Modernitat i línies de futur a Psicologia

Noves pàgines webUniversitat-Empresa

Més ajuts per a la recerca farmacèutica

Javier Tomeo guanya el premi Sent Soví

UNIVERSITAT DE BARCELONARevista dels Antics AlumnesAny III Núm. 7 Abril 1999

UniversitatLa UniversitatLaB

U

Jordi Pujol (UB-Medicina 1952):

“Ens manquen uns quantsJordi Pujol (UB-Medicina 1952):

“Ens manquen uns quantsgrans equipaments científics”grans equipaments científics”

Modernitat i línies de futur a Psicologia

Noves pàgines webUniversitat-Empresa

Més ajuts per a la recerca farmacèutica

Javier Tomeo guanya el premi Sent Soví

La iniciativa neix perpotenciar la cultura degrup en línia amb lesnoves demandes de lasocietat

l passat mes de febrer el rectorat de laUB va presentar a la Junta de Governl’informe que defineix les directrius

generals del Grup UB, una iniciativa que, enbase a un organigrama senzill, neix perpotenciar la cultura de grup dins la UB, enlínia amb les noves demandes de la societat.

El Grup no ha estat constituït com aestructura jurídico-administrativa sinó com aconcepte estratègic i funcional que integra,sota l’eix vertebrador de la UB, les institu-cions que hi estan vinculades, instrumentsdel servei públic que representa la universi-

tat, com la Fundació Bosch i Gimpera amb elCentre de Formació Continuada-Les Heuresi el Centre d’Innovació Les Cúpules, el ParcCientífic de Barcelona, l’Institut d’Investiga-cions Biomèdiques Pi i Sunyer (IDIBAPS),la UB Mèdia, la Fundació Josep Finestres,Edicions UB, i el Centre d’Estudis Interna-cionals (CEI), entre d’altres.

Liderat pel rector, el dirigirà AntoniMirambell, vicerector adjunt al Rector, ambla coordinació tècnica de la gerència de laUB. Integren el Consell del grup, a més delrector, el director, el gerent, el president delConsell Social (i el secretari, als efectes de lestasques homònimes), els vicerectors de Re-cerca, d’Economia i Organització i d’Ordena-ció Acadèmica i Professorat, i el directorgeneral de l’FBG. Així mateix, es poden con-vocar les persones que ocupin els màximsnivells executius en les fundacions Parc Cien-tífic, UB Mèdia, Josep Finestres i l’IDIBAPS(en el cas que no estiguin inclosos entre els

membres permanents) i el director de Forma-ció Continuada-Les Heures.

Els objectius bàsics d’aquest nou concep-te són l’aprofitament de les economiesd’escala, l’establiment de polítiques horit-zontals, i la creació d’una cultura de marca:imatge externa unificada, presència interna-cional i unitat d’actuació, tot respectantl’autonomia estatutària de les diferents insti-tucions del Grup 3

actualitat

Constituïtel Grup UB

E

La Universitat UBRevista de la Universitat de Barcelona-Edicions UB,SLU per als antics alumnes.Consell editorial: Antoni Caparrós, rector. Enric I. Canela, vicerector d’Economia i Organització.Josep Escolano, gerent. Pedro Fontana, president de Banca Catalana.Directora coordinadora: Susanna Vendrell

Atenció antics alumnes i subscripcions:Susanna VendrellEdicions UBBalmes, 25, 2n 2a - 08007 BarcelonaTelèfon 93 403 55 30 - Fax 93 403 55 31e-mail: eub-revista@org.ub.esInternet: http://www.ub.es/antics/alumnes.htm

El grup ha estat constituït com a concepte estratègic i funcional que integra sota la UB les institucions que hi estan vinculades

Entre els objectius bàsicshi ha l’aprofitament deles economies d’escala,l’establiment de políti-ques horitzontals, i lacreació d’una cultura demarca

Directora de Màrqueting i Patrocini de la UB: Àngela Jover.Redacció, Gabinet de Premsa: Núria Quintana (coordinadora),Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez.Disseny: Quod.Producció: BPMO Edigrup.Distribució: Interpas, Associació Ginesta.Publicitat: BPMO Edigrup. Tel 93 363 78 40Dipòsit legal: B-19682-97 Imprès en

paper ecològic

Entre les activitats que elgrup ha fet fins arafiguren el disseny icoordinació del projectehistòric-museogràfic delMuseu d’Història deCatalunya

aller de projectes. Patrimoni i Museo-logia és el nom de la nova “quasiem-presa” que se suma a les 10 ja existents

en el projecte PRODEM de Promociód’Empreses de la UB, coordinat per Montser-rat Rubí del Centre d’Innovació-Les Cúpulesi destinat a formar joves llicenciats com afuturs empresaris i afavorir la transferènciade tecnologia des dels diferents departa-ments. La “quasiempresa” que ara neix esdedica a dissenyar i desenvolupar projectesen temes de presentació del patrimoni histo-

ricoartístic, adequació i explotació de monu-ments, dinamització del turisme cultural,intervencions en el paisatge i el mediambient, i formació de tècnics de patrimoni.

Com en els casos anteriors, la “quasiem-presa” es crea a partir d’un grup de recercaen el qual s’ha integrat un recent llicenciatper promoure la viabilitat econòmica delsprojectes d’investigació, la diplomada enCiències Empresarials Anna Andreu. Enaquest cas, el grup de recerca està vinculat alDepartament de Didàctica de les CiènciesSocials i està dirigit per dos dels seus profes-sors, Xavier Hernández i Joan Santacana.

Entre els treballs que fins ara ha dut aterme el grup de recerca figuren el disseny icoordinació del projecte històric-museogrà-fic del Museu d’Història de Catalunya, elprojecte de recerca i musealització de la ciu-tadella ibèrica de Calafell, la definició delprograma de dinamització turística i culturalde la Ruta dels Íbers per encàrrec del Museud’Arqueologia de Catalunya, i diversesactuacions en el laboratori d’arquitecturaprotohistòrica de la UB al Vendrell. Actual-

ment el grup treballa en un projecte del’Ajuntament de Tivissa (Tarragona) per feruna instal·lació museística que expliqui labatalla de l’Ebre i en la presentació i musea-lització del poblat ibèric de Puig Castellar, aSanta Coloma de Gramenet, encarregat perl’ajuntament d’aquesta localitat.

La promotora Anna Andreu destaca que lanova “quasiempresa” pot fer projectes d’uti-litat tant per a institucions públiques, princi-pals demandants fins ara, com per a empre-ses i entitats privades.

El projecte PRODEM ofereix a les “qua-siempreses” el suport administratiu i comer-cial necessari per desenvolupar-se i per aixòse’ls habilitarà sales i despatxos a la Torre Ddel futur Parc Científic. Aquest suport no esdóna gratuïtament, sinó que cada grup ha devigilar el compte de resultats per no endeu-tar-se. També fomenta la creació d’empresesper part dels llicenciats d’aquesta universitat,allò que en terminologia anglosaxona s’ano-mena spin-off

4

inic

iati

ves

Construcció d’un hàbitat protohistòric al Vendrell

Nova “quasiempresa” sobrepatrimoni i

museologia

T

Des de la UB esfan cursos dellengüesestrangeresadaptats a lesnecessitatsd’empreses iinstitucions

Escola d’Idiomes Mo-derns de la UB (EIM)està consolidant el

que anomena Servei Externd’Idiomes i que inclou clas-ses fetes “a mida” per a em-preses i institucions externesque necessiten un ensenya-ment de llengües molt adap-tat a les necessitats de cadacas. Es tracta de classes ano-menades in companyque s’imparteixen nor-malment a la mateixa seu de l’entitat que lesdemana i que s’adapten a l’horari laboraldels alumnes.

L’EIM va iniciar aquest servei el curs1995-96, en el qual es van atendre quatreentitats. El curs passat el nombre de deman-des cobertes va arribar a 11. Entre elsclients hi havia empreses de telecomunica-cions, com ABB, del sector químic, comJotun Ibérica, o de transports, com SpainTir. També van adquirir el servei entitatsculturals i vinculades al món de la comuni-cació, com la productora Diagonal TV. Entotal van participar a les classes del ServeiExtern d’Idiomes 374 alumnes repartits en39 grups.

En cadascun dels casos s’estudia de mane-ra individualitzada la tasca que cal fer i esrealitza un pressupost específic. La directora

de l’EIM, Francesca Mestre, explica queaquestes activitats s’entenen com un serveimés que ofereix la universitat a la resta de lasocietat.

Val a dir que dins el mateix Servei Externd’Idiomes també s’inclouen classes per alpersonal d’administració i serveis en el Cen-tre de Formació Permanent-UB Sants i quel’any passat van tenir uns 100 alumnes.

Un altra activitat de l’EIM és la que s’ofe-reix des de 1988 amb el nom de Serveid’Assessorament Lingüístic, on professors iinvestigadors poden demanar la correcció otraducció de textos en un idioma estrangersegons uns preus publicats al llibre de tarifesde la universitat. Les demandes, que prove-nen tant de membres de la UB com d’altresinstitucions, han pujat des de les 831 de l’any1989 fins a les 1.488 de l’any 1997. Normal-ment aquest servei està limitat a membres

del grup UB i a entitats vinculades amb elmón universitari com el Consell Superiord’Investigacions Científiques o altres centresd’ensenyament superior d’Espanya. Enaquest servei el preu s’adequa al nivell demodificació que s’hagi hagut de fer sobre eltext (des de la millora d’aspectes puntualsfins a la reescriptura del document)

5

Classes d’idiomes“a mida”

serveis

L’

Classe del Servei Extern d’Idiomes a la productora Diagonal TV

Des del mes de febrer, l’Escola d’Idio-mes Moderns (EIM) imparteix per pri-mer cop classes de txec. Es tracta d’uncurs intensiu per a principiants, quesegueixen 9 alumnes, amb Judit Boroscom a professora. A més, en aquestsegon quadrimestre l’EIM ofereix clas-ses d’anglès, alemany, francès, italià,rus i japonès.

El txec, nou idioma a l’EIM

Entre els clients hi ha empreses de teleco-municacions, del sector químic o de transports

L’ensenyament, que voloferir més serveisassistencials a lapoblació, es caracteritzaactualment per laimportància del treballen el laboratori i de lespràctiques

ensenyament de Psicologia, una de lesllicenciatures que tradicionalmentatrau més joves cada inici de curs, ha

evolucionat i s’ha transformat molt durantaquesta dècada. La importància del treball enel laboratori i de les pràctiques i el pes crei-xent de l’anomenada psicologia social (que

inclou àmbits com les relacions laborals o eltreball amb immigrants del tercer món) sónalguns trets de l’actual llicenciatura, nascudael 1983 i hereva de les primeres assignaturesde psicologia impartides dins de Filosofia iLletres i de l’especialització en Psicologiadins de Filosofia i Ciències de l’Educaciócreada el 1973. Ubicada al campus Valld’Hebron des de 1994, la Facultat té ara entreles seves directrius de futur progressar enaspectes com oferir més serveis assistencialsals ciutadans i crear noves titulacions que res-ponguin a les demandes del mercat laboral.

Actualment cursen la llicenciatura de Psi-cologia més de 3.200 estudiants, dels quals617 van accedir-hi l’any passat com a alum-nes de nou ingrés. “Psicologia és un ensenya-ment amb una imatge social atractiva enveure’s com una disciplina amb l’objectiu decomprendre i ajudar la gent”, afirma la dega-na del centre Maria Carme Giménez.

Els estudiants que entren a l’ensenya-ment sovint se sorprenen en trobar una lli-cenciatura amb un component de ciènciaexperimental més elevat del que creien iamb força hores de tasca de laboratori.L’actual pla d’estudis de Psicologia té comuna de les seves característiques la volun-tat d’apropar aquests alumnes a la realitatdel treball dels psicòlegs. Una eina cabdalper assolir-ho és el practicum, una assig-natura obligatòria per a tots els alumnesque consisteix en pràctiques externes ointernes. Les primeres es fan en empreses iinstitucions com ara hospitals, escoles,centres d’educació especial... L’estudiantha de seguir un programa d’activitats il’avalua un tutor del centre on fa les pràc-tiques i un professor-tutor de la Facultat.Pel que fa a les pràctiques internes, consis-teixen en tasques de recerca a la mateixaFacultat.

6

Modernitat i línies de futur a Psicologia

ense

nyam

ent

L’

Aula d’informàtica a Psicologia

Dins el pla d’estudis,malgrat ser una titulació decaire generalista, es procuraque els alumnes puguinanar creant-se un perfilcurricular mitjançant assig-natures optatives en trescamps diferents: el més tra-dicional de la psicologia clí-nica, el de la psicologiasocial i la psicologia dinsl’àmbit educatiu. Val a dir,pel que fa a la psicologiaclínica, que aquest curs seràel primer en què el títol depsicòleg clínic estarà reco-negut com una especialitatmèdica i per obtenir-localdrà fer el PIR (PsicòlegIntern Resident).

Un dels reptes per al futurés oferir noves titulacions amés de la llicenciatura. Con-cretament es treballa periniciar una diplomatura en teràpia ocupacio-nal durant el curs vinent o en el següent. Amés també es vol modernitzar i millorarl’actual pla d’estudis en aspectes de docèn-cia i didàctica.

Un cop acabada la llicenciatura, els titulatsen Psicologia tenen uns camps de treball moltdiversificats, alguns dels quals estan adquirintun pes creixent, com és el cas de la geronto-logia. Aquesta varietat d’opcions laborals perals llicenciats fa que el centre tingui unaimportant oferta de postgraus i cursosd’extensió universitària que permeten l’espe-cialització, com ara Actualització en Psicolo-gia de la Personalitat; Actualització en Psico-patologia Clínica; Anàlisi i Conducció deGrups en l’Àmbit Clínic i Socioeducatiu;Anàlisi i Conducció de Grups en les Organit-zacions; Anàlisi i Conducció de Grups: In-vestigació i Intervenció; Atenció Psicològicaa la Primera Infància; Bases Teòriques en Clí-nica Psicològica Infantil i Juvenil des de laPerspectiva Psicoanalítica; Clínica Psicològi-ca i Psiquiàtrica Infantil i Juvenil: Teoria iTècnica des de la Perspectiva Psicoanalítica;Direcció de Recursos Humans i Consultoriaen les Organitzacions; Drogodependències;Pertorbacions del Llenguatge; PsicogeriatriaClínica; Salut Mental i Intervencions Psicolò-giques en Immigrants, Refugiats i Minories;Teràpia Cognitivo Social, i Diferències deSexe i Gènere en Psicologia i Salut.

També dins del tercer cicle, s’imparteixenprogrames de doctorat com ara Discapacitat,Educació i Habilitació; Influència Social:Relacions, Processos i Efectes; ProcessosCognitius; Psicologia Clínica i de la Salut;Recursos Humans i Organitzacions; Neuro-psicologia, i Etologia dels Primats. A més,

també es col·labora, per exemple, en el doc-torat de Ciència Cognitiva i Llenguatge, ontambé participen els departaments de la UBde Filologia Romànica, Lògica, Història iFilosofia de la Ciència i membres d’altresuniversitats: Filologies Romàniques (URV),Psicologia (URV), Filosofia (UAB), Filolo-gia (UAB) i Institut Universitari de Lingüís-tica Aplicada (IULA) de la UPF.

En l’apartat de la investigació, l’equip degovern del centre vol facilitar que neixin i esconsolidin més grups de recerca i fomentarels intercanvis entre investigadors. Actual-ment funcionen grups de recerca consolidats(és a dir, amb un nivell de qualitat avalat pelgovern autonòmic) com els de Neuro-psicologia; Tecnologia Informàtica en Cièn-cies del Comportament; Llenguatge iAdquisició del Coneixement; Desenvolupa-ment, Interacció i Comunicació en Contex-tos Educatius.

Val a dir que les infraestructures per a larecerca han millorat molt des que la facultats’ha traslladat a la seva actual seu a l’anome-nat Edifici de Ponent del Campus Valld’Hebron, i ha abandonat el Campus Pedral-bes. L’actual edifici, on treballen 173 do-cents i 31 membres del PAS, consta entred’altres instal·lacions de cinc laboratoris pera la recerca, a més dels que hi ha ubicats en

els espais dels diversos departaments i delsdestinats a la docència. Igualment, hi ha unestabulari on l’any passat es van usar 655animals per a recerca bàsica i 37 per a edu-cació i formació. El centre també disposad’un servei d’informàtica que col·labora entasques de docència (per exemple ajudant aelaborar programes que després puguin usar-se per impartir assignatures), en la gestióadministrativa de la Facultat i fa cursos deformació. Psicologia disposa de quatre aulesper a la docència amb 16 ordenadors cadas-cuna i d’una aula d’informàtica d’usuarisque els alumnes usen per fer els seus treballs.

Una de les infraestructures més importantsaconseguides també amb el trasllat al noucampus va ser la Biblioteca, ubicada a l’ano-menat Edifici de Llevant i on també té la seula biblioteca de l’ensenyament de Pedagogia.El fons de Psicologia consta de 25.000exemplars de llibres i 650 títols de revistes.A més, hi ha un servei de préstec de mate-rials de tests.

Junt amb la tasca en docència i recerca, ladegana del centre creu fonamental avançaren l’oferta de serveis assistencials oberts a laciutadania, aspecte en el qual creu que lafacultat té un dèficit notable. Actualment hiha el Servei de Modificació de Conducta i elde Logopèdia, ambdós ubicats en el mateixedifici del centre i als quals assisteixen pa-cients externs a visitar-se. Aquestes tasquesd’assistència es podrien aplicar no només enl’àmbit clínic. Per exemple, es podria fer unafeina important en camps com l’assessora-ment a organitzacions i a empreses. Tot aixòpermetria incrementar el contacte amb larealitat professional i una major oberturaenvers la societat

7

Sessió al Laboratori de Neurodinàmica del centre

ensenyament

Un dels reptes per alfutur és oferir novestitulacions a més de la llicenciatura

La FNAC organitzaràentre quatre i sisd’aquests actes durant el curs a la universitat

actor i director teatral Adolfo Marsi-llach va presentar el passat desembre al’Aula Magna de l’Edifici Plaça Uni-

versitat el seu llibre autobiogràfic Tan cerca,tan lejos. Mi vida, publicat recentment perTusquets Editores. A l’acte, organitzat per laFNAC, hi van assistir l’actriu Concha Velasco,l’escriptor Terenci Moix, el vicerector d’Acti-vitats i Promoció Culturals de la UB SalvadorClaramunt i la directora del Centre d’EstudisBiogràfics de la UB Anna Caballé.

Amb la presentació del llibre de Marsi-llach s’encetava l’acord signat entre laFNAC i la UB el passat mes de novembre,segons el qual aquesta empresa de productesculturals farà al llarg del curs entre quatre isis presentacions de llibres, pel·lícules o con-certs a l’Aula Magna o al Paranimf.

La universitat posarà a disposició de laFNAC aquests dos espais i els tècnics i orde-nances necessaris per al seu ús, mentre que

els magatzems finançaran les despesesd’organització dels actes i la seva promoció.Dins la UB, el vicerectorat d’Activitats i Pro-moció Culturals s’encarrega de gestionaraquesta iniciativa.

Com a motius de la FNAC per impulsaraquest acord figuren disposar de nous espais

per a les seves activitats i, com a empresa cul-tural, el fet que es tracti de locals universitarisés especialment adient. La FNAC té a Espanyaseus a Madrid, València i Barcelona, on acabad’inaugurar un segon establiment a la plaça deCatalunya. A escala internacional, la FNACestà present a França, Bèlgica i Portugal

8

Adolfo Marsillach presenta la seva autobiografia a la UB

L’autor guatemalencinicia un cicle deconferències d’autorshispanoamericans a launiversitat

escriptor Augusto Monterroso (Gua-temala, 1921), que venia a Barcelonaper presentar el seu últim llibre La

Vaca, va impartir una conferència el mes defebrer a l’Aula Magna de la UB iniciant aixíuna sèrie de xerrades que fins el mes de maigtenen de convidats autors hispanoamericanscom Ángeles Mastretta, Carlos Fuentes i

Mario Vargas Llosa. Les conferències hanestat promogudes per les professores delDepartament de Filologia Espanyola MaríaJosé Sánchez-Cascado i Merche Serra, a par-tir d’un acord amb l’editorial Alfaguara.

L’obra de Monterroso, exiliat a Mèxic desde 1944, està formada bàsicament per faulesamb animals com a protagonistes. Entre elsseus guardons figuren el prestigiós premi deliteratura llatinoamericana i del Carib JuanRulfo i el premi nacional de literatura aGuatemala.

El cicle de les conferències d’autors hispa-noamericans és d’entrada lliure i comptaamb el suport del vicerectorat d’Activitats iPromoció Culturals, la Divisió I, el deganatde Filologia i el Departament de Filologia

Espanyola de la UB, i l’Institut Català deCooperació Iberoamericana

llibr

es

Augusto Monterroso a Filologia

D’esquerra a dreta, Adolfo Marsillach, Concha Velasco i Terenci Moix el dia de la presentaciódel llibre a la UB

Augusto Monterroso a la UB

L’

L’

Maria Mercè Bergadàexposa en el seu treballl’estudi de nou jacimentsarqueològics

arqueòloga Maria Mercè Bergadà haguanyat el segon premi Claustre deDoctors de la UB de tesis doctorals

pel seu treball Contribució a l’estudi geoar-queològic dels assentaments prehistòricsdel pleistocè superior i l’holocè inicial aCatalunya, dirigit pels catedràtics de Pre-història, Història Antiga i ArqueologiaJosep M. Fullola, i de Geodinàmica i Geofí-sica David Serrat.

El jurat, format pels doctors Albert Biay-na, Jaume Mascaró, Núria Borrell, JesúsGonzález Merlo, Antoni Prevosti i Joan VilàValentí, i presidit pel rector Antoni Caparrós,ha decidit també concedir dues mencions ales tesis Aproximacions in vitro a la teràpiagènica de malalties metabòliques emprantadenovirus recombinants, de Susanna Baqué,i Análisis de soluciones para juegos coopera-tivos de valores medios crecientes respecto aun vector: juegos financieros, de Josep M.Izquierdo.

Després d’acabar la llicenciatura en Geo-grafia i Història a la UB el 1987, Bergadà vainiciar tot seguit els estudis de doctorat a lamateixa universitat. Va presentar la seva tesi-na l’any 1989, que tenia com a tema un estu-di sedimentari i paleoclimàtic de la cova delParco (a la Noguera). El 96 llegia la seva tesi,amb la qual va obtenir la qualificació de cumlaude i la Menció de Doctor Europeu, ques’atorga a persones que poden acreditarhaver fet part de la seva tesi en un altre estatde la UE.

La tesi comença amb una introducció teò-rica i una de metodològica, i fa especial men-ció a l’aplicació de la micromorfologia alssediments arqueològics. Després ve una partd’experimentació. A continuació s’exposal’estudi de nou jaciments arqueològics si-tuats a diversos indrets de Catalunya. Peracabar, a les conclusions s’analitzen aspectescom l’origen dels jaciments i la seva estrati-grafia sedimentària, el reflex dels canvisclimàtics en aquests jaciments i la deduccióa partir d’aquests d’alguns aspectes de l’acti-vitat humana en el període estudiat (aproxi-

madament des de fa 6.000 anys fins a 15.000anys enrere). Per fer tota aquesta recerca,Bergadà destaca l’ajut que va rebre dels seusdos directors de tesi i de l’equip del doctorJaume Porta a la Universitat de Lleida.

Les línies de treball actuals d’aquestaprehistoriadora són l’estudi sedimentari ipaleoambiental del mateix període a tota lavessant mediterrània i també el desenvolupa-ment de les primeres comunitats agrícoles iramaderes a la mateixa zona. Docent a la UBdes de 1996, Bergadà és actualment professo-ra associada substituta al Departament dePrehistòria, Història Antiga i Arqueologia.

El premi que ha obtingut Bergadà estàdotat amb 500.000 pessetes. Hi concursavenun total de 61 tesis llegides entre l’1 de generi el 31 de desembre de 1996.

El Claustre de Doctors de la UB va crearaquest premi per distingir la tesi doctoral querepresentés una aportació rellevant en elcamp del coneixement humà i per al progrés

de la ciència, potenciant els treballs delsjoves doctors de la UB, i alhora per col·labo-rar en la difusió del prestigi social del títol dedoctor, màxim grau acadèmic per als estu-diants formats dins de la institució univer-sitària. La convocatòria de presentació detesis doctorals a la tercera edició del premiestà oberta fins al 31 de maig

9

Una tesi doctoral sobre assentaments prehistòrics guanya

el Premi Claustre de Doctors

recerca

L’

La guanyadora del premi Maria Mercè Bergadà

El Claustre de Doctors de la UB va crear aquestpremi per distingir la tesidoctoral que representésuna aportació rellevant en el camp del coneixementhumà i per al progrés de la ciència

Va obtenir el guardó ambun estudi sobre la figurade Narcís Verdaguer iCallís, pioner delnacionalismeconservador

l professor de l’Escola Universitària deTreball Social adscrita a la UB JoaquimColl ha estat guardonat amb el premi

Ciutat de Barcelona d’enguany, dins lamodalitat d’història de la ciutat, pel seu lli-bre Narcís Verdaguer i Callís i el catalanis-me possibilista(Publicacions de l’Abadia deMontserrat, 1998) on analitza aquesta figurapionera del nacionalisme conservador.

El jurat d’aquest premi, integrat per JosepTermes, Ramon Alberch, José Luís MartínRamos, Josep M. Salrach i Josep MariaHuertas, va considerar que l’estudi “permetcomprendre millor l’aparició del primer par-tit polític de masses de la societat contem-porània a Catalunya”, en referència a la LligaRegionalista. Dotat amb unmilió de pessetes, el guardó liva ser atorgat juntament ambels de les altres dotze modali-tats dels premis Ciutat de Bar-celona l’11 de febrer al Saló deCent de l’Ajuntament.

Joaquim Coll (Barcelona,1967) és llicenciat i doctor enHistòria Contemporània per laUB. Precisament, el llibre queli ha valgut el premi és el textde la seva tesi doctoral, llegidael 1997 i amb la qual va obtenirla qualificació unànime de cumlaude. Ha esta docent a la UABi a la UNED i des del 1996 ésprofessor a l’Escola Università-ria de Treball Social, on impar-teix les assignatures d’HistòriaSocial Contemporània i Políti-ques Públiques a favor delsJoves. Dins la seva activitat derecerca, elabora actualment undiccionari biogràfic dedicat alsquadres del primer catalanisme

polític (1882-1900), en col·laboració ambl’historiador Jordi Llorens i Vila. Entre lespublicacions que ha editat fins ara figura Elcatalanisme conservador davant l’afer Dreyfus(Curial, 1994), a més de col·laboracions en re-vistes especialitzades.

Coll descriu l’obra que li ha valgut el Ciu-tat de Barcelona com un estudi biogràficexhaustiu on es reflecteixen els diversos ves-sants del personatge com a polític, intel·lec-tual i en la seva vida personal. Lluny de seruna biografia estricta està escrit en clau inter-pretativa del moment històric que va viureNarcís Verdaguer.

Les altres modalitats del premi van ser ator-gades a Arturo San Agustín (mitjans de comu-nicació), Josep Llinàs (arquitectura i urbanis-me), Antoni Tàpies (arts plàstiques), JoanGuinjoan (música), Annie Bats i RamonLladó (traducció en llengua catalana), MarioGas (arts escèniques), Isabel Coixet (audio-visuals), Màrius Serra (literatura catalana),Javier Fernández de Castro (literatura en llen-gua castellana), grup de recerca de l’Institutde Biologia Fonamental de la UAB (investi-gació científica), Jordi Romeu, Carles Puente

i Àngel Cardama del grup d’Enginyeria Elec-tromagnètica i Fototònica de la UPC (investi-gació tecnològica), i Oriol Bohigas (projeccióinternacional de la ciutat de Barcelona)

10

El professorJoaquim Coll,

premi Ciutat de Barcelona

guar

dó

El professor Joaquim Coll en l’acte de lliurament dels premis

E Miquel Àngel Cuevas, catedràtic delDepartament de Cristal·lografia, Minera-logia i Dipòsits Minerals de la UB, va sertambé distingit en els Premis Ciutat deBarcelona d’enguany, amb una mencióespecial en l’apartat d’Investigació Tec-nològica. Cuevas és el coordinador d’unaxarxa temàtica sobre aliatges molecularsque té entre les seves línies de recercal’elaboració, caracterització i previsiód’aliatges moleculars i aplicacions al’emmagatzemament d’energia i a la pro-jecció tèrmica.

Menció especial peral professor MiquelÀngel Cuevas

L’UB Web ha incorporatnoves pàgines destinadesa la col·laboració amb elmón empresarial iinstitucions externes

asques com la formació de professio-nals i la recerca científica fan de laUB una institució amb múltiples pos-

sibilitats de col·laboració amb el mónempresarial. Una xifra indicadora de l’acti-vitat en aquests camps són els més de20.000 alumnes en cursos de formació con-tinuada a Les Heures i els prop de 8.000matriculats en ensenyaments de postgrau iextensió universitària. Una altra dada signi-ficativa és que durant l’any 1998 van fir-mar-se a través de la Fundació Bosch iGimpera més de 500 contractes de trans-ferència de tecnologia i serveis amb empre-ses i institucions que busquen respondreaixí a les seves necessitats. Un exemple deprestacions a l’empresa són els ServeisCientificotècnics (SCT), destinats a donarsuport a la recerca i que estan a disposiciótant de la UB com d’altres institucionspúbliques i de l’empresa privada. Els SCTdisposen de personal altament especialitzati d’equips moderns i d’alta tecnologia.L’UB Web acaba d’incorporar les pàginesUniversitat-Empresa amb l’objectiu d’apro-par més aquests i altres àmbits d’actuacióuniversitaris a les empreses. Alhora, elsmembres del Grup UB tenen en aquestespàgines un indret on presentar tot allò quepoden oferir al món empresarial.

Les pagines, creades per la Unitat de Màr-queting i Patrocini, tenen el seu accés en lamateixa home pagede l’UB Web. Comencenamb una pàgina introductòria (o pàgina por-tal) que estructura la informació en dos apar-tats: què pot oferir el Grup UB als seus mem-bres i què pot oferir a les empreses.

Dins aquest darrer punt es troben, entred’altres, les subdivisions de recerca i desen-volupament, formació i serveis a empreses.En el cas de recerca i desenvolupament estracten aspectes com ara promoció de lainnovació, transferència de tecnologia, pro-

jectes europeus a la universitat, el centre dedocumentació de patents, subvencions i ajutsper a R+D, el Centre de Referència de laGeneralitat de Catalunya, les xarxes temàti-ques de recerca i els grups de recerca conso-lidats de la UB. Dins de formació, es trobenels enllaços corresponents a les pàgines webde Formació Continuada Les Heures, Funda-ció UB Mèdia, cursos de postgrau i màsters,cursos d’estiu, Escola d’Idiomes Moderns iInstitut d’Estudis Hispànics.

Altres seccions de les pàgines Universitat-

Empresa corresponen a màrqueting i patroci-ni, difusió i antics alumnes. Les empresestambé trobaran en les pàgines uns formulariselectrònics pensats per facilitar i agilitzar elstràmits de contacte amb la universitat.

Les pàgines han estat elaborades amb elpatrocini de l’empresa de consultoriainformàtica Doxa i amb la col·laboració del’empresa Nexe, en el disseny de la pàginaintroductòria, i de la secció webmasterde laUB, en els aspectes tècnics

11

Internet, eina de comunicació entre

la universitat i l’empresa

xarxes

TPàgina portal de les pàgines web Universitat-Empresa

Una de les pàgines Universitat-Empresa

Un grupd’investigadors dela UB elaborametodologiesd’intervenció enl’àmbit deprotecció i justíciajuvenil i avaluadiferentsprogramessocioeducatiusrelacionats amb laintervenciófamiliar, elsacolliments il’adopció

n dels reptes de la societat actual ésrespondre a les necessitats de la infàn-cia i dels joves, tant des de la perspec-

tiva de l’atenció com de la protecció delsdrets més fonamentals. Donar resposta desd’una perspectiva oberta i flexible a la diver-sitat de situacions conflictives entorn del mónde la infància i joventut exigeix una recercade fons que avali la presa de decisions perpart dels agents socials implicats.

Aquest és l’escenari del treball del grupde recerca sobre intervencions socioeducati-ves a la infància i joventut (GRISIJ) que esva crear el 1996, encapçalat pel professorPere Amorós i amb la participació d’unnodrit grup d’investigadors del Departamentde Mètodes d’Investigació i Diagnòsticen Educació i de col·laboradors externs del’Àrea d’Ensenyament de la Diputació deBarcelona.

Amb un marcat component d’implicaciópràctica i d’utilitat social, l’equip va co-mençar a forjar-se el 1992 arran de l’impulsd’un petit nucli de professors del departa-ment, interessats en la temàtica dels drets i laqualitat de vida dels menors. Ara com ara,l’equip se situa a l’avantguarda pel que fa al

seu àmbit de treball a tot l’Estat, i està inte-grat a la xarxa catalana interdisciplinàriad’investigadors sobre els drets dels infants ila seva qualitat de vida, coordinada pelcatedràtic de la Universitat de Girona FerranCasas.

És dins l’àmbit de la xarxa que els investi-gadors de la UB treballen en l’elaboració delMAR (Model d’Aspiracions i Realitzacionsdels joves). Dins d’aquest marc genèric, elGRISIJ estudia aquest model amb els jovesque es troben en risc d’exclusió social.Aquest seria un marc genèric amb la flexibi-litat i adequació adients a la realitat del con-text socioeconòmic i cultural de cada entorni de cada subjecte.

A més d’elaborar metodologies d’inter-venció en l’àmbit de la protecció i justíciajuvenil, avaluen diferents programes socio-educatius relacionats amb la intervenció fami-liar, els acolliments i l’adopció, que facilitenals nens i joves la possibilitat de continuarvivint a casa seva o d’accedir a un ambientfamiliar diferent del propi i més adient per aldesenvolupament com a persona.

En aquesta línia, del 1997 al 1998 van ferl’avaluació del Programa d’Acolliments

Familiars Especialitzats a Catalunya, ambel suport de la Direcció General d’Atencióa la Infància i tenint com a referència unnucli ben tipificat de 48 nens i joves ambnecessitats especials. A més, des de fa anyshan iniciat col·laboracions amb diversescomunitats autonòmes en matèria d’estudissobre mesures integrals d’atenció i protec-ció a la infància. En opinió del professorAmorós “pel que fa a les intervencionssocials sobre nens i joves, és necessariactuar des d’una perspectiva integradora.S’ha de fomentar el contacte entre tots elsagents socials, facilitar la formació il’intercanvi d’experiència, i consolidarunes polítiques integrals d’actuació quetinguin en consideració el benestar social,la salut, la cultura, la justícia, l’educació iel lleure. En el fons, es tracta també de nor-malitzar la figura d’aquests nens i joves enel si de la nostra societat”

12

La protecció de la infància i la joventut,

motiu de recercasoci

etat

D’esquerra a dreta, la becària Núria Fuentes, el professor Pere Amorós i la professora Montse Freixa

U

Entre els exalumnesfiguren personalitats comel científic Joan Oró o elfinancer Lluís VallsTaberner

ues antigues promocions de Dret iQuímiques de la UB han celebrat el50 i 51 aniversari respectivament.

Ambdues mantenen la tradició de reunir-secada any i entre els seus components hi hacientífics com Joan Oró i persones que s’handedicat al món universitari, al professional, ala recerca o a la política.

La promoció de Dret de 1943-48 s’haautobatejat com “Cámara 1948”, nom queprové de les reunions de l’antic Sindicato deEstudiantes Universitarios, que s’anomena-ven càmeres. Cada any han organitzat troba-des i fins i tot tenen un ninot que els serveixde mascota. Entre els seus membres hi ha

Jordi Carreras, que va ser rector de la UB elsanys 73 i 74, una època de grans turbulèn-cies en les mobilitzacions antifranquistes.D’altres antics alumnes de la promoció sónel financer Lluís Valls Taberner, president delBanc Popular, l’actual president del ConsellConsultiu de la Generalitat Robert Vergés oel diplomàtic Raimon de Bassols. Durantl’any 98 van fer un seguit de celebracionsper commemorar les noces d’or de la llicen-ciatura, com ara viatges a Roma i Andorra.Les activitats van cloure’s amb un acte al’Edifici Històric de la UB.

Pel que fa a la promoció de Quími-ques, el mes de desembre van fer la sevatradicional reunió anual en què es van aple-gar unes 30 persones. El professor emèritjubilat del Departament de Química Orgàni-ca de la UB i membre de la promoció JosepCastells va ser el promotor de la trobada. Amés dels que es van dedicar a la docència i ala recerca (entre els quals destaca el científicJoan Oró) molts dels integrants de la promo-ció van dedicar-se a la indústria química i

van donar, en paraules de Cas-tells, un impuls a un sectorque aleshores es trobava enun moment força baix

14

Dues antigues promocions de Dret i Químiques

celebren aniversari

La UB i l’Ajuntament hansignat un conveni perquèla Fundació Solidaritatorganitzi cursos deformació dins delprograma Voluntaris perBarcelona

a Fundació Solidaritat UB acaba depublicar un estudi segons el qual mésdel 13 % dels estudiants de la UB fa

activitats de voluntariat, xifra superior al9,9 % que va resultar d’un sondeig semblantfet el 1996 per l’Institut Català del Volunta-riat a nivell de tota la població catalana. “Elvoluntariat i els estudiants de la UB”, títoldel treball, es va presentar el 2 de febrer al’Ajuntament de Barcelona, entitat que hacontribuït a finançar la recerca. En el mateix

acte l’alcalde Joan Clos i el rector AntoniCaparrós van signar un conveni perquè laFundació Solidaritat organitzi cursos de for-mació dins del programa municipal Volunta-ris per Barcelona.

L’estudi realitzat per laFundació Solidaritat es basaen una enquesta a 1.859 estu-diants de primer i segon ciclede la UB. Les dades recollidesdestaquen que un 48,7 % delsuniversitaris que duen a termetasques de voluntariat ho fanper la satisfacció d’ajudar i un25,8 % per fer coses noves iviure noves experiències.

L’elaboració de l’estudi haanat a càrrec d’investigadorsde l’Observatori per a la Re-cerca en Salut i Benestar i delDepartament de Metodologiade les Ciències del Compor-tament de la UB, que han

col·laborat de forma desinteressada. Tambéha comptat amb el patrocini de la compa-nyia d’assegurances Atlàntida, a més del del’Ajuntament de Barcelona

Més del 13 % dels estudiants de la UB fantasques de voluntariat

alum

nes

El rector Antoni Caparrós i l’alcalde de Barcelona Joan Closfirmen l’acord

Mascota de lapromoció d’anticsalumnes de Dret“Cámara 1948”

D

L

A la universitat espractica des del tir ambarc fins al bàdminton,passant per l’esgrima, el rugbi o el rem

oferta del Servei d’Esports de la UBno inclou només els esports mésconeguts com el bàsquet, el futbol o

el tennis, sinó que també s’ofereix la possi-bilitat de practicar i competir, per exemple,en bàdminton, escacs, esgrima, rugbi, fron-tennis, rem o tir amb arc. De fet, aquestsesports socialment més minoritaris tenensovint una bona acollida dins de la comuni-tat universitària.

En aquest sentit, durant el curs 97-98, 90persones van seguir pràctiques amb monitoren el cas del tai-chi-chuan, 51 en bàdminton,42 en tir amb arc, 24 en esgrima i 7 enescacs. També es van fer pràctiques en

esports més “populars” com l’aeròbic, atle-tisme, bàsquet, beisbol, gimjazz, judo, man-teniment, musculació, natació, rugbi, taek-wondo, tennis i tennis taula. Igualment, vanfer-se classes de balls de saló, danses africa-nes i ioga. En total, 3.631 persones, sumanttotes les modalitats, van seguir aquestespràctiques amb monitors.

Ja dins l’àmbit competitiu, sobresurten elsbons resultats aconseguits en els Campionatsd’Espanya Universitaris (on participen uni-versitats d’arreu de l’Estat en esports depràctica individual) i Interuniversitaris (igualque els anteriors però per a esports en grup).En el cas dels Universitaris, els esportistes dela UB van aconseguir 30 medalles, a forçadistància de la Universitat Complutense queva ocupar el segon lloc amb 21 medalles.Destaca el nivell assolit en l’esquí alpí, amb5 medalles d’or i 2 d’argent.

També van aconseguir-se medalles d’or enla modalitat de cros, esquaix, golf, orientació(que consisteix en curses en zones munta-nyoses), rugbi, snowboard, tennis, tennis

taula, triatló, voleibol, volei platja i waterpo-lo. Val a dir que aquestes primeres posicionss’aconsegueixen sovint en la modalitat feme-nina (és el cas per exemple del rugbi, el voleiplatja, el voleibol i el waterpolo).

A més d’aquestes competicions en l’àmbitestatal, se’n fan també entre les universitatscatalanes. D’altra banda, la UB celebra elsCampionats Intrauniversitaris, on competei-xen entre si membres de la universitat i quel’any passat van tenir 3.501 participants.

Finalment, hi ha aquells esports en quèels equips de la UB estan federats i que for-men les diverses seccions dins el ClubEsportiu Universitari (CEU). Entre les sec-cions actuals del CEU hi ha esports com elrugbi (amb 31 practicants), els escacs (23),l’esgrima (18), el rem (14), el frontennis(14), el bàdminton (12) i el tir amb arc(10). Les altres seccions, corresponents aesports més majoritaris, són atletisme, bàs-quetbol masculí i femení, futbol, futbolsala, handbol femení, judo, taekwondo,tennis, tennis taula i voleibol

15

Tots els esports a la UB

activitat física

L’

Classe d’esgrima

Josefina Cambra ésllicenciada en Ciències(secció de Biològiques)per la UB l’any 1969. Desdel 1993 ocupa el càrrecde degana del Col·legiOficial de Doctors iLlicenciats en Filosofia iLletres i en Ciències deCatalunya, actualmentamb 13.500 col·legiats.També manté un vincleamb la UB com a membredel Consell Sociald’aquesta universitat

Quines titulacions tenen cabuda en elcol·legi del qual és degana?

Totes aquelles que deriven de les antiguesfacultats de Lletres i Ciències. Això significaque tenim un ventall de titulacions molt gran,a diferència d’altres col·legis professionals.Vam néixer ara fa cent anys a partir d’uncol·lectiu de professors, fonamentalmentd’ensenyament mitjà i alguns d’universitats.Avui els nostres titulats també s’han anatbuscant altres sortides professionals a més dela docència. Per exemple, tenim entre elscol·legiats professionals del món de la cultu-ra, com arqueòlegs, museòlegs, traductors iintèrprets, músics, gent que treballa en elmón editorial...

Quines són les principals necessitats quehan detectat entre aquests llicenciats deprocedència tan variada?

La nostra activitat més important és totallò referent a la formació continuada. Ésl’activitat reina i la més demanada. En unaaltra línia, hi ha el desenvolupament dels ser-veis, com la borsa de treball, molt sol·licita-da i un dels atractius fonamentals per al noucol·legiat que està buscant feina. També hi haserveis jurídics especialitzats, fiscals, de ges-toria, una sucursal bancària muntada amb la

Caixa d’Enginyers i que ha estat un èxitrotund...

Pel que fa als joves col·legiats hi ha hagutuna baixada en la tendència a col·legiar-se.Quan jo vaig acabar la carrera pràcticamentel primer que fèiem tots era col·legiar-nos,perquè et senties una mica recolzat en elsteus inicis professionals i després ja conti-nuaves en un ambient que t’ajudava. Hi hauna manca d’interès en associar-se, que crecque respon a un problema social. Avui lagent es llança al món laboral i s’espavilaenmig d’una mena de camp de batalla on nohi ha gaires suports que t’acompanyin.Aquest sentiment probablement canviarà,perquè darrerament hi ha hagut una incorpo-ració important de gent jove al col·legi i aixòpot estar indicant un gir. La preocupaciónúmero u d’aquests llicenciats és la recercade feina. En aquest sentit, tenim la borsa detreball, i també fem cursos ocupacionals ambels quals hem col·locat gent, sobretot en elcamp editorial.

Vostè és antiga alumna imanté un vincle impor-tant amb la UB com amembre del Consell So-cial. Quines diferènciessubratllaria entre els lli-cenciats dels anys 60 i elsactuals?

Jo vaig estudiar a la Fa-cultat de Ciències. Concre-tament, Biologia, que erauna titulació nova. Érempocs a les classes, que real-ment tenien un caire moltartesanal. Seguíem unespràctiques on no hi haviarealment grans utillatges niequipaments, però humana-ment estaves molt proper alprofessor i als companys.Actualment, veig que launiversitat ha millorat enor-mement en molts sentits.Per exemple, en equipa-ments; en laboratoris no espot comparar el que hi haactualment i el que teníemen aquell moment. T’ado-nes que hi ha un esforç

notori en millores per a equipaments i altresaspectes. Ara bé, aquests darrers anys hi hahagut una gran massificació. Això ara potsercanviarà, però ha originat una altra mena deproblemes molt diferents. Són molts mésalumnes i moltes vegades hi ha un distancia-ment enorme entre el professor i l’alumne.Un altre aspecte és que la UB és realmentimmensa i difícil de gestionar. En aquestsentit, es fan esforços molt importants, i jocrec que en molt bona direcció, per poder-lagovernar i gestionar

16

enti

tats Josefina Cambra:

“L’activitat més demanada pels nostrescol·legiats és la formació contínua”

Josefina Cambra a l’Edifici Històric de la UB

“Darrerament hi hahagut una incorporacióimportant de gent jove al col·legi”

Es diu lisinúria ambintolerància a proteïnes i provoca una alteracióen el transport d’algunsaminoàcids

a lisinúria amb intolerància a proteï-nes –una malaltia humana hereditàriade caràcter recessiu que provoca una

alteració en el transport d’aminoàcids comara la lisina al ronyó, l’intestí i altres tei-xits– està originada pel gen SLC7A7 loca-litzat en el cromosoma 14, segons un articleque publica el març últim la prestigiosarevista científica Nature Genetics, en quèhan participat els equips del professorManuel Palacín, del Departament de Bio-química i Biologia Molecular de la UB, i deVirgínia Nunes, de l’Institut de RecercaOncològica (IRO), en col·laboració ambgrups de recerca finlandesos. Val a dir que

en el conjunt de la recerca destaquen lesaportacions fetes per l’investigador DavidTorrents, que actualment fa la tesi doctoralsobre aquesta temàtica en l’esmentat depar-tament de la UB.

Detectada per primer cop el 1965, la lisi-núria és una malaltia més aviat rara –uns 200afectats en tot el món– i la meitat dels casoshan estat diagnosticats a Finlàndia. El gens’expressa en diferents òrgans humans i pro-voca una deficient absorció d’aminoàcids alsronyons. Com a conseqüència, augmenta lataxa d’eliminació d’aminoàcids catiònics através de l’orina. A més, els pacients tambéacumulen amoni, que és un potent agentneurotòxic.

Els afectats presenten una clara aversió adietes riques en proteïnes, manifestada ja enl’etapa de nadons així que deixen de ser alle-tats per la mare. Segons cada cas en particu-lar, més endavant poden aparèixer quadresde malnutrició, retard intel·lectual, osteopo-rosi, hepatomegàlia i dificultats generals enel creixement. Ara com ara, esbrinar les

bases moleculars de la malaltia és un primerpas que en un futur pot ajudar a dissenyarnoves estratègies terapèutiques per millorarla qualitat de vida dels afectats.

A tall informatiu, el 1994 l’equip coordi-nat per Manuel Palacín i la investigadoraVirgínia Nunes, de l’IRO, va ser el primer entot el món a determinar que la cistinúria –unaaltra malaltia humana hereditària lligada a undeficient transport renal de l’aminoàcid cis-tin– s’originava per mutacions en el genrBAT del cromosoma 2, tal com van ferpúblic a través de la revista Nature Genetics.D’aleshores ençà, l’equip ha fet destacatsavenços en el coneixement de les basesmoleculars d’aquesta malaltia. A més,Manuel Palacín és el principal coautor delcapítol de revisió dedicat a la cistinúria queserà editat pròximament en The metabolicand molecular basis of inherited diseases,ara per ara una autèntica obra de referènciaen l’àmbit de malalties hereditàries en quèparticipen prestigiosos especialistes de tot elmón

17

Descobreixen el gen d’una altra malaltia hereditària

biomedicina

L

D’esquerra a dreta, els investigadors Antonio Zorzano, David Torrents, Manuel Palacín, Marta Pineda, Judit Garcia, Núria Reig, Raúl Estévez iEsperanza Fernández

Més de 150 alumnes hanfet pràctiques ambpacients imaginaris através de la xarxa

s exagerat, sens dubte, parlar de consultesal psicòleg a través d’Internet, però finsara i des del curs 1997-98 més de 150

alumnes de l’assignatura de Psicologia Patolò-gica han fet pràctiques amb pacients imagina-ris en entrevistes simulades a través d’ordina-dor. Es tracta d’un complex projecte anomenat“Arquitectura d’un sistema d’aprenentatgeassistit per ordinador a través d’Internet”, delDepartament de Personalitat, Avaluació i Trac-taments Psicològics de la Facultat de Psicolo-gia al Campus Vall d’Hebron, coordinat pelprofessor José Gutiérrez Maldonado i del qualformen part també els professors Adolfo Jarne,Antoni Grau i Antoni Talarn. La iniciativas’inclou en el programa Tecnologies Aplicades

a l’Educació i l’Aprenentatge Multimèdia de laUB (TEAM UB).

L’equip de docents esmentat va realitzar unrigorós treball teòric previ sobre l’aprenen-tatge assistit per ordinador en què s’analitza-ven les repercussions que tindria aquest tipusd’ensenyament en les institucions educati-ves. Van proposar un projecte dividit en qua-tre fases d’implementació: de gener a agostde 1998 (disseny i construcció del sistemaper a l’assignatura de Psicologia Patològica),de setembre a desembre de 1998 (implemen-tació d’aquest sistema), de gener a agost de1999 (disseny i construcció del sistema per al’assignatura de Psicopatologia) i de setem-bre a desembre de 1999 (implantaciód’aquesta assignatura a Internet). En una cin-quena fase, a partir del 2000, es podria oferiraquest sistema d’ensenyament a d’altresassignatures de la facultat.

El gran avantatge que presenta aquest siste-ma és la seva ductilitat. Tal com ens assenya-lava el professor Gutiérrez, “hem escollit no

fer un sistema massa específic per a una assig-natura, buscant que sigui aplicable a d’altressense gaires canvis”. Es tracta, de tota mane-ra, d’un complement a la docència que nosuprimeix les classes presencials. L’alumne faservir aquest recurs educacional de formavoluntària. Això sí, el fet d’utilitzar-lo repre-senta una bonificació en la nota final. SegonsGutiérrez, “aquesta mesura fa que alumnes nomassa participatius a classe o bé que no podenassistir-hi per diversos motius, ho facin alsdebats que hi ha al fòrum virtual”.

Entre altres recursos, una de les àrees delweb més utilitzada pels alumnes és la del’examen, amb què els alumnes poden ava-luar-se sobre els continguts de l’assignatura,obtenir-ne la puntuació corresponent i unaexplicació de les errades comeses.

Hi ha la previsió d’incorporar més enda-vant recursos d’àudio i vídeo, però l’ampladade banda disponible encara és massa petitaper permetre-ho

18

Psicologia a través d’Internet

tecn

olog

ia

É

Els professors José Gutiérrez Maldonado i Adolfo Jarne

ordi Pujol i Soley (Barcelona 1930) vaestudiar a la Facultat de Medicina de laUB del 1946 al 1952 i s’hi va llicenciar.

Quan estava a la universitat ja va vincular-seamb grups de caire democràtic i catalanista.En aquesta època va participar en moltesactuacions clandestines de signe nacionalista.

Després de l’etapa universitària, el seucompromís públic el va dur a ser detingut el1960 arran dels fets del Palau de la Música iva complir dos anys i mig de presó. Ja immersdins l’activitat política, el 1974 funda Con-vergència Democràtica de Catalunya. El 1980guanya les eleccions autonòmiques i desd’aleshores és president del govern català.

En aquesta entrevista dóna la seva visió dela universitat com a estadista i des de la sevaexperiència personal com a estudiant.

Ja en la seva època d’estudiant va impli-car-se en moviments socials i culturals decaire catalanista. Com era la seva època

universitària des del punt de vista ideolò-gic en general?

La Universitat de la segona meitat delsquaranta era, com tota la societat, molt grisa.La societat catalana estava dominada per lapor, el desconcert i una certa decepció.L’única llumeta que hi havia era l’esperançaque la victòria aliada de 1945 modifiqués lasituació política espanyola. Però aquesta llu-meta d’esperança es va apagar aviat.

De tota manera sempre hi va haver perso-nes que no acceptaven aquella situació. AMedicina jo recordo en Jaume Vigo, l’Anto-ni Trias... Però en conjunt a Medicina la gri-sor i la passivitat eren més intenses queenlloc. Potser perquè un o dos anys abans dejo entrar-hi hi havia hagut una actuaciórepressiva molt intensa.

Per tant, per connectar amb gent amb lesmateixes inquietuds que jo el que feia eraanar sovint a les Facultats de Dret i de Lle-tres, a la Plaça Universitat.

El que sí vàrem fer un parell de cops unparell de companys i jo mateix va ser una pin-tada de “Visca Catalunya” dins la Facultat.

El rectors catalans sostenen que Espanyaés el país de l’OCDE que destina menysrecursos a les universitats, després de Grè-cia. Des del govern català, quines líniesd’actuació es proposen per millorar elsrecursos i la qualitat de les universitatscatalanes?

Fa pocs dies vaig llegir una crítica concre-tament d’una universitat. S’expressava en elsentit que vostè diu, però jo li donaré lesxifres que acaba de publicar l’OCDE perveure com som realment. Estem al 0,8 % delPIB en la inversió pública, una dècima persobre de Gran Bretanya i Itàlia, que tenen un0,7 %, i dues per sota de França i Alemanya,que tenen l’1 %. En tot cas, el mateix escritreconeixia una cosa molt evident, i és quedurant els últims deu o dotze anys la Univer-

20

Jordi Pujol,president de la Generalitat:

“Ens manquen uns quants grans equipaments científics”en

trev

ista

J

Jordi Pujol

sitat a Catalunya ha millorat sen-siblement. No crec que ningú hopugui negar. I crec que seguiremmillorant.

En aquest sentit, l’any passates va crear l’Agència per a laQualitat del Sistema Universita-ri, que ens farà propostes preci-ses de millora. Però ja des d’arahi ha indicadors positius. Perexemple els empresaris estran-gers fan globalment una valora-ció positiva dels nostres profes-sionals joves. O bé en els ràn-quings de les universitatseuropees molt sovint apareixenFacultats catalanes (Matemàti-ques, Arquitectura, etc.). O bé, lapresència de treballs científics ales revistes internacionals puja,especialment a Medicina i Eco-nomia. D’altra banda, Catalunyaés la comunitat de l’Estat ambmés estudiants ERASMUS, laqual cosa indica l’alta valoracióque tenen a Europa de les nostresuniversitats.

De tota manera és cert que durant elsdarrers dos anys les partides pressupostàriesdestinades a Universitats no han crescut tantcom fa uns anys (és a dir, han crescut, però notant). Però si per l’any 1999 es confirma unamillora en el nostre finançament (tot i sermodesta i que no invalida la proposta de refor-ma a fons que plantegem pel 2001) confio quel’any que ve la universitat se’n beneficiarà.

La millora de 1999 l’hem hagut de dedicara la LOGSE, sobretot. I crec que això la gentde la universitat ho pot entendre.

Quina imatge té dels joves que ara es for-men i que conduiran el país?

La tinc bona. Treballen i són seriosos. Isobretot tenen més mitjans que abans.

És important que els joves en general (nonomés els universitaris) s’adonin que tenenfutur i que, en tot cas, per reeixir després delsestudis cal haver fet de l’exigència personal ide l’esforç continuat una disciplina bàsica.Durant els últims 20 anys Catalunya hamillorat molt, i ara ens trobem en una cruïlla,i amb un nou repte. Si com crec el resolembé, d’aquí a l’any 2010 Catalunya farà unnou salt endavant.

En política científica, concretament enrecerca universitària, quines són les direc-trius que té plantejades el seu govern?

També aquí la millora ha estat important.Les universitats han estat les grans benefi-ciàries del Pla de Recerca de Catalunya, jaque són les institucions de recerca mésimportants en el país. Els investigadors uni-

versitaris catalans són molt competitius dinsl’estat espanyol i la seva participació en pro-grames de recerca europeus creix any rere any.

Aquest creixement de la nostra competiti-vitat en l’entorn internacional no vol dir quehaguem assolit el nivell necessari. I sobretottrobo que ens manquen uns quants gransequipaments científics. Durant els propersanys, omplir aquest buit serà un dels objec-tius de la Generalitat.

S’ha creat fa poc el Consell Assessor de laCiència i la Tecnologia. Entre altres cosesens ha d’ajudar a definir les opcions que enaquest sentit hem de prendre.

Al mateix temps que es treballa per aug-mentar el nivell de qualitat de la recerca uni-versitària, hem de treballar per tal que lasocietat catalana es beneficiï d’aquesta recer-ca de qualitat. Bàsicament, les nostresempreses, per ser competitives, necessitenels coneixements, l’experiència i la tecnolo-gia que genera la recerca.

Per tal de facilitar aquest intercanvi uni-versitat-empresa, i molt recentment, elCIDEM i la CIRIT han constituït la Xarxa deCentres de suport a la innovació tecnològica,que permetrà a les empreses buscar solu-cions als problemes d’innovació tecnològicaen l’entorn universitari.

Vostè va estudiar una llicenciatura quedesprés no va exercir. Tot i així, què li vanaportar els estudis universitaris? Quinrecord té de la docència que va rebre, perexemple del seu antic professor JosepLaporte, que després va ser en el seu

govern conseller de Sanitat, consellerd’Ensenyament i Comissionat per a Uni-versitats i Recerca de la Generalitat?

Crec que l’ensenyament que vaig rebre ala Facultat de Medicina era bo. I tinc un bonrecord dels meus mestres: Soriano, Ramos,Vilanova, Pascual, Polit, García Valdecasas,etc. En Laporte era adjunt d’en García Val-decasas. D’ell, i de l’altre adjunt, en Salvà,en conservo molt bon record.

El que passa és que aleshores hi haviamolt pocs mitjans. El servei que recordo mésés el de Farmacologia, perquè hi hagué untemps que jo volia ser farmacòleg. El labora-tori d’aleshores era d’una extrema modèstia.Res a veure amb el d’avui. Afortunadamentels professors eren molt bons.

Vostè incideix en la necessitat de fer país,de construir junts Catalunya. En aquestatasca, quina creu que és la funció de lesuniversitats?

Durant tot el segle XIX i gran part del XXde la Universitat se n’ha esperat una grancontribució a l’elaboració del pensament idels objectius d’un país. Crec que ara sen’espera menys en aquest sentit. De totamanera segueix essent un factor essencialper al progrés intel·lectual i moral d’un país.I se n’espera molt des del punt de vista deformació de la gent.

A propòsit d’això deixi’m dir que a lesuniversitats caldria reforçar la cultura huma-nística i millorar la transmissió del que fan ala societat

21

Jordi Pujol passejant pel Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat

Jacques Stroumsa,supervivent dels campsde concentració nazis, vainaugurar unes jornadesa la UB sobrepersecucions a minoriesen el III Reich

a conferència de Jacques Stroumsa,supervivent dels camps de concentraciónazis i autor de l’obra recentment tra-

duïda per Editorial Columna Tria la vida.Vio-linista d’Auschwitz, va inaugurar el passatdesembre a l’aula capella de l’Edifici PlaçaUniversitat les jornades Nit i Boira, organit-zades pel Departament de Filologia Hebrea il’associació d’estudiants SEM Estudiants deFilologia Hebrea i que van tractar les perse-cucions que van patir diverses minories ètni-ques durant el III Reich alemany.

Stroumsa va sobreviure al camp de con-centració d’Auschwitz gràcies al fet que toca-

va el violí i va ser escollit membre de l’orques-tra que conduïa els condemnats a mort i mar-cava el pas dels presoners quan anaven a tre-ballar. Després d’Auschwitz va ser presoner aMauthausen, d’on finalment va ser alliberat.

Durant les jornades, el passadís del Paranimfde l’Edifici Plaça Universitat va acollir una

exposició sobre el tema de les deportacions a laSegona Guerra Mundial, amb fotografies i altrematerial gràfic. L’organització de les activitatsva comptar amb la col·laboració de l’AmicalMauthausen i l’Associació de Relacions Cultu-rals Catalunya-Israel (ARCCI)22

“El violinista d’Auschwitz”en unes jornades a Filologia

L’espai està obert alpúblic tots els dies de lasetmana des de lesentrades de la Gran Via oa través del portal d’EnricGranados-Diputació

Ajuntament de Barcelona ha inclòs eljardí de l’Edifici Històric de la UBentre els 12 primers espais d’interès

que s’han catalogat recentment d’acord ambl’Ordenança de zones naturals i espais verdsd’abril de 1997. La inclusió en aquest catàlegve motivada per característiques com la belle-sa, antiguitat, història o raresa de l’indret.

El jardí està obert al públic tots els dies de

la setmana des de les entrades de la Gran Viao a través del portal d’Enric Granados-Dipu-tació. A més del reconeixement de la vàlua del’indret, la seva inclusió en el catàlegmunicipal suposa que qualsevol ac-tuació pública o privada sobre elsarbres o plantacions catalogats reque-rirà l’autorització municipal.

La seu de plaça Universitat, inau-gurada el 1871, ja comportava de boncomençament un entorn de jardinsdissenyat pel mateix arquitecte autorde l’edifici, Elias Rogent. Inicialmentels jardins van servir per als exercicisde botànica de la Facultat de Cièn-cies. El 1933 van ser objecte d’unaprimera i important remodelació perpart de l’arquitecte Josep DomènechMansana i el 1965 van tornar a ser

rehabilitats i s’hi va construir l’hivernacle. El1970 es van dur a terme unes accions per alseu embelliment

Els jardins de l’Edifici Històric,

patrimoni de la ciutat

test

imon

is

Imatge dels jardins

LUna de les fotografies exposades durant les jornades

L’

Els estudiantsd’aquestensenyamentparticipen cadaany enseminaris,conferències i pràctiquesclíniques en elprestigióscentre nord-americà

n cop més la Schoolof Dental & OralSurgery (SDOS) de

la Columbia University deNova York (Estats Units) vatornar a acollir el gener pas-sat els alumnes del Màster de Periodòncia,de la Divisió IV de la UB, creat el 1991 idirigit pel professor del Departament deCiències Morfològiques i Odontoestomato-logia Carles Mendieta.

L’estada és el resultat d’un conveni pioneren l’àmbit universitari de tot l’Estat, promo-gut des del 1996 pel professor Carles Men-dieta, el director de Periodòncia d’aquella

universitat, Ira Lamster, i el degà de laSDOS, Allan Formicola, a fi de promourel’intercanvi acadèmic entre estudiants i pro-fessors d’ambdues institucions.

Arran de l’acord, tots els alumnes del màs-ter participen cada any en seminaris, con-ferències i pràctiques clíniques dins el pro-grama acadèmic de la Columbia University, ial seu torn professors d’aquesta institucióamericana imparteixen cursos a la UB.

Carles Mendieta, que ha estat docent i in-vestigador a la Columbia University i altres

institucions del màxim prestigi als EstatsUnits, considera que “aquesta és una oportu-nitat única perquè els nostres alumnes cone-guin de prop un centre reconegut internacio-nalment per l’excel·lència en diferentscamps de la recerca bàsica i clínica en malal-tia periodontal, i que a més compta amb elprograma acadèmic de postgrau en periodòn-cia més antic de tots els Estats Units”.

El Màster de Periodòncia de la UB duratres anys acadèmics i s’adreça a llicenciats enOdontologia i metges especialistes en esto-matologia, amb un especial èmfasi enl’adquisició de coneixements pràctics a tra-vés dels intercanvis amb la Columbia Uni-versity i del tractament de pacients ambmalaltia periodontal a la Clínica Odontolò-gica Universitària de la UB, al Campus Bell-vitge.

La malaltia periodontal (és a dir aquellaque afecta el conjunt de teixits que envolten

i suporten les dents) és la causa número u depèrdua de dents després dels 35 anys d’edati afecta en les seves formes moderada iavançada un 30 % de la població. El màsterté per objectiu fonamental la formació deprofessionals amb coneixements avançats enperiodòncia per al tractament d’aquestamalaltia i per a la capacitació clínica en eldiagnòstic, pla de tractament, selecció decasos i aspectes quirúrgics de la implantolo-gia oral. Dins les seves assignatures es trac-ten matèries com estructura, fisiologia ifisiopatologia del periodonci; malaltiesperiodontals; diagnòstic i tractament perio-dontal; pla de tractament periodontal; revi-sió de literatura periodontal actual; histolo-gia oral; anatomia funcional de cap i coll;pràctica clínica de la periodòncia; microbio-logia oral; oclusió i articulació temporoman-dibular; bioestadística; cirurgia periodontal;patologia bucal; implantologia oral; bioma-terials i periodòncia, i ortodòncia en lamalatia periodontal

23

Els alumnes del Màster en Periodòncia,

a la Columbia University

tercer cicle

UAlumnes del màster fent pràctiques

L’estada és el resultat d’un conveni pioner en l’àmbituniversitari de tot l’Estat

Els professors JoanTomàs, Joan Bosch iErnest Giralt analitzen laseva col·laboració ambempreses en el marcd’una nova convocatòriadel Pla Nacional

n total de vuit projectes de recercacoordinats per professors de la UBrebran en conjunt prop de 145 milions

de pessetes procedents de la convocatòria delPla Nacional d’Investigació Científica iDesenvolupament Tecnològic, engegadal’agost del 1997 per facilitar l’articulació del’entorn cientificotècnic amb els sectorsempresarials a les comunitats autònomes de

Catalunya, Aragó, Madrid, Navarra, PaísBasc i La Rioja. L’acció preveu l’ús de fonsestructurals del Fons Europeu de Desenvolu-pament Regional (FEDER) amb la doblefinalitat de rendibilitzar les anteriors inver-sions en infraestructures cientificotècniquesi, d’altra banda, fomentar les activitatsd’R+D a través d’una convocatòria pública.Com a denominador comú, compten amb laparticipació d’una empresa com a mínim isón projectes de transferència de resultatsd’investigació, demostració o noves tecnolo-gies. La convocatòria acaba el 31 de juliol de1999 i les resolucions es comuniquen de ma-nera periòdica en funció del nombre de sol·li-cituds rebudes.

A data d’avui, la CICYT ha aprovat untotal de 39 projectes en tot l’àmbit estatal in’ha denegat 20. Pel que fa a la UB, hanestat avaluats 10 projectes del conjunt de 19presentats fins ara, i se n’han aprovat un

total de vuit, coordinatspels professors MariàAlemany del Departa-ment de Bioquímica iBiologia Molecular; Er-nest Giralt del Departa-ment de Química Or-gànica; Joan Tomàs delDepartament de Micro-biologia; Màrius Ru-biralta, Joan Bosch iMercedes Àlvarez delDepartament de Farma-cologia i Química Tera-pèutica; Ferran Espielldel Departament d’Engi-nyeria Química i Me-tal·lúrgia i, finalment,M. Carmen de la Torredel Departament de Nu-trició i Bromatologia.Cal destacar que la in-versió prevista per a Ca-talunya dins d’aquestaconvocatòria oberta ésde 1.020 milions de pes-setes. Tot seguit, els pro-fessors Joan Tomàs,Joan Bosch i ErnestGiralt analitzen la sevacol·laboració amb em-

preses en el marc d’aquesta nova convocatò-ria del Pla Nacional.

Joan Tomàs, del Departamentde Microbiologia:

“Ha d’existir confiança entre launiversitat i l’empresa”

“El nostre projecte s’allargarà tres anys ise centra en l’estudi de la membrana externade bactèries Gram-negatives per tal dedesenvolupar possibles tractaments contrainfeccions en aus de granja, en col·laboracióamb l’empresa catalana Laboratoris CalierS.A, una de les capdavanteres en l’àmbitzoosanitari, amb producció de vacunes i me-dicaments. Hi col·laboraran professors delsdepartaments de Microbiologia i de Micro-biologia i Parasitologia Sanitàries, i de laUIB i la UCM.

Hem de dir que tot això no sorgeix de lacasualitat sinó d’uns projectes d’investigacióbàsica sobre mecanismes de patogenicitatbacteriana, els projectes amb l’empresa desde fa tres anys, i també de l’experiènciaadquirida a través de contractes via FundacióBosch i Gimpera.

Aquest nou ajut significa per a nosaltresque la recerca bàsica feta durant molts anysté una aplicació, i l’empresa podrà accedir alseu torn a una tecnologia per fer una produc-ció controlada de compostos ben definits, iaixí ampliar el ventall de productes al mercata mig i llarg termini. Ara bé, a més de la basede la recerca bàsica de qualitat, ha d’existirconfiança entre la universitat i l’empresa.Està clar que si no fos així cap empresari s’hijugaria els diners.”

24

Més ajuts per a la recerca

farmacèutica de la UB

col·

labo

raci

ó

U

Joan Tomàs

“Aquest nou ajutsignifica per a nosaltresque la recerca bàsica fetadurant molts anys té unaaplicació”

Joan Bosch, del Departamentde Farmacologia i QuímicaTerapèutica:

“És necessari potenciar la in-terrelació entre els investiga-dors”

“Col·laborem amb Laboratoris SALVATdes de fa uns quatre anys i aquest ajut serviràper finalitzar el projecte de recerca, que secentra en la síntesi d’inhibidors de la ciclo-oxigenasa-2, un enzim que intervé en elsprocessos relacionats amb la inflamació i eldolor. L’equip d’investigadors del Laboratoride Química Orgànica del Departament deFarmacologia i Química Terapèutica s’en-carregarà de preparar nous compostos –unade les fases més lentes de la recerca– i l’em-presa durà a terme posteriorment les provesbiològiques.

Aquesta convocatòria estimula que elsinvestigadors treballin en temes que respon-guin a les necessitats reals de l’entorn. Per la

nostra part, podem posar a punt mètodes iobrir noves vies per sintetitzar molècules,fins i tot complexes, d’interès terapèutic. Laindústria, al seu torn, coneix la nostra expe-riència i l’aprofita per resoldre problemes desíntesi que ells no podrien solucionar sensesobredimensionar l’àrea de química en detri-ment d’altres seccions.

No obstant això, per abordar tots aquestsreptes són necessaris grups de recerca ambuna grandària suficient, i a nivell de les uni-versitats de tot l’Estat hi ha una tendènciaexcessiva a la fragmentació. És ben cert quetreballar conjuntament és més difícil que tre-ballar aïllat, però cara al futur s’hauria depotenciar la interrelació entre els investiga-dors.”

Ernest Giralt, del Departa-ment de Química Orgànica:

“Hem de fer ciència bàsicasense deixar d’estar atents ales oportunitats d’aplicar-la”

“L’equip d’investigadors del Departamentde Química Orgànica se centrarà en el dis-seny, síntesi i avaluació de pèptids –concre-tament, uns inhibidors de l’agregació de lesproteïnes amiloides– per a la malaltia d’Alz-heimer. Treballarem amb l’empresa catalanaLIPOTEC, que té línies de producció demolècules peptídiques per a la indústria far-macèutica i de liposomes per al sectorcosmètic. Tenim una relació molt fluïda desde la seva creació, de fet bona part del seu

equip tècnic ha fet la tesi doctoral al nostredepartament.

Amb aquest projecte podrem explorar laresolució d’un problema concret en base auns coneixements de recerca bàsica que hemacumulat al llarg de més de vint anys d’expe-riència com a grup de recerca. Per a l’empre-sa, això pot significar l’entrada al mercatd’un producte nou, cosa que és bastant difí-cil pel que fa a aquesta malaltia.

Considero que la convocatòria del PlaNacional facilita l’ús de diners europeus enprojectes de recerca sense l’obligació decol·laborar amb grups d’altres països. Éscompatible amb la participació en altres pro-jectes de recerca bàsica i representa una einavaluosa per incentivar la relació amb lesempreses de l’entorn. Ara bé, la ciència bàsi-ca d’avui serà la base dels projectes de recer-ca del 2010, i aixó vol dir que hem de ferciència bàsica sense deixar d’estar atents ales oportunitats d’aplicar-la.”

25

col·laboració

“Aquesta convocatòriaestimula que elsinvestigadors treballinen temes que responguina les necessitats reals del’entorn”

“Amb aquest projectepodrem explorar laresolució d’un problemaconcret en base a unsconeixements de recercabàsica”

Joan Bosch Ernest Giralt

L’ensenyament estàorientat a l’àmbiteducatiu, amb unespecial èmfasi en lesàrees de creació demultimèdies o deprogrames de ràdio itelevisió amb finalitatpedagògica

l periodista i antic alumne de la UBJoaquim M. Puyal va impartir un semi-nari sobre “Viure en una societat audio-

visual”, el passat mes de febrer al Saló deGraus de l’edifici de Migdia al Campus Valld’Hebron, amb motiu de la inauguració delsnous ensenyaments de Comunicació Audio-visual de la Facultat de Formació de Profes-sorat de la UB.

El passat mes de febrer va començar elcurs pont de la llicenciatura per a futursalumnes que no tenen coneixements previsde la matèria i l’any acadèmic 1999-2000s’iniciaran les classes del primer curs de lallicenciatura. L’ensenyament de comunica-ció audiovisual és ara com ara impartit aCatalunya com a ensenyament de primer isegon cicle a la UAB, la UPF i la URL. Lanova llicenciatura està orientada a l’àmbiteducatiu, amb un especial èmfasi en la for-mació de professionals de les àrees de crea-ció de multimèdies o de programes de ràdioi televisió amb finalitat pedagògica. El pro-fessor del Departament de Didàctica i Orga-nització Educativa i especialista en el dis-seny i desenvolupament de programes mul-timèdia per a l’aprenentatge Antonio R.Bartolomé n’és el cap d’estudis.

Pot accedir-se a la llicenciatura sense capmena de complement de formació des delprimer cicle de les llicenciatures en Periodis-me, Publicitat i Relacions Públiques i Comu-nicació Audiovisual. En el cas dels altres

ensenyaments, pot accedir-s’hi fent comple-ments de formació des del primer cicle dequalsevol llicenciatura i des de qualsevoldiplomatura

26

Joaquim M. Puyal presenta la nova llicenciatura de

Comunicació Audiovisual

Més del 50% de lesinscripcions a la Borsa de Treball es fan perInternet

n 53 % de les inscripcions a la Borsade Treball de la UB s’han tramitat através d’un formulari electrònic a

Internet en el primer mes de funcionamentd’aquest nou sistema. El formulari electrònicva posar-se en marxa el passat gener, desprésd’una primera etapa de prova pilot el mes denovembre. Fins a finals de febrer va servirper tramitar 191 inscripcions davant de les169 fetes a través del procés manual, és a dirdesplaçant-se fins a les oficines del Centrede Formació Permanent UB-Sants, encarre-gat de gestionar la Borsa, o a diversos puntsd’atenció al públic com ara algunes secreta-ries de centre.

Aquestes dades hanfet decidir als respon-sables de la Borsad’instaurar la inscrip-ció electrònica com aúnic mètode en el curs1999-2000. De totamanera, es donaràsuport a aquells alum-nes que tinguin algunproblema a l’hora defer el tràmit via Inter-net. En el primer mes,s’ha comprovat queles inscripcions arri-ben des d’ordinadorsparticulars, des delspertanyents a la xarxa de biblioteques de laUB, i des dels de les aules d’informàtica dela universitat.

Per accedir a informació sobre la Borsa deTreball de la UB, oberta també a antics

alumnes, es pot fer des de la pàginahttp://www.ub.es/ofor. Actualment la Borsaté més de 3.000 inscrits i està en contacteamb prop de 1.800 empreses

Buscar feina a la xarxa

inau

gura

ció

Joaquim M. PuyalE

U

La inscripció electrònica serà l’únic mètode en el curs 1999-2000

L’obra finalistava ser un assaigsobre leslimitacions enel menjarimposades perla religió

escriptor Javier To-meo va ser el gua-nyador de la primera

edició dels Premis SentSoví de Literatura Gastro-nòmica, convocats per laCàtedra d’Alimentació iCuina Mediterrània de laUB que porta el mateixnom, el grup Freixenet iEditorial Destino i fallatsdurant un sopar literari a lescaves Freixenet el mes demarç, amb La rebelión delos rábanos, una novel·la enclau d’al·legoria que narrala revolta d’aquesta senzillahortalissa davant menjars més sofisticats.

Javier Tomeo és antic alumne de la UB, onva llicenciar-se en Dret i Criminologia.Durant els anys vuitanta s’ha confirmat comun dels millors narradors espanyols. Entreles seves obres hi ha Amado monstruo, Elcazador de leonesi el llibre de relats curtsProblemas oculares. El jurat que va atorgar-li el premi estava constituït pels escriptorsJosé Luis de Vilallonga, Narcís Comadira iManuel Vázquez Montalbán, la periodistagastronòmica Carme Casas, l’editor AndreuTeixidor, el psiquiatre Jordi Teixidor i eldirector de la càtedra Sent Soví i catedràticd’Història Contemporània, Rafael Aracil. Elpremi, al qual s’havien presentat un total de43 obres, està dotat amb un milió i mig depessetes, la publicació de l’obra guanyadoraa l’Editorial Destino i un viatge per a duespersones al restaurant del món que el gua-nyador esculli.

L’assaig de Jacinto García Gómez Comercomo Dios manda. Religión y comida, que

documenta les limitacions en el menjarimposades per la religió, va resultar finalista.El tercer premi va ser atorgat als escriptorsBlas López Checa i Antoni Hurtado amb Elcondimento de París, una novel·la d’aventu-res que transcorre en diversos paratges a larecerca d’un condiment que fa bons tots elsmenjars. Les tres obres premiades seran edi-tades per Destino.

El mateix acte va acollir el lliuramentdels Premis Juan Mari Arzak als Mitjans deComunicació. En van ser guanyadors elperiodista i escriptor Manuel Vicent en la

categoria de millor article periodístic per“Tanatorio”, publicat al diari El País; laperiodista de TV3 Tana Collados en lacategoria de millor programa de televisiópel seu treball “En tots els sentits”; i elsperiodistes Pilar Bueno i Raimundo Ortegaen la categoria de millor article de revistaespecialitzada per “De la fonda a la nuevacocina. La evolución del gusto culinario enEspaña durante los siglos XIX y XX”, apa-regut a Revista de Libros, editada per CajaMadrid. El premi al millor programa deràdio es va declarar desert.

El termini de presentació d’obres per a lasegona edició d’aquests Premis Sent Sovíes clourà el 30 de juny i es decidiran el 28de setembre, tot coincidint amb la verema,per exprés desig del Grup Freixenet, quen’és el patrocinador

27

L’

L’escriptor Javier Tomeoguanya la primera edició del

Premi Sent Soví

literatura

D’esquerra a dreta, el president del Grup Freixenet, Josep Ferrer, amb el guanyador del premi, Javier Tomeo

‘La rebelión de losrabanos’ narra la revolta d’aquesta senzilla hortalissa

Creen el nou Banc deTeixits Neurològics i laUnitat de Fase I

a recerca biomèdica tindrà un nouimpuls amb la creació de la Unitat delBanc de Teixits Neurològics de la UB i

de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelo-na, i de la Unitat de Fase I al si de l’Institutd’Investigacions Biomèdiques August Pi iSunyer (IDIBAPS). Ambdues instal·lacionsvan presentar-se el mes de març en un acteon van assistir, entre d’altres, el directorgeneral de Recerca, David Serrat, el conse-ller de Sanitat i Seguretat Social de la Gene-ralitat, Eduard Rius, la delegada del Governa Catalunya, Julia García-Valdecasas, elvicerector de Recerca, Màrius Rubiralta, eldirector científic de l’IDIBAPS, Joan Rodés,i la directora dels Serveis Cientificotècnicsde la UB, Montserrat Baucells.

Banc de Teixits

El Banc de Teixits Neurològics és un ele-ment cabdal per conèixer els mecanismesque originen les malalties neurològiques iper poder desenvolupar noves estratègiesterapèutiques en un futur. Creat el 1990 perla Divisió IV de Ciències de la Salut de laUB i l’Hospital Clínic i Provincial de Barce-lona, ara enceta una nova etapa amb la cons-titució d’un comitè científic, l’augment de laplantilla, l’ampliació i reubicació de les ins-tal·lacions i una nova direcció a càrrec delsServeis Cientificotècnics de la UB. El noucomitè científic està format pel professor delDepartament de Medicina de la UB EduardTolosa, cap del Servei de Neurologia del’Hospital Clínic i director del banc des del1990, i pels professors del Departament deBiologia Cel·lular i Anatomia Patològica dela UB Isidre Ferrer, cap de la Unitat de Neu-ropatologia de l’Hospital de Bellvitge, i

Teresa Ribalta, cap de secció al Serveid’Anatomia Patològica a l’Hospital Clínic.La plantilla també s’ha ampliat amb la con-tractació de les tècniques superiors M. JesúsRey i Concepció Marín.

Instal·lat provisionalment a l’HospitalClínic, va ser el primer Banc de Cervellsconstituït a tot l’Estat i compta actualmentamb prop de 380 cervells humans dedonants malalts i sans que es conserven pera l’estudi de diferents malaties neurodege-neratives, com ara l’Alzheimer, el Parkin-son, l’escleorosi múltiple, l’esclerosi late-ral miotròfica o la corea de Huntington,que són cròniques, altament incapacitants i,en conseqüència, generen un elevat costhumà, social i sanitari. A tall d’exemple,ara com ara a Catalunya hi ha prop de16.000 malalts de Parkinson i 100.000d’Alzheimer, i tot indica que la taxa d’in-cidència d’aquestes patologies serà cadacop més elevada a causa de l’augment de

28

Nou impuls a larecerca biomèdica

infr

aest

ruct

ura

Teresa Ribalta, Isidre Ferrer i Eduard Tolosa a la Unitat del Banc de Teixits Neurològics

L

l’esperança de vida de la població, entred’altres factors.

És per això que un dels reptes que calacomplir en aquesta nova etapa és augmentarel nombre de donacions, que ara són una cin-quantena per any per terme mitjà. En aques-ta línia, els investigadors volen enfortir elslligams de col·laboració amb associacionsd’afectats de tot Catalunya a través de reu-nions i xerrades informatives.

El Banc és l’únic que compta amb l’acre-ditació de la Conselleria de Sanitat de laGeneralitat de Catalunya i està consolidatcom un dels principals centres europeus derecerca neurològica. A més, ha estat coordi-nador d’un projecte europeu per crear unaxarxa de bancs de cervells en què han parti-cipat nou països. A més de col·laborar ambel conjunt d’investigadors de la UB, l’Hospi-tal Clínic i Provincial de Barcelona i l’Insti-tut d’Investigacions Biomèdiques August Pii Sunyer (IDIBAPS), el Banc també ofereixels seus serveis a investigadors nacionals iestrangers amb línies de recerca acreditadesen l’àmbit de les neurociències.

Unitat Fase I

Millorar la integració entre investigacióbàsica i clínica dins l’àmbit de la farmacolo-gia és un dels objectius principals de la Uni-tat de Fase I, promoguda per l’Institutd’Investigacions Biomèdiques August Pi iSunyer (IDIBAPS), una entitat de recercabiomèdica integrada per l’Hospital Clínic iProvincial de Barcelona, la UB, el CSIC i laGeneralitat de Catalunya. L’Hospital Clínic iProvincial de Barcelona és capdavanter pelque fa al nombre d’assaigs clínics en l’àmbitestatal, i juntament amb la Facultat de Medi-cina de la UB conforma ara com ara la pri-mera unitat mixta d’investigació de la xarxad’unitats d’investigació (REUNI) del Siste-ma Nacional de Salut.

La nova instal·lació està destinada adesenvolupar els assaigs clínics en Fase I,que consisteix a administrar un productefarmacològic a un grup de voluntaris sans,un cop finalitzada la fase preclínica duta aterme amb animals de laboratori i assaigsin vitro. En síntesi, es tracta de valorar perprimer cop la tolerabilitat del producte enhumans –és a dir, descartar possibles efec-tes tòxics–, analitzar la relació dosi-respos-ta i fer estudis de caire farmacocinètic, quese centren en els processos d’absorció, dis-tribució, metabolisme i excreció de lasubstància valorada. Està ubicada a les ins-tal·lacions de l’Hospital Clínic i inclou unasala d’utillatge –amb diferents equipa-ments tècnics–, un despatx mèdic, la salad’oci per als participants, l’àrea de controld’infermeria, una sala amb capacitat per a

sis llits –ampliables a vuit–, l’arxiu, ellavabo i unes dependències privades per alpersonal sanitari.

El conjunt d’activitats que es desenvolu-pen al si d’aquesta unitat d’assaig clínicestan perfectament regulades per una sèriede postulats de la pràctica mèdica –les Nor-mes de Bona Pràctica Clínica– que assegu-ren tant la confidencialitat i el respecte alsdrets dels participants, com la fiabilitat delsresultats obtinguts. En aquest sentit, lacol·laboració amb els voluntaris sans estàtipificada a través d’un contracte legal i tot elprocés de treball està supervisat per un

comitè ètic, integrat per un conjunt de pro-fessionals de l’àmbit de la sanitat, en quètambé participen un advocat i un observadorde caràcter extern.

La creació d’una Unitat de Fase I està enlínia amb les prioritats del Govern central enmatèria de legislació en Sanitat, amb unaclara política de reducció de la despesasanitària i d’incentivació de les anomenadesespecialitats farmacèutiques genèriques(EFG), més conegudes com els compostosgenèrics. A tall de resum, un genèric és unproducte amb idèntiques forma farmacèuti-ca i composició que l’especialitat de refe-rència, i terapèuticament és totalment inter-canviable amb aquesta última. Segons lanormativa vigent, per autoritzar els compos-tos genèrics és necessari realitzar estudis debioequivalència amb grups reduïts de volun-taris sans, tal com està previst fer en aques-ta nova unitat.

Al capdavant de la sala hi haurà el cap dela Unitat de Farmacologia Clínica de l’Hos-pital Clínic i Provincial de Barcelona, XavierCarné, i la responsable de la nova Unitat,Neus Riba

29

Neus Riba i Xavier Carné a la Unitat de Fase I

infraestructura

Millorar la integracióentre investigació bàsicai clínica dins l’àmbit dela farmacologia és undels objectius principalsde la Unitat de Fase I

El professor Josep Padróha localitzat la ciutat del’època romana ‘Spania’,ubicada al nordd’Oixirrinc

l professor d’Egiptologia Josep Padró vaarribar el mes de gener de la seva cam-panya de prospecció arqueològica a la

ciutat d’Oixirrinc (Egipte) amb un descobri-ment inesperat i espectacular: el de la petitaciutat de Spania, una localitat d’època roma-na citada en els papirs grecs trobats a Oixir-rinc i que no havia estat mai localitzada. Lesinvestigacions portades a terme per l’equipdel professor Padró han permès trobar final-ment aquesta ciutat 25 quilòmetres al nordd’Oixirrinc, cosa que ha donat evidència

arqueològica a les fonts literàries. El nom dela ciutat –Spania– continua sent un misteri.Hom suposa que es podia tractar d’un encla-vament d’antics legionaris hispans, però JosepPadró prefereix no pronunciar-se fins que lesinvestigacions no es trobin més avançades.

La campanya arqueològica d’enguanytenia dos objectius bàsics: la fotografiaaèria de la ciutat d’Oixirrinc i les prospec-cions geofísiques de la necròpolis descober-ta l’any passat. Ambdós objectius s’hanacomplert. Per fer les fotografies aèriesl’equip de Josep Padró ha comptat amb lacol·laboració de l’investigador del CNRSfrancès Yves Guichard, que mitjançant latècnica d’un estel amb càmera fotogràfica(utilitzada a bastament per missions arqueo-lògiques franceses i britàniques), ha pogutfotografiar tota la superfície de la ciutat, laqual cosa permetrà el traçat de la tramaurbana d’Oixirrinc.

Pel que fa a les prospeccions, mitjançant latècnica del georadar, s’ha descobert en unprimer nivell d’excavacions una sèrie de tom-bes i capelles funeràries d’època copta(segles IV-VII dC) i, en un nivell més pro-fund, tres o quatre tombes d’època saita (VII-VI aC) construïdes amb pedra i volta de canó.En opinió del professor Padró “encara ésaventurat dir si es tracta de tombes inviola-des, però en cas de no ser-ho, haurien d’haverestat saquejades en l’antiguitat, en cap cas enl’època contemporània. Pel que fa a les tom-bes d’època copta hi ha la possibilitat que hitrobem pintures, i en aquest sentit l’estudipodria ser molt interessant. Sempre s’haespeculat que l’origen de la pintura romànicapodria trobar-se en la pintura copta”.

En aquests moments Josep Padró esperales conclusions de l’informe tècnic del’empresa Arqueoradar, encarregada de laprospecció geofísica 31

arqueologia

Descobreixenuna nova ciutat

a Egipte

E

Imatge de les restes de la ciutat

La història dela toxicologia,nova publicaciódel professorJacint Corbella

ls verins més conegutsa les cultures de l’anti-guitat, l’alquímia i els

tòxics, els episodis d’enve-rinament a la França delsegle XVII i l’estat actualde la toxicologia són algunsdels aspectes que amplia elllibre Historia de la toxico-logía. Del escorpión a lasdioxinas del catedràtic delDepartament de Salut Pú-blica i Legislació SanitàriaJacint Corbella.

El llibre acaba de serpublicat pel Seminari Pere

Mata de les unitats de Medicina Legal iLaboral, Toxicologia, i Història de la Me-dicina de la Facultat de Medicina a la Divi-sió IV, creat el 1977 per tal de facilitarl’edició de llibres i la difusió de l’activitatcientífica.

A més de fer una completa revisió delcatàleg de verins i dels coneixements sobreintoxicacions al llarg de la història de lahumanitat, l’obra també aporta un gran nom-bre de dades sobre els grans protagonistes dela toxicologia, les aproximacions terapèuti-ques i la dimensió social en l’ús de determi-nades substàncies, amb una acurada biblio-grafia al final de cada capítol.

Antic degà de la Facultat de Medicina iactual cap del Servei de Toxicologia del’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona,el professor Corbella és autor de nombrosespublicacions científiques i de llibres com araHistòria de la Facultat de Medicina de Bar-celona, 1843-1985 i Antecedentes históricosde la Medicina Legal en España, entred’altres

32

Els verins, tema de recerca

La periodista MargaritaRivière, l’escriptor IgnasiRiera i el director del’Institut de Cultura del’Ajuntament, FerranMascarell, entre elsparticipants a les jornades

l mes de gener van tenir lloc a l’AulaMagna de la UB les jornades Humani-tats i Societat al Segle XXI, dedicades a

debatre els dos aspectes fonamentals queafecten les humanitats en aquest tombant desegle: la seva funció social i la relació amb launiversitat.

Les jornades es van desenvolupar a partirde dues ponències a càrrec del filòsof i pro-fessor de la UB Jaume Mascaró i del direc-tor de l’Institut deCultura de Barcelona,Ferran Mascarell, se-guides de sengles tau-les rodones, en lesquals van participar,entre d’altres, l’arqui-tecte i vicerector dela UPC Elio Piñón,l’editora Beatriz deMoura, l’escriptorJosé Antonio Millán,l’escriptor i parla-mentari Ignasi Riera ila periodista Margari-ta Rivière.

En la sessió de cloenda, el professorSebastià Serrano va presentar les conclu-sions de les jornades

Debat sobre el futur de les humanitats

publ

icac

ions

Jacint Corbella

E

ED’esquerra a dreta, Sebastià Serrano, Ferran Mascarell, AntoniCaparrós i Ignasi Riera

Comença el curs Memòriade la transició a Espanyai Catalunya

l curs Memòria de la transició a Espa-nya i Catalunya, que organitza el Cen-tre d’Estudis Històrics Internacionals

(CEHI) de la UB i que portarà a la universi-tat primeres figures de la política catalana iespanyola, ha tingut durant els mesos defebrer i març les seves primeres jornades.Jordi Solé Tura i Miquel Roca van ser elsencarregats d’inaugurar el curs el febrer pas-sat a l’Aula Magna de l’edifici històric ambuna taula rodona sobre “Els 20 anys de laConstitució”, moderada pel director generalde Recerca de la Generalitat i professor de laFacultat de Geologia de la UB, David Serrat,en què els ponents constitucionals van glos-sar el paper de la Carta Magna com a instru-ment de recuperació de la democràcia aEspanya.

En la segona sessió, celebrada també elfebrer, l’exdirigent del PCE Santiago Carri-llo va oferir la seva visió de la transicióespanyola i la contribució del partit comunis-ta al desmantellament de l’Estat franquista.El professor del Departament d’HistòriaContemporània Andreu Mayayo va ser

l’encarregat d’introduir la figura del veteràdirigent comunista.

El març van celebrar-se tres taules rodo-nes: una sobre les nacionalitats, amb JoseEgibar, Xosé Manuel Beiras, Francesc de P.Burguera, Pere Esteve i Sebastià Serra; unaaltra sobre 20 anys de l’Estatut, amb Macià

Alavedra, Jordi Carbonell, Ramon Espasa iLluís Armet, i una darrera de commemoraciódels 20 anys d’ajuntaments democràtics, ambla participació de l’alcalde de Sabadell, Anto-ni Farrés, l’alcalde de l’Escala i vicepresidentde l’Associació Catalana de Municipis, JosepMaria Guinart, l’alcalde de Mataró i presidentde la Federació de Municipis de Catalunya,Manuel Mas, l’alcalde de Tarragona, JoanMiquel Nadal, i l’alcalde de Manresa, JordiValls, moderada pel catedràtic de la UB iexconseller de Governació de la Generalitatde Catalunya Josep M. Bricall. La darrera ses-sió del mes va ser una conferència de l’expo-lític i historiador Josep Benet. Alguns del con-ferenciants que han de participar més enda-vant en el cicle són Antoni Gutiérrez Díaz,Joan Raventós i Jordi Pujol, i també hi estàprevista la intervenció de Felipe González

33

Protagonistes del món polític

a la UB

personatges

E

Miquel Roca i Jordi Solé Tura

Santiago Carrillo

Santiago Carrillo vaoferir la seva visió de lacontribució del partitcomunista en eldesmantellament del’Estat franquista

El professor de laUB repassa enl’entrevista algunesde les claus de latransició espanyola iel franquisme

l catedràtic d’Història Con-temporània Rafael Aracil,nascut a Alcoi el 1941, prové

d’una família dedicada al tèxtil.Especialitzat en història econòmicade la postguerra espanyola, indus-trialització i moviment obrer, éstambé director de la Càtedra SentSoví d’Alimentació i Cuina Medi-terrània. Va ser degà de la Facultatde Geografia i Història durant sisanys. Actualment és director delCentre d’Estudis Històrics Interna-cionals (CEHI), que organitza delfebrer al juny el curs Memòria de latransició a Espanya i Catalunya,que dirigeix juntament amb el professord’Història Contemporània Antoni Segura ique està portant a la UB els principals pro-tagonistes de la transició espanyola. Al llargd’aquesta entrevista repassem les claus dela transició espanyola i altres temes queconformen l’activitat del professor Aracilcom a historiador.

Creu que en l’àmbit dels especialistes latransició i la història contemporània espa-nyola encara s’han d’escriure? Hi ha tabús?

Hi ha tabús no només en la transició,sobretot abans. N’hi ha molts, de tabús.

Com que la transició va ser borrón y cuentanueva, jo estic d’acord que sigui així; nos’ha de demanar comptes a ningú. Però calsaber què ha passat. Si els polítics estand’acord a no parlar-ne, doncs que no en par-lin, però els historiadors sí que han de par-lar-ne. És precisament per això que al CEHIhem constituït un grup de 12 persones ambgent de la UPF, de la URV i d’UV, per ferrecerca sobre això.

Vostè està duent a terme una recerca alsarxius de la Cambra de Comerç, que portaa terme amb el professor Antoni Segura.En quin estat es troben les investigacions?

Aquest tema es troba en una fase final. Noes tardarà gaire a fer-ne una publicació. Jahem ordenat l’arxiu i ara hem de realitzaruna introducció que lligui els diferents temesdel llibre i publicar-ho en una coedició ambla Cambra de Comerç i Edicions de la UB.Encara és prematur avançar-ne les conclu-sions, però bàsicament el llibre tracta d’unperíode curt, del 39 al 41, en què tot allòcol·lectivitzat es retorna als antics amos, i ones veu –contràriament al que alguns perso-

natges han afirmat– com no es va destruirl’economia, i que en alguns casos fins i tot esva augmentar la productivitat.

No va haver-hi amiguismes estranys? Deiael professor Antoni Segura que aquest eraun dels períodes del franquisme més fos-cos...

És el que dèiem abans, la gent té amnèsia.Però per què hem de tenir-ne els historia-dors? En aquests primers anys de franquis-me, d’escassetat, manca de primeres matè-ries i maquinària, el que tenia un cupó es feiaric en tres mesos. Envers Catalunya, hi hauna desconfiança brutal, durant aquest perío-de, i es produeix un fet cabdal: la descapita-lització del país. Tot els bancs i institucionsfinanceres van a Madrid. És evident que hiha un greuge comparatiu important.

Aquesta situació d’‘enxufisme’ constantamb el Govern va marcar una certa cultu-ra empresarial?

És evident. L’empresari català sempre volpactar, amb qualsevol govern, això és obvi.Sigui un govern de dretes o d’esquerres,

34

Rafael Aracil,destapar tabús

del nostre passathist

òria

E

Rafael Aracil davant l’edifici del CEHI

“En aquests primers anysde franquisme,d’escassetat, el que teniaun cupó es feia ric entres mesos”

millor si és de dretes. El que passa és que hiha un moment en què no pot, no el deixenpactar. Entre un empresari català i un delrègim, l’elecció és clara.

Les universitats van tenir un paper prota-gonista durant la transició, creu que jorna-des com les del curs Memòria de la transi-ció a Espanya i Catalunya fan que la uni-versitat pugui tornar a tenir un paperpreponderant a la societat?

Crec que això és bastant difícil. Lescondicions –les de la transició i lesd’ara– són molt diferents. Ara no sé sihi ha gaire il·lusió política en cap sentit.Les coses ja estan fetes, hi ha un aturimportant... És difícil mobilitzar la gental voltant d’aquest tipus d’activitats.Una altra cosa és que la universitat hagide dur a terme activitats per connectaramb la societat, això és evident que sí.El que passa és que poc podrà fer si elprimer que treu protagonisme a la uni-versitat és el Govern, l’Estat. Mireu, sino, el que ha passat a l’Autònoma, comes pot ser protagonista a la societatquan es reacciona d’aquesta manera?Sembla que l’única manera de connec-tar amb la societat que tenen les univer-sitats és unir-se per protestar d’algunacosa.

Ara fa un any del seu nomenamentcom a director del CEHI. Aquestesjornades dedicades a la transició sónla posada en escena d’una nova etapadel centre?

En realitat es tractava d’aprofitar el50è aniversari de la fundació del CEHIper commemorar fets importants de lanostra història. Ara mateix fa 60 anys dela caiguda de Barcelona, de l’acabamentde la Guerra Civil, 20 anys de la Cons-titució. Ens va semblar que reunir elsprotagonistes d’alt nivell de la transicióera el més adequat. El març hem fet unasessió de commemoració dels 20 anysd’ajuntaments democràtics i l’anyvinent tenim previst organitzar un curssobre els anomenats “fontaners” de latransició, els quadres intermedis que, devegades, saben moltes més coses que nopas els grans personatges.

Totes aquestes coses interessen lagent i si organitzant-les podem pagar

altres recerques crec que fins i tot ens po-dríem autofinançar.

Va ser degà de la Facultat de Geografia iHistòria durant sis anys. El gener passatvan tenir lloc a la UB unes jornades sobreel futur de les humanitats. És de l’opinióque cal tornar a l’antiga Filosofia i Lletres?

Jo no diria que cal tornar-hi, diria que s’hade refer, no tant el pla d’estudis, sinó la con-cepció que se’n tenia, totalitzadora de la cul-tura i la humanitat. Encara que desprést’especialitzis, hi ha tot un món que has detenir al cap i comprendre. Això és fonamen-tal, no només per estudiar les humanitats,sinó per dirigir una empresa. Cal donar leseines per ser capaç d’analitzar el món. Aixòés el que s’hauria de fer, perquè precisament

és allò que no es pot realitzar en poc temps.Cal una carrera.

Hi ha un altre aspecte en la seva trajectòriaque és l’estudi de la cuina. Com va sorgir?

Home, és que jo vinc d’una postguerra deracionament. En el moment que vaig tenir úsde raó i quatre peles, vaig dir: “això s’ha aca-bat!”

De fet, a mi m’ha agradat sempre menjar icuinar, i em vaig prendre seriosament el fetde l’alimentació com a cultura. I he estatsempre molt a prop de gent com en JesúsContreras d’antropologia i en Toni Rierad’història medieval, que estaven igualmentinteressats en aquest tema des de la sevaperspectiva. D’aquí va sortir la iniciativa dela Càtedra Sent Soví

35

història

Rafael Aracil a l’interior del CEHI

“S’ha de refer la concepciótotalitzadora de la culturai la humanitat”

La figura delprestigiósinvestigador escommemora ambuna conferènciaanual que porta elseu nom

èlix Serratosa (1925-1995)va ser un dels professors dela UB que ha deixat un

mestratge més important, nonomés en el seu àmbit de la quí-mica, sinó també pel que fa a unaconcepció àmplia de la ciència,incloent-hi una perspectiva hu-manista. Actualment, la UB par-ticipa en el record de la sevafigura coorganitzant la Con-ferència Fèlix Serratosa, que secelebra anualment, junt ambdues institucions en què el cien-tífic va exercir també la sevatasca docent i de recerca: laUAB i el Consell Superiord’Investigacions Científiques.

Serratosa, llicenciat per la UBen Químiques el 1949, va ser professor de laUB del 1968 al 1990, i abans hi havia impar-tit un curs monogràfic de doctorat del 1962al 1965. Dins l’àmbit de la recerca, va intro-duir una nova mentalitat en el treball de sín-tesi dins la química orgànica, on seguial’anàlisi retrosintètica, que consisteix a es-quarterar mentalment cada part d’un com-

post per després unir aquestes parts en lapràctica al laboratori. Va ser un dels pionersa Espanya de l’ús de l’ordinador en la recer-ca en el camp de la química. En concret, vatreballar en cinc àmbits fonamentals derecerca: ortoesters; acetilens (per exempledièters i oxocarbonis); diazocetones; cis-decalines i poliquinans.

En la seva tasca com adocent a la UB, on vacomençar a treballar recla-mat pel professor JosepCastells, va ser professorde molts docents queactualment exerceixen a launiversitat. Entre d’altreshi ha l’actual vicerector deRecerca de la UB MàriusRubiralta, els professorsdel Departament de Quími-ca Orgànica Miquel ÀngelPericàs i Albert Moyano,vicedegà del centre, i laprofessora Núria Casamit-jana, de Farmacologia iQuímica Terapèutica. Peri-càs destaca que com a mes-tre Serratosa era ambiciós al’hora de plantejar objec-tius i que sabia transmetreel repte que això suposava.Moyano afirma que Serra-tosa tenia un sentit “estè-tic” en els seus objectiuscientífics, tot buscant, perexemple, la bellesa en lesmolècules que sintetitzava.Pel que fa a Casamitjana,emfasitza el fet que Serra-

tosa sabia relacionar l’àmbit de coneixementcientífic amb el de tipus humanístic.

Fèlix Serratosa va tenir una inclinacióimportant envers la filosofia i la sociologia dela ciència. Considerava que tant la ciènciacom l’art tenien en comú la important carac-terística de néixer d’un fet creatiu

36

El llegat científic i humà deFèlix Serratosa

pers

onal

itat

La Facultat de Química va acollir el gener la celebració de laquarta edició de la Conferència Fèlix Serratosa. L’acte, presentatpel vicerector de Recerca, Màrius Rubiralta, incloïa les conferèn-cies “Descubrimiento, predicción y creación: aproximaciones a laestética molecular”, a càrrec del catedràtic de Química Orgànica dela Universitat Autònoma de Madrid Javier de Mendoza, i “Recentstudies on enantioselective synthesis”, per l’investigador JamesElias Corey, de la Universitat de Harvard (Estats Units), distingit el1990 amb el Premi Nobel de Química pel desenvolupament de la

teoria i la metodologia de la síntesi orgànica. Entre d’altres fites, elprofessor Corey ha fet destacables aportacions al camp de la sínte-si de terpens, uns hidrocarburs insaturats d’origen vegetal queactuen com a precursors de molècules de gran importància biolò-gica. També destaquen els treballs fets en el camp de la síntesid’hormones i d’una substància de gran interès terapèutic en pato-logies circulatòries i respiratòries obtinguda a partir del Ginkgobiloba, un arbre originari de la Xina oriental i representant d’ungrup primitiu de més de 150 milions d’anys d’antiguitat.

Quarta edició de la Conferència Fèlix Serratosa

Fèlix Serratosa

F

La investigaciósuposa una apostatotalmentinnovadora enl’àmbit dels estudissobre contacte dellengües

onèixer el tipus i la quantitatd’interferències lingüísti-ques entre el català i el cas-

tellà que apareixen en col·lectiusd’estudiants catalanoparlants icastellanoparlants, tant pel que faa la llengua oral com a l’escrita,conforma una de les línies de tre-ball més destacades del Grup deRecerca per a l’Estudi del RepertoriLingüístic, que coordina, en elmarc de l’Institut de Ciències del’Educació (ICE), el professorJoan Perera, del Departament deDidàctica de la Llengua i la Lite-ratura. Hi participen també Liliana Tol-chinsky, investigadora de l’ICE i coordina-dora d’altres projectes del grup, diversosprofessors i investigadors de la Divisió V iles becàries Melina Aparici i Noemí Arge-rich, a més de professors de batxillerat.

Aquesta recerca s’inscriu en la llarga tra-dició de l’ICE en estudis sobre llengües ieducació. Cal destacar que ja el 1970, pro-mogut pel professor emèrit Miquel Siguan,l’ICE va engegar un primer estudi empíricsobre la situació de l’educació bilingüe aCatalunya, que va obrir camí per celebrar apartir del 1974 els Seminaris sobre Llengüesi Educació de Sitges, autèntics punts dereferència en l’àmbit estatal pel que fa alssistemes d’ensenyament de diverses llen-gües. Des de fa dos anys, el professor Pereraha reprès aquesta línia de recerca, principal-ment com a nou coordinador dels esmentatsseminaris i a través de projectes centrats entemàtiques del màxim interès social i cultu-ral que afavoreixen la interrelació entre dife-rents equips d’investigadors i de docents.

La recerca sobre els fenòmens d’inter-ferència en l’ús de dues llengües que cohabi-

ten a Catalunya suposa una aposta totalmentinnovadora en l’àmbit dels estudis sobre con-

tacte de llengües, entre altres motius perquèes fa des d’una perspectiva evolutiva i a par-tir d’individus competents en la pròpia llen-gua. Per al treball s’han recollit textos narra-tius i expositius, orals i escrits, d’un conjuntd’estudiants agrupats en cinc blocs d’edat–des de primària fins al nivell universitari–, amés de professors de llengua de batxillerat,tots ells de la ciutat de Barcelona. A més delsfenòmens d’interferència, s’hi estudia tambécom canvien unes determinades categorieslingüístiques i retòriques en funció del nivellde formació escolar, de la tipologia textual idel nivell de formalitat. Un altre aspecte quecal subratllar de la recerca és l’aportació denoves estratègies i recursos didàctics encami-nats a millorar l’ensenyament de dues llen-

gües en contacte dins l’àmbit escolar.Aquesta línia d’investigació està vinculada

amb un projecte internacional finançat per laFundació Spencer dels Estats Units, quecompta amb la participació de cinc centresuniversitaris més d’Europa, Amèrica del Nordi el Pròxim Orient. Coordinat internacional-ment per la professora Ruth Berman, de laUniversitat de Tel-Aviv, i a escala nacional perla investigadora Tolchinsky, té per objectiuanalitzar la variació dels recursos lingüísticsdels parlants en funció de paràmetres com aral’edat, el nivell educatiu i la llengua utilitzada.Es tracta d’una recerca d’abast molt ampli, jaque aplica una mateixa metodologia i compa-ra uns mateixos aspectes en sis llengüestipològicament molt diferenciades (romàni-ques, anglogermàniques i semítiques)

37

Recerques sobre

interferències en l’ús del català i el castellà

lingüística

C

Liliana Tolchinsky, Melina Aparici, Noemí Argerich i Joan Perera comenten algunes dades de la recerca

Aquesta recerca s’inscriu en la llarga tradició de l’ICEen estudis sobre llengües i educació

Els treballs tambéinclouen la construcciód’un nou vestidor, ungimnàs cardiovascular, lareforma del frontó i laconstrucció d’un solàrium

es obres per cobrir la nova piscina delServei d’Esports de la UB, a càrrec del’empresa especialitzada Toldos Vallira-

na, s’han enllestit durant el mes de gener,ultimant així les àmplies reformes per millo-rar el servei iniciades la passada primaveraamb la construcció de la nova piscina i elvestidor de tres plantes i 2.100 metres qua-drats, un gimnàs cardiovascular al soterranidel nou vestidor, la reforma del frontó, laconstrucció d’un solàrium i l’enjardinamentde l’entorn. Amb la coberta, la piscina delServei d’Esports podrà seguir oferint els seusserveis durant els mesos d’hivern. Enguany, iatès que en un principi s’esperava poderenllestir abans les obres, el Servei d’Esportsproposarà diverses mesures a la ComissióEconòmica per compensar els socis quehavien escollit l’opció 2 de l’abonament,amb dret a l’ús de la piscina i del gimnàs car-diovascular (equipat amb aparells de fitnessien funcionament des del novembre passat).

En paraules del director del Serveid’Esports, Pere Andreu, “el nou abona-

ment d’hivern per utilitzar la piscina i lasala cardiovascular ens ha permès augmen-tar l’oferta de serveis. Pagant per sota de laquota de mercat en aquests tipus d’ofertes,es pot gaudir de la piscina durant totl’any”.

Els antics alumnes, junt amb els seus còn-juges i fills menors de 18 anys, poden sersocis del Servei d’Esports sempre que ja hofossin quan estudiaven i no estiguin més

d’un any sense renovar-ne la inscripció. Elsque s’hagin llicenciat abans de l’any 1994 iels seus familiars han de pagar 56.000 pesse-tes per l’anomenada opció 2 i 42.000 pesse-tes per la més senzilla; per als que s’han lli-cenciat amb posterioritat, els preus són de49.000 i 35.000 pessetes respectivament encada una de les opcions

38

Enllestides les obres de la piscina coberta

equi

pam

ents

Podeu utilitzar aquesta butlleta per modificar les vostres dades

Cognoms NomD.N.I. Data de naixementEntitat* Departament*AdreçaPoblació Codi postalProvíncia TelèfonLlicenciat en Any

* Empleneu-ho només en el cas que es tracti d’una subscripció per a una entitat o empresa

Envieu aquesta butlleta degudament emplenada aLa Universitat UBUNIVERSITAT DE BARCELONA Balmes, 25, 2n 2a, 08007 Barcelona

Fax 403 55 31Telèfon 403 55 30Trobareu aquesta butlleta a Internet: http://www.ub.es/antics/alumnes.htm i allí mateix podreu emplenar-laTe

niu

el d

ret d

’acc

és a

la in

form

ació

que

us

afec

ta d

el n

ostr

e ar

xiu

de d

ades

(util

itzat

per

a la

dis

trib

ució

de

la r

evis

ta L

a U

nive

rsita

t UB

) i a

can

cel·l

ar-la

o r

ectifi

car-

la.

Uni

vers

itat

La

BUR

evis

ta d

els

Ant

ics

Alu

mne

s

Usuaris del Servei d’Esports gaudint de la nova piscina

L