APROXIMACIÓ APROXIMACIÓ ALS PAÏSOS ALS PAÏSOS EN VIES DE EN VIES DE

DESENVOLUPAMENTDESENVOLUPAMENT

Joan CortadellasJoan Cortadellas

Dels 4.800 milions de persones que viuen als països en vies de

desenvolupament

854 milions d’adults són analfabets (el 64 % són dones)

325 milions d’infants no estan escolaritzats (56 % són noies)

gairebé 1.000 milions no tenen aigua potable

2.400 milions no tenen accés al sanejament bàsic

30.000 infants moren cada dia per causes que es poden evitar (1.255 per hora)

1.200 milions “viuen” amb menys de 1 dòlar al dia i 2.800 milions amb menys de 2 dòlars

Algunes dades molt positives

+ Un infant nascut avui pot esperar viure 8 anys més que un de nascut fa 30 anys

- Entre 1970 i 1999:

+ L’índex d’alfabetització d’adults ha passat d’un 47 a un 73 %

+ La proporció de famílies rurals amb accés a aigua potable s’ha multiplicat per més de 5

+ Les rendes mitjanes als països en vies de desenvolupament s’han doblat

+ Més de 100 països en vies de desenvolupament han acabat amb un estat militar o de partit únic

Algunes dades molt negatives

– L’index d’alfabetització d’adults al sudest asiàtic és només del 55 %

– A l’Àfrica subsahariana l’esperança de vida en nèixer és només de 48,8 anys (a Espanya 78,3)

– El 10 % més rics dels nordamericans (25 M persones) acumulen una renda superior al 43 % més pobre del món (2.000 M persones)

– El sud està finançant el Nord amb uns 40.000 M$US anuals ( 7,5 BPTA)

– El cost total per a l’erradicació de la pobresa es calcula en 80.000 M$US (= 2 % del patrimoni de les 225 persones més riques del món).

El capitalismo mata a 100.000 personas al día.

Antes el hambre era una fatalidad: no tenía solución. Y hoy sí la tiene. Hoy hay superabundancia de alimentos. El hambre hoy es objetivamente remediable.Lo dice la FAO: la agricultura mundial hoy permitiría alimentar a 12.000 millones de personas. El doble de la actual población del planeta. Y hay hambre. ¿No es absurdo? …

(Jean Ziegler. Sociòleg. Comissió Drets Humans de la ONU. La Vanguardia )

Silvia tenía 24 años y soñaba en su próxima licenciatura en Empresariales. Pronto vio lo poco que podía esperar de su país y del continente entero. De Sierra Leona se fue a Liberia en busca de un futuro. De Liberia partió con un grupo de 20 amigos y amigas hasta Senegal y de allí, a Ghana, Togo, Nigeria, Níger, Libia, Argelia y Marruecos.En el camino murieron 6 de sus compañeros: unos por hambre o sed, otros por enfermedades.”Sólo llegamos los fuertes”. Tuvo que recorrer Senegal y Argelia a pie, beber su orina para sobrevivir y hasta pagar por la de otros cuando faltaba la propia.Al segundo intento consiguió cruzar el estrecho en una patera con otras 56 personas. Llegaron 45. A los pocos días dio a luz a su hijo Júnior.

Refªa Silvia Pual. La Vanguardia 1.10.2000

Llegaron en avalancha,forzados por un desastre de corrupción política y crisis económica en su país. Algunos traían título universitario.A muchos los embaucaron compatriotas o mafias internacionales, haciéndoles creer que España era El Dorado. Alguno hipotecó la casa para pagarse el viaje. Y al llegar aquí se halló indefenso, en manos de explotadores inicuos, españoles y ecuatorianos, unidos antes para expoliar que para ayudar.Uno se pregunta cómo es posible que tengan que vivir 18 personas en un piso de 80 metros, pagando cada una 30.000 pesetas, si 18 por 30.000 hacen un total de 540.000 pesetas…!Uno se pregunta por qué nuestra ley protege al empresario que contrata “sin papeles”, dado que quien lo denuncia sale a la luz y puede ser reenviado a su país.Uno se pregunta cómo es posible que nuestro salario mínimo sea sólo un 30 % del salario medio, cuando la normativa europea dice que ha de estar en torno al 60 %…A lo que se ve, todas esas preguntas tienen una respuesta simple: Porque así “España va bien” y de otro modo no lo iría.

José Ignacio González Faus. La Vanguardia 8.02.01

El “TERCER MÓN” no existeix

Diferències en l’IDH

1000

Nor

uega

94

OCDE 90

Amèr

ica

Llat

. 71

Àfrica

subsa

haria

na 4

7

Sud

Àsia

56

Sierr

a Le

ona

25

7 classificacions discutibles

1. La més antiga (Harry Truman 1949)

Països desenvolupats Països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament (?)

2. La més clàssica (Sauvy 1952)

Primer Món: USA i el seu entorn capitalista Segón Món: URSS i el seu entorn socialista Tercer Món: la resta

3.Nord-Sud NORD SUD

Consum energia 70 % 30 % Consum aliments 60 % 40 %Esperança de vida >75 anys <55 anysPNB per càpita ($US) >7.500 < 250Països Canadà Llatinoamèrica

USA Asia Japó Àfrica Europa

Austràlia Nova Zelanda

Milions de persones 830 4.800 % de població mundial 15 85 % PIB 84 16

4.“Mundo rico, mundo pobre”. (Luís de Sebastián)

TRANQUIL.LITAT

VIOLÈNCIA

POBRESARIQUESA

OCDE i països productors de petroli

La resta: 3.000 Milions depersones

Europa de l’Est, sud-est asiàtic,alguns d’Amèrica, Àsia i

Àfrica

Antigues colònies anglesesd’Àfrica i Carib, Ecuador,

Uruguay, Costa Rica...

...i USA?

5.Índex de Desenvolupament Humà (IDH) (PNUD) 1

• Es publica des de 1990

• Cada any fan èmfasi en algun aspecte: la pobresa, el consum, els governs, els drets humans, les noves tecnologies

• 162 països/193

Basat en - nivell de vida:PIB per càpita - salut i benestar: esperança de vida - nivell educatiu:alfabetitzacio,primària i

secundària

• Espanya: lloc 21 (Catalunya: lloc 14)

• 20 països van endarrera (12 d’Àfrica i 8 de l’Europa de l’Est)

• “El desenvolupament és molt més que les pujades i les caigudes de les rendes nacionals”

5.Índex de Desenvolupament Humà (IDH) (PNUD) 2

IDH alt: 48 països i 900 M personesPIB per càpita 23.410 USD (4,3 MPTA) (26.028 €) Canadà, USA, Japó, 20 d’Europa oest, Austràlia, Nova Zelanda, 9 d’Àsia, 8 d’Europa est i 6 de Llatinoamèrica. (PIB per càpita des de 8 MPTA fins a 1,2 MPTA)

IDH mitjà: 78 països i 3.500 M persones PIB per càpita 3.850 USD (712.250 PTA) 20 d’Àsia, 16 d’Europa est, 18 de Llatinoamèrica, i 24 d’Àfrica. (PIB per càpita des de 2,5 MPTA fins a 134.000 PTA)

IDH baix: 36 països i 500 M persones PIB per càpita 1.200 USD (222.000PTA) Haití, 6 d’Àsia, 29 d’Àfrica (PIB per càpita des de 588.115 PTA fins a 92.685 PTA)

5.Banc Mundial (Ingrés Nacional Brut per càpita) (GNI))

Ingressos baixos: 63 països menys de 755 USD per càpita (125.000PTA) 40 de l’Àfrica subsahariana, 6 sur d’Àsia (India i Pakistán), 8 repúbliques exsoviètiques, 2 Llatinoamèrica i 7 d’Àsia i Pacífic.

Ingressos mitjans baixos: 54 països de 755 USD per càpita a 2.995 (500.000 PTA) 15 de Llatinoamèrica, 12 de l’Europa central i oriental (Rusia), 11 d’Àsia i Pacífic (China), 10 nord d’Àfrica i Pròxim Orient i 2 sud Àsia.

Ingressos mitjans alts: 38 païsosde 2.995 a 9.265 USD per càpita (1.500.000 PTA)Principals economies Llatinoamèrica (Argentina, Brasil, Mèxic, Chile, Venezuela), els més avençats de l’Europa de l’Est (Rep.Checa, Hungria, Polònia), Corea, Turquia, algunes monarquies àrabs (Arabia Saudí, Bahrein i Omán).

Ingressos alts: 52 païsosmés de 9.265 USD per càpita 23 de l’OCDE, paradissos fiscals, algunes monarquies àrabs, Hong Kong, Singapur, petis països europeus (Andorra, Liechtenstein).

7.Cap a un nou “ordre” mundial?

• Estats Units com a controlador polític i econòmic? (contra Europa?)

• Estats Units i Europa com a controladors?• Estats Units i el “mon occidental” com a controladors?• Tot el món occidental lluitant contra l’Islam?• Tot el món defensant-se del terrorisme?• El moviment antiglobalització contra tot el “món

occidental”?• Un nou enfoc, que està naixent a Brasil?• Quín paper queda per a Xina, per a Àfrica, per al Sudest

Asiàtic...?

HISTÒRIA

Colonialisme: Història pròpia abans de la trobada amb Europa Conflicte en la trobada amb Europa Història condicionada després de la trobada amb

Europa

Dominació Dependència Guerres A Amèrica Llatina:

Anys 60: Color verd-oliva. Fidel Castro Anys 70: Color verd-caqui. Pinochet Anys 80: Color verd-pàlid. Anys perduts: Reagan i el deute extern Anys 90: Color verd-dòlar. Populistes venuts (Menem, Fujimori Anys 00: Color verd-esperança. Lula?

GEOGRAFIA

La majoria, al sud Nuclis de “quart món” al Nord Excepcions dins del sud i dins dels mateixos

països del sud Deserts, selves, rius, muntanyes... Inundacions, terratrèmols, huracans... Clima dur

POLÍTICA

Oligarquies Còpies dels esquemes i estructures colonials Dominació dels interessos del Nord Guerres i conflictes: La família nuclear,

armament, “privatització” de les guerres... Dictadures Corrupció Imperis Desunió entre països d’un mateix continent

SOCIOLOGIA

Classes socials: Pocs rics molt rics i molts pobres molt pobres

Densitat demogràfica diferent. Sobrepoblació: Concentració urbana. Megalòpolis

Atur i subocupació Diferències entre homes i dones Emigració (1 milió de persones/any) Malalties. Mortaldat infantil Fam (842 M persones subnutrides)

ECONOMIA

PIB per càpita i Renda per càpita baixos Inflació Deute extern (cas d’Àfrica) Predominància del sector primari Economia de subsistència (no-monetària) i

submergida, treball infantil Relacions econòmiques internacionals injustes

(“El capitalismo mata 100.00 personas al día...”) Equilibri ecològic difícil. Explotació recursos

naturals (cas del petroli) Treball infantil (352 Milions de nens: 1 de cada 8)

CULTURA

Diversitat de cultures pròpies. Cultures “primitives” Història cultural molt rica en alguns casos Sobreposició de cultures diferents Expoliació Importáncia de la transmissió oral Nivells educatius

RELIGIÓ

Varietat Importància Imposició Fanatisme Islam Sincretisme

BENESTAR

Infrastructures deficients (carreteres, ferrocarrils, aigua potable, aigua corrent, desaigües, electricitat, ports, pantans...)

Sanitat deficient (el sida) Ensenyament deficient a tots els nivells

Bibliografia molt bàsica i a l’abast

• Informe sobre el Desenvolupament Humà 2001. Associació per a les Nacions Unides Catalunya-Càtedra Unesco UPC, Centre Unesco de Catalunya i Creu Roja a Catalunya.

•Mundo rico, mundo pobre. Luís de Sebastián. Sal Terrae•Norte-Sur. La fàbrica de la pobreza. Centro Nuevo

Modelo de Desarrollo. Editorial Popular. •Relacions Nord-Sud. Conceptes clau. Dossiers per

entendre el món. Intermón.•Reflexiones sobre Comercio Justo. Setem.•Preguntas y respuestas sobre Comercio Justo.

Documentos 2. Setem.•Apropar-se al SUD. Actituds i reflexions entorn dels

Camps de Solidaritat. Documents 3. Setem.•Preguntas y respuestas sobre Las Inversiones éticas

y solidarias. Documentos 4. Setem.

CONCLUSIONS

joan.cortadellas@upc.es