APRENENTATGE REFLEXIU DE LA MÚSICA: ACTIVITATS PER DESENVOLUPAR LES COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE LA MATÈRIA

Bibliografia bàsica:

Josep Lluís ZaragozàDidáctica de la música en la educació secundaria. Competencias docentes y aprendizajeEditorial Graó. Barcelona 2009

4es JORNADES d' EXPERIÈNCIES MUSICALS (AEMCAT)

Josep Lluís Zaragozà

TRASPOSICIÓ DIDÀCTICA

OBJECTIU:

Sobre allò que volem ensenyar i per què

ENSENYAMENT:

Continguts explícits i implícits

APRENENTATGE:

El que els alumnes aprenen en funció de:

-Coneixements previs

-Competències –

habilitats

-Motivació (tipologia)

-Estils d’aprenentatge

-Experiències personals

APRENENTATGES DIANA I COMPLEMENTARIS EXPLÍCITS:

Allò que han aprés que formava part dels objectius inicials

APRENENTATGES DERIVATS (sovint poc explicitats en els dissenys):

De caire cognitiu, autotèlic i axiològic

PERFORMANCE

CURRÍCULUM OCULT

APRENENTATGES OCULTS DERIVATS

Prejudicis, ideologia, etc.

EL PROCÉS DIDÀCTIC ES CARACTERITZA PER:

1. MULTIDIMENSIONALITAT: passen moltes coses

2. SIMULTANEÏTAT: al mateix temps

3. IMMEDIATESA: al molta rapidesa

4. IMPREDICTIBILITAT: inesperades, sense planificació prèvia

5. PUBLICITAT: tot allò que fa el docent i els alumnes és públic per a la resta de participants

6. HISTÒRIA: tot allò que esdevé és, en bona mesura, tributari del que ha passat a les classes anteriors

(Coll i Solé, 2007)

Actitudpositiva

Actitudnegativa

Poca aptitud

Molta aptitud

Alumnes motivats, hàbils, que aprenen

molt i gaudeixen aprenent

Alumnes que s’esforcen per

aprendre, amb certs dèficits en habilitats

i coneixements

Alumnes desmotivats,

utilitaristes, que no desenvolupen les seves capacitats.

Per a què ens serveix estudiar

música?

Alumnes desmotivats, amb història de fracàs

escolar general, amb comportaments

disruptius.

Docent escola de música/conservatori

Alumnat conservatori

Docent primària/secundària

Alumnat secundària

Cadència plagal

Interval

Mode major i menor

Concert

Cluster

dodecafonisme

Contrasu

bjecte

Línia divisòria

Baix Alberti

5ªdisminuïda

Forma sonataBecaire

Fuga

Antic enfocament: Aprenentatge declaratiu de la música. Els conceptes ocupen el lloc més rellevant: saber coses de la música

Scherzo

Praetorius

Ars antiqua

Rubato

Sostingut

NeumaPolonesa

Sarabanda

Monteverdi

Mozart

Leit-motiv

Minesanger

Moviment retrògrad

Armadura

Antífona

Boeci

Beethoven Riff

Blues

Sampler

Pop-rock

Enfocament contemporani: El coneixements declaratius es denoten de l’experiència musical pràctica perceptiva

i expressiva. Adquisició d’habilitats musicals: saber fer coses amb la música

Habilitats perceptives: deducció de patrons rítmics, melòdics, harmònics,

dinàmics, estilístics

Habilitats interpretatives: tècnica instrumental

bàsica, veu i cos Habilitats creatives: amb instruments, veu, cos i TICs

Habilitats musicològiques: saber de música, argumentar amb criteri

sobre la música en la quotidianitat

90 %

70 %

50%

30%

20%

10%

Lectura: Lectura: Lectura: Lectura:

ssssíííímbols verbals i visualsmbols verbals i visualsmbols verbals i visualsmbols verbals i visuals

Paraules escoltades: Paraules escoltades: Paraules escoltades: Paraules escoltades:

gravacions, rgravacions, rgravacions, rgravacions, rààààdiodiodiodio

Dibuixos observats: Dibuixos observats: Dibuixos observats: Dibuixos observats:

Imatges, imatges en movimentImatges, imatges en movimentImatges, imatges en movimentImatges, imatges en moviment

Veure una pelVeure una pelVeure una pelVeure una pel····llllíííícula, veure una cula, veure una cula, veure una cula, veure una

demostracidemostracidemostracidemostracióóóó

Participar en un debat, tenir una Participar en un debat, tenir una Participar en un debat, tenir una Participar en un debat, tenir una

conversaconversaconversaconversa

Simular una experiSimular una experiSimular una experiSimular una experièèèència real. ncia real. ncia real. ncia real.

Fer les coses que sFer les coses que sFer les coses que sFer les coses que s’’’’intenten intenten intenten intenten

aprendre realmentaprendre realmentaprendre realmentaprendre realment

EL CON DE L’APRENENTATGEEdgar Dale & Bruce Nylan

PASSIUACTIU

Naturalesa de l’activitatAprenentatge: després de duessetmanes retenim...

Tots aquests processos d’aprenentatge es potencien si:

1. Van acompanyats d’una carrega emocional significativa2. Els continguts d’aprenentatge es vinculen cap a

quotidianitat

Qualitat de l’aprenentatgeMecànic Competencial

Memoritzar Comprendre iverbalitzar

ReconèixerDeduir en un contextPracticar

Crear, proposar

Relacionar,integrar, transferir,

generalitzar

Aprenentatge a l’aula: coneixementsi estratègies

Aplicació/resoldre problemes: competències

Disponibilitats

Bàsicament, podem parlar de dues gran vies de presentar la informació, els continguts o les tasques d’aprenentatge:

MÈTODE EXPOSITIU,MAGISTRAL

TANCADA, ACABADAEl docent és protagonista del procés. L’alumnat actua com a receptor d’informació

SEMIOBERTA, OBERTAAlumnat protagonista, docent mediador

DOCENT:Format de sortida

de la informació

MÈTODEPARTICIPATIU,INTERACTIU,

CONSTRUCTIU

Si no s’activen els coneixements previs: aprenentatge mecànic, descontextualitzat, no significatiu.RECEPCIÓ PASSIVA

Si s’activen els coneixements previs: aprenentatge comprensiu, contextualitzat, significatiu.RECEPCIÓ ACTIVA

L’alumnat ha de solucionar la tasca, trobar alternatives, dreceres. Ha de construir nou coneixement sobre les seves estructures cognitives prèvies amb la mediació del docent o dels companysDESCOBRIMENT GUIAT DESCOBRIMENT AUTÒNOM

Formats de treball:grup-classe

Tractament dels continguts:

per conceptes,sèries sonores,

centres d’interès

Formats de treball:grups de treball,

cooperatius

Tractament dels continguts:

els anteriors, mésprojectes,ABP, etc.

COMEPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE LA MATÈRIA DEDUÏDES DELS BLOCS DE CONTINGUT PRESCRIPTIU DEL PRIMER NIVELL DE CONCRECIÓ

Bloc1: escoltar i comprendre(explorar i percebre)

Competència perceptiva

Bloc 2: interpretar i crear( ídem)

Competència interpretativaCompetència creativa

Bloc 3: context social i cultural de la música

( ? )

Competència musicològica

De la interacció de tots els blocs de contingut

Competència instrumental (axiològica)

2 més 1Carlsen i Landen, 1996.

Las representaciones mentales de la música. Eufonía nº5 1996

1

2

3

Grabado del funeral del cazador, de Jacques Callot

Lo que viene a continuación es quizá la metáfora más descarnada de lo que Mahler ha experimentado como vida. Los timbales abren algo que parece el ritmo grave y pesado de una marcha fúnebre. De repente, una lastimera frase del violonchelo se abre paso hasta dibujar la melodía de la popular canción infantil Frère Jacques. El conjunto avanza inexorable, como en un cortejo fúnebre que no puede evitar un tono burlesco e irónico. Un grabado del pintor francés Jacques Callot, que inspiró al compositor, muestra la escena surrealista del féretro de un cazador acompañado por los animalillos del bosque hasta la tumba. Una sonrisa en mediodel dolor. El amor de Johanna Richter o Marion von Weber, mezclado con el recuerdo de suhermano Ernst, a quién acompañó sus últimos meses de vida antes de que muriera de fiebresreumáticas, contándole historias fantásticas para distraerle, como la de esos animalillos del bosque. La vida, para Mahler, ya se asemejaba entonces a una canción infantil tocada a ritmo de marcha fúnebre.

EL QUÒDLIBET-SCAMPER

1.EL QUÒDLIBET

Quants subgrups fem?Què ha de fer cada subgrup?Com fem “que soni bé”?Com aprenen el les parts?

2.RODA DEL QUÒDLIBET (OPCIONAL)

3.EL SCAMPER

1-SUBSTUTUIR

Qui més pot ser substituït? Què més pot ser substituït? Podem canviar les regles? Altres ingredients? Altres materials? Un altre procés or procediment? Una altra força? Un altre lloc? Una aproximació diferent?

Una altra part en comptes d'aquesta?

2-COMBINAR

Quines idees es poden combinar? Podem combinar propòsits, intencions? Què tal una col.lecció? Què tal una mescla, una aleació, una agrupació? Combinar unitats? Quins altres articles podríem barrejar amb aquest? Com podríem empaquetar una combinació? Què es pot combinar per multiplicar els possibles usos? Quins materials podríem combinar? Combinar atractius?

3-ADAPTARQuè més és com això? Quina altra idea ens suggereix això? El passat ens ofereix algun paral.lelisme? Què podríem copiar? Què podríem emular? Quina idea hi podríem incorporar? Quin altre proces s'hi podria adaptar? Què més es podria adaptar? En quins diferents contextos puc incloure el meu concepte? Quines idees d'altres camps diferents del meu puc incorporar?

4-MODIFICAR

Què podem magnificar, ampliar, o extendre? Què podem exagerar? Què podem sobredimensionar? Què hi podem afegir? Més temps? Més fort? Més alt? Més llarg? Què tal més amb més freqüència? Característiques addicionals? Què hi pot donar valor afegit? Ho podem duplicar? Com ho podríem portar a un extrem absolut?

5-POSAR-LI UN ALTRE ÚS

Per a què més es podria usar? Hi ha noves maneres d'usar-ho tal com és, tal com està? Altre usos si ho modifiquem? Què més es podria fer a partir d'això? Altres extensions? Altres mercats?

6-ELIMINAR O MINIMITZAR

Què passaria si fos més petit? Què s'hauria d'ometre? Ho hauria de dividir? Trossejar-ho? Separar-ho en diferents parts? Reduir? Fer més eficient? Fer-ho en miniatura? Condensar? Compactar? Restar? Eliminar? Es poden eliminar les regles? Què hi ha que no sigui necessari? Què ens revelaria un diagrama del procés?

7-REORGANITZAR O INVERTIR

Quines altres organitzacions podrien ser millors? Intercanviar components? Un model diferent? Una distribució diferent? Una altre seqüència? Canviar l'ordre? Transposar causa i efecte? Canviar la velocitat? El ritme? Canviar la planificació?Puc transposar positiu i negatiu? Quin són els oposats? Què son els negatius? Ho podem girar? Li podem donar la volta? El de dalt en comptes del de baix? El de baix en comptes del de dalt? Considerar-ho retrospectivament?

S. C. A. M. P. E. R.