N84A N Y 2 0 1 1

www.lloret.cat

Nous abonaments per als pàrquings municipals

Lloret signa elConveni dels Jardins

APOSTEM PER LA QUALITAT PER CREAR TREBALL I OCUPACIÓ

3

Edita: Realització:AG Cantalozella, SA

Dip. Leg.GI-1418/2003

SUMARI

Amb la col·laboració de:

Núm. 84 - febrer 2011

Presentació 3Comerç i Promoció Econòmica 4Esports 6Obra Pública i Manteniment 7Oficina de Català i

Ajuntament-OIAC 972.361.800Governació 972.361.789Participació Ciutadana 972.361.829

Tresoreria 972.361.775Recaptació 972.361.825Rendes 972.361.770

Casal del Jubilat 972.372.536Comerç i P. Econòmica 972.361.912SOM 972.349.715Patrimoni Cultural 972.349.573Promoció Cultural i Festes 972.361.835Educació 972.361.903Esports 972.367.512El Puntet/Joventut 972.372.268Arxiu Municipal 972.368.457Biblioteca Municipal 972.349.055Nova Ràdio Lloret 972.372.393Oficina de Català 972.361.834OMIC 972.372.184

Turisme Museu del Mar 972.364.735Turisme Central 972.365.788

Urbanisme / Obres 972.361.807Llicències Ambientals 972.361.809Medi Ambient 972.361.821Mobilitat 972.361.823Servei d’Aigües 972.362.682Serveis de Manteniment 972.371.538Serveis Públics 972.361.819 Servei de recollida d’escombraries 972.368.922

Policia Local i 972.361.736 Protecció Civil 092Mossos d’Esquadra 972.368.888 088Bombers 972.367.777 085Emergències 112Serveis Socials 972.372.363CAP 972.372.909Hospital Comarcal 972.353.264Hospital Sociosanitari 972.364.736Urgències - Ambulància 061

La realitat econòmica actual ha posat de manifest l’esgotament i les insuficiències que poden tenir alguns models productius, i d’aquí la necessitat de treballar per ten-dir a estàndards de qualitat que ens facin destacar com a municipi amb valor de promoció econòmica i de creació d’ocupació. No està sent fàcil, però des de Lloret tenim clar que cal aprofitar una situació tan difícil com aquesta com a con-dició d’oportunitat.

L’encert que sigui una oportuni-tat passa per impulsar polítiques planificades dirigides a crear pro-grés i benestar per a les persones. Per això, l’aposta del Govern de l’Ajuntament ha estat des d’un principi treballar per posar al dia els diferents equipaments, infra-estructures i serveis bàsics desti-nats al teixit productiu que poden activar la nostra economia.

El nostre sector de tracció econò-mica és el turisme, i incideix de manera transversal en el conjunt de la societat. Hi tenen a veure el nostre comerç, els establiments de restauració, els hotelers i totes les empreses que hi proporcionen serveis.

Però Lloret, com a destinació tu-rística de primer ordre, també necessita unes infraestructures i equipaments adequats, i un espai urbà actualitzat que persegueixi la diferenciació a través de la quali-tat, que serà la que farà augmen-tar el nostre potencial i el valo-

ritzarà encara més. Com que els darrers anys ho hem fet, i hem propiciat la inversió juntament amb l’estalvi, ara podem encarar els nous reptes amb els objectius acomplerts per sortir-ne més aviat i més ben posicionats. Els efectes més significatius que es deriven del dinamisme econò-mic i empresarial i la generació d’ocupació es complementen amb les accions portades a terme pel Servei d’Ocupació Municipal, el SOM, un servei que posa en con-tacte de forma immediata les ne-cessitats de personal que poden tenir les nostres empreses amb les necessitats de fomentar l’ocupació i l’emprenedoria dels lloretencs i lloretenques que estan a l’atur.

La prioritat final sempre són les persones que en el SOM poden trobar també l’oportunitat per for-mar-se en les competències i les tècniques dirigides a la millora de la seva situació professional i per a la recerca de feina. Les da-des resultants de totes aquestes accions avalen el camí emprès. Aquesta serà la meva prioritat com alcalde fins el final d’aquesta legislatura i també des del meu escó de diputat en el Parlament de Catalunya.

Per això, un futur d’oportunitat a Lloret és més a prop.

XAVIER CRESPO I LLOBETAlcalde de Lloret de Mar

El vols rebre?participació@lloret.cat

Mobilitat 9Nevada 10Entrevista 12Turisme, Joventut i Dona 14Educació i

APOSTEM PER LA QUALITAT PER CREAR TREBALL I OCUPACIÓ

Curs de dinamitzadors endegat des del SOM, a Can Saragossa.

Informació dels grups municipals 8 Participació Ciutadana 15

El Servei d’Ocupació Municipal (SOM) de Lloret és un servei gratuït d’inter-mediació entre persones que busquen feina i empreses que necessiten

personal, que depèn de la Secció de Promoció Econòmica de l’Ajuntament. El telèfon és el 972 349 715, però els tràmits també poden fer-se en línia a través del web www.lloret.cat/promocioeconomica. Entre els principals serveis, ofereix borsa de treball; informació i assessorament per a la recerca activa de feina; desen-volupament de tècniques i habilitats personals vinculades al món laboral; orientació formativolaboral a joves de 16 a 18 anys; formació contínua i formació per a persones aturades; i és un punt d’autoservei del SOC. Durant l’any 2010, van realitzar-se més de 50 cursos, jornades i seminaris dirigits a empresaris, treballadors i persones a l’atur. Entre ells cal destacar els diferents cursos d’idiomes (anglès, francès i alemany), d’informàtica (Word, Excel i Powerpoint), d’adminis-tració (comptabilitat, i salaris, nòmines

54 COMERÇ I PROMOCIÓ ECONÒMICA COMERÇ I PROMOCIÓ ECONÒMICA

Imatge de la Volta Ciclista a Catalunya 2009 a Lloret de Mar

i Seguretat Social), de monitor de menjador escolar, d’atenció al client, d’estratègies de màrqueting per a emprenedors, d’animador sociocultural,

d’Internet 2.0, de reputació en línia per a empreses turístiques, entre altres. En total es van formar un miler de persones al llarg de l’any. El resum anual de 2010 del SOM de Lloret reflecteix que el servei va rebre 6.312 visites presencials durant tot l’any. D’aquestes visites, el 57% van ser homes (3.618) i el 43% van ser dones (2.694). Així mateix, les persones que es van inscriure al servei van ser 1.752. D’aquestes, el 56% van ser homes (981) i el 44% van ser dones (771). Això fa una mitjana diària de 26 visites i de 7 persones inscrites al dia. Durant l’any 2010, més de 100 empreses, concretament 109, es van dirigir al SOM de Lloret. D’aquestes, 66 van ser empreses que ja havien utilitzat el servei (el 61%) i 43 ho van fer per primera vegada (el 39%). Aquestes empreses es van dirigir al SOM per telèfon, correu electrònic, web o fax; i la majoria d’elles (un 28%) provenien

del sector de l’hostaleria i turisme. També destaca el comerç (amb un 19%) o la restauració (amb un 12%). La majoria de les 109 empreses són de Lloret (81%), tot i que també se n’hi han dirigit de la resta de la comarca de la Selva i, fins i tot, de la resta de la província de Girona. Pel que fa a ofertes noves, durant l’any 2010 n’hi va haver 143; amb un total de 222 llocs de treball. D’aquestes sol·licituds, el 24,8% provenien del sector industrial i de la construcció (concretament, 55). La resta d’ocupacions més sol·licitades van ser d’agent comercial o relacions públiques (11,3%), de cambrer (10,8%), per treballar com a administratiu (9,9%) o de tècnic

(9,5%). En el 76% dels casos es va trigar menys de 72 hores a enviar currículums de candidats amb el perfil sol·licitat a les empreses. El regidor de Promoció Econòmica, Francesc Oliva, fa una valoració molt positiva del SOM al llarg del 2010 tenint en compte el gran nombre de persones que s’han adreçat al servei per rebre assessorament, el nombre d’insercions realitzades tot i el moment econòmic actual, i la potenciació feta en formació en relació amb anys anteriors. En paraules de Francesc Oliva: “Aquest servei ha tingut una gran acceptació tant per part de les empreses com per part de les persones que busquen feina. Aquest és un servei molt important per la nostra població, sobretot en un moment de crisi com l’actual, en el qual el SOM potenciarà alguns serveis com la formació aquest 2011”.

Servei gratuït d’assessorament per a persones i empreses

La propera edició de la Botiga al Carrer de Lloret de Mar ja està a punt. El dissabte dia 12 de març la Secció de Comerç de l’Ajuntament de Lloret de Mar i l’Associació de Comerciants organitzen una nova edició de la Botiga al Carrer. Aquesta festa del comerç es destaca per tenir una àmplia oferta de productes al millor preu. Com ja és habitual, el centre de la població s’omplirà de parades, i l’ambient comercial i els centenars de visitants portaran l’eslògan de “Vine, tria, i remena” a la seva màxima expressió.

Els dies 31 de març, i 1, 2, i 3 d’abril Lloret de Mar acollirà el VIII Rally Costa Brava Històric. Enguany s’espera un dels ral·lis més internacionals del realitzats fins ara, amb prop d’un 40% d’equips estrangers vinguts d’arreu d’Europa. En total s’esperen 120 equips participants, tots ells d’un alt nivell que converteixen aquesta prova en la millor de l’Estat espanyol, i una de les més importants d’Europa.

Rally Costa Brava

Es pot trobar tota la informació al web oficial: www.rallycostabravahistoric.com

Enguany tindrà lloc el centenari de la prova ciclista més important de Catalunya: la Volta Ciclista a Catalunya (1911-2011). Com no podia ser d’una altra manera, Lloret de Mar tornarà a ser la seu de la primera etapa amb un espectacular Lloret-Lloret el proper dia 21 de març. A dia d’avui ja han confirmat la seva assistència vint-i-quatre equips amb totes les seves estrelles. Cal dir que aquesta prova és puntuable per l’UCI Pro Tour, i és la tercera prova per etapes més antiga del món després del Tour de França i del Giro d’Itàlia. Es pot trobar tota la informació al web oficial: www.voltacatalunya.cat.

Centenari de la Volta Ciclista a Catalunya 1911-2011

El Servei d’Ocupació Municipal es troba a l’edifici de Can Saragossa on s’hi realitzen bona part de les activitats formatives

MANTENIMENT DE L’ENTORN6 7

Pàrquing municipalRemodelació del pàrquing al costat del Pavelló del Molí

Teatre MunicipalEstat de les obres de construcció

Manteniment de l’entorn

Infraestructures

Carrer Rafael CasanovesObres de remodelació

ESPORTS

Èxits de l’atletisme lloretenc

Lloret de Mar acollirà el primer Senior Sports Meeting

L’atletisme lloretenc va deixar empremta en el campionat estatal de clubs de cros que es va celebrar a Punta Umbría, Huelva. En aquesta ocasió van despuntar els juvenils Jonathan Romeo, que va vèncer en la cursa de la seva categoria, i Anna Quílez, que va quedar segona després d’un esprint en la cursa juvenil femenina.

Però l’èxit lloretenc no va acabar aquí: en posicions més discretes però no menys rellevants, l’equip juvenil i júnior masculí van obtenir la dotzena i tretzena posició en la categoria per equips. A tots ells, enhorabona pels resultats aconseguits!

De Lloret de Mar destaquen fondistes de renom com José Luis Blanco i Àngel Mullera.

El passat 7 de febrer es va signar el conveni Senior Sports Meeting, que contempla la celebració d’aquest esdeveniment pels propers cinc anys.

Els campionats poliesportius sèniors són competicions esportives per a majors de 50 anys d’arreu del món que es celebraran a l’octubre i que s’espera que atreguin més de 1.000 participants en aquesta primera edició. L’objectiu dels organitzadors és créixer en les properes edicions fins als 15.000 participants. L’acte va comptar amb la presència de Valero Rivera, president del comitè organitzador i seleccionador nacional d’handbol; de Xavier Crespo, alcalde

de Lloret; i de Sergi Gros, conseller delegat de Market Sport, empresa organitzadora de l’esdeveniment. Tal com van comentar els organitzadors, s’ha escollit Lloret de Mar per les seves infraestructures esportives i capacitat hotelera. Així mateix, els jocs permetran atraure un públic potencial com és el sènior europeu i posar de manifest els nombroses avantatges que ofereixen els equipaments per al turisme esportiu a Lloret.

MANTENIMENT DE L’ENTORN

INFORMACIÓ DELS GRUPS MUNICIPALSPSC: Dijous de 10.30 a 12.30. Tel: 972 361 788. psc@lloret.cat ICV-EUiA: Dilluns de 11.00 a 12.00 i dijous de 13.00 a 14.00 Tel: 972 361 795. icv@lloret.catERC: Dimecres de 12.00 a 14.00. Tel: 972 361 792. erc@lloret.catGRILL: grill@lloret.cat

HORARIS DE VISITA, TELÈFONS I ADRECES ELECTRÒNIQUES DE LES FORMACIONS POLÍTIQUES A L’OPOSICIÓ

PSC informa:

La concessió

El passat mes de desembre va pas-sar pel Ple l’aprovació del plec de condicions dels serveis de neteja i d’escombraries. Era un punt amagat dins d’un munt de temes en un ple que va ser maratonià ja que es va aca-bar a quarts de quatre de la matinada.Es tractava d’aprovar unes condicions per accedir al concurs, però no se n’aprovava l’adjudicació. Des d’aquest espai, igual que vam fer al ple, el PSC vol destacar tota la feina feta pels tèc-nics municipals en aquest document, que intenta recollir tot allò que s’està fent en referència al tema de neteja, recollida d’escombraries i gestió dels abocadors. La quantia econòmica del concurs el converteix en el més impor-tant de la legislatura. Estem parlant de 80 milions d’euros repartits en 10 anys, que és la durada de la concessió.Ara, al febrer aquest tema ha tornat a passar pel Ple ja que s’havien de re-soldre les 30 al·legacions presentades per dos partits polítics.

La presentació de tantes al·legacions demostra la manca d’entesa entre l’equip de govern i la resta de partits de l’oposició. És aquesta manca d’entesa la que converteix moltes decisions en dis-crecionals i, per tant, discutibles. Per això demanàvem la participació de tots els grups polítics a l’hora de confeccio-nar el plec de condicions. Estem segurs que s’haurien recollit algunes de les pro-postes dels diferents grups de l’oposició, o fins i tot podríem haver estat d’acord amb algunes de les de l’equip de govern. Des de molts punts de vista, haurien convertit la discrecionalitat d’algunes de les postures d’aquest plec en acords de consens que de ben segur ens haurien estalviat a tots temps i fins i tot diners.La durada d’aquesta concessió excedeix una legislatura; per tant, CiU condem-na posteriors equips de govern a aquest tipus de concessió. No hauria estat des-gavellat esperar un any –el contracte amb l’actual concessionària ho permet amb un pròrroga– i esperar que la planta

de triatge hagués estat acabada. Des del grup del PSC ja vam tenir reticències en l’aprovació inicial del plec de con-dicions perquè hi trobàvem a faltar més dades econòmiques sobre l’impacte que tindrà la posada en marxa de la planta de triatge des del punt de vista del preu del contracte. I no només parlem de l’impacte econòmic per l’Ajuntament, sinó també de l’impacte que pot suposar en el rebut de les escombraries aquest nou servei. La ciutadania ha de saber que probablement aquest any entrarà en funcionament una planta de triatge que modificarà molt la gestió dels resi-dus. El que és difícil de creure és que l’equip de govern, que té totes les dades econòmiques de la concessió actual, no pugui valorar quina serà la repercus-sió d’aquesta nova infraestructura en l’economia de tots.

Grup Municipal PSC

8 MOBILITATOFICINA DE CATALÀ 9

Amb l’objectiu de reduir l’ús del vehicle privat pel municipi a favor dels desplaçaments a peu, l’ús de la bicicleta i la utilització del transport públic, l’Ajuntament ha endegat tota una campanya d’abonaments per als pàrquings municipals que contempla diverses opcions avantatjoses per a la ciutadania. Per a tots aquells que habitualment usen el vehicle privat es presenten quatre abonaments que pretenen adequar-se a les diferents necessitats.

Tal com afirma Ignasi Riera, regidor de Mobilitat, es vol fomentar l’ús dels aparcaments que incentivi una mobilitat urbana més sostenible. El primer dels abonaments permet a l’usuari estacionar el cotxe en un dels aparcaments de superfície de l’avinguda Vila de Tossa o de l’avinguda de les Alegries, i d’allà utilitzar el transport públic per accedir al centre de la vila, per un cost mensual de 58 euros. Per altra banda, aquells que tinguin interès a aparcar el cotxe només durant la nit poden optar per l’abonament nocturn que, per 10 euros al mes, permet aparcar de 21 a 9 h al pàrquing de Sa Caleta,

El Consorci per a la Normalització Lingüística (representat per l’Oficina de Català a Lloret de Mar) posa a l’abast de les empreses i dels comerços una guia de serveis per facilitar el coneixement i l’ús de la llengua catalana a les persones que hi treballen. És un fet que poder atendre la clientela també en català millora la competitivitat. Oferir els productes i els serveis en la llengua pròpia de la clientela és un valor afegit que pot contribuir a fidelitzar-la, perquè permet aconseguir proximitat i augmentar la seva satisfacció.

Els serveis que pot oferir el Consorci per a la Normalització Lingüística a les empreses i comerços són cursos (presencials o a distància), gestió de “Voluntariat per la llengua” dins de la mateixa empresa si es tracta d’una empresa gran, i assessorament lingüístic. Fins i tot, hi ha la possibilitat d’elaborar plans lingüístics fets a mida de les empreses interessades a adequar les comunicacions de l’empresa a les necessitats de la clientela.

Es pot aconseguir més informació sobre aquests serveis a

Guia de serveis a l’empresa i al comerç

Sessions de sensibilització lingüística Des de l’Oficina de Català s’han organitzat, durant el gener i el febrer, unes sessions de sensibilització lingüística adreçades a les persones que treballen a l’Administració pública (Ajuntament, CAP, centres educatius, espais esportius...) i que atenen el públic. L’objectiu d’aquestes sessions és fer reflexionar sobre el propi comportament lingüístic a la feina; fer reflexionar sobre si sempre que es deixa de parlar català per parlar en castellà amb els usuaris, aquest canvi és necessari i conscient. En aquestes sessions s’hi van treballar els conceptes de llengua comuna i llengua de cohesió social, la gestió lingüística i el canvi de llengua.

l’Oficina de Català de Lloret de Mar (www.cpnl.cat/xarxa/cnlgirona): al primer pis de l’edifici de l’Antic Sindicat (c. de Sant Pere, 36), al telèfon 972361834 o través del correu electrònic a lloret@cpnl.cat

a l’avinguda Vila de Tossa i a l’avinguda de les Alegries. D’altra banda, aquells que no necessitin un estacionament diari poden comprar un tiquet d’abonament de 100 hores d’aparcament per 70 euros, vàlid en tots els pàrquings municipals durant tot l’any, excepte el de Sa Caleta, del 15 de juny al 15 de setembre. Així mateix, amb l’abonament mensual, semestral o anual de cotxe es podrà guardar la bicicleta d’una manera segura al pàrquing vigilat.

Amb aquests abonaments es pretén afavorir aquells persones que viuen a les urbanitzacions, les que s’han de desplaçar durant el dia i necessiten un aparcament nocturn o aquelles que vénen de fora a treballar. Així mateix, també és vol facilitar l’aparcament a aquells que vénen a visitar algun dels equipaments culturals o esportius, a realitzar compres, anar a restaurants, etc. Tots els abonaments es poden aconseguir a l’Oficina d’Informació i Atenció Ciutadana.

MANTENIMENT DE L’ENTORN MANTENIMENT DE L’ENTORN10 NEVADANEVADA 11

Aquests dies es compleix un any de la forta nevada que va assolar especialment la demarcació de Girona. Lloret de Mar en va patir fortament les conseqüències: com la llarga apagada de llum, l’aïllament de moltes persones en els seus habitatges o en els seus cotxes, la manca de línies telefòniques i de cobertura dels telèfons mòbils.

L’espera per tornar a la normalitat, juntament amb la desinformació i la manca d’ajut, s’anava convertint en indignació pel que significava el col·lapse general en la vida ordinària dels lloretencs i lloretenques o dels visitants que eren a Lloret aquells dies. El col·lapse va persistir durant pràcticament vuit dies –tot i que aviat es va reprendre la relativa normalitat en la circulació de moltes vies– ja que la llum no tornava perquè havien caigut moltes torres elèctriques que procuraven el subministrament a la nostra Vila.

La major part de les llars no tenien llum ni calefacció des de la primera hora de la tarda del dilluns 8 de març. Era l’inici d’una llarga setmana en què al fred, la manca d’aigua en determinades zones, les escoles, els comerços i els establiments tancats, s’hi afegia el drama humà: habitatges i persones aïllades, el fred i la foscor que impedien restar a les cases o a l’hospital, o els nombrosos aliments i altres materials emmagatzemats que es van fer malbé perquè necessitaven el subministrament elèctric per a la seva conservació... L’Ajuntament va quantificar les pèrdues en més de 700.000 euros; els botiguers entre 1 milió i 1,5 milions d’euros, quantitat semblant a la donada pels hotelers; a tot plegat caldria afegir-hi la mala imatge que es donava com a destinació turística.

Des de l’Ajuntament, amb l’alcalde Xavier Crespo al capdavant d’un equip multidisciplinar, es va intentar donar resposta a les nombroses dificultats que en aquesta situació suposava donar atenció, seguretat, escalfor, un lloc calent on dormir, dutxar-se amb aigua calenta, escalfar i cuinar el menjar de moltes persones. Des d’un primer moment es va treballar per restablir parcialment el servei elèctric amb generadors i es van habilitar el gimnàs de l’escola Àngels Alemany i el Casal del Jubilat per assistir les famílies de Lloret que s’hi volguessin resguardar, proporcionant l’escalf bàsic i necessari per suportar aquella situació tan extrema.

L’aplicació dels plans bàsics de seguretat i emergència amb què comptava el municipi, units al treball coordinat dels serveis operatius de l’Ajuntament a més de moltes persones voluntàries, empresaris i entitats, van mostrar la cara més agradable i solidària de la nostra població. Cal estar-hi molt agraïts.

El treball era extrem, aferrissat i dur, a contrarellotge, moltes vegades portat a terme a peu de torre, de cada antena malmesa, amb l’únic objectiu de retornar al més aviat possible a la normalitat.

La crida del nostre alcalde per aconseguir més atenció i recursos a través de tots els mitjans, i la seva exigència a les administracions i a la companyia elèctrica d’una solució ràpida i efectiva anava procurant grups electrògens per dotar de subministrament de mica en mica tot el nucli urbà. La lluita per aconseguir-ho no tenia treva; dia i nit es treballava en condicions molt dures, i més quan anaven passant els dies i s’anava esvaint l’esperança d’aconseguir

Memòria d’una nevada

la normalitat ni que fos per l’endemà. El de menys eren els recursos que s’hi van haver de destinar, recursos que no es tenien, però que calien per donar resposta i protegir els nostres conciutadans mentre esperàvem l’arribada d’una ajuda promesa que mai no acabava d’arribar. Recordar-ho ara ens remet a una situació que pot semblar llunyana, però que durant aquells dies d’incertesa i fred rigorós es va fer interminable; i ens feia sentir indignació, vulnerabilitat i sobretot soledat. Pocs dies després, gran part dels alcaldes dels municipis afectats es van reunir per avaluar els danys soferts i unificar les reclamacions, adreçades principalment a Fecsa-Endesa –com a companyia subministradora del servei, pel col·lapse i la desinformació– i al Govern de la Generalitat –per la no previsió i la manca de diligència a l’hora de reaccionar.

D’aquí en va derivar, liderada per Lloret de Mar, que d’aquesta manera es feia portaveu dels nostres veïns i veïnes, l’adhesió de tots aquests municipis al Manifest d’Alcaldes pel temporal de neu del 8 de març. Sota l’epígraf “Refer el país, millorar els serveis: per la dignitat dels veïns de les comarques gironines”, exposava els perjudicis i les dificultats que els ciutadans dels seus municipis havien hagut

de suportar aquells dies com a conseqüència de la manca de subministrament elèctric, a la vegada que demanaven a les companyies elèctriques l’assumpció de responsabilitats; i al Govern de la Generalitat, l’assumpció de determinades mesures. Quan després d’una setmana del temporal de neu es tornava a una relativa normalitat pel que fa al subministra-ment elèctric, el 15 de març, amb 111 municipis adherits en aquell moment al Manifest, aquest es va oficialitzar en un Ple extraordinari a través d’una moció conjunta de tots els grups municipals. A partir de llavors començava la tasca del consistori de facilitar els mitjans i la informació per tramitar les reclamacions corresponents a la companyia elèctrica, a banda d’avaluar les nombroses destrosses, ja sigui en instal·lacions i equipaments com i sobretot en els boscos. Començava una feina ingent que s’ha anat acomplint durant tot l’any 2010.

Tot plegat va ser un episodi que va colpir per uns dies la vida dels lloretencs i lloretenques, i el seu record ens ha de servir per valorar la nostra unitat, solidaritat, empenta i capacitat per superar les adversitats, però també per tenir present que no s’han de repetir tots els seus errors, mai més.

L’altra cara de la nevada: la bellesa del l’entorn cobert de neu.

Es va convocar un Ple extraordinari per valorar els danys ocasionats pel temporal i prendre les mesures necessàries per fer front a la situació.

Es van posar en marxa tots els operatius de Polícia Local, Bombers i Protecció Civil.

12 ENTREVISTAENTREVISTA 13

La nevada del mes de març va ser terrible... Passats els mesos, quin balanç en fa?

Va ser una vivència molt dura per a tots els lloretencs i lloretenques que vàrem patir, durant dies de temperatures molt baixes, la manca de subminis-trament elèctric, calefacció, telèfon, aigua calenta... És a dir que ens vàrem quedar sense el serveis bàsics per cobrir les necessitats del municipi. Per l’equip de govern el més terrible va ser constatar, malgrat els esforços fets des de totes les àrees del consistori, que per nosaltres mateixos no podíem donar resposta ni solucions a totes les necessitats dels ciutadans atès que la font dels problemes provenia de tercers. El problema més important era que calia reparar totes les torres de mitjana i alta tensió malmeses per la nevada, i aquesta reparació malauradament no era al nostre abast. Però a mi m’agrada ser positiva i extreure les experiències bones d’una situació d’emergència com la patida en el nostre municipi. I les experiències bones són moltes: especialment, el fet

de constatar que unint esforços els serveis del nostre municipi poden salvar molts obstacles i minimitzar els danys causats. Atesa l’àrea de la qual sóc regidora vull fer un agraïment especial al cos de la Policia Local, al tècnic de Protecció Civil i als voluntaris de Protecció Civil, que durant aquells dies van esdevenir un punt de llum en la foscor per a milers de ciutadans. Van realitzar tasques de tota mena a fi de minimitzar els danys causats per

cobrir totes les necessitats de la nostra població. Es va posar a prova la qualitat de la resposta del seu servei i puc dir de primera mà que aquest va ser excel·lent i que l’esforç va ser màxim: per retirar la neu d’arreu, ajudar la gent que s’havia quedat a la carretera a tornar a casa, retirar vehicles, retirar arbres del bosc, tallar branques, obrir carrers, tallar accessos, vigilar la col·locació de generadors, controlar el subministrament dels generadors, pujar a coll els malalts i la nostra gent gran a les seves habitacions...També voldria agrair i esmentar d’una forma especial la col·laboració dels lloretencs, la seva paciència, la seva solidaritat, el seu civisme... En uns dies tan durs tothom es va ajudar: el que tenia llum acollia a casa seva els que no en tenien i compartien el que tenien. És en aquests moments on es veu la grandesa d’un poble. I els lloretencs ens hem se sentir molt orgullosos d’aquest comportament exemplar.

Està preparat Lloret per una altra ex-cepcionalitat d’aquest tipus? Què s’ha

guanyat amb la nevada?Amb la nevada hem après que som un equip i que, si estem junts, els obstacles es poden salvar més fàcilment; que sumant esforços es pot donar una resposta més ràpida i àmplia als nostres ciutadans i que és necessari no defallir mai; i que, estant al peu del canó i controlant tots i cadascun dels problemes, aquests es poden solucionar, com a mínim d’una forma més ràpida. Sabem que la coordinació de totes les àrees i la posada en comú de tota la informació és bàsica per una bona resposta a totes les necessitats dels ciutadans.

Aquest any es compleix una de les principals promeses de l’equip de govern: arribar als 100 policies locals. Es compleix amb l’objectiu o cal anar a més?

Sí, abans d’acabar aquesta legislatura haurem complert amb la promesa electoral d’arribar als 100 policies locals, sense oblidar que també disposem de 11 auxiliars de protecció de l’entorn. Sempre cal anar a més ja que hem de poder seguir dotant el nostre cos de Policia de les persones, eines, vehicles, materials i equipament necessaris pel compliment de les seves tasques.

Fa pocs dies, es van celebrar a Lloret les jornades ACCPOLC de caps de policies de Catalunya. Què s’hi va tractar i a quines conclusions es va arribar?

Concretament va ser el passat dia 22, i era un congrés de caps i comandaments de les policies locals de Catalunya. L’ACCPOLC és una associació de caràcter nacional que agrupa els caps i comandaments de les

Entrevista a M. Àngels de la Torrepolicies locals de Catalunya. Aquesta associació vol donar un millor servei als ciutadans en matèria de seguretat i convivència i defensa un model de seguretat pública per al nostre país que demana potenciar el concepte de Policia de Catalunya. El congrés

tenia bàsicament dos punts a tractar: l’aprovació dels estatuts de l’Associació i l’elecció d’un nou president. Creiem que és molt important fomentar que col·lectius d’un mateix àmbit tinguin la possibilitat d’intercanviar experiències, maneres de treballar i compartir estratègies conjuntes, tot i que l’exigència professional i el dia a dia facin difícil aquests tipus de trobades. Entenem que aquest congrés ofereix una oportunitat única per compartir i donar a conèixer les singularitats, en l’àmbit de la seguretat, de les poblacions dels associats, però també la possibilitat de treballar aspectes i necessitats comunes. I com a conclusió, cal continuar sumant esforços per potenciar el concepte de Policia de Catalunya.

En una població com Lloret és molt important la coordinació entre cossos policials. Està funcionant correctament? Què es guanya amb això?

El nostre municipi és un dels principals destins turístics de Catalunya i d’Espanya, que ha doblat la seva població en els últims 10 anys, i ha passat dels 20.000 als 40.000 habitants, el que ha suposat per al nostre equip de govern un gran repte en matèria de seguretat; i s’ha incrementat fins a 100 els efectius de la Policia local, conscients que actuen en molt àmbits, per tal de donar resposta a una ciutat que arriba a les 150.000 persones a l’estiu, i amb una gran dispersió territorial. La singularitat de la nostra vila significa que requerim també els serveis del cos de Mossos d’Esquadra per garantir-ne l’èxit, i amb el que existeix una bona coordinació i gestió dels recursos

per cercar estratègies de prevenció i resolució dels principals fets delictius. També per reduir la conflictivitat i aldarulls que es produeixen a la via pública i a l’interior dels locals d’oci i als establiments turístics en general.Entenem que aquest és el futur de la seguretat ciutadana; un servei basat en la proximitat i que té com a objectius principals la professionalitat, el suport i l’atenció vers els ciutadans. I la seguretat ciutadana és major com més puguem copsar les seves necessitats; per això és fonamental una bona coordinació i cooperació, especialment entre els cossos de Mossos d’Esquadra i Policia Local.

Aquests són els que s’han tirat endavant..., però ara es posarà en marxa un gran projecte de poble com són les noves dependències policials. Satisfeta?

Molt contenta, ja que no sols és un gran projecte i una promesa electoral, sinó també una necessitat del nostre cos de la Policia Local i tota la ciutadania.

Expliqui el projecte.

Es tracta d’un edifici modern i sobri de forma triangular, que comptarà amb tres plantes i un soterrani; recordarà una proa de vaixell per la part frontal ja que tindrà una punxa força pronunciada amb voladís. Estarà situat al costat de la GI-680 (avinguda de les Alegries) en un dels accessos més importants al centre, en una illa verda situada entre la carretera i la riera de Lloret. La nostra voluntat és que les obres comencin el primer semestre de 2011 i que estiguin enllestides en quinze mesos.

Considera injust que es parli molt més de Lloret per un fet puntual d’una nit d’estiu que no pas de tot l’esforç que està fent l’Administració per canviar la imatge que es té de la població?

Molt injust, atès que des de 2003 Lloret ha viscut una gran transformació en tots els seus àmbits. Estem orgullosos de la tasca realitzada, però alhora encara queda molta feina per davant ja que Lloret és un municipi viu. L’esforç és enorme per seguir transformant el nostre municipi; i el realment injust és que un fet puntual, que podria succeir a qualsevol població, té molt més

ressò anterior en el nostre municipi que en d’altres. Si bé avui podem afirmar que cada cop més es parla de Lloret en positiu, Lloret comença a ser un referent en temes de turisme de natura, turisme esportiu, familiar, de congressos... I això és el que hem de continuar potenciant.

Considera que, a dia d’avui, tant el visitant com el ciutadà de Lloret tenen més sensació de seguretat?

Lloret és un municipi segur. A mi no m’agrada parlar d’estadístiques, però les dades corroboren que el nostre municipi és segur. La sensació de seguretat és diferent al concepte de seguretat objectiva. Es pot tenir sensació d’inseguretat en un municipi segur atès que moltes vegades allò que desconeixem o que no coneixem prou bé ens pot transmetre inseguretat. Malgrat que el nostre municipi és segur, no ens hem d’oblidar mai d’aplicar aquelles mesures de seguretat bàsica de què Policia Local i Mossos d’Esquadra ens informen i els hem de donar compliment en el nostre dia a dia: a casa, la feina...

També és regidora dels barris de Can Carbó i Mas Baell. Quines millores han aconseguit aquests barris en aquesta legislatura?

Primer de tot, vull fer esment que fa menys d’un mes que sóc regidora d’aquest barri ja que el meu predecessor, durant més de tres anys i mig, ha estat el meu company Ivan Tibau, que ha fet una gran tasca en els barris: s’hi ha implicat moltíssim i ha intentat donar compliment a gran part de les seves demandes.

A data d’avui ja m’he posat en contacte amb la junta de l’associació i hi he mantingut una reunió a fi de posar-me a la seva disposició perquè em traslladin les seves demandades i inquietuds. Si bé és cert que l’Ivan Tibau m’ha deixat el llistó molt alt, intentaré estar a la seva alçada ja que també em fa molta il·lusió ser regidora de barri.

M. Àngels de la Torre i Barrigón va néixer a Lloret de Mar l’any 1970. És advocada i n’exerceix des de 1996. Està casada i és mare de dos nens. És regidora municipal des de l’any 2007: s’encarrega de les àrees de Seguretat Ciutadana i Via Pública; i també és regidora dels barris de Can Carbó i Mas Baell.

“vull fer un agraïment especial al cos de la Policia Local, al tècnic de Protecció Civil i als voluntaris de Protecció Civil, que durant aquells dies van esdevenir un punt de llum en la foscor per milers de ciutadans”

“voldria agrair i esmentar d’una forma especial la col·laboració dels lloretencs, la seva paciència, la seva solidaritat, el seu civisme”

Tinenta d’alcalde de Seguretat Ciutadana i Via Pública

MANTENIMENT DE L’ENTORN MANTENIMENT DE L’ENTORN14 15TURISME, JOVENTUT I DONA EDUCACIÓ I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Lloret signa el Conveni dels jardins

Els Jardins de Santa Clotilde van ser declarats per la Generalitat de Catalunya Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1995.L’alumnat de cinquè de primària de Lloret de Mar tindrà l’oportunitat de conèixer de primera mà com funciona un ajuntament i com es du a terme la presa de decisions en l’àmbit local. El projecte de l’Ajuntament dels Infants s’inicià el mes de gener amb una primera trobada entre els representants municipals i els mestres en què es va presentar la iniciativa i exposar la temàtica d’aquest any centrada en la cultura i la tradició. Ester Olivé, regidora d’Educació, va fer la presentació de la primera sessió de treball de l’Ajuntament dels Infants que com a novetat d’enguany es reunirà també

1a sessió de treball de l’Ajuntament dels Infants

Nou disseny del web de l’Ajuntament

amb responsables d’algunes associacions del municipi. Al llarg de l’any, es realitzaran més trobades on els alumnes representants esdevindran interlocutors entre les escoles i l’Ajuntament, i exposaran als seus companys de classe tant els temes treballats a les sessions a l’Ajuntament com els aspectes tractats amb les entitats. Tot plegat culminarà amb un ple final on es farà una exposició pública de les propostes de l’alumnat. D’aquesta manera es farà realitat la quarta edició de l’Ajuntament dels Infants, un projecte que engresca els més petits a interessar-se pel seu municipi.

En la primera sessió hi van ser presents l’alcalde, Xavier Crespo; la regidora de Patrimoni Cultural, M. Antònia Batlle; la regidora d’Educació, Ester Olivé; i el regidor de Participació Ciutadana, Ignasi Riera.

Els Jardins de Santa Clotilde, el Jardí Botànic Tropical Pinya de Rosa i el Jardí Botànic Marimurtra es promocionaran de manera conjunta amb l’objectiu d’aconseguir més recursos pel seu manteniment i millora. En l’actualitat, els tres jardins sumen més de 200.000 visitants l’any; i tots tres tenen un denominador comú: l’alt valor paisatgístic, natural i cultural. L’acord el van signar Xavier Crespo, alcalde de Lloret; Jordi Xena, patró de la Fundació Carl Faust; i Albert Aynés, en representació de l’entitat gestora del Jardí de Pinya de Rosa. Els Jardins de Santa Clotilde estan situats en un

paratge de gran bellesa, enlairats dalt d’un penya-segat amb impressionants vistes sobre el mar.

Els Jardins de Santa Clotilde van ser dissenyat l’any 1919 per l’arquitecte i urbanista Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Ocupen una superfície de 26.830 metres quadrats, i es van construir seguint el model renaixentista italià (jardins esglaonats en terrasses; àmplies vistes exteriors i vegetació autòctona ordenada harmoniosament). Durant l’any 2010 han rebut més de 86.000 visitants.

L’Ajuntament de Lloret de Mar ha presentat el nou web en què, principalment, s’ha redissenyat i renovat l’accés als continguts. Els usuaris es podran adreçar a la mateixa adreça web (www.lloret.cat) i conèixer-ne la nova visualització, la millora gràfica i l’accessibilitat. Ignasi Riera, regidor de Participació Ciutadana, afirma que és un web senzill, dinàmic i interactiu amb més continguts i més proper a la ciutadania. És important destacar-ne el nombre de visites anuals que, actualment, ascendeixen a 200.000. Al portal d’aquest nou web s’hi troba tota la informació ciutadana referent a notícies, agenda d’activitats, cursos i serveis.

El punt d’informació juvenil El Puntet va iniciar el seu funcionament l’any 1992 al carrer del Turó de l’Estelat; i posteriorment, l’any 1995, es va instal·lar a la seva ubicació actual, a l’avinguda de Vidreres. El creixement demogràfic i de demanda va propiciar que l’any 2007 l’equip de govern municipal obrís un nou punt d’informació juvenil a Fenals. Entre les principals accions dutes a terme des d’El Puntet destaquen accions com la construcció dels bucs d’assaig a l’edifici de la Casa de la Cultura i dotar de pressupost el seu equipament intern per al 2011; establir El Puntet com a lloc de tramitació de la Renda Bàsica d’Emancipació; els tallers de castellers per als casals d’estiu; l’edició del llibre Ep, jove! Històries d’El Puntet; el Concurs de Solos de Guitarra i Bateria; la col·laboració directa amb esdeveniments de joves com el Concert Reggae Costa Brava; i l’aprovació del Pla Local de Joventut 2007-2011.

El Puntet juvenil fa balanç de l’any 2010

Estrena del documental

Reconstruint el turisme en clau femeninaPensió Completa

A l’auditori EveniaOlympic Palace7 de març de 2011

Trobareu tota la informació i documentació referent a l’Ajuntament dels Infants a l’adreça web

www.consensus.cat/lloretdemar/

16

La Junta de Govern Local, mitjançant acords adoptats en la sessió celebrada el dia 4/02/2011 i 11/02/2011 respectivament, va aprovar les condicions que regiran els processos de selecció per cobrir una plaça d’agent de Policia Local mitjançant concurs de mobilitat horitzontal i tres places d’agent de Policia Local mitjançant oposició de lliure accés. Les bases amb les condicions per cobrir les places esmentades es poden consultar al web municipal (www.lloret.cat) o recollir a l’Oficina d’Informació i Atenció Ciutadana.

Oferta pública d’ocupació

Lloret de Mar, el passat 22 de febrer, va ser la seu del Congrés Nacional de l’Associació de Caps i Comandaments de Policies Locals de Catalunya (ACCPOLC). L’alcalde Xavier Crespo va inaugurar i va destacar la necessitat de seguir potenciant el concepte de Policia de Catalunya. El congrés tenia bàsicament dos punts a tractar: l’aprovació dels estatuts de l’Associació i l’elecció d’un nou president, a banda d’intercanviar experiències, maneres de treballar i estratègies que poden ser comunes. Dins els objectius de l’associació hi ha el de proporcionar un millor servei a la ciutadania, en allò relatiu a la seguretat i la convivència, tot defensant un model de seguretat pública per el nostre país que demana potenciar el concepte de Policia de Catalunya. La clausura va anar a càrrec del conseller d’Interior Felip Puig i de la regidora de Seguretat Ciutadana, Maria Àngels de la Torre, que va destacar en la seva intervenció la necessitat de posar en comú problemàtiques i solucions, així com també la importància de l’aplicació de la tecnologia 2.0 en l’àmbit policial.

Congrés Nacional de l’ACCPOLC

A la inauguració acompanyen a l’alcalde Xavier Crespo, Xavier López, cap de la Policia Local de Lloret de Mar, i Xavier Vilaró, president de l’ACCPOLC.