Una vegada, el petit Ós va estar tot el diapescant al riu, però no va agafar ni un sol peix. La galleda buida, els ossos cansats i res per ficara la cassola. El petit Tigre, que era el seu amic,es quedaria amb gana.

–Avui no tenim res de peix, Tigre –va dir el petit

Ós–, no he pogut agafar-ne cap.

Llavors, el petit Tigre va cuinar coliflor del jardí.Amb patates, sal i una mica de mantega.

–Saps quina seria la felicitat més gran del món?–va dir el petit Tigre– Que fóssim rics. Aleshoresm'hauries pogut comprar dues truites. Sapsque diuen que les truites són un menjar de rei?Mmmmmm...

–I tant, truites! –va exclamar el petit Ós, ja queles truites eren el seu somni de pescador. Però non'havia agafat mai cap. I és que les truites no sónpas ximpletes i no es deixen capturar fàcilment.

–Al forn, amb una mica de fonoll i ametlles! –va exclamar el petit Tigrei va saltar d'alegria per tota l'habitació.

–I de postres –va dir el petit Ós–, pastís de crema i ametlles.

–Oh! Pastís-de-crema-i-ametlles! –va xisclar el petit Tigre– Només de sentir-ho,em fa venir aigua a la boca...

–Demà –va cridar el petit Ós– he d'anarsens falta a comprar un bot salvavides.És justament el que necessito.

–No, no! –va cridar el petit Tigre– Primer de totnecessito un sofà-gronxador. El que tincsempre grinyola i ja no ho suporto més.De debò, em farà parar boig.

A més d'això, el petit Tigre volia tambéuna gorra vermella de pilot. I un llum vermellper posar sobre el llit i també unes botes de pell.

–I ens farem fer uns vestits d'estiu ben refinats –va dir el petit Ós– i anirem al ball dels caçadors.Un elegant tango sobre la pista de ball, oh, sí!Això sí que seria...

–Som-hi! –va dir el petit Tigre–

Anem a buscar un tresor!