APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...

7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...

1/80


2/80


3/80


4/80

Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell

4

Esquema per estudiar


5/80


5

SISTEMES I APARELLS: ESTRUCTURA I FUNCIONS

APARELL CIRCULATORI

Funci.-

LAparell Cardiovascular s lencarregat de repartir la sang per tot el cos.

Estructura.-

Laparell cardiovascular est format pel cori els vasos sanguinis.

Els vasos sanguinisLes VenesLes venes sn conductes sanguinis que condueixen la sang des dels capillarsfins el cor (aurcula dreta). A linterior de les venes hi ha les vlvules semilunarsque impedeixen el reflux de la sang i afavorint el recorregut de la sang cap elcor.

Les venes estan formades per tres capes: Externa Mitjana Interna

Les principals venes de lorganisme son:

Vena pulmonar Vena porta Vena jugular Vena femoral Vena cava superior Vena cava inferior

Les artriesSn els conductes que porten la sangdes del cor cap a la resta dels teixits,excepte les artries pulmonars quetransporten anhdrid carbnic alspulmons. Aquesta sang est enriquidaamb oxigen ja que aquesta sang hapassat prviament per la circulacimenor o pulmonar.

Les principals artries de lorganismesn:

Artria aorta Artria cartida

Artria radial Artria braquial

http://www.iqb.es/diccio/a/arterias.htm


6/80


7/80


7

EL COR

El cors la bomba que fa que la sang, plena doxigen, nutrients i substncies,circuli a travs dels conductes grcies als seus impulsos.

El cor est situat a una cavitat delimitada pels pulmons, diafragma, estrnum icolumna vertebral i pesa uns 5 gr. per quilo de pes, s a dir, persona de 70 Kgtindr un cor duns 350 gr.

Estructuralment, el cor t tres capes: Endocardi s la part ms interna i revestiment de aurcules i

ventricles i es troba en contacte directe amb la sang. Miocardis la capa intermitja del cor i lencarregada de proporcionar

els impulsos nerviosos. Trobem dos tipus de musculatura (de treball ide conducci especfica). La de treball s la que rep les instruccionsper realitzar la sstole i distole. La de conducci especfica t 4

elements importants Pericardis la capa ms externa del cor i a la vegada est dividit en

pericardi sers i pericardi fibrs. El pericardi serss una membranaformada per dos capes (parietal i visceral) separades per una finacapa de lquid pericrdic. Si tenim un traumatisme o un derrame esprodueix lanomenada PERICARDITIS. El pericardi fibrsest situatper fora del pericardi sers.

Per al seu estudi, el cor presenta una part superior (on trobem les aurcules),una part inferior (on trobem els ventricles), una part dreta (aurcula i ventricledrets) i una part Esquerra (aurcula i ventricle esquerre).


8/80


8

Diferenciaci A les aurcules arriben venes i dels ventricles surten artries. Les aurcules tenen una paret muscular fina mentre que els ventricles

tenen paret muscular gruixuda. Les aurcules tenen paret interior fina i els ventricles paret interior

rugosa.

Atac Cardac

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/esp_imagepages/1056.htm

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/esp_imagepages/1097.htm


9/80


9

Anatomia del cor

Fent un estudi ms acurat del cor podem dir que:

Aurcula dreta.- Presenta tres orificis dentrada

per; vena cava inferior, seno coronari i venacava superior. Les 2 primeres presenten 2vlvules dentrada (vlvula dEustqui iThebesi), mentre que la cava superior fa entrarla sang per la prpia acci de la gravetat.Laurcula dreta presenta una vlvula aurculo-ventricular que impedeix el reflux de la sang capenrera (vlvula trcuspide, perqu t 3 cspideso valves). A la paret auricular hi ha unamembrana (de Botal) que si es perfora potdonar lloc a soplos.

Aurcula esquerra.- Presenta 4 orificis (2 al costat dret i 2 a lesquerre) quecorresponen a les venes pulmonars. No necessiten cap vlvula perquprovenen de trajectries obliqes superiors. Laurcula esquerra tamb t unavlvula aurculo ventricular que t 2 valves i que rep el nom del vlvulabicspideo mitral.

Ventricle dret.-Presenta base superior, paret posterior i paret anterior. A labase superior trobem 2 vlvules(tricspide i sigmoidea). La primera comunicaaurcula dreta amb ventricle dret i laltra ventricle dret amb artria pulmonar. Ala paret posterior on sorigina el mscul papilar dorsal que sinseria a la partposterior de la vlvula tricspide. A la paret anterior on sorigina el msculpapilar ventral i sinsereix a la part ms anterior de la vlvula tricspide.Aquests msculs permeten el funcionament de la vlvula tricspide a la sstole ila distole.

Ventricle esquerre.- Presenta base superior, paret anterior i paret posterior. Ala base superior trobem un orifici dentrada (bicspide o mitral) i un de sortida alartria aorta (sigmoidea). La vlvula bicspide est connectada als msculspapilars del ventricle esquerre.

Entremig dels ventricles existeix un tabique que s molt gruixut i musculat a lapart inferior i molt estret i membrans a la part superior. En aquest tabique espodria donar (molt rarament) algun tipus dorifici interventricular, perills per lavida que necessitaria intervenci quirrgica.


10/80


11/80


11

APARELL RESPIRATORI

Funci.-

La funci de laparell respiratori s lintercanvi de gasos a linterior dels pulmons

mitjanant els moviments dinspiraci (ingressar oxigen) i expiraci (expulsi deCO2). Obtenci doxigen i eliminaci de CO2.

Estructura.-

LAparell Respiratori est dividit en dues parts: Vies respiratries (foses nasals,

faringe, laringe, trquea i bronquis ibronquiols ).

1) Les foses nasalssn 2 cavitats

que sobren pas pel nas. En passarlaire per les foses nasals, aquestsescalfa i shumiteja.2) La Faringe s una cavitat quecomunica foses nasals amb laringe.Comunica aparell respiratori ambdigestiu. Per tal que les viesrespiratries romanguin tancadesdurant el procs de degluci delsaliments, a la faringe es forma unplec anomenat epiglotis impedintque els aliments passin al sist.respiratori3) La Laringe s una cavitat quecont les cordes vocals.4) La Trquea s un tub quecondueix laire cap els bronquis.5) Els bronquissn conductes ambramificacions cap els pulmons.6) Els bronquiols sn lesramificacions dels bronquis i

acabats en els alvols. Pulmons. Dins daquests es trobem

milions de sacs anomenats 7) alvols.En aquest es produeix lintercanvi degasos, s a dir, entra loxigen i surt elCO2.

8) Diafragma. s un mscul que estroba sota dels pulmons i el seumoviment permet la respiraci

http://www.xtec.es/~rvillanu/respiratori/respiratori.htm

1

2

3

4

6

5

7

8


12/80


12



13/80


13

APARELL DIGESTIU

Funci.-La funci de lAparell digestiu s la de transformar els aliments en substnciesnutritives simples perqu el nostre organisme pugui assimilar-les i transportar-

les per tot el cos. Aquesta transformaci sanomena DIGESTI.

Estructura.-LAparell Digestiu est format per:

Tub Digestiu (Boca amb lesdents i la llengua- , Faringe tubque comunica la boca amblesfag -, Esfag , Estmac conducte que porta els aliments

cap a lestmac- , Estmac suna dilataci del tub digestiu i slespai on t lloc el procs digestiu.Trobem 2 vlvules; una dentrada(crdias) i una altra de sortida(plor) -, Intest Prim amb 8metres de llarg i subdividit en 3trams (duodeno, yeyuno,leon) , les substncies digeridespassen a la sang- i Intest Gruixut

t 1 m. i es comunica amblexterior a travs de lanus-)

Glndules Digestives (Glndulessalivars produeixen la saliva -,Glndules gstriques produeixenels sucs gstrics -, pncreas produeix el suc pancretic i labocaa lintest prim - , fetge produeixla bilis, un suc digestiu que

saboca a lintest prim - Glndulesintestinals envoltant lintest primi produeixen sucs intestinals -)

crdias

plor

GlndulasSalivales

Faringe


14/80


14

Esquema per a estud iar


15/80


15

APARELL REPRODUCTOR

FunciLa funci s crear nous ssers vius a partir dels ja existent. Els ssers humans,al igual que els animals fem la reproducci sexual i per aix s necessari dos

sexes; mascul i femen.

A diferncia de la resta de Sistemes i Aparells, lAparell Reproductor s diferenten homes i dones degut a que tenen funcions diferenciades:

LAparell Reproductor mascul produeix les cllules sexualsmasculines (espermatozous)

LAparell Reproductor femen produeix les cllules sexualsfemenines (vuls). A linterior dels vuls es produeix la fecundaci

Estructura

Aparell Reproductor Mascul est format per:

1 Testicles (produeixenespermatozous)

2Conductes deferents 3Penis (rgan reproductor. T dues

funcions: expulsar semen i orina. Elsemen noms es podr expulsaramb el penis en erecci)

4Vescules seminals (produeixen el

lquid seminal per on elsespermatozous podran desplaar-se)

5 Prstata (produeix el lquidprosttic. Barrejat amb el lquidseminal i els espermatozousconstitueixen el semen)

Aparell Reproductor Femen est format per: AOvaris (la seva funci s produir

els vuls) B Trompes de fallopi (sn

conductes que comuniquen lovariamb lter)

C ter (tamb denominada matriu.s la cavitat on es desenvolupar elnou sser)

D Vagina (comunica lter amblexterior)

EVulva (sn uns petits plecs de pell

que protegeixen lentrada de lavagina i el cltoris)

1

2

3

4

5

A

B

C

D

E


16/80


16



17/80


17

APARELL LOCOMOTOR

Funcis lencarregat del moviment del cos.

EstructuraEst format per:

Ossos. Sn unes peces dures i poc flexibles que tenen com afuncions principals

1) Donar forma al cos2) Protegir rgans importants3) Fer possible el moviment

El conjunt dossos formaria lesquelet i podem trobar de diferents formes i tipus

Msculs. Sn la carn del cos. Trobarem de diversos tipus i realitzaran

diferents funcions. Generalment acabaran en unes fibresanomenades tendons per on es fixaran als ossos.



18/80


18

ELS OSSOS; FUNCI, CLASSIFICACI, MOVIMENTS ARTICULARS. LESARTICULACIONS; CLASSIFICACI I MOVIMENTS

ELS OSSOS

FunciSn unes peces dures i poc flexibles que tenen com a funcions principals:

Donar forma al cos Protegir els rgans ms sensibles del nostre cos Produir el moviment

Classificaci

Podem classificar els ossos de la segent manera: Ossos del Cap. Aqu trobem els ossos del

crani (que protegeixen lencfal) i elsossos de la cara (tot units entre ellsexcepte el maxillar interior)

Ossos del Tronc. Aqu trobem els ossosde la columna vertebral (33 peces que estroben unides. Subjecta el crani i lescostelles i est unida a les extremitats

inferiors. Dins de la columna vertebral estla medulla espinal) i els ossos del tronc(12 parells de costelles que es trobenunides a la columna vertebral per darrera iper davant a un os allargat anomenatestrnum. La funci de les costelles sprotegir els pulmons i el cor)

Ossos de les Extremitats. Distingimossos de les extremitats superiors(suneixen al tronc mitjanant lomplat i

clavcula) i ossos de les extremitatsinferiors (suneixen al tronc mitjanant lapelvis).

Segons la seva forma, els ossos es classifiquen en: Ossos llargs Ossos curts

Ossos plans Ossos irregulars


19/80


20/80


21/80


22/80


23/80


24/80


24

http://icarito.latercera.cl/icarito/2001/805/pag2.htm

http://www.edufuturo.com/educacion.php


25/80


26/80


27/80


28/80


28

TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT I TEIXIT MUSCULAR ESQUELTIC;CARACTERSTIQUES

Els msculs sn els elements dinmics de lsser humDins de la musculatura podem diferenciar dos tipus:

Musculatura voluntriao Musculatura estriada. s la prpia de laparell locomotoro Musculatura cardaca. Per la seva textura s voluntria perqu

s estriada

Musculatura involuntriao Musculatura cardaca. Per la seva funcionalitat s involuntria

perqu no la podem moure o parar quan nosaltres vulguemo Musculatura llisa. La trobem als diferents rgans digestius i

vsceres

MUSCULATURA ESTRIADA

ClassificaciEs pot classificar:

Segons la forma del mscul. Segons lorigen. Segons la forma dels tendons. Segons els ventres musculars. Segons la seva biomecnica

1) Segons la forma del mscul

Llargs.- Longitudinalment sn msgrans que transversalment. Exemple. El bceps. Amples.- Transversalment sn msgrans que longitudinalment. Exemple. Labdominal. Curts.- Exemple. Els msculs dels dits.

2) Segons l or igen

Monoceflics .- 1 sol cap dorigen. Exemple. Sartori Biceflics.- 2 caps dorigen. Exemple. Bceps Triceflics.- 3 caps dorigen. Exemple. Trceps Tetraceflics.- 4 caps dorigen. Exemple. Quadrceps

3) Segons la forma dels tendons

Peniforme.- Terminaci del tend en forma de fulla. Semipeniforme.- Terminaci del tend en forma de mitja fulla.


29/80


29

4) Segons els ventres musculars

Monogstrics.- Un sol ventre muscular. Ex.: Bceps Digstrics.- Dos ventres muscular (un darrera de laltre). Ex.:

Omoideo del coll Poligstrics.- Consta de diversos ventres musculars. Ex.: Recte

abdominal

5) Segons la seva biomecnica

Protagonistes.- Sn els msculs que fan lacci i el cansament delsquals implicar que no podrem seguir realitzant el moviment. Si elmscul protagonista es fatiga sacaba el moviment.

Agonistes.- Sn msculs que realitzen una determinada acci perque la seva fatiga implicar prdua defectivitat per no implicaacabar lacci. Si el mscul agonista es fatiga es perd efectivitat.

Antagonistes.- Sn els msculs que soposen a lacci del msculprotagonista.

Fixadors.- Sn els msculs que actuen sobre les articulacions quevolem estabilitzar durant lacci.

Bloquejadors.- Sn els msculs que actuen anullant lacci dedeterminades fibres dun mscul que no volem que intervingui enlacci.

RGANS AUXILIARS DELS MSCULS

Sn aquells que faciliten les funcions dels msculs. Trobem

Aponeurosis Muscularss una capa de teixit conjuntiu que envolta el mscul

Bosses SerosesSn una mena de coix de teixit greixos que facilita el Lliscament dels tendonsmusculars quan passen per la superfcie rugosa dun os.

Corredors OsteofibrososSn tnels que faciliten el Lliscament dels tendons musculars a nivell de canell iturmell.

Vaines SinovialsEnvolten els tendons musculars al seu pas pels corredors osteofibrosos


30/80


30

CARACTERSTIQUES DEL TEIXIT MUSCULAR

Els msculs estan recobert duna capa que els envolta denominadaAponeurosis Muscular.

Si fem un tall transversal dun mscul observem:

http://www.iessuel.org/salud/ssvv/muscu3.htm


31/80


32/80


33/80


34/80


35/80


36/80


36

PRINCIPALS GRUPS MUSCULARS DE LES GRANS REGIONSANATMIQUES (extremitat superior)

CLASSIFICACI FUNCIONAL DELS MSCULS DE LESPATLL

ARTICULACI FUNCI NOM DEL MSCUL

EsternomastoideoAscendents Trapezi

Acromi-clavicular i Angular de lomplatEsternocostoclavicular

Pectoral menorMSCULS Descendents Romboide

DE SubclaviLESPATLLA

Anteversors Pectoral majorSerrat lateral

Dorsal ampleRetroversors Sobrescapular

Escpulo-humeral Rod major

Abductors DeltoidesAdductors (els retroversors)

Rotadorsinversos

(retroversors + abductors)

SupraespinalRotadors Infraespinal

Rod menor

Podem considerar daquest grup de msculs com a ms importants per al seuestudi:

Trapezi Pectorals (major i menor) Serrat Deltoides Dorsal


37/80


37

MSCULOPECTORAL MENOR

Trapezi

Soriginaa la lnia de los occipital, a lesvrtebres cervicals i a les vrtebresdorsals.

Es dirigeix cap als costats per insertar-se a la part superior de la clavcula,espina de lescpola i acromion.Laccisi pren com a punt fix lorigen slelevaci de lespatlla (tpic exercicidelevacions al gimns).Lacci si pren com a punt fix la insercis inclinaci del cap al costat decontracci i/o provocar rotacicontralateral. Tamb s elevador deltronc.

s un mscul molt important a lesaccions trepadores.

Pectoral MajorT tres porcions dorigen: clavcula(a la part ms propera a lestrnum)a les costelles i lligaments costals (7primeres) i abdominal (part superiordel recte de labdominal).Les tres parts dorigen es dirigeixencap al bra per insertar-se alhmer.Lacciprincipal agafant com a puntfix lorigen s l anteversi delsbraos, s a dir, portar-los endavant.Secundriament ajuda a ladducci(ajunta el cos al bra) i a la rotaciinterna del bra, si prenem com apunt fix la inserci. Terciriament sun mscul que contribueix a la

respiraci.

Pectoral Menor

Sorigina a la cara externa de lescostelles 3, 4 i 5 i sinserta a lomplat(apfisis coracoides; que s los quesobresurt si ens toquem amb la m pesobre de la clavcula)Lacci ms important, agafant com a

punt fix lorigen s la de descens delespatlla. Secundriament s respiratori.

APFISISCORACOIDES


38/80


38

Serrat lateral

El seu origenel tenim a les 9 primerescostelles i els seus cartlags costals.Abraa la parrilla costal i es dirigeix

cap enrera per insertar-sea lomplat.Lacci daquest mscul scomplementria del pectoral major, sa dir, tamb s un mscul anteversor.Tamb s un mscul respiratori quecontribueix a la elevaci de la parrillacostal.

Deltoidess un mscul que t el seu origen alespina de lomplat (escpola), alacmion (punt ms sobresortint delespina) i part distal de la clavcula.A partir daquests tres punt dorigen vaa insertar-se a lhmer, just per sotade la difisis superior, a la Vdeltoidea.El Deltoides s un mscul que t unaimportant acci dabducci prenentcom a punt fix lorigen. Es diu que sun abductor pur.

Dorsal AmplePresenta 4 porcions dorigen:vertebral (de 7 a 12 dorsal + 5lumbars + sacre), ilaca (cresta ilacadel maluc). Aquestes dues porcions

formen el lligament lumbodorsal olumbosacro. La 3 porci s la costal 3o 4 darreres costelles i la 4 s laporci de la part inferior de lomplat.Totes aquestes porcions van ainsertar-seal bra (canal bicipital).Lacci principal s la de retroversi(portar el bra cap enrera) i cap alcostat (abductor forat).Secundriament s rotador.Si agafem com a punt fix la inserci s

capa delevar la columna i girar-la.


39/80


39

MSCULOPECTORAL MENORDORSAL

ANCHO

CLAVCULA

ACROMION

OMBLIGO

ARTICULACI CLASSIFICACI NOM DEL MSCUL

Braquial AnteriorVentrals(per devant)

Bceps BraquialColze

Trceps BraquialDorsals(per darrera)

Anconeo

Braquial AnteriorSoriginaa la part central de la difisishumeral i es dirigeix a insertar-sea

lapfisis coracoides del cbit.Laccifonamental s la de flexi debra. s un flexor pur. s el flexor mspotent.s un mscul que queda cobertparcialment pel mscul bceps.

CLASSIFICACI FUNCIONAL DELS MSCULS DEL BRA


40/80


41/80


42/80


43/80


44/80


45/80


45

Sartori

Sorigina a lespina ilacaanterosuperior i es dirigeix perinsertar-se a la tbia. Al igual que el

recte anterior, es tracta dun msculbiarticular. T una trajectriasinosoidal (en forma de S).Lacci del Sartori, si prenem com apunt fix lorigen s un extensor i siprenem com a punt fix la inserci sflexor del maluc.

Poplitis un mscul poc important i que fade refor a la cpsula de larticulacidel genoll.Sorigina al cndil extern del fmur isinserta a la part de darrera delgenoll, a la tbia.Lacci fonamental s la de flexi dela cama, tal i com ens mostra laillustraci.

Isquiotibial

Es tracta dels msculs posterior de lacama: semimembrans, semitendinsi bceps femoral.

Semimembrans.-

Sorigina a lisquin, deixaanar una primera porcimembranosa i desprs altraporci muscular que acabainsertant-se amb unaramificaci triple (2 delles ala tbia part interna i partexterna- i altra al cndil delfmur). Lacci msimportant s la de flexi dela cama per

secundriament tamb srotador intern.

http://www.sportraining.net/


46/80


47/80


47

CONCEPTES BSICS DE BIOMECNICA / INTRODUCCI A LABIOMECNICA DEL MOVIMENT HUM

La Biomecnica s la cincia que estudia el moviment dels ssers vius.s lanlisi del fet biolgic prenent com a referncia les lleis de la mecnica

No tots els anlisis biomecnics sn de tipus esportiuEl principal element de la biomecnica s la OBSERVACI i desprs laOBJECTIVITZACILanatomia t dos grans pilars fonamentals:

La mecnica Lanatomia funcional i la fisiologia

TIPUS DE BIOMECNICA

Biomecnica General

s lagrupaci de tots els conceptes biolgics, fsics i matemtics necessarisper al desenvolupament de qualsevol biomecnica especfica.Sempre sha dexpressar qualsevol concepte mitjanant frmulesmatemtiques. Ex.:

Treball possibleRendiment = x 100 %

Treball efectuat

Aquest concepte (rendiment) pertany a la biomecnica general, al igual que elsconceptes de fora, cadena cinemtica, ...

Biomecnica Especfica

Es pot diferenciar per lobjectedestudi en: Biomecnica humana Biomecnica animal Biomecnica comparada

1) Biomecnica humana

Estudia el moviment dels homes dones.Dintre daquesta tamb trobem dos tipus:

biomecnica humana externa biomecnica humana interna (cardaca, osteomuscular)

2) Biomecnica animal

Estudia el moviment dels animals.


48/80


48

3) Biomecnica comparada

Es tracta de comparar la biomecnica humana i animal, aix per exemple, peranalitzar un salt de llargada es fa una comparativa entre el salt dun atleta i eldun animal (un tigre per exemple).

La biomecnica especfica tamb es pot diferenciar per lobjectiu destudi en: biomecnica industrial. Estudi biomecnic adaptat a la indstria, per

exemple, per fer cadires ms cmodes i adaptades biomecnica esportiva. Estudi biomecnica adaptat a lesport per

millorar el rendiment esportiu biomecnica teraputica. En aquest tipus de biomecnica s ms

important la funci que la estructura, per exemple, prtesis

RELACI DE LA BIOMECNICA AMB ALTRES CINCIES

Amb lanatomia.- La seva relaci no s tant per les parts de que es componlorganisme sin per la funci que fan aquestes parts (extensi ,flexi ,rotaci,adducci, ...)

Amb la fsica.- La relaci amb aquesta ve determinada per les frmules quedesprs aplicarem.

Amb la matemtica.- Ens ajudar a fer una ordenaci de les dades

observades i tractament daquestes estadstica i en quant a treure resultatsposteriors conclusions .

Amb la fi siologia.- Ens permet conixer elements funcionals de lestructuraanatmica.

EVOLUCI HISTRICA DE LA BIOMECNICA

La primera persona coneguda que es va atrevir a fer un estudi profund delsser hum (deixant de banda les primeres civilitzacions, que ja ho havien fet

abans -egipcis, ..) va ser Leonardo Da Vinci, realitzant estudis de medicina ianatomia i formulant diverses teories sobre el sistema ossi, muscular,circulatori, nervis, .. Per Da Vinci era tamb enginyer i arquitecte i aix li vaportar a ajuntar les dues cincies i li va permetre veure lanatomia com la veuun enginyer. Aquest podem dir que s lorigen de la biomecnica. Da Vinci esva interessar en el vol dels ocells i va fer un estudi per esbrinar com podien fer-ho.Al 1869 BORELLI determina per primera vegada el Centre de Gravetat i buscauna frmula per calcular-lo. Diu que el C.G. s el punt daplicaci del vectorpes. Quan fem qualsevol tipus destudi biomecnic, lo primer que hem de fer sdeterminar el C.G. i la seva trajectria.


49/80


49

Al 1836 els germans WEBER fan la 1 descripci de la marxa humana, degut aque aquest ser la base dels moviments de desplaament.

Al 1883 MAREY fa una descripci de la fotografia Cronocclica. Aquest fet smolt important perqu permet objectivar el moviment que volem estudiar.

BRAVE i FISHER fan una nova descripci de la marxa humana i fan unadescripci de la segmentaci del cos hum. Hem de segmentar i estudiar quefa cada part.

BERSTEIN millora la fotografia cronocclica

ABALAKOFF inventa el concepte de dinamometria. s laplicaci del conceptefora a la biomecnica.

La 1 menci que fa referncia directa al concepte biomecnica s al 1960

(Congrs de Leipzig). De la biomecnica sencarreguen els enginyers, elsmetges i els professionals de la Educaci Fsica.

LESSER HUM VIST COM UN SISTEMA. LES CADENES

El primer que sha de fer s segmentar el cos. Ho podem fer des de 2 punts devista:

Segmentaci en cadenes ssies.- Direm cadena ssia al conjuntdossos que formen part del tronc o les extremitats. Aix doncs,tindrem 3 cadenes ssies:

o Cadena ssia de lextremitat superior(omplat, hmer, radi,cbit i ossos del canell)

o Cadena ssia del tronco Cadena ssia de lextremitat inferior (maluc, fmur, tbia,

peron, ossos del turmell)

Segmentaci en cadenes cinemtiques.- Direm cadena cinemtica alconjunt dossos, articulacions i msculs que actuen en un determinatmoviment. Podem diferenciar entre:

o Cadena cinemtica oberta. Aquella que el moviment

sefectua sense resistncia (externa) en contra. Ex.:o Cadena cinemtica tancada. Aquella que el moviment est

limitat per una resistncia invencible. Ex.: cop de puny a laparet

o Cadena cinemtica frenada. Aquella que el moviment t unaresistncia (externa) que es superable. Ex.: halteroflia

Mentre que les cadenes ssies sn sempre les mateixes, les cadenescinemtiques sn variables.


50/80


50

Similituds i di ferncies entre les cadenes superior i in ferior

Similituds

- Les dues tenen un eix de flexi al mig

- Les dues tenen tres segments ossis- Les dues tenen un primer os llarg i desprs dos ossos curts- Les dues tenen a la part final ossos petits- Les dues queden unides al tronc mitjanant una articulaci enrtrosis

(una esfera que sintrodueix a una cavitat)

Diferncies

- La extremitat inferior t ms resistncia que la superior (perqu ha desuportar ms pes)

- Lhmer sintrodueix 1/3 a lomplat mentre que el fmur sintrodueix per

complet.- En relaci al punt anterior, lextremitat superior t ms mobilitat i menys

resistncia i lextremitat inferior al contrari.- Pel que fa als ossos petits (capto m i tars peu) succeeix el mateix.

Els de la m tenen ms mobilitat i sn menys resistents. Els del peutenen menys mobilitat i sn ms resistents.

Cadena ssia del tronc

Requereix un apartat apart.T una estructura estable per permet la mobilitat. Grcies a la forma de S dela columna vertebral i als discos intervertebrals les carregues sn amortides.La cadena del tronc t la missi de repartir el pes per igual a les duesextremitats inferiors.Les crregues que hem de suportar poden arribar a travs de la prpiacolumna vertebral (portar a sobre un company, fer castellers, ...), del cap(portar objectes com les dones africanes) o de les extremitats superiors (quanagafem qualsevol objecte)

LES PALANQUESDefinici

Una palanca s una mquina simple que donat un punt de suport (o fulcre) iaplicant una fora (o potncia) s capa de vncer una fora (o resistncia).

Sense un punt de recolzament no hi haur palanca.

Estructura de la palanca

1) Fulcre.-s l'eix de pivot o rotaci. En l'sser hum, el fulcre s l'articulaci.


51/80


52/80


52

2 Classif icaci. Palanques de 2on gnere

Quan el punt daplicaci de la fora resistncia es troba al mig. A totes lespalanques de 2on grau el bra de resistncia ha de ser menor que el depotncia, per definici i per necessitat absoluta. (bp > br)

Tamb reben el nom de palanques de FORA

3 Classif icaci. Palanques de 3er gnere

Quan el punt d'aplicaci de la fora potncia es troba al mig. A totes lespalanques de 3er grau el bra de potncia ha de ser menor que el deresistncia per definici i per necessitat absoluta. (bp < br)

Tamb reben el nom de palanques de VELOCITAT

Alguns exemples:

1er gnere

x 6 = 30 6x = 180 / 6x = 30 Kg

2ongnerex 5 = 20 1

x = 20 / 5x = 4 Kg

3ergnerex 1 = 20 5

x = 100 / 1x = 100 Kg

Palanca 1er gnere

Palanca de 2on gnere

Palanca de 3er gnere


53/80


54/80


54

o Globulines. Anticossos encarregats de la defensa delorganisme. La disminuci comportar una baixada dedefenses.

o Factors de Coagulaci. Sn imprescindibles per a evitarhemorrgies. Labsncia dalgun factor pot ser perills.

o Altres protenes. Transporten substncies per al normalfuncionament de les cllules.

FUNCI

Les principals funcions de la sang sn: Respiratria.- Transport de l'oxigen des dels pulmons fins els teixits ilanhdrid carbnic des dels teixits fins els pulmons

Nutritiva.- Transport de les substncies nutritives des de l'intest finsels dipsits i els teixits

Excretora.- Arrossega els residus del metabolisme cellular Immunitria.- Acci dels glbuls blancs i anticossos Regulaci hormonal.- Transport de les hormones de les glndules

endocrines fins els rgans on actuen Regulaci de l'equilibri hidroelectrolquid.- Pel continu bescanvi

de lquids intra i extracellular Regulaci trmica.- De la pressi arterial, de l'equilibri cid/base, de

la pressi osmtica.


55/80


55

NEURONA I RECEPTORS NERVIOSOS / SIST. NERVIS CENTRAL I SIST.NERVIS PERIFRIC

LA NEURONA

Les neurones sn les cllules nerviosos. La unitat bsica del sistema nerviss el neurones i es diferencia de les altres cllules del cos hum perqu no espot reproduir. Aix explica perqu una lesi cerebral s irreversible.

Totes les neurones sn diferents, encara que totes comparteixen certescaracterstiques esctructurals. Totes les neurones estan formades per un coscentral on est situat el nucli i una o vries estructures ramificadesanomenades ax i dentrites.

Dentrites

Les dentrites sn una ramificacions molt curtes i amb forma de ramificacid'arbre. A ms, sn les encarregades de la recepcidels estmuls externs.

Axons

Les altres terminacions sn ms llargues i tenen forma cilndrica (generalmentnoms 1). s l'encarregat de la transmissi de les senyalsdel cos cellularcap a les altres cllules. Cilindroeix o ax. Tenen una doble missi:

1) Connectar les neurones entre s (sinapsis), mitjanant senyalselctriques i qumiques mitjanant els botons sinptics (i elsneurotransmisors) de les terminacions de l'ax connectades a lesdentrites.

2) Unir-se amb altres axons donant forma al nervis.

Sinapsis

Ax bot sinaptic neurotransmisor Mitjanant senyals elctriques i

qumiquesdentritaAl cervell es poden arribar a produir fins a 100 bilions de sinapsis


56/80


56

ELS RECEPTORS NERVIOSOS

Els receptors nerviosos ens permeten analitzar tot el que est succeint tant foracom dins del nostre cos. Els receptors porten a terme la transducci, s a dir, latransformaci de l'energia que reben amb impulsos nerviosos.

Trobem tants tipus de receptors com formes d'energia:1) Termoreceptors2) Electroreceptors3) Fotoreceptors

SISTEMA NERVIS CENTRAL

La funci del sistema nervis consisteix en rebre els estmuls de l'exterior i de

l'interior de l'organisme. organitza-la i produir la resposta correcta.

El Sistema Nervis est format per dos subsistemes amb funcionsdiferenciades:

Sistema Nervis central (o voluntari). Interv a les funcions derelaci, sensibilitat i moviment.

Sistema Nervis perifric (o involuntari o euro-vegetatiu). Regulales funcions vegetatives (circulaci, respiraci, digesti ....) i la restade funcions involuntries del nostre organisme.

El sistema nervis central est format per: Medulla Espinal i Encfal

Medulla Espinal (transparncia 46)

s la continuaci del Bulb Raquidi. s de color blanc i la trobem dins de lacolumna vertebral. T una mesura aproximada com un dit d'ample i uns 45 cmde llargada. D'aqu surten milers de nervis que connecten amb cada ull, orella,llengua, mscul, ... amb una extensi (si posssim un nervi darrera de l'altre) de150 milions de kilmetres.

La medulla espinal arriba fins a la 2 vrtebra lumbar on es ramifica i esprolonguen cap el cccixs on s'agrupen en un gran nmero de terminacionsnervioses anomenades cua de cavall.

Encfal

Est format per: cervell, cerebel, bulb raquidi, pont de varolio.

Cervells l'rgan que controla l'activitat fisiolgica i interpreta els impulsos generats encontacte amb el nostre entorn. Cont els centres nerviosos del pensament, la

personalitat, els sentits i el moviment voluntari. Pesa al voltant de 1.350 gr. enl'home i una mica menys en la dona.


57/80


58/80


58

SISTEMA NERVIS PERIFRIC

Controlen els rgans i sistemes vitals de manera involuntria. Aquest sistemaactua per mitj de 2 vies que sn oposades:

Sistema Nervis simptic Sistema Nervis parasimptic

Sistema Nervis Simptic

Format per ganglis (un a cada costat del cos) dels quals es desprenen unsnervis, la funci dels quals s estimular els diferents rgans als quals arribem.La distribuci de ganglis s la segent:

8 cervicals 10 o 12 dorsals 5 lumbars 5 sacres

Sistema Nervis Parasimptic

Els centres reguladors d'aquest sistema els trobem a nivell enceflic i a nivellde plex solar. Si la funci del simptic s estimular, la funci del parasimptics relaxar o inhibir.


59/80


59

ALIMENTACI EQUILIBRADA; COMPONENTS, NECESSITATSENERGTIQUES I PRINCIPIS INMEDIATS

COMPONENTS DE LA DIETA

Lalimentaci s la forma de proporcionar a lorganisme les substnciesbsiques per al manteniment de la vida. Es tracta dun procs voluntari iconscient: la persona escull un aliment i el pren.

La nutrici s el conjunt de processos mitjanant els quals lorganismetransforma y utilitza les substncies que hi ha dins dels aliments que prenem.

La dieta s el conjunt daliments que ingerim habitualment i que ens permetmantenir-nos en uns nivells saludables i capacitat de treball.

La dieta mediterrnia, prpia dels pasos de Sud dEuropa s una de les mssaludables i riques.

Dentre els seus components destaquen: Fuites i verdures Oli doliva Cereals Llegums Productes lctics Ous Peix Carn Vi negre

La Pirmide Alimentriaens ajudar a entendre les quantitats recomanadesdaquests components:

Una bona dieta no pot suplir un malentrenament o una condici fsica dolentaper una alimentaci dolenta pot posaren perill el rendiment i la tcnica dunesportista ben entrenat.


60/80


60

Els nutrients sntotes les substncies incloses als aliments.

Els nutrients essencials snaquells que lorganisme no els pot sintetitzar, s adir, no sn de consum obligatori a la ingesta diria.

Els nutrients que aporten energia sn: Hidrats de Carboni / Carbohidrats (Entre el 50 55 % a la dieta) Greixos / Lpids (inclosos entre el 30 35 % a la dieta) Protenes (inclosos entre el 10 15 % a la dieta)

NECESSITATS ENERGTIQUES

Evidentment, les necessitats diettiques i energtiques vindran determinadesper diversos factors:

Perode de Competici Edat Tipus dEsport Intensitat de lesfor Grau dentrenament Allrgies o intolerncies

La quantitat denergia que aporten els aliments es mesura en Kilocalories. Lesnecessitats energtiques bsiques queden cobertes amb els hidrats de carbonii els lpids o greixos.

Taula de kilocalories dels aliments

FRUTAS Kilocaloras Protenas LpidosHidratos de

Carbono

Aguacate 232 1,9 23,5 3,2

Albaricoque 52 0,4 0,1 12,5

Cereza 48 0,8 0,1 11,7

Ciruela 36 0,5 0,1 8,9

Fresa 27 0,9 0,4 5,6

Granada 62 0,5 0,1 15,9

Limn 14 0,6 0 3,2

Mandarina 41 0,7 0,4 9,1Manzana 45 0,2 0,3 10,4

Melocotn 30 0,8 0,1 6,9

Meln 30 0,8 0,2 7,4

Mora 35 1 0,6 6,5

Naranja 53 1 0,2 11,7

Pia 55 0,5 0,2 12,7

Pera 38 0,7 0,1 2

Pltano 85 1,2 0,3 19,5

Sanda 15 0,7 0 3,7

Uva 61 0,5 0,1 15,6

http://www.sabormediterraneo.com/


61/80


61

Les necessitats energtiques vindran condicionades pel consum diari individualdenergia i dependr de:

Energia Basal. Energia que necessita el nostre organisme perrespirar, bategar el cor i les accions metabliques involuntries.

Energia consumida per lactivitat fsica. s molt difcil fer el clcul

per la OMS ha determinat que aquesta necessitat s de 50 Kcal. perquilo de pes de la persona. Ex.: individu de 60 kg. = 3000 Kcal.

PRINCIPIS IMMEDIATS

Els principals sn els Hidrats de carboni, els greixos i les protenes

Hidrats de Carboni o Glcids

Els hidrats de carboni tamb sanomenen glcids o sacrids perqu tenen

sabor dol. Es divideixen en: Monosacrids. Sn els ms simples. Ex.: glucosa o dextrosa (sucre

de ram) i fructosa (sucre de canya) Disacrids. s la uni de dos monosacrids. Ex.: Maltosa, Sucre

(fructosa i glucosa), lactosa Polisacrids. Composat per la uni de molts monosacrids.

Els hidrats de carboni sn el combustible immediat de lorganisme. s el primerdels principis immediats que sutilitza per obtenir energia. Un gram de HDCproporc iona 4 Kcal.

Una dieta rica en HDC s un dels principis nutricionals ms importants que hade seguir un bon esportista perqu proporcionar una quantitat de glucgenmuscular emmagatzemat .Els HDC sn absorbits directament per lintest,passen al fetge que lemmagatzema en forma de glucgen i el transforma englucosa per distribuir-lo a tot lorganisme.

Bsicament lobtenci dels hidrats de carboni es realitza a travs de fcules,pasta, arrsi sucres.

Lpids o greixos

Una de les principals caracterstiques s que sn indissolubles en aigua. Ungram de greixos proporciona 9 Kcal.

El principal constituent dels lpids sn els cids grassos i els podem dividir en: Saturats o dorigen animal. No saturats o dorigen vegetal. Tenen una gran importncia perqu

lorganisme no els sintetitza. Ex.: cid linoleic (essencial per alcreixement)

Dintre dels cids grassos dorigen vegetal, sembla clar que loli doliva t una

gran importncia i que ajuda a no dipositar-se greix a les parets arterials(prevenint lateroesclerosi)

simples

complexos


62/80


62

Protenes

Trobem de dos tipus: Origen animal. Carn, ous (clara), peix, iogurt, lactis Origen vegetal. Llegums, cereals, fruitssecs, pa

Les protenes estan formades per aminocids i en trobem de dos tipus: Aminocids essencials. s precs rebrels amb els aliments perqu el

nostre organisme no els fabrica. Aminocids no essencials. El nostre organisme si els fabrica.

Les protenes sn lnic nutrient que el nostre cos no emmagatzema, la qualcosa vol dir que la ingesta s obligatria. Els aminocids tenen una vidacirculant de 4 hores dins del nostre organisme. Els aminocids sn reabsorbitsmitjanant aparell digestiu i passen a la sang i transportat a les cllulesmusculars.

En cas dun excs de protenes, semmagatzemen al fetge o al rony(provocant un sobrecrrega a les funcions heptiques o renals i incrementant laproducci dcid ric). A ms, aquest excs pot provocar una conversi de laprotena excedent:

1) En hidrat de carboni (cap problema perqu ser font energtica) o2) En greixos (augment del greix corporal i conseqentment una prdua de

massa muscular).

ELS MICRONUTRIENTS

Vitamines

Sn classificades en funci de les lletres de lalfabet, encara que trobem unaaltra classificaci:

Vitamines Hidrosolubles. Solubles en aigua. Vitamines Liposolubles. No solubles en aigua.

Les vitamines sn necessries pel normal creixement i desenvolupament delorganisme i juguen un paper fonamental sobre lestat de salut de les persones.La seva importncia creix amb lactivitat fsica ja que intervenen directament als

processos dadaptaci a lentrenament i recuperaci posterior.

Les vitamines estan incloses de manera normal a la dieta i noms en casosespecials denfermetat i amb prescripci mdica pot ser necessari un aportsuplementari.

Les vitamines ms importants sn de la A fins a la E i la K. (A, B, C, D, E, K)

Les vitamines les trobem sobretot als aliments crus i quan es cuinen perdenmoltes daquestes. s per aix que hem danar alternant aliments cuits ipreparats amb aliments crus. Sobretot les trobem a la fruitai la verdura.


63/80


63

Minerals

Es tracta de components qumics inorgnics com: ferro, calci, potassi, ...Es pot fer una primera classificaci duns 26 elements qumics dividits entre:

Macroelements (11) Microelements o oligoelements (15)

Podem fer una segona classificaci en funci de la seva activitat a lorganisme: Els que ja tenen una activitat concreta a lorganisme i els seus nivells

dingesti ja estan prescrits: ferro, calci, fsfor, magnesi, ... Els que shan establert unes necessitats concretes per lorganisme:

sodi, potassi, clor, ... Nous oligoelements que semblen tenir alguna funci per lorganisme:

silici, nquel, estany, .. Elements contaminants i que per tant shaurien deliminar de la dieta:

mercuri, alumini, plom,...

Utilitzaci metablica durant lexercici

Si augmenta la intensitat de lexercici, sobretot lexercici de curta durada, elprincipal combustible utilitzat s el que prov dels hidrats de carboni.

A mesura que disminueix la intensitat i augmenta la durada, la font ms

important de combustible ser la dels greixos.

s important als entrenaments dels esports de resistncia que la dieta aporti laquantitat suficient dhidrats de carboni per mantenir la glucmia als seus valorsnormals.

http://diabetes.niddk.nih.gov/spanish/pubs/eati


64/80


64

NECESSITATS DIETTIQUES I DHIDRATACI EN LA PRCTICA DELACTIVITAT ESPORTIVA

NECESSITATS DIETTIQUES

La dieta s com, qu i quant tipus daliments shan de prendre diriament persatisfer les necessitats nutritives de cada persona.

Les necessitats diettiques dependran de molts factors.

La dieta ms elogiada i ms sana, segons diversos estudi es la dietamediterrnia:

Aquesta dieta consisteix en menjaruna gran quantitat de productes moltvariats, alguns dells amb moderaci,suprimir la sal i substituir-la percondiments naturals, utilitzar lolidoliva i menjar molts alimentsdorigen vegetal. Els aliments dorigenanimal (carns i peixos) elsconsumirem amb moderaci.Per a ms, sha de realitzar algun

tipus dactivitat fsica moderada permantenir el to muscular i fer treballarel cor.

ALIMENTACI EL DIA DE LA COMPETICI

Dieta pre-competitiva

s necessari saber, quan fem una dieta pre-competitiva que: Shauria de prendre els aliments 4 h abans de la competici (a les 4 h

els aliments ja no estan a lestmac) Els esportistes que la seva modalitat esportiva duri ms de 30

haurien de prendre entre el 80 90 % en forma dhidrats de carboni(patates, arrs, pa, pasta) per augmentar la quantitat de glucgem

muscular Pobre en greixos, protenes i fibra

http://www.sabormediterraneo.com


65/80


65

Evitar menjars copiosos Limpacte de la competici pot provocar dificultats digestives. Aix

doncs, evitarem menjars molt condimentats i que produeixin gasos.Els esportistes han dingerir noms els aliments que ells tinguinconfiana.

La hidrataci s molt important i ser a base de sucs de fruites obegudes isotniques. Evitar aigua de l'aixeta i la llet sencera.

Sha de recordar que una bona lalimentaci no substituir un malentrenament.

Les protenes no constitueixen una font denergia durant lexercici i nosn recomanables com a suport extra (noms com a efecte placebo).

Si la competici s al mat: Feu un esmorzar variat, amb productes bsics, com la fruita i cereals

tipus muesli.Si la competici s a la tarda:

A ms de l'anterior, la ingesta principal ha de ser molt digerible, abase d'hidrats de carboni, poques protenes i s'han d'evitar elsgreixos (retarden el buidat gstric) i els llegums, perqu snflatulents.

Si la competici s a ltima hora de la tarda: A ms de l'anterior, feu un piscolabis mitja hora abans de la

competici a base d'hidrats de carboni. Per exemple: suc de fruita igaletes.

Al imentaci durant la competici

Intentar prendre HDC (hidrats de carboni) delevat ndex glucmictant durant lexercici com al descans (si hi ha)

Comenar la ingesta desprs de realitzar lexercici Podem prendre els aliments de forma slida (fruita, comprimits

energtics, ...) o lquida (sucs, preparats, ...). s millor aquestadarrera perqu a ms de ser de ms fcil absorci hidrata.

Dieta post-competitiva

No pretendrem fer una recepta per si donar pautes. Aix doncs: Ser molt important rehidratar-se. Beure aigua amb sucres i/o sals

minerals amb concentracions daquestes no molt grans i sucs (detomquet = ric en potasi).

Menjar durant les 3 hores segents a la competici Intentar prendre aliments rics en hidrats de carboni (arrs, pasta, pa,

patates, ...), intentant consumir dentre 8 10 gr. per quilogram de

pes de lesportista en les 24 h segents a lesfor.


66/80


67/80


68/80


68

- Per tant, podem respondre la pregunta de l'anunciat dient que l'esmorzars un pat important per estar en plena forma.

- Tamb contribueix a aconseguir l'aportaci de nutrients diarisrecomanats. La ingesta d'aliments en la quantitat i varietat adequades, aprimera hora del mat, ens evita de "picar" entre hores i el consum de

gominoles i llaminadures.

Esmorzars tipus:

a) Llet amb cacauPa de pags amb tomquet, oli d'oliva i pernil salat o cuitSuc de taronja natural

b) Llet amb cafTorrades amb oli d'oliva i formatge

Taronja

c) Llet amb muesli o coca casolana o de forn (a 1. hora del mat)Entrep de formatge o tonyina (a mig mat)Suc de fruita natural a mig mat

HIDRATACI EN LA PRCTICA ESPORTIVA

La hidrataci, possiblement sigui lelement de la dieta que ms atencirequereix per part dun esportista ja que amb laugment del metabolisme esperd una gran quantitat de lquid a travs de la suor i daltres mecanismes.

s fonamental veure aigua, malgrat no es tingui set perqu quan notem lasensaci de set, el nostre organisme ens est fent arribar un senyal dalerta deque existeix una deficincia de lquids (al voltant del 2%), la qual cosa potprovocar una baixada del rendiment. s per aquest motiu que mai hemdesperar a tenir set per veure lquids. Hem de reposar contnuament elsnostres dipsits de glucgen (per exemple afegint carbohidrats a laigua).

La ingesti de lquids ha de distribuir-se al llarg del dia i sha de ferespecialment abans, durant i desprs dels corresponents entrenaments. Elcolor fosc i olor de lorina s un indicador de que tenim una mala hidrataci.

A la majoria de prctiques fsiques, amb la ingesti daigua s suficient perreposar les necessitats corporals. Malgrat aix, sota determinades condicionsambientals (temperatures elevades) i de durada de lactivitat (partits de llargadurada de tennis 3 o 4 h), i tenint en compte la intolerncia que pugui tenir lapersona, podrien ser beneficioses begudes amb electrlits o carbohidrats. Lapreparaci daquest tipus de beguda la podem fer nosaltres mateixos pertenint en compte que posarem aproximadament 6 gr. de glucosa o sucre per

cada 100 ml daigua. A ms, se li pot afegir una mica de sal per la possibleprdua de sals minerals a travs de la suor.


69/80


69

(1 sobre de sucre pel caf cont 8 gr..)

Comentar que la prctica realitzada per alguns esportistes basada en larestricci de lquids i la utilitzaci de vestits, maillots, monos, ... amb lobjectiu

de suar ms i perdre pes, pot ser perillosa per a la salut i produeix prdua derendiment. A ms, daquesta manera noms aconseguirem perdre aigua amb elconseqent engany de prdua de pes perqu es recuperar quan tornem abeure aigua.


70/80


70

ADAPTACIONS FUNCIONALS A LACTIVITAT FSICA I ESPORTIVA: Ap.CIRCULATORI I RESPIRATORI

APARELL CIRCULATORI / CARDIOVASCULAR

Concepte inicial

La resistncia crdiorespiratria est relacionada amb la capacitat que t elnostre organisme per transportar la quantitat suficient doxigen per satisfer lesnecessitats dels msculs actius.Transport i subministre doxigen sn funcions compartides pel sistemacardiovascular i respiratori.El funcionament del sistema de transport t a veure amb el gasto cardaco iper la diferncia arteriovenosa doxigen:

Gasto cardaco = volum sistlic x freq. cardiacaIndica quanta sang amb oxigen es bombejada pel cor a cada minut

Diferncia arteriovenosa = dif.a-vO2 (diferncia entre la sang arterial i venosa)Indica quant oxigen s extret de la sang pels teixit

VO2 = VS x FC x dif.a-vO2

Amb lentrenament es produeixen nombrosos canvis al sistema de transportque permeten a lorganisme funcionar de manera ms efica. A continuacimostrarem quines sn aquestes adaptacions.

VO2max: Potncia Aerbica

s la millor manera de mesurar en laboratori la resistncia crdiorespiratria.Es tracta del ritme ms alt de consum doxigen durant la realitzaci dexercicismxim. En el moment en que incrementem aquest nivell dexercici, el nostreconsum sestabilitzar o baixar lleugerament. Quan sarriba a aquesta

estabilitzaci de consum doxigen significar que el final de lexercici estproper perqu no podrem continuar subministrant oxigen als msculs amb tantafluidesa. Aix doncs, lVO2 mx s un indicador del nivell desfor que podemaguantar. A partir daqu utilitzarem les reserves anaerbiques (per aquestessn ms limitades)Amb un entrenament de resistncia als 6 mesos es poden aconseguir resultatsdincrement mitj del 20%

Augment del tamany del Cor (Cor datleta)

Les adaptacions del cor sn conseqncia de la hipertrfia de les parets delmiocardi (cor), en especial del ventricle esquerre (que expulsa la sang a


71/80


71

lartria aorta per repartir-la a tot lorganisme). A ms augmenta en pes i al igualque qualsevol mscul esqueltic, tamb augmenta el seu tamany general. Repaquest nom perqu s ms freqent als atletes que efectuen activitats deresistncia prolongades.Si latleta o esportista abandona els seus entrenaments tamb el volum del

miocardi disminuir, no hem doblidar que s un mscul.

Volum sistlic

Amb lentrenament es produeix un increment.Incls en reps, el VS s major desprs dhaver fet un programadentrenament.Aix ve bastant determinat pel fet daugment de tamany del cor. El cor es potemplenar ms i expulsar (sstole) ms sang degut a que les parets sn mselstiques.

Per tamb s important recordar que el VS no solament depen del nivelldentrenament i com a conseqncia de la grandria del cor sin tamb delvolum corporal total de la persona. Aix doncs, quan comparem volums sistlicshaurem de tenir en compte tamb aquest factor.

Freqncia Cardaca

Nombrosos estudis han determinat que la valoraci de la Freqncia Cardacaen reps i durant lexercici sn uns bons parmetres per determinar la intensitatamb la que treballa el cor.

PRCTICA DE PRENDRES LES POLSACIONS. SENSE PULSMETRE

1) Freqncia Cardaca de Reps

s la freqncia cardaca que tenim quan estem relaxats i asseguts (perexemple). Es redueix notablement amb lentrenament. Estudis han demostratque amb entrenaments de resistncia es millora - rebaixa aproximadament 1polsaci/minut per setmana.

No hem de confondre aquesta adaptaci a lactivitat fsica i baixada de lespolsacions amb la bradicrdia qu s un terme mdic que ens indica unafreqncia cardaca inferior a 60 batecs/minut.

2) Freqncia Cardaca Mxima

FCmax = 220 edat Frmula GeneralHi ha variaci segons sexe

Queda invariable o es redueix lleument amb lentrenament.


72/80


72

3) Recuperaci de la Freqncia Cardaca

Desprs de fer un esfor, el ritme cardac encara triga un temps en estabilitzar-se i tornar a la freqncia cardaca de resps. Aquest periode sanomena

perode de recuperaci de la freqncia cardaca. En persones entrenadesaquest perode es redueix i la recuperaci (de la FC) s ms rpida.

Augment de VMC

VMC (volum minut cardac). Correspon a la quantitat de sang que el corexpulsa a les artries cada minut.En reps, aquest ndex s dentre 5 6 litres repartit de la segent manera: 4% pel cor, 15 % pel sistema nervis i 20 % pel sistema visceral, laltre 60 %aproximat s pels msculs i teixits.

Durant exercicis intensos, els msculs reben del 80 al 90 % del flux de sang i elVMC augmenta de 5 fins a 25 litres per minut i a un atleta fins i tot pot arribarfins a 30 40 litres.

Tensi arterial

Durant lactivitat fsica la tensi arterial augmenta perqu els vasos sanguinisaugmenten rpidament el seu volum.Si parlem del cor duna persona entrenada, aquest cor augmenta el seutamany, elasticitat i per tant el volum sistlic (quantitat de sang que arriba perser expulsa).Aquest augment de la pressi arterial tamb comporta proveir al mscul degran quantitat doxigen. En resum, el dficit doxigen a linici dun exercici no sper qetions circulatries sin degut al metabolisme anaerbic que realitza elmscul.La tensi arterial en reps es redueix amb lentrenament de resistncia enpersones amb hipertensi arterial.

Volum sanguini

Amb lentrenament augmenta el volum sanguini. Aquest increment s degut,

fonamentalment, a laugment de plasma sanguini per dos motius principals: Augment dalliberament dhormona antidiurtica (ADH). Provoca queels ronyons retenen aigua i augmenta el plasma sanguini(fonamentalment glucosa, electrlits, ...).

Increment de protenes al plasma, fonamentalment, albmina.

Glbuls vermells

Durant els primers moment i a la part mitja de lactivitat es produeix un augmenta la concentraci del nombre deritrcits (glbuls vermells) produt per

lacumulaci de la sang als teixits. Un cop finalitzat lexercici i reposat


73/80


73

lorganisme mitjanant una bona hidrataci, els valors inicials tornen als seusnivells normals.Hematcrit = concentraci de glbuls vermells en sang

Amb lexercici augmenta el volum sanguini i de plasma total. El volum total deglbuls vermells augmenta per lhematcrit s lleugerament inferior perqu hiha ms volum total.

5,8 litres 5 litres(volum)

2,4 2,2(glbuls vermells) (glbuls vermells)

41 % 44 %

Volum de plasma, Volum sistl ic i VO2max.

En persones entrenades augmenta el volum de plasma, en conseqnciaaugmenta el volum de sang que arriba al cor (augmenta el volum sistlic) i enconseqncia afecta al consum del nivell dO2. Si tenim ms sang al cor = msoxigen disponible pels msculs actius i un augment del VO2max.

Concepte de glucmia

s la quantitat normal de glucosa en sang que resulta de la proporci deglucosa que entra i la que surt per ser utilitzada pels teixits.

A la prctica dexercici perllongat es produeix una hipoglucmia perqu elconsum de glucosa augmenta. Llavors el fetge ha dalliberar glucosa provinentdel glucgen retingut en reserva.


74/80


74

APARELL RESPIRATORI

Efectes de lactivi tat fsica sobre l aparell respiratori

Volum Pulmonar Freq. Respiratria Ventilaci Pulmonar Difusi Pulmonar Diferncia Arteriovenosa

1) Volum Pulmonar

En general, volum i capacitat dels pulmons varien poc amb lentrenament.La Capacitat Vital (quantitat daire que es pot expulsar desprs de fer unainspiraci mxima) augmenta lleugerament.El Volum Residual (quantitat daire que no pot expulsar-se dels pulmons) esredueix lleugerament.El Volum Oscillant (quantitat daire que entra i surt dels pulmons durant larespiraci) pot augmentar amb nivells mxims dexercici

2) Freqncia Respiratria

Desprs dun perode dentrenament, la freqncia respiratria baixa

3) Venti laci Pulmonar

Hi ha dos factors que intervenen en laugment de la ventilaci pulmonar amblexercici:

Major volum oscillant Major freqncia respiratria en lexercici mxim

4) Difusi Pulmonar

s lintercanvi de gasos als alvols. Augmenta amb la realitzaci dexercicismxims. Augmenta el flux sanguini, la sang que arriba als pulmons i enconseqncia lintercanvi de gasos s major. Tamb augmenta perquaugmenta la ventilaci pulmonar.

5) Diferncia Arteriovenosa

Contingut dO2 que hi ha a les artries i les venes. El contingut dO2 que hi haa les artries varia molt poc amb lentrenament.La diferncia arteriovenosa augmenta amb lexercici degut a que hi ha un

menor contingut dO2 a la sang venosa barrejada, s a dir, que la sang quetorna al cor perqu s utilitzat pels msculs.


75/80


75

ADAPTACIONS DE LAPARELL LOCOMOTOR; REGULACI DELACTIVITAT MUSCULAR

CONCEPTE DE VIES ENERGTIQUES

Entre un 60-70% de lenergia muscular humana s degradada en forma decalor. La resta daquesta energia s utilitzada per realitzar altres tasquesmecniques (de moviment) i activitats cellulars.La nostra energia, com vam veure al captol dAlimentaci, prov dels principisimmediats (carbohidrats, greixos, protenes, ...).

Carbohidrats i protenes = 4 Kcal/gGreixos = 9 Kcal/g

Aquesta energia s emmagatzemada per facilitar la formaci dATP (adenosintrifosfato) que s la molcula a partir de la qual podem utilitzar energia perrealitzar diverses funcions metabliques i per a la contracci muscular.LATP ha de ser sintetitzat contnuament perqu no hi ha al mscul un dipsitdaquesta substncia.

LATP s pot general a partir de 3 sistemes energtics: ATP CP . Aquest sistema es produeix sense oxigen i la principal

funci s mantenir els nivells dATP. s la energia immediata quesutilitza en moviments rpids. Ex.: remat de cap, xut de falta, serveide tennis, primeres repeticions amb peses

Sistema Glucoltico anaerbico. s la energia que sutilitza als minutsinicials dexercici.

Sistema oxidatiu. Obtenci denergia a travs de la degradaci de laglucosa o dcids greixos en presncia doxigen.

VIES ENERGTIQUES ANAERBIQUES

La primera via energtica utilitzada s lATP, encara que aquesta noms enspermetr fer exercicis de molt poca durada (encara que la intensitat sigui moltalta).

A continuaci la via energtica que es posa en funcionament per mantenir elsnivells dATP s la de la fosfocreatina. Aquests dipsits de fosfocreatina alorganisme tamb sn limitats. Aix doncs, aquesta energia permet fer esforosno superiors als 10 12. Ex.: un sprint 100 m., un contraatac en bsquet, ..

Desprs daquests 10 12 entra en funcionament la via de la gluclisisaerbica. Aquesta via utilitza:

glucgen emmagatzemat als msculs i al fetge glucosa sangunia


76/80


76

Aquestes reserves de glucosa tamb es troben al nostre organisme per tambde manera limitada. Tot i aix, es poden augmentar aquestes reservesmitjanant entrenament i dietes riques en carbohidrats. Quan ms glucgentrobem al mscul ms temps podrem aguantar esforos de intensitatsmoderades.

La segent via en utilitzar-se s la de la gluclisi anaerbica. Aquesta viaporta a la formaci dcid lctic que ens permet que els processos de generacidenergia no saturin i que es pugui realitzar exercici de intensitat elevadadurant un temps prolongat. El problema s que arriba un moment en que laconcentraci dcid lctic al mscul s tan gran que la contracci muscular esfa dificultosa, la qual cosa ens obligar a aturar la intensitat de lexercici.Aquest cid lctic ha de ser expulsat de lorganisme mitjanant diversosprocessos metablics a la prpia musculatura i al fetge principalment.

La gluclisi anaerbica s la via metablica principal durant exercicis amb una

durada dentre 15 a 3 a mxima intensitat.

VIES ENERGTIQUES AERBIQUES

Glucosa i greixos es poden matabolitzar en presncia doxigen per produirenergia.Els greixos produeixen ms energia que els carbohidrats per tambrequereixen dun procs ms lent perqu necessiten ms aport doxigen.Lenergia produida per loxidaci duna cid gras variar en funci de lacomposici qumica daquest cid gras per normalment s major que lenergiaproduida per la oxidaci de la glucosa.

APTmuscular

Fosfocreatina muscular

GluclisiAnaerbica

Oxidaci deglcids

Oxidacide lpids

DURADA 2 3 10 12 3 5 60 90 HoresINTENSITAT Mxima Molt alta Alta Mitjana Baixa% FCmax 100 % 100 % 90 100 % 70 90 % > 70 %

% aerbic 0 1 % 5 10 % 50 65 % 90 98 % 98 100 %Smil econmic Cntims Bitllets

CaixerAutomtic

FinestretaBanc

PrstecPersonal

Utilitzaci de les diferents vies energtiques durant un exercici continuat de mxima intensitat


77/80


77

Cllula Definici ........................................................................................ 1 Generalitats .................................................................................. 1 Tipus i mides .................................................................................. 1

Estructura Cellular .................................................................................. 2Organitzaci dels ssers pluricellulars .................................................... 3Esquema per estudiar .............................................................................. 4Sistemes i aparells: estructura i func ionsAparell circulatori ...................................................................................... 5

Funci ............................................................................................ 5 Estructura ....................................................................................... 5

Esquema per estudiar ............................................................................... 6El Cor ........................................................................................................ 7

Anatomia del cor ............................................................................ 8Circulaci major i menor ........................................................................... 10

Aparell respiratori Funci ............................................................................................ 11 Estructura ...................................................................................... 11

Esquema per estudiar .............................................................................. 12Aparell digestiu

Funci ............................................................................................ 13 Estructura ...................................................................................... 13

Esquema per estudiar .............................................................................. 14Aparell reproductor

Funci ............................................................................................. 15

Estructura ....................................................................................... 15Esquema per estudiar ............................................................................... 16Aparell locomotor

Funci ............................................................................................ 17 Estructura ...................................................................................... 17

Esquema per estudiar .............................................................................. 17Els ossos: funci, classificaci, moviments. Les articulacions:classificaci i movimentsEls ossos .................................................................................................. 18

Funci ............................................................................................ 18 Classificaci ................................................................................... 18 Estructura dun os llarg .................................................................. 19

Les articulacions ....................................................................................... 20 Classificaci ................................................................................... 21 Taula .............................................................................................. 21

Esquelet, cap, columna vertebral i caixa torcica, extremitat superior iinferiorLesquelet ................................................................................................. 22Cap ........................................................................................................... 22Columna vertebral .................................................................................... 24

Funcions de la columna ................................................................. 24 Visi de la columna ........................................................................ 24 Distribuci de les vrtebres de la columna .................................... 24


78/80


78

Caixa torcica ........................................................................................... 25Extremitat superior .................................................................................... 26Extremitat inferior ...................................................................................... 26Teixit muscular estriat i teixit muscular esqueltic: caracterstiquesMusculatura estriada ................................................................................. 27

Classificaci .................................................................................. 27o Segons la forma ................................................................. 27o Segons lorigen ................................................................... 27o Segons la forma dels tendons ............................................ 27o Segons els ventres musculars ............................................ 28o Segons la biomecnica ....................................................... 28

Organs auxiliars dels msculs .................................................................. 28Caracterstiques del teixit muscular ......................................................... 29Resum estructura muscular ...................................................................... 30Les fibres musculars: aspectes bioqumics i biomecnica de la contracci

Aspectes bioqumics ................................................................................. 31Fibres rpides, intermitges i lentes ........................................................... 32Lcid lctic ............................................................................................... 33

Don ve lcid lctic? ....................................................................... 33 Per qu es produeix lcid lctic? ................................................... 33 Quan es produeix lcid lctic? ....................................................... 34 A on va lcid lctic? ....................................................................... 34

Principals grups musculars de les gran regions anatmiquesClassificaci funcional dels msculs de lespatlla ..................................... 35

Trapeci, pectoral major i menor ..................................................... 36 Serrat lateral, deltoides i dorsal ample .......................................... 37

Classificaci funcional del msculs del bra ............................................ 38 Braquial anterior ............................................................................ 38 Bceps braquial, trceps i anconeo ................................................ 39

Classificaci funcional dels msculs de la cama ..................................... 40 Psoas-ilac, gluti menor ................................................................. 41 Gluti mitj, gluti major, tensor de la fascia lata .............................. 41 Adductor major, abductor major ..................................................... 42

Classificaci funcional dels msculs del cuixa .......................................... 43 Qudriceps .................................................................................... 43 Sartori, popliti, isquiotibial .............................................................. 44

Conceptes bsics de biomecnica. Introducci a la biomecnica humanaTipus de biomecnica ............................................................................... 46Relaci de la biomecnica amb altres cincies ......................................... 47Evoluci histrica de la biomecnica ........................................................ 47Lsser hum vist com un Sistema. Les Cadenes .................................... 48Les palanques .......................................................................................... 49La Sang: funci i compos ici. El Cor: anatomia i fisiologiaLa sang ...................................................................................................... 52

Composici ..................................................................................... 52 Funcions ....................................................................................... 53


79/80


79

La Neurona i els receptors nerviosos: Sistema nervis central i sistemanervis perifricLa neurona ............................................................................................... 54

Estructura ....................................................................................... 54 La Sinapsis ..................................................................................... 54

Receptores nerviosos ............................................................................... 55Sistema nervis central ............................................................................. 55

Medulla espinal i encfal .............................................................. 55Sistema nervis perifric ........................................................................... 57

Sistema simptic ............................................................................ 57 Sistema parasimptic ..................................................................... 57

Al imentaci equil ib rada; components, necessitats energt iques i pr incipisimmediatsComponents de la dieta ............................................................................ 58

Pirmide alimentria ...................................................................... 58

Necessitats energtiques .......................................................................... 59Principis immediats .................................................................................... 60 Carbohidrats o hidrats de carboni .................................................. 60 Greixos o lpids .............................................................................. 60 Protenes ....................................................................................... 60 Vitamines ....................................................................................... 61 Minerals ......................................................................................... 62

Utilitzaci metablica durant lexercici ...................................................... 62Necessitats diettiques i dhidrataci en la prctica esportivaNecessitats diettiques ............................................................................. 63

Dieta pre-competitiva ..................................................................... 63 Alimentaci durant la competici ................................................... 64 Dieta post-competitiva ................................................................... 64

Errors alimentaris dels esportistes ........................................................... 65Recomanacions diettiques ..................................................................... 66Hidrataci a la esportiva ........................................................................... 67Adaptaci funcional a lactivi tat fsica i esportiva; aparell ci rculatori iaparell respiratoriAparell cardiocirculatori ............................................................................ 69

Concepte inicial ............................................................................. 69 VO2max. Potncia Aerbica ........................................................... 69 Augment del tamany del cor ........................................................... 69 Volum sistlic ................................................................................. 70 Freqncia cardaca ..................................................................... 70 Augment VMC ............................................................................... 71 Tensi arterial ................................................................................ 71 Volum sanguini ............................................................................... 71 Glbuls vermells ............................................................................. 71 Volum plasma, volum sistlic i VO2max ........................................ 72 Concepte de glucmia ................................................................... 72

Aparell respiratori ..................................................................................... 73 Volum pulmonar ............................................................................ 73 Freqncia respiratria .................................................................. 73


80/80

APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...

Documents

Transcript of APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...