ANNEXOS - francescribalta.cat...(ICGC) així com de la visita a la estació sísmica d’Organyà,...

ANNEXOS

ANNEX 1

Estudi sismològic Solsonès Annex 1

1

1. CONCEPTES BÀSICS DE

SISMOLOGIA

1.1 TIPUS DE FALLES Les falles són fractures de l’escorça terrestre al llarg de les quals hi ha hagut un

desplaçament apreciable.

Segons la geometria del desplaçament existeixen diferents tipus de falles:

Falles normals: són falles amb desplaçament vertical, es produeixen

quan el bloc del sostre(1) es desplaça cap avall en relació al bloc de

mur(2).

Figura 1. Falla normal. Font: google, www.artinaid.com

Falles inverses: són falles amb desplaçament vertical en les quals el

bloc de sostre es mou cap amunt respecte al bloc de mur.

Figura 2. Falla inversa. Font: google, www.artinaid.com

(1)

(2)

(1)

(2)

http://www.artinaid.com/



2

Falles transformants: són falles de desplaçament horitzontal d’un bloc

respecte l’altre.

Figura 3. Falla horitzontal. Font: google, www.artinaid.com

A la natura ens trobem amb falles que generalment són combinació d’aquestes,

així, les falles normals o inverses poden tenir un component de falla horitzontal.

1.2 ONES SÍSMIQUES L’energia alliberada es propaga en forma d’ones sísmiques, perquè els

materials de l’escorça tenen propietats elàstiques que fan que es deformin

quan es troben sotmeses a una pressió. Un cop iniciada la ruptura, les ones

sísmiques es propaguen capa totes direccions a partir del focus sísmic.

Hi ha les ones que viatgen per l’interior de la Terra i n’hi ha d’altres que viatgen

properes a la superfície.

Si viatgen per l’interior de la Terra se’n poden distingir dos tipus:

Les ones P: també anomenades ones primàries. Són ones longitudinals,

això significa que les partícules del sòl es comprimeixen i dilaten

alternativament en la direcció de propagació.



3

Són les més ràpides i poden viatjar a través d’un sòlid, un líquid o un

gas. Per l’aire viatgen a 330m/s, 1450m/s a l’aigua i 5000m/s per les

roques, aproximadament.

Figura 4. Ones P (Primàries). Font: google, w3.ualg.pt

Les ones S: també anomenades ones secundàries. Són ones

tranversals, això significa que el sòl és desplaçat perpendicularment a la

direcció de propagació. Aquest tipus d’ones només poden viatjar a

través de sòlids. La seva velocitat de propagació està al voltant d’un

58% de la d’una ona P en un material sòlid.

Figura 5. Ones S (Secundàries). Font: google, w3.ualg.pt

Entre les ones que viatgen per la superfície terrestre se’n distingeixen dos

tipus:

Ones Rayleigh: una ona Rayleigh es propaga segons un moviment

el·líptic i retrògrad amunt i avall de manera similar a les onades del mar.

Normalment solen ser molt més energètiques que les altres, i en la

majoria dels casos, són les responsables dels danys als edificis.

Ones Love: són les ones superficials més ràpides. El terreny es mou

horitzontalment de manera perpendicular a la direcció de propagació. El

seu moviment recorda al pas d’una serp. Aquestes ones no es poden

propagar per superfícies fluides.


4

Figura 6. Ones Love (L). Figura 7. Ones Rayleigh (R). Font: google, fisica-alperit.blogspot.com

Font: google, fisica-alperit.blogspot.com

1.3 SISMÒGRAF

Instrument destinat a enregistrar les ones sísmiques que es manifesten en

forma de vibracions del sòl. També s’empren per a fer prospeccions en el

terreny, generant la vibració de forma artificial, d’aquesta manera es pot establir

la naturalesa de les estructures de les roques subterrànies.

El funcionament d’un sismògraf es basa en un dels principis més elementals de

la mecànica clàssica: la primera llei de Newton (el principi d’inèrcia).

Tipus de sismògrafs:

- Sismògraf Chan-Heng (130 d.C)

És el primer sismògraf conegut. Es tractava d’un gerro de bronze que contenia

sis boles que es mantenien en equilibri a les

boques de sis dracs situats al voltant del

recipient.

Quan una d’aquestes boles queia a la boca

d’una de les granotes, indicava que hi havia

hagut una sacsejada sísmica. La posició de les

granotes que tenien una bola a la boca

assenyalava la direcció del moviment.

Figura 8. Sismògraf Chan-Heng.

Font: google, http://notaculturaldeldia.blogspot.com.es/


5

S’anomena sismògraf al conjunt format per un sismòmetre o sensor i un

digitalitzador.

Tipus de sismòmetres:

- Sismòmetre de Bosch-Omori

Consisteix en un pèndol horitzontal que conté una ploma que marca la

oscil·lació del pèndul en una bobina de paper.

Figura 9.Sismòmetre Bosch-Omori.

Font: google, http://es.slideshare.net/ernanacurio9/sismica-2

- Sismòmetre portàtil (1950)

El mòdul digitalitzador traduïa els moviments del

pèndul a impulsos elèctrics, de manera que la

senya podia ser transmesa a certa distancia via

radio.

Figura 10.Sismòmetre portàtil.


http://es.slideshare.net/ernanacurio9/sismica-2



6

- Sismòmetre portàtil de Wilmore (1980)

Dins d’aquest dispositiu tubular, una massa vibra i es

desplaça al compàs de l’energia sísmica. Un

electroimant tradueix aquestes vibracions en senyals

elèctriques. Aquestes senyals seran transmeses a

un ordinador que en durà a terme el registre.

Figura 11.Sismòmetre portàtil de Wilmore.


El registre del moviment del terra durant un terratrèmol s’anomena sismograma

i es una representació gràfica de la velocitat de vibració del terreny en funció

del temps. En un sismograma hi podem observar les ones P, S i superficials i

mesurar el temps d’arribada i la seva amplitud. Aquesta informació és la que

s’utilitza per a localitzar l’epicentre d’un sisme quan es disposa del seu registre

en diversos sismòmetres.

Figura 12. Propagació de les ones sísmiques. Font: google, imatges – propagació

ones sísmiques.



7

Actualment, per a obtenir els paràmetres d’un terratrèmol amb precisió

s’utilitzen xarxes sísmiques, aquestes poden ser d’abast mundial, nacional o

regional. A Catalunya hi ha una xarxa sísmica regional per al monitoreig i

control de la sismicitat del territori. A l’Annex x es presenta la xarxa sísmica de

Catalunya i es fa un breu resum de la visita al centre de recepció de dades

sísmiques de Catalunya ubicat a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

(ICGC) així com de la visita a la estació sísmica d’Organyà, que és la mès

propera al Solsonès.

1.4 MAGNITUD

La magnitud és una dada instrumental que ens indica la grandària del

terratrèmol, és a dir, indica l’energia que s’allibera a la falla quan es produeix el

terratrèmol.

Es calcula a partir del registre del terratrèmol i depenent de la part del

sismograma que s’utilitza per a calcular-la existeixen diferents tipus de

magnitud (veure annex). En aquest treball utilitzarem la magnitud local o de

Richter, es calcula a partir de l’amplitud màxima del desplaçament del terreny

obtingut a partir del registre del terratrèmol. L’escala de Richter és logarítmica i

no té límit superior. Es basa en el sisme de magnitud més gran conegut fins ara

que és el de Xile de l’any 1964, va tenir una magnitud de 9.5 graus.

1.5 INTENSITAT

La intensitat és una mesura de com s’ha percebut un terratrèmol en un lloc

determinat. Es basa en la observació dels efectes que produeix el sisme sobre

les persones, objectes, construccions i el terreny. Es demana als habitants que

responguin unes preguntes establertes prèviament en una enquesta

macrosísmica i a partir del tractament estadístic de les esquestes

macrosísmiques s’assignen els diferents graus d’intensitat.

L’escala més utilitzada és la MSK (veure annex xx). Aquesta escala s’escriu

amb nombres romans i comprèn dotze graus d’intensitat.


8

La intensitat, doncs, no és un factor intrínsec de cada terratrèmol. Un mateix

sisme té moltes intensitats diferents en funció de factors com la proximitat al

focus sísmic, la densitat de població, la quantitat de béns que poden resultar-ne

afectats, la geologia dels materials pels quals es propaguen les ones sísmiques

i el tipus de construccions afectades pel terratrèmol.

A partir de les intensitats assignades a un terratrèmol es construeixen uns

mapes que permeten veure la incidència o afectació que ha tingut el sisme, les

línies que uneixen punts d’igual intensitat sísmica s’anomenen isosistes.

ANNEX 2


1

1. AVALUACIÓ DE LA

VULNERABILITAT SÍSMICA

1.1 CLASSIFICACIÓ I CENS D’EDIFICIS

Odèn

Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea

Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse

< 5 plantes

= 5

plantes

>5 plantes

1 46 0

3 1 68

0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0

La Coma i la Pedra

Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5 plantes

= 5

plantes

>5 plantes

66 155 7 15 59 137

0 0 0 0 0 1

0 0 0 0 1 3


2

Guixers Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5

plantes

= 5

plantes

>5

plantes

1 47 0

4 1 71

0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0

Sant

Llorenç de

Morunys

Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5

plantes

= 5

plantes

>5 plantes

99 5 64 3 321 17

1 0 0 0 4 0

0 0 0 0 2 0


3

Lladurs Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5 plantes

= 5

plantes

>5 plantes

9 85 1 10 3 29

0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0

Navès Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5 plantes

= 5

plantes

>5 plantes

31 123 0 1 12 48

0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0


4

Castellar de la Ribera

Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5 plantes

= 5

plantes

>5 plantes

2 40 0 4 1 15

0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0

Solsona Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5 plantes

= 5

plantes

>5 plantes

356 19 225

12

975 51

16 1 13 1 30 2

0 0 3 0 23 1


5

Olius Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5 plantes

= 5

plantes

>5 plantes

111 28 8 2 214 53

0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0

Clariana de Cardener

Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea

Urbana Rural Urbana Rural Urbana Rural

< 5 plantes

= 5

plantes

>5 plantes

16 37 1

2

4 9

0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0


6

Pinell de Solsonès

Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5 plantes

= 5 plantes

>5

plantes

3 143 0

3

0 4

0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0

Llobera Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5 plantes

= 5

plantes

>5 plantes

8 69 0

1

1 8

0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0


7

Riner Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5 plantes

= 5

plantes

>5 plantes

5 95 1

13

2 32

0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0

Pinós Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5 plantes

= 5

plantes

>5 plantes

54 80 2

4

2 4

0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0


8

La Molsosa Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5 plantes

= 5

plantes

>5 plantes

14 22 1

1

3 4

0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0

Alçada Fins 1950 1951-1970 > 1970

Àrea Àrea Àrea


< 5 plantes

= 5 plantes

>5 plantes

20% A

80% B

20% A

80% B

40% A

60% B

30% A

70% B

40% A

60% B

60% A

40% B

5% A

50% B

45% C

10% A

60% B

30% C

15%A

70%B

15% C

15%A

70%B

15% C

20%A

70%B

10% C

30%A

65%B

5% C

85% C

15% D

5% A

20% B

65%C

10%D

8% A

27% B

60% C

5% D

5% A

20% B

65% C

10% D

10% A

30% B

55% C

5% D

15% A

45% B

40% C


9

Odèn Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5 plantes

= 5

plantes

>5 plantes

0A 1B

14A 32B

0A 0B 0C

0A 2B 1C

1C 0D

3A 14B 44C 7D

0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0

La Coma i la Pedra

Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5 plantes

= 5

plantes

>5 plantes

13A 53B

47A 108B

0A 4B 3C

2A 11B 2C

50C 9D

7A 27B 89C 14D

0 0 0 0 0 0A 0B 1C 0D

0 0 0 0 0A 0B 1C 0D

1A 1B 1C


10

Sant

Llorenç de

Morunys

Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5

plantes

= 5

plantes

>5 plantes

20A

79B

1A

4B

3A

32B

29C

0A

2B

1C

273C

48D

1A

3B

11C

2D

0A

1B

0 0 0 0A

1B

3C

0D

0

0 0 0 0 0A

1B

1C

0D

0

Guixers Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5

plantes

= 5

plantes

>5

plantes

0A

1B

14A

33B

0

1A

3B

0C

1C

0D

4A

14B

46C

7D

0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0


11

Navès Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5 plantes

= 5

plantes

>5 plantes

6A 25B

37A 86B

0 0A 1B 0C

10C 2D

2A 10B 31C 5D

0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0

Lladurs Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5 plantes

= 5

plantes

>5 plantes

2A 7B

26A 59B

0A 1B 0C

2A 7B 1C

3C 0D

1A 6B

19C 3D

0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0


12


Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5 plantes

= 5

plantes

>5 plantes

0A 2B

12A 28B

0 1A 3B 0C

1C 0D

1A 3B

10C 1D

0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0

Solsona Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5 plantes

= 5

plantes

>5 plantes

71A 285B

6A 13B

11A 113B 101C

2A 8B 2C

829C 146D

3A 10B 33C 5D

3A 13B

0A 1B

1A 8B 4C

0A 1B 0C

1A 6B

20C 3D

0A 1B 1C 0D

0 0 1A 2B 0C

0 2A 6B

14C 1D

0A 1B 0C


13

Olius Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5 plantes

= 5

plantes

>5 plantes

22A 89B

8A 20B

0A 4B 4C

0A 2B 0C

182C 32D

3A 11B 34C 5D

0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0


Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5 plantes

= 5

plantes

>5 plantes

3A 13B

11A 26B

0A 1B 0C

0A 2B 0C

3C 1D

0A 2B 6C 1D

0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0


14

Pinell de Solsonès

Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5 plantes

= 5 plantes

>5

plantes

1A 2B

43A 100B

0

1A 2B 0C

0 0A 1B 3C 0D

0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0

Llobera Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5 plantes

= 5

plantes

>5 plantes

2A 6B

21A 48B

0

0A 1B 0C

1C 0D

0A 2B 5C 1D

0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0


15

Riner Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5 plantes

= 5

plantes

>5 plantes

1A 4B

29A 66B

0A 1B 0C

2A 9B 2C

2C 0D

1A 7B

21C 3D

0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0

Pinós Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5 plantes

= 5

plantes

>5 plantes

11A 43B

24A 56B

0A 1B 1C

1A 3B 0C

2C 0D

0A 1B 3C 0D

0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0


16

La Molsosa Any de construcció

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea


< 5 plantes

= 5

plantes

>5 plantes

3A 11B

7A 15B

0A 1B 0C

0A 1B 0C

3C 0D

0A 1B 3C 0D

0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0


17

2. ESCENARI SÍSMIC

2.1 MATRIUS DE PROBABILITAT DE DANY

Intensitat VI

Grau de dany

0 1 2 3 4 5

Tipus de

vulnerabilitat

A 21% 38% 28% 10% 2% 0%

B 44% 39% 14% 3% 0% 0

C 67% 28% 5% 0% 0% 0%

D 76% 22% 3% 0% 0% 0%

Intensitat V I1/2

Grau de dany

0 1 2 3 4 5

Tipus de

vulnerabilitat

A 15% 32% 31% 17% 5% 0%

B 33% 39% 21% 6% 1% 0%

C 56% 34% 9% 1% 0% 0%

D 71% 25% 4% 0% 0% 0%

Intensitat VII

Grau de dany

0 1 2 3 4 5

Tipus de

vulnerabilitat

A 8% 26% 35% 23% 7% 0%

B 21% 38% 28% 10% 2% 0%

C 44% 39% 14% 3% 0% 0%

D 67% 28% 5% 0% 0% 0%

Intensitat VII1/2

Grau de dany

0 1 2 3 4 5

Tipus de

vulnerabilitat

A 5% 17% 29% 29% 17% 5%

B 15% 32% 31% 17% 5% 1%

C 33% 39% 21% 7% 1% 0%

D 56% 34% 9% 1% 0% 0%


18

Intensitat VIII

Grau de dany

0 1 2 3 4 5

Tipus de

vulnerabilitat

A 1% 8% 23% 35% 26% 8%

B 8% 26% 35% 23% 7% 1%

C 21% 38% 28% 10% 2% 0%

D 44% 39% 14% 3% 0% 0%

2.2 ESTIMACIÓ DE DANYS ALS EDIFICIS

Odèn

Intensitat VII

Grau de dany

0 1 2 3 4 5

Tipus de

vulnerabilitat

A 1 1%

4 3%

6 5%

4 3%

1 1%

0 0%

B 10 8%

19 16%

14 12%

5 4%

1 1%

0 0%

C 20 17%

18 15%

6 5%

1 1%

0 0%

0 0%

D 5 4%

2 2%

1 1%

0 0%

0 0%

0 0%

La Coma i la Pedra

Intensitat VIII

Grau de dany

0 1 2 3 4 5

Tipus de

vulnerabilitat

A 1 0%

6 1%

16 4%

25 6%

18 4%

6 1%

B 10 2%

53 12%

71 16%

47 11%

14 3%

2 1%

C 31 7%

56 13%

41 9%

15 3%

3 1%

0 0%

D 10 2%

9 2%

3 1%

1 0%

0 0%

0 0%


19

Sant Llorenç de Morunys

Intensitat VII1/2

Grau de dany

0 1 2 3 4 5

Tipus de

vulnerabilitat

A 1 0%

4 1%

7 1%

7 1%

4 1%

1 0%

B 19 4%

39 8%

38 7%

21 4%

6 1%

1 0%

C 105 20%

124 24%

67 13%

22 4%

3 1%

0 0%

D 28 5%

17 3%

5 1%

1 0%

0 0%

0 0%

Guixers

Intensitat VII

Grau de dany

0 1 2 3 4 5

Tipus de

vulnerabilitat

A 2 2%

5 4%

7 6%

4 3%

1 1%

0 0%

B 11 9%

19 15%

14 11%

5 4%

1 1%

0 0%

C

21 17%

18 15%

7 6%

1 1%

0 0%

0 0%

D 5 4%

2 2%

1 1%

0 0%

0 0%

0 0%

Lladurs

Intensitat VI1/2

Grau de dany

0 1 2 3 4 5

Tipus de

vulnerabilitat

A 5 4%

10 7%

10 7%

5 4%

2 2%

0 0%

B 26 19%

31 23%

17 12%

5 4%

1 1%

0 0%

C 13 10%

8 6%

2 2%

1 1%

0 0%

0 0%

D 2 2%

1 1%

1 1%

0 0%

0 0%

0 0%


20

Navès

Intensitat VI1/2

Grau de dany

0 1 2 3 4 5

Tipus de

vulnerabilitat

A 7 3%

14 7%

14 7%

8 4%

2 1%

0 0%

B 40 19%

48 22%

26 12%

7 3%

1 1%

0 0%

C 23 11%

14 7%

4 2%

1 1%

0 0%

0 0%

D 5 2%

2 1%

1 1%

0 0%

0 0%

0 0%


Intensitat VI1/2

Grau de dany

0 1 2 3 4 5

Tipus de

vulnerabilitat

A 2 3%

5 8%

4 7%

2 3%

1 2%

0 0%

B 12 19%

14 23%

8 13%

2 3%

1 2%

0 0%

C 6 10%

4 7%

1 2%

1 2%

0 0%

0 0%

D 1 2%

1 2%

0 0%

0 0%

0 0%

0 0%

Solsona

Intensitat VI

Grau de dany

0 1 2 3 4 5

Tipus de

vulnerabilitat

A 21 1%

38 2%

28 2%

10 1%

2 0%

0 0%

B 206 4%

183 12%

66 4%

14 1%

0 0%

0 0%

C 673 40%

281 16%

50 3%

0 0%

0 0%

0 0%

D 118 7%

34 2%

5 0%

0 0%

0 0%

0 0%


21

Olius

Intensitat VI1/2

Grau de dany

0 1 2 3 4 5

Tipus de

vulnerabilitat

A 5 1%

11 3%

10 2%

6 1%

2 1%

0 0%

B 41 10%

49 12%

27 7%

8 2%

1 0%

0 0%

C 123 30%

75 18%

20 5%

2 1%

0 0%

0 0%

D 26 6%

9 2%

2 1%

0 0%

0 0%

0 0%


Intensitat VI1/2

Grau de dany

0 1 2 3 4 5

Tipus de

vulnerabilitat

A 2 3%

5 7%

4 6%

2 3%

1 1%

0 0%

B 15 22%

17 25%

9 13%

3 4%

1 1%

0 0%

C

5 7%

3 4%

1 1%

0 0%

0 0%

0 0%

D 1 1%

1 1%

0 0%

0 0%

0 0%

0 0%

Pinell de Solsonès

Intensitat VI

Grau de dany

0 1 2 3 4 5

Tipus de

vulnerabilitat

A 10 7%

17 11%

13 9%

5 3%

1 1%

0 0%

B 46 30%

41 27%

15 10%

3 2%

0 0%

0 0%

C 2 1%

1 1%

1 1%

0 0%

0 0%

0 0%

D 0 0%

0 0%

0 0%

0 0%

0 0%

0 0%


22

Llobera

Intensitat VI

Grau de dany

0 1 2 3 4 5

Tipus de

vulnerabilitat

A 5 6%

9 10%

6 7%

2 2%

1 1%

0 0%

B 25 29%

22 25%

8 9%

2 2%

0 0%

0 0%

C 4 5%

2 2%

1 1%

0 0%

0 0%

0 0%

D 1 1%

1 1%

0 0%

0 0%

0 0%

0 0%

Riner

Intensitat VI1/2

Grau de dany

0 1 2 3 4 5

Tipus de

vulnerabilitat

A 5 3%

11 8%

11 8%

6 4%

2 1%

0 0%

B 29 20%

34 23%

18 12%

5 3%

1 1%

0 0%

C 14 10%

9 6%

2 1%

1 1%

0 0%

0 0%

D 2 1%

1 1%

1 1%

0 0%

0 0%

0 0%

Pinós

Intensitat VI

Grau de dany

0 1 2 3 4 5

Tipus de

vulnerabilitat

A 8 6%

14 10%

10 7%

4 3%

1 1%

0 0%

B 46 32%

41 25%

15 10%

3 2%

0 0%

0 0%

C 4 3%

2 1%

1 1%

0 0%

0 0%

0 0%

D 0 0%

0 0%

0 0%

0 0%

0 0%

0 0%


23

La Molsosa

Intensitat VI

Grau de dany

0 1 2 3 4 5

Tipus de

vulnerabilitat

A 2 4%

4 9%

3 7%

1 2%

1 2%

0 0%

B 13 28%

11 24%

4 9%

1 2%

0 0%

0 0%

C 4 9%

2 4%

1 2%

0 0%

0 0%

0 0%

D 0 0%

0 0%

0 0%

0 0%

0 0%

0 0%

2.3 DANYS A LES PERSONES

Odèn

Intensitat VII

Estat de les víctimes

Ferits Lleus

Ferits Greus

Víctimes mortals

Gra

u d

e d

an

y

1 (99 persones afectades)

0 0 0


1 0 0


1 0 0


2 1 0


0 0 0

Total Percentatge

4 1,5%

1 0,4%

0 0%


24

La Coma i la Pedra

Intensitat VIII


Ferits Lleus

Ferits Greus

Víctimes mortals

Gra

u d

e d

an

y


0 0 0


1 0 0


2 1 0


7 1 1


2 2 1

Sant Llorenç de Morunys

Intensitat VII1/2


Ferits Lleus

Ferits Greus

Víctimes mortals

Gra

u d

e d

an

y


0 0 0


1 0 0


3 1 0


8 1 1


2 2 1

Total Percentatge

12 4,4%

4 1,5%

2 1%

Total Percentatge

14 1,4%

4 0,4%

2 0,2%


25

Guixers

Intensitat VII


Ferits Lleus

Ferits Greus

Víctimes mortals

Gra

u d

e d

an

y


0 0 0


0 0 0


2 0 0


1 0 0


0 0 0

Lladurs

Intensitat VI1/2


Ferits Lleus

Ferits Greus

Víctimes mortals

Gra

u d

e d

an

y


0 0 0


0 0 0


1 0 0


1 1 0


0 0 0

Total Percentatge

3 2,2%

0 0%

0 0%

Total Percentatge

2 1%

1 0,5%

0 0%


26

Navès

Intensitat VI1/2


Ferits Lleus

Ferits Greus

Víctimes mortals

Gra

u d

e d

an

y


0 0 0


1 0 0


1 0 0


1 1 0


0 0 0


Intensitat VI1/2


Ferits Lleus

Ferits Greus

Víctimes mortals

Gra

u d

e d

an

y


0 0 0


0 0 0


1 0 0


2 1 0


0 0 0

Total Percentatge

3 1,1%

1 0,4%

0 0%

Total Percentatge

3 2%

1 0,6%

0 0%


27

Solsona

Intensitat VI


Ferits Lleus

Ferits Greus

Víctimes mortals

Gra

u d

e d

an

y


1 0 0


2 1 0


4 1 0


3 1 0


0 0 0

Olius

Intensitat VI1/2


Ferits Lleus

Ferits Greus

Víctimes mortals

Gra

u d

e d

an

y


0 0 0


1 0 0


1 0 0


2 1 0


0 0 0

Total Percentatge

10 0,1%

3 0%

0 0%

Total Percentatge

4 0,5%

1 0,1%

0 0%


28


Intensitat VI1/2


Ferits Lleus

Ferits Greus

Víctimes mortals

Gra

u d

e d

an

y


0 0 0


0 0 0


1 0 0


2 1 0


0 0 0

Pinell de Solsonès

Intensitat VI


Ferits Lleus

Ferits Greus

Víctimes mortals

Gra

u d

e d

an

y


0 0 0


0 0 0


1 0 0


1 0 0


0 0 0

Total Percentatge

3 2%

1 0,6%

0 0%

Total Percentatge

2 1%

0 0%

0 0%


29

Llobera

Intensitat VI


Ferits Lleus

Ferits Greus

Víctimes mortals

Gra

u d

e d

an

y


0 0 0


0 0 0


1 0 0


1 0 0


0 0 0

Riner

Intensitat VI1/2


Ferits Lleus

Ferits Greus

Víctimes mortals

Gra

u d

e d

an

y


0 0 0


1 0 0


1 0 0


2 1 0


0 0 0

Total Percentatge

2 1%

0 0%

0 0%

Total Percentatge

4 1,4%

1 0,4%

0 0%


30

Pinós

Intensitat VI


Ferits Lleus

Ferits Greus

Víctimes mortals

Gra

u d

e d

an

y


0 0 0


1 0 0


1 0 0


1 0 0


0 0 0

La Molsosa

Intensitat VI


Ferits Lleus

Ferits Greus

Víctimes mortals

Gra

u d

e d

an

y


0 0 0


0 0 0


1 0 0


1 0 0


0 0 0

Total Percentatge

3 1%

0 0%

0 0%

Total Percentatge

2 1,7%

0 0%

0 0%

ANNEX 3


1

1. ESCALA RICHTER – MAGNITUD

Charles Francis Richter va néixer l’any 1900 a la comunitat de Hamilton, Ohio.

L’any 1935 el sismòleg americà va desenvolupar un mètode per determinar la

grandària d’un terratrèmol, utilitzant les traces dels sismogrames del tipus

Wood-Anderson que tenia a Califòrnia.

És una escala logarítmica, de manera que si l’amplitud del sisme augmenta deu

vegades, la grandària només augmenta una unitat a l’escala de magnitud.

Magnitud Efectes del terratrèmol Freqüència

< 2,5 Difícilment percebut. Sovint només es enregistrat instrumentalment.

900.000/any

2,5 – 5,5 Sovint percebut. No solen causar danys significatius.

30.000/any

5,5 – 6,0 Danys lleugers als edificis. 500/any

6,0 – 7,0 Poden causar danys importants.

100/any

7,0 – 8,0 Terratrèmol fort. Danys molt importants.

20/any

>8,0 Terratrèmols majors. Destrucció total de les ciutats.

1 cada 5 o 10 anys

Fórmula: M = log A/B + C

A: màxima amplitud d’enregistrament sísmica.

B: període d’aquesta ona.

C: factor determinat a partir de la distància i de la profunditat del focus del

terratrèmol amb relació a l’estació d’enregistrament.


2

2. ESCALA D’INTENSITATS MSK

A finals del segle XIX, l’italià Giuseppi Mercalli va dissenyar una escala

d’intensitat de dotze graus, indicats amb números romans, per tal de catalogar

els danys provocats pels terratrèmols.

Per tal d’assignar els diferents valors d’intensitat, hem de considerar les

conseqüències que ha tingut el terratrèmol sobre la gent, les construccions i els

paisatges.

La intensitat d’un terratrèmol no només depèn de la distancia a l’epicentre i la

profunditat on s’ha produït, depèn, també, de l’estructura del subsòl.

Els efectes que defineixen els graus d’intensitat MSK són els efectes percebuts

per les persones, els efectes sobre els objectes i l’entorn i els danys a les

construccions.

Per a l’estimació dels danys es consideren les construccions no projectades per

resistir accions sísmiques i es classifiquen en tres tipus:

Tipus A, parets de pedra o maçoneria en sec, o parets de fang, de toves o de

tàpia. Tipus B, parets de fàbrica de maó, de blocs de morter, de maçoneria

amb morter, de maçoneria amb morter i carreus, entramats de fusta.

Tipus C, estructura metàl·lica o de formigó armat.

Els danys a les construccions es classifiquen de la següent manera:

Classe 1. Danys lleugers. Fissures en els revestiments, caiguda de petits trossos de revestiment. Classe 2. Danys moderats. Fissures en parets, caiguda de grans trossos de revestiment, caiguda de teules, caiguda de baranes d'obra, esquerdes i enderrocaments parcials de xemeneies. Classe 3. Danys greus. Esquerdes a les parets, caiguda de xemeneies de fàbrica. Classe 4. Destrucció. Esvorancs (bretxes) a murs resistents, enderrocament parcial, pèrdua d'enllaç en diferents parts de la construcció. Destrucció d'envans i parets de tancament. Classe 5. Col·lapse. Esfondrament complet de la construcció.


3

Els termes de quantitat utilitzats en la definició dels graus d'intensitat corresponen aproximadament als següents percentatges:

Alguns, algunes: 5%

Molts, moltes: 50%

La majoria: 75%

Aquesta és la taula que mostra per cada tipus d’intensitat els danys que es

produeixen.

Intensitat: Danys produïts:

I: No percebut

La sacsejada no és percebuda pels sentits humans, només detectada i enregistrada pels sismògrafs.

II: A penes percebut

La sacsejada és percebuda solament per algunes persones en repòs, en particular en pisos alts dels edificis.

III: Dèbil, percebut parcialment

a) La sacsejada és percebuda per algunes persones a l’interior dels edificis i solament en circumstàncies favorables a l’exterior dels mateixos. La vibració percebuda és semblant a la causada pel pas d’un camió lleuger.

b) Observadors molt atents poden notar lleugers balanceigs d’objectes penjats, més accentuats en pisos alts.

IV: Àmpliament percebut

a) El sisme es percebut per moltes persones a l'interior dels edificis i per algunes a l'exterior. Algunes persones es desperten, però no arriben a espantar-se. La vibració es comparable a la produïda pel pas d'un camió pesat amb càrrega.

b) Les finestres, portes i vaixella vibren. Els pisos i murs cruixen. El mobiliari es comença a moure. Els líquids continguts en recipients oberts es mouen lleugerament. Els objectes penjats es balancegen lleugerament.

V: Es desperten els que dormen

a) El sisme és percebut a l'interior dels edificis per la majoria de les persones i per moltes a l'exterior. Moltes persones que dormen es desperten i algunes fugen. Els animals es posen nerviosos.

b) Les construccions es mouen amb una vibració general. Els objectes penjats es balancegen àmpliament. Els quadres colpegen sobre els murs i són llançats fora del seu emplaçament. Els objectes lleugers es desplacen o es tomben. Les portes o finestres obertes baten amb violència. Els líquids continguts en recipients oberts i plens


4

vessen lleugerament. La vibració es percep en la construcció com la produïda per un objecte pesat que s'arrossega. En alguns casos es modifica el cabal de les deus.

c) En les construccions del tipus A són possibles danys lleugers (classe 1).

VI: Por a) El sisme el perceben la majoria de les persones, tant dintre com fora dels edificis. Moltes persones surten al carrer esporuguides. Algunes persones arriben a perdre l'equilibri. Els animals domèstics fugen dels estables.

b) En alguna ocasió, la vaixella i la cristalleria es trenquen, els llibres cauen dels prestatges, els quadres es mouen i els objectes inestables es tomben. Els mobles pesats poden arribar a moure's. Les campanes petites de torres i campanars poden sonar. En certs casos poden obrir-se bretxes de fins un centímetre d'amplada en sòls humits. Poden produir-se esllavissaments en muntanyes. S'observen canvis de cabal de les deus i en el nivell d'aigua de pous.

c) Es produeixen danys moderats (classe 2) en algunes construccions del tipus A. Es produeixen danys lleugers (classe 1) en algunes construccions del tipus B i en moltes del tipus A.

VII: Danys a les construccions

a) La majoria de les persones s'esporugueixen i corren cap al carrer. Moltes tenen dificultat per mantenir-se dempeus. Les vibracions són percebudes per persones que condueixen automòbils.

b) Sonen les campanes grans. En alguns casos, es produeixen esllavissades en carreteres que passen per vessants amb pendents acusats; es produeixen danys en juntes de canalitzacions i apareixen fissures en murs de pedra. S'aprecia onatge a les llacunes i l'aigua s'enterboleix per remoguda del fang. Canvia el nivell de l'aigua dels pous i el cabal de les deus. En alguns casos, tornen a rajar deus que estaven seques i s'assequen d'altres que rajaven. En certs casos es produeixen esllavissades en talussos de sorra o de grava.

c) Moltes construccions del tipus A sofreixen danys greus (classe 3) i algunes inclús destrucció (classe 4). Moltes construccions del tipus B sofreixen danys moderats (classe 2).


5

Moltes* construccions del tipus C experimenten danys lleugers (classe 1).

VIII: Destrucció d’edificis

a) Por i pànic general, també en persones que condueixen automòbils.

b) En alguns casos es trenquen branques dels arbres. Els mobles, fins i tot els pesats, es desplacen o tomben. Els llums penjats sofreixen danys parcials. Petites esllavissades als vessants de barrancs i en les trinxeres i terraplens amb pendents pronunciats. Esquerdes a terra d'uns quants centímetres d'amplada. S'enterboleix l'aigua dels pous. Apareixen noves deus. Tornen a tenir aigua els pous secs i s'assequen els existents. En molts casos canvia el cabal i el nivell d'aigua de les deus i pous.

c) Moltes construccions del tipus A sofreixen destrucció (classe 4) i algunes col·lapse (classe 5)**. Moltes construccions del tipus B sofreixen danys greus (classe 3) i algunes destrucció (classe 4)***. Moltes construccions del tipus C sofreixen danys moderats (classe 2) i algunes greus (classe 3). De vegades, es produeix el trencament d'algunes juntes de canalitzacions. Les estàtues i monuments es mouen i giren. S'ensorren murs de pedra.

IX: Danys generalitzats a les construccions

a) Pànic general. Danys considerables en el mobiliari. Els animals corren desordenadament i emeten sons particulars.

b) S'observa amb freqüència que es produeixen extrusions d'aigua, arena i fang en terrenys saturats. S'obren esquerdes en el terreny de fins 10 centímetres d'amplada i de més de 10 centímetres als vessants i en els marges dels rius. Apareixen, a més a més, nombroses esquerdes petites en el sòl. Despreniments de roques i esllavissades. Molts lliscaments de terres. Grans ones en llacs i embassaments. Es renoven pous secs i se n'assequen d'altres.

c) Moltes construccions del tipus A sofreixen col·lapse (classe 5). Moltes construccions del tipus B sofreixen destrucció (classe 4) i algunes col·lapse (classe 5). Moltes construccions del tipus C sofreixen danys greus (classe 3) i algunes destrucció (classe 4). Cauen monuments i columnes. Danys considerables


6

en dipòsits de líquids. Es trenquen parcialment les canalitzacions subterrànies. En alguns casos, les vies del tren es corben i les carreteres queden fora de servei

X: Destrucció general de les construccions

b) Esquerdes en el sòl d'alguns decímetres d'amplada que poden arribar a un metre. Es produeixen amples esquerdes paral·lelament als cursos d'aigua. Lliscaments de terres soltes en les vessants amb forts pendents. En els marges dels rius i en vessants escarpats es produeixen considerables esllavissades. Desplaçaments d'arenes i fangs en zones litorals. Canvi de nivell d'aigua en els pous. L'aigua de canals i rius es llançada fora del curs normal. Es formen nous llacs. c) La majoria de les construccions de tipus A sofreixen col·lapse (classe 5). Moltes construccions del tipus B sofreixen col·lapse (classe 5). Moltes de tipus C sofreixen destrucció (classe 4) i algunes col·lapse (classe 5). Danys perillosos en embassaments; danys seriosos a ponts. Els carrils de les vies fèrries es desvien i a vegades s'ondulen. Les canalitzacions subterrànies són torçades o trencades. El paviment dels carrers i l'asfalt formen grans ondulacions.

XI: Catàstrofe a) El terreny queda considerablement deformat tant per desplaçaments horitzontals com verticals i amb amples esquerdes. Molts desplaçaments de terrenys i caiguda de roques. Per determinar la intensitat de les sacsejades sísmiques es necessiten investigacions especials.

b) Danys importants en construccions, fins i tot en les de bona construcció, en ponts, embassaments i vies de tren. Les carreteres importants queden fora de servei. Les canalitzacions subterrànies queden destruïdes.

XII: Canvi del paisatge

b) La topografia canvia. Grans esquerdes en el terreny amb importants desplaçaments horitzontals i verticals. Caiguda de roques i enfonsaments en els escarments de les valls, que tenen lloc en extenses regions. Es tanquen valls i es transformen en llacs. Apareixen cascades i es


7

desvien els rius.

c) Pràcticament es destrueixen o queden greument afectades totes les estructures, àdhuc les subterrànies.

2.1 ESCALA EUROPEA D’ INTENSITAT

MACROSÍSMICA – 92 (EMS-92)

2.1.1 Classificacions usades per la EMS

2.1.1.1 Classificació de les edificacions segons la clase

de vulnerabilitat Taula extreta de l’ICGC

A B C D E F

Mampostería en seco o con barro

Tapial

Adobe

Bloques de piedra común

Sillería

Ladrillo no reforzado/

Bloques de hormigón

Ladrillo no reforzado

con piso de H. A.


8

Ladrillo reforzado

(mampostería confinada)

Sin diseño antisísmico (DAS)

Con nivel mínimo de DAS

Con nivel moderado de DAS

Con alto nivel de DAS

Estructuras de madera

Clase de vulnerabilidad más probable Rango probable Rango menos probable, casos excepcionales


9

2.1.2 Classificació del dany

TABLA 1: CLASIFICACIÓN DEL DAÑO A EDIFICIOS DE MAMPOSTERÍA

Grado 1: Daño de insignificante a ligero (ningún

daño estructural)

Grietas capilares en muy pocos muros; caída

de pequeñas piezas de yeso. Caída de

piedras sueltas desde las partes superiores

de los edificios, sólo en muy pocos casos.

Grado 2: Daño moderado (daño estructural

ligero, daño no estructural moderado)

Grieta en muchos muros; caída de bastantes

grandes piezas de yeso; también caen partes

de chimeneas.

Grado 3: Daño de considerable a severo (daño

estructural moderado, fuerte daño no

estructural)

Grandes y amplias grietas en la mayoría de

los muros; deslizamiento de tejas o placas de

pizarra (esquisto). Rotura de chimeneas a la

altura del techo; caídas de elementos no

estructurales individuales.

Grado 4: Daño muy severo (daño estructural

serio, daño no estructural muy serio)

Serias caídas de paredes; parciales caídas

estructurales.

Grado 5: Destrucción (daño estructural muy

serio)

Colapso total o muy próximo a él.


10

TABLA 2: CLASIFICACIÓN DEL DAÑO A EDIFICIOS DE HORMIGÓN ARMADO

Grado 1: Daño insignificante a ligero (ningún

daño estructural)

Grietas finas en yeso sobre los miembros

del marco estructural y en las divisiones

Grado 2: Daño moderado (daño estructural

ligero, daño no estructural moderado)

Grietas capilares en vigas y columnas; caída

de mortero de las juntas de muros

suspendidos; grietas en los muros

divisorios; caída de piezas de

recubrimiento quebradizo y yeso.

Grado 3: Daño de considerable a severo

(daño estructural moderado, fuerte

daño no estructural)

Grietas en columnas con separación de

piezas de hormigón, grietas en vigas.

Grado 4: Daño muy severo (daño estructural

serio, daño no estructural muy serio)

Daño severo a las juntas del marco del

edificio con destrucción del hormigón y

afloramiento del refuerzo; colapso parcial;

inclinación de columnas.

Grado 5: Destrucción (daño estructural

muy serio)

Colapso total o muy próximo a él.

ANNEX 4

Estudi sismològic del Solsonès Annex 4

1

1. ZONA SISMOTECTÒNICA

Imatge 1. Zones sísmiques de Catalunya Font: ICG

La informació dels municipis s’ha extret del mateix lloc del mapa. (Institut

Cartogràfic de Catalunya)


2

2. MATRIUS DE PROBABILITAT DE

DANYS

Matrius de probabilitat de danys utilitzades en els escenaris de danys a

Catalunya dins el pla SISMICAT

0 1 2 3 4 5 graus de dany

Classe de vulnerabilitat A

0.441 0.392 0.140 0.025 0.002 0.000

0.325 0.388 0.2115 0.0645 0.0105 0.0005

0.209 0.384 0.283 0.104 0.019 0.001

0.145 0.324 0.314 0.165 0.047 0.005

0.08 0.263 0.346 0.227 0.074 0.01

0.045 0.169 0.287 0.286 0.168 0.045

0.01 0.075 0.227 0.346 0.262 0.08

0.005 0.04 0.136 0.268 0.336 0.215

0 0.005 0.044 0.191 0.409 0.351

0 0.003 0.023 0.103 0.296 0.575

0 0 0.001 0.017 0.184 0.798

Classe de vulnerabilitat B

0.670 0.279 0.047 0.004 0.000 0.000

0.5555 0.3355 0.0935 0.0145 0.001 0.000

0.441 0.392 0.14 0.025 0.002 0

0.325 0.388 0.211 0.064 0.011 0.001

0.209 0.384 0.283 0.104 0.019 0.001

0.145 0.323 0.314 0.165 0.047 0.006


3

0.08 0.263 0.346 0.227 0.074 0.01

0.045 0.169 0.287 0.286 0.168 0.045

0.01 0.075 0.227 0.346 0.262 0.08

0.005 0.04 0.136 0.268 0.336 0.215

0 0.005 0.044 0.191 0.409 0.351

Classe de vulnerabilitat C

0.755 0.218 0.025 0.001 0.000 0.000

0.7125 0.2485 0.036 0.0025 0.000 0.000

0.67 0.279 0.047 0.004 0 0

0.556 0.336 0.093 0.014 0.001 0

0.441 0.392 0.14 0.025 0.002 0

0.325 0.388 0.211 0.064 0.011 0.001

0.209 0.384 0.283 0.104 0.019 0.001

0.144 0.324 0.314 0.165 0.047 0.006

0.08 0.263 0.346 0.227 0.074 0.01

0.045 0.169 0.287 0.286 0.168 0.045

0.1 0.075 0.227 0.346 0.262 0.08

Classe de vulnerabilitat D

0.859 0.133 0.008 0.000 0.000 0.000

0.807 0.1755 0.0165 0.001 0 0

0.755 0.218 0.025 0.002 0 0

0.712 0.249 0.036 0.003 0 0

0.67 0.279 0.047 0.004 0 0

0.556 0.336 0.093 0.014 0.001 0

0.441 0.392 0.14 0.025 0.002 0

0.325 0.388 0.211 0.064 0.011 0.001


4

0.209 0.384 0.283 0.104 0.019 0.001

0.144 0.324 0.314 0.165 0.047 0.006

0.08 0.263 0.346 0.227 0.074 0.01

Nota: cada fila correspon a intensitats: V, V1/2, VI, VI1/2, VII, VII1/2, VIII, VII1/2, IX, IX1/2, X.


5

3. CARTA ALS AJUNTAMENTS

Exel·lentíssim Senyor/a,

Jo, Maria Cardona amb DNI 39409682 i veïna del municipi de Llobera,

Exposo:

Estic cursant primer de batxillerat a l’Institut Francesc Ribalta i estic

portant a terme un treball de recerca sobre la sismologia i el risc sísmic

al Solsonès. Per tal d’avaluar la vulnerabilitat sísmica dels edificis del

Solsonès, necessitaria un cens d’habitatges per poder dur a terme la

seva classificació en funció de la classe de vulnerabilitat. També

necessitaria el cens de població, per a poder fer una estimació de danys

a la població.

Sol·licito:

Disposar d’un cens d’habitatges de les poblacions/municipis del

Solsonés, en el qual hi consti el nombre de vivendes, any de

construcció, número de plantes i tipología constructiva (materials

utilitzats, estructura, etc).

Disposar d’informació similar per a elements que impliquin un ris

secundari: preses, rius, industries químiques. I de mitjans i recursos

necessaris per gestionar la emergencia: Parcs de bombers, Hospitals,

aeròdroms o Heliports, vies de comunicació.

Disposar del cens de població dels municipis del Solsonès.

Saber si disposeu d’un pla d’actuació municipal (PAM) davant d’una

emergència sísmica tal com es recomana en el pla d’emergència

sísmica de Catalunya (SISMICAT) i si podría tenir accès a la informació

referent a les actuacions prèvies.

Facilitar la información per correu electrònic. (el meu és:

[email protected])

mailto:[email protected]


6

4. VISITA A L’INSTITUT

CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE

CATALUNYA

El dia 26 d’agost de 2014 vaig anar a fer una visita juntament amb la Maria

Josep Figueras i els meus pares a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

L’Institut es troba ciutat a Barcelona.

La Sara Figueres treballa allà i és per això que em va convidar-hi.

Vàrem anar a una sala on estava plena

d’ordinadors i ens va explicar que

sempre estaven actius i que les dades

projectades eren de petits moviments

que es podien produir al sòl i que

aquestes petites vibracions eren

enregistrades i enviades a l’Institut, és

per això, que les dades s’anaven

actualitzant periòdicament.


7

També ens va ensenyar una gran quantitat de mapes que elaboren allà per tal

que hi hagi la cartografia de tot Catalunya feta.

Ens va mostrar totes les instal·lacions i ens va guiar cap on tenen tot el material

i ens va exhibir uns sensors de camp per quan treballen fora.

ANNEX 5


1

1. PLA D’EMERGÈNCIA SÍSMICA Extret del pla d’emergència sísmica SISMICAT.

PLANS D'ACTUACIÓ MUNICIPAL (PAM)

Les actuacions d'un municipi davant d'una emergència sísmica queden reflectides en el Pla d'Actuació Municipal. També hi consten, a més, les actuacions encaminades a garantir l'operativitat dels mitjans humans i materials de què disposa. Els PAM formen part d'aquest pla i es desenvoluparan en el procés d'implantació d'aquest.

Han d’elaborar el corresponent Pla d’Actuació Municipal:

- Els municipis que tinguin una intensitat sísmica prevista igual o superior a VII en un període de retorn associat de 500 anys segons el mapa de Perillositat Sísmica presentat al punt 2.1. La llista completa d’aquests municipis apareix a l’annex 8.

- Els municipis pels que s’ha calculat que es superaria el llindar de dany de referència en el parc d’edificis d’habitatge en cas que es produeixi el màxim sisme esperat en l’esmentat període de 500 anys, segons els estudis de risc elaborats per a la redacció d’aquest pla.

Aquests municipis són:

Municipis amb intensitat sísmica igual o superior a VII (500 anys): Abella

de la Conca, Ager, Agullana, Aiguafreda, Aiguaviva, Albanya, Alella, Alins, Alos

i Cerc, Alp, Alpens, Alt Aneu, Amer, l’Ametlla del Valles, Angles, Arbucies,

Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argelaguer, l’Armentera, Arres, Arseguel, Avia,

Avinyonet de Puigventos, Badalona, Baga, Baix Pallars (Gerri de la Sal),

Banyoles, Barbera del Valles, Barcelona, Barruera, Bascara, Bausen, Bellver

de Cerdanya, Berga, Besalu, Bescano, Beuda, Bigues i Riells, Biure, Blanes,

Boadella d'Emporda, Bolvir, es Bordes, Bordils, Borrassa, Borreda, Bossost,

Breda, el Brull, Brunyola, Cabanelles, Cabanes, Cabo, Caldes de Malavella,

Caldes de Montbui, Caldes d'Estrac, Calella, Calldetenes, Callus, Camos,

Campdevanol, Campelles, Campins, Campllong, Camprodon, Canejan, Canet

de Mar, Canet d'Adri, Canovelles, Canoves i Samalus, Cantallops, Capmany,

Capolat, Cardedeu, Castell d'Empuries, Castell de Mur, Castell de l'Areny,

Castellar de n'Hug, Castellar del Riu, Castellar del Valles, Castellcir, Castellfollit

de la Roca, Castelltercol, Cava, Celra, la Cellera de Ter, Centelles, Cercs,

Cerdanyola del Valles, Cervia de Ter, Cistella, Colera, Coll de Nargo,

Collsuspina, la Coma i la Pedra, Cornella del Terri, Crespia, Darnius, Das,

Dosrius, l’ Escala, Espinelves, Espolla, Esponella, Espot, Estamariu, l’ Estany,

Esterri de Cardos, Esterri d'Aneu, el Far d'Emporda, Farrera, Figols, Figols i

Alinya, Figueres, Flaca, Fogars de Montclus, Fogars de Tordera, Folgueroles,

Fontanals de Cerdanya, Fontcoberta, Foradada, Fornells de la Selva, Fortia, les


2

Franqueses del Valles, Gallifa, Garrigas, la Garriga, Gavet de la Conca, Ger,

Girona, Gironella, Gisclareny, Gombren, Gosol, Granera, Granollers, Gualba,

Guardiola de Bergueda, Guils de Cerdanya, la Guingueta d'Aneu, Guixers,

Gurb, l’ Hospitalet de Llobregat, els Hostalets de Balenyà , Isona i Conca Della,

Isovol, Ivars de Noguera, la Jonquera, Josa i Tuixen, Juia, Les, Llado, Lladorre,

Lladurs, la Llagosta, Llanars, Llavorsi, Llers, Lles, Llica de Vall, Llica d'Amunt,

Llimiana, Llinars del Valles, Llivia, les Llosses, Lluca, Macanet de Cabrenys,

Maia de Montcal, Malgrat de Mar, Malla, Manlleu, Martorelles, Masarac, les

Masies de Roda, les Masies de Voltrega, el Masnou, Matadepera, Mataro,

Meranges, Mieres, Mollet de Peralada, Mollet del Valles, Mollo, Montagut,

Montcada i Reixac, Montella i Martinet, Montesquiu, Montferrer i Castellbo,

Montmany - Figaro, Montmelo, Montornes del Valles, Montseny, Muntanyola,

Naut Aran, Navata, Naves, la Nou de Bergueda, Oden, Ogassa, Oliana, Olost,

Olot, Olvan, Ordis, Organya, Oris, Orista, Osor, Palau de Plegamans, Palau de

Santa Eulalia, Palmerola, Palol de Revardit, Pallars Jussa, Pardines, Parets del

Valles, Perafita, Peralada, Peramola, Pineda de Mar, les Planes d'Hostoles,

Planoles, la Pobla de Lillet, la Pobla de Segur, Polinya, el Pont de Bar, Pont de

Molins, el Pont de Suert, Pontos, Porqueres, Portbou, Prats de Llucanes, Prats

i Sansor, Premia de Mar, les Preses, Prullans, Puigcerda, la Quar, Queralbs,

Rabos, Rialp, Ribera d'Urgellet, Ribes de Freser, Riells i Viabrea, Ripoll,

Ripollet, Riudarenes, Riudaura, Riudellots de la Selva, Riumors, la Roca del

Valles, Roda de Ter, Roses, Rubi, Rupit i Pruit, Sabadell, Sagas, Salas de

Pallars, Saldes, Sales de Llierca, Salt, Sant Adria de Besos, Sant Agusti de

Llucanes, Sant Andreu Salou, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Aniol de

Finestres, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de

Llucanes, Sant Celoni, Sant Climent Sescebes, Sant Cugat del Valles, Sant

Esteve de Palautordera, Sant Esteve de la Sarga, Sant Feliu Sasserra, Sant

Feliu de Buixalleu, Sant Feliu de Codines, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol,

Sant Fost de Campsentelles, Sant Gregori, Sant Hilari Sacalm, Sant Hipolit de

Voltrega, Sant Jaume de Frontanya, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan de

Mollet, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Joan de les Abadesses, Sant Joan les

Fonts, Sant Jordi Desvalls, Sant Julia de Ramis, Sant Julia de Vilatorta, Sant

Julia del Llor i Bonmati, Sant Llorenç Savall, Sant Llorenç de Morunys, Sant

Llorenç de la Muga, Sant Marti Vell, Sant Marti de Centelles, Sant Marti de

Llemena, Sant Marti d'Albars, Sant Miquel de Campmajor, Sant Miquel de

Fluvia, Sant Mori, Sant Pau de Seguries, Sant Pere Pescador, Sant Pere de

Torello, Sant Pere de Vilamajor, Sant Quirze Safaja, Sant Quirze de Besora,

Sant Quirze del Valles, Sant Sadurni d'Osormort, Sant Vicenc de Torello, Santa

Cecilia de Voltrega, Santa Coloma de Farners, Santa Cristina d'Aro, Santa

Eugenia de Berga, Santa Eulalia de Riuprimer, Santa Eulalia de Roncana,

Santa Llogaia d' lguema, Santa Maria de Besora, Santa Maria de Corco, Santa

Maria de Martorelles, Santa Maria de Merles, Santa Maria de Palautordera,

Santa Maria d'Olo, Santa Pau, Santa Perpetua de Mogoda, Santa Susanna,

Sarria de Ter, Sarroca de Bellera, Saus, la Selva de Mar, Senterada,


3

Sentmenat, Serinya, Setcases, la Seu d'Urgell, Seva, Sils, Siurana, Sobremunt,

Sora, Soriguera, Sort, Susqueda, Tagamanent, Talarn, Taradell, Tavernoles,

Tavertet, Terrades, Tirvia, Tona, Torello, la Torre de Cabdella, Torroella de

Fluvia, Torroella de Montgri, Tortell, Toses, Tremp, Ulla, Urus, la Vajol, la Vall

de Bianya, Vall de Cardos, la Vall d'en Bas, Vallcebre, Vallfogona de Ripolles,

Vallgorguina, Vallromanes, les Valls de Valira, les Valls d'Aguilar, la Vansa i

Fornols, Vic, Vidra, Vielha e Mijaran, Vilabertran, Vilablareix, Vilada,

Viladasens, Vilademuls, Viladrau, Vilafant, Vilalba Sasserra, Vilaller, Vilallonga

de Ter, Vilamacolum, Vilamalla, Vilamos, Vilanant, Vilanova de Meia, Vilanova

de Sau, Vilanova del Valles, Vilassar de Mar, Vilaur, Vila-sacra, Vilobi d'Onyar.

Municipis que superen el llindar de dany de referència:

Alcanar, Amposta, Argentona, Artesa de Segre, Balaguer, la Bisbal d'Empordà,

Calonge, Cardona, Cassà de la Selva, Castell - Platja d'Aro, Cornellà de

Llobregat, Cubelles, Igualada, Llagostera, Llançà, Lleida, Lloret de Mar,

Maçanet de la Selva, Manresa, Mont-roig del Camp, Palafrugell, Palamós, el

Prat de Llobregat, Reus, Sallent, Salou, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de

Guíxols, Sant Joan Despí, Sant Pere de Ribes, Santa Coloma de Gramenet,

Sitges, Tarragona, Terrassa, Tordera, Torredembarra, Tortosa, Tossa de Mar,

Valls, Vidreres, Vilanova i la Geltrú, Vila-seca i Salou, Vilassar de Dalt

La llista d'aquests municipis serà actualitzada periòdicament.

Es recomana també l’elaboració del Pla d’Actuació Municipal:

- Els municipis que tinguin una intensitat sísmica prevista igual o superior a VI en un període de retorn de 500 anys segons el mapa de Perillositat Sísmica presentat al punt 2.1.

Aquests municipis són:

Abrera, Agramunt, Aguilar de Segarra, Aiguamurcia, Aitona, Els Alamus, l’

Albages, Albatarrec, Albesa, Albinyana, l’Albiol, l’ Albi, Albons, Alcanar, Alcano,

Alcarras, Alcoletge, Alcover, Aldover, l’Aleixar, Alfarras, Alfes, Alforja, Algerri,

Alguaire, Alio, Almacelles, Almatret, Almenar, Almoster, Alos de Balaguer,

Alpicat, Altafulla, Anglesola, Arbeca, l’Arboc, Arboli, Argencola, l’Argentera,

Artes, Artesa de Lleida, Asco, Aspa, les Avellanes i Santa Linya, Avinyo,

Avinyonet del Penedes, Badia del Valles, Balsareny, Banyeres del Penedes,

Barbens, Barbera de la Conca, la Baronia de Rialb, Bassella, Begues, Begur,

Belianes, Bellaguarda, Bellcaire d'Emporda, Bellcaire d'Urgell, Bellmunt del

Priorat, Bellmunt d'Urgell, Bellprat, Bellpuig, Bellvei, Bellvis, Bell-lloc d'Urgell,

Benavent de Segria, Benifallet, Benissanet, Biosca, la Bisbal de Falset, la

Bisbal del Penedes, Blancafort, Bonastre, les Borges Blanques, les Borges del

Camp, Botarell, Bovera, Brafim, el Bruc, Cabaces, Cabanabona, les Cabanyes,

Cabra del Camp, Cabrera de Mar, Cabrera d'Igualada, Cabrils, Cadaques,

Calaf, Calafell, Calders, Calonge de Segarra, Camarasa, Cambrils, Canyelles,


4

Capafonts, Capcanes, Capellades, Carme, Casserres, Castellar de la Ribera,

Castellbell i el Vilar, Castellbisbal, Castelldans, Castelldefels, Castellet i la

Gornal, Castellfollit de Riubregos, Castellfollit del Boix, Castellgali, Castellnou

de Bages, Castellnou de Seana, Castello de Farfanya, Castelloli, Castellsera,

Castellvell del Camp, Castellvi de Rosanes, Castellvi de la Marca, el Catllar,

Cervello, Cervera, Cervia de les Garrigues, Ciutadilla, Clariana de Cardener, el

Cogul, Colomers, Collbato, Colldejou, Conesa, Constanti, Copons, Corbera de

Llobregat, Corbera d'Ebre, Corbins, Corca, Cornudella de Montsant, Creixell,

Cruilles, Monells i Sant Sadurni de l'Heura, Cubells, Cunit, Deltebre,

Duesaigues, Esparreguera, l’ Espluga Calba, l’Espluga de Francoli, Esplugues

de Llobregat, l’Espunyola, Estaras, Falset, la Febro, la Figuera, Figuerola del

Camp, Flix, la Floresta, Foixa, Fondarella, Fonollosa, Fontanilles, Font-rubi,

Forallac, Fores, la Fuliola, Fulleda, Gaia, Garcia, Els Garidells, Garrigoles,

Garriguella, Gava, Gelida, Gimenells, Ginestar, Golmes, la Granada, la

Granadella, la Granja d'Escarp, Granyanella, Granyena de Segarra, Granyena

de les Garrigues, Gratallops, Gualta, els Guiamets, Guimera, Guissona, els

Hostalets de Pierola, Hostalric, Ivars d'Urgell, Ivorra, Jafre, Jorba, Juncosa,

Juneda, Linyola, la Llacuna, Llambilles, Llardecans, el Lloar, Llobera, Llorac,

Llorenc del Penedes, Madremanya, Maials, Malda, Marca, Margalef, Marganell,

Martorell, Masllorenc, la Maso, Maspujols, Masquefa, el Masroig, Massalcoreig,

Massanes, Massoteres, Mediona, Menarguens, el Mila, Miralcamp, Miravet,

Moia, el Molar, Molins de Rei, la Molsosa, Mollerussa, Monistrol de Calders,

Monistrol de Montserrat, Montblanc, Montbrio del Camp, Montclar, Montferri,

Montgai, Montgat, Montmajor, Montmaneu, el Montmell, Montoliu de Lleida,

Montoliu de Segarra, Montornes de Segarra, Mont-ral, Mont-ras, Mora d'Ebre,

Mora la Nova, el Morell, la Morera de Montsant, Mura, Nalec, Navarcles,

Navas, la Nou de Gaia, Nulles, Odena, Olerdola, Olesa de Bonesvalls, Olesa

de Montserrat, Oliola, Olius, Olivella, les Oluges, els Omellons, els Omells de

na Gaia, Orpi, Orrius, Os de Balaguer, Osso de Sio, Pacs del Penedes,

Palafolls, el Palau d'Anglesola, Palau-sator, Palau-saverdera, la Palma d'Ebre,

Pals, els Pallaresos, Palleja, el Papiol, Parlava, Passanant, Pau, Pedret i

Marza, Penelles, Perafort, la Pera, Piera, les Piles, Pinell de Solsones, Pinos,

Pira, el Pla de Santa Maria, el Pla del Penedes, els Plans de Sio, el Poal, la

Pobla de Cervoles, la Pobla de Claramunt, la Pobla de Mafumet, la Pobla de

Montornes, Poboleda, el Pont de Vilomara i Rocafort, el Pont d'Armentera,

Pontons, Ponts, Porrera, el Port de la Selva, la Portella, Pradell de la Teixeta,

Prades, Pratdip, els Prats de Rei, Preixana, Preixens, Premia de Dalt,

Puigdalber, Puiggros, Puigpelat, Puigverd de Lleida, Puigverd d'Agramunt,

Puig-reig, Pujalt, Quart, Querol, Rajadell, Rasquera, Regencos, Rellinars,

Renau, Riba-roja d'Ebre, la Riba, Ribera d'Ondara, la Riera de Gaia, Riner,

Riudecanyes, Riudecols, Riudoms, Rocafort de Queralt, Roda de Bara,

Rodonya, Rossello, el Rourell, Rubio, Rupia, Salomo, Sanauja, Sant Andreu de

la Barca, Sant Carles de la Rapita, Sant Cebria de Vallalta, Sant Climent de

Llobregat, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu de


5

Llobregat, Sant Fruitos de Bages, Sant Guim de Freixenet, Sant Guim de la

Plana, Sant Iscle de Vallalta, Sant Jaume dels Domenys, Sant Jaume d'Enveja,

Sant Julia de Cerdanyola, Sant Just Desvern, Sant Llorenc d'Hortons, Sant

Marti Sarroca, Sant Marti Sesgueioles, Sant Marti de Riucorb, Sant Marti de

Tous, Sant Mateu de Bages, Sant Pere Sallavinera, Sant Pere de Riudebitlles,

Sant Pol de Mar, Sant Quinti de Mediona, Sant Ramon, Sant Sadurni d'Anoia,

Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenc de Castellet, Sant Vicenc de Montalt,

Sant Vicenc dels Horts, Santa Coloma de Cervello, Santa Coloma de Queralt,

Santa Fe del Penedes, Santa Margarida de Montbui, Santa Margarida i els

Monjos, Santa Maria de Miralles, Santa Oliva, Santa Perpetua de Gaia,

Santpedor, Sarral, Sarroca de Lleida, Savalla del Comtat, la Secuita, la Selva

del Camp, Senan, la Sentiu de Sio, Seros, Serra de Daro, Sidamon, el Soleras,

Solivella, Solsona, Soses, Subirats, Sudanell, Sunyer, Suria, Talamanca,

Talavera, la Tallada d'Emporda, Tarrega, Tarres, Tarroja de Segarra, Teia,

Termens, Tiana, Tiurana, Tivenys, Tivissa, Tora, els Torms, Tornabous, la

Torre de Claramunt, la Torre de Fontaubella, la Torre de l'Espanyol,

Torrebesses, Torrefarrera, Torreflor, Torregrossa, Torrelameu, Torrelavit,

Torrelles de Foix, Torrelles de Llobregat, Torrent, Torres de Segre, Torre-

serona, Torroja del Priorat, Ultramort, Ullastrell, Ullastret, Ulldemolins,

Vacarisses, Vallbona de les Monges, Vallbona d'Anoia, Vallclara, Vallfogona de

Balaguer, Vallfogona de Riucorb, Vallirana, Vallmoll, Vall-llobrega, Vandellos,

Veciana, el Vendrell, Ventallo, Verdu, Verges, Vespella, Vilabella, Viladamat,

Viladecans, Viladecavalls, Vilafranca del Penedes, Vilagrassa, Vilajuiga, Vilalba

dels Arcs, Vilallonga del Camp, Vilamaniscle, Vilanova de Bellpuig, Vilanova de

Prades, Vilanova de Segria, Vilanova de la Barca, Vilanova de l'Aguda,

Vilanova del Cami, Vilanova d'Escornalbou, Vilaplana, Vilaverd, Vila-rodona,

Vila-sana, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, Vilobi del Penedes, Vilopriu, el Vilosell,

Vimbodi, Vinaixa, Vinebre, Vinyols i els Arcs, Viver i Serrateix, Xerta.

Els consells comarcals podran elaborar plans d'assistència i suport (PAS) per

als municipis del seu àmbit territorial per ajudar-los a complir les seves

responsabilitats, d'acord amb el que per reglament es desenvolupi, segons

l'article 50 de la llei 4/97.

ANNEXOS - francescribalta.cat...(ICGC) així com de la visita a la estació sísmica d’Organyà,...

Documents

Transcript of ANNEXOS - francescribalta.cat...(ICGC) així com de la visita a la estació sísmica d’Organyà,...