ANTOLOGIA POTICA Sim Granollers i Batlle

Index

La nostra dansa 3Per a la tercera edat 5El fred 6Corachan 509 8El que jo et diria 10La nevada 11El cec 13La meva parla 15Carroig 16Al nostre Bibiu 18Pel teu amor 19Laplec 20Pau 21Terra meva 23Terra meva 25A la vila de Llan 27Pirnia 29Al mestre 30...No the oblidat 31...Qu en penses? 32Nostlgia 33La nostra Sardana 34Al meu vent 35Tarda dhivern 37La nit de Sant Joan 39La primavera 40Lestiu 41La tardor 42Lhivern 43La planura Empordanesa 44

Qu ens passa Portbou? 46La Costa Brava 47LEmpord i la Muga 49Mar Nostre - Mar Meu 51Lempordans 53Pel teu record 54Cant a Portbou 56Els anys que passen 58La llar 60El niu 63Portbou: El meu poble 66La mare 68Portbou sempre Portbou 71Recordant Pep Ventura 72Honorant al Patr Sant Jaume 74Els drets humans 76Locelleta de la ploma blanca 77La tramuntana 78Al meu Ganxitu 79El bosc 80Emigrant 82Apocalipsi 83Racisme? 84La nostra Festa Major 86Herois o fantasmes 87Als nostres avis estimats 89Melangia 90Portbou 92LEmpord plora 94Kosovo 95El II Millenni 98Al Clap 100Cent cinquanta anys de la Tenora 102La vinya de lavi Coll 103Notes 105

5La nostra dansa

Crec que la sardana s el s de la terra, hi ha qui asegura vingu dorient, mes caldr veure lo b que la ballen les fulles caigudes jugant amb el vent. Copla tant sonora que s la tramuntana que bufa i retruny ms fort o ms lent, marcant els compassos que gira i que volta, que xiula i refila com un instrument. Les messes inclinen els caps i lespiga i dansen airoses oscillant dolament, els pins i els roures, el faig i lalzina, el bosc que mormola i el cant dels ocells. Els cors que salegren, els ulls silluminen,

6 7

lesperit es tempera i la sang que sencen; aquesta es la dansa de la nostra ptria, de les mans unides, de la germanor; darreu veniu a ballar-la que en la gran rotllana hi podrem cabre tots.

Per a la tercera edat

Parlem-ne si vos plau avui damor, de pau, de llibertat i desperana, omplint fins a vessar de benaurana aquesta noble entranya que s el cor; com un volc encs dintre del pit sagiten passions endormiscades, mortes no sn ni tampoc apagades impossible per fer-les a loblit; el pl.lid horitz no tant lluny del que de la nostra edat salbira, ens dna a recordar que ja en la vida aprofitem el temps per estimar. Deixem-ne pel moment odis i guerra, vivim amb assosec la nostra histria amb humilitat sense somnis de glria, denrenou ni ha prou sobre la terra; gaudim de llibertats sense mancana, ni treball ni obligaci ens condiciona, vetllem per la salut si aquesta s bona sempre hi haur un dem per lesperana.

8 9

El fred

Amo i senyor de lambient el fred copsa la contrada i amb la neu i la gelada no resulta massa adient; locell roman en el riu, el rosegador en el cau enyorant aquell cel blau sota on sescalfa lestiu; la mar de lescalf desprsa mant al peix a la balma esperant inquiet la calma per portar al cap la fresa; tamb a lhome fa esclau sentint nostlgia del temps, no escatimant els intents buscant del calor la pau; s la natura i la vida que belluga en el planeta deixant la cosa per feta dun resultat sense mida; els gels, pluges i vents seran sens dubte un martiri, s natural que aix sigui si ens devem als elements; qu fra de lunivers si tot en fos uniforme,

lequilibri no conforme podria esdevenir pervers i gaudint-ne daquitat amb grcia dels traspassos, el mn en mesura dels passos i aguanta ladversitat.

10 11

Corachan 509

A la meva esposa

Quan lentament les hores es desgranen quan el dolor apreta al pobre cor; quan lesperana es dna per finida, quan ja no esperes res daltre que la mort; quan els sentits sn presos per langoixa, quan la temena ha envat lesperit; quan la que estimes poquet a poc et deixa, quan veus ses ulls fixat vers linfinit; quan un batec pot fer cruixir lentranya, quan un sospir pot ser-ne el Ms Enll; quan la vida i la mort no tenen lmit, quan ja no queda ms temps per estimar.

Clnica Corachan 25-12-78. Barcelona.

12 13

El que jo et diria

Com homenatge al Mestre Vicen Cucala Barnola.

Si jo et digus mestre volgut la llei i lamor que per tu sento i el cor pogus per un moment sortint del pit donar-te grcies.

Com et diria que al recordar de linfncia inconscient i revoltosa que lentranya bat encara atemorida pel pes feixuc i greu de lignorncia.

Amb quins afanys tant actuals les llions sviament compartides mobriren el sender de la llum fent ms fcil el decurs de ma vida.

Ai! si fos possible al veuret passar amb pas mesurat que els anys obliga, ales et donara per alleugerir el cam o cobrir-te el sl de plomes fines.

Si jo et digus i.......... et dic mestre testimo!

La nevada

En va caient la nevada amb rfegues intermitents, a desgrat daigua i de vents blanquejant la serralada; la terra amb lalb sudari es cobreix tot temorosa enfredolida i formosa baix el jou daquest calvari; la natura est espantada, el fred la t agemolida doncs no queda res amb vida sota la manta gelada; tornar a brillar el sol quan vingui la primavera, el mont i la prada entera soblidaran daquest dol; la foresta com la flor retrobaran llur pujana, deixant lloc per lesperana dassolir nou esplendor; mentrestant sense cam donant pas a lenyorana, s de lhome la mancana doblidar el seu dest; dessota el gla i la neu duna societat miserable,

14 15

no s fcil trobar culpable per palliar el menyspreu; a fora tot blanc segueix, laire refresca lambient i el mn espera impacient la veritat que el nutreix.

El cec

Ai de mi! quin amarg plor mulla mes ulls sense vida, no hi ha nit ni consol ni mida per ablanir el meu dolor; immers en un mn sens llum s tant gran ma desventura, sc una pobre criatura abandonada i sense rumb; per companya la soledat, la foscor medi intangible res ms cruel no s possible que la negra obscuritat; el dia s una nit eterna, el sol illuminant la terra s com un clar de guerra i el meu cor desesper desferma; locell canta en la boscria, el peix sen dorm en la balma, lunivers cercant la calma fugint de dols i penuria; nufrag en un immens oce sense horitz estic perdut, a merc de tot i decebut, s que em t Du oblidat?; submergit dins la penombra res sotmetr lesperit

16 17

que alena dintre el meu pit a desdir de sol o dombra; sense motius de benaurana i menys dinnoble compassi, podran mermar-ne la illusi si ests visquent desperana.

La meva parla

Jo parlo el catal la llengua noble que dels meus avantpassats vaig heretar, lestimo tant com vull la meva terra, aix com un soldat en peu de guerra atent estic per fer-la respectar als detractors encara del meu poble.

Quan la mare en el bressol em gronxava, cantant joiosa amanyagant mon son, madormia escoltant-ne lharmonia daquella dola parla que algun dia per mi fora el millor tresor del mn.

Ai Catal meu sones a lorella com trompeta que crida llibertat! la llengua que aguant malgrat els segles, per ms que els enemics tanquin els cercles, perdurar tota una eternitat, que el poble que lacull vetlla per ella.

18 19

Carroig

Un ancestral mirador al cimall de lAlbera, el mar al davant, al dors el Rossell, i al seu entorn deterna primavera, lempordanesa plana als peus del Canig. Un vergonys tractat en separ dos pobles que volen ser lliures i viuren com germans; doncs qui podr aturar la tnia catalana ensopida fins ara que reneix amb afany, senyor! que els homes que aqu es forgen seran incombustibles aix passin els anys. Quin goig el daquell que pugui estimar-te lliure, plena i forta com no ho fossis mai; fidels a nostra raa tornarem a fer histria,

seguim lluitant per ella fins arribar a la mort, per donar-li un futur de progrs i esperana a la ms bella terra, la ptria del meu cor.

20 21

Al nostre Bibiu

Adu ocell volgut no et veurem ms, ets fet en silenci lltima volada; ens ets deixat i aquest buit tan abismal no t aturada. Pel record permanent del teu amor, un altar dintre del pit ens hi resta i salmeja la nostlgia del teu cant dalt la gbia saltant a la finestra. Ai per tu Bibiu estimat el cor plora i en els llavis un prec s ta can, tan bonic tan petit que neres.

Pel teu amor

Fruit gloris duna passi infinita, dun amor pur com un retall de cel; formosa poncella de cor i de tendresa, senzilla i joiosa com radiant estel. Ta vida tant preuada s ma vida, tes penes i alegries ma passi, ta joia filla meva s ma joia, tenir-te prop de mi s ma illusi. A Du prego tot mat quan a trenc dalba amb platejada llum el dia neix, que guardi de tes passes per la terra i et vetlli a tot temps com jo mateix.

22 23

Laplec

Gira que volta lanella i al solo de la tenora mou-se gentil i senyora la dansa ms bella; ja sarranca i es para, ara torna airosa a rodar, segles lhan vist puntejar i est viva encara. Ballada denyor i esperana ms gran no hi haur, en ella tothom hi cabr si amb pau shi atansa; oberta al prosme convida ms enll la contrada, germans no ignoreu la diada que laplec ens crida.

Laplec s lnsia dun poble que treballa i viu sens temor, s lafany duna raa noble, de la terra de la germanor; altra volta la roda galana enaltint la fe de catalans, ens uneix dant-nos les mans en la nostra sardana.

Pau

Brilli el sol de llibertat i en els cors una esperana, que la societat a ultrana clami a la fraternitat; prou de lluites entre germans, mai ms de color i de races les oracions sn escasses i el cel ens t abandonats. Donem la m al desvalgut, amor sens mida al prosme que ajudar no s fanatisme sin que un deure absolut; foragitem enveja i rencors sens cabuda al nostre pit, deixant per sempre a loblit les venjances i els temors. Que tot home sigui igual, com a tal mereix respecte passant per alt el concepte dintre de lescala social; pensem que s una brutalitat labusar de la ignorncia i del poder la tolerncia per agemolir la humanitat. Tots els pobles de la terra tindran que pagar el tribut

24 25

si no es curen en salut, als vils genets de la guerra; no ms de cacic ni desclau, ni de negrer ni explotador, mentres esperem fer-ho bo seguim pregant per la pau.

Terra meva

Ai Empord del meu cor! ai deixa terra estimada, siguis lltima pensada que jo tingui abans la mort; quan tan sols per un moment mallunyo de la contrada sento lnima travada pel jou de lenyorament; veig la llum en la carena quan lal de tramuntana fa puntejar la sardana al blau mar sobre larena; veig com floreix lametller entre clavells i genesta, del blanc Pirineu la testa tot coronant-ne el terrer; xiscles doreneta al cel, dol salmeig de cadernera en leterna primavera que curulla el meu anhel; obro els ulls a linfinit per damunt valls i muntanyes i es commouen les entranyes esclatant de goig el pit; exultant-ne sa grandesa flameja a laire el pen

26 27

lanella de la germanor de la terra empordanesa i doncs que he nascut aqu entre homes que com germans conviuen dant-se les mans, tamb hi voldria morir.

Terra meva

Ai Empord del meu cor! ai deixa terra estimada, siguis lltima pensada que jo tingui abans la mort; quan tan sols per un moment mallunyo de la contrada sento lnima travada pel jou de lenyorament; veig la llum en la carena quan lal de tramuntana fa puntejar la sardana al blau mar sobre larena; veig com floreix lametller entre clavells i genesta, del blanc Pirineu la testa tot coronant-ne el terrer; xiscles doreneta al cel, dol salmeig de cadernera en leterna primavera que curulla el meu anhel; obro els ulls a linfinit per damunt valls i muntanyes i es commouen les entranyes esclatant de goig el pit; exultant-ne sa grandesa flameja a laire el pen

28 29

lanella de la germanor de la terra empordanesa i doncs que he nascut aqu entre homes que com germans conviuen dant-se les mans, tamb hi voldria morir.

A la vila de Llan

Llances sobre un blau profund que exulta la tramuntana i lespiga i la sardana dansant sota el sol de juny; salitre i gleva mullada perfums de terra i de mar que va espargint a latzar lal de la marinada. Aiges quietes, transparents, platges darena daurada, dels primers peus la petjada ja sha esborrat en el temps; dormisquejant al resguard de labrupte Pirineu als segles has dit adu sens saber-ne despertar. Mes avui que a lhoritz duna nova singladura thas obert a laventura cercant laltre dimensi, veurs complir el teu dest al renixer com lau Fnix per molt poquet que tesmenis a lo llarg del teu cam. Teva aquesta mar tant blava, des de Biarra al Cap de Creus

30 31

besa el Mar Nostre els teus peus, joia de la Costa Brava.

Pirnia

Segle III a.C.

De lEmpord al Vallespir queda al resguard de lAlbera al mig, una contrada encisera reclamant-ne el seu dest; Cap Sant Vicen al de Creus, bressol primari de ltnia la bimillenria Pirnia del Mediterrani als peus; sn nou pobles que en com van barrinant solucions al pertnyer a dues nacions perqu els nou puguin ser u; mes ning els podr aturar si uneixen els seus afanys en un pacte entre germans que un mal tractat separ; no s gens fcil la comesa de fer realitat lesperana, malgrat dEspanya i de Frana no deu defallir lempresa i amb urc de nord-catalans recordem la nostra histria, que per assolir la victria caldr que ens donem les mans.

32 33

Al mestre

En memria a Miquel Planas Mis

Ja dorms mestre volgut ton darrer son, ja s pau i reps per tu aquesta hora, te nets anat i em deixes commogut com mai pogu pensar ocorreguera. Pel record infinit del teu amor un altar permanent al cor em resta i campeja la nostlgia en les llions del mestre savi i bo que per mi neres. Per tu avi Miquel lentranya em plora, als llavis murmuri de precs i aix em conhorta. Reposa en pau els fruits dels teus consells, segur que s, ompliran sovint mes hores mortes.

...No the oblidat

Quan el vent i la tempesta alenen, quan laigua del cel cau sense pietat i el sol crema i calcina les muntanyes penso en la llar.

Quan la llum sen fuig en el ocs, quan les tenebres de la nit sn soletat i laura del mat en retarda lespera penso en la llar.

Quan els avatars de la vida em clamen, quan les xacres em punyen dun passat i lhoritz es limita en llunyanies penso en la llar.

Quan els confins del cel i terra es fonen, quan ja la vida i la mort shan limitat i les illusions ms cares sesmerciren penso en la llar.

Penso en la llar immers en la nostlgia, penso en la llar perduda amb tu al costat i amb el cor buit damor i desperana... ...no the oblidat!.

34 35

...Qu en penses?

Ets vist el mar profund de matinada quan ix el sol brillar sobre les ones jugant amb els floquets que per estones coronen crestes que mou la marinada?

ets obert els ulls quan el crepuscul cau enfonsant-se Iris darrera les muntanyes i el silenci sendinsa en les entranyes cobrint la terra amb un mantell de pau?

mirat el cel que radiant es tornassola que amb la claror del dia sinicia canviant de tons segons lhora del dia per morir-ne en la nit tant trista i sola

i en el cluc dulls dun somni virginal que intermitent argenten les estrelles la lluna palidona jugar amb elles en els jardins de lespai sideral;

com podrs veure si gires a lentorn tot s bellesa i harmonia en la natura; per qu lhome tan perfecta criatura sesfora tant per destruir el mn?.

Nostlgia

Amb el cor trist i la mirada absent, suspesa lnima per dola melangia fantasmes del passat copsen la ment sotmesa a lenyor i a lablia; la tarda va caient cap a locs, records perduts de histries velles, la nit est estenent sn glid bra i lunivers alluma les estrelles; el pensament es perd a lhoritz sens lmits, de vivncies punyents, cercant lassossec ansis de la ra que malmena la ventura del present i com un tresor oblidat en un rac les emocions viscudes i ja fugides retornen amb silenci en la foscor quan esbrinem el fons de nostres vides.

36 37

La nostra Sardana

Dansa noble i ancestral sospir dun poble que alena que treballa i que sesmena per assolir un ideal; ballada de germanor que estreny dant-se les mans llaada que com a germans uneixen ja nostres cors; anella de pau i damor que al so de la tenora gronxa la terra que enyora del seu passat lesplendor; en ella hi cap tothom la gent gran i la gent jove qui la seva fe renova la millor dansa del mn; ja hi hagu dies feixucs per posar a prova al poble que fidel, constant i noble mai es don per venut; i mentres ens dem la m units ballant la sardana, nostra ptria catalana per millennis contar.

Al meu vent

Vaig nixer en una illa molt petita i sols el mar i vent samanyagaven, els anys al passar, em recordaven, que amb el vent i mar tinc una cita.

Ai vent de la meva terra noble i brava tramuntana aire secular que agermana dos pobles pel cim la serra; des Narbona al Cap de Creus i del Cap fins al Tordera vetlla eixa terra encisera que sotmesa tens als peus; qu fou daquell indolent que et difam per innoble llanant a la fa del poble que nets pervers i dolent? Vent que sols en sospirar airejant-ne la contrada la voluntat tens guanyada del Rossell i lEmpord; ets autcton i conseqent i quan respires amb mesura vulgui agrair la natura lexistncia daquest vent; tu formes part del meu s, ja el teu poder em commina

38 39

que acceptar-te b manima per la grcia del dest; jo visc pendent de lencant que em suposa el teu bruel, que en la immensitat del cel retruny a glria el teu cant. I quant a lltima estana ai vent que fora no atura, gronxam en la sepultura com ho feres en ma infncia.

Tarda dhivern

Cau la tarda i s lentament que el sol camina a locs deixant darrera el seu pas un gran arc de cel rogent; la tempesta s ja imminent dels cmuls s lamenaa i sense afavorir-lo massa va impactant en lambient; el vent xiula intermitent, el tro retruny en lespai, el llamp provoca lesglai en tant laigua va caient. El mar brama i va rompent les ones contra la costa fent escoltar la resposta, brau, tossut i prepotent, deixant fet que laccident tingui indulgncia plenria ai! no hi ha cap una pregria per alleugerir-ne el moment. Si confabulat est lelement i el tard es presenta cru el temps no s molt oport per donar-li un allicient; el capvespre ns conscient i la terra est agemolida

40 41

no quedant cap ms sortida que aguantar linconvenient; tampoc si acomoda la gent, la migranya s ordre del dia aspre i estranya melangia abat al curs i a lindolent. I mentres al foc ardent van creuant soques dalzina per la fusta que es calcina sarriba al coneixement de que la nit es va fent mestressa de la contrada i s ja cosa constatada que lhivern est present.

La nit de Sant Joan

Nit de foc

s la nit de Sant Joan la ms curta la ms bella relluint com una estrella en la minsa nit de lany; festa ancestral i pagana, llegat que ve de lahir que sesfuma en loblit de la feble ment humana; nit de foc vell festival dhost braves i foranes, qui al cel alar-ne flames fra un sacre ritual. El mateix que una vestal en Joan fou sacrificat, el Baptista al cel pujat vetlla la nit sens igual; ja no s sacrifici el foc i en les brases reflectint el Sant Joan ens hi va oferint missatges de pau i amor; nit aquesta tant formosa veient cremar les fogueres sobliden fins les quimeres fent la vida ms joiosa.

42 43

La primavera

Canta laigua al pas del riu canten el bosc i la planta, el camp que la flor cobreix i locell damunt la branca;

canta el sol des de dalt del cel canten la lluna i estrelles, les ones besant les roques i loratge inflant les veles.

Canta loreneta al seu niu canten granota i gavines, mils dinsectes de colors hi posen tons dalegria;

canta aix tot ser vivent canten tamb lhome i fera, el mar, la terra i el cel saludant la Primavera.

Lestiu

Daurat el blat, inclinada lespiga pel pes del gra farcit de sol, el cant de la cigala imprevisora anuncia la bonana i labundor.

El dia s llarg, la nit molt curta, sembla que cel i terra estan ardent, horitzons esclarits mes calitjosos sens sentir tan sols lal del vent.

Tot s tranquillitat en la natura la vida inexorable fa el seu curs, i aquest s el moment de major glria perqu tots els fruits en sn madurs.

Tota la planta que creix ja es detura, els ms tardans ocells deixen el niu, lastre solar de foc banya al planeta fent saber orgulls: aix s lestiu.

44 45

La tardor

Tot est trist tot en silenci, larbre es comena a desfullar i laire ratxs de tramuntana les fulles senduu dac dall.

Els rams penjant-ne de la parra un to de vida donen al vinyar, aprs res, era lltim vestigi i la letargia inicia el seu regnat.

Vindran les pluges i borrasques i els rius doblaran el caudal, els tords i el fred tot duna atacaran sense pietat a lolivar.

Ni fulles, ni fruits, pobresa! solitud i temps per reflexi, Tots Sants, Morts, tot melangia, la vida es decreix en la tardor.

Lhivern

Quan blanqueja el Canig, quan bufa la tramuntana i els dies sn curts i freds i est trista la contrada.

Quan el sol no fa calor, quan les ombres sn gelades i el camp est ro i sec i les branques desfullades.

Quan el blau del mar s gris, quan la terra est endormida i locell busca aixoplug i manca aquell toc de vida.

Quan s solitud lespai, quan est ensopit lambient i tot en cruix de tristesa s que nha arribat lhivern.

46 47

La planura Empordanesa

Contrada com tu no hi ha verda de blat i olivera, de vinyar, de pomereda, del Pirineu fins el mar; loreneta i el pins busquen aqu primavera, ms bonica i riallera enlloc la poden trobar. En la maresma el junc, la ginesta en la ribera i al mig de la sementera la rosella en va esclatar. Al bosc es gronxa el pinar, el boix, lalzina surera, els roures i la bruguera i fruiters enmig del pla; la flora completa est, com tamb la verdulera tubercles i carbassera tot hi cap de tot hi ha. La tramuntana al bufar ens aireja la terrera laigua no queda enrera que el llevant la portar; el sol en allumenar eixa terra tant sencera

es detura en sa carrera per contemplar lEmpord.

48 49

Qu ens passa Portbou?

Ai Portbou qu tha passat, quin gran dolor, quina pena el Dest ens ha abandonat, per qu tha donat lesquena?; qu nets fet poble estimat, s per culpa o per enveja, de qu nests inculpat qui la teva pau malmena?; orfe del suport estatal vas veure finir limperi, avui res ja no s igual qu ms daltre pot haver-hi?; els teus fills estem aqu ferms, el cor per senyera, si et cal farem nou cam fins passar de la frontera; mes jo et conec poble meu tens voluntat i ets capa dalar-te altra volta en peu, segur ho aconseguirs!.

La Costa Brava

Costa Brava em meravella la teva projecci forana, avui nets prou coneguda entre les millors del mn; oblidat doncs de la fama que per bella et donaren i trobars en tu mateixa explicaci daquest nom.

Les roques escarpades de pins sempre cobertes, darenes que dormides descansen als seus peus i daiges transparents manyagues i blauenques incitant-ne a banyar-se i a reposar desprs. Les nits de lluna plena que en les ones reflexa el perfil de la costa brodat amb llum dargent i als peixos en labisme dormint sobre les balmes arrancar-li a lescata esclats intermitents. Qui tha vist una volta mai mes podr oblidar-te,

50 51

que de racons formosos nhi ha per tot arreu; per indrets bellssims com nostra Costa Brava, en va podeu cercar-los que en lloc els trobareu.

LEmpord i la Muga

Per cantar a la meva terra el riu Muga men servir, que naixent en serralada besa la frtil contrada per anar a morir al mar.

Cal veure el seu naixement brotant de la roca laigua i com salta alegrement entre vins i fullaraca; com si fra un parads joncs i flors en la vorada, peixos en el pedruscall i els ocells en la brancada. Desprs sen va dolament jois a cercar la plana obrint ses venes en mil per regar-ne la contrada; el blat es mira a lespill de ses aiges platejades i el moresc senfila al cel sobre la gleva mullada; lametller de blanc florit el cirerer de rosada, de les messes el to dor i el verds de la civada. Ja en perfuma el presseguer,

52 53

les pomes seran tardanes, mentrestant verd sobre verd de les llavors hortelanes; tamb el vinyar vindr a oferir ses fruits encara quan el gris de lolivet veu madurar sa fruitada. I el riu va fent son cam transformant lestesa prada, dun rid i ressec terrs fa un verger de lesplanada; la tardor laigua s un gla mes bufant la tramuntana des arbres la fulla cau per ballar-hi la sardana. El riu ms crescut segueix fins arribar a la bocana, que abans de finir del tot t una missi assenyalada, la de formar els estanyols a on les aus dhivernada descansaran al seu pas de la llarga travessada; i veur crixer larrs al mig de laigua entollada, aprs sendinsa en el mar que lacull i lamortalla.

Mar Nostre - Mar Meu

Aquest mar tan blau que besa suau larena humiliat en la platja tal que Trit venut; refermant fort i brau quan la tempesta alena fent servir sa puixana dimplacable i tossut.

Si aquest mar em marca vull tenir lnima plena i men omplo la mirada dentre colors i llum; sc com la frgil barca navegant en nit serena, quan la lluna platejada tornassola el mar profund.

Vaig nixer en una illa molt petita i solitria i les oles em gronxaven quan dormia al bressol; amb ofrena tan senzilla i actitud tan solidaria les onades mai mancaven a donar a mon plor consol.

Amb el mar la tramuntana

54 55

amanyagant-ne el meu son en vetllaven ma infantesa amb bufets i brams a to; com si en fra una campana ressonant-ne amb lluny s, sento encara en la vellesa els agrats batecs del cor.

Estimo s aquest mar blau que macompanya en la vida, sentint salitrat el rostre lesperit se sent ms lleu; dic jo a lentranya li plau aix no s amor dun dia, per tothom s el Mar Nostre per per mi ser el Mar Meu.

Lempordans

Si lhome el feu el mitj podem treure en conclusi que s impossible millor si s nascut a lEmpord. Ell amalgam i fou bressol de pobles i de cultures oblidades llurs ventures per habitat el nostre sl. La raa que es don aix fou de la ptria suport, doncs la noblesa i lamor tingueren bressol aqu. Aqu aprenem des de nans que si en volem subsistir s molt ms fcil el cam avanant dant-se les mans. I ple dorgull ben ents de ser nat a aquesta terra, pau Senyor i no a la guerra clama un cor dempordans.

56 57

Pel teu record

A la meva esposa

Quan la nit que engendra les tenebres cau suau malgrat son pes gelat i la terra sencongeix temorosa apretada per son glid abra, llano lesperit cercant la llum serena entre els estels que estan mes prop a Du i busco la pau que linfinit mofrena vers lamor que trobo al costat teu, cerco el qu daquesta vida meva, daquesta vida que sols la visc per tu i dis mon pit batega la resposta, s damor, damor, damor i gratitud; damor a Aquell que feu totes les coses,

damor etern a Aquell que et feu a tu.

58 59

Cant a Portbou

Donant cara al llevant al dors la serralada, el Nostre Mar als peus besant la Costa Brava.

Portbou testimo s mon amor tan pur que destar lluny de tu lenyor em mataria.

Tan sol terra de pau galana i riallera, lespill del cel blau la fa ms encisera.

Portbou testimo s mon amor tan pur que destar lluny de tu lenyor em mataria.

Com larborar jois de la senyera ptria exultant el cor lal de Tramuntana,

Portbou testimo s mon amor tan pur que destar lluny de tu

lenyor em mataria.

60 61

Els anys que passen

LAny que sen va en silenci deixant al darrera seu els fets que donaren peu perqu un altre nou comenci; records per servar a larxiu que sn la prpia vivncia del decurs de lexistncia de nostre fogar el caliu; amuntegats i sense ordre prou faran de subsistir si algun hi falta o sobra; son tants els que han passat, ai s tanta lexperincia que no es pot tenir conscincia dels que portem arxivats; hores de dolor viscudes o de joia aclaparants retornen en pocs instants com si foren just nascudes; any que tests emportant un ahir que no soblida, fes que aquest no tingui mida i en quedin molts per davant; que el qu ha de venir vindr, somrient amb promesa oberta ja veurem si desprs loferta

no tenim que lamentar; faci el dest que nosaltres passant per damunt de tot, podem aguantar-ne el cop tal com frem amb els altres.

62 63

La llar

Calor de vida i danhel damor i de companyia, plena de goig i alegria lespurna que puja al cel; la nit resulta menys trista el fred ms lleu i suau, lentorn es cobreix de pau tenint el foc a la vista; cremen els troncs i de cop el passat retorna encara donant-te de ple a la cara tot all que creies mort; al ball jois de les flames sincrementa la illusi, que al sentir-ne la calor que va pujant per les cames batega el cor ms pausat amb tic-tac curull dharmonia, la sang que polsos batia pren un ritme mesurat; entre cendres el caliu espargint va la fumera sortint per la xemeneia com ocell que deixa el niu; rabasses de roure i de pi, les de faig i dolivera

nalimenten la foguera que en perfuma el roman. Lolla bull sobre les brases, lavi s cuiner improvisat, t als peus un gos i un gat s com a totes les cases; amb un molls va acompanyat les estrelles sota de leina doncs acabada ja la feina el sopar es va preparant; i mentres el menjar es cou la flaire copar lestada; anant la mare atrafegada posant ordre a lenrenou el pare prenguen descans la jornada ha sigut bona, just es lliberi una estona de lesclavatge del camp; al suau medi de lestana hi ha al bressol un infant, ser la promesa constant dun dem ple desperana; i la resta de la mainada naprofitar de locasi destudiar-ne b la lli abans de fer la menjada; que desprs tots reunits el vell contar rondalles daventurers i de lladres, fins a quedar-ne dormits.

64 65

Tothom sen va a descansar, la llenya quedar apagada; mes lltima fusta cremada seguir escalfant la llar.

El niu

Penjat entre dues branques hi ha un niu mig amagat, petita llar que algun dia el mal temps destruir; de fibres dherbes seques s per fora entrecreuat, per dintre de ploma fina mullint-ne fons i costat; que lal de la boscria el calor ja nha minvat deixant-ne gelat i srdid aquest fogar abandonat. Mes hi ha una garsa xaruga que la histria ha copsat des de la cima dun arbre hi sap tot el qu ha passat; i s que aquesta primavera tan suau i tan perfumada ple el verger de violetes i dels xerics de locellada, que una gentil cadernera tot buscant laparellada en voltejava ansiosament sobre la copa dels arbres; per passaren alguns dies quan tornant acompanyada

66 67

brins dherba al bec portava per preparar la niuada. Sn cinc ous abiguerrats per covar de nit i dia i els dos si fan amb afany sense temena a la fatiga; com un esclat de lamor ha despertat la pollada i cinc bells caparronets amb la boca ben badada, al cel els ulls petitons per on vindr la pitana, amb dbils batecs dalots i de potes que no aguanten; els pares amb molt neguit vetllen, el bosc en calma, tot guardant els ocellets de fred de sol i de gana. Quan coberts de plomissol rpid vindr la volada i el niu es quedar sol i la famlia dispersada; el verger resta en silenci i sobre una dbil branca, com un sospir del seu cor locelleta plora i canta, i son cant s de dolor, s damor s denyorana que la vida aix segueix malmenant esperit i nima;

tant sofriment i tanta nsia, quantes hores? sn tantes! dedicades als seus petits fins que la vida els acampa. Qu tamb entre els humans on s ms llarga la niuada, amb el temps es queden sols i enyorats els pobres pares .

68 69

Portbou: El meu poble

Vila ancorada en la rada al peu mateix de lAlbera, tens tren i tens carretera, un port i la Costa Brava; una oferta que ens agrada, ms llindar del Continent, digui el que digui la gent la millor de la contrada.

Lluny de tu tot enyorana, et porto dins del meu cor i en recolza aquest amor un esparpell desperana; de la infantesa el record i de la joventut primera s com oreig de primavera amb perfums de mar i flors. Ma vida est unida a tu, vaig a la nostra manera, vivim plegats la quimera sense envejar-ne a ning; mes jo nexulto el moment que bufant la tramuntana, les fulles fan la sardana que instrumenta lelement; oh poble! estic content amanyagant la complaena

de que la meva existncia la bressols el teu vent. Per recordant el passat i malgrat els meus afanys, ai com em dolen els danys que dEuropa than causat!, mes jo albiro un poble nou, si la passi no menganya i sento bategar lentranya perqu testimo PORTBOU!

70 71

La mare

Espera amb dola pacincia, vetllant amb folla alegria, lestima des daquell dia que fu saber sa presncia; amb els ulls vers linfinit, anhelant, desperta somia el moment que el gronxaria als braos sobre el seu pit; amb tendresa i sense neguit tot besant-li la m rosada, mil cops i una altra vegada fins que el deixara adormit; en un estat de grcia plena el seu desvari que no para, rossa o bru com el seu pare, ser un nen, ser una nena?; el seu somni no en t mida, temperat, lluny dansietat, sens entrar en la identitat del que ve sols vol la vida; si ara batega al seu ventre el fill lallotja en el cor, en un tron que ala a lamor i ell hi regnar per sempre. Buscant culpable La histria de lhum s un dilema

des de que neix fins a leternitat, cada dia que passa un nou problema que mou de soca arrel la humanitat; hi ha dictadors racistes i negrers, poltics sense tica i explotadors, usurers agnics, jueus i banquers avars acumulant riqueses i tresors. La llibertat tan sols s un miratge, car que lhome en segueix encadenat al capital cruel, odis i salvatge que no permet ni accepta ligualtat; els pries sense sostre sn milions, la terra est passant misria i fam, orfes de realitats, buits de raons, qu podem oferir-ne als que vindran?

I ns temps ideal per fer memria, la raa humana ara en t maldecaps, puix la realitat s altra histria quan menys tho esperes tha tocat; el mn fent el sord sense escoltar el frags retrunyir del cataclisme, al govern republic sel va deixar a les mans de lodi i del feixisme. La societat no confi en nosaltres pensant que ignorar-nos ms valdria i nactivaren la passi dels altres al despertar-ne la hidra que dormia; avui la sang nha tenyit el planeta i la humanitat reclama responsables, pels excombatents aix s cosa feta,

72 73

podem viure en pau no som culpables!. Portbou sempre Portbou

Vila bella dins la rada en el resguard de lAlbera, ets la flor ms encisera del jard de la contrada; lluny de tu tot enyorana et portem dintre del cor i el calor del teu amor s un cant a lesperana; recordant un gran passat deus buscar nou horitz, sens temena i sense por per tornar-ne a comenar. Feli el que aqu nascut portbouenc per leternitat, ser impossible intentar oblidar que hi ha crescut; som gent de lAlt Empord, a despit dels entrebancs units com a bons germans ning ens podria aturar. Cel ser i laigua blava, referncia el mar endins Biafra i Creus sn confins del llindar de Costa Brava.

74 75

Recordant Pep Ventura

LEmpord tacoll dinfant, fou ton bressol, obrin-te lesperit i la ment la tramuntana, i foren aix la pau i lamor, ells et gronxaren, forjadors del grans compositor que dins portaves. Espurnes del caliu empordans les transformares en les notes vives i populars de la sardana; de les teves obres immortals que ara sescolten, dues sn ress vingut del cel ple de tendresa, i les quatre-centes i escaig que ens vas llegar, shan fet moltes adaptacions prou acurades; mes aix i tot elles marcaren un ritme nou al temps de donar ms alegria a les ballades; fent de la nostra bella dansa sant i senya

daquest dola i noble terra que sufana tot llanant als quatre vents el so que enyoro: Sublims El cant dels ocells i Per tu ploro.

76 77

Honorant al Patr Sant Jaume

Feli la vila que al treball honora celebrant joiosa la Festa Major, i al comps del timbal i de la tenora jornada festiva dhonor al Patr.

Com sacreix el nucli, com es manifesta sortint de larmari el vestit millor, que si en venen de fora vegin s aquesta diada de gresca i de germanor.

Els temps sn difcils i la vida dura, aix ens maltracta sense compassi, mes quan arriba lhora que la gent espera per oblidar penes, per viure illusi; enganxant-se a la vida,

valgui redundncia, viurem desperana la FESTA MAJOR!.

78 79

Els drets humans

El sol desperta del son sortint-ne per orient, en silenci ens va dient al fer-lo s per tothom; i la terra que agemolida per la foscor de la nit, a laire llena son crit de llibertat sense mida; larc iris ple de color el raig de llum unifica, i a la humanitat indica vulgui admetren la ra; que si lhome fou creat de Du a la seva imatge, oblidem-ne lesclavatge proclamant-ne la igualtat; sent-ne aix la veritat caldr viure com germans i siguin els Drets Humans de llei per la societat.

Locelleta de la ploma blanca

Com recordo els saltirons daquella ocelleta maca, passejant pel meu carrer la seva plometa blanca; quin goig sento dintre el pit al pensar que mestimava, que saltava als meus genolls, que en les meves mans menjava; qui li digu que el meu cor obert a lamor nestava?, fou linstint de protecci o s que Du laconsellava. Ocella dels meus amors en la punta de tes ales, la illusi dun son perdut a linfinit temportares; no tornars ja mai ms a gaudir-ne de moixaines, per dins lentranya present, acompanyes mes nits llargues.

80 81

La tramuntana

Com estendard alat sobre valls i muntanyes estn son glid bra la tramuntana i penetra en els pits amb fora tanta, que inflama lesperit i tempera lnima. Vent de la meva terra orgulls bufa i fes sentir a ton pas ta fria brava purificant lambient daquesta ptria aimada, allunyant-ne aquell que ni la pau ni lamor sent dins lentranya. Tu ets un sospir de Du, tu salenada, que tu ets ms que un vent, ets la tramuntana.

Al meu Ganxitu

Al meu gat El cor sagna i la ment delira, lesperit sofega en el dolor infinit, la ra allucina i commou lentranya la prdua irreparable dun amic. Te nhas anat, ploro tabsncia i magemoleix el dol, ens estimvem tu b ho sabies, ai petit meu!, mhas deixat sol. No tinguis por de les tenebres jo estic amb tu vetllant ton son i el nostre amor en ser el vincle que ens tindr units malgrat la mort.

82 83

El bosc

En perfuma laire lal del bosc el sospir profund, pulm que oxigena al mn que lembelleix i el sost; el verd es perd fins al cel i com destret denyorana s lesparpell desperana de la humanitat lanhel; lhome que no t mesura no ha respectat lambient, ai dell si s tan innocent i la destrucci no atura. El pi, el roure i el faig, lalzina i altres simil veuen les aiges dabril i acaben florint en maig; la tundra com un verger de fauna i flors farcida, plena de llum i de vida sensenyoreix del terrer; quan surt la lluna i el sol ja nha finit llur carrera, vola al niu la cadernera i en refila el rossinyol; aix que lalba satansa tot un mn que dorm all

sen comena a rebullir per a buscar la pitana i s la vida que batega en mig de branca i fullatge, tan sols linstint salvatge de lHomo sapiens lofega. El bosc sent la deixadesa duna societat indolent i en va morint lentament per laband i la tristesa; ja que empenyats en fer mal passant-ne daquest llegat, prompte en tindrem acabat des de larbre a lanimal.

84 85

Emigrant

Ai Empord fins a la vista, adu-siau hi haur tornada la vida seria massa trista tan lluny de la contrada; deixar eixa terra estimada a on veis la llum primera, petjar-la una altra vegada no tindr ms gran quimera; mes no en fra molt adient el romandren al teu recer i fa falta ser prou valent per abandonar-ne el terrer; s la cosa aix destranya complicant fets i ocasions, laparena igual tenganya tamb i a desgrat de raons; tornar amb el cap ben alt quan la pau sigui dauxili al seny, desig prou cabal per compensar el meu exili; que no sesmerci lesperit i el cor que bati orgulls, no han de quedar a loblit lEmpord i els meus amors.

Apocalipsi

Els genets apocalptics desbocats sobre la terra, la fam, la mort i la guerra, la pesta amb cavalls atpics assolen la humanitat, deixant a son pas miserable una nafra incontrolable de dolor i necessitat, dodi, enveja i venjana prenyats de passi malsana, escria, deixalla humana, virus podrit, fal i llana. Qu el mn ens queda petit, no cap lloc a lesperana tan escs, tot s mancana i res t valor o sentit; lhome de cop ha embogit perdent-ne la fe i el seny, la seva alienaci lempeny a la destrucci i a loblit, si lhomo sapiens indolent en lloc damor fa la guerra, qu en pot esperar la Terra? sols que acabi malament!.

86 87

Racisme?

Surt el sol i ja lalbada s com un crit de llibertat, aven de pau i esperana, de germanor i digualtat; lastre no entn de races, trencant la nit dun malson en fa evident aquella dita: quan surt, surt per tothom; qui sesfora desmentir-ho, qui acceptar-ho no ho vol, perqu negar-ne levidncia si per a tots surt el sol? Si la natura aix ens feu, tan sols la pell embarassa, si per dintre en som igual perqu dir una altra raa?; a les cinc parts del planeta ning sentn ni sacomoda, per causa de tant desordre la immigraci est a la moda; i daquesta disbauxa humana dels que venen o sen van, uns pocs viuran en la glria i daltres mai lassoliran. Qu li passa a limmigrant per viuren sense illusi?,

s que el rebutja lambient, o es nega a la integraci?.

88 89

La nostra Festa Major

Si la vila es renova constantment les illusions sn noves cada dia, la Festa est aqu, qui ho diria, benvinguda, el poble est content. Passen els anys aix no s un dilema, el goig de viure i fruir b, s adient, ignorant-ne el passat tot s present el temps no existeix no hi ha problema; el que compta avui s alegrar la vida, saludem-ne el retorn de nostra festa i els batecs del cor siguin lorquestra per a gaudir-la amb seny i sense mida. No cal vila de Portbou posar-te guapa per a nostres ulls nets la primera; per mantingues-te acollidora i riallera perqu els visitants et trobin maca; que si la Festa Major tamb es renova, que el festeig denguany ens enamori, no deixis no, que lesperana es mori, Portbou s locasi posat a prova.

Herois o fantasmes

Passa lhome i passa el temps i aquells fets que fan histria, sesmercen fortuna i glria sens soroll i en pocs moments; de gestes que sang marcaren el mn vol ignorar-ne el motiu no deixant-ne un record viu tal com si mai es consumaren; ai! feble de la ment humana, doncs dem s un lluny ahir que no es tornar a repetir per ms que el cor tho demana,; com un tret ve a la memria trist i sagnant trenta-sis, segur que el mateix fou lavs per mesurar nostra eufria; mes per ofegar-ne aquell dest tots els mals es conjuntaren i les nostres forces fallaren just, a la meitat del cam. Avui que perdura en els anys ja, la fe de nostres raons, sn dels joves les opinions fugint-ne de dols i danys; oh! pobre de tu idealista que tens el cor i el pensament

90 91

tan sencer i s conseqent que siguis valent i optimista; mes darrera tot s mentida, passa el que ve, per oblidar; i es fa intil de preguntar si en resta un heroi en vida. Guerra, misria i traici?, bon home de qu em parleu, guardeu-vos la vostra creu que ja ha passat la process; i a desgrat dels entusiasmes comprovant-ne el resultat, quantes voltes mhe preguntat: frem herois o fantasmes.

Als nostres avis estimats

Arrels tangents de la nostra existncia, saba generosa de les sagues presents, baluards estoics duna llarga travessa curullada de promeses i danhels.

Dun amor infinit desgranat dia a dia gronxant-ne als fills, nts i besnts, en un clmax dafecte i de tendresa lluu amb orgull els platejats cabells.

Cap obligaci sols la salut condiciona el poder fruir-ne de pau i llibertat, i de la societat i les seves fallcies? aix s quelcom que cal deixar a part.

Mes malgrat tot la vida en continua oferint entre moixaina, bes i flors, espines que clavant-se dins de lnima refermen intensament els vells amors.

Avis volguts com si fra un miratge sigui la vostra vida imatge permanent, i que en el decurs atrafegat dels dies el record del vostre amor el faci etern.

92 93

Melangia

Laigua batent els cristalls, el vent fa cruixir la fusta, la llum lentament sen va deixant pas a la penombra; lenyor copsa lesperit fent la vesprada ms trista i el pobre cor sencongeix de nostlgia i de fatiga. Lespai com un negre tul la terra en cobreix entera, arrencant del blau-gris mar als cimalls de les Alberes; el cap es posa a pensar reculant molts anys enrere, de quan jo era un infant i de ma joventut primera, de quan vaig trobar lamor i desprs de son absncia, del que sc actualment un cos amb lnima en pena. Mentres la pluja va caient esborrallant cristalleres, ma vida va desfilant tot darrera la finestra; amb els ulls humitejats, el rostre blanc com la cera

sento el consol del record amanyagant ma fallera.

94 95

Portbou

La lluna vetlla gelosa el teu son durant la nit i besa suau la rada al peu de la serralada que nencabira el teu llit. Al despertar, a trenc dalba plena de llum i color, hi ha a la platja varada una ona enamorada que es rendeix al teu amor. Dalt els cimalls de lAlbera, el mar sestn als teus peus; tens el candor duna rosa

que engalana ufanosa els llindars del Cap de Creus.

96 97

LEmpord plora

A Maria ngels Anglada

La claror de lAlbera sha difs, loreig del Nostre Mar perd la calma i els brams de tramuntana esmortets han dit adu a lngels Anglada. Qui et cantar bell Empord, amb tant damor si de la lira el so ns veu trencada, i que el celatge altra hora ple de llum, avui negre fons lhi fa mortalla.

Kosovo

Kosovo s la referncia duna societat perversa, que destrueix i dispersa la pau i la convivncia; i amarrant deixa manera al paria al jou criminal del seu carro el capital, mancat de llei i frontera. Kosovo no ser el final, la massacre est servida que pot importar una vida a aquest mn cruel i banal; els governs han acceptat vendre armes i municions, que aix produeix milions per les arques de lEstat. Tot aquell que se condola de la tragdia kosovar, jo els voldria preguntar si van plorar lespanyola; daqu sexiliaren infants i famlies cap altra terra i aqu no acab la guerra fins aprs de quaranta anys. Amb la poltica que immola aquest genocidi tan gran,

98 99

que nespera salvar lOTAN daquest pas que tremola; als homes al poder renovo un prec senzill i punyent: no deixeu que es mati gent com fou a Espanya i Kosovo!

100 101

El II Millenni

Fa cinc mil milions danys que va formar-se la Terra, i per ser-ne una desferra el mateix contant denguany; Selene i el Cosmos sencer ens contempla entre celatge, per la distncia salvatge qu ms daltra poden fer? DOS MIL: Farcit desperana en trobar lhome en resum un millenni ple de llum o pel contrari amb mancana; ns un joc de vida o mort, no ens va massa b la cosa, les guerres sempre fan nosa i els poders no van dacord. Lhum que mai tingu espera buscant les grans solucions, es pass en mils docasions maltractant la nostra esfera; si per una ra tan natural el planeta sens deteriora, lunivers renega i en plora per tot all que el fa mal. Que si per la fsica llei tot va anant pel cam idoni,

ai! els istops del plutoni podrien acabar-ne amb ell; perduts en el sideral espai si lafer sels hi embolica, pot sser savanci una mica i al final ser-ne desglai. Celebrem-ne ara si us plau lajornament daquest dia, i festegem-ne amb alegria comenci el millenni en pau.

102 103

Al Clap

El Mirador del Penya-segat

El cel, el mar i la tramuntana, per lhoritz el Cap de Creus; just darrera, els somnis meus de lEmpord i la sardana. La mediterrnia tinc al peu, linfinit del cel sobre la testa; ets una immensa finestra, oberta del tot i arreu. Vinc per oblidar, no mescau la misria de la terra; odi, venjana i la guerra, jo pujo a buscar la pau. Acull amb amor si

et plau, damic la meva presncia; que no et dolgui en essncia, que fer-ne el b mai fa mal. Un dia qualsevol ai el dest!, ja no podr fruir tanta bellesa; no per avorriment ni per peresa, que en el mn tot t una f. El sender perfumat de roman, per on solia passar tantes vegades; guardi el solc de les petjades, que hi vaig deixar fent cam.

104 105

Cent cinquanta anys de la Tenora

Testimo terra catalana i sacreix el meu anhel, si sota la capa del cel veig puntejar la sardana. Aplec-trobada de germanor de la contrada que enyora, i en conhorta la tenora, del seu passat esplendor. Alant els braos ben alt buscant All lesperana, poder-ne ballar la dansa per tot lmbit celestial. 150 anys i ja fra lhora denaltir-ne linstrument, ell el t sempre present Mestre Pep i per tu plora. LLigat amor i record alhora al feu de nissaga tan ufana, seria el vent de tramuntana ress del cant de la tenora.

La vinya de lavi Coll

Aquell PORT-BO que es perd en la memria, prou en fra bo tornar-lo a recordar; que sen fou en el silenci de la histria amb els portbuencs que ja no han de tornar. Els vells records de somnis sense fronteres, de pescadors al paire al remor de les ones; de solanes de assolellades vinyes i de verdes oliveres del bosc baix i erm i de les hortes bones. Com el verger dun solitari oasi el paratge, la vinya ufanosa que plantara lavi Coll; en sobreviu estoica al temps com un miratge, passant-ne del llevant i del nord foll. I madurant al sol els fruits daquest prestigi,

106 107

penjats indolents, dormits, en cada tria, aquest vinyar avui tan sol, s lltim vestigi daquell PORT-BO que es perd en la memria.

Notes

Aquest poema, La vinya de l avi Coll, s el darrer dels seixanta-quatre que va reunir el nostre avi en l Antologia potica que va fer (crec) a comanda de la Biblioteca Municipal de Portbou, l any 2000. Recordo com em va parlar tot cofoi de l encrrec i com anys desprs em confi l original, escrit amb la seva atrotinada Olivetti verda i sempre en quartilles, com si ja fossin fulls de llibre mancats noms de la coberta, apunt de enquadernar.

La idea que mou aquest web s senzilla. Penjar, poc a poc, en forma dentrades de bloc, les poesies que va escriure en Sim i aix anar digitalitzant la seva obra per a conservar-la, donar-la a conixer i compartir-la amb el major nmero de gent possible. A mida que completem els llibres els anirem pujant en diferents formats (.pdf, .doc, etc... ) perqu tothom que ho vulgui sels pugui descarregar per imprimir o b per llegir des del seu ordinador o daltres ginys digitals. Aviat obrirem, doncs, una nova secci on trobareu aquesta Antologia Potica a la vostra disposici.

Desitgem que gaudiu tant com nosaltres de la poesia del nostre avi. Grcies per seguir-nos!

La nostra dansaPer a la tercera edatEl fredCorachan 509El que jo et diriaLa nevadaEl cecLa meva parlaCarroigAl nostre BibiuPel teu amorLaplecPauTerra mevaTerra mevaA la vila de LlanPirniaAl mestre...No the oblidat...Qu en penses?NostlgiaLa nostra SardanaAl meu ventTarda dhivernLa nit de Sant JoanLa primaveraLestiuLa tardorLhivernLa planura EmpordanesaQu ens passa Portbou?La Costa BravaLEmpord i la MugaMar Nostre - Mar MeuLempordansPel teu recordCant a PortbouEls anys que passenLa llarEl niuPortbou: El meu pobleLa marePortbou sempre PortbouRecordant Pep VenturaHonorant al Patr Sant JaumeEls drets humansLocelleta de la ploma blancaLa tramuntanaAl meu GanxituEl boscEmigrantApocalipsiRacisme?La nostra Festa MajorHerois o fantasmesAls nostres avis estimatsMelangiaPortbouLEmpord ploraKosovoEl II MillenniAl ClapCent cinquanta anys de la TenoraLa vinya de lavi Collnotes