Apunts Tema 2 Socrates i Els Sofistes

8/18/2019 Apunts Tema 2 Socrates i Els Sofistes

1/9

SÒCRATES I ELS SOFISTES

1. LA SOFÍSTICA

Conceptes centrals de la Sofística:La sofística és el moviment cultural determinant del segle V aC. Es potconsiderar com el triomf de la democrcia, perquè posa el de!at com acentre de la vida de la ciutat. Els sofistes eren mestres ambulants que anavende ciutat en ciutat ensenyant els joves rics a discutir a l!gora i cobraven per fer"#o. L$ideal grec és el de construir una ciutat dominada per la saviesa i elssofistes s%n l$e&pressi% d$aquest ideal. Els sofistes s"interessa#enessencialment per l$%ome &'s a dir el ci(tad) i pels problemes de ret'rica ide dret, en la mesura que s$interessaven sobretot pel problema de laconvivència.

(efensaven una teoria relati#ista sobre el m%n que per a ells eraconsubstancial amb la democr!cia. )ot s%n opinions i tant li fa una opini% comlaltra si s$argumenten d$una forma co#erent, perquè al cap i a la la democr!ciano és un m%n de certeses científiques sin% un contrast continuat de punts devista. Limportant és que la convivència en la ciutat estigui ben afermada i quees respecti la diversitat d$opinions i d$interessos, *que és tant com respectar ladiversitat dels #umans+. er ai&' cal que els diversos punts de vista estiguinben argumentats i que siguin capa-os de persuadir, tot i que no siguin veritaten el sentit que un científic donaria a aquest mot.

La sofística és un moviment cultural amb molts autors i constituei& unae&pressi% de democr!cia, en la mesura que la democr!cia significa pl(ralismede les opinions i lli!ertat d$e*pressi+. Les seves tesis essencials podenresumir"se de la seg/ent manera.

A,TRO-OCE,TRISE: L$#ome és l$0nic criteri de veritat dels judicis.ESCE-TICISE: 1o e&istei& veritat universal2 )ot pot ser a la vegada veritablei fals.CO,/E,CIO,ALISE: La societat no és un fet natural sin% que és el resultatd$un pacte déus.RELATI/ISE: Les normes socials estan en funci% de cada societat2 de cada

època i dels interessos de cada moment.

1


2/9

0. AIE,T SOCIAL 2E LA SOFÍSTICA

La paraula sofística ve del grec sofos2 savi. 3questa paraula al s.V a.C. notenia cap sentit despectiu. Volia dir, simplement, un professional de l4ensenyament. La paraula sofista passa a tenir un sentit de menyspreu a

partir de 5'crates que els considera uns manipuladors de la democr!cia i queafirma que els sofistes no es preocupen de la veritat sin% del poder. A partir dela mort de S3crates4 la sofistica 's #ista com (n fals conei*ement:

-lat+ anomena els sofistes2 6negociants de l$!nima7.5enofont diu que empren els discursos per enganyar i els usen per enriquir"se.Arist3til, finalment, afirma que la sofistica d%na només una 6aparen-a desaber7.

er tant, es pot considerar que #i #a dos moments en la valoraci% del movimentsofista2

8." 3l seu moment #ist'ric *s.V aC+ s%n considerats simplement unsprofessionals del sa!er .9." En canvi, a partir de la mort de 5'crates i durant tot el s.:V aC, reben lacrítica dels que els consideraren ca(sants de la crisi social i del$esfondrament dels valors del s.V *finals+, que es produei& quan 3tenes perdles ;uerres del eloponès *contra Esparta+.

Els sofistes eren (n 6r(p de professionals de l7ensen8ament 9(e ana#ende ci(tat en ci(tat ensen8ant als o#es les t;cni9(es de ret3rica i depolítica4 i co!ra#en importants 9(antitats per feragna ;rècia o de polis llunyanes, fa que entre la gent més

2


3/9

tradicionalista siguin mal vistos= com si amb la seva pretensi% de discutir sobrequalsevol cosa estiguessin posant en dubte els valors més tradicionals de laciutat. Auan 3tenes inicia la decadència, a partir de la mort de èricles i de laderrota a la ;uerra del eloponès *contra Esparta+, els sofistes s%n consideratsels culpables de la degradaci% política i moral de la ciutat.

Els sofistes defensa#en el relati#isme i l$escepticisme i creien quequalsevol tesi podia ser discutida. 3i&' far! que els grups tradicionalistes elsacusin de no #aver sabut educar la ciutat, des del punt de vista espiritual2%a#ien criticat els #alors tradicionals d7Atenes per3 no %a#ien ofert #alorsno(s. Ber ai&' lat% donar! tanta import!ncia a leducaci% com einadenfortiment civil a la ep0blica D.

s possible que la mort de 5'crates fos una reacci% contra el clima espiritualen què s#avia produFt la sofística2 tot i 9(e S3crates era molt crític respectedel relati#isme4 els se(s contemporanis el considera#en (n sofista m's i4

per tant4 l"ac(saren de practicar (na ret3rica !(ida. Lacusaci% contra5'crates és per ase!eia *impietat+. L4asebeia tenia dos aspectes= era també undelicte civil, a més de religi%s.

Com que els déus eren de la ciutat, no creure en els déus significava també nocreure en la ciutat, és a dir, no tenir consciència cívica. 5'crates era l0ltimrepresentant de lèpoca desplendor d3tenes, supervivent de la generaci% que#avia conegut èricles, i jutjar"lo va ser en certa manera com passar comptesamb lèpoca depassada, que #avia produFt la grandesa d$3tenes, per' quetambé #avia posat les bases de la seva derrota en les guerres del eloponès.

3ctualment tendim a considerar que #i #a una diferència bastant radical entre5'crates i els sofistes per' per els seus contemporanis ai&' no era e&actamentai&í.

5'crates aparei&ia com un sofista més. (e fet #i #a una semblan-a fonamentalentre 5'crates i els sofistes. )ots dos creuen en la paraula, la manipulen, lautilit@en... er' #o fan en un sentit diferent. -er a S3crates la para(la &lo6os)'s l"instr(ment per arri!ar a la #eritat> en can#i pels sofistes la para(la 's(n instr(ment de poder4 de manip(laci+.

Evidentment els sofistes pensen que no #i #a res absolut i definitiu sin% que totes pot manipular, en canvi 5'crates creu que els conceptes morals tenen valor universal per' és possible que aquesta diferencia no resultes gaire clara pelsseus contemporanis.

3


4/9

?. FILOSOFIA I SOFÍSTICA: @, -E,SAE,T AL /OLTA,T 2E L"OEI 2E LA CI@TAT

s difícil establir uns principis generals de la sofistica. Cada sofista té la seva

pr'pia línia de pensament= amb tot es evident que #i #a una diferència claraentre la sofística del s. V i el pensament anterior. 3lguna vegada aquest canvi s4#a resumit amb una frase2 2e p%8sis a nomos, és a dir, de lestudi de lanaturalesa *tema dels presocr!tics+ es passa a l4estudi de la llei *nomos+ de lasocietat. 3quest canvi de plantejament també #a estat qualificat de 6ir antropol36ic.

Els sofistes descobrei&en que %i %a dos tip(s de lleis: les lleis físico<nat(rals que s%n de valor universal *no poden canviar segons els interessosparticulars i s#an dobeir sempre+ i les lleis político


5/9

és que l#ome sigui cada cop més just i més moral, perquè a través de lesparaules accedim al m%n de les :dees, de les veritats universals. 5'crates ser!el primer a dir que el paper de la paraula no era el de conèi&er coses, és a dir,designar objectes *casa, taula...+ sin% que la paraula es diu a si matei&a, és adir, e&pressa una idea o concepte que no és quelcom estrictament material.

Contra els sofistes, que veuen la veritat situada en el m%n e&tern, factual,5'crates descobrei& que a través de la paraula #om pot accedir a un m%n moltmés pur, el de les essències o conceptes intelIlectuals.

3i&í la polèmica entre 5'crates i els sofistes sadre-a posar en q/esti%lessència de la veritat que no és factual, relativa, convencional i negociable,com volien els sofistes, sin% essencial i universal per a 5'crates.

B. SÒCRATES

El nucli dur del socratisme "en tant que aquesta paraula té sentit" és la tesisegons la qual 2 virtut J saber. 3firmar que la virtut és saber, és sen@illamentafirmar que el qui sap què és el bé no pot dei&ar de fer"lo.

CO,CE-TES SICS 2EL -E,SAE,T SOCRTIC:DTO2E AID@TICA IRO,IA I,TEL.LECT@ALISE ORAL 2OCTAI,OR,CIA 2IALDCTICA @,I/ERSAL DTIC.

Auan es parla de mètode en 5'crates, cal fer un esment previ a la diferènciaentre all' que avui considerem mètode i el que podia ser en l$època grega.er a nosaltres el mètode és l$instrument del conei&ement científic. Consistei&en una certa forma de domini tècnic sobre les coses. En canvi quan es parla de5'crates, el concepte que #i #a al darrera és diferent2 no es tracta deGdominarG les coses sin+ de d$a(tomillorar


6/9

Només sé que no sé res.

La mai;(tica2 si la ironia volia destruir el fals saber, en canvi la dialèctica ésconstructiva. s lart de portar a linterlocutor del di!leg les idees que

innatament es troben al fons matei& de tota persona= les que tots tenim sensesaber"#o *el que sabem, per' no sabem que sabem+. )ot #ome és bo i just per naturalesa. La f(nci+ del fil3sof 's aconse6(ir a tra#'s del dile6 9(ea9(esta !ondat ori6inria4 prof(nda... p(6(i ser posada al desco!ert. Laveritat la portem tots a dins de l!nima, per' cal un esfor- per treure"la a la llum,per descobrir"la i per fer el pas de les opinions vulgars a la ciència.

La maièutica és laplicaci% de lart de la llevadora *enarete, mare de 5'crates+a la moral. :gual com la llevadora ajuda a néi&er linfant, el fil'sof ajuda a néi&er la veritat moral.

La maièutica és did!ctica2 per a 5'crates la funci% del fil'sof és educar la ciutaten el conei&ement del Mé.

L"intel.lect(alisme moral: és la conseq/ència de la maièutica. )ot #ome bo éssavi. 5i un #ome conei& el Mé, no pot dei&ar de fer"lo, perquè la for-a del Mé ésinsuperable. )ot #ome porta a dins els valors ètics. er ai&' estrictamentparlant ning0 no pot ensenyar filosofia2 el que es pot fer és ajudar a treure elque cadasc0 porta a dins= ajudar a què l#ome seguei&i el consell dèlfic2

Coneix-te a tu mateix i arriba a ser allò que ets.

La docta i6norncia: s lestratègia socr!tica de conei&ement. 5empreaparei& com un savi ignorant *aeion+ que modestament fa preguntes als falsossavis *!ladson+, als suposats líders de la ciutat que creuen saber per' enrealitat ignoren el més important. La frase que resumei& la docta ignor!ncia és2nom's s' 9(e no s' res. Els falsos savis creuen que conei&ent la sevatècnica o el seu ofici ja n#i #a prou= s%n falsos savis perquè confonen elconei&ement tècnic *saber coses+ amb el conei&ement seri%s i en profunditatsobre l#ome *que és l0nic saber que ens fa dignes de ser ciutadans+. El mésimportant no és el saber tècnic sin% el saber ètic que els !ladson ignoren.

La dial;ctica socrtica: s lart del di!leg. En el di!leg aprens dels que saben,a condici% de ser prou obert, gens dogm!tic. En certa manera es tracta derepetir la conversa que quotidianament tot#om té a l!gora, per' duna maneraordenada. 5'crates fa del di!leg leina per descobrir maièuticament la veritat através de preguntes i respostes orientades, a la recerca del Mé.

En el di!leg tot#om ensenya i tot#om aprèn= leducaci% és colIlectiva2 la ciutatens educa. En certa manera no aprenem del mestre &sin+ a través delmestre): l"a(t;ntic ma6isteri el dona la #ida.

@ni#ersalisme ;tic: 5'crates es revolta contra la teoria sofística segons laqual tot s%n opinions i que la veritat és convencional i relativa. Creu que la

6


7/9

decadència de la ciutat és conseq/ència daquest relativisme ètic dels sofistesper als qui tot és igual i res no és millor. 5'crates dir! sempre que és millor ser just que injust i que és millor ser bo que dolent. La f(nci+ del fil3sof 's definir els (ni#ersals ;tics i a(dar a cada %ome a tro!ar


8/9

Els seus acusadors s%n un polític, un poeta i un orador2 tots tres tenen en com0viure de la paraula= utilit@en la paraula per aconseguir poder. En canvi S3cratesno %a#ia tin6(t mai inter;s directe pel poder> el 9(e ell #olia era moralitJar la polis. )radicionalment s#a presentat el judici com un enfrontament entre elsqui usen la paraula per tal daconseguir el poder i els qui usen la paraula per tal

dassolir la veritat. 's 9(e el (dici contra (n partic(lar4 's el (dici contra(na manera de teoritJar 9(e aparei* com a s(!#ersi#a. En aquest sentit,com opinaren els #omes del enai&ement estem davant un enfrontament decaire moral. 3l llarg del judici, 5'crates no accepta en cap moment lesacusacions. 1o es defensa, ni es justifica mai i usa l0ltima oportunitat que téper parlar davant el poble e&plicant què és i com #a dactuar un fil'sof2 el seutestament és l Apologia *els discursos que va pronunciar davant el tribunal+. Encerta manera el judici a 5'crates és la demostraci% de leauriment de laciutat. atant S3crates4 la ci(tat mostra tam!' la se#a decad;ncia: a no's capaK de s(portar la crítica i4 per tant4 es demostra 9(e el dia6n3sticsocrtic so!re la decad;ncia de la polis 's correcte. lat%, com a mínim, #o

interpretar! ai&í a La República.

. RES@ 2E L$ACTIT@2 FILOSÒFICA SOCRTICA

odem resumir ai&í la filosofia socr!tica2

Cal reformar el jovent per fer"ne bons ciutadans *per ai&' lacusaran decorrompre els joves+.

er aconseguir"#o cal una tècnica *el di!leg orientat a la recerca del Mé+ i unmestre que els orienti.

El punt de parten-a de la filosofia és la introspecci% *mirada interior,descobrei&o el Mé quan manalit@o interiorment+.

El mètode és la maièutica que em fa descobrir la ra% i la seva for-a.

En la ra% trobem conceptes clars, definidors de les essències de tot.

Els conceptes de la virtut s%n innats, tots els portem a dins i per ai&' tendimnecess!riament a complir"los quan els conei&em Bde la matei&a manera que

quan estic enamorat no puc dei&ar destar amb la persona que estimo, tambéquan CS1EC el Mé no puc dei&ar de fer"lo2 filo"sofia, amor a la saviesaD.

M. SÒCRATES I SOFISTES: SELA,CES

En el pensament socr!tic #i #a elements sofístics i antisofístics. 5'crates com afil'sof est! sempre en di!leg amb el seu temps i, per tant, també #i #aelements en què est! dacord amb la sofística. odríem assenyalar"ne tres demolt importants.

8


9/9

1.< Inter;s per l"%ome &antropocentrisme): L#ome *ciutad!+ és el destinatari0ltim de la filosofia. )ant per a 5'crates com per als sofistes, les q/estionspolítiques i morals s%n el centre de la seva preocupaci%. Es pregunten com calobrar per ser un bon ciutad!.

0.< Inter;s pel llen6(at6e: En 5'crates trobem un profund convenciment quela veritat nei& a través del dile6. : en el cas dels sofistes, la ret3rica és leinaque tenen per manipular el conei&ement. En el fons tots dos manifesten uninterès pel llenguatge perquè és fonamental en la vida grega el paper de l!goracom a lloc de debat.

?.< La recerca d"infl(;ncia social: )ant 5'crates com els sofistes volen tenir pes en la societat *tenen dei&ebles, les seves opinions s%n escoltades...+, per'utilit@en la seva influència duna manera diferent. 5'crates sautoconsidera uneducador de la ciutat *t!vec d3tenes+ i no un polític= busca més una influènciasobre la moral de la ciutat= mentre que els sofistes, en canvi, tenen més

influència política.

N. SÒCRATES I SOFISTES: 2IFERD,CIES

1.< 2e caire met3dic: El mètode socr!tic és el di!leg. La paraula és uninstrument per arribar a la veritat. (efensa l intel.lect(alisme moral *tot #omebo és savi, tot#om conei& interiorment el bé+. En canvi els sofistes tenen com amètode la ret'rica. Hsen la paraula per aconseguir el poder, creuen que tot ésopini% *do&a+ i, per tant, no #i #a veritat. (efensen el con#encionalismemoral.

0.< So!re el se( ideal: Lideal socr!tic és aconseguir la felicitat, viure guiat per la prudència. En canvi lideal dels sofistes és aconseguir lè&it, especialmentlè&it polític.

?.< 2e caire peda636ic: 5'crates fa el seu ensenyament de franc, gratuFt, per les places i carrers, duna manera informal, dialogant amb tot#om. Els sofistes,en canvi, cobren i s$adrecen només als joves rics que els poden pagar.

B.< Conse9;ncies: 5'crates vol fonamentar la filosofia4 a tra#'s de definir els conceptes ;tics *què és el Mé, què és la veritat...+. Els sofistes, en canvi,

prediquen l"escepticisme i el relati#isme.

9

Apunts Tema 2 Socrates i Els Sofistes

Documents

Transcript of Apunts Tema 2 Socrates i Els Sofistes