El saló de sessions en dia d'animació

—Veig que aquest Parlament es va arreglan4

Any IV. Núm. 175 • Barcelona, dijous, 9 de Juny de 1932

Esfafuf!Qui gemega ja ha rebut !

Preu : 30 cèntims. Pelaí, 62. Telèton 15300. i Subscripció : 3`50 pessetes frimesíre

construir-se ella mateixa. Que fugís del'aiguamoll tirànic i engolidor de la sim-patia i emprengués amb decisió el camí dela sinceritat i de la claredat austeramentdemocràtiques. Fins al final del debat dela totalitat de l'Estatut de Catalunya, nos'ha pogut dir que hi havia una orientacióparlamentària dintre la República.

I, com a catalans i com a republicans,ens és un doble conhort que l'assolimentd'aquesta etapa coincideixi amb la discussióde l'Estatut de Catalunya, moment calculatper tots els enemics del règim, com aquell

EI proppassat divendres, en acabar-se dediscutir 1 a totalitat de l'Estatut, la Cambrahavia aconseguit encara un altre objecte,d'una cabdal importància : delimitar elscamps de les forçes que la integren i, Porprimera vegada, vèure's constituïda en ma-jories i minories. Un procés ràpid de cris-tallització, iniciat amb l'actuació d'AmadeuHurtado, que .amb paraula vibrant i contun-klent, obligà cadascú a pendre posicionsclares i definitives.

Amadeu Hurtado, que té més aviat famade suau i de subtil, sorprengué a més

d'un per l'emergia i ]a franquesa sobtadade la seva craula. Però és que hi hacasos — i aleshores n'era un — que ladiplomàcia, paradoxalment, demana la sin-ceritat i Q'energia uColpiu una campanaamb un guant — digué Napoleó — i roman-4,- ^ t, } , . i voleu ' saber de quien rrrtai:té la veu, cal picar fort, amb un martell.»I, certament, calia saber de quin metallera la campana.

Es clar que a malta gent que voldria veu-re solucionats gels problemes plaantejats, peròque no tenen una confiança absolpta en laRepública, això els va preocupar una mica.Però si hi ha confiança en -el règim i en elParlament, els discursos d'Amadeu Hurtado

•i Manuel Azaña han de considerar-se coma beneficiosos. Efectivament, des d'aleshorescada dia s'ha fet més clar al voltant del'Estatut. I les coses ja •s'han fixat, desprésde la rectificació de Lerroux i la darrera un-tervenció del President del Consell.

Passem balanç : ara ja sabem :ir iQue el Govenn compta amb una

majoria.z.n Que s'ha congriat, enfront, una opo-

sició.3.r Que mentre ol Govern es vegi assistit

per una majoria, té dret a creure's repre-sentat de ]'opinió del país.

4.t Que, en aquest cas, es troba ambautoritat moral suficient per fer imperarel seu criteri, sense que li calgui cap una-nimitat, la qual seria en detriment de lasolució, a u4ls del Govern, adequada.

5.é Que, posat cas que l'oposició arros-segués la majoria, automàticament hauriad'assumir la responsabilitat del Poder, iaquest Poder hauria de plantejar i solucio-nar el plet català.

Aquestes conclusions tenen una impor-tància màxima, perquè, d'ençà de la pro-dlamació de la República, és la primeravegada que el Govern reclama la respon

-sabilitat plena dels seus actes. Fins ara,per una indecisió explicable en períodesconstituents, la Cambra havia deixat en laindeterminació la distribució funcional dela seva autoritat. No hi havia, pròpiamenta dir, mecanisme parlamentari.

I, en rigor, això, que semblava un béfi probablement, en .alguna circumstànciaho fou), a la llarga era un mal, i un malgreu, perquè capgirava totes les nocions es-sencials de la democràcia parlamentària.Car, de fet, sempre que un Govern, encomptes de basar-se damunt 1a seva ma-joria, recapta el bon voler de tots, esdevéfatalment presoner de l'oposició — és a dirde la minoria. Llavors, aquesta, amb l'aiça-prem de la seva col.l aboració condicional,es troba en la situació massa avantatjosad'imposar les solucions que li semblen mi-llors, sense pendre a càrrec la responsabi-litat d'actes, que, en definitiva, són de laseva procedencia. Es crea, doncs, automà-ticament, una oligarquia boirosa, amb fa-cultats d'entrebancar i desviar a cada pasla resolució dels problemes nacionals.

1 no és pas això el paper que, dios unsistema democràtic, cap a l'oposició. L'opo-sició es limita, mitjançámt debats clars idefinits, a coflaborar a 1'esclariment i es-mema dels projectes governamentals ; im-pedeix que dI Govern perdi la consciènciadels seus actes ; l'obliga a la reflexió i ala lógica. Si l'oposició no existís, hi hauriaperill que per auto-suggestió la nau de I'Es-tat, sense adonar-se'n, seguts una falsaruta. A '.a inversa, si l'oposició s'entorto-lliga amb les forces majoritàries, hi harisc de no entendre's i de naufragar dins.l'eclecticisme i la incoherència ; la voluntatnacional resulta escamotejada.

Totes aquestes raons proven a bastamentque ja era hora que la Cambra sortís delperíode efusiu, sentimental, unanimista, i'entrés dins el constructiu, començant per

Els DijousBlanca

Necessitats d'ona gran ciutatPotser els barcelonins no estem allò que

se'n diu del tot convençuts que Barcelona ésuna gran ciutat. Passi del milió d'habitants,té un port que temps Cnrera era d'un granmoviment, importa tant i exhorta tant, téautomòbils, tramvies, i autòmnibus, té me-tros que fan un curt recorregut, té una collade corrals que reben i'? nom de sales d'es-pectacles, te algunes sales d'espectacles queno són corrals, té parcs d'atraccions, clubsi camps d'esport, parcs i jardins, collec-ció zoològica,algun 'procés senSacional detant en tant... res, tot el que fa una granciutat als ulls dels que miden la civilitzaciód'una ciutat únicament pel confort materiali les facilitats que pot donar al desvagat, in-dígena o foraster, per divertir-se segons lacapacitat econòmica d8 què pugui fruir.

Tot això ens ho sabem de memòria — noen cal das gaire — i ho servim al foraster,tant si el veiem disposat a l'admiració, comsi el veiem una mica retratan. En el pri-roer cas, per augmentar-la-hi ; en el segon,per forçar-la-hi.

Però, en el fons del fons, trobem a faltarsempre alguna de les coses que fan mésgran ciutat i procurem que no surti a laconversa per tal de no quedar, com a bar-celonins, massa malament.

No serem pas nosaltres qui blasmarem lescondicions materials que fan agradable — oalmenys suportable — l'estada en un lloc.Les creiem necessàries; ja que si la civilit-zació no consisteix precisament en l'aiguacorrent, l'aigua- corrent ajuda molt a la civi-lització ; si més no, n'és una de les condi-cions que no es pot deixar de banda.

Però al costat de les condicions d'ordrematerial i conf ortable' am b les quals cal quecompti tota ciutat europea, n'hi ha unacolla d'altres que també són indispensables.Cal que en una ciutat . que s'estimi hi hagillibreries ben assortides; antiquaris que nosiguin drapaires, conferències que no repre-sentin l'esplai d'un senyor, concerts que norevelin glòries locals, colleccionistes d'art queno siguin mers maniàtics.

Cal que hi hagi les anomenades i moltesmés manifestacions esjiirituals, i que aques-tes no visquin d'una manera vergonyant iescarransida, de da més a la bona voluntatque no has a l'in eal que el públic senti

.iree^.efes. ^.. _ _ . _a ,,.

Entre aquestes manifestacions cal comptarles literàries i les artístiques. Per tal d'ésseruna ciutat civilitzada, cal que les editorialsno portin una vida mísera i hagin d'apel.lara un pretès patriotisme per anar fent laviu-viu. Cal que els artistes puguin viuredecorosament del producte de llur art, i nopas de miracle.

Cal sobretot que manifestacions de la menade la Diada del Llibre i de la Fira del Di-buix, posem per exemple, no tinguin el ca-ràcter d'una cosa excepcional i baladrera,sinó que una mica tot l'any sigui, una micaper tothom, un dia del llibre i una setmanadel dibuix. Res no ens entristiria tant comconstatar que aquesta setmana s'haguessinvenut, a la Fira del Dibuix, molts cente-nars de dibuixos, o que la Diada del Llibres'haguessin girat moltes mils pessetes, si laresta de l'any no es vengués gairebé ni unllibre ni un dibuix.

Però, per sort, no podem ésser tan pes-simistes. Volem creure que, tant l'una cosacom l'altra, no hauran estat una festa senseconseqüències. Volem creure que, per parlarde la més recent, la Fira del Dibuix hauràrevelat a molts un món de fruïcions fins arainèdites i que haurà contribuït a desvetllaraficions, si no de colleccionista en gran,d'amant de les obres d'art assequibles, amolts que encara no s'havien adonat del mónde plaers que podien trobar en un acte tansimple, tan poc onerós, tan fàcil, com ad-quirir un dibuix a la Fira, o com adquirirun llibre, actes que proporcionen una delec-tança que no s'acaba mai. — N.

Fotografíes compromefedores

El Día Gráfico de diumenge passat .pu-blicava unes fotografies de la inauguracióextraoficial del flamant «Club Republicano)),del Passeig de Gràcia, que com tothom sappretén crear una tradició aristocràtico-radi-cal (?).

L'acte, que fou presidit pel senyor Pichi Pon, es celebrà en honor de les Juntes di-rectives i representacions de des entits radi-cals de Barcelona, 1 feia goig de veure en]es fotografies els clàssics ti pus que creà

Alcalde nou; vidres netsJa sabeu que quan el senyor Casanoves

va fer d'alcalde durant les vacances del se-nyor Aguadé, no va parar un sol dia. Re-vista de bombers, de guàrdies urbans, visitesals hospitals, etc.

E2 cas és que en una escola que depónde ]'Ajuntament, feia una pila d'anys queno s'havien netejat els vidres, que semblavenglaçats de tanta brutícia. I bé, a1 tercer diaque el senyor Casanoves feia visites, aquellsvidres van ésser netejats amb gran pressa.Algú va manifestar la seva estranyesa, i livan respondre

—Oh, s eurà, convé que tot estigui bennet, sap? No fos cas que se'ns presentésde sobte l'alcalde i...

Per raons d'higiene, tróbem que no estariamalament que cada mes fos alcalde quinzedies el senyor Casanoves. I diem nomésquinze dies i no sempre, ,perquè si en fosen propietat potser no faria tantes visites illavors no hi„ guanyaríem res.

Geno de presfigi

Els ciutadans de bona fe — sempre n'hiha esperen que quan serà l'hora de leseleccions per a constituir el Parlament Ca-talà, 1'IEsquerra farà les seves candidaturesamb una mica més de compte del que hiha posat fins ara.

Aquesta vegada, els ciutadans de bonafe no vam errats. Hi ha, en efecte, per partde l'Esquerra, aquest propòsit. I com queper mostra, diuen, n'lii 'ha prou amb unbotó, ací en teniu un

-H ePaquiton Madrid serà candidat del'Esquerra.

Davant d'això, és qüestió de tancar elsulls i esperar els altres noms. Aquest, totsol, és un símptoma esperançador.

Qui ho ha dio?No mancarà qui sortirà al pas d'aquesta

nova sensacional i dirà que estem mal in-formats o que ens precipitem.

Si ,passa això, nosaltres ens rentem lesmans. 'El ma] informat o el que es preci-pita és, en tot cas, el qui fa córrer la notí-cia. Que com ja deveu suposar és el mateixePaquito» .Madrid.

L'equívoc dels carfellsEn Canves és un xicot d'embranzida.

Fira del Dibuix? Doncs ja e1 teniu, sensepreocupacions socials de cap mena, plantantper les cantonadas i les parets els cartells

L'Aymamf, durant el sopar d'homenatgea Valentí Castanys, s'encarregà de mante-nir, més o menys abrandat, el caliu de l'ora

-tòria popular,—Té la paraula el campió de boxa senyor

Ignasi Ara !—anuncià de sobte l'Aymamí,convençut de l'oportunitat de la seva des-coberta.EI campió europeu va aixecar-se, evident- .

ment sorprès que fos a ell a qui anés adre-çada la petició, i es limità a fer un silencique el mateix Lerroux li hauria envejat.

E1 propi Aymamí trobà una sortida opor-tana per a salvar la compromesa situació

—Senyors, el boxador Ara ha quedat K. O.

Tornar la pílofaEn aquest homenatge no mancà qui de-

manés a Josep Samitier de dir uns quantsmots a propòsit de l'obra de Castanys, pero-el capità del F. C. Barcelona se n'excusàdiscretament allegant que el jugador Arocha,present a l'acte, ja abans d'entrar al saló defestes de l'Hotel Orient, li havia exposat elseu desig de parlar en nom de l'equip blau.grana.

--De mainera, senyors—acabà Samitier—,que el meu company Arocha té la paraula.

L'Arocha va aixecar-se, somrigué i moltsolemne va deixar anar aquesta frase afor-tunada—Es uno de tantos pases que ene hace Sa-

mitier y que yo no recojo.^En Sami va ésser l'ánic que no va som-

riure.

Adn nisfració de l'ànimaAssaig del ballarí Magrinyà, acompanyat

al piano per Juli Pons. S'havia convingut decomençar a les onze, però el pianista nocompareix fins a les dotze. I el pitjor ésque no es fixa gens en el que toca ni comho toca.

—Pero, Pons, què us passa avui? Noveieu que així no podem fer res?

—Per fer música — respon Juli Pons —,cal posar-hi ánima, sabeu? I si me la gastoen els assaigs, no me'n quedará pel dia dela representació.

Correspondència unilateralNo acostumem a ficar-nos massa en e1

que no ens pertoca, i per tant no ens im-miscuirem en les relacions econòmiques en-tre un determinat diari de Barcelona i unseu collabor.ador.

Unicament direm que aquest trobà undia un amic d'infantesa

—Escrius a tal diari, oi? — li preguntà.—,Sí, hi escric... però no em contesten —

respongué el collaborador.

Som o no som?

La Humanitat publicava 1'a!tre dia enuna de les seves seccions habituals el se-güent comentani:

Ahir, en un diari de la nit, vàrem veureuna foto de Marcel.lí Domingo.—Per certque avui és el seu sant. Que passi un feliçdia del seu sant, senyor Marcellí!-La fotoés presa a Santander.» Etc., etc.

L'incís va fer enrogir de. vergonya elslectors laics del diari de l'Esquerra. Parlarde sants i celebrar-los i tot és una cosaque no diu gaire a favor del Qaïcisme,certament.

Caldes, la immortalAprofitant l'estada entre nosaltres del doc-

tor Heller, catedràtic argentí que s'ocupade qüestions agrícoles, el senyor Farreras iDuran, secretari a la Generalitat del Con-seller d'Agricultura, se l'endugué a visitar lafamosíssima Granja de Caldes de Montbui.'

Formava també part de l'expediçió elnostre amic Joan Alavedra, secretari delPresident, i com que té molt bona amistatamb l'escultor Manolo, que viu a Caldes,decidí anar-lo a veure, junt amb el doctorHeller i el senyor Farreras. ; ;•

Fetes les presentacions del cas, En Ma-nolo, adreçant-se al doctor Heller, li pee-'guntà :

—¿Qué? ¿Meten todavía mucho ruidoaquellos volcanes de su tierra?

—i Ya lo creo ! — respongué l'argentí —.Ultimamente, por poco llegan a Europa lascenizas del Descabezado.

En Manolo expressà amb una ganyotaels seus dubtes, i saltà tot seguit

—Mire usted: a Europa, quizà sí; però,aquí, a Caldas... p..... !

LA DISCUSSIÓ DE L'ESTATUT

Democràcia parlamentària

que, fatalment, havia de desllorigar tot elnostre mecanisme parlamentari i senyalarel començament de l'acabament de la nos-tra República.

Ben al contrari : no és pas defugint elsproblemes bàsics que es consoliden els rè-giina 1 es'fo5ii,,gtit 7"oÏb pobl Ll `uo'vd'rdiála peresa mental, la sòrdida mafia voluntat,no podrien donar uns fruits tan profitosos.Ni tampoc la República no podia seguiren aquest cas la tradició monàrquica. Esal voltant d'aquests problemes que es posaa prova 1a capacitat i el tremp moral delspolítics. Aquesta llanternada de claror deldebat estatutari ha descobert la fesomia demolts personatges; els uns m'han sprtktamb bé; d'altres han mostrat llurs feblesmisèries. Tot plegat s'ha ordenat i s'haposat en marxa. Cada dia, d'ara endavant,marcarà un pas. Passos laboriosos, lents;terreny guanyat pam a pam. Però ;passosendavant, terreny conquistat per a la Re-pública.

Tenim un Govenn, una majoria, una opo-sició. Més enllà, no res ; i encara mésenllà, el país de les ombres ; estels ambcua metafísica, fosforesoent boira cósmica .Satèllits jurídics, freds i gravitant en tonnd'una paraula. Animés en pena, carregadesde gemecs i de cadenes, oblidant avui elque havien dit fa uns quants anys, quaneren en vida. I algun que altre demagog,massa amic de la trencadissa per als con-servadors,i massa conservador per als amicsde la trencadissa. Són aquests — els derro-tats i els inadaptats amb el nou esperit re-publicà — que fan córner els rumors mésdesguitarrats .per a obstaculitzar el camí dela democràcia. No cal tèmer, però. Cata-lunya i la República ,poden mirar tranquilsóls grans problemes de l'endemà. Precisa-ment aquests problemes enforteixen cada diamés Catalunya i la República.

que l'anuncien, braç dret del Comité orga-nitzador, exemple de ciutadans i d'artistes.

Els cartells són de diversos colors. A 'EnCanyes li han tocat els vermells, i l'homese'ls ha endut potser sense Ini tan sols re-parar=ho.

Quan és al bo de la feina sent que litusten ]'espatlla amb una certa manca desuavitat. En Canyes es gira amb el pinzellde les parets a la mà... La policia!

La policia que se n porta detingut !EmCanyes perquè es pensa que plantava car

-télls comunistes.l'època ]errouxista. En un primer terme dela fotografia, veiem un apaiet amb moca- Frase d'arfisfadon al coll i uns rinxols que haurien causatl'enveja al capità Darder. Més enllà, s'hiveu la senyora Madrona repapada en unmajestuós confortable. En un altre pla, lacara radiant d'un direc tiu sense coll ni cor-bata es manifesta comprometedorament enla foto.

Ens fem càrrec de la mala estona quepassaria el senyor Pich i sort encara que vatenir la pensada de regalar formidables ha-vans, que, del contrari, et tuf tan ponderat

—Peyó, i tu per qu$ no els feies llegirels cartells als policies? T'hauries estalviatla detenció.

—No ho vam voler, home ! Prou vaigescarrassar-m'hi. Fes-te càrrec que s'havienenamorat del colorit.

L'interlocutor d'En Canyes era un pintor.Cal con finar, doncs, que almenys aquestdesagradable incident, que som els primersa lamentar, deixa una bona frase.

del caliquenyo no e1 treuen del «Club Repu-blicano» ni banyant les parets amb aigua de Recursosroses. E1 senyor Pich deu haver jurat de norepetir mai més la prova.

Miatí de diumenge primaveral. La nitpassada ha plogut, i aquest matí el cel noestà pas massa ségur. Ara no plou, peròels èarrers no són pas ben secs. I encarapassen i traspassen, amenaçadors, núvolsi més núvols per davant del sdl.

Són tres quarts d'onze. A la porta dela Monumental, davant els cartells queanuncien la magna combinació d'aquestatarda i l'estupenda del diumenge vinent, qncentenar de diletants comenten amb passióles incidències del noble arte, i fan totamena de cabales i de pronòstics a pro-

una corrida, s'ha afanyat a advertir-me queno n'està segur.

-Fa trenta cinc anys que vinc, però nom'hi he capficat mai...

Un «entès que escolta la conversa, in-tervé

-Er mínimo zon doziento ochenta.-No zerió-diu un altre-, doziento ze-

tenta.

--Ochenta, digo.-Zetenta.

-Unté qué zabe!Amb una mica més es peguen.

El sorteig dintre el barret negre

pòsit de la cursa que es edlebrari a latarda, con permiso de la autoridad y si eltiempo no lo impide.

(Entrem. D'arrera la tanca, trenta o qua-ranta interessats en les maniobres de cadamatí de diumenge que hi ha corrida. As-pirants a bandcrillers, banderillers en actiu,bamderiilers en passiu, el rejoneador, dostècnics, l'assessor, dos periodistes:..-4 els espases ?-pregunto.-Els matadors no vénen mai. Es rebai-

xarien..,AI peu d'unes columnes, dues taules ro-

dones amb mitja dotzena d'ampolletes in-divi'duads de vermut, que esperen consu-midor.-Esperem en va-in 'expliquen-parqué

mentre no surti un esp'.èndid i convidi...

Les onze.Ha arribat el delegat del governador, que

a la tarda presidirá la festa. Ja hi somtots? Doncs ja podem començar.

I la comitiva es posa en marxa cap elscorrals. Tres braus en aquest, tres en l'al-tre, tres en el de més enllà... Els convidatsvan d'un costat a l'altre pels estrets cor-redors que porten dels corrals als chiqueros.

A tres metres damunt el nivell de terra,natura;ment, perquè a baix, als dominisdels que •estan en capella, només hi ha cinchomes : els tres banderillers, el mayoral iun mosso de la plaça.

-Bonita estampa-diu una veu darrerameu.

-Preziozo.I mentrestant, el mayoral i els banderi-

Ilers van d'un corral a l'altre, es consultenells amb ells i discuteixen amb un acalorament impropi de gla fredor del día.

Entre sempre, he vist escassament mitjadotzena de corridas. Per tant, no hientencres. Això fa que m'hagi de documentar, ique ,pregunti

-Tots els braus són bons?-Si fan el pes, i no tenor cap defecte

físic, sí.-:I on els pesen?-Abans els pesaven un cop morts. Ara

els pesen em desembarcar-los.-I el pes mínim, quin és?-Quatre cents cinquanta quilos, em sem-

bla.La veritat, m'han semblat molts quilos.

El meu i}lustrador, un abonat que fa trentacinc anys-35 anys!! -que no es perd ni

Pregunto:-Aquell d'alllà baix esta bk de banyes?--Potser una mica massa obertes...-I de potes?-+Les de davant cm penso que són massa

curtes.- Sembla un bou...-A la millar, tot plegat surt una man-

sa-da.-CÚlleze uzté, buen hombre-intervé no-

vament 1'aentés,,--. Llzté no entiende detoro !...

-No gens.-Por naa dar mundo zargo yo con en

bicho eze...lbrno a insistir-Els toreros guanyen molts diners?-Avui Barrera cobrara deu mil pessetes.--I Fuentes Bejarano?-Aquest, segurament, dues mil cinc cen-

te s o tres mill.-I las cuadrillas?-La d'En Barrera potser li vindrà a

costar unes mil o mil cinc cantes pas-setas.

Des del darrera els burladeros del carral,els banderillers vam _ examinant els braus.La feina és llarga. Convé conèixer-los bé,parqué abans de sortejar-los els han d'a-parellar, i no és pas qüestió que a un es-pasa li toquin els dos més bons i a u:naltre els més dolents.

Quan ja els sembla que se'ls han benmirat i remirat, quan els han fet córrer acops de roc, i s'hi hain acostat tot el quela natural prudència aconsella, 'el represen-tant de l'empresa, el mayoral de la rama-deria i els tres banderïllers f,an juntaCAquest amb aquell, el número tal amb elnúmero ta! altre...

I aleshores ve la part més importantel sorteig. E,n tres papers de fumar-hand'ésser precisament de fumar, parqué si noqui sap 'les desgràcies que podrien passar-s'hi apunten eles tres parelles. IEs cargolendls papers, as fiquen dintre un barret negre-precisament negre-d'aquests que duenels andalusos, es tapa amb una gorra-precisament una gorra-, es sacseja bensacsejat, com si es tractés de fer un cock-tail, i cadascú es fa 'la sort del respectiumatador •i la pròpia. S'aixeca una miquetala gorra-,precisament només una miqueta,-s'hi fica la mà, i ja esta.

Sempre-naturalment-n'hi ha d'haverun o altre que se n'ha d'endur la pitjorparella.

-Mardita la zuerte perra...

de ricí. Ja sap segur que a la tarda nohaurà de sortir.

Aquest diumenge que he anat a la plaça,hi haurà rejoneadores, els .portuguesos Si-mao da Veiga, pare i fill. I a un dels seustres toros li posaran banderilles des de daltdel cavall. Això fa que l'hagin d'embolar.

Un caixó ad hoc al ruedo, empotrat ala porta dels toriles. La bestiola s'hi ha deficar per força, parqué el burxen per totesbandas i no el deixen anar enlloc més.Quan ja está encaixonat, li fan treure unabanya per una finestreta laterali, i desprésde lligar-l'hi ben bé, perquè no es puguibellugar, li collen una bola de metall.

Això en poques paraules està explicat,però costa molt més de fer que no pas dedir. El brau que hem vist embolar teniatina força extraorclinària, i no es deixavadominar de cap de les maneres. El Pepe-un home vell, tremolós, que dóna 'la im-pressió que ja no està para esos trotes-hapatit quart i .ajuda des del damunt delcaixó per passar-li el llaç escorredor al vol-tant de la banya. I després, eren vuit ho-mes aguantant la corda i no podien. Labestiola donava uns cops de cap imposants,i una vegada que s'ha sentit com cl caixóes començava d'esberlar, hi ha hagut unesgrans corredisses a saltar la barrera, i niels que érem dalt de lá meseta de lostoriles, no les 'teníem tetes.

-,Això és un toro! -m'ha dit en sortirde la plaça l'abonat que fa trenta cinc anysque n'és.

-I els altres qué li sembla? Són grossos,veritat?

-A la tarda, quan els vegis córrer, jam'ho sabràs dir.

+*s•

A l'hora de dinar ha caigut un bon xàfec,però he anat a la corrida. Feia més aviatfred que no pas calor.

L'embolat que prometia tant, ha resultatun anyellet amb banyes. Es veu que s'hoha gastat tot el matí.

I els altres? Jo els trobava grossos, iels aficionats s'han fet uns grams tips dexiular perquè els hi han semblat .petits.1 de més a més, mansois.

Els espases estaven d'allò més apàtics.---¿Dónde dejaste olvidada la vergüenza,

Luis?^L'.alludit s'ha agenollat davant el brau.-,Que le pides perdón por no saberlo

torear?

I d1 brau, en anar a envestir, rellisca iqueda agenollat davant el matador.-Ves, pata que veas que él también

sabe y que eso es cosa fácil!'Els picadors participaren també de la

mala racha. Es sent:-Si picase usted tan bien como viste...Un espasa ha passat a la infermeria.

M'han explicat que no temia res, que labanya només li ha fet un set al traje deluces. Però ell s'ha ficat al llit, i ha cridati plorat i tremolat. IEs veu que això detorejar, ataca als nervis.

Havíem entrat a la plaça a dos quartsde quatre, amb bona claror de dia. N'hemsortit a dos quarts de vuit, amb tots e11sfocus encesos. He preguntat a l'abonat quefa trenta cinc .anys que n'és

-HI vostè tindrà humor per tornar dio-monge que ve?

-Els toros senten molt el fred. Faltavasol i calor. Ha estat una mala tarda. Diu -monge vinent la corrida serà més bona.

Gran Via enllà, semblava com si unaveu oculta m'anés repetint a cau d'orellaaquestes paraules, consol d'aficionats : ccDiu-menge vinent la corrida serà .més bona».

XAVIER P'ICANYOL

No-FA. - Com que no ens agrada donargat per llebre als nostres lectors, els hemd'avisar que la fotografia que illustra aquestarticle no és presa a la plaça de Barcelona.

Quan el fotògraf que lii havíem enviat espresentà a la Monumental per tal de fer laintormació gráfica que li havíem encarregat,l'empresari senyor Balañá es negà, de ma-nera tan poc amable cona poc explicable, apermetre-li l'entrada.

Ja l'heu provat..?Es diferent de tots,perquè és elaborat

ï/ . _ amb les AIGÜES- de LA GARRIGA

`k9..4^

ALCREMA•SABÓ

Demaneu•lo m "'

per tot arreu! ^w

ANÒNIMA BLANCAFORT - L. Garriga

VESTITS DE BANYBARN USOS

LA MILLOR COL LECCIÓELS MILLORS PREUS

LES MILLORS LLANES

F. Vehîls Vidal32, A. Portal Angel, 347, Plaça uníversí4aí, 7

VESTITS DE LLANABANY, A 6'75 PTES.

^^ " L:^I^EI^ITI`'Lsiumengeae oros ___Bridge. -Tots els amics que vénen de

París expliquen el mateix : que la gent nogasta, que els teatres no fam diners, queels restaurants vam malament, que els ca-barets es tanquen, que 1'a vida ociosa iluxosa ha perdut un cent per cent. Diuenque França és el pafs més ric del món, peròque la gent no ven ni compra, que el di-mer no circula, que l'exportació té els pul-mons tarats; en fi, tot es resgl en la pa-raula crisi. Crisi, com a tot arreu, i aParís aquesta crisi més forta que enlloc,i ara que ve l'estiu y les platges se'n res

-sentiran, els amos de les ruletes i delsbacaràs no pescaran peix, les senyores tin-dran de vendre els brillants, els gossos, lesmitges, els gigo'los. Una gran catàstrofe.

Jo, que no tinc interès creat a basó devici intennacional, ni de turisme, ni de pi-james o eslips patentats, em sembla quela gent exagera una mica.

Sembla, però, que és positiu que les nits.de París van de baixa ; sembla que és po-sitiu que els espectacles, malgrat haverabaixat considerablement els preus, arribena omplir fins a la meitat i gràcies. Tambésembla que és cert que l'etiqueta es vasuprimint cada dia més. IEl fet que baixincis espectacles i l'etiqueta vol dir que elsnordamerioans no estan per brocs ni perpassar I'Atlàntic, que els sudamericams te-non molta feina a apaivagar generals colé-rics, a circular tangos vous i a jugar alcomunisme i a la martingala local. Vol dirque els alemanys s'estan fent uns mitjonsespecials per rebre dignament el Kronprinzun dia d'aquests ; que els anglesos tonenprou feina a casa seva i nosaltres tenimprou feina amb l'Estatut. En una paraula,l'estranger que va a París sembla que nohi va a badar ni a llençar diners ; i aixdens ensenya una cosa : que a París l'eti-queta era imposada por l'estranger. IElsfrancesos en general són desmarxats, aban-donats i no estan per orgues. Un políticfrancés que dugui uns colls massa correc-tes, unes americanes ban fetes i fumi armóboquilla, no té cap autoritat, i si la té laperd de seguida. Tardieu fracassà per culpadel sastre.

Sense etiqueta, els teatres de París i elscabarets es moren ; els pocs francesos quehi van, hi van de qualsevol manera, i ales-hores a l'espectacle li falta 'aire per respi-rar, li falta el midó de les camises plan-xades, i, naturalment, acaba tancant.

Què fam els senyors de París, a la nit?Doncs, juguen al bridge. El bridge cadadia guanya terreny. Fa uns quants anysque aquest joc era privilegi dels senyorsanglesos ineptes per a fer esport. Quanfallava el golf, començava el bridge; elfamós joc de cartes es podia tolerar, ambles cames inflades, amb um ronyó guardatdins d'una calaixera, i amb elspulmons ala tintoreria. Un anglé$ estava agonitzanti encara deia quatre cors, o cinc trèbols,i estenia e mort (el mart del joc) sobrela caixa de morts que li tenien a punt perdur-lo al cementiri.

Jo havia vist les senyores jugadores debridge, i confesso que m'havien fet unagran impressió. Eren aquelles dames verme-lles de cara i blanques de cabells, en lesquals totes les corbes naturals de la donas'havien eli^mimat, per unes tuberculosis,uns artritismes, unes gastritis i uns còlicshepàtics especials, que reduïen la dama auna menea de prisma, i de vegades a unamena de paperina que s'aguantava damuntd'unes crosses, i amb l'escot fins als ro-nyons i les ulleres encastades al nas, espassaven els dies i les nits (perqué no po-dien dormir) jugant al bridge. Eren éssershumans que vivien a °basa de morfina,d'aigües minerals i de bridge.

Ara això s'ha acabat. Al bridge hi jugatothom. Als eamps de golf i de tennis, alsclubs nàutics, a les acadèmies de boxa,l'esport és el de menys, l'important és jugaral bridge. Els atletes es tornen grassos, ellimfatisme cobreix les musculatures, aviatno hi haurà girls, ni jockeys, ni res, perculpa del bridge. I el vici s'ha escampat atot arreu. Ara la febre d'aquell joc és lafebre de, París. No es va al teatre, no esva al cinema, no es va .al cabaret, no esva enlloc. La gent es reuneix a les casesparticulars per jugar al bridge. Abans unapartida d'aquest joc era una excusa perbeure unes copes, per pondre una mica d'a-liment, si més no unes gotes de te. Peròara, res ; ara, les cartes i prou. A París, lacrisi i el bridge combinats han creat unaciència nova : la ciència del bridge ; hi haprofessors i professores amb tftol. El queabunda més són les professores, A Angla-terra ja es moren de gana de tantes quen'hi ha, i a París es preocupen seriosa

-ment de l'exportació de les professares.Com que en els casinos de platja semblaque aquest estiu la poca gent que hi vagiabandonarà el mar, t les pensionaries de laComèdia Francesa, que acostumon a donarrepresentacions de La Dansa de les Camè-lies en aquests llocs, o des Mistinguetts fal-sificades que hi van a ensenyar les cames,tindran de quedar-se soles amb l'apuntador,perquè la gent no farà altra cosa que jugaral bridge, són moltes les famílies que co-mencen a emigrar cap a les platges demoda, perquè entre els seus membres hiha urna noia que és professora de bridge.

Per obtenir el títol d'aquest professoratno es necessiten molts estudis ; una certadisposició i prou. La noia que no serveixper secretària, ni per conductora de tram-via, ni per manicura, i que la manca d'ap-tituds físiques la impossibilita per altresserveis més íntims i més ben retribuïts, noté altre remei que mirar si amb una micade paciència .arriba a professora de bridge.

Avui dia, una senyora que s'estimi, ivulgui aixecar un cert crit dintre l'elegàn-cia internacional, no té més remei, a mésa més del marit, dels amants i els gossoscorresponents, que llogar una professora debridge. N'hi ha que fins ensenyen a fertrampes.

Això és una moda com qualsevol altra.A mi, que m'agrada molt jugar al bridge,espero que passarà la moda, com passentotes les coses d'aquest món.

Josrr MARIA DE SAGARRA

Compreu dibuixosala

^6r 1D6b^ll2

L'argenti d'En Manolo

El doctor H^e1ler i Em Manolo seguirenparlant. En Manolo feia esforços inimagi-nables per expressar-se, no ja em castellà,sitió en un castellà de cantador de tangos.

El doctor Heller se ;n'adonà, i volguéesperonar-lo.

-Habla uted el argentino bastante bien...-No, amigaso - objectà IEn Mandlo -.

Hablo un argentino de media hora ardesde llegar.

Els cactus d'Apel'le s Mesfres

L'Apelles Mestres, en estendre's la modadels cactus, començà a aficionar-s'hi i enpoc temps avorrí les dàlies. Amb la desorien-tació inaturali dels •primers dies, el famóspoeta i dibuixant sofrí alguna equivocació.

Un visitant, amic seu, l'hi féu remarcar-Això no és un cactus. D'això en diuen

plantes grasses. No val a confondre-les.De sobte, l'amic féu una exclamació.-Què? Tampoc és un cactus? - pregunti

.Apelles Mestres, escamat.L'amic no respongué.Acabava de veure una col de Brusse•les.

Un nou pobleL'ha creat un linotipista de La Publicitat,

d'aquells que tradueixen del castellà lesfulles que vénen de les agències d'informa-ció. •

Llegiu el que segueix, d'una notícia fentsaber que a Martiladrán no podien mantenirel doctor Albiñana, confinat allí pel ministrede la Governació.

«El lloc de proveïment més proper és Ciu-dad Rodrigo, distant nau llegües de Caminode Henradura.0

Compromefedor !

A La Rambla de l'altre dillu.ns, i al cap-davall de la ressenya d'un partit Sant Cu-gat-Manresa, aparegué la següent nota:

«Nota del crèdit del mes de maigDia j.-.Partit Manresa Atlètic de Saba-

dell, 5 ptes.Dia 5.-Partit Manresa-Sant Andreu, 5

Ates.Dia 29.-Partit Manresa-Sant Cugat,

ptes.Correspondència, 0'90 ptes.Total: 15'90 ptes.-Corresponsal.»Els amics de La Rambla faran bé de vigi-

lar aquests corresponsals comprometedors.A la millor els lectors es podrien pensarque no els paguen i que es veuen obligatsa bescantar l'administració del setmanariper cobrar els seus honoraris.

Tranvías de Barcelona aSan Andrés y Extensiones,

Sociedad AnónímaEn el sorteig ce'ebrat el dia 30 de

maig darrer davant él Notari d'aques-ta ciutat don Antoni Par i Tusquets,han resultat amortitzades les 96 Obli-gacions següents

azè, sorteig

4, 22 ,29, • 3 1 , 83, 190,

216, 272, 3 16 , 333, 344 353

392 , $o8, 655, 769, 807, 822,865, 869, 88o, 907 94 1 , 996,997, Io56, io68, it86, 1213, I237,

1267, 1300, 13 1o, 1 35 1 , 1 407, 1467,1492, 1609, 1689, 1780( 1859, r875,1 907, 1 974, 1 978, 1 984,. 1 985, 2038,2047, 2o50, 2161, 2254, 2292 , 2314,2 3 1 7, 2 333, 2 440, 2475, 2 5 1 3, 2606,2621, 2766, 2801, 2875, 29 1 3, 2927,2934, 2 997, 3 1o4, 3 1 90 , 3265, 3436,3453, 3455, 3461 , 3480 3498 3532,3573, 3603, 3637, 3680, 3684, 3693,3699, 37 16, 3727, 3741 , 3754, 3763,3796, 3895, 3933,, 3945, 3959, 3962.

Els interessats podran percebre]'import de les esmentades Obliga-cions, o sigui la quantitat de 5oo pes-setes per cada una, deduint pessetesr5'20 pels impostos del Tresor, desdel dia r de jul iol propvinent en lessegüents cases de banca : S. A. Ar-nús-tarí, Banca Arnús S. A. y Crç-dit Lyonnais.

Barcelona, a die juny de 1932. - ElDirector, Alfred Arruga.

I a continuació, cap als chiqueros. Labrigada de la plaça ja té la combinació deportes preparada, i de seguida els mansosvan a fer seguir les víctimes. Són tresmansos que no s'aguanten de vells, peròque par la feina que fan... Comento:

- Aquest bou...-E una vaca.-ja té anys, pobreta.-Que zi tiene? Figúreze uzté que perdió

un hijo en er diluvio univerzal.De vegades, els braus són tines bestioles

ben enraonades que es fan càrrec que elsconvidats han d'anar a dinar, i no es fanpregar gaire. En canvi, però, altres vegadessucceeix tot el contrari. IEIs mansos entrenal corral, es sant í'espetegar d'una tralla,i pel laberint dels chiqueros tornen a totamarxa... Però el brau segueix impassible,com si tot allò no ho fessin per e'll.

Diverses veus criden-Bueeeeyes, Pepe!1 -el Pepe, capitost dels mossos de la

Caça, toma a engegar els mansos, i l'o-peració es repeteix. 1 es torna a repetirles vegades que sigui, les vegades que vo-len els braus...

Després, quan ja cadascú és al seu chi-quero, el delegat de 1 "autoritat posa el con-forme a l'acta. I ja tenen el permiso dela autoridad. Ara falta, només, que el tiem-po no lo impida.

Els banderillers, després d'aquesta ope-

ració, tomen cap a ]'hotel]. Els espasesquan els veuen arribar ja els Coneixen ambla cara la sort que ham tingut a l'hora delsorteig. I els fan explicar

-Arto, mucho pezo, mucho poder, unopitone azi e largo...De vegades, algun espasa de tercer team,

en escoltar les explicacions, comença asontir no sap què, es troba malament, s'hade purgar... I per purgar-se no se li acutaltra, cosa que empassar-se mig - litre- d'oli

Una escena bastant corrent a Chicago

. ESTATS UNITS

ir31n Elpodrimener es de® ® i.

Des de fa prop d'un segle, els EstatstUn it ms teien una sort mso1en , urna sort

d'aquelles davant les quals, par part delsaltres pobles, tot és comprensible, de revol-tamts que resulten, (Eren el poble més ricdel món, ]''únic que saldava dls pressupostosamb superàvit, que es bastava a ell mateixperqué tenia en l seu territori totes lesprimeres matèries. Rebentaven de riquesa, iaixò feia dels americans una gent d'un op-timisme primari i d'un orgull pueril. !Escreien de bona fe que eren el bo i millor

L'ESTATUT AL PARLAMENT

Una maniobra contra el Governclavar-la al cap d''Azaña, i ha tingut ladissort que aquest; amb aire displicent, lahi hagi ensorrada de manera que trigarà aarrencar-se-la.

Els atacs perillosos els ha iniciat Maura.Ha tractat de demostrar la impossibiitatque Carner, co-autor de l'Estatut, continuïal davant de la Hisenda espanyola. Ha por.tat i ha t+et tot el partit possibl de lesdeclaracions de Prieto amb el propòsit d'o-brir una bretxa en el Governi i ha invitatLerroux en termes categòrics a declarar la

ment l'oposició al dictamen s'haconvertit en franca oposició al Go-vern.

La forma en qué s'ha desenmt-Ilat s]'ofensiva parlamentària con-tra Azaña, abona la suposició quehi ha hagut una petita conjura,fins i tot amb distribució delsprincipals papers de conjurat. Al-menys així ho ha pensat la malí-cia dels parlamentaris més expe-rimentats, que sio han dubtat aemetre aquest punt de vista en lesconverses, animadíssimes aquestsdies, del saló de Conferències, re-jovenit davant 'l'espectacle d'unamaniobra de gran estil, d'una ma-niobra que no és exclusiva de caprègim, però que els homes de lamonarquia havien adaptat amb es-pecial predilecció.

Que hi ha hagút maniobra sem-bla confirmar-ho la convergènciadels trets que de diversos indretsde la Cambra •han anat a pararal banc brau. Els ministres, pro-bablement, devien pensar, un xicenternits, en la pedrada innocent•d'aquell miinyó de la tribuna i lacomparació devia animar-los az•onsellar l'indult de l'infeliç a lamagnanimitat de l'Exeellentíssim]'resident de la República.

IEIs que creuen ien la veritat delcomplot, asseguren que els seuspromotors ham estat els senyorsSánchez Román i Miguel Maura.El senyor Sánchez Roman hauriaabusat de l'amistat que l'uneixamb Indalecio Prieto per induir-loa orear un conflicte al Govern, in-sinuant públicament la seva cone-guda i mal reprimida disconformi-tat amb Azaña. Per part meva nom'avinc a creure que des coseshagin passat d'una manera tan

. simple, perquè equivaldria a suposar quePrieto, situat dintre del Govern i de ladisciplina socialista i compromès amb l'o-posició, entre els uns i els altres hauriaacceptat el paper ingrat de mingo, per alqual no crec que estigui, políticament, gai-re ben disposat.

L'i abilitat de Maura s'hauria esmerçataquesta vegada a excitar en Lerroux l'ape-tència dél poder, pintant-li la situació delGovenn com afeblida per l'actitud de Prietoi d'un important sector socialista i en estatd'ésser liquidada fàcilment.

Es sabut que l'arbitratge d'Azaña, talcom es verificà en el seu discurs del aq demaig, recolzava en un acord del Governamb els socialistes 'i en l'actitud benevo-lent del líder radical. Si fos possible derompre ]'acord i de decidir Lerroux a ocu-par determinades posicions contra e1 Go-vern, la situació donaria un tomb conside-rable i l'oposició es trobaria en condicionsde posar ne al Govenn.

Ha existit la suposada conjura? Ensguardarem d'afirmar-ho. Tanmateix és unfet que les coses ham passat com si haguésexistit.

En unes declaracions a Heraldo de Ma-drid, que ha reproduït tota la premsa, Prie-to, bo i atenuant-les, donava estatpública les seves discrepàncies amb el cap delGovern.

En aquesta avinentesa tan poc avinent,s'escauen les sessions del a i del 3 de juny.Deixem de banda les intervencions d'Or

-tega y Gasset i Melquiades Alvarez. Ortegay Gasset s'ha limitat a defensar eloqüent

-ment el seu concepte de la sobirania ambuna susceptibilitat d'home de lletres tanidentificat amb els principis que defensa,que arriba a estimar com una desconside-ració personal el fet que algú els hi discu-teixi. Melquíades Alvarez ha estat, una ve-gada més, desgraciat. Havia teixit una mag

-nffica corona d'espines amb el propòsit de

UNA OBRA D'ART D'UNABONA FIRMA? PODEUADQUIRIR-LA A LA

DI A lß= DU13MDX

IIIIIIIIIIIuuIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII mllnmlummm0111111110mnu111u

LE Vîatges Marsa ns, s. A.Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Es-trangers - Passatges Marítims i aerisViatges a "Forfait" - Excursions acom-

panyades - Peregrinacions, etc.

INFORMES1 PRESSUPOSTOS GRATIS

Brüning, despatcat

Segons la Constitucié de Wieimav, el precsident del Reich 150!; concentrar en les sevesrnans el poder legislatiu i l'executiu, encas de greus traftorns interiors ; és ell tam-bé qui, segons la mateixa Constitució, no-niena i destitueix els ministres. Des de fa unany, Hindenburg fa servir molt els articlesque li donen aquestes atribucions. Ara aca-bu de 'desembarcar el canceller Brüning,abans i tot del que esperaven els adversarisd'aquest; li concedien que duraria fins ala Conferència de Lausana, i que, tornant-ne fracassat, seria «desQatxatu,

Realment, Brüning ha estat ((despatxat,,sense que li fossin tinguts en compte elsseus treballs per a la reelecció de Rinden-burg. La gratitud dels sobirans no duragaire, diu un vell aforisme ; encara que si-guin sobirans elegits pel ^o^ble sobirà, cal-drá afegir.

Es diu que Htindenburg ha estat sempreen relació estreta amb els generals de laReichswehr i amb els Batochi, els Olden-burg-Januschau, els von Gau, i altres jun-hers i grans terratinents dels més reaccio-nariz i haiseristes.

Von Papen ha estat. cridat al cap delGovern, Neurath als Afers estrangers, i esdiu que a Lausana, aquest ministeri reac-cionari serà representat pel doctor Schacht,l'ex-president de la Banca de l'Imperi que,per tal de precipitar els esdeveniments, pro-và d'apressar la fallida d'Alemanya.

Es comprèn que els francesos i els polo-nesos estiguin esverats.

La situació d'Alemanya és tan embolicadaque cal guardar-se de fer pronòstics.

La sifuació no ha canviat?

Com a pronòstic, pot passar la frase ques'atribueix a Trançois-Poncet, l'ambaixadorde França a Berlín.

—A Alemanya no ha canviat res — diuensque ha dit —. El que passava entre ba-

tidors, ara passarà a l'escenari. Si la situa-ció no guanyarà res en seguretat, guanyaràalmenys en claredat.

També es presta a l'ambaixador francèsaquesta altra opinió, que enclou ja unamajor gravetat

—L'únic a fer és esperar. A Alemanya,els esdeveniments sobrepassen els homesque tenen les responsabilitats sense tenir elpoder, L'esdevenidor depèn d'uns homesque, fet i fet, exerceixen el poder sensetenir-ne ni l'experiència ni les res ponsabi-litats.

a "serviette de von Papen

El nou president del Consell alemany,von Papen, fou, durant la guerra, agregatnaval als Estats Units, on organitzà admi-rablementra^blement l'espionatge alemany.

—Esperem — ha dit un polític francès —que von Papen en sabrà més de guardar laseva. cartera que la seva serviette.

La frase és una állusió a un desafortu-nat accident que sobrevingué a von Papenen 1916, quan era a Washington. Es vadeixar al metro una serviette, en la qualles autoritats nordainericanes van trobardocuments comprometedors relacionats ambl'activitat subterrània de l'agregat navalalemany.

Immediatament, von Papen rebia els tas-saports.

La guerra vista per von Papen

Miss Anna Murrey, morta no fa gairesmesos, ardent propagandista de la interven-ció americana al costat dels aliats, un diaque va trobar von Papen en un saló poll

-tic, li reprotxà vivament l'organització del'espionatge.

Von Papen escoltà la diatriba amb totacortesia ; després, amb tant de cinisme comde bon sentit (aquestes dues coses solenanar juntes més sovint del que es pensa),va respondre

—La finalitat de la guerra és matar l'e-nemic. L'ideal és matar-lo corrent tan pocrisc com es pugui. Parlant clar, matar-lo perdarrera...

---Però...—La guerra no és un duel. L'ús de la

mà esquerra no és tan sols permès, sinórecomanat.

El gust per la paradoxa condueix de ve-gades Bernard Shaw a fórmules estranyes.L'altra setmana, donà una conferència so-bre el bolxevisme i el feixisme. Ple d'admi-raci ó envers certs resultats dels russos idels italians, no per això deixà de dir-neuna de les seves al final, curiós resum d'unadoctrina palltica :

–El que converteix els pobles en esclaus,és llur desig d'ésser el que ells en diuenlliures.

L'espera

Una senyora indiscreta preguntava fapoc a Tardieu si era gaire desagradablecaure del poder.

—Oh, senyora!, us recordaré una frasede Briand : no es cau del poder ; únicamentun s'asseu a la vora del camí, encén uncigarret i espera veure passar el cadàverdel successor.

Fer el mort

El bridge es osa de moda, com diu Sa-garra en l'Aperitiu d'avui mateix.

A França fins s'ha jugat una copa debridge, els incidents de la qual han estatseguits per nombrosos aficionats.

En l'equip guanyador figuren dos grecs,Tulmaris i Venizelos, a quest darrer, fill del'ex-president del Conselï,—El bridge — assegura Venizelos — és

la millor escola de la política ; ensenya quesovint és utiltssim afer el mort)),

stapaminat tot el cos judicial i podien pagar descampanyes electorals que aboquessin a noderogar la llei Volstead: El bootlegger, elgangster, eren populars. Els vèiem retratatspertot arreu, com si es tractés d'homes ocu-pant alts càrrecs, voltats de secretaris i deguàrdies ele corps. Gairebé eren simpàtics.(Als films de «lladres i serenos» n'havíemvist cada un!)

La llei tal com l'entenem en certes lati-tuds, no era feta per a ells. !Es a dir, entrobaven, de lleis, que ho semblaven de fetes

per a ells. IEl pobre Capone total compleixcondemna perquè deu diners al fisc, i el seubusiness manager, Jaek Guzik, perquè viat-java amb una noia amb la qual no l'uniacap vincle legal.

Com es veu, als Estats Units 'no és potfer broma ni amb els diners públics ni ambla moral més baixa de sostre.

Això sí, l'Església metodista no s'oblida,ara que l'opinió està remoguda entorn del'abrogació de la llei seca, de llançar unmanifest posant el crit al cel — al cel meto-dista —, davant la impietat de gent com lade The Literary Digest que han gosat feruna enquesta de la qual resúlta que tresmilions r mig de ciutadans han votat contrala llei seca, i poc més d'un milió a favord'ella. L'episcopat metodista demana enca-ra una aplicació més estricta de la llei seca,potser ,perquè la magistratura i la policiano coneguin també la depressió.

Chesterton, en tournée de conferències alsEstats Units, ha llençat el següent aforis-me : ,Els homes ham ,provat de convertir enillegal la beguda, i només han aconseguitde convertir en legal l'assassinat.»

1 en aquesta atmosfera d'assassinat legal,de crim organitzat, de podrimenes- general,què pot representar el càstig dels culpablesd'un fet que, de no tractar-se d'una víctimacom él fill de Limdbergh, no tindria grancosa de sensacional als Estats Units?

I ara, per canviar d'escàndol, la premsaamericana, una mica avergonyida potser delrebombor que ha fet més insuportable en-cara •la desgràcia de Lindbergh, canvia detema i ens serveix detalls i anés detalls del'enquesta sobre Jimmy Whlker, l'alcalde deNova York amb e1 qual s'lhan mostrat tangenerosos amics seus que dóna la casualitatque tenen interessos en grams companyies.

El popular Jimmy, que en un recent viat-ge a Europa comprometé el càrrec amb unalleugeresa inigualable, segueix mostrant-sed'urna barra astoradora. I el pitjor no éspas la seva actitud, sinó el fet que els seusadministrats, els ciutadans de Nova York,a despesa dels quals, en últim resultat, Jim-my ha fet la seva fortuna, el troben tan sim-pàtic, que desitgen que la seva murrieria eltregui del mal pas r es posen, pràcticament,contra la justícia.

W.

del món, el model proposat a la vella Euro-pa, i que aquesta havia d'imitar si no voliamorir com un pollet. I el pitjor no era pasque ells creguessin, amb la bona fe irritantde la ignorància, que la civilització nord-americana havia de saQvar el món. IEl pitjorera que a Europa hi havia gent fàcilmentenlluernable — tots n'hem conegut —, con-vençuda de les excellè•cies dels Estats Units,apreses gairebé sempre en el cinema.

Però la Història té bromes pesades. Enlloccom als Estats Units no es deixa sentirtant la crisi que poc o molt afecta tot elmón, crisi que allà rep el nom de «depressió,,, I, com fa observar un repòrter peruàde llengua francesa, «crisi» és una paraulaque almenys implica un estat mòrbid enplena activitat, contra el qual hom es debat;mentre que «depressió» fa pensar en laletargia, en el coma ,precedent a la mort,,.

AI costat de la depressió material, delnombre inversemblant de desenfeinats quemoren de fam en tot el territori de la Unió,de milionaris que s'han de suïcidar, arruï-nats anés vertiginosament encara del ques'enriquiren, l'escàndol recent del rapte delfil de Lindbergh ha fet adonar a tot elmón del molt que hi ha -- que hi ha hagutsempre — de podrit, tant sota l'aparençadaurada dels temps de prosperitat, com sotala sordidesa de l'època de la depressió.

Potser el pobre babbitt, d'opinions que lisubministrava totes fetes el trust de premsaHearst, tampoc no s'havia adonat encaraque vivia en e1 pafs més infectat de moralinai més corcat d'immoralitat, dues coses quevan més juntes del que sembla.

Fins que ha estat raptat i mort el filletd'un personatge uiniversalment conegut, noha corregut per tot el món una curiosa esta-dística segons la qual, només l'any 1931,fonen raptades aqg persones, amb promesad'ésser tornades a la família contra lliura-ment de fortes quantitats, i que d'aquelles,13 foren assassinades, bé per informalitat enel pagament, bé com a exemple, bé .per aseguretat dels criminals.

Les institucions públiques nordamericaneshan quedat ben servides. Fins ara, el mónnomés sabia que tot estava podrit em maté-ria de negocis bruts i de suborns. IEls contra-bandistes d'alcohol realitzaven beneficis es-pléndíds com cap altres industrials, tenien

Miguel Maura

seva conformitat o disconformitat als puntsde vista d'Azaña.

Sabia Lerroux que Maura li faria aquestrequeriment? !En tot cas, la invitació niol'ha trobat desprevi:agut.

Lerroux ha pronunciat el seu discurs ambun art indiscutible del matís i de la reti

-cància. Tot assegurant que es ratificava enla seva anterior actitud de benvolença, haesgrimit uns quants arguments que s'ave-nien perfectament amb els propòsits deMaura. Ha declarat que no podia transigiramb la Universitat bilingüe. Ha posat difi-cultats a les solucions proposades per Aza-ña rem matèria d'Hisenda i d'ordre públic.Ha insistit, com Maura, a remoure la man-ca d'unitat de criteri dels socialistes i havolgut justificar i recdllir l'estat d'opiniócontrari a l'Estatut. A més, ha defensatamb energia 1a tesi que l'Estatut no podiaésser aprovat per una majoria exigua, i endues o tres ocasions ha mig ,parlat de crisi.

En les paraules de Lerroux, malgrat laseva aparença conciliatòria, hi anava invo-lucrada una petició de poder. Així ho vaentendre Azaña, quan després de declararimprescindible la collaboració socialista, vaoposar a la tesi de Lerroux la veritable tesiparlamentària : «Mentre el Governi comptiamb la confiança del cap 'de l'Estat i amburna majoria parlamentària, continuarà go-vernant, el mateix amb deu que amb centdiputats de majoria.» THa recordat que lasupressió del Senat havia estat acordadaper nou vots de majoria, i el vot femeníper quatre o cinc. La manifestació mésgreu, de més conseqüència i efectes polí

-tics, l'ha formulada Azaña en declarar ta-xativament que «si el Govern fos derrotaten un problema d'interès nacional, seriadifícil o penosa la col•iaboració dels partitsque avui governen en una política que vin-gués , profundament i resolta a transformarllur criteris. Azaña ha volgut deixar en-tendre que la derrota del Govern implicariala dissolució de la Cambra i la convocaciód'eleccions legislatives.

La situació, tal com resta plantejada des-prés diaquests debats, no permet gairesfiligranes. Però és molt clara. Catalunyasap concretament amb qui pot comptar rgairebé amb qué pot comptar.

Madrid, ç de iumv.

Fins ara els atacs de l'oposició s'havienconcentrat contra d1 dictamen de la Comis-sió i s'havien produït per iniciativa indi

-vidual, sense un pla de conjunt mi un ob-jectiu comú. Mentre el Govern no definiaJa seva actitud davant el dictamen, 1'opo-sició no podia combinar el seu atac. Fingiad'ignorar on era ]'enemic. A la Comissió?Als bancs de la minoria catalana? Als es-cons del Govern?

Després del gran discurs d'Azaña, eldubte no era possible i des d'aquest mo-

J. O. Esclavatge i lliberfaf

El pròfuga, film de C. B. de Mille

D'un film fet de cara al públic

'^1U'

EL. CINEMAEL CINEMA 1 LA PREMSA

u Un esforç de reformaEstudios Cinema>Eográficos

de Barcelona, S. A.Ha quedat definitivament format el grup

capitalista que ha de finançar ell projecte deconstrucció i explotació d'uns grams estudiscinematogràfics situats a poca distància deSabadell.

Aquesta empresa funcionarà sota la raósocial d'c I Estudios Cimematograficos de Bar-celona, S. A.n Per a la realització del seuprojecte, la societat ha .adquirit en el termede Sabadell, uns terrenys d'una superficiede 41.500,000 de pams quadrats.

L'objecte immediat die l'empresa és laconstrucció d'uns estudis amb bes correspo-nents dependències i laboratoris pel rodatge,impressió i muntatge dels films.

Els dirigents d'aquesta empresa ens hamdit : «Tota indústria comença amb la cons

-truoció d'una fàbrica i és aquesta fàbrica(studios) el que cal construir primer que res,amb el mi'lor utillatge i amb la més mo-denna concepció, si volem que hi hagi filmsi, sobretot, que n'hi hagi amb garantia decontinuïtat i d'una producció iininterrom-puda.»

Ja que tothom parla,de crisi, també nos-altres podríem parlar de lá crisi del cinema,de la crisi del cinema àtpericà• Els que es,tan en contacte directe amb Hgljwood coin-cideixen a afirmar que actuaïment hi regnauna .profunda desonemtació.

Es el cas, que a poc a poc el cinema ame-ricà ha anat creant un n errat d'explotacióque aconsegueix avui unes dimensions exor-bitants. Les necessitats atendre han esde-

vingut fantàstiques i a menys d'amar a labancarrota cal satisfer-les. Cal produir unaquantitat de films enorme, i produir-los sotapena de mort, al gust del públic. Al gustd'un públic cada cop més exigent ; al gustdel públic que és per exoeldéncia el factormés ple de ,paradoxes i imprevistos.

1 de quina severitat ha esdevingut avuidia el públic ! Naturalment, en inom de laveritat sigui dit, ha estat tan ben servit queara és difícil ja d'engrescar-lo.

Qué vol el públic? Aquesta és 1a preguntaque determina la corba general de l'evoluciódel cinema. No compten les exoepcioms, filmsmés o menys independents. Aquestes pellfcu-les són prou rares per no influir damunt lamarxa de conjunt, que és com una allauque avança sota el signe exclusiu del dólar.

Darrerament havíem notat en alguins filmsla simpàtica idea de prescindir en absdlut deles velles receptes, que, per bones que fossina la llarga, s'havien esgotat en tant quepossibles d'emoció. Temes novells, psicologia

gens comuna, noves vedettes. Temptativesque en el cas de reeixir constituïen unapauta per a una producció en sèrie. Es latragèdia de la star, iEn un moment al pina-cle de la glòria o bé, al contrari, arreconadapor sempre més. La gent no és gens cons-tant. L'^enlluennament d'un .principi no sem-pre perdura. Però, frenem la digressió aques-ta, que ja m'és hora. Val com a excusa quesom a la fi de la tempgr <da i estem domes

en una situació per verificar, en particularaquestes reflexions generals.

Ceeil B. de Mille és, per exemple, unhome inquiet. IEIs seus fi ms volen ésser so-vint una sorpresa. Sempre surt amb algunacosa nova. Practica conscientment la bouta-de, és agosarat en el planteig de problemesmorals. Però ara, amb el seu film El pròfug,sembla tornar enrera, perquè, efectivament,aquest film cau dins les més inveterarlestradicions del típic argument cinematogrà-fic. Cecii B. de Mille considera l'assumpteexcellent per la raó que u permet crear finsa quatre excellents situácioms dramàtiques.Heus ací una estètica curiosa ! Una estèticaa 1 a recerca d'un rècord. No discutim arasi les quatre situacions són realment dra-màtiques, com oreu l'autor ; senyalem noméscom el film és incongruent, llarg i massafarcit. L'autor ha combinat un argumentple d'inciden •s. Argument que s'inicia en unafesta de caritat de l'aristocràcia londinencai el desenllaç del qual té ]lloc als (EstatsUmi:ts,,prop de la frontera mexicana. Em elrepartiment — que comprèn fins a vuit pri-meres figures —, Eileanor Boardman, la .in-comparable heroïna de I el món marxa.

Tres de cara a l'Qrient és un film quehem anat a veure pel nom d'Eric vom Stro-heim. No valia la pena. Direm el mateix deSvengali?

Que el lector que no ha vist el film jutgipel que li diem.

Svengali és una història d'hipnotisme,d'hipñotisme màgic. A una noia que té unaveu meravellosa, però cap mena de talent,Svengaili, per l'hipnotisme, li comunica eltalent que tanta falta li fa. La noia esdevéuna gran cantant i el seu hipnotitzador unhome riquíssim. Però, naturalment, aquestainfusió de talont no s'aconsegueix sense unadisminució de la vitalitat de Svengali, elqual a cada concert ha de renovar la sevasuggestió. A la fi, extenuat de tantes ses-sions d'hipnotisme, Svengali mor durant unconcert. Tot seguit la noia fa un gall iqueda com abans, fora de la influència delmàgic.

Es un film amb John Barrymore. Peraixò m'hem parlat.

Un llibre de Gómez MesaI-Iem rebut un nou llibre de Gómez Mesa,

l'infatigable escriptor de coses de cinema. Elmou llibre es titula Variedad de la fiantallacómica i, com dóna a entendre el títol, volésser un examen de canjumt dei cinema cò-mie em tots els seus aspectes. Varietat isíntesi. Un inventari de noms i un anecdo-tari selecte.

Tema enorme; el llibre de Gómez Mesa,sense pretendre ni molt menys explorar-lod'una manera definitiva, s'ofereix al lectorcom una sistematització clara dels grams va-lors de la pantalla còmica. Una mise au]oint molt oportuna ara que l'advenimentdel parlat marca noves promocions i unapauta de valoració diferent.

Un banquet de la WesfernAmb l'objecte de celebrar la seva centésima

installació d'aparelrs sonors a Espanya, laWestern Electric organitzà la setmana pas

-sada una festa íntima a Miramar i desprésreuní en un àpat al Ritz tots els represen-tants de la premsa cinematogràfica de Bar-celona.

Es el director de la Western, senyor Dol-phins, qui oferí el dinar i e1 senyor Freixes,

el degà de la premsa cinematogràfica, qui,en nom de tots éls ,presents, el felicità perl'èxit i agraí el dinar.

ENCARA US QUEDENTRES DIES PER FERADQUISICIONS A LA

FlUG°3z LL DDDLJlXC

Com en 1 850el vals triomfa

us encisarà amb' elsmeravellosos valsos de

Johann StraussSang vienesaDanubi blauBosc de Vienaetc., etc.

Un film de qualitat quetanca la temporada

d'estrenes del

FANTASIOCada, dia sorollós èxit

Una revista , catòlica de Brusselles — Nou-v)elle Equipe - ha publicat, en el seu mú-

mero de gener-març de 1932, un assaig moltinteressant firmat per Charles Dekeukeleire,Willem Rombauts i Paul Werrie que es ti-tula Ré f orme du cinéma. Pertany aquesttreball a la sèrie de contribucions catòliques—de tipus positiu — per arribar a fer delcinema un instrument d'educació moral din-tre de l'ortodòxia.

De tipus positiu, hem dit. Car hi ha ha-gut — en nom de 1a religió o de l'estètica— unes obstruccions de tipus negatiu quehan resultat d'una inutilitat perfecta.• L'er-ror d'aquestes obstruccions ha estat de noveure com el cinema és el fenomen típicdel nostre temps; fenomen contra el qualno pot lluitar-se perquè no admet mi tansols la discussió sobre la seva existdncia.Per això no han tingut cap èxit les diatri-bes contra el cinema en conjunt. Ja no.parlem — perquè és gairebé una posicióanecdòtica — aquella fòbia, aquell terror deJoan Marag:all •pe] cinemà que trobem re-collit en el volum desè de les seves ObresCompletes. 0 aquella olor de catàstrofe queXènius descobria, als primers anys del Glos-sari, en Qes sales d'espectacle o l'obsessióde Ramon Rumbado per a fer-mos creureque les portes del cinema eren les portesde l'infern.

No. Tota actitud de crítica que preteng iuna reforma del cinema haur\. de partirde la seva acceptació com a fenomen uni-versal i irreprimible. Aquesta és l'única ac-titud, no ja intel•igent, sinó l'única quecompta :amb alguna possibilitat d'eficàcia.

I aquesta és 1a que adopten els redac-tors catòlics de Nouvelle Equipe. IEl seu tre-bali - Ré f orme du cinéma — és una dia

-triba, un atac lntelligemt contra lPestat debaixesa moral i espiritual a què na arribatel cinema. Es curiós que aquesta diatribaté molts .punts de contacte amb una altra,comentada darrerament a MIRADOS, obrad'un home que ha de tenir ben pocs puntsde contacte amb Nouvelle Equipe ; e1 comu-nista Georges Altman, crític de Monde, au-tor de Ça, c'est du cinéma, comentat enaquesta pàgina sota el títol d'Un llibre dur.

La tesi central dels redactors del treballque comentem •és que la manca d'educaciódel gust popular que fa possible la depra-vació actua] coneix tres menes de respon

-sables i tots tres en una mateixa direccióagabellament dels mitjans d'informació i decrítica. En una paraula, de la premsa.

Responsabilitat en primer terme de les

CAPITOL

Mary Robson amb James

Ball, Lawrence Gray, Fran=ces Dade i Edmund Dreese

La Urraca

en

Directors James Flood

Hollyìood

(Ciudad de ensueño)

Parlada en casf ella

Dues produccionsUNIVERSAL

No cal pas dir com estem d'acord ambaquesta tesi. Justament hem estat nosal-tres els primers a denunciar, sense embuts,aquesta vergonyosa dualitat amb qué gai_rebé tots els diaris donen la feina publici-tària i l'alth responsabilitat de la crítica auna sola persona. Així tenim 1a premsa

—]a més transcendental organització d'influèn-cia — sotmesa, cohibida sota la prosa im-bécil de les gasetilles publicitàries. Algun

dia haurem de donar 1a batalla, en totaregla, a aquest estat de coses, no per mésestès menys deplorable.

La denúncia nostra actuava sobretot enel terreny de l'ètica professional. La deNouvelle Equipe, .en e1 de la desviació delcinema com a instrument d'educació moralde les multituds. lEs evident que les casesproductores, comptant, — almenys l — ambun silenci propici per .part de la premsa,podem encarrillar la producció envers un a£a-1ac de 'les passions més tèrboles o, simple-ment, de la més absoluta niciesa.

Hi ha, a més a més, en aquest treballunes interessants remarques sobre la c1.as-sificació del cinema com a llenguatge quetenen, si més no, l'habilitat de conciliar elsirreductibles extrems del cinema-art, i cine-ma-indústria, donant la raó a tots dos. Pertal com llenguatge és la ràdio i el disc;i llenguatge és allò que és capaç d'esdeve-nir poesia.

GUILLEM DIAZ-PLAJA

LINA MANESen

"t La Aventurera"

amb Gabriel Gabrfo

.

JACQUES CATELAIN

en

L'enfant de I'amour

Dues pr ducclons

PATHE•NATANparlades en frunces, d•

EXCLUSIVES ALMIRA

L'ACTUALITAT CINEMATOGRAFICA

Algunes estrenes

J. PALAU

'^,Illllllllllllllllllllllllllilllllllill{lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllilllllllllllll_'

firmes cinematogràfiques que coaccionem noja els crítics, sinó les associacions periodís-tiques professionals i tenen periodistes din- Institut de Gasoteràpíatre dels seus qúadros d'assalariats. Respon

-sabilitat, en segon terme, dels directors deperiòdics i dels seus Cansells d'administra-ció, que no vigilen la missió crítica i no 1a 'fan incompatible :amb 1a publicitat. Res- ;^o^ Dpansabilitat, en tercer i darrer terme, dels ^ ^ •.•''mateixos periodistes. ^^Nosaltres —diuen elsredactors — denunciem ací la imterferèmciaentre la majoria dels que, s'anomenen pe.riodistes o crítics cinematogràfics i eis FONTANELLA, is, i. EA - TEL. 10351a> ents de Aublicitat.»

^^Innlulllunuullllll{nllnululluuuululllllululluullllulllullnllllllululululllu^tuu^muwwu,^

Magrinyà en la ((Polka de l'Equilibrista»

„U,

EL. TEAT R EMarînva ' Mirador_teatral Centenaris__de mus,cs

"La Dama de las Pieles", dE. Hernández—^^ Pmo Teatre Goya) Parlem dels centenaris de morts, no dels tiva, clàssica, de la simfonia. Això és prou

L'art absthracte, oanstruit, arquitectònic,l'art clàssic de Joan Magrinyà ens ha fetveure clarament la necessitat del retorn al'escola. Un cop d'ull sobre l'estat actualde la dansa a casa nostra ens donarà laraó. iCom j m pel ball espanyol. Els mes-tres de ballet madrilenys del segle passatsotmeteren la passió incontrolada de la dan-ea popular a la discïpHna d'escola, que man-llevaren a París i a Milà. 1 va néixer elball espanyol clàssic. Art viu, que la vir-tuositat italiana havia aviatd'engavanyar i que avui, es-devingut academisme mort,s'ha convertit en un Iienguat- •.,ge coreogràfic pobríssim, queaprenen 'en les pseudo acadè-mies de ball del carrer Nou

•ks pobres noies que s'ex-iibei-xan en els cafès-concerts delParal•1e1. Aearem-nos ara amb1a dansa americana. iEl tam-tam, ritme brut, que fa mourekenètieameint el caníbal africà,fou singularment endolcit pelss.t.eppiers negres de Harlem itotallment civilitzat pels balla

-rins à claquettes europeus,que en feren un gènere qúe,si no era negre cent peer oent,era, en els millors casos, mu-si^o-hali cent per cent. Ací,però, el ball americà ha estattotalment desnaturalitzat peruna colla de noiets indocumen-tats: els uns, imitadors deJohn Bux, es contorsionengrotescament ; els altres, imi-tadors de Harry Flemming, eslliuren a un repiqueig mecà-nic de ,peus. Paralbelam^ént aaquestes degeneracions, ladansa rítmica o plàstica, im-prossiomismes sense cap basesòlida, ,escorrialles de i'helle-nisme elemental de ja D'un

-can, s'exhibeix en molts delsfestivals dits selectes.

Tot pm1egat aproximacions,divagacions, improvisacions. I si la improvi-sació és permesa als genis—Isadora, Escu-dero—, s'ha de prohibir a^bsalutanaent a totsaquells, molt nombrosos, que no tomen res degenials.

1' tots aquests, cal imposar-los la disciplinade la dansa d'escola. En els bans temps delcubisme, Picasso, artista genial, podía per-metre's totes les llibertats. Juan Gris, però,artista normal, anava humilment a l'escola.Era un modest artesà. Obliguem també totsaquells que tenen vocació de dansarí a sot-metre's a una ruda preparació escolar. 1 in-diquem-los la conveniència de pendre permodel aquest Joan Magriinyà, que sap donarun relleu excepcional a la dansa d'escola,que ,no .pot morir, que no morirà mai, comdemostra el gran mestre Enrico Cecchettien el pròleg del llíbre de Beaumont i Idzi-kowski. Joan Magrinyà, a l'Urquinaona,ens ha donat tot un curs de dansa clàssica.,Ens ha demostrat que la dansa és, al fonsduel fons, abstracció, construcció, arquitec-tura. Acceptem la definició de Levinson«La dansa és el movimemit continu d'un cosque es desplaça segons un ritme precís iuna mecànica •conscient en un espai calcu-lat pee endavant.» (Espai : doncs, art plàs-tïe, harmonia lineal, harmonia m de, rectes icontes. Però moviment, també :' duració,art cía emàtic • Successió de moviments, en-cadenament suau,. soase transicions brus-ques. I subordinació de cada moviment altraçat general de cada dansa.

Dies 4 a 11 de juny

IFOI t L I UI JOXJardins Soler i Rovirose(Corts, entre Passeig deGràcia i Rambla Catalunya)

A Magrinyá pot ésser aplicat urna bonapart del que precedeix. Tan perfecte en elterra a cerra — Massine — com en l'eleva-ció — Nijinski —, Magrinyà sap fer conju-gar perfectament la vertical i l'horitzontalen l'actíiad, expressió més pura del terraa terra, i sap donar tota l'amplària a l'ara

-besca, sámboll de l'elevació. Tan perfecte enels equilibris dels temps d'adagio — precisióde les seves piruetes lligades, de les sevesglissades, dels seus ronds de lambe — com

en els temps d'allegro —dinamismo deis as-semblés, de's petés, dels grans f ouettés sal-tats-•, el seu sentit de l'harmonia es revelanomés en iniciar una d'ansa a la cinquenaposició de sortida - l'expressió més exactade l'enfora clàssic--i en el seu port debraç, les posicions del cap, de ley mans, delsdits... Però tót això, durament après, Ii que-da isolat, mancat d'articulació. Magrinyàno ha arribat encara a encadenar impercep-tiblement els passos o les variacions. Lesseves transicions són massa brusques Iaquella cantilena de baies, que Levinsonvol sense cap sotrac, és massa sovint tren-cada. Voldríem que Magrinyà fes de lesseves danses un feix de passos més com-pacte, un tat, uq organisme. El voldríemmós exacte, més ajustat, amb més apiom,en un mot. Però l'aplom no s'aconsegueixfent una sessió de dansa de tant en tant.S'aconsegueix ballant contínuament davantdel públic. Quan Diag!hilew se'l volia em-portar, 'Magrinyà havia d'acceptar sense va-ciliar. No havent ho fet, actuant ara nomésde tard en tard, el seu art no té la divinafacilitat, traeix amb massa evidència l'es-forç. Acostumat a entrenar-se tres horesdiàries, en comptes de ballar, les seves dan-ses fan massa olor d'entrenament, tenen unregust massa pronunciat d'exercici. Ara quetot això ho atribuïm exclusivament als in-con venients de' fer una sessió única i altrac desesperat que es va apoderar d'ell lanit del 31 de maig. Estem plenament con-vençuts que, en el cas de repetir-se diversesvegades la mateixa sessió, l'aplom desitjatno hauria deixat de manifestar-se. Cal doncsque Magrinyà .actuï davaint del públic ambmés freqüència. Ho creiem d'absoluta ne-cessitat.

Fins ara hem parlat de tècnica. Magri-nyà, malgrat les reserves fetes, té molta es-cola. Ja ho hem dit. Però ]'escola estrictano és res. Es simple bastida. No és res mésque a41ò que serla una composició geomèstrica d'una Verge de Rafael sense la verge.Es a dir, pura abstracció. I cal vivificaraquesta ossamenta. Cal humanitzar-la. Calenriquiria amb una personalitat. 1 Magri-nyà la té, aquesta personalitat. 1 la sap ferbrillar en la perfecció de la forma.

La seva sessió de 1'Urquinaona ens ho hademostrat plenament. Potser en algunad'elles hauríem volgut més vi i més sang.

D'altra banda, creiem que Joan Magri-nyà ha comés un error greu en fer-se acom-panyar per un concertista, per eminent quesigui, com Juli Pons. La dansa exigeix unmúsic impersonal, element completamentsecundari, que es supediti ,absolutament alballarí. Un músic tan personal com JuliPans, que tirava al dret, atent únicamental seu jo interior, sense preocupar-se d'EnMagrinyà, no és el més indicat per a afa-vorir l'acord absolut de música i dansa.

SEBASTIÀ GASCH

Es tracta d'una obra francament dolenta,cursi, sentimental i buida. Tant, que ni tansolament pot aplicar-se-li aquella teoria quie,segons Pérez de Ayala, és la base del tea-tre benaventià :

S'agafa un buit i es volta de bronze.En aquesta, que hom bateja amb tel nom

de comèdia, no hi ha ni buit ni bronze.No hi ha res. T per no haver-hi, a penessi hi ha diàleg, ja que aquest està reduïta la mínima expressió, si per tal cosa s'en-tén fer dir als personatges que es mouendalt de l'escena, coses si no interessants,almenys agradables.

De teatre castellà avui, tots els repórtersàgils, de revista gràfica es veumen amb corde fer-ne i ha sorgit usi considerab'e quan-titat d'autors que inunden lis escenaris ambels productes de llur enginy, que, traduïten obres de teatre, acusa una buidor i urnapoca-solta inefables. I aquesta inundació,que en el fons és una qüestió de càlculcrematístic, de retop perjudica el teatre.Tenim que de cada vint obres que s''es-trenc4n, divuit almenys podrien anar al covesense remordiments, amb el convencimentd'haver fet favor al teatre i àdhuc als seusautors mateixos.

Alhora es produeix, en dl sector dels in-tèrprets, un fenomen semblant. Les tiples,les vedettes de revista, així que s'adonenque 1a veu ets tremola i que ai cos se'lsarrodoneix excessivament, es determinen apassar al vers, i convertir-se en excellentsprimeres actrius. Per això es compta, sem-pre, amb l'ajut diesinteressat del cronista,que, a no trigar gaire, els donarà una obra.

El més consistent d'aquesta Dama delas pieles, pot dir-se que són les pells... Laresta... Com igualment pot dir-se de l'ac-triu que la representa, .la senyora Zuffoli,la qual havia estat, fins ara, una vedetteexcel.lent de revista ; però l'actriu de vers,que les revistes de Madrid han bombejatI consagrat com a actriu de primera cate-goria amb les frases elogioses i estereoti-pades de protocol, encara no s'ha revelat ;tot i reconeixent, per la nostra banda, queno és amb en aquesta Dama que havia detrobar ocasió de revelar-se.

Sort que, fet i fet, el teatre castellà en-cara compta amb uns ijuamts noma que l'a-guanten. Si s'hagués de refiar de l'ajut delsperiodistes que s'hi han incorporat, fariamòlts badalls.

EI teatro castellà passa ara per un pe-ríode crític. Els poriodistes es converteixenen autors, enllamimits per d'esquer dels dretsd'autor ; les vedettes es volen convertir enactrius, quan s'adonem que s'inicia la sevadecadència, per tal d'independitzar-se de latirania de 'l'empresari i fer-s'ho elles ma-teixes.

I •l'autor que escriu per pur neguit decreació, no es veu enlloc. De consegüent,tot el teatre ha de patir aquests vicis d'ori-gen. Es per això que a Barcelona veiemtrebaliar companyies i més companyies du-rant tongades d'un parell 'de mesos i, entot aquest temps, no estrenen una sola obrasuportable; ans bé,. un seguit de comèdiesbalderes, pyonyes, que, si un perill com-porten, és el de fer patir de passió d'ànimael púbic. :-

La selecció al revés. Sembla..que tothomtingui dret a estrenar. I mentrestant, elspocs que queden que són bons, a penessi es destaquen entremig de la grisor delconjunt.

J. P.

URQUINAONAIlllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll

GRAN ÈXIT

1l ^

W^RnFRBROS.Lpl'Ltu4LJOHN

Ï Joan Bennett

Latiera del mar

Edició Warner Bros

Exclusives "ALMIRA”

Haydn dirigint a casa del prínceps`

L'any I927, l'orquestra Casals — 1't'nicaque dóna concerts simfònics a Baroelomá —va omplir els seus programes exclusivarxientamb obres de Beethoven, en commemo¿aciódel centenari de la seva mort, I és '"clar,es varen tgnnar a tocar la Cinquenís 1f' laTercera i"la Sisena i les altres,lfn<át'ou,simfonies 'de Beethoven, com si oi s to

-quessin sempre, fiins en els anys quóc en feiaqg, ó 98, o.., (qualsevol número inferior aloo i superior a 5o, perqué si anem massaendarrera, ni les simfonies de Beethoven estocaven), que va morir. -_ -^^

Naturalment, aquell any ja no hi va ha-ver lloc per tocar res més.

Ve el centemnari de Sohubert. Com queles' obres simfòniques de Sdhulbert no donenmassa, calgué recórrer a les bones i a lesque no ho sn tant. La qüestió era omplirprogrames amb el seu nom ; i vàrem haverd'aguantar algunes obres molt primes, peròque no s'acabaven mai. El resultat va ésserque el temps per les obres d'altres músics,especialment dels d'avui, va mancar.

I aquest procés no s'acabarà mai, perquèquan no sigui centenari de la mort, seràcentenari de naixement, o centenari d'unaobra célebre ; i si no, bioentenari, com hapassat aquest any, que s'ha celebrat el bi-centenari duel naixement de Haydn, el qualva néixer a ún poblet d''Austria en abril de17732

La commemoració ha consistit a consa-grar-li dos concerts senoers dels sis que hadomat l'Orquestra Casals.

En aquests concerts s'han tocat duessimfonies i l'oratori Les Estacions amb col-laboració de solistes i de l'Orfeó Català

Aquest culte als marts =més als momi-ficats que als frescos — ens' sembla exoes-siu. I no pas perquè no creguem que s'hand'honorar les obres i la memòria dels gramsmúsics del passat, sinó perquè el que es faper ells és desproporcionat als mitjans de quéaquí disposem. A Beethoven, no se l'ho

-menatja contínuament executant-li sensetreva les seves obres? Doncs, per què dedi-car-li, per enter, els pocs concerts d'or

-questra que podem fer? Què guanya la glò-ria de Schubert, fent conèixer les sevesobres simfòniques febles, quan les botes jaes toquen sempre? Per què fer-nos sentirdos concerts sencers de música de Haydn —amb l'excusa del bicentenari del seu naixe-ment — no podent disposar més que de sissessions?

Haydn era un bon músic ; se'l pot con-siderar com el creador de la forma defini-

NOVETATS

' EN CAMISES

)sume 1, 11Telèf.11655

Esterhñsy (quadro de Julius Sehmid)

fonies en va escriure més de cent. Em ge-neral són agradables d'oir, Jnés que els seusoratoris La Creació i Les Estacions, consi-derats com les seves més grans obres. LesEstacions és pesada i innocent;. els efectesdescriptius són tímids i puerils, i les ideesmusicals, tant les melòdiques com 1'es poli-fòniques, no desperten mai interès ni goigestètic. ,Per què, doncs, obligaranos a suportar

aquesta obra llarga i completament enve-11-k a?

Si aquí a Barcelona féssim els concertssimfònics a dotzenes, que és el que enscorrespondria, d'ésser ddl tot civilitzats mu-sicalment, molt bé que dediquéssian algunsconcerts complets a Haydn, o a Beethoven,o a Séhubert.

Però' el fet és que amb tantes ocupacionsa festejar centenaris en els seus concerts,T'Orquestra Casals — l'única que actuaraBarcelona — té moh poc temps per . tocarobres modernes : de meva des de làny r926que no n'ha tocat cap.

IEm queda, però, l'esperança que yuanfarà cent anys que seré mort, un altre Ca-sals, amb la seva orquestra, celebri el m-eucentenari i les toqui; i jo, ajegut sota lallosa, me n'assabentaré porqué potser m'hivindran a portar flors i tot.

JAVMB Pi&HISSA

(•LISEUTELEF•W•' 1L4ii •

LINA GRAN PRODUCCIÓMefro Goldwyn Mayer

Dirigida perCeci1 B. de Mille

Societat Espanyola de Carburs Motàl'IicsCorreus, •Apartat 190 BARCELONATeleg. i "Carburos" Mallorca, 23R Telè}oo 73oU

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu.bion (Corunya) :: OXIGEN 99 °I ° DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI :: SOCAIUUMAT i SECAT defils i peces seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDÜS-TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la

SOLDADURA AÜTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS

a

¡NERVIOSOS!,9 -J Prou de patir inútilment, gràcíes a les acreditades

SRAGEES POTENCIALS DEL DR. SOIVRÉque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç la

Neurastenia Impotencia Ien totes les seves manifestacions),f mal de cap, cansament mental, perdua de

memòria, vertígens, fadiga corporal, tremolors, dispepsia nerviosa,

V

paIPels trastorns

í trastorns nerviosos en general de les dones 1tots els trasto

rrns orgànics que tíngutn per causa o origen esgotament

nerviós.

Les Gragees potencíals del Dr. Soívré,més que un medicament són un element essencial del cervell, medul'la i tot elsistema nerviós, regenerant

la a^da• indicades alsespecialmentel vigor sexual propi de l'edat, conservant la salut I prolongant pesgotats en la seva joventut per tota mena d'excessos, als que verifiquen treballs excessius, tant físicscom morals o intel'lectuals, esportistes, homes de ciència, financiers, artistes, comerciants, Indust rials,pensadors, etc., aconseguint sempre, amb les Gragees potencials del Dr. Soivré, lots els esfourços oexeercícis fàcilment i disposant l'organisme per rependre'ls sovint i amb el màxim resultat, arribant a l'ex-trema vellesa 1 sense violentar ]'organisme. amb energies pròpies de la Joventut.

Basta pendre un flascó per convèncer-se'n

Venda a 5'50 ptas. flascó, ea totes los principals farmàcies d'Espaaya, Portugal i América

NOTA. -Dlriginf -se 1lrametenf o'ss pies, ert segells de correu per al franquelg a Oficlnes'LaboratorloSòkatarg, carrer del Ter 16, Barcelona, rebeca grafía un llibre explicatiu sobrel'orfgen, desenrotllamen!1 tractament d'aquestes malalties.

Cultura moderna per mètodes moderns:

IDIOMES,PER LA MERAVELLA UNIVERSAL

LINGUAPHONE

COM ERÇCULTURA GENERAL, PELS CIENTÍFICS

MÈTODES

DIDACTADestrieu el català del castellà!

Destrieu el castellà del català!

Avui cal parlar-los i escriure'ls bé tots dos!

DEMANADISSA Gran nombre de cases necessiten persa-

DE PERSONAL nal que sàpiga bé català i el sol licitenal Liceu Dalmau, perquè és l'únicCentre docent pràctic de Comerç i Idio-

mes que sempre ha ensenyat amb tota normalitat pedagògica. EsI'únic que no s'ha d'improvisar per a les noves circumstàncies, l'únicque ofereix tota garantia de correcció i de pràctica. Per aixòavui hi fan cap els qui demanen personal ben preparat en comerçi idiomes, i els qui volen presentar-se amb els coneiximentsi aptituds que requereix el present i l'esdevenidor de la vidacomercial nostra. Recordeu les adreces del Liceu Dalmau'

BARCELONA: Telèfon 78352. Carrer Va-lència, 243 (per a senyores i senyoretes)

Consulteu-hi els C, València, 245 (per a joves i senyors)

vostres dubtes SABADELL ; Plaça Galan i Garcia, 9

c u l t u r a l s i TERRASSA : Carrer de Sant Antoni, 5MANRESA : Plaça Sant Domènech, 1

drofessionals BADALONA : Carrer del Lleó, núm. 87

Els qui no volgueren aprendre Els qui s'han aplicat

EL LICEU DALMAUs'ha distingit eminentment en aquestacura docent per a idiomes i comerç

QUÈ VOLEU SABER AVIAT I BÉ?Demaneu prospectes de franc sense cap compromís al LICEU DALMAU de la

vostra ciutat o a la Direcclb General:

Carrer de València, 245 - Barcelona

LE/ LLNETRE/UN HOSTE POC SOROLLÓS OBRA DE CIVILITZACIÓ

VARIETATS

Wells, el creador d'utppiesNous conferenciantsHa estat hoste de Barcelona — un hoste

ben discret, cal dir-ho, que no ha amoïnatpas ni els repòrters ni els organitzadors debanquets i recepcions — eC gran escriptoranglès H. G. Wells. Fa dues setmanes, enaquestes mateixes planes hom retreia unaopinió de H; Walpole, segons la qual undels pocs autors hritánics ,.que passarien ala postoritat seria, i amb 'més mèrits quecap dels altres, el fecund autor de L'homeinvisible. Avui dia, en la ma-duresa del seu gran talent, 1•aseva obra ultrapassa la cin-quantena de títols i en sobre-surten, monjoies importants,L'Esquema de la Història iLa Ciència de 1a Vida, escri-ta aquesta darrera en collabo-ració amb el seu fill i JulianHuxiey. Això no vol dir queles seves novelles, que unacrítica indocumentada ha po-gut comparar amb les de Ju-les Verne, tinguin una menorimportància que aquestes duesgrans obres. La força huma-na, la imaginació potent i ba-sada damunt vastos coneixe-ments científics, i el seu fonseonstant, encara que vagi re-novmt-se en matisos, de fe enels destins de la humanitat,que el fa esmerçar-se contí

-nuament en l'apassionada re-cerca de l'esdevenidor de lasocietat actual, fan que la co-i) osa producció novelística deWells assoleixi unes catego-ries humanament i literària

-ment superiors a la que tenenles creacions de l'autor fran-cès que encisava la nostra ado-lescòncia. C. A. Jordana, enun article que revelava, unavegada més, la seva gran do-cumentació en literatura an-glesa, exposava, a la Revistade Catalunya, e1 mecanismeessencial de les novelles ima-ginatives de Wells, mecanis-me que també .pot estendre'sa les seves novelles sentimentals, de ,esquals tenim traduïda al català una bonamostra en L'Amor i Mister Lewisham.Aquest mecanisme és la recerca severa iexacta de la reacció que l'ànima humana,presa individualment o bé coliectivament,experimenta davant d'uns fets o d'uns és-sers que ultrapassen en qualsevol sentit lamesura quotidiana i normal. Veure comreaccionen Els primers homes a la Lluna,i els an;lesos davant la invasió dels mar-cians, i Mr. Blettsworthy després de lesseves curioses aventures a l'illa Rampole,i el dorment que es desvetlla entre la me-eanització ultrancera de l'organització so-cial de l'any 2000, i també com es pro-dueixen, davant les circumstàncies de lavida, Mr • Lewisham, i Ann Veronica, i lamuller de Sir Isaac Harman. Adhuc en elscontes, un gènere en el qual Wells ha escritpetites obres mestres, trobeu el visitant deLa contrada dels Orbs, i els protagonistesde les Dotze Històries i un somni, produintla seva afirmació vital davant els esdeve-niments extraordinaris que trenquen el cursnormal de llur vida.

Una altra de les característiques de l'o-bra de Wells, ja ho he remarcat, és laseva preocupació pels destins de la huma-nitat, la demostració dels excessos als qualspot dur-nos i'aguditvació d'algunes taresactuals, la crua exposició dels horrors deles guerres i la seva confiança insubornableen els nobles destins de la humanitat ; Menlike Gods, homes com a déus, despullatsdels egoismes i de les estupideses actuals,ennoblits després de milions de segles de

111111IIIIIIIIUIIIIIIIIIIIIUIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

A fofs els cafalans els interessa llegirel llibre d' E

° An4oni MunEanyola

Organització Turística

de CatalunyaI. Generalifafs í anfecedenfs.

II. Organitzacions en els diferenfspaïsos.

III. Cafalunya.PREÜ: 5 PTES.

Adminisfració:

Llibreria Calalónía3, Ronda de Saní Pere, 3

1I I I I I I Iu I I I I I I I I I I I I I I I I I I IEI I I I I Ini I I I I I E I IEI III I I I l li

Heribert George ]Vells

ment novellistic, la vida d'un home d'aferscorrent, que al llindar de la seva vellesa,i sota la llum del sol de Provença, s'es-merça en l'eterna empresa de la recercadel sentit de la vida. 'Pots els tessoems im-portants del pensament es troben en aquestllibre, sistemes socials, doctrines filosòfiquesi morals, normes de conducta sexual, fina.litats de la ciència i de l`art: l'esguardanalític de William Clissold va destrianttota ila fullaraca de la vida, i d'entremig deles amargues experiències i de les fallidesdoloroses extreu una lliçó de confiança cnla humanitat, fins que la mort interrompel soliloqui.

Wells, com tants altres esperits anglesos,fills d'aquella Fabian Society que tanta in-fluència ha tingut en el desenrotllament delsocialisme imtennacional, és un esperit pro-fumdament liberal. Aquest liberalisme li haprivat d'entusiasmar-se amb les formes an-ti-democràtiques que adopten actualment enel món, tant el comunisme, amb el seudogma de la lluita de classes i la sevaaplicació de la dictadura del Foletariat,com el feixisme, adorador de l'Estat i con-culcador dels drets individuals. Wells veutota la força del món futur entre mansdels homes de ciència i dels economistes.La vasta solidaritat internacional, supera-dora de desnivells socials i de xovinismesagressius, l'ha de crear la comunitat estre-ta d'interessos dels financiers — canviant,naturalment, •l'actual conoepte d'aquest mot— i les relacions intel•igents entre els tèc-nics i cus especialistes de tot el món. EnLa Dictadura de Mr. Parham — que, altra

-ment, és una novella entretingudíssima, ien la qual brillen amb tot llur esclat lafantasia, l'humorisme i la penetració deWells —, la guerra universal creada pelsfolls ideals del dictador anglès, aquell obs-cur professor d'Història, convertit per uncuriós avatar en el brillant lord Paramount,només es veu contrariada per l'aliança cons

-cient del financies i de d'inventor, que s'es-timem més destruir tota llur obra que lliu-rar el secret dels gasos mortífers al polític.

H. G. Wells, creador d'utopies. Potsersí, pesó, tanmateix, per a bastir-ne cal unafe ben viva i una generositat gram. 1 l'au-tor de L'Illa del Dr. Moreau, que coneixbé els homes, posseeix, malgrat tot, aques-tes virtuts. El darrer capítol de The Out.une o f the History mostra l'ampnitud d iseu pensament, i diu com aquesta aven.tura secular de la humanitat pot arrib»x atenir un lògic sentit i una noble finalitat.

RAFAEL TASIS I MARCA

Algú, no sé qui, aficionat . a comparti-mentar les coses, ha dit 'que de conferèn-cies n'hi ha de tres menes : les que ins-trueixen, les que diverteixen i les que avor-reixen. Però no hi ha res al món que s'a-motlli rígidament a cap classificació; en-carà que aquesta sigui una necessitat del'esperit humà per poc lògic que vulgui és-ser, les coses no` són mai tan simples, tannetes, que càpiguen d'una manera exactaen el caixonet on les volem encabir clas-sificant-les.

De conferències n'hi ha de les tres menesanomenades, en estat pur ,podríem dir, i,a més a més, d'unes quantes menes inter-mediàries, producte de Ses combinacions quees poden fer entre les menes pures. Hi hales conferències que instrueixen i divertei-xen, hi ha les que instrueixen i avorreixen.

Però les que avorreixen, és un xic difícilque instrueixin, i no per elles, sinó per 1'es-tat d'esperit de qui les escolta. En canvi,les que només diverteixen poden instruir.'El sol fet d'ésser divertides vol dir almenysque són ben fetes, ben diles, i això és sem-pre d'estimar. Més por que la banalitat,m'ha fet sempre el pseudo-transcendentalis-me, que es tradueix oMigadament en allòque can llenguatge poe acadèmic en diemllaunes.

Em refereixo, és clar, a les conferènciesdel tipus de les que es donen al Conforèn-cia Club, no a les conferències o sèries d'ellesque tenen per públic uns quants estudiosos,especialistes i tot, de la matèria tractada.Em refereixo a conferències que es donendavant un públic de bones disposicions, d'unacerta paciència, que vol instruir-se, sí, peròsense deixar de passar una bona estona niencaparrar-se massa.

Es precisament per la reunió d'aquestesdues condicions que es distingeix una bonaconferència. Per instruir-se avorrint-se, jahi ha certa mena de llibres, i la lectura tél'avantatge sobre les conferències de poder-se fer amb una major llibertat i comoditat,i a soles, sense companyia.

Però 9a conferència té, en canvi, l'avan-tatge de donar en una 'hora el que en moltscasos representa lectures que necessiten moltmés de temps. Exigeix, també, unes dotsde resum i de síntesi, una tria de l'essen-cial, molt convenient en aquests temps depresses en què no és possible posar-se deprimera mà al corrent de tot.

Això pel que fa al fons. Pel que fa a laforma, la conferència demana unes certescondicions, entre les quals les que podríemanomenar histriòniques no són gens negli-gibles.

L'home més ben informat sobre una de-terminada matèria, que més la domini, potésser un mediocre conferenciant, que avor-reixi, i amb aquest avorriment que desprènanulli gairebé la instrucció que de la sevaconferència podria resultar.

D'un cap de setmana a l'altre, a Barce-lona es donen un gran nombre de confe-rències; així i tot, ningú no gosaria afir-mar que tinguem un equip de conferen-ciants prou nombrós que ens pugui fer que-dar bé a tot arreu.

Molts, excellents escriptors, gent ben m-formada, àdhuc 'brillants conversadors enprivat, no senten cap afició envers aquestart de la conferémcia que tan ben cultivatés, per exemple, a França, que exporta con-ferenciants a tots els països del món.

Sembla haver-'hi, en el fons de tot catahá,una esquerperia, filla de la timidesa, filla

de la rudimentària vida social degran partde la nostra gent que podria donar confe-rències, que es resisteix a .pujar a una tri-buna davant un públíc, i comportar-se unamica com un actor. Bona part dels mostresconferenciants llegeixen les quartilles queporten escrites, i ho fan amb l'aire del queno té altre remei que ferho i s'alliberad'un compromís que contragué en un mo-ment d'irreflexió. (Encara que el tema siguiinteressant, ben exposat, la monotonia, lamanca de taules (per usar un terme, moltexpressiu, de teatre), deixen e1 públic insa-tisfet.

No tenim gaires' conferenciants, com notenim gaires de res; però tot anirà venint.

Fa uns quants anys, que funciona a Bar-celona el Conferència Club, -entitat que áinsara s'ha dedicat gairebé exclusivament a laimportació die conferenciants. N'han vingutde tots, de divertits i dels altres, i, en ge-neral, instructius tots. Aquesta importacióera, i en major o menor escala ho serà scm-pre, necessària, o almenys convenient perun seguit de raons, de les quals cal esmen-tar-me una, encara que no sigui la de majorpes : la de constituir, uns quants conferen-ciants forasters, una lliçó, una escola, perals nostres.

Darrerament, el Conferència Club ha vol-gut fer més que importar conferenciants;ha volgut desvetllar vocacions de conferen-ciant, posar en valor aptituds existents engermen, porò mancades de poder-se exercircom cal.

A aquest fi, l'entifat els destins de la qualguiem sobretot Isabel Llorach i Carles Sol-devila, ha emprés una tanda de conferèn-cies a càrrec de debutants —de debutants,però, que ja haguessin fet alguna prova-

tura. Aquesta tanda es compon de quatreconferències: Narcís o la influència del mi-rall en la història de la cultura, ,per GuillemOfaz-Plaja; Lady Ilamilton, per RossendLlates; De Lulio a Descartes y Leibniz, perJ. Bertran Güell ; Els mites populars en lanostra poesia literària, per Octavi Saltor.

Les dues primeres conferències ja s'hanclamat, i no perquè els seus autors siguind'aquesta casa hem de callar que la pro-vatura ha reeixit, com esperem que igual-ment en reeixirà la part no realitzada en-cara, i que el curs vinent prosseguirà tanbrillantment com aquest.

Tenim interès a remarcar-ho perquè cre-iem que un team de conferenciants és unanota de civilització i que en la tasca real-ment útil del Conferència Club no serà,aquest aspecte del foment de vocacions deconferenciant, la menys lloable ni la menysinteressant per nosaltres.

C.

BRARS NOVETATS EN

EBRBATES INARRBBQBLES

' Jaume 1, 11Telèf.11655

VOS TAMBÉ PODEU ÉSSERCOL LECCIONISTA D'ART.PASSEU PER LA

rFIG°3la tt v I 113MIIX

Per culpa de MírbeauKatherine Mansfield, l'autora de Felicitat

i de Garden Party, que morí a Fotntainebleauel g de gener de 1823, deixà un Diari queara ha aparegut en traducció francesa.

^El 5 de juliol de rgi8, la novelista un-glesa hi anotava:

ul-Ie llegit — he cedit a les ganes de llegir— dos llibres d'Owtave Mirbeau ; i desprésd'això veig, d'una manera horrible i defini-tiva : Primer, que els francesos són un poblefastigós ; segon, que llur corrupció és tanpudenta, que no vull fer-me amb ells. Nosón humans; segons la vella expressió an-glesa, són uns macacos.»

Per sort, va llegir altres llibres i vamodificar aquesta opinió tan radica'l.

Haupfmann es portarà be?El Promi Goethe, fundat fa cinc anys per

la ciutat de Francfort, acaba d'ésser atorgata Gerhardt Hauptmann. E1 cèlebre autordramàtic, que aquest any en compleix se-tanta, ha passat ja l'edat dels premis. DerZeit, de Berlín, escriu que seguramentHauptmann no ha pas obtingut el premi perla seva semblança física amb Goethe (sem-blança relativa, que els caricaturistes hanexplotat massa i de la qual Hauptmann estàmolt orgullós), sinó que l'autor d'Els Teti-xidors ha estat escollit ,per raons puramentmaterials : la casa de Goethe a Franofortnecessita reparacions, i no té diners ambquè fer-les. Deu mil marcs no són res .perHauptma^nn, i l'any 1932, any goethià, nopodria honorar el seu predecessor de millormanera que restaurant 'la casa en nasqué.

La novella populistaA darrers de maig, sota la presidència

de Pierre Mille, Bourget-Pai,lleron, JohnCharpentier, Léon Deffoux, Georges Du-hamel, D,miel Halévy, Ed,mond Jaloux, Ro-bert Kemp, Frédérie Lefévre, Léon hemon-nier, Gabriel Marcel, André Thérive i Mme.Coullet-Tessier, per majoria, atorgaven elpremi de la novella .populista, de cinc milfrancs, a Jules Romaims, per la seva novel-la Les ho>nmes de bonne volonté, que eom-pendrà dotze o quinze volums, dels qualsdos ja han aparegut.

Però Jules Romaiins ha refusat el premi;el premi i els diners, ben entès. Ha demanatque sigui concedit a un jove. A aquest efec-te, el dia 31 es reuní el jurat, augmentatamb Jules Romains, que n'ha estat nomenatmembre. Premià l'obra de Jean Pallu, engi-nyer que es glorieja de no ésser escriptorprofessional, Port d'Escale.

r Lé sería a Vd. agradablepoder tomar un purgante deaceite de Ricino, si éste tu-viera el gusto de un buen ja-rabe de naranja?

Pues éste es el aceite deRicino GOLOSO, que enva-sado en un lindo vasito decristal se vende en todas lasfarmacias.

lluita constant i de lenta ascensió dolorosa.Dues de les darreres novelles de Wells,

que són de les més importants de les sevesobres, reiteren aquesta fe en l'home, idiuen, ambforça emocionada, tot e1 coratgede les conviccions pacifistes i justicieres deWells : El Món de Wiiliam Clissold, i LaDictadura de Mn. Par/sana. La primera, queés un llibre considerable, explica, en pri-mera persona, i sense cap .aparent embelli-

DICCIONARI ENCICLOP ,DIC

DE LA (,LENGUA CATALANÁ

AMB LA CORRESPONDÈNCIA CASTELLANA

Nova edició redac£ada segons les «Nor= Acaba de publicarse elmes» de 1' InsWu£ d' Es£udis Cafalans VOLUM SEGON

Comprèn les llefres D a I. Consta de 1.019 pàgines amb

1.277 gravas ín£ercalafs al £ext, 36 làmínes en negre i de

color i 6 mapes a diferen£s £in£es. Tofs els que vulguin

escriure el caEalà amb perfecció han de comprar=lo.

Es ven al compfa£ i a Eerminis • Demaneu=lo a fofes les llibreries

Salvat Editors, S. A. = Mallorca, 41 a 49. = Barcelona

Degas. — Assaig a l'escenari

raspalls per a tots els usosarticles de neteja - objectes per a presents

rambla de Catalunya, 40

SisqueTh . — Retrat

Domingo no ha perdut cap de les sevesbones qualitats en decantar-se cap a l'ob-jectivisme que ha adoptat darrerament.Se'ns dóna a conèixer com a retratista im-pecable amb el seu retrat i bon dibuixantcom sempre en les dues composicions. Enla de 1a noia pontinant-se queda poc expli-cada, potser, la de segon terme.

El color d'Humbert, apagat i fi, és unade les coses de més .bon paladar que esprodueixen avui en la nostra pintura. Lesentonacions subtils del seu bodegó — ten-drissim — sói cosa difícilmente superable.Les altres dues teles exhibides — un retrat iun paisatge — na desmereixen per res d'a-questa.

Quant a Sisquella, exhibeix una figura iun bodegó. En la figura, el pintor jugaadmirablement amb una voluntària escasse-sa de mitjans extraordinària, amb la qualresol tots e's matisos i les qualitats vívi-dament. Els elements del bodegó estantransposats amb la més gram justesa i har-monitzats amb i,ntelligent correspondència.En la personalitat de Sisquella lliguen untemperament especulatiu t una sensibilitatdesperta com en pocs artistes podem con-siderar.

De la múltiple i infinita producció artís-tica que creix i prospera per tots cantonsen la Catalunya d'avui, és segur que elgarbell implacable i ineludible del tempsd'ací uns quants anys n'haurà deixat benpoca cosa.

I també és segur que entre aquesta pocacosa hi hauré bona part de la pintura d'a-quests artistes de qué acabem d'ocupar-nos.

JOAN CORTES 1 VIDAI.

UNS DINERS BENGASTATS HO SERANCOMPRANT A LA

IwD LL l l3MiX

ESPECIALITAT

EN LA MIDA

ianme I, 11Telèf. 11655

MOBILIARI D'ART

BUSQUETSDecorador, mestre ebenista i tapis-rar. Objectes d'art f de fantasia per

a obsequis. Sales d'Ex-posicions de Belles Arts.

pee.g M lacia, S. Telè4ee 143U

DAACELONA

•,UL

LES ARTS 1 ELSARTISTESDeltas, el malvat,nROlECTOR qO pllFìit©r 9 1I0

L'editor parisenc Grasset acaba de pu-blicar una correspondència del gran ¡EdgarDegas, la qual abans havia publicat el ma-teix editor en la collecció de tiratge limitatCahiers Verts. Tot i que Grasset ara ensdóna tan sols una part de la correspon

-dència del pintor de Oes ballarines, aquestrecull de cartes ha fet la grossaimpressióque els admiradors de Degas, l'esquerp De-gas, esperàvem. Conèixer la intimitat deDegas, conèixer tan sols l'aparença exter-

na, l'exteriorització més banal del viure quo-tidid de Degas, ja és una llaminadura deles més temptadores.

Ens plau de conèixer dels grans homesaquella condició humana que iens és co-muna. Aixb no és xafarderia, ni parasitis-me, mi moltmenys pruïja de nivefllació co-munista : és delit d'apendre, de conèixer deprop la contextura dels grams esperits. Siun gran esperit es demostra agressiu, es-querp i agre, com fou Degas, la seva psi-co4ogia esdevé més interessant que qual-sevulla d'altra. — Perquè, com pot ésserque un home sigui alhora excels i des-content?

;Forain, èmul escardalenc de llegas, foumés cèlebre per- la malignitat'que'pei T1 Ttque conreà. Degas fou gairebé tain cèlebreper la seva malignitat com pel seu art.Ell mateix es considerava un ésser anti-social, fins i tot inhumà, un ogre ; àdhucsembla que es complagués a passar per in-sociable. IEn saber que una d'ama l'ha de-fensat ;públicament contra aquesta mala re-putació, li manca temps a l'artista per aposar-se el barret i presentar-se a recla-mar a la seva advocada : -Què em restaràdoncs si em treieu .aquesta reputació !, lidiu.—Comms les rapports changent, com

-me on devient rosse, comme on n'est pluscotnme avant, escriu un dia que es sentve!!, cap a l'any 1897. Però el cert és quesempre s'ha manifestat igual: rosse, trist,agre. Això almenys ja es veu en les sevesprimeres lletres del volum, en 1872. 1 va!a dir que no li manquen motius. Vegeusi no, que en i898, quan la glòria ja i'au-riola, encara es troba amb dificultats pera viure : Les dif ficultés, il n'y a que ça.On ne parle pas des affaires pour ne pasen pleurer de colère, escriu a Alexis Rouart.I sis anys abans de morir, quan en igiiel seu petit quadret de ballarines fa mésde mig milió de francs ien una venda a]'encant, encara el! cobra de! seu marxantDurant-Rue1 petites quantitats que no liarriben a cobrir les despeses de la sevamodesta vida de solter un xic tocat de col-lecciomista. Després, la salut dolenta, sobre-tot la vista, delicada ja des de la primerajoventut, cada dia més delicada. Cap a lafi del segle la ceguesa avança sobtadament,ja nio veu el que escriu. Em zi d'agost dei898 escriu a Alexis Rouart : Ne n'en veuxpas, mori cher ami, de répondre si tard d labonne (lettre). On sera bientót un aveugle.

La correspondència de .Degas que ar.a co-neixem és quasi tota banal : lletres de grà-cies, lletres de compromís o de convencio-nals polideses, lletres de petita utilitat, lle-tres de minúsculs afers prosaics, d'a•lusionsincògnites però que hom pressent sense in-terés biografïsta — res ; una misèria, urnavulgarfssima documentació. Probablementles cartes de Degas que, dirigides al pin-tor Jeanniot, posseeix aquest, el pare delprecoç i atrevit prosista mort apoteòsica-ment gairobé en l'adolescència, seran mésinteressants des del punt de vista estètic,que és e1 que hom estima més en aquestcas. Però aixf i tat, per als que conside-rem 'pegas un pintor superior entre elsgrans, la correspondència que ara tenim a

Pasta de CeraEI fang preferit pelsnostres millors artistes

Olivera, 25 • Telèf, 31816

una santedat camuflada pel propi pudor, geltemor de delatar-la . Hi hem descobert pot-ser una innata causa de desconhort i des-coratjament. També hi hem trobat la sevaestètica fins ara secreta, una estbtica im-plícita en les seves idees, en les seves ob-servacions i àdhuc on les seves cantradic-cions. Per fi, hi descobrirem una beatitud,una felicitat i^ngènita i subtil, soterrada sotaun gavadal de runa de democilió ; runaimpertinent, demolició absurda, pròpia d'a-quell demolicionïsme tan reflexiu i tan des-orientat, almenys pel que fa a Ves BellesArts, que caracteritzà les darreries del vuit

-cents.En tot aquest volum de correspondència

res no hi lia que delati malignitat. IEs certque l'editor s'ha vist obligat a llevar algunsparàgrafs (molt pocs) que alludien intem-pestivament alguna persona encara vivent;però no es trasllueix pas que aquestes su-pressions vulguin dissimular cap maligni-tat, sinó simplement evitar indiscrecions queafectanien els receptors més aviat que Pex-peditor.

En 8 d'agost de 1873 es desconhorta perla lentitud que imposa al seu treball elseu amor de la pintura acabada. Consideraaquesta lentitud un efiecte d'inépcia, i es-criu : Que c'est long, et que mes dernièresannées s'en vont dans le médiocre! Je pleu-re bien souvent sur ma Qropre vie. Aixímateix es lamenta després de la seva len-titud en l'escultura, i de la mala qualitatdels seus pastelle, aquests paste'lls que me-ravellen tothom. En 1890 insisteix en ladesconfiança qué sent pel seu art i creuque això és 1a causa de la seva brutalitati de la seva esquerperia, del seu mal hu-mor : fe me sentais si mal f ait, si mal outil-lé, si mou, pendant que mes calculs d'artétaient si justes. fe boudais contre tout lemonde et contre moi. Som al setembre de1904. Dia de spleen. Plou. — II pleure dansmon ucur comme il pleut sur la yute.

—Degas entra a un cafè, i, a les palpentes,escriu a Rouart : Il pleut ; je suis daos uncafé. On 15ense aux amis. Ouand on s'em-b@te, on pene à ses amis, on n'a pas deplaisir avec soi. Amb tot aixa, amorós dela Natura, idòlatra de mil petites coses,àdhuc d'allò que l'avorreix i que l'irrita,encara que això sembli paradoxal. Es queDegas no es coneix ben bé. Va a Cauteretsa fer una cura de puln.ons o d'esòfag iaquell paisatge que 1'enerva li fa escriure«Cal amar la Natura millor que jo nol'amo per a poder suportar una cura a Cau

-terets... He vist força belles coses a travésde la meva irritació, i em consola un xicconstatar que no em canso de mirar altravés de la meva irritació.» Diletamt refi-nat, fanàtic de Glück, també sap encisar

-se amb la mainada : a Cauterets s'embada-leix sovint amb el oúhlic pueril del teatrede titelles i amb els propis titelles: no esdeixa perdre cap representació del petitGuignol. I, repetim-ho, ni una petita agres-sió, ni una ironia dolenta contra els im-bécils, contra els importuns, contra els mur-ris que pullulen arreu, que Ii trepitgen elsulls de poll, i els quals sap decelar mésprestament que ningú. Dolcesa infinita en-vers les dames, tacte i finor aguda enversels homes—aquest és l'ogre, aquest ésel malvat Dogas.

Però, d'on li vindria a Dogas la sevaíntima, innata, melangia misantròpica,aquest íntim dolor miquelangelesc que arri

-ba a ofegar aquella esmentada beatitud?1 on podrem descobrir la beatitud soterra-da del nostre pintor? — Deixem-ho per aun altre dia.

JOAN SACS

POSTAL DE PERE PRUNA. — PerePruna és un gerro de mel. Se li coneixperquè 'li vessa de dins per la boca del ca-bell i per '.l'escletxa del bigoti. I els ullsblaus, pròxims, enllaminits !

LLIÇO D'HUM'ILITAT.— Mireu. L'altredia, quan va inaugurar-se l'Exposició de Pri-mavera, al Palau Naciona' de Montjuïc, unbarroer va fer cauce una escultura. 'Era unaescultura, segons crec, d'un autor jove. Ijo recordo poques coses tan patètiques comaquella escultura trossejada, en una dra-màtica multiplicitat. iEl cap tenia un gesttràgic, separat del cos afinat. I una mà —,una maneta de terra cuita — va amar acaure uns centímetres enllà, suplicant comuna mà de mendicant. Hom diu de vega-des : ((tirar les illusions per terra» ; hom diu«destruir una esperança» . Paraules ! Calveure tot això, la illusió per terra, l'espe-ramça destruïda, en aquella terracuita hu-mil i grácil, destroçada estúpidament, sobreel paviment de l'Exposició de Primavera.

LLIÇ( D'ARTESANIA—Aquesta és unalliçó d'humilitat. Escolteu-ne una altra.Escau que la ddna un home madur als ho-mes joves. Pregunteu a ]'Apa quants diesha trigat a pintar la seva tela de l'Exposi-ció. F,11 us respon amb la seva veu prima,petita i tímida : «Tres mesos. Tres mesos,treballant-hi cada dia.» Un dia parlàvem-- en broma — de posar al costat de cadatela, la factura dels tubs de pintura gastats.Hi ha pintors molt cars que posen un ditde gruix de color groga perquè el sol lluei-xi més. D'altres que tot just freguen la telai el sol els és igualment resplendent. IEs unaqüestió d'ofici, d'artesania. L'artesà no esrefia de la inspiració, aquesta inspiracióamb la qual els nostres nonos genials pin-ten coses divertides en una tarda. L'artesàes passa una hora darrera l'altra barallant

-se amb un color, desafiant un to difícil,persistint en una línia. Aquesta lliçó és d'a-mor a l'obra ben feta ; Feliu IElias l'hadonada d'una manera perfecta. «Tres me-sos. Tres mesos treballant-hi cada dia.»

QUAN !EN'S ATACA EL PESSIMISMIE,pensem que, de vegades, és possible que dar-rera 1a lliçó d'artesania vingui la lliçó d'hu-miQitat. Darrera el treball de cada dia, denoranta dies—de PApa—l'empenta barroeraque destroça i esmicola l'obra d'art. Es peraquest cantó de la fragilitat de les obresestimades per l'artista que podria construir-se tota una teoria sobre ]'heroisme de l'art.—D. P.

— Dispensi, s'ha assegut a la butaca delsenyor.

(Lije, Nova York)

GUTEMBERG, S. A.Maquinària, Tipus, Filetatge de

ronze, Tintes i Utillatge per les

Arts Gràfiques

Agullers, 1 1 Via Laietana, 4Tel. 15524 • BARCELONA

Assistim actualment, no a ]'agonia —Capmany resol de manera correcta elque agonia vol dir lluita, i qui lluita tant conjunt de les seves dues teles de compo-pot vèncer com ésser vençut —, sinó a la sició i excellentmont molts dels seus detalls,mort miserable i ignominiosa d'una d'a- com la figura del primer terme .de les duesquestes sectes redemptores que de temps noves prop la finestra, i altres fragmentsen temps compareixen en el món de l'art d'una i altra d'aquestes obres. Quant alamb la pretensió de trasbalsar-lo tot de paisatge, és viu i encertat. Llimona té dosdalt a baix per donar-nos a conèixer qui paisatges delicats, entonats de manera suausap quantes felicitats mai vistes i quines i tractats àgilment i una figura retalladadelectacions iinimaginatdes, amb gran .precisió en una harmonia difícil

Des que nosaltres som al món hem tin- i personal.gut ocasió de contemplar l'a-nunciació, l'eclosió, l'apogeu ila mort d'una infinitat de doc-trines estètiques de mil menesde maneres, sonsibilistes, espi-ritualistes, lironistes i deriva-des, que formiguejavon incan-sables l'una darrera l'altra,llençant cada dia noves pen-sades, noves lucubracions a lacuriositat del •públic i a la vo-racitat dels infinits esnobs ibabaus que se'n feien adeptes,que necessitaven cada dia unaidea nova per anar al llit, unaidea nova de trinca, que nol'ha-gués feta servir encaraningú.

Aquestes doctrines, les unesdq pressa, de pressa, les al-tres més a poc a poc, desapa-reixien de la mateixa maneraque havien sortit. IEs d'espe-rar que després d'aquesta queveiem morir avui n'hauran deinéixer d'altres i d'altres en-cara. Però és d'esperar, tam-bé, que faran la mateixa fi.

La secta que s'està morintara és aquella que preconit-zava la pintura unti-pictòrica,aquella Pintura—idea genial!— que havia d'assassinar laPintura, com ens deien i enspredicaven.

La Pintura estava condem-nadà a mort, mort ,peremptò-ria, que no faria esperar-segenis, iEls profetes de l'anti-pintura ho havien declarat solemnial nent.I — qui ho havia de dir ! — la Pintura araés més viva que mai i la que mor és aque-Il.a que havia d'occir-La.

Mancada de contingut, de raonament id'agudesa, malgrat la seva contundéncia,eixarreïda i banal, tota 'a propaganda quees va menar en favor de l'anti-pintura noserví més 'que per fer-se adeptes dels artis-tes més poc dotats, els menys capaços, elsmés taüls, a les mans dels quals mor neu-lida, escrofulosa i depauperada. Pobra pin-tureta sub-decorativa, sense suc mi bruc,mancada de tata saba vital!

I si avui, a Catalunya, per un costatpodem veure els darrers espetennecs, cadavegada més febles, d'aquesta desgraciadapintura anti-pictórica de qué parlem, perl'altre costat ens trobem amb una esplén-dida reacció en favor de la pintura autén-tica, d'aquella per qualificar la qual no hiha altra paraula que la mateixa que ladenomina,neta i pelada.

Aquesta reacció, l'objectiu de la qual és1•a rehabilitació de la dignitat i de la qua-litat pictòrica en el quadro com a virtutprimordial i imprescindible de l'obra i lareivindicació, per tant, die totes aquellesvalors que hi col-laboren i que hom s'haescarrassat a menysprear i negligir, ha es-tat ja iniciada des de fa algun temps peralguns dels nostres artistes i s'ha emportatdarrera seu les més intelligents i més sen-sibles personalitats.

L'actual exposició dels pintors de la SalaParés és un dels exemples més dignes d'a-questa reacció que constatem. Cada un d'e'llsté urna sensibilitat ben seva, una tónica bendiferenta de l'un a l'altre domina en llursobres, treballa cada un d'ells amb una tèc-nica peculiar i inconfusible. Però tots ple

-gats tonen de comú aquella aspiració a laqualitat i a la dignitat del quadro, la sevaconcepció com a obra pictural.

Es clar que aquesta aspiració és satis-feta de manera força irregular de l'un a]'.altre d'aquests pintors. A part de les dife-rències que més amunt hem .assenyalat,determinades per Ilurs distintes tempera-ments, hi ha també la diversitat de viaranysper on encaminen les seves recerques unsi altres i llur major o menor fortuna enla consecució de llur propòsit.

Si Mompou, cada vegada més segur enla seva sumària i lleugera piinzellada lí-quida, ens dóna una representació fresca igraciosa dels seus assumptes, sense quetrobem a faltar-hi res, Togores, amb laseva rigorositat i exactitud en la transcrip-ció de cada objecte, arriba a donar-nos unasensació de manca de percepció del con-junt. Aquesta percepció del conjunt, en lapintura de Benet, és una emoció tan agudaque, de vegades, l'afany de totalitat quemou l'esperit del pintor fa esdevenir con-fusa la seva dicció.

Mentre que en l'aportació de Serra veiemcom la seva opulència colorística, contin-guda generalment en gamos neutres i abun-dènci.a de negres — com en els dos paisat-ges de terra endintre —, de les quals sapsortir cap a d'altres més brillants -- comen la bellissima marina —, s'enriqueix dematisos i esdevé confitada amb una ricaqualitat d'esmalt, en l'aportació de Créixamsveiem l'artista retornar a la seva gamacolorística exuberant i fogosa, per bé querefrenant la seva anterior vehemència depinzellada.

n^^uuuumummlluminnllunuuunnmuumuuuuuiummumm^mmulnuuuummullnunul^

Els millors dibuixos de les millors firmes

els trobareu al stand de lesGALERIES SYRAa la FIRA DEL DIBUIX

^illlllllllllllllllllllll IIIIIIIIIIIIIIII Illilillllllllllllilllrllllllllll!![11111111111111191111111111111111111IIIIIIIIIIIII

mans ens interessa apassionadament : ensinteressa en la seva banalitat, molt garla-dora banalitat, i sobretot pel que hi llegimentre línies. Un gran amor fa un bon des

-cobridor. I no són poques ni petites lesdescobertes que hem fet, si no ens illusio-nem, en aquest desert de la correspondèn-cia suara editada de Degas. Hi hem des-cobert, ben al revés del que conta la Ile-genda, ben, al contrari del que imaginavael propi epistolaire, una pregona tendresa,

JIIIIIIIIIIIIIIIilllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllillllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll_

PERA FOTOGRAVATS, LA CASA

_ A N T 0 NI M A R T I D Màxlma rapidesa

• Màxlma qualltat

ARCS, 7 : TELEFON 18664 : BARCELONA =

^IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIPIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIrlilllllllllllllllillllllll;

... .

Ivs •¡7' Ari , :, 1

z y ^ m ^

:t,l:1'° d i"

14,1 fil ; a Y l ,":i¡i. If • it,

MIRALIDR

RADIO I DISCOS

TINDREU REMORDIMENTSTOT L'ANY SI NO HEUADQUIRIT RES A LA

I^lt A DD I^L I OIJIIX

NOVES RADIOTELEFONIQUES D'ACTUALITATUn afícionaf a la "caça' estrangera, farà el seu discurs en idioma Noves de la "Radío=Cify"

El rècord del nombre d'emissores capta.is

rus, discurs que serà seguidament traduïtpormicrbfon. Heus aquí noves de la «Radio-Cï'ty», eldes l'ostentava, fins fa poc, aficionat a

la ràdio de Chatellerault, el qual havia po , formidable conjunt d'immobles coemsagratsgut únscriure en ]a seva «llista de' caçacaça» L'emissora de Breslau fa públics teatre als'concerts i a la ràdio a1 centre+452 estacions. Le Bugiste, diari de Be)ley els noms dels seus locu4ors de Nova Yotlç.i dels seus voltants, ans diu que M. Pélis- L'estació de Breslau és la primera de

El conjunt estarà dividit en durs parts,la una «Radio-Cityn, l'altra porta el nomsier, professor d'Agricpltura de Belley, aca- les emissores alemanyes que ha abandonat de «Rockefeller Centre». IEIs bastiments queha de batre aquest récord rebent l'audició

de 478 emissores, o sigui la major part dedefrdtivament l'aanonimat dels seus locu-tors. AI començament de cada dia de -

deuon allotjar les oficines del trust teatralles que es troben des dels 20 als 3,000 me-

prgrama els noms dels locutors actius són fets

R. K. o. estaran acabats pel 15, de se-tembre.tres. Aquestes pertanyen a totes les parts públics, amb el detall de les hores que cada ¡El music-hall més important del món del món, incloent-hi lndoxina, Austràlia,

Japó i lnsulíndia.locutor anuncia. Totes les estacions d'Ale- té 6,800 llocs —, sera acabat el 15 d'octubre.

Aquest senyor no pensa pas delectar-se es-mainya adoptaran aquest procediment, jaque ,per aquest mitjà pot el locutor desenvo- Una de les innovacions serà d'equipament

eslupar la seva personalitat, radiofònic de ; totes les sales d'espectacles

eoltant e dis si pr que intenció d'arribar de la City. D'aquesta manera, als entreac-encal ar 1a xifra de oo em rant un mun-ç 5 P La ràdio a Amèrica del Sud tes, hom farà escoltar ad públic les emis-tatge que li permetrà rebre les emissions sions radiofòniques.qcompreses entre els 5 i els 20 metres. Fins ara l'Amèrica del Sud no tenia més

Felicitem aquest campió de la radiotele- que estacions de feble potència. Hom sap Cap a 1'esfrafosferafonia. que Radio-Splendid de Buenos Aires ha en-

comanat a Anglaterra una emissora de El professor Piccard, de Brusselles, esSfalin parlarà pels Ls4afs ünífs 20 kw, i que es preveuen augments de po- prepara a provar de nou l'exploració cien-

tència al Brasil, a Chille i a 1'Uruguay. tífica de l'estratosfera. La seva nova bar-Un «speaker» de la N. B. C. s'acaba queta està acabada. Sabem amb satisfacció

d'embarcar cap a Rússia. Noves antenes que, aquesta vegada, serà proveïda d'urnaHi va amb l'encàrrec d'organitzar la re- petita emissora que servirà als aeronautes

transmissió d'un discurs de Stalin, el qual, Les antenes destinades a les estacions de por a fer experiments sobre la propagaciódes del Kremlin, es dirigirà als (radio-escol. Leipsio i Breslau, construïdes segons un d'ondes a diverses alçades. Per altra part,tos dels iEstats Units. Mussolini i el Papa principi molt inou, neoessiten encara molts aquesta emissora gels permetrà senyalar elham ja parlat per sabre l'Atlèmtic per mibjà experiments d'assaig. Per tant, la inaugu- punt d'aterratge, que pot ésser molt Ilunyde la N. B. C. ració de la nova emissora tindrà lloc el mes de poblat, i inspeccionar el mar, si els vents

Com que Stalin no coneix cap llengua pròxim. ho permeten..,

Els paràsits industrialsLa major part d'aquestes pertorbacions

són ,produïdes en connectar i desconnectarel corrent i en general per tots aquells apa -rells que produeixen espurnes ; d'entreaquests podem detallar els motors elèotrics,timbres, aparells d'dlectricitat aplicada a lamedicina, etc., etc. L'atmosfera també éspertorbada on general per totes bes líniestransmissores d'energia eléctrica.

Per a lluitar amb aquests paràsits és mi-llor acudir a la causa productora, però hiha també mesures preventives que es po-den aplicar a la instaf♦ació receptora. Unade les mesures que cal pondre de seguidaen installar un aparell és assegurar-se dela corunexió amb terra. Es millor que launió sigui com més curta possible, i en-cara més que sigui feta amb aram que escomuniqui amb una placa de metall o tubde sota terra.

També l'antena s'-ba de collocar en formaque actuïn sobre ella les menors pertorba-cions possibles, i per això, tot collocant-laben lluny dels aparells pertorbadors, asse-gurar-se de4 seu aïllament. ¡En general ésmillor orientar-la en sentit perpendicular ales conduccions. d'electricitat. Les antenesen quadro, si bé fan disminuir l'efecte delsparàsits allunyats, dismiinueixen però I'.a-bast de l'aparell i tenen una extraordinàriascrosibilïtat a les pertorbacions produides aprop. Es millor situar-la ben separada deterra i •d'edificis, puix que així, demés d'és-ser més. difícil que reculli les' pertorbacionsque transmet ;a berra, s'•augmenta la po-tèmcia de l'aparell. Es també molt recoma-nable connectar -0a al receptor amb dos con-ductors.

A part 'd'aquestes mides previsores aadoptar, en fer la instaUació es poden jn-tercalar dispositius que contribueixin al ma-teix fi. Un dels més usats són- els condes.sadors, construïts la majoria amb fulles d'es-tany i paper parafinat en espiral. La presade terra d'aquests condensadors no ha d'és-ser feta amb el mateix conductor que la del'aparell, puix que així potser fóra inefieaç.

J. G.

L'HORA RADIADA

Continua l'èxit de les sessions pe MtRA-

DOR dóna setmanalment — els dz neeres, ados quarts de deu — als seus amics. Con-trastant amb la humorística desimbolturade Rafael Moragas que, en la sessió penúl-tima, féu les delícies dels radíoients, ahirl'HORA RADIADA es presagià amb una valorinteUectual de primer ordre : Robert Ger

-hard, el gran compostitor català que delectàels nostres radioients amb una conferència— sòbria, concisa — sobre Músiira exòtica.

Parlar ací de la valor de Robert Gerhardi de la seva preparació resultariá un xic ri-dícul. Assenyalem, simplement, vera èxit ab-solut com a resultat.

Robert Gerhard intercalà en la seva con-ferència uns discos curioslssims•.

Dimecres vinent, dia tS de juny, honoraràel micròfon de MIRADOR una altra collabo-radora nostra. Una altra, perquè ja Ció-Casanova, obrí el camí.

Ara és Aurora Bertran, l'autora dels Pa-radisos oceànics, qui 5endrà la paraula. So-.bre: Records Polinèsics. Amb discos de mú-sica documental.

www

RECEPTOR

Radio CLINIOenxufable al corrent

sense antena

1 !U^4^l

4

Preu: 400 pessetes

RAMON CLIMENTConsell de Cent, núm. 266

Telèfon 23058

.!y- '-- :

Els que s'han divertit amb els automò-bils del parc d'atraccions tornen a casa.

(Gazetta del Popolo, Roma)

iPresentació d'un film documental .ambassistència dels intèrprets.

(Brummbauer, Berlín)

—Vol tornar-me a ensenyar el de sotade tot? Em sembla que em decidiré per ell.

(The New Yorher)

Els seus mateixos posseïdors 'ahan creat la famad'aquest receptor

® .II III0

Í.•l II

, 1. III r 1• ,

vostè enterament en mans d'aquestes persones, segursde que li recomanaran l'adquisició d'un receptor «LaVoz de su Amo».

El model R-15o que ací presentem — de quatrevàlvules amb Pentode — compendia el més nou qu?es fabrica en receptors de ràdio-freqüència sintonit-zada. El seu àltaveu electro-dinàmic permet una cla-redat de reproducció no igualada en aparells similars.A més a més, posseeix tm interruptor especial per a,isolar les estacions llunyanes, permetent una majorgraduació del volum.

Solliciti una audició a casa d'un Agent Distri-buïdor de «La Voz de su Amo» ; sense cap menade compromís per la part de vostè, podrà apreciar elsavantatges d'aquest aparell, l'adquisició del qual repre-senta una inversió de diner assenyada i útil.

Els primers compradors d'aparells de ràdio «LaVoz de su Amo» els han adquirit basant -se en lasòlida reputació que aquesta màquina ha atès en laindústria fonogràfica. «La seva vasta experiència enla fabricació d'aparells de reproducció del so de mà-xima qualitat i mobles especialment estudiats peraconseguir les millors condicions acústiques — varenpensar — no pot menys que portar-los a presentarexcellents receptors de tàdio.0

En efecte, la confiança d'aquestes persones era jus-tificada. Tan ràpidament es va confirmar la fama delsnous aparells de ràdio «La Voz de su Amo», que enquatre mesos la gent ha comprat més receptors d'a-questa marca que en els dotze mesos anteriors dequalsevol altra.

Avui existeixen ja mils receptors «La Voz de suAmo» en poder d'entusiastes ràdio -escoltes. Entre llursamistats, és segur que moltes d'elles posseeixen unR-15o o un Raoo. Abans de decidir-se a comprar,pregunti'ls-hi si estan satisfetes amb el seu aparell osi prefereixen un receptor d'altra marca... Deixem a

1rr ^í? .1,/ %^•.•A^ •,',rte.

fi Iq s

d

rz'z, ,l,. r a. ij5 •_r:

5' • é11

'?ti' :'.t r'k

^^LB VOZ de Sü L^lriO"M<4CRRC°i5TPgGA

Model R-150 de 4 vàlvules (una Pentode), per a

lvi oausEDzo

corrent alterna. Altaveu dinàmic de bobina mòbil.

v

IMPRESOS COSTAAse RO. 45,. Barcelona