ANY VIII BARCELONA 20 NOVEMBRE 1910 N.0 389 EL NOSTRE ...
Transcript of ANY VIII BARCELONA 20 NOVEMBRE 1910 N.0 389 EL NOSTRE ...
lustraríú íatalana R E V I S T A S E T M A N A L I L U S T R A D A
ANY VIII B A R C E L O N A 20 N O V E M B R E 1910 N.0 389
E L NOSTRE HOMENATGE AL DOCTOR R O B E R T
1
3£
LA COMISSIÓ E X E C U T I V A D B t M O N U M E N T
L E S A U T O R I T A T S D E B A R C E L O N A 1 L A F A M I L I A D E L D O C T O R R O B E R T . P R E C E D I D E S l ' E R L A B A N D E R A D E L A C I U T A T ,
D I R I G I S T S E A L A 1 N A U C I R A C I Ó D E L M O N U M E N T A L G R A N P A T R I C I (Baliell f . )
736 I L U S T H A C I O C A T A L A N A ANY V I U
m 5
MOMENT SOl-EMNIAL D E LA n f ^ l I O U R A C l d — (Brangu l i f . i
EL DOCTOR ROBERT
Pp C H S períodes s"han vist a Barcelona més agi-lats y unmihuosos que'l que coincidí ab la
guerra hispano-americana, que clohia falídicameni la campanya de Cuba. Una, derrera d'una altra, les esperanses del país venien al abim ab la capi tulació de Santiago de Cuba y la destrucció de la esquadra Cervera, mentres a Fil ipines cremava la insurrecció, atiada per les forses estrangeres. El mal semblava sens remcy y devant la probable exaspera-ció de les masses se sentia trontollar fins la terra que se trepitjava. No sols la nació, sinó l'ordre social mateix aparexia amenassat. Fou en aquella ocasió que les classes conservadores y ilustradas de Barcelona's posaren en contacte pera salvar el conflicte y restaurar la tranqui l i tat demanant el fi d'una guerra desastrosa y ja sens obgccte. Entre aquell estol de patricis qu'axecaven la veu de la rahó en mitx d'un desconcert de bravates y ximpleries s'hi comptava una figura que ningú havia mirat fins aleshores com política: la del Doctor Roben.
¿Quí era'l Doctor Robert en política? ¿D'ahont venia? En realitat Ja pregunta era ociosa pera un home de gabinet y de biblioteca, allunyat dels partits y acostumat a no escoltar més que'ls dictats del seu cor y la seva conciencia. Alguna efímera temporada al Ajuntament era tot lo que comptava a la vida o f i cial y administrativa del Docior Roben. La seva en-layrada personalitat científica l'havia dut a la Societat
Econòmica, en quina presidencia parlava tan clar v tan al l en ocasió de la catàstrofe. El caciquisme, que fins aleshores havia usurpat la representació del poble, acabava de quebrar f raudulcmameni. Aquell ordre material, que tant s'alabava de conservar, s'ensorrava per tot arreu. Era forsós que Ics més s igni f i cades figures de la capital catalana's juntessin pera protestar dels causants del desastre y reclamar una política nova. Y, quan liquidada la pèrdua de les colònies, se pensà en donar una garantia al poble de Barcelona de que hi hauria homes nous pera la si tuació nova. el Doctor Robert ocupà l'Alcaldia dC Barcelona.
El goig que va causar el nomenament vingué acrescut encara pels primers actes del nou Alcalde, qu'ab tota la opinió al seu costal, emprengué desseguida la batalla contra'l caciquisme. Per una aberració, propia de totes les polítiques vacilants, s'havia confiat la direcció de la política municipal a un home odiat de tots els seus companys de corporació, afiliats a les velles corrupteles. Era lògich donar un Ajuntament y un Alcalde nous, però no's cregué axis. El Doctor Robert, desde'l primer dia, pagà les conseqüències de la seva situació falsa y perillosa. Les belles promeses, les rectes intencions, no servien de rès en un ambient tot de fredor y d'hosti l i tal. Si M. Roosevell, malgrat ses fèrries qualitats d'energia, no pogué adobar rès al Ajuntament de Nova York,
E t SENYOR RI SIÑOI., P R E S I D E N T I)K LA COMISSIÓ E X E C U T I V A ,
I L E l . I N T E l . D ISCl 'RS D'ENTREÜA DEI . MONUMENT A LA C I I ' T A T
<quc no dcbia fer a Barcelona l ' i lus i rc home de ciencia? Dcvant la creuada de odis jf enveges moguda al seu voltant, no l i quedava més remey que fer una crida al poble, però'l seu nomenament de Real Ordre'l lligava, l i l Doctor Roben degué passar l'hora més crudcl quan vegé desvanescudes ses ilusions y condemp-nat a esser un espectador del desgavell que tan dc bona fè s'havia cregut poguer aturar.
Afortunadament pera son nom una ocasió's presentà desseguida de reivindicar ses belles qualitats dc patriota, l i l Ministeri S i l -vcla havia mentit descaradament a ses repetides promeses de reforma econòmica. Desesperades les classes comercials de Barcelona, se declaraven en vaga com a contribuyents, i n i ciant axis un moviment que podia tenir tan greus conseqüències com la del Slamp . \c l a l'Amèrica del N o n . 'En lloch d arribar a una avinensa, el Govern de Madrid s empenyà en no voler veure sinó un cas de rebelió, quan era ell el primer rebel. Les més insensates mides dc repressió seguiren com pluja menuda. Tota mena d'abusos y ilegalitats eren moneda corrent. Les papeletes d embarch, que deb'en pertorbar ò sospendre la vida comercial de Barcelona, se redactaven ab el descuyl y la inexactitut més intolerables. El Doctor Robert, que veya ab disgust aquell divorci en-
E L SENYOR DE FORTI NY L L E G I N T E L DISCURS D E L DR. FARi>AS X.
PRESI1IENT DE L'ACADEMIA DE MEDICINA
tre un Ministeri calilical dc regenerador y'l
poble barceloní, sorti desseguida per els furs
de la justicia y'l dret. Desdc'l primer moment
se negà a l irmar aquella monstruositat. Les
ordres vingueren apremiants. El l se mant in
gué ferm fins que l'amenassa indigna d'un
procés vingué a ferio dubtar sobre sos debers
oficials. Aquell dia degué pensar com Neró:
«¡Tantdebó que no sabés escriure!» Però si'l
Doctor Robert podia obehir una ordre t i ràn i
ca, n ingú podía obligarlo a continuar en un
càrrech en que l i mancava la confiansa del
Govern, al que, per la seva part, havia de per
dre tota consideració.
I.a popularitat del Doctor Robert esdevenia
immensa ab la seva cayguda de l'Alcaldia. Lo
que podia restarli un nomenament de Real
Ordre l i feya guanyar mi l cops la seva actitut
de simpatia ab el poble. Rès té d'extranyar,
donchs, que quan se tractava d'elegir diputats
catalanistes se pensés
desseguit ab el seu
nom. La elecció mar
cava una fetxa de-
cissiva pera la nostra
historia com la bata
lla de Valmy pera la
d'Europa. El caci
quisme havia mort y
el poble tornava a
exercir la sobirania
com no s'havia vist
desde la Revolució
de Setembre. Q u i n
el Doctor Robert y'ls
seus companys dc
diputació arribaren a
Madrid hi regnava la
espectació del que
veu enrunarse'l món
E L SENYOR JUNCOSA, R E P R E S E N T A N T A LA C I U T A T , L L E G I N T E L DISCURS
A C E P T A N T Y AGRAH1NT E L MONUMENT EN NOM DE BARCELONA (Ballcll f.)
73» I L U S T R A C I Ó C A T A L A N A ANY V I U
punlb més abstractes del nou programa cata
lanista. Ks que hi hà inginys que fan clar lot
lo que toquen, y'l Doctor Kobert n'era un.
A la vegada, sa noble actitut y son generós
caràcter desarmaven a sos matexos enemichs.
Catalunya havia trobat al seu home.
Axis al mor i r , en el plé goig de la seva po
pularitat, el dol va ésser tan fort, qu"cncara
dura. Una recansa que may més s'ha esborrat,
omplena'l cor del poble al pensar lo qu'hauria
pogut fer encara aquella gran figura que tánt
va fer en tan poch temps. Moltes y moltes
grosses, poden ésser encara les probes qu'es-
perin al catalanisme, però cap com la que
tocà en sòrt y pera son honor al Doctor Ro
bert. Els judicis que la posteritat reservi als
homes del renaxement polit ich català poden
resultar molt diferents, però cap ha de posar
en dubte'l pundonor, la llealtat y'l patriotisme
del gran ciutadà quina memoria ha honrat
Barcelona aquests dies.
Els destins del poble de Catalunya han
sigui mo l l variáis y etzarosos desde la mort
malhaurada del Doctor Robert. Plena d'espe-
ransa quan ell dexà'l món, un moment c o m
promesos ab la primera escomesa de la dema
gogia, aparentment perduts quan el 25 de No
vembre, més bril lants que may ab la gloriosa
Solidaritat Catalana, han entrat de nou en un
al seu voltant. l,a breu carrera parlamentaria del període d' incert i tut . Per axò es precís més que may, al
Doctor "Roben fou una veritable apoleòssis. Xo era celebrar la memoria del gran patr ici , pendre per senyera
sols la facultat oratoria, gens extranya en qu i com ell ses belles qualitats de patriotisme seré y ardent, conc i -
porlava vint ic inch anys de càtedra y d'academia, lo liador en tot lo qu'eren sols qüestions d'opinió política,
qu'e'l fey'a bri l lar en primera línia. Era una sinceritat, però irreductible en lo referent a les aspiracions y re i -
una fò, una natural i tat d'expressió qu'encarnava una vindicacions de la terra catalana,
idea nova. \ o u era-ben be tot lo que representava'l W. ( . O R O L E U . Doctor Robert al Congres; En aquell ce
nacle ahònf ' tot se classificava per partits
històrichs y frasses fetes, sent i r .d i r a un
home que no era monàrquich ni repu
blicà, que volia moneda y bandera cata
lana, era quelcom d'enigmàtic-h y des
concertant. Els vividors de la política y
¡Dcu sab sí n'hi hà! insultaven al valent
diputat, sinó de front, que ningú ho
hauria gosat, ab insinuacions malèvoles.
Però ell seré, impertorbable, prosseguia
la seva labor de presentar a les Corts del
Regne les aspiracions de Catalunya. Ja
no's podia dir que'l catalanisme's perdia
a la regió dels núvols y de la poesia. Per
una d'aquelles ironies de la sòrt un espe
rit purament cientif ich era'l porla-estan-
dart d 'un gran moviment pol i t ich, un e l P , B U C H A( ,UANTANT LA PLUJA DUBANT LA CE1<IMON.A .NAÜGUKAL
home de món, y no un filòsof, definia'ls iSagarraf.)
B A N D E R E S D E CORPORACIONS C 1 E N T I H Q U E S , CHORALS Y ARTÍSTIQUES
A L P E U D E L MONUMENT DESI'RÉS D E LA INAUGURACIÓ — (Baílcll f.I
< z o -¡ u et
< Cd Q
— ce — >
u z -< h z O s
X o H z
•
z r.
a i <
~ '-r.
CQ 1
1^ ce
— oi
Q
<
O
<
3
<
u u z o
< z o s
a. u
u a < u se
-o H J 3 U
et
F R A G M E N T D E L M O N U M E N T EN BRONZE
(MAS F.)
í c :
I r i f í í f f T fWf ( l l i
VISTA G E N E R A L DK LA PLASSA D E LA U N I V E R S I T A T DESPRK (BALL.
11
.A INAUGURACIÓ D E L MONUMENT A L DOCTOR R O B E R T
ANY V I I I I L U S T R A C I O C A T A L A N A 747
I M P R E S S I Ó
Algú ha dit que'l monunicni al Doctor Roben ei la biografia en podra y bronze del eminem polí i lch y home de ciencia. Realment en Ll imona ha cristallisat en aquesta obra seva de tan distingida y armónica silueta, els components sobressortints de la extingida personalitat que's commemora. El primer embrió del monument el donà l'arquitecte Lluís Domènech y Montaner; era en aquells dics en que's feyen amagar, com símbols vergonyosos, Ics banderes catalanes; era
en aquells temps en que val
més no recordarlos en els actuals de commemoració grandiosa, gloriosa.
Donchs en Domènech pensà qu'un dels motius dominadors del monument tenia d'esser per forsa la nostra venerada senyera, com a cobricel de totes les manifestacions patriòtiques y científiques, y que per entremitx de sos plechs tenia de sorgir ferma la efigie del Doctor Robert. En Ll imona tol seguit endevinà lo ideal que's perseguía, y l'ha rea-lisat, ens l'ha ofert suara, complert, hermós, rich y sever a l'hora, y mes que tot axò, clar y català. l,es pedres de Garraf, ab ayre modero treballades, sostenen l'aplech de manifestacions del aspecte polit ich l'ardit segador, la valenta poesia del immortal Verdaguer, el treball comparti t ab la lectura d'escrits de propaganda; el jove entusiasta a l -sant la senyera de les quatre barres, y pel demunt d'axò la serena testa del plural l e a d e r que escolta la veu amiga de la musa consellera. Derrera y axoplugais pel poètich ful làm del P íde les tres branques, la medicina ensenya'ls pobres malalts al jovent qu'estudía sos secrets y pren notes en geste afanyós, sedent de ciencia.
T o l axò haurèu llegit aquests dies en tots els tons y en totes les llengües, formant un concert de música patriòtica que feya temps no sentíem y anyoravem. ¡yu í sab si les fonts que brollen del monument, ens portarán en els cristalls de l'aygua un poch del esperit de patria y de sacrifici qu'han fet immortal la memoria del Dr. Roben! - B. BASSEGODA.
i
DON JOSEl 'H LLIMONA E I U N B H T t M X I . I O K C A T A L À , A U T O R D E L M O N C M E N T A L D O C T O R K O U t R T
'Audouard f.>
DOZS LLUÍS DOMKNECH Y MUNTANKH I .NM' IHAIJUR DEL M O M M E N T A L D O C T O R K O B L K T . — ( A u d u u a r d t . )
E N LA INAUGURACIÓ D E L MONUMENT
Amples filagarses de núvols se escampaven pel cel. El matí era brúfol y gris. Y un se'n sentia'l cor malalt. Per que, al acostarte la diada, -qui era que no se la imaginés esclatanta de sol? El monument, en un bell mati tar-doral. apaitxería als ulls mara-vellats, portantnos el recort de una tongada gloriosa de la nostra renaxensa. Y tots els catalans de bona voluntat hi fórem al volt, y tal vegada s'obraría'I m i racle de que'ls cors, en mal'hora separats, tornessin a batre a la una. en l'esgarrifansa d'una ma-texa aspiració.
V be hi vàrem ser tots ò quasi tols, el diumenge, al entorn deia imatge del Doctor Robert. Malgrat la grisor del dia, la plas-sa de la Universitat formiguejava de mu l t i tu t . Y lots ens sabiem acompanyats en esperit pelscom-panvs de totes Ics cnconlrades hont se parla, se pensa y se sent en català.
Les amples vies que nexen, moren ò passen frech a frech del monument, abocaven al seu entorn glopades de ciutadans. Flamejaven les banderes y estandarts dels orfeons: s'agitaven al ayre'ls plomalls de la guardia ciutadana; espategaven acaronais pel venl els domassos dels balcons; y al mitx de la plassa, so-brexint del cercle de tela que tapava'l conjunt del monument , s'axecava resplandenta de b lancors, la testa del Doctor Robert i luminada per la inspiració encomanadissa de la fada gentil que s'abrassa al sòcol.
De tant en tant, sonaven m ú siques y aplaudiments. V la gran
plassa s'anava ompl in t ; y la geniada, aguantant la impert inencia dels núvols, que de tant en tant se desfeyen en un suau roïneig, esperava l'hora solemnial en que s'escorrerien Ics veles y aparexeria'l monument en tota la seva integritat.
T o t d'una va ressonar un aplaudiment March y nodrit Era que aparexien, arrossegades per ayrosos tronchs, les car-retel-les hont anava la comit iva; y era que aparexía al devant d'elles la bandera de la ciutat, encesa de sanch y or y argent.
•3 i — — < _
< V.
o
H S
<
<
U
as u
8 S H a i! u u e o
í < z O
m < a -
o a
— o.
a.
Z ü
< O
o 5 < -— <
ANY V I I I
Ja la colrada
que s'havia axe-
cat cara a cara al monument , era
tola plena: ja tothom tenia'ls ulls
fits en el centre de la plassa: ¡a en tots els pits formiguejava la emoci") de la i n minencia del fet que s'anava a acomplir... V en-tre'l ressonar de músiques, varen comensarse a escorre'ls grans Mensos que circondaven el monument, produhint la Musió de que fos el mateix monument que s'axecava entre les onades de tela.
(Y aleshores si que'n va ser de fon y
larch y nodrit el picament de mans! Després varen venir els discursos. I.'AI-
ben Rusiñol, el docior Fargas y'l tinent d'alcalde senyor Juncosa'ns deven qui era'l doctor Robert y'ns explicaven tots els cay res de la seva personalitat. Y venien més aplaudiments y ressonaven més cants y'l sol, obrint una clariana en els núvols, treva superbes lluhissors del monument y dels ors y argents de senyeres y penons.
Y's va acabar la festa en un esclat de joya y'l monument va restar a l l ! pera gala de la ciutat, que's sent honorada de pos-sehirlo, tant per lo qu'es com per lo que representa. Car el monument al doctor Robert, no es sols un monument dedicat a un gran home, sinó a la idea que va cristallisar en ell. l 'n gloriós moment de la nostra vida patriòtica es representat en bronze y marbre per un esculptor genial. Y hi es complert aquell moment. Y hi es armonisat en totes les seves parts, ab aquella armonía qu'ara fa un temps que sembla haverse perduda, per desgracia nostra.
Al peu del monument, ragen abundo-
I L U S T R A C I O CATALANA 749
LA PRESIDENCIA DEL DINAR DE LA «LLIGA REGIONALISTA» — (Brangul i l".i
ses una pila de fonts. Y son a cents els ciutadans que'n van a beure l'aygua.
Tantdebó que tots ells s'assadollessin, no sols de l'aygua, sinó de l'essencia que enclou tan superba obra d'art. - MORATÓ.
E L DINAR DE L A L L I G A
Poques vegades, com diumenge passat, se troben aplegades en festa germanivo'a tal cantitat de catalans ab representació oficial en ses respectives encontrades. Senadors, diputats, alcaldes, regidors, representants de corporacions y periò-dichs, tots ab personalilai ben definida, lots portant derrera seu una part d'opinió popular, d'opinió catalana. Cap a cinch cents catalans que representaven bona part de la voluntat del nostre poble, s'ajuntaren aquell día convidáis per la [.liga
^ P N V O P P Q No sufrirán dolors »JL·1 ' • V _ / I x U i O ni molèsties de la menstruacM, pre- " T U p T n n n - n " ncm cl maravcllós l l l C I U II g U
¡Calma y alivia desseguida! Farmàcies Dr. Segalà, Rambla Flors; Vda. Alsina, Passatge del Crèdit, y principals.
Dr. Borisini. A p a r l a i 4 i o . Barcelona.
Regionalisia de Barcelona, curulls d 'entusiasme pair iò l ich, son cor atapahii de veneració pel gran patrici qu'un jorn encarnà l'ideal de Catalunya, per l ' immortal doctor Robert, l'era rendir t r ibut a la
seva memoria, havien dexat les seves res' pectives localitats, baxant a Barcelona y assistint a la inauguració del monument qu'acabaven d'admirar a la l'lassa de la Universitat de la capital catalana.
Era un espectacle encoratjador, en a-questos temps de desorientació colectiva, el que oferia aquella gran sala ab sos guarniments de fullatge y de flors, en joyada ab la bandera de la patria, hont hi esclatava arreu la flor de la esperansa, el desitx d'un falagador pervindre per la causa, el mot d'encoratjament, la visió del demà. Allà hi bategava un esperit únich, l'esperit de Catalunya: allà hi havia condensat iot el nostre amor, l'amor a la patria.
¡Ah. si poguessin sovintejar aquests aplegaments dels fills de les encontrades catalanes! Si poguessin comunicarse uns als alires, cara a cara, de viva veu, les seves esperanses y'ls seus defall imenls, les seves ilusions y'ls seus duptes, les seves amargures y les seves alegries, en un ambient de pau y serenitat, de joya patr iòtica com el que's respirava aquella tarda, que prompte veuriem redressarse l 'ànima popular de Catalunya, desprenent-se en sa volada de lot aquest bagatge, potser mol l humà, però funest y suicida, que tant perjudica a la colectiviiai catalana. — JOSEPH ALEMANY Y BORRÀS.
AÏGUA COLONIA ORIVE En bondat Intrínseca y agradable perfum, aupara a lea extrair-geres de preus fabulosos. Per axó lOvygua de Colonia nacional se 9 p ven tant. Pera mostra 3 ra-ifrasco. centó Ferrer y C* . Comerá. 112, y Urtach y C ery C". Comerá. 112, y Urlach > cíes del Dr. Olmeno. Plassa Real. 1, y Sanchlg, Rambla del Mltx. ï l
litres 16 ptes.—Dl pòsits:. VI-.'. Moneada, 20; Farraa-
Pelletería Preu fixo • On parle français Rambla de Catalunya, 15 La Sibèria
I M M E N S ASSORTIT de tota clase de confeccions y echarpes de pell. Martas. - Renards. -Chinchines. - Nutries. - Armin is. - Skungs, etz., etz.
Corts Catalanes, 624
A1CHS»E»F»ESC0FE1\C
Remey Universal
pera'l Dolor
de Caderes P e r a d o l o r s e n la
r e g i ó d e l s Ronyons ò p e r a Deb i l i t a t d e Ca-deres, l ' e m p l a s t s ' h a u r à d ' a p l i c a r s e g o n s s e v e u e n lo g r a v a t .
Intiitèi1» m obtinir lo d i
A l l c o c k T I N G U I S P R E S E N T — Q u c ls E m p U s t s d ' A l l c o c k , s han venut a mi/ jonj
duran l mes de anys . Com totes les coses bones, han sigut imitats; però solament en apariencia Se garantisa que no contenen ñ t l l a d o n a , O p i , ni veneno de cap mena.
FUNDADA 1752 ,
Püdores de Brandre th Purament Vegetals. Sempre eflcasses.
E i uní medicina que reguli , purifica T enforteix lo sistema. D E V E N D A E N L E Í F A K H A C I C S D C T O T L O M Ó N .
A g e n t s a E s p a n y a — J . U R I A C H & C , B a r c e l o n a .
3 ^
FosFo.Gli(o^olaER O H E N E C H
M0SIRA5
mmm B DOMÈNECH RondaS" PÏu 71
B A I I C E L O N A
Colecció " V a r i a ' Volum II
P O E S Í E S de Francesch Matheu
De venda en toies les llibreries
y kioskos. «»«»«» 50 cèntim?.
I M P O T E N C I A d e l s D O S s e x e s
t W ( . 1 t-rU» • iMa ·é%% M i Ua P I L O O R E S O U B A M n Nou descubrimem. — Inmeos èxit T rac iamen i energich y iens perill Curació garantida ab un sol frasch Oüerwríé. - Frasek: l o / r . a i t n f t M l
cr correu pies i i-Ltatttot, farmeh 31. f a n i t e i i s E iT i t . Fttl)
'(^rtiitithi BILLON
EMULSIÓ NADAL « j g H s s ^ Oli sol indisposa y pert per vies intestinals » M K D A L I . A D ' O R »
TÒNICH NERVIÓS RECONSTITUYEN! ' CONTRA .
Neurastenia Anemia cerebral
Convalecencies Cansament
D i p o s i t a r i s : A . R I E R A & F I L L S C a r r e r de Nàpols, 166- Barcelooa y a MtM l i i testi Tatmidii í ' £ i ; u y t
r tot dret» de propietat artística y literarta Paper de F i l l s J A Fàbregas Kstablimtnl g r à tieà Thomas-Harcel»na