Apol·lo i Dafne: "Quan l'amor se'n va per les branques..."
-
Upload
ramon-boixader -
Category
Documents
-
view
228 -
download
1
description
Transcript of Apol·lo i Dafne: "Quan l'amor se'n va per les branques..."
Apol·lo i Dafne … quan l’amor se’n va per les branques…
Ramon Boixader i Blanch. Escola Oberta. Octubre 2014
Índex
I. El Renaixement explicat
II. Humanitas
III. La impremta
IV. La mitologia
V. La cultura clàssica
I. El Renaixement explicat
1ESO
2ESO
3ESO
4ESO
1BATX
2BATX
Música
I. El Renaixement explicat
1ESO
2ESO
3ESO
4ESO
1BATX
2BATX
Ciències Socials
I. El Renaixement explicat
1ESO
2ESO
3ESO
4ESO
1BATX
2BATX
Literatura universal
I. El Renaixement explicat
1ESO
2ESO
3ESO
4ESO
1BATX
2BATX
Història de l’Art
I. El Renaixement explicat
1ESO
2ESO
3ESO
4ESO
1BATX
2BATX
Llengua castellana
I. El Renaixement explicat
1ESO
2ESO
3ESO
4ESO
1BATX
2BATX
Literatura universal
I. El Renaixement explicat
1ESO
2ESO
3ESO
4ESO
1BATX
2BATX
Llengua castellana
I. El Renaixement explicat
1ESO
2ESO
3ESO
4ESO
1BATX
2BATX
Llengua llatina
I. El Renaixement explicat
1ESO
2ESO
3ESO
4ESO
1BATX
2BATX
Literatura universal
II. Humanitas
RE-NAIXEMENT
Grècia
Roma
Edat Mitjana
s. VIII aC s. V aC s. I aC s. V dC s. X dC s. XV dC s. XVI dC
Renaixement
II. Humanitas
AnqrwpoV - Anthropos
II. Humanitas
Bellesa
II. Humanitas
Amor (platònic)
Cuanto tengo confieso yo deberos;
por vos nací, por vos tengo la vida
por vos he de morir y por vos muero
Garcilaso de la Vega
II. Humanitas
Tòpics
Locus Amoenus
Beatus ille
Carpe diem
III. La impremta
El llibre
III. La impremta
Els primers llibres
• Llibres orals abans de la paraula escrita
• Segle XIX aC – Mesopotàmia i Egipte
III. La impremta
Primer paper: el papir
• Planta tallada a lleixes i encreuada.
Egipte.
• Origen etimològic del paper
III. La impremta
El papir arriba a Grècia
• Heròdot
• Biblos, port fenici
• Biblon – plural Biblia
• Segles X-IX aC
III. La impremta
...i després el pergamí
• Segle II aC
• Pèrgam (actual Turquia)
• Pell
III. La impremta
A Roma
• Papir des del segle VIII aC
• Pergamí des del segle II aC
• Tauletes de cera
III. La impremta
Els llibres al món clàssic
• Liber, libri (m): escorça, llibre
• Rotlle
III. La impremta
Les biblioteques al món clàssic
III. La impremta
Un invent revolucionari: el còdex
• A partir dels segles III i IV
• Llibre escrit a mà
III. La impremta
El còdex
• Isidor de Sevilla (segle VII dC)
“El còdex està compost de molts llibres; un llibre és
un rotlle. S’anomena còdex a manera de metàfora
dels troncs (codex) dels arbres o les vinyes, com si
es tractés d’un magatzem de fusta perquè conté en
si mateix una gran quantitat de llibres, com si fossin
les branques”
III. La impremta
El palimpsest
• S’esborraven les pàgines i es reutilitzava
III. La impremta
Edat Mitjana: monestirs, copistes,
biblioteques
III. La impremta
I arriba la impremta
• Guttenberg. Segle XV
• Incunabula –”del bressol”
• Nous conceptes: editar, edició
IV. La mitologia
Reuneix la
bellesa del
cos nu i el
món clàssic
IV. La mitologia
El mite en boca d’Ovidi
• Publius Ovidius Naso, poeta romà (s I aC)
• Metamorfosis
• 250 transformacions
• 12000 hexàmetres
• 15 llibres
IV. Apol·lo i Dafne
Dramatis personae: Piton
• Monstre
• Oracles
• Delfos
Apollo and Python, Joseph Mallord
William Turner. 1811, Tate Gallery
IV. Apol·lo i Dafne
Dramatis personae: Cupido
• Infant
• Ales
• Arc
• Entremaliat
Venus e Cupido, Lorenzo Lotto. 1520-
1530, Metropolitan Museum, New York
IV. Apol·lo i Dafne
Dramatis personae: Apol·lo
• Fill de Zeus i Leto
• Germà bessó d’Àrtemis
• Moltes atribucions:
• Medicina
• Profecies
• Música i poesia
• Sol
• Seny
• Bellesa Apol·lo, Simon Vouet.
1640, Museum of Fine
Arts, Budapest
IV. Apol·lo i Dafne
Dramatis personae: Dafne
• Nimfa
• Filla de Peneu
Apollon et Daphne, Theodore
Chasseriau. 1845.
IV. Apol·lo i Dafne
Metamorfosis, Ovidi, Llibre I, versos 452-565
• Noms:
• Apol·lo és Febus o Deli
• Dafne és Peneida
• To humorístic amb Cupido i Apol·lo
• Metàfores clàssiques
• Erotisme en el moviment
• Tristor en l’amor impossible
Dafne, Peneida, va ser la primera estimada de Febus,
no per un cec atzar, sinó pel furor de Cupido.
Deli va veure el nen, orgullós encara de vèncer
la gran serp, quan aquell tensava el seu arc amb el nervi. 455
“Digues, infant juganer, ¿què fas amb les teves armes heroiques”,
li demanà, “molt més escaients a les meves espatlles?
Jo, que fereixo amb encert els meus enemics i les feres,
no fa gaire he obert perforant-lo amb sagetes el ventre
verinós de Piton, que cobria tantes jovades. 460
Tu ja fas prou atiant no sé quina flama amorosa,
i el triomf que em pertany no vulguis, doncs, superar-lo”
Diu de Venus el fill: “Com tu traspasses els altres,
Febus, jo et puc traspassar, i com és qualsevol criatura
inferior a un déu, també el teu honor ho és al nostre.” 465
Tal digué, i amb el seu aleteig s’escapa pels aires
ràpidament fins el cim del Parnàs, on cauen les ombres,
i de l’aljava on les porta agafa dues sagetes
amb diferents propòsits: causar l’amor o espantar-lo;
la que el causa és d’or amb la punta lluent i esmolada, 470
la que l’espanta és de plom i acaba en forma rodona.
A la nimfa Peneida el déu aquesta li envia,
l’altra, però, fins al moll dels ossos la clava en Apol·lo.
Ell s’enamora de cop, mes ella en fuig i s’amaga
fins del nom de l’amor enmig dels boscos frondosos, 475
on s’esplaia caçant, i és, a exemple de Febe, soltera;
una cinta li lliga els cabells deixats en desordre.
Molts pretendents va tenir, però ella va rebutjar-los
i sense espòs que li causi neguit, ben sola pels boscos,
no vol saber què són l’himeneu, l’amor i els seus vincles. 480
Força el seu pare li diu: “Un gendre has de dar-me, bonica”;
força el seu pare li diu; “Filla meva, uns néts has de dar-me.”
Ella, talment un crim, odiava els focs del casori
i mostrava llavors el seu rostre vermell de vergonya
mentre abraçava pel coll el seu pare tot suplicant-lo. 485
“Deixa’m, oh pare meu”, li deia, “gaudir d’una eterna
virginitat!, ja que això li concedí el seu pare a Diana.”
Ho consentí, certament, però la teva bellesa
t’és un destorb al desig, i el cos a l’anhel se t’oposa.
Febus, que està enamorat, ha vist Dafne amb desig d’ajuntar-s’hi
vol assolir aquest desig i els seus oracles l’enganyen,
i com la palla més lleu en treure-li el pes de l’espiga,
com s’incendia el rostoll quan un vianant a la vora
deixa un foc per descuit veient que s’acosta el nou dia,
així el déu es consum en flames, i així fa que es cremi 495
tot el seu pit un amor sense cap esperança i estèril.
Veu al damunt del seu coll els cabells penjants en desordre:
“Si es pentinés, ¿com seria?”, es demana; mira els dos astres
dels seus ulls que treuen espurnes, i mira els seus llavis
sense tenir-ne mai prou; admira els seus dits; i les seves 500
mans, i els seus braços mig nus i mig coberts per la roba;
i el que li amaga creu que és millor. S’escapa lleugera
com l’oreig i ni els mots que l’altre li diu no l’aturen;
“Nimfa Peneida, si et plau, espera’m! Per mal no t’empaito;
nimfa, espera’m! Així l’ovella del llop, la gasela 505
del lleó i els coloms esverats de l’àguila fugen,
puix que són enemics; més jo per amor et segueixo!
Ah, dissortat de mi! Vés no caiguis de bocaterrosa
ni els esbarzers t’esgarrinxin la pell, i jo en tingui la culpa.
Vas cap a indrets asprius: no corris tant, t’ho demano, 510
en la fugida i jo també amollaré perseguint-te.
Has de saber, tanmateix, a qui plaus: no es tracta d’un rude
bosquetà, ni un pastor que guarda vaques i ovelles
ineducat. No saps, atrevida, no saps de qui fuges!
No fugiries llavors. A mi m’honoren a Delfos, 515
Claros i Tènedos, sí, i a Pàtara plena de temples;
Júpiter és el meu pare! Per mi les coses que foren,
són i seran es veuen, i els cants a la lira harmonitzo!
És infalible el meu tret, malgrat que una altra sageta
més infalible hagi obert al meu pit aquesta ferida. 520
La medicina també vaig trobar, i m’imploren auxili
a tot el món, i a mi se sotmet el poder de les herbes:
ai de mi, que l’amor no hi ha cap herba que el curi
i les arts que a tothom fan profit no la fan al seu amo!”
Més li voldria dir, quan amb passos lleugers la Peneida 525
fuig aterrida i el deixa allà amb la paraula a la boca,
però encara el complau: el vent li marca les formes,
puix que amb el xoc de l’oreig la seva roba s’agita
i la brisa suau li llença els cabells cap enrere;
és ben formosa quan fuig. El déu juvenil no vol perdre 530
més el temps amb moixaines gentils, i tal com li dicta
el propi amor va seguint sense fre les seves petjades.
Com a la plana el gos de la Gàl·lia en veure una llebre
busca amb els peus lleugers fer-ne presa, i ella salvar-se,
l’un se li va apropant, i aviat espera obtenir-la 535
quan amb el morro estirat gairebé els talons li mossega;
l’altra, que encara no sap si ja l’ha agafada, es deslliura
dels mossecs amb un salt i tenint-lo a frec se li escapa,
tals, pel desig i el temor, corrien el déu i la noia.
Més el perseguidor, amb l’amor alat ajudant-lo, 540
corre sense parar fins que quasi toca l’esquena
de la que fuig, i olora els cabells que pel coll se li escampen.
Ella, ja defallint, tremola en sentir-se vençuda
tot i la seva fugida, i s’adreça a les ones penees;
“Pare, ajuda’m! Si els rius teniu un poder com a númens, 545
treu-me i canvia’m aquest aspecte massa agradable!”
Ha acabat el seu prec tot just, quan sent que li pesen
tots els membres; el cos se cenyeix d’una escorça ben fina
els cabells en fullam es transformen, els braços en branques; 550
aquells peus corredors arrelen formant una soca
i la corona un cimal; només la bellesa conserva.
Febus, malgrat això, l’estima, i al tronc repentjant-se,
nota encara el seu pit que batega sota l’escorça;
i abraçat a les branques que havien estat els seus membres 555
besa la fusta, però la fusta rebutja aquests besos.
l’immortal “Si no puc fer-te la meva companya”,
diu, “el meu arbre et faré, i així et tindran a la vora,
oh, llorer, els meus cabells, i també el buirac i la lira.
Tu adornaràs els cabdills contents quan veus satisfetes 560
cantin el seu triomf en la processó al Capitoli.
De la casa d’August seràs un fidel sentinella
a cada flanc del portal que al mig ostenta l’alzina;
i com els llargs cabells del meu cap, que sempre són joves
i poblats, tu també lluiràs sempre verdes les fulles.” 565
IV. Apol·lo i Dafne
...quan l’amor se’n va per les branques
• Dafne – Daphne – Laurus – Llorer
• Fulla perenne
• Premia l’excel·lència
• Baccalaureatus
IV. Apol·lo i Dafne
Apollo and Daphne,
Dosso Dossi. 1524
IV. Apol·lo i Dafne
Apollon et Daphné, Nicolas Poussin. 1625
Alte Pinakothek, Munich, Alemanya
IV. Apol·lo i Dafne
Apollo e Daphne, Gian Lorenzo Bernini. 1622-25
Galleria Borghese, Roma, Itàlia
IV. Apol·lo i Dafne
Apollo e Daphne
Giovanni Battista Tiepolo
1743-1744
Museu del Louvre, París, França
IV. Apol·lo i Dafne
Apollo et Daphné,
Theodore Chasseriau.
1845
IV. Apol·lo i Dafne
Apollo and Daphne
Alexandre Benois, 1908
IV. Apol·lo i Dafne
Apollo and Daphne
John W. Waterhouse, 1908
V. Cultura clàssica LA GRÈCIA CLÀSSICA
Segle VIII aC
Segle V aC
Segle I aC
Segle IV aC
ÈPOCA ARCAICA
ÈPOCA CLÀSSICA
ÈPOCA
HEL·LENÍSTICA
Hesíode - Teogonia
Homer, Ilíada i Odissea
Safo de Lesbos, Poemes
Pitàgores
Píndar, Odes
Èsquil, Orestea
Sòfocles, Antígona
Eurípides, Electra
Aristòfanes, Lisístrata
Demòstenes, Filípiques
Tucídides, Històries
Sòcrates
Plató, La República
Aristòtil, Poètica
Plutarc, Vides paral·leles
LA ROMA CLÀSSICA
Segle VIII aC
Segle VI aC
Segle V dC
Segle I aC
MONARQUIA
REPÚBLICA
IMPERI
Plaute, El soldat fanfarró
Terenci, La sogra
Ciceró, Contra Catilina
Cèsar, Guerra de les Gàl·lies
Virgili, Eneida
Ovidi, Metamorfosis
Livi, Ab Vrbe condita
Horaci, Odes
Sèneca, Diàlegs
Tàcit, Annals
Suetoni, Vida dels dotze Cèsars
Primer de Batxillerat 2013-14
V. Cultura clàssica
• Fotografies: The Ancient Greek
Collection
• Música: George Winston, Loretta and
Desire’s Bouquet. Part I
... I des de la punta de les
branques...
és bell allò que hom estima Safo de Lesbos
mhden agan – nihil nimis proverbi
Moltes gràcies
Us esperem el dia 6 amb l’Albert i en Jordi
I el dia 24 amb la Carme