Apunts de pascicultura

APUNTS DE PASCICULTURA


JORDI MARGALEF MARRASÉ

Vocabulari de Pascicultura

“Pasto” (Pastura): Qualsevol recurs vegetal que servaix d’aliment al bestiar sigui per

pastoreig o per ferratge.

“Pastura” (Prat de pastura): Zona de pastoreig amb vegetació exclusivament herbàcia.

“Pastura graminoide” (Gramenet): Prat de pastura amb predominància de poàcies.

“Prado” (Prat de dall): Prat de pastura on s‘hi talla la vegetació almenys un cop l’any.

“Pastizal” (pradell, herbei): Prat de pastura de baixa qualitat degut a l’aridesa, el fred o a

la poca profunditat del sòl.

“Pasto de puerto” (Prats de muntanya): Prats de pastura d’alta muntanya, només

productius durant l’estiu.

“Páramo” (Rasos): Prats de pastura o “pastos” de sones molt fredes, de poca producció i

on no es pot tallar la vegetació.

“Praderias” (Praderies): Conjunt de superfícies on la vegetació és per als animals.

“Dehesa” (Devesa): Sistema silvopastoral (Arbres + pastura). Normalment els arbres

també aporten aliments; alhora són sistemes multifuncionals.

“Pradera”: Superfícies on els animals domesticats substitueixen els salvatges. Plantes

totalment herbàcies i zones molt extenses. Quasibé no n’hi a Europa.

“Majadal” (Herbassar nitrificat): Vegetació d’ambients nitrificats, normalment estan a

prop dels corrals.

“Estepa”(Estepa): Pradera de clies continentals: estius secs i hiverns molt freds. Típics

de l’Europa de l’Est i Àsia Central.

“Pasto de ramoneo” (Pastura de brostell): Pastures (“Pastos”) llenyosos.

“Rastojos i herbechos” (Rostolls i guarets): Recursos secundaris, s’utilitzen quan no

tenim menjar.

“Baldío” (Erm): Antic terreny agrícola on hi creix vegetació espontània per abandó.

“Forrage” (Ferratge): Part de la planta que s’utilitza per a l’alimentació de l’animal.


JORDI MARGALEF MARRASÉ

TEMA 1: Introducció a la Pascicultura

“Pasto” (pastura): Qualsevol recurs vegetal que serveix d’aliment al bestiar; bé per

pastoreig, brostelleig o ferratge. Aquesta biomassa vegetal alhora pot ser tant sembrada

com natural.

El sistema pastoral el conformen la biomassa vegetal, els animals i el gestor. Degut a que

l’home a gestionat aquest sistema durant milers d’anys els prats de pastura són un nínxol

de biodiversitat.

1.1 Recursos pastorals

A la península Ibèrica tenim 2 problemes principals pel que fa a les produccions dels

“pastos”; algunes estacions tenen periodes àrids i algunes tenen priodes massa freds per

al creixement.

Estació amb periode de gelades i al costat d’un amb periode àrid.

En periodes àrids o freds no hi ha producció de biomassa. En els mesos d’estiu a més, es

pot perdre quantitat de biomassa per defoliació o bé se’n disminueix la qualitat per secar-

se.


Una de les opcions per evitar els problemes de falta de biomassa és o bé segar i guardar

biomassa o canviar de lloc de pastura.

A través de la bioclimàtica i dels gràfics bioclimàtics podem observar els mesos o periodes

àrids, freds, la pluviometria...

Amb aquestes dades més el tipus de sòl de l’estació es pot obtenir el bosc potencial

corresponent a la zona i alhora se’n pot deduir les seues sèries de regressió; és a dir totes

les comunitats de matollars i prats que se’n deriven amb pertorbacions.

Altres dades interessants son les corbes de producció de biomassa, podem veure en

quins mesos hi ha més producció de biomassa i decidir on és millor recol·lectar per tal

d’emmagatzemar el ferratge.

Les zones marcades en vermell són les ideals per a la recol·lecció de la biomassa (més produció)


1.2 Prats de la Península Ibèrica

La vegetació de la península Ibèrica es dideix en dos grans blocs: En la zona

eurosiberiana (de tendència atlàntica) o la zona de domini mediterrani. Dins del domini

eurosiberià distingim els pisos basal, montà, subalpí i alpí. El domini mediterani està divdit

en el termomediterreni, el mesomediterrani, els supramediterrani, el criomediterrani i el

oromediterani.


1.2.1 Prats d’ambient mediterani

Prats xeromesofítics: Zones sense sequera pronunciada, la producció no s’atura però

disminueix molt.

Prats terofítics: Amb sequera pronunciada, parada de la producció a l’estiu, normalment

amb parada a l’hivern també.

Classe Tuberarietea guttati

Comunitats de plantes anuals (teròfítics) acidòfils de

petita mida i no nitròfiles. Tenen un escàs recobriment

(30 - 50%). Es pot aprofitar durant el període de tardor

hivern primavera pel pastoreig de petit bestiar. La seva

producció es molt minsa (300 - 600 KgMS/Ha·any). No

s’ha de llaurar.

Zones termomediterrànies i oromediterrànies seques.


A la dreta estació de prats

xeromesofítics, a l’esquerra

estació de prats terofítics.

Espècies

Medicago coronata

Malconia triloba

Tuberaria guttata

Vulpia myuros

Brachypodium distacyum

Classe Festuco - brometea

Prats més o menys humits (amb poca sequera a l’estiu),

zones mèsiques o xeromèsiques (eurosiberià o

mediterrani). Dominada per espècies poàcies vivàcies.

Té una alta cobertura, pot segar-se i també es millora

amb el pastoreig, complint la paradoxa del pastoreig.

Es divideix en dos ordres Brometalia, mèsic (5000kg/

ha·any) i (Brachypodetalia), més mesoxèric (3000kg/

ha·any).

Classe Festuca hystricis - Ononidetea stictae

Prats secs (xeromesfítics) d’hemicriptòfits i subarbusts.

Zones de muntanya mitjana i alta, es barregen en altitud

amb el Festuco - brometalia. Poden ser de zones

mediterrànies o eurosiberianes. Resisteixen nevedes però

no gelades fortes


Espècies

Bromus erectus

Phleum phleoides

Teucrium chamaedrys

Filipendula vulgaris

Plantago media

Linum catharticum

Sanguisorba minor

Espècies

Festuca gautieri

Artemisia alba

Ononis striata

Paronychia Kapela

Achillea odorata

Ranunculus gramineus

Classe Koelerio - corynephoretea

Prats secs de sòls pobres. Plantes perennes que

suporten estress hídric o teròfits. Poca cobertura (30 -

50%) i baixa producció (<1000kgMS/ha ·any).

Aprofitament pel bestiar menor.

Classe Lygeo - Stipetea

Terrenys que s’assequen molt rapid i durant molt de

temps. Etapes serials de Quercetea ilicis.


Espècies

Koeleria cristata

Corynophorus canescens

Carex arenaria

Espècies

Stipa tenacissima

Stipa barbata

Lygeum spartum

Brachypodium retusum

Classe Poetea bulbosae

Prats mediterranis d’anuals i perennes, amb bona

cobertura i qualitat. Són originats degut a un adequat

pastoreig d’ovelles a mode de pletes. No s’han llaurar

mai.

Classe Stipo gigantea - Agrostietea castellana

Prats d’àmbient mediterrani humit, generalment per

freatisme o pròxims a zones humides. Es poden segar.

Etapes serials de boscos de Q. ilex, Q. suber o Q.

pyrinaica.


Espècies

Poa bulbosa

Belis annua

Leontodon herbaceus

Medicago sp. (bàsic)

Trifolium sp. (àcid)

Pradell terofític(Tuberarietea)

Pradell Koelerio - Corynephorietea

Erm de rompsac(Lygeo - Stipetea)

Fenassar(Brachypodetalia)

Millora per pastoreig a pletes Poetea bulbosae

Espècies

Agrostis castellana

Dactylis glomerata

Gaudinia fragilis

Malva tournefortiana

1.2.1 Prats d’ambient supraforestal (Alta muntanya)

Acostumen a ser prats herbacis amb subarbusts, tenen un periode curt de producció. Es

divideixen en:

- Prats d’alta muntanya eurosiberiana: Zones sense sequera, la producció s’atura a

l’hivern per gelades i fred. Produccó molt alta a l’estiu.

- Prats d’alta muntanya mediterrània: Amb sequera a l’estiu, parada de la producció a

l’hivern i a vegades durant l’estiu.

Classe Carici Rupestris - Kobresia myosuroidis

Gramenets de muntanya eurosiberiana amb camèfits per

damunt del límit (natural o artificial) del bosc. Situats als

Pirineus i a la Serralada Cantàbrica. Acostumen a estar

sobre sòls calcaris. Muntanyes innivades i ventades.


A l’esquerra estació de prats

d’alta muntanya eurosibe-

riana, a la dreta estació de

muntanya mediterrània.

Espècies

Astragalus alpinus

Kobresia myosuroidis

Polygonum viviparum

Silene acaulis

Classe Kobresio myosuroidis - Seslerietea caeruleae

Gramenet de zones de muntanya eurosiberiana amb

camèfits que es cobreixen de neu durant mesos. Té

espècies d’alta qualitat (Sesleria caerulea). Es troba als

Pirineus i a la Serralada Cantàbrica, sobre sòls calcaris.

Classe Caricetea curvulae

Prats de muntanya eurosiberiana sobre sòls àcids.

Situats al Pirineu. Tenen molt bona qualitat i una

producció de 2700kgMS/ha · any.


Espècies

Agrostis alpina

Gentiana verna

Aster alpinus

Sesleria caerulea

Espècies

Festuca paniculata

Juncus trifidus

Festuca eskia

Classe Loiselurio - Vaccinetea

Comunitat dispersa d’alta muntanya eurosiberiana

originada quan els prats es deixen de pastorejar.

Classe Salicetea herbaceae

Prats d’ambients eurosiberians molt freds, molts mesos

recoberts de neu i glaç. Apareixen espècies arbustives

(Salix sp.). Sobre sòls calcaris dels Pirineus.

Classe Festucetea indigistae

Pradells d’alta muntanya mediterrània. Són prats molt

dolents amb poca producció, tenen dues estacions

desfavorables (hivern i estiu). La festuca indigestae té un

valor poc nutritiu.


Espècies

Vaccinum vitis - idaea

Arctostaphyllus alpinus

Espècies

Salix herbacea

Plantago atrata

Veronica alpina

Espècies

Festuca indigesta

Jurinea humilis

Leucanthemopsis alpina

1.2.1 Prats i prats de dall quionòfils

Prats de dall que almenys es tallen un cop l’any. Són prats de pastura molt afectats per

l’home, històricament tenen una gran influència. Poden ser d’ambients mèsics o d’alta

muntanya.

Classe Molinio - Arrhenatheretea

Prats de dall i prats de pastura sobre sòls profunds, rics,

fertilitzats i humids. Són rics degut a la seua gestió,

durant anys han tingut una gran acció antròpica.

Preferentment se situen a la regió Eurosiberiana, però

també apareixen en zones mediterrànies amb freàtic

superficial.

Aquests prats es dallen el Juny i tornen a crèixer a l’agost. Es poden aprofitar fins a 4

cops: Pastura / sega / sega / pastura. Poden estar acompanyats per Fraxinus excelsior, on

és aprofitat pel ferratge de les fulles. Se li aplica una poda d’escapçada per afavorir la

producció de fulles.


Climograma d’àmbient clarament mèsic de gran

influència atlàntica amb etapes de nevades però

freds suaus a l’hivern.

Espècies

Agrostis capillaris

Dactylis glomerata

Arrhenaterum elatius

Classe Nardetes - strictae

Prats acidòfils de zones humides o d’alta muntanya.

Zones eurosiberianes o mediterrànies molt pastorejades.

No són gaire diversos per l’estructura del Nardus que ho

entapissa tot.

El nardus forma una disposició de macolles díficisl de

menjar pel bestiar petit però el bestiar gros l’aprofita bé.

En els vessants creen línies de clapes degut al desgel,

aquestes clarianes hi creixen altres espècies, contribuïn

a l’increment de la diversitat.


Espècies

Nardus stricta

Scilla verna

Gagea soleirolli

Antennaria dioica

Nigritella nigra

TEMA 2: Sistema de Matèria

El sistema pastoral conté components biòtics i abiòtics. En el nostre cas, en la gestió, ens

interessarà maximitzar al màxim els fluxos del sistema. Tanmateix els sistemes pastorals

són ineficients com tots els sistemes naturals.

Components abiòtics:

Sòl

Orientació

Radiació

Aigua

Esquema 1: Components del sistema pastoral.


Components biòtics:

Productors (Vegetació)

Consumidors (Animals)

Descomposadors (Bactèries i Fongs)

2.1 Components abiòtics

Certs components són contralables i d’altres no. Afecten al creixement i desenvolupament

dels productors

Les característiques del sòl poden influir en les mineralitzacions i reabsorcions dels

nutrients.

Per tal d’evitar la falta d’aigua en zones àrides o seques s’ha de reduir o alentir els

processos d’escorrentia i transpiració. Per exemple no regarem en temps càlid per evitar

la transpiració.

2.2 Components Biòtics

2.2.1 Productors

Poden ser espècies herbàcies o llenyoses.

Llenyosos: - Camèfits (gemmes a 30 - 50 cm del sòl): són subarbusts

- Faneròfits: Arbres o arbusts

Herbàcies:- Hemicriptòfits (perennes)

- Geòfits (perennes)

- Teròfits (anuals)

Espècies d’interès Pascícola:

- Poàcies: Aporten quantitat de biomassa.

- Fabàcies: Aporten qualitat i nutrients (Nitrogen).

- Altres famílies: Aporten complements (Completen al dieta).


Poàcies

Poden ser teròfits però generalment són

perennes; perviuen gràcies a rizomes i

estolons. Aquesta característica fa que

siguin molt bones per a la subjacció del

sòl i per a la reproducció vegetativa.

Fabàcies

A diferència de les poàcies també n’hi ha de llenyoses. Les

lleguminoses herbàcies poden ser erectes, estolonferes o

reptants.

Diem que aquest grup aporta qualitat als prats de pastura

perquè són molt riques en Nitrogen. Això es deu a la

simbiosi amb bactèries del gènere Rhizodium, que fixen el

Nitrogen atmosfèric. Alhora tenen concentracions elevades

d’hidrats de carboni

Tanmateix el consum de fabàcies s’ha de regular perquè

moltes d’aquestes espècies porten saponines. Les

saponines causen molts gasos i provoquen el timpanisme.

Algunes altres espècies de fabàcies tenen complexos

cianògens, tòxics si se’n menja en altes quantitats. Un dels

gèneres que no presenta toxicitat és el Lotus.

Altres famílies: Espècies dels genères: Sanguisorba, Plantago, Convolvulus, Rumex...


!

2.2.2 Consumidors

Entre els consumidors i els productors hi ha un grau elevat de coevolució.

- Plantes no comestibles o desagradables: No agectades

- Plantes adaptades al pastoreig

- Dentadura dels animals especialitzada

Tipus d’alimentació:

Animals Pastorejadors: herbàcies

Animals Brostelladors: arbusts

Animals Mixtos: N’hi ha pocs, tan plantes arbustives com herbàcies

Generalment els consumidors són generalment mamífers però poden ser ocells en el cas

de les oques o ànecs de França o Anglaterra.

Mamífers: Poden ser perisodàctils (Peu rodó) o bé arctiodàctils (Peu partit).

Famílies d’animals domèstics:

Camèlids:

- Nou Món:

- Llames (pastorejadors)

- Apaques (pastorejadors)


- Vell món:

- dromedaris (mixtos)

- camells (mixtos)

Èquids:

- Cavalls (pastorejadors)

- Ases (pastorejadors)

Bòvids (pastorejadors):

- Búfals

- Cebú

- Yack

- Vaca

Petits remugants

- Ovelles (pasturejadors o mixtos)

- Cabres (brostelladors)

Suids (Omnívors) : Rizomes, arrels, fruits,

insectes...

Cèrvids (semisalvatges):

- Rens (mixtos)

- Caribú (mixtos)


Mesura d’animals:

Per tal de tenir una mesura estàndard d’animals, es planteja la Unitat de Bestiar Gros

(UBG), “Animal Unit”

UBG:

- Vaca de 600 kg de pes que consumeix 3000 UF / any

- Necessita 12 Kg de matèria seca al dia

- Necessita certs grams diaris de proteïna digestible

Vaca = 1UGM ≃ 5 ovelles ≃ 0,9 cavalls

2.2.3 Incorporacions i pèrdues de Nitreogen

Aigua: pot ser entrada de nitrogen o bé

sortida.

- Entrada: L’aigua d’escorrentiu i l’aigua

subterrània aporten nitrats i nitrits mentre que

la transcolació aporta amoni.

-Sortides escrrentiu: Escorrentiu, percolació.

Les entrades pode ser en deposició seca o humida:

Sortides:

- Dissolt (humid) en aigua

- m. orgànica (mort o venda)

- gas (urea)

Podem reciclar els fems del corral per la incorporació de Nitrogen.

La temperatua augmenta els processos d’evaporació: Hem d’evitar regar i reciclar fems

durant les hores de més calor.


Entrades Sortides

Rhizobium (fixadors de N2) Sega de prats

Fems Venda de l’animal

Aigua Aigua

Entrades:

- Deposicions seques (fems)

- Deposició humida

- gas (N2)

TEMA 3: Gestió i Oferta - Demanda en sistemes pastorals

Qualsevol explotació pastoral ha de complir els següents requisits:

- Sostenibilitat: El prat de pastura ha de poder recuperar el seu estat anterior sense cap

aportació aliena al sistema. Per això ha d’haver-hi una càrrega que no sobepassi

l’admissible. S’haurà de tenir en compte el tipus d’animal i l’època en que es realitza el

pastoreig.

- Consumidor adequat: S’ha d’utilitzar l’animal que millor aprofiti el recurs pastoral que

tenim, considerant que hi ha bestiar gros i bestiar petit i que alguns són pasturejadors,

brostelladors o mixtos.

3.1 Expressió de la Càrrega del Bestiar

Càrrega: Nombre d’animals que tens en una superfície i temps determinat.

S’expressa: Animals (UBG) / superfície (ha) - en un periode de temps concret- (any,

mes...).

Càrrega suportada o instantània: És la que tens en un determinat moment.

Càrrega admissible: La càrrega que pot ser suportada pel prat d’una forma sostenible. Si

la càrrega suportada és més alta que l’admissible, diem que hi ha sobrepastoreig.

La Biodiversitat va estratament lligada. Si es manté la càrrega admissible la biodiversitat

es manté. Cal no afegir elements nutritius externs (adobs sintètics). Aquests adobs

provoquen un augment desmesurat de la producció, afavoreix al creixement d’espècies

oportunistes que alhora fan disminuir altres espècies, reduint així la diversitat dels prats.


3.2 Càlcul de la producció i Qualitat del Ferratge

El càlcul de la producció es calculada per la tala, secat i pesada de la biomassa.

Normalment fem els mostrejos en una zona determinada de 50 x 50 cm i diferents

mostrejos per tenir un resultat més realista en zones més o menys heterogènies.

La qualitat de la biomassa es pot medir de vàries formes:

- Anàlisi bromatològic (Anàlisi químic)

-Mètode florístic (Dóna un valor a cada espècie)

Anàlisi bromatològic

Ens dona calories per kg de matèria seca, ho hem de passar a les unitats de UF (unitat

ferratgera).

1UF = Energia que hi ha en 1kg d’ordi = 1700Kcal

Anàlisi florístic

Sabent els valors energètics de cada espècie i la proporció d’aquesta es el prat podem

donar un valor aproximat anomenat Valor Pstoral (VP), amb l’expressió VP = 0,2 ∑pi·i

El valor pastoral dóna els valors en prats de recobriment del 100% per ajustar-ho ho

haurem de multiplicar pel grau de recobriment en tant per 1 del nostre prat.

Per tal de còneixer la càrrega admissible hem de considerar que 50 VP = 1UGM/ha.


Exemple VP Recobriment pi·ic

Medicago

Festuca

Dactylis

Total

4 70% 4·70

3 10% 3·10

3 20% 3·20

370

370 · 0,2 = 74VP

0

25

50

75

100

Temps

Biomassa Qualitat

3.2 Càlcul de la Càrrega admissible

Els ajustos de la càrrega admissible es pot fer de vàries maneres:

-Per producció de matèria seca

-Per energia disponible

-Per valor pastoral

-Per proteïna digestible disponible

Es passaran d’aquests valors a les unitats de UBG i ha.

Si no volem afegir ni comprar ferratge haurem de triar el valor més restrictiu. Si tenim

possibilitat de comprar tenim vàries opcions:

- Falta energia i sobra matèria: Comprar pinso

- Sobra energia però falta matèria: Comprar palla (Molta matèria, poca qualitat)

3.3 Època òptima de pastoreig

L’època òptima per pasturejar el prat és aquella en que la corba de biomassa present en

el camp s’intersecciona amb la de qualitat d’aquesta, ja que és on obtenim la millor

optimització.


3.4 Tipus de pastoreig

Continu: Tots els animals durant tot el temps per tota la finca.

Discontinu: Els animals estan un temps en una parcel·la i un

temps en l’altre.

Les zones de clima homogeni sense hiverns molt freds o estius molt secs, es podem fer

pastoreig discontinu en vàries parcel·les o torns.

Per tal de calcular el nombre de subparcel·les que hem de dissenyar, apliquem una

senzilla fòrmula:

Nº unitats = (dies descans / dies de pastureig) + 1

Exemple: Tenim una finca de 60 ha. Les subparcel·les són pasturejades durant 6 dies i

n’han de descansar els següents 30. Número de subparcel·les:

N = (30 / 6) + 1 = 6 subparcel·les

Sp = 60ha / 6 = 10 ha = subparcel·les de 10 ha

Aventatges sistema discontinu:

El discontinu té l’avantatge de que els animals aprofiten millor la pastura i alhora la

càrrega es manté igual.

Desaventatges sistema discontinu:

El principal desaventatge és que hem de gastar més en personal i delimitació de

parcel·les.


Apunts de pascicultura

Documents

Transcript of Apunts de pascicultura