BEISBOL

Introducció al beisbol

El beisbol és un esport d’equip en el que dos equips, de 9 jugadors cada un,

competeixen per intentar fer el màxim nombre de carreres, és a dir, el màxim

nombre de voltes al camp.

L’objectiu és colpejar la pilota amb el bat, el més fort possible, i córrer per

aconseguir arribar a una base, la més lluny que puguis, fins arribar a la última i

fer una carrera. Això ho fan els atacants. Els defensors han de buscar la pilota

batejada per eliminar el jugador que ha batejat o algun dels altres, abans que

arribin a una base.

El joc consta de 9 episodis, els innings. L’equip que hagi aconseguit fer més

carreres al final del partit guanya. Un inning és el canvi d’equip, de defensar a

atacar o a l’inrevés.

El beisbol és un esport molt popular a Estats Units i Canadà, Japó i alguns

països de Sud Amèrica. A Europa no és tan popular però també es practica

bastant a Holanda i Itàlia.

Va sorgir a Anglaterra, a mitjans del segle XVIII una forma primitiva del beisbol.

L’any 1846 es fan a Nova Jersey les primeres normes per al beisbol actual.

Primer es fa popular a la ciutat de Nova York i després s’estén per la resta dels

Estats Units fins a ser un dels esports més populars del país.

Reglament del Beisbol

El beisbol es juga sobre un terreny pla delimitat per una zona quadrada

anomenada diamant. El diamant té 3 bases, més una base anomenada ‘home’.

Les línies laterals del diamant delimiten el camp. Les pilotes que cauen entre

aquest límits són vàlides.

Els dos equips que juguen tindran funció d’atacants o bé, de defenses.

Aquestes funcions s’aniran alternant a mesura que passi el partit. Cada cop

que els equips canviïn de posicions s’anomenen entrades. L’equip atacant és

l’equip que bateja i es situen al costat del ‘home’. Els dos equips estan igualats

en quant al número de jugadors. L’equip que defensa té dues posicions

delimitades: una és la del pitcher, que es troba al mig del diamant, i una altra

que és la del catcher, situat al ‘home’. Després, hi ha tres defenses que es

troben a cada una de les bases, i la resta de jugadors d’aquest equip es troba

repartit per la resta del camp, anomenats exteriors.

► Desenvolupament del joc

Els dos equips s’alternen en les funcions d’atac i de defensa. L’equip atacant té

com a objectiu realitzar carreres completes sobre el diamant, passant des del

‘home’ a la base 1, 2 i 3, i retornant a la base ‘home’.

L’equip defensa intentarà eliminar als atacants en el moment de batejar, o bé,

durant la carrera. En el moment de batejar, es pot eliminar al jugador atacant

llançant-li la bola amb l’objectiu que falli. Si el batejador falla tres pilotes, estarà

eliminat. En el cas que el batejador encerti i corri cap a les bases, tenim

oportunitat d’eliminar-lo en el transcurs d’una carrera d’una base a una altra.

Els canvis de defensa a atac o a l’inrevés, és a dir, el canvi d’un inning, es

produiran si passa alguna d’aquestes coses: si s’eliminen jugadors, si els

defensors agafen la pilota a l’aire o si tots els components d’un equip han

arribat al home donant la volta al diamant.

Mètodes per eliminar als jugadors adversaris:

Fly : Agafant la pilota batejada abans de que caigui al terra. D’aquesta manera

es produeix un canvi entre els dos equips, és a dir, una entrada.

Toc de bola : Un cop que l’atacant a començat a córrer cap a la base, el podem

eliminar tocant-lo amb la pilota abans de que arribi a la base. Aquest mètode

pot ser realitzat per qualsevol dels jugadors, tot i que preferentment hauria de

fer-ho el defensa de la base.

Toc de base : Tocar la base amb la bola abans de que arribi l’atacant.

En el moment en que s’eliminen a tres corredors, l’equip atacant passarà a ser

equip defensor, i l’equip defensor passarà a ser equip atacant.

Sancions relacionades amb els llançaments

Bola: perquè el llançament del pitcher sigui bo ha de passar per sobre del

“home” a l’altura determinada des de les aixelles fins als genolls del batejador.

Si el llançament no compleix amb aquests requisits el “umpire” ( àrbitre) la

denominarà “bola”. Si s’acumulen 4 boles es canviarà de pitcher i els jugadors

ofensius situats en el camp intern ( on hi ha les bases) juntament amb el

batejador avançaran una base.

Strike: si el batejador no és capaç de donar-li a la bola quan el llançament del

pitcher és bo, es contarà un strike al batejador. Quan el batejador acumula 3

strikes és eliminat.

Terreny de joc

BAT UKA

TEORIA:

Batuka és el perfecte balanç entre gimnàstica aeròbica i ball on cada moviment,

cada gir, cada salt, cada pas i cada rutina, creats per les autoritats

internacionals de la gimnàstica aeròbica Jessica i José Expósito estan

perfectament sincronitzats amb la melodia, la lletra i el ritme de més de

seixanta cançons originals plenes d'energia creades específicament per a cada

rutina per l'aclamat compositor i productor Kike Santander, creador del mètode i

concepte Batuka, donant com a resultat una poderosa combinació de música i

moviment sense precedents en aquest esport.

Els moviments del mètode Batuka combinen el millor de la gimnàstica, la

Capoeira (reté alguns moviments orientals herència de la capoeira. acollint tota

la sensualitat de la samba, la frescor del merengue) del Brasil, el Kung Fu de la

Xina, el Kick Boxing i el Tai Chi, amb una àmplia varietat de balls i estils

musicals com ara Samba, Reggaeton, Salsa, Cumbia , Merengue, Rumba

Flamenca, Dance, Funk, Ska, Trance, i molts més.

BATUKA

Ball, amb la cançó: “la que quiero yo”. Diversos estils, predomina reggeaton.

Només hi ha 4 passos:

- Lunge (1, 1 i doble)

- Stop onda giro (ondas amb la cadera, gir i 4 tocs amb el puny)

- (patada davant, al costat, chachachá)

- Treball abdominal (contraure abdomen, esquerra, dreta i mig)

REFREDAMENT: TORNADA A LA CALMA

Cançó: Apologize – One Republic

Estiraments amb una cançó relaxant, i al ritme de la música. Entre els

estiraments, estirem músculs com els deltoides, isquiotibials, quadriceps...etc.

AERÒBIC

L'aeròbic és una modalitat de gimnàstica sueca amb acompanyament musical

que consisteix en una sèrie d'exercicis que faciliten l'oxigenació dels pulmons i

el bon funcionament del sistema cardiovascular.

A més d'augmentar l'energia, s'entrena la força, la flexibilitat, la coordinació, i el

tacte. El ritme de les sessions d'aeròbic varia en funció de l'edat del públic que

ho practica. Les cançons utilitzades en cada sessió marquen la intensitat en

cada moment de la classe. L'aeròbic és una forma d'exercici aeròbic, però no

l'únic ja que hi ha altres modalitats com l’aqua-aeròbic i el body power.

INICI

L'any 1968, el doctor Kenneth H. Cooper va introduir un tipus exercici físic per

entrenar el cor i els pulmons i va posar la primera pedra sobre el concepte

d'aeròbic en els Estats Units. El seu llibre publicat "Aeròbic" va conduir a

l'entrenament gimnàstic dels exercicis aeròbics. Les primeres pràctiques

d'aeròbic estan relacionades amb l'àmbit militar, ja que el doctor Kenneth H.

Cooper era metge de la Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica.

BENEFICIS

L'aeròbic es practica:

1. per millorar l'aspecte físic.

2. per cremar calories extra.

3. per treure l'estrès

4. per millorar el benestar psíquic.

5. per mantenir-se en forma.

6. per divertir-se, expansionar i crear amistats.

7. per regular l'activitat cardíaca.

TIPUS

• Circuits: consisteix en diferents exercicis disposats en forma de circuit.

• Slide: els moviments realitzats en classes d’slide, són similars als dels

patinadors de velocitat ja que consisteixen en desplaçar-se per una

superficie obrint de forma alterna les cames. És per això que no és

recomanable realitzar llargues sessions de slide ja que és necessari

estar en molt bona forma.

• Fitness: es tracta d’una disciplina de l’aerobic en la qual no es destaca la

coreografia sino que es busca al tonificació muscular. Per això s’utilitzen

elements com les peses de mà i gomes elàstiques.

• Aquaeròbic: es treballa dins d’una piscina i degut a la resistència

oposada per l’aigua, es requereix un sobresforç en realitzar el moviment.

• Cardio - funk: es una espècie de classe intermedia entre l’aeròbic

tradicional i el funky. No es tracta de realitzar un exercici pur de cap de

les dos modalitats, sino una barreja.

• Intèrvals: classe on s'intercalen moments de treball aeròbic i de

tonificació. Entre ambdós es pot realitzar exercicis de recuperació

aeròbica.

• Cremacalories: Utilizat per aquelles persones que volen perdre pes. El

seu objectiu és consumir un gran nombre de calories. S'ha de procurar

que els exercicis de la classe siguin exercicis aeròbics al màxim.

• Salsa: irtroducció de ritmes caribenys a la classe. Els exercicis que es

duen a terme en aquesta modalitat tenen peculiaritats de la música

caribenys com per exemple que els moviments de la cintura són més

pronunciats (tipu mambo i “cha-cha-chà”).

TAMBORELLO

QUÈ ÉS?

El Tamborello o Tamborí es un esport que rep el nom de l’equipament bàsic

amb el qual s’hi juga. Considerat com a precursor del tennis a causa de les

moltes similituds que hi presenta.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

- Tamborí: raqueta característica en forma de pandereta arrodonida. Més

ovalada quan s’utilitza per sacar.

- Pilota: de goma i de color blanc. Similar a la del tennis, però

lleugerament desinflada.

- Camp: mides variables segons la modalitat. Generalment de 80 x 20

metres, amb una línia central que el divideix en dues meitats iguals i

sense reixa. Una línia de fons en cada camp marca la zona on se situen

els batejadors.

- Equips: generalment formats per 5 jugadors en la modalitat outdoor i 3

en l’indoor (més practicada a nivell europeu), que no es podran passar la

pilota entre ells.

- Jugadors: Dos cordonistes (funció ofensiva, aconseguint de fer

rematades i guanyant punts), un terç (recupera les pilotes a les que no

arriben els cordonistes) i dos fons (funció defensiva, tornant les pilotes

més allunyades de la línia central. El que se sitúa a la dreta farà la funció

de batejador, posant en joc la pilota).

- Objectiu: guanyar punt fent botar la pilota dues vegades en camp

contrari o provocant que els contraris l’enviin fora del camp.

Representació gràfica del camp i de la posició de cadascun dels

jugadors.

ORIGEN I HISTÒRIA

- La “palla con lo scanno” es considera el pas previ a la utilització del tamborí,

quan es substitueix el “guà de fusta” amb que es colpejava la pilota per un

cercle cobert amb pell d’animal (xai o porc).

- L’evolució de l’esport ha anat marcada pel desenvolupament del material

utilitzat, s’ha passat d’utilitzar pell d’animal als seus orígens a plàstic i tela

sintètica a l’actualitat.

- El 1890 és considera el punt de partida oficial del tamborí ja que obté una

categoria que equival a la d’esport en l’actualitat.

- El 1927 és crea la Federació Italiana de Tamborí.

- L’esport es practica des d’inicis de segle a Itàlia i a França.

- A partir dels anys 80 la pràctica esportiva també existeix, amb un nivell molt

inferior, arreu d’Europa com: Alemanya, El Regne Unit i Espanya (entre

d’altres); però també trobem una petita minoria que practica l’esport als Estats

Units, Egipte o Argentina.

REGLAMENT

1. La Puntuació: La partida es disputa a 13 jocs. Cada joc està compost per

una sèrie de punts anomenats “quinze” i la seva successió és 15, 30, 45, 50-

joc: S’adjudica el joc a l’equip que arriba primer als 50.

2. Les línies de delimitació del camp formen part del terreny de joc i la de meitat

del camp és en comú.

3. Els equips canvien de camp cada tres jocs (els grups de tres jocs

s’anomenen trampolins).

4. La pilota pot ser colpejada en l’aire o després d’un sol bot.

5. El servei s’efectua des del fons del camp, i la pilota ha de passar la línia de

servei. No hi ha 2 serveis per jugador. Cada joc serveix un equip diferent.

6. La puntuació és semblant a la del tennis (15, 30, 45 i joc) amb la diferència

que normalment no hi ha avantatges.

7. En el cas que s’arribi al 45/45 es farà un punt d’or per definir el guanyador

del joc.

Es perd el “quinze” quan:

- El batedor, toca la línia de fons i entra al terreny de joc.

- La pilota colpejada no supera la línia de meitat de camp o bé, surt dels

marges exteriors del camp.

- La pilota és colpejada amb qualsevol part del cos, excepte amb el braçalet

que sosté el Tamburello.

- La pilota és tocada més d’una vegada per un mateix jugador

consecutivament.

- La pilota és tornada amb el Tamburello.

- Un jugador envaeix el camp de l’adversari.