AnyXLVII. De l’1 al 7 de febrer del 2013. Núm.2136.10 •PRESÈNCIA†De l’1 al 7 de febrer del...

Men

ys p

rem

atur

sEs

vo

l aco

nse

gui

r re

tard

ar a

lm

àxim

el m

om

ent

del

par

t

An

imal

s q

ue c

uren

Terà

pia

am

b g

oss

os

i gat

s al

psi

qui

àtri

c B

enit

o M

enn

iA

rren

ca e

lca

rnav

alN

úm

.21

36

. ■

De l

’1 a

l 7 d

e f

eb

rer

del

201

3.

■ A

nyX

LV

II.

ww

w.p

rese

nci

a.ca

t

6 • PRESÈNCIA • De l’1 al 7 de febrer del 2013

La societat civil catalana és el motor queempeny la classe política cap a l’estatpropi. Gairebé cent entitats treballen demanera altruista perquè assolim laindependència.

De l’1 al 7 de febrer del 2013 • PRESÈNCIA • 7

Este

lad

a d

’esp

elm

es a

Vic

./

O. D

UR

AN

ANDREU MAS

El 2014 ésl’any dereferència peròalerten que elprocés es potaccelerar

ón milers i milers de perso-nes les que arreu de Catalu-

nya estan mobilitzades per la de-fensa del país i per la consecuciód’un estat propi. Una marea so-biranista i independentista aple-gada a l’entorn de gairebé uncentenar d’entitats, la més relle-vant de les quals és, a dia d’avui,per distribució territorial peròtambé per organització secto-rial, l’Assemblea Nacional Cata-lana, l’ANC.

Un moviment cívic plural queno para de créixer i que s’articulaa l’entorn de la defensa de la cul-tura, la llengua i la història, peròque també prova de remoureconsciències mitjançant l’argu-mentació econòmica o practicala internacionalització del con-flicte donant a conèixer la causacatalana arreu del món i en elsprincipals centres de poder.

Abans de l’11 de setembre de2012, el president de la Generali-tat, Artur Mas, afirmava que hihavia murs que no es podien sal-tar si al darrere no hi havia unasocietat forta. Doncs l’11 de se-tembre aquesta societat va res-pondre amb un gran clam al car-rer. Un clam que no era fruit de laimprovisació, ni –per primercop– d’una mobilització atiadaper partits polítics. Era l’expres-sió clara d’una societat molt fi-brada des del punt de vista asso-ciatiu. Era el resultat d’una tascade gota malaia l’origen de laqual, en certs casos, es remunta adècades enrere. L’hauríemd’anar a cercar en aquells pri-mers catalanistes de pedra pica-da que van desafiar el franquis-me amb l’activisme cultural alscors de cantaires o en les associa-cions excursionistes.

És ben cert, però, que el movi-ment associatiu per la indepen-dència avui en dia està integratmajoritàriament per personesde mitjana edat –entre les qualstrobaríem molts professionalsliberals i autònoms–, moltes deles quals no van viure de primeramà ni el procés de constitució del’Assemblea de Catalunya a finaldels setanta ni els moviments

s A les entitatsno hi hanostàlgia, hi haesperança enun futur dellibertat

obrers parroquials. Són gentsense una militància políticaclara i això fa que el movimentsigui tan apolític com transver-sal ideològicament i també so-cialment. No hi ha nostàlgiad’un passat mitificat, tan sols hiha esperança en un futur de lli-bertat nacional.

Sense marxa enrereUnànimement els dirigents deles principals entitats sobiranis-tes del país coincideixen que elprocés d’emancipació no té mar-xa enrere. Hi ha un convenci-ment generalitzat que Catalu-nya pot aconseguir declarar-seindependent –cosa que no voldir tenir la independència– enun termini que no supera els doso tres anys. Addueixen que elprocés s’ha accelerat des de l’11de setembre, superant fins i totles expectatives pròpies, i queencara pot agafar més embranzi-da en funció de com d’agressivasigui l’actuació del govern espa-nyol envers Catalunya i el seugovern. Hi ha veus prudents,com la de Salvador Garcia-Ruiz,fundador del Col·lectiu Emma,que no vol posar una data però

afirma que «tot convida a pensarque les coses s’acceleraran, per-què és molt greu el conflicte ins-titucional i la situació econòmi-ca de la Generalitat; i a més lapressió política, mediàtica i judi-cial és molt gran»; però tambén’hi ha d’altres que no ho veuentan lluny, entre ells JoaquimUllan, president del Cercle Cata-là d’Història, que fa la següentpremonició: «En pocs mesosl’Estat espanyol cometrà una er-rada i això propiciarà al Parla-ment una declaració unilaterald’independència que es ratifica-rà el 2014 en referèndum.»

Hi ha un acord gairebé totalque el 2014 és l’any clau. CarmeForcadell, presidenta de l’ANC,sosté que «el poble català no potesperar més; l’escenari de la con-sulta és com a màxim el 2014».El mateix que diuen Ramon Car-ner, president del Cercle Catalàde Negocis; Albert Codinas, vi-cepresident de la Fundació Cata-lunya Estat; i Salvador Cardús,fundador de La Fàbrica, tres delsthink tanks independentistes delpaís.

Mas anirà fins al finalLes entitats comparteixen l’anà-lisi de l’agenda del procés i tam-bé el seu convenciment que elpresident Mas i Oriol Junquerasaniran fins al final. En qualsevolcas tots alerten de les pedres quees trobaran en el camí, les quepoden posar Espanya però tam-bé les maquinàries dels partits.En aquest sentit, Jordi Bilbeny,fundador de l’Institut Nova His-tòria, fa una crida als partits «pertal que generin una espiral deconfiança en els ciutadans; nopoden desconfiar els uns dels al-tres per qüestions ideològi-ques».

En tot cas, el paper de les enti-tats en aquesta etapa, diuen ellesmateixes, és acompanyar els po-lítics en el camí cap a l’estat pro-pi i també vetllar perquè nos’apartin de l’objectiu comú. A fide comptes, rebla Enric Fonta-nals, coordinador de Gent de laTerra, «aquest és el projecte detot un poble; cal tenir-ho clar».


alvador Cardús és una deles ments més actives de

l’independentisme civil i ungran coneixedor del seu tei-xit social. Com a activista, laseva darrera aportació ha es-tat la creació de La Fàbrica,un col·lectiu que aglutinauna seixantena de professio-nals reconeguts en els seusàmbits que aporten els seusconeixements i treball per talque Catalunya assoleixi laindependència.

–Com valora la implica-ció de la societat civil enel procés per aconseguir

l’estat propi?–«És la societat civil la que

ha tingut la iniciativa des definals del 2006 fins ara i laque ha estirat l’acció políticacap a l’independentisme. Haaconseguit modificar l’agen-da política del nostre país.»

–Hi hauria procés cap ala independència senseuna societat musculada?

–«No n’hi hauria; de capmanera. En aquests sis anys

s ANDREU MAS

«La mobilitzacióés impressionant»

SALVADOR CARDÚS. Sociòleg

la gent ens hem sentit pro-fundament humiliats percom va anar tot el relatiu al’Estatut i vistes totes les por-tes tancades –la darrera, elpacte fiscal– la societat s’haanat mobilitzant a favord’aquesta nova ambició na-cional, que fins i tot ha de-passat les organitzacions in-dependentistes.»

–La societat està mésmobilitzada que mai?

–«Sí. Entre gener i juliol de2012 només el Cercle Catalàde Negocis, la Fundació Ca-talunya Estat, Òmnium Cul-tural, la Coordinadora d’As-

sociacions per la Llengua il’Assemblea Nacional Cata-lana van fer una mitjana de50 activitats setmanals. Elgrau de mobilització ciuta-dana és impressionant i totsels actes tenen una presènciamolt nombrosa.»

–Toca coordinar-se.–«Hi ha voluntat i en les

pròximes setmanes comen-çarem a veure resultatsd’aquesta coordinació.»

Un dels intel·lectuals de l’independentisme. / F. MELCION

ORI

OL

DU

RAN



La galàxia sobiranistaAgència del Cens Nacional delPoble Català. www.nacio-catalana.orgDefensen la creació d’un cens ons’inscriguin els catalans que es consi-deren membres de la nació catalanai que serviria com a base per a un re-ferèndum d’autodeterminació.

Àgora Iniciatives Catalanes. www.aic.cat / @ AICpuntCATPunt de trobada per a joves catala-nistes que volen aportar el seu grade sorra pel país.

Amb Independènciahttp://ambindependencia.cat @am-bindependenciaPretén analitzar la viabilitat de la in-dependència de Catalunya i discutir-ne avantatges i inconvenients.

Ara o Maihttp://araomai.cat / @araomaiAssociació dedicada a fomentar launitat de l’independentisme català.

Assemblea Nacional Catalana(ANC)www.assemblea.cat /@assemblea

Moviment ciutadà transversal quedemana que Catalunya es convertei-xi en un nou Estat d’Europa.

Associació de Juristes en Defen-sa de la Llengua Pròpiawww.juristesperlallengua.cat @AJDLPEntitat que vol aconseguir, entre al-tres, la plena normalitat d’ús del ca-talà en el sector de la justícia.

Associació en Defensa de l’Eti-quetatge en Català (ADEC)www.adec.catAssociació en defensa de l’etiquetat-

ge de productes en català.

Associació Municipis per la Inde-pendència (AMI)www.municipisindependencia.cat@AMI_catAplega els municipis que són partidarisde la independència de Catalunya.

Associació per a unes Noves Basesde Manresahttp://novesbasesdemanresa.blogs-pot.com.esPretén promoure la reflexió al voltantdel nacionalisme i la sobirania nacional

L’ANC ha fugit des del principidels personalismes i malgrat quel’entitat manté la màxima no hapogut evitar que Carme Forca-dell Lluís (Xerta, 1956) s’hagiconvertit en una icona del pro-

cés de secessió. La seva aparen-ça trencadissa amaga una donabrillant, de caràcter fort, amb uncurrículum associatiu demolidor:fundadora de l’Associació per laLlengua, vicepresidenta de laPlataforma pel Dret a Decidir,membre d’Òmnium a Sabadell,de la Comissió per la Dignitat...

El motor civil de la revoltaL’Assemblea Nacional Catalana s’ha convertit en l’eina social que ha donat l’empentadefinitiva als polítics catalans perquè facin via cap a l’Estat propi

ANDREU MAS

Un país ambveu de dona

és de 12.000 membresde ple dret, 8.000 simpa-

titzants i col·laboradors, 350 as-semblees territorials, 50 assem-blees sectorials, més de 25.500seguidors a Twitter, mésde 29.500 fans a Facebooki tot això aconseguit enun temps rècord. El 30d’abril del 2011 té lloc laConferència Nacionalper l’Estat propi, en quès’acorda iniciar formal-ment el camí cap a la crea-ció de l’Assemblea Nacio-nal Catalana, l’ANC, quees constitueix com a tal el10 de març de 2012 al Pa-lau Sant Jordi, en un acteal qual assisteixen 7.000 perso-nes. L’abril del mateix any Car-me Forcadell és escollida presi-denta i es conforma el Secreta-riat Nacional, del qual n’és vice-president Carles Castellanos.

A partir d’aquí els fets es des-encadenen amb una rapidesaque produeix tremolor de ca-mes. El 30 de juny l’ANC encetaa Lleida la Marxa cap a la Inde-

Mpendència, que mobilitza150.000 persones en centenarsd’actes arreu del país. L’objectiufinal: marxar sobre Barcelonal’11 de setembre i demostrar a laclasse política que hi ha país. El

resultat és prou conegut: lamanifestació més gran dela història del Principat,prou potent per aconse-guir que el partit majorita-ri aleshores al govern,Convergència i Unió,avanci les eleccions al Par-lament i que diverses for-macions polítiques incor-porin al seu programaelectoral el dret a decidircom a camí per a la conse-cució de l’Estat propi.

Quatre al principiEnric Ainsa va ser un dels funda-dors de l’ANC, quan aquesta en-cara no havia estat ni batejada.A Els orígens de l’Assemblea Na-cional Catalana. Les indiscrecionsdel majordom, Ainsa explica comles consultes sobre la indepen-dència van ser el desencadenantde la gestació del que després se-

ria l’Assemblea. La idea inicialsorgeix després de l’èxit de laprimera consulta municipal so-bre la independència que es fa aCatalunya i que té lloc a Arenysde Munt el 13 de setembre de2009. Imbuïts de l’esperitd’aquell acte de reafirmació na-cional es troben, a instàncies dePere Pugès, el mateix Pugès, En-ric Ainsa, Miquel Strubell i Mi-quel Sellarès amb l’objectiud’engegar una iniciativa per re-moure la societat civil. Aquestnucli fundacional és el que res-tarà per a la història com els qua-tre d’Arenys. Ells engeguen el queprovisionalment s’anomenaràMoviment per la Independèn-cia, que vol convertir-se en unprojecte civil hegemònic i uni-tari de l’independentisme, so-vint dispers.

A partir d’aquí es començauna primera fase de recluta-ment, amb l’objectiu de confi-gurar una base de quaranta per-sones que donin vida al movi-ment. És en aquesta etapa ques’hi incorporen alguns mem-bres de l’actual secretariat, entre

Carme Forcadell l’11 de setembre. / EFE


El clam d’independència és present a tots els camps de futbol del país, especialment al minut 17 amb 14 segons. / EL PUNT-AVUI

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) aplega 646municipis i 34 ens locals. El paper de l’AMI, segons Josep Maria Vilad’Abadal, el seu president i alcalde de Vic, és «continuar fent el paperd’impulsors del procés, estant al costat del govern i del Parlament,sempre que no es desviïn del camí traçat cap a la independència».Per a Vila d’Abadal, les entitats del país van començar «liderant elprocés i han de continuar fent-ho». Pel que fa a l’horitzó de la sobira-nia plena, l’alcalde de Vic el situa en el 2014 i manté que més enllàd’aquesta data «serà molt difícil assolir la independència». I un avísper a navegants: «No et pots quedar a mig camí, no es pot millorarl’autonomia. O sortim d’Espanya o deixem que Castella ens assimili.»

A la llibertat pels municipisells la mateixa Carme Forcadell.En aquell moment, ho expli-

ca l’actual presidenta de l’ANC,estaven lluny d’intuir en quès’acabaria convertint l’entitat.De fet, el seu full de ruta propo-sava la convocatòria d’un refe-rèndum municipal coordinatamb l’Assemblea de Municipisper la Independència, que haviade ser el detonant que portés elgovern a prendre el camí cap al’Estat propi. No els va caldre.

Per a Forcadell el gran èxit del’ANC ha estat no repetir el queva posar fi a l’Assemblea de Ca-talunya durant la transició: lapolitització de l’entitat.

I el futur? Acompanyar el go-vern en el compliment dels ob-jectius a què s’ha compromès imobilitzar-se si no ho fa o si desde Madrid perden el cap i pre-nen mesures contra el Presidento el Parlament per la convocatò-ria de la consulta.

en el marc dels Països Catalans.

Ateneu Sobiranista Catalàhttp://ateneusobiranistacata-la.ppcc.catEntitat que vol esdevenir una forçacivil per empènyer polítics i d’altresentitats cap a l’Estat propi.

Catalan Nationwww.facebook.com/CatalanNation@CatalanNationGrup organitzat a les diferents xarxessocials per internacionalitzar el cas deCatalunya.

Catalonia Directwww.cataloniadirect.info@cataloniadirectProjecte que vol unir ciutadans d’ar-reu del món a favor de la causa cata-lana.

Catalunya Acciówww.catalunyaaccio.cat@catalunyaaccioPromou la creació d’un Estat catalàindependent.

Catalunya Demàwww.facebook.com/pages/Catalunya-

Demà / @CatalunyaDemaEspai a Facebook que vol respondretotes les preguntes relacionades ambuna hipotètica Catalunya independent.

Catalunya Diu Prouhttp://diemproucatalunya.word-press.com / @CatDiuProuInsubmisos fiscals i promotors de ladesobediència civil pacífica per tald’assolir la independència de Catalu-nya.

Catalunya Estat@catalunya2016

Grup creat a la xarxa social Twitter perpromoure la independència de Catalu-nya.

Catalunya Nou Estat d’Europahttp://nouestatdeuropa.blogspot.com.es@NouEstatPromou la creació d’un Estat català inde-pendent.

Centre d’Estudis Colombinswww.cecolom.catEstudia els lligams històrics entre els PaïsosCatalans, Cristòfol Colom i la descobertad’Amèrica.


La galàxia sobiranistaCercle Català d’Estudis Heràl-dicshttp://perso.wanadoo.es/ccehinVetlla per la recuperació, el manteni-ment i l’extensió de l’heràldica i llui-ta contra tot el que s’oposi a la lli-bertat de la nació catalana.

Cercle Català d’Història (CCH)www.cch.catPromouen la recuperació de la me-mòria històrica mitjançant el conei-xement de la història de Catalunya.

Cercle Català de Negocis (CCN)

www.ccncat.cat@CCatalaNegocisOrganització d’empresaris que de-fensa que només amb un Estat propiCatalunya és econòmicament viable.

Cercle d’Agermanament Occita-no-Català (CAOC)www.caoc.catPromouen l’intercanvi entre les cul-tures catalana i occitana.

Cercle d’Estudis Sobiranisteswww.cercleestudissobiranistes.cat@cesobiranistes

Fundació que impulsa des d’una lò-gica pragmàtica un plantejamentperquè la nació assoleixi la indepen-dència com a projecte viable.

Club Arnau de Vilanovawww.arnaudevilanova.com@arnaudevilanovaGrup d’opinió compromès amb Ca-talunya, entesa com a nació subjectede drets i deures.

Col·lectiu Català Semprewww.sempre.cat@CatalaSempre

A favor de l’ús prioritari del català enles relacions interpersonals.

Col·lectiu Emmawww.collectiuemma.cat@CollectiuEmmaXarxa de catalans i no catalans d’arreudel món que observen el que publicala premsa internacional sobre Catalu-nya i l’esmenen si cal.

Col·lectiu Olibahttp://oliba.catnord.catArtistes i intel·lectuals de la Catalunyadel Nord que volen fer conèixer Cata-

Un grup d’entitats actuen com a «think tanks» aportant elements a les institucionsperquè puguin superar els esculls de tota mena en el camí cap a l’Estat propi

lls van ser els primers a posarel focus sobre l’espoli fiscal

quan ningú no en parlava i ambel temps han aconseguit conver-tir-lo en un argument central deldebat polític. Són el Cercle Cata-là de Negocis (CCN), un grupd’empresaris que defensa queCatalunya només serà econòmi-cament viable amb l’Estat propi.La seva tasca, en la qual ja no es-tan sols, és la d’actuar com athink tank, aportant idees a par-tits, govern i institucions i al paísen general per demostrar-los,primer, que l’Estat propi ensconvé i després, que és possible.

La seva aportació més relle-vant és la creació d’estudis pe-riòdics que expliquen amb da-des quin país podem tenir, abanda de donar arguments perrebatre el discurs de la por delspartits espanyolistes. Des de se-tembre han fet dues aportacionsdocumentals molt importants:els llibres Delenda est Hispania iCatalunya: Estat propi, Estat ric,que han encapçalat –sobretot elprimer– el rànquing de llibres deno-ficció més venuts del país.

En la mateixa línia treballa laFundació Catalunya Estat, tam-

EANDREU MAS

Cervells per la llibertat

bé formada per empresaris. LaFCE forma part del grup d’asso-ciacions que han posat entre elsseus objectius més immediatsatacar el cinturó metropolità perampliar la base social de l’inde-pendentisme clàssic. Per a la

Fundació fer servir el castellàcom a eina per apropar el seudiscurs a certa població no ha deser cap problema, perquè formapart de la normalitat del país.

Entre les darreres actuacionsque han portat a terme hi ha

l’edició de dos llibres: L’autono-mia que tenim. El país que tin-drem, de Jaume Vallcorba, i L’in-vent de l’espanyolitat, de LluísGarcia i Imma Grande.

Al CCN i la Fundació se’ls haafegit recentment el Col·lectiu


Wilson, format per economistesi acadèmics de ciències políti-ques de reconegut prestigi, entreels quals hi ha Xavier Sala i Mar-tín, Carles Boix o Pol Antràs.

L’objectiu del Col·lectiu ésaportar documentació i conei-

Internacionalitzar l’economia iaconseguir ser una referènciadel comerç i la logísticamundials són factors clau perassolir la recuperacióeconòmica del país.EL PUNT-AVUI

favor de la independència. Elseu primer treball va ser la crea-ció de l’espolímetre, que calculal’espoli fiscal segon a segon. Araproven d’aplegar tota la docu-mentació sobiranista en el pro-jecte Primavera Sobiranista.

xement per rebatre les mentidesque sobre un futur Estat catalàaboquen a la població certs par-tits i mitjans.

Salvador Cardús el qualificad’action tank. És La Fàbrica, ungrup que impulsa projectes en

Predicant labona novaarreu del paísTot i que aquestes organitza-cions tenen la vocació d’es-devenir lobbies d’influència,aquesta vocació la combinenamb una permanent acciósobre el territori –a banda del’edició de vídeos i una fortapresència a les xarxes socials.Des del més absolut volunta-risme, el CCN i la Fundaciórecorren el país explicant elsavantatges de l’Estat propi idesmentint les pors al pro-cés. Segons dades del CCN,l’entitat ha fet més de 300actes en un any, des d’Alca-nar a Lausana. Pel que fa laFundació, des de principid’any i fins a la primera quin-zena de febrer hauran fetmés d’una quinzena d’actes.Des de La Fàbrica fan la tascaingent de recopilar els actes ipresentacions que convo-quen aquestes i altres entitatsque fan pedagogia arreu delpaís, a la pàgina webwww.agendasobiranista.cat,que també aboca informacióa les xarxes socials mitjan-çant un canal a twitter.

lunya al públic i als mitjans de comu-nicació francòfons.

Col·lectiu Wilsonhttp://wilson.cat/ca / @Col_WilsonAcadèmics de l’àmbit de l’economia ide la ciència política que ofereixenels seus coneixements per contrares-tar les campanyes contra Catalunya.

Comissió per la Dignitatwww.comissiodeladignitat.catPromotors dels retorns dels papers deSalamanca a territori dels Països Ca-talans.

Conferència Nacional del Sobira-nismewww.manifest12abril.catOrganització que defensa la unitatpolítica del sobiranisme.

Consciència Catalanawww.consciencia.cat@consciencia_catRecull en forma de videoteca el pro-cés cap a la independència.

Coordinadora d’Associacionsper la Llengua (CAL)www.cal.cat

Entitat creada per defensar la unitatterritorial del català i per posar fi almenyspreu a la cultura catalana.

Criteriwww.e-criteri.cat / @criteriVolen contribuir a generar debat dequalitat sobre el camí cap a la inde-pendència dels Països Catalans.

Decidim!www.decidim.catMoviment de càrrecs electes localsdefensors de la independència.

Defensem l’Escola en Catalàwww.escolaencatala.catDefensors de l’escolarització en català.

Deu Mil a Brussel·leshttp://deumil.cat / @10Mil_CATEl 2009 van fer una manifestació a fa-vor de la independència a a Brussel·les.

Diem Prouhttp://2012.diemprou.cat/@andreuimariaMoviment dels primers insubmisos fis-cals per motius nacionals.


La galàxia sobiranistaFederació en defensa de la llen-gua i la cultura catalaneswww.federacio.catEntitat creada a Perpinyà per defensarla llengua i la cultura de Catalunya

Fundació Catalunya Estatwww.fundaciocatalunyaestat.cat@FundCatEstatFundació d’anàlisi, treball i conscien-ciació per a l’assoliment de la Cata-lunya estat.

Fundació Catalunya Europawww.catalunyaeuropa.net

@catalunyaeuropaVol fer present Europa a Catalunya iCatalunya a Europa, tot entenentque Catalunya hi pot aportar la sevapersonalitat nacional.

Fundació d’estudis Històrics deCatalunyawww.histocat.catVetlla per la difusió de l’autènticahistòria de Catalunya.

Fundació Puntcatwww.fundacio.cat / @puntcatFundació que promou el domini

«.cat» i vetlla per la promoció de lallengua i cultura catalanes a internet.

Gent de la Terrawww.gentdelaterra.orgAssociació que vol unir tota la gentque ja formi part d’alguna organit-zació o no mentre estigui disposadaa treballar pel país.

Grup d’Opinió els Almogàversgrupelsalmogavers.wordpress.com@ElsAlmogaversGrup d’opinió que treballa per acon-seguir una Catalunya lliure

Help Cataloniawww.helpcatalonia.cat@HelpCataloniaEntitat dedicada a la internacionalitza-ció de la causa catalana.

Horitzó Europawww.horitzo.eu / @HoritzoEuropaPromou, entre d’altres, el debat sobreels afers europeus i internacionals i lacontribució de Catalunya en el procésde construcció europea.

Identitat.catwww.identitat.cat / @identitatcat

Que tot el món ho sàpigana de les claus per gua-nyar la partida a Espanya

és, com coincideixen tots els in-dependentistes, aconseguir in-ternacionalitzar el conflicte.Durant aquests últims anys hansorgit diverses iniciatives en elmón associatiu destinades a do-nar a conèixer a l’exterior, espe-cialment als mitjans de comu-nicació estrangers, quina és larealitat política, econòmica isocial catalana.

En el cas dels mitjans, l’acciód’aquestes associacions –for-mades per nodrits grups de col-

UANDREU MAS laboradors amb domini de di-

versos idiomes– acaba sent méspal·liativa que preventiva. Ambrelació a la publicació d’una no-tícia o un reportatge amb unavisió esbiaixada (hi contribueixque la majoria de corresponsalsde mitjans estrangers visquin aMadrid) s’ofereix la visió catala-na i es matisen les informa-cions.

Salvador García-Ruiz, funda-dor del Col·lectiu Emma, de re-ferència en aquest àmbit, expli-ca que «si volem ser un estathem de buscar el suport delmón; els hem d’explicar que

volem votar i per quin motiuvolem fer-ho».

Anna Aroca, col·laboradorade Help Catalonia, diu quequan van començar, fa 2 anys,posaven «Catalonia» als cerca-dors i només hi trobaven notí-cies sobre «Montserrat, Barce-lona i el pa amb tomàquet» i ai-xò els va decidir a explicar queCatalunya es pot independit-zar. El raonament és d’una evi-dència palmària: «Com voleminternacionalitzar el conflictesi no saben que hi ha conflicte?Cal conscienciar la societat ci-vil d’altres països.»

Les xarxes socials formenpart del moviment quecanvia el panorama del’independentisme. Coma resposta a l’agressió delministre Wert contral’ensenyament a Catalu-nya, el 4 de desembre Jo-sep Maria Ganyet va po-sar en circulació al Twit-ter l’eslògan internacio-nal Keep Calm and SpeakCatalan. Ja té més de17.300 seguidors.

Mantenir-setranquil

Manifestació de catalans a Brussel·les a davant del Maneken Pis coincidint amb l’última Diada Nacional / EL PUNT-AVUI


Les empremtes esborradesANDREU MAS

Catalunya hi ha un nom-bre significatiu d’entitats

dedicades a recuperar la històriadel país, algunes de les qualsparteixen d’un nucli inicial detreball que es va escrostonar perqüestions personals i de proce-diment d’investigació.

Malgrat la divisió, totes com-parteixen un plantejament co-mú: Catalunya, a banda de l’es-poli fiscal, ha estat sotmesa a unespoli històric, amb una dife-rència: dels diners que se’ns em-porta cada any Espanya en po-dem seguir el rastre, però pot ar-ribar a ser una missió impossi-ble seguir el rastre d’allò que ensvan manllevar fa segles en l’àm-bit de la literatura o la història.

Aquests historiadors irreduc-tibles que denuncien que la des-coberta d’Amèrica va ser catala-na o que Cervantes en realitatera un Sirvent –per esmentar-nedos exemples– han d’enfrontar-se, a més, a la desqualificació depart del seu gremi, que critica elsseus mètodes perquè no sempres’ajusten a l’ortodòxia o perquèposen en dubte realitats quesemblen immutables.

Jordi Bilbeny, fundador del’Institut Nova Història, és la ca-ra més visible del que algunsconsideren historiadors conspi-ranoics. El qualificatiu no el fadesistir de cercar les empremtes

A

d’un passat que, diu, ha estat es-borrat amb sistematització im-placable. «La història és la me-mòria; no tindria sentit aconse-guir un estat lliure desmemo-riat. La gent ha de tenir la men-talitat oberta i recuperar la cons-ciència que el seu passat ha estatocultat.»

Joaquim Ullan, president delCercle Català d’Història, i JordiMiravet, fundador de l’associa-

ció Memorial 1714, remarquenque cal «explicar allò que hau-rien de dir les nostres institu-cions: que la Generalitat noemana de la Constitució, queno estem lligats amb Espanyades de tota la vida sinó que hoestem des del 1714 per la forçade les armes». Per Miravet, caldir que «ens van abolir unesconstitucions modernes, abansi avui, de gran actualitat».

Ensenyes catalanes a Amèrica en un portolà portuguès del 1573 / VIQUIPÈDIA.CAT

«No tindriasentitaconseguir unestat lliuredesmemoriat»

Promouen la creació d’un carnetd’identitat i un passaport català.

Independentistas en castellanofacebook.com/IndEnCastellano@IndEnCastellanoDefensen la independència de Cata-lunya i ho fan en castellà

Institut de Projecció Exterior dela Cultura Catalanawww.ipecc.catVolen fer conèixer la realitat dels Pa-ïsos Catalans arreu del món i el fetnacional català.

Institut Nova Històriawww.inh.cat @inhcatTreballen per desemmascarar totes lesmentides de la història de Catalunya.

International Cataloniahttp://internationalcatalonia.com@IntlCataloniaRecull de notícies internacionals delprocés d’independència de Catalunya.

International Commision of Euro-pean Citizenswww.europeancitizensdecide.euAplega ciutadans dels moviments per a

l’autodeterminació d’Escòcia, Catalu-nya, Flandes i el País Basc.

Keep Calmhttp://keepcalmandspeakcatalan.com @KeepCalmCatIniciativa sorgida a les xarxes socialsen rebel·lió per les agressions de l’Es-tat contra Catalunya.

La Fàbricawww.primavera.cat / www.espolime-tre.cat / www.agendasobiranista.cat/@espolimetre / @agendacatalanaLaboratori d’idees creat per a la difu-

sió de projectes independentistes.

Llengua Nacionalhttp://llenguanacional.catEntitat que treballa per afermar la llen-gua catalana en tots els camps i des-pertar en els ciutadans la consciènciad’una realitat nacional catalana.

Memorial 1714www.11setembre1714.orgEntitat creada per mantenir viu el re-cord dels caiguts en la Guerra de Suc-cessió, quan Catalunya va perdre lesseves llibertats polítiques.


La galàxia sobiranistaNo vull pagarwww.novullpagar.cat@novullpagar_catDenuncia el greuge que pateixen elscatalans a les autopistes.

Òmnium Culturalwww.omnium.cat / @omniumTreballa per la promoció i la norma-lització de la llengua catalana, la cul-tura i la identitat nacional catalana.

Patriotes per la Devolucióhttp://devolucio.wordpress.comAgrupament de patriotes, de tots els

colors polítics, compromesos activa-ment en l’alliberament de la nacióperquè torni a ser sobirana.

Plaça 21www.pl21.cat / @Pl21catVol crear escenaris de reflexió, debati proposta, útils per a la societat ca-talana que s’identifica amb els con-ceptes de catalanisme, progressismei europeisme.

Plataforma pel Dret a Decidir(PDD)http://plataformapeldretdedecidir.cat

@pddcatEspai transversal de trobada d’enti-tats i persones individuals que lluitenper l’autodeterminació.

Plataforma per la Llenguawww.plataforma-llengua.cat@llenguacatVol promoure el català com a einade cohesió social i llengua comuna.

Plataforma pro Seleccions Es-portives Catalaneswww.seleccions.cat / @SeleccionsCATPromou el reconeixement interna-

cional de les seleccions esportives na-cionals.

Sobirania i Justíciahttp://www.sij.cat@sijcatPromou la independència tot sensibilit-zant la societat catalana sobre la ne-cessitat i viabilitat del seu assolimentper vies pacífiques i democràtiques.

Sobirania i Progréswww.sobiraniaiprogres.cat@SobiProgresCatPlataforma compartida per persones

ANDREU MAS

Vetlladorsd’essències

i bé és cert que cada cop mésles entitats sobiranistes es

van especialitzant en un campconcret, encara hi ha un bongrapat d’associacions de cairetransversal que fixen sobretot laseva acció social en la reivindi-cació i defensa dels trets cultu-rals, lingüístics i associatius bà-sics del país. Possiblement laque marca més la referència perhistòria i volum d’associats ésÒmnium Cultural, que ha anatmodificant el seu discurs i acos-tant-lo obertament a l’indepen-dentisme. Muriel Casals, presi-denta d’Òmnium, afirma que laseva entitat aposta obertamentper la consecució de l’estat propii assegura que «dedicarem lanostra capacitat a convèncer-neel major nombre de personespossible i d’altra banda tran-quil·litzarem els qui no ho ve-uen clar, perquè no volem queningú se senti violentat».

Casals també considera que elpaper de la societat civil en el

S

Hi ha entitats transversals que són les guardianes dels valorsd’un país: la seva cultura, la seva llengua, la seva escola

procés per a la independència ésel «d’acompanyar el procés polí-tic, evitant que hi hagi defec-cions i estimulant els indecisos asumar-se a un procés que és esti-mulant».

En l’àmbit de la defensa de lallengua hi ha dues entitats clau:

la Coordinadora d’Associacionsper la Llengua Catalana (CAL) ila Plataforma per la Llengua,que recentment va perdre undels seus impulsors, Martí Ga-sull, en un tràgic accident.

Per Daniel Mundet, directorde la Plataforma, l’activitat del’entitat que representa no estàdeterminada per la consecuciód’un estat propi per a Catalunya

si bé manté que «disposar d’es-tructures d’estat pot ajudar en lanostra tasca». Mundet creu queamb un estat propi el català «sesituaria en el mateix pla d’igual-tat que la resta de llengües com-parables de la Unió Europea»,cosa que evitaria «situacions dediscriminació que patim actual-ment i tindria un efecte molt po-sitiu per als ciutadans de Catalu-nya».

Gent de la Terra és una de lesplataformes que treballen mésactivament en la promoció delfet cultural català. Són responsa-bles de convocar les entitats ca-da 11 de setembre a l’entorn del’Arc de Triomf, a Barcelona, enuna fira en què es barreja l’essèn-cia cívica que treballa per al paísen desenes d’entitats. Enric Fon-tanals, coordinador de l’entitat,destaca que «hem d’explicar atothom i arreu, fins i tot a nosal-tres mateixos, que si lluitem perun país lliure és perquè volemun país millor i ara tenim l’opor-tunitat d’aconseguir-lo».

«Si lluitem perun país lliureés perquèvolem un paísmillor»


Muriel Casals presentant el nou full de ruta d’Òmnium, a l’octubrede l’any passat / MARTA PÉREZ

Les constants agressions a què el ministre Wert i la jurisprudència es-panyola sotmeten l’escola catalana han acabat provocant una revoltaal país, que lidera la plataforma cívica Somescola.cat. Aquesta coordi-nadora aplega més d’una trentena d’entitats prou diverses, entre lesquals hi ha les principals associacions culturals, lingüístiques i sindi-cals del Principat.

Somescola.cat va tornar a la plaça Sant Jaume al desembre del2010, dos anys després de l’últim cop que ho havia fet, per llegir unmanifest que defensava el paper del català com a llengua vehicular

de l’aprenentatge a les escoles del país, contràriament a les preten-sions del ministre d’Educació d’espanyolitzar les aules imposant unmodel que arracona el català.

Somescola.cat alerta de la gravetat del moment, que qualifica demàxima, perquè argumenta que «mai ningú s’havia atrevit a propo-sar-nos que esborréssim 35 anys d’escola democràtica catalana, ava-lada i reconeguda com una experiència d’èxit». En vista d’aquesta si-tuació, a més de demanar al govern català que es mantingui ferm, laplataforma es compromet a treballar, sumant esforços amb la comu-nitat educativa, en defensa de la nostra escola.

Un moviment en defensa del’escola en català i en contra deles agressions de Wert

de diversos àmbits que pensen que elbenestar de la nostra societat depènde l’assoliment de la sobirania políti-ca plena.

Softcatalàwww.softcatala.org / @softcatalaAssociació sense ànim de lucre quefomenta l’ús del català a la informàti-ca, internet i les noves tecnologies.

Som Escolawww.somescola.cat@SomEscolaCATConjunt d’entitats que arran de les

sentències del Tribunal Suprem queqüestionen el paper del català com allengua vehicular de l’ensenyaments’han organitzat per refermar el su-port a l’escola catalana i al model decohesió social que aquesta represen-ta des de fa anys.

Suma Independènciahttp://sumaindependencia.cat@_SI_CATMoviment social i polític transversalque promou l’assoliment d’una majo-ria parlamentària per tal de poderproclamar al més aviat possible la in-

dependència de Catalunya.

The Catlandershttp://thecatlanders.wordpress.com@catigatProposen la creació d’un cos de vo-luntaris per la independència que esdesplacin pel país explicant els avan-tatges d’assolir un estat català.

Veu pròpiawww.veupropia.info@VeuPropiaAssociació per a la integració delsnous parlants en llengua catalana.

Xarxa de blocs sobiranisteswww.xbs.catWeb que vol aglutinar tots els blocs so-biranistes de la catosfera, amb l’objec-tiu d’unir tots els blocaires partidarisd’un estat propi.

Xarxa Independentistawww.xarxaindepe.org@xarxaindepeLa Xarxa Independentista és un col·lec-tiu social, transversal, pacifista i demo-cràtic que treballa per assolir la inde-pendència de Catalunya, Balears i elPaís Valencià.

La Plataforma per la Llengua per Sant Jordi del 2010 / A. PUIG

AnyXLVII. De l’1 al 7 de febrer del 2013. Núm.2136.10 •PRESÈNCIA†De l’1 al 7 de febrer del...

Documents

Transcript of AnyXLVII. De l’1 al 7 de febrer del 2013. Núm.2136.10 •PRESÈNCIA†De l’1 al 7 de febrer del...