.865.000 € DARP, AFRUCAT, IRTA
Innovació de sector 400.000 € 400.000 € 400.000 €
Projectes empresarials innovadors 25.000 €
Mapa de la innovació 40.000 €
Impuls de Projectes Demostratius 200.000 € 200.000 € 200.000 €
Plans Estratègics 450.000 € DARP, AFRUCAT
Pla Estratègic Sectorial
Plans Estratègics Empresarials 150.000 € 150.000 € 150.000 €
1.622.500 € 1.871.000 € 1.372.500 € 4.866.000 €
57
Pressupost per mesura
Any 2018 Any 2019 Any 2020 TOTAL RESPONSABLE
Pla d'Arrencades - € 5.000.000 € 5.000.000 € 10.000.000 € UNIÓ EUROPEA
Plans de reconversió - € 2.250.000 € 2.250.000 € 4.500.000 € MAPAMA, DARP I OPA
- € 7.250.000 € 7.250.000 € 14.500.000 €
Cadena de valor 20.000 € 20.000 € - € 40.000 € CBPC
Disposar de dades actuals 100.000 € 100.000 € - € 200.000 € DARP, AFRUCAT
Circumscripció Econòmica - € - € - € - € AFRUCAT
Presència i atractivitat 177.500 € 476.000 € 132.500 € 786.000 € DARP, SALUT, EXTERIORS
Normativa 10.000 € 65.000 € 20.000 € 95.000 € DARP/ACC
Internacionlització 565.000 € 395.000 € 470.000 € 1.430.000 € PRODECA, AFRUCAT
Innovació 600.000 € 665.000 € 600.000 € 1.865.000 € DARP, AFRUCAT, IRTA
Plans Estratègics 150.000 € 150.000 € 150.000 € 450.000 € DARP, AFRUCAT
1.622.500 € 1.871.000 € 1.372.500 € 4.866.000 €
1.622.500 € 9.121.000 € 8.622.500 € 19.366.000 €
RECURSOS
58
Pla d’acció de la fruita
dolça
Abril 2018