Aquest llibre ha estat editat amb la col·laboració dec2%81ticsPallars.pdf · Quin dimoni de...

Primera edició: abril del 2015

© del tex: Pep Coll

© de les fotografies: Pep Coll i Jordi Colom

© d’aquesta edició:9 Grup Editorial

Cossetània EdicionsC. de la Violeta, 6 · 43800 Valls

Tel. 977 60 25 91Fax 977 61 43 57

[email protected]

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Impressió: Novoprint

ISBN: 978-84-9034-317-3

DL T 302-2015

Aquest llibre ha estat editat amb la col·laboració de

Indrets mi�tics Pallars.indd 2 10/04/15 20:29

5

INTRODUCCIÓ

Tresors amagats ...........................................................................10

Mapa Pallars Jussà .......................................................................14

Ruta 1. EL MONTSEC

1. El coixí meravellós (santuari de Bonrepòs) ...............................18

2. Un hostal molt acollidor (hostal de l’Armingol) .......................19

3. El segrest dels caps de casa (cova Negra de Mata-solana) ..........20

4. La bruixa envoltada de serps (torre de la Bruixa) ......................22

5. Origen i prodigis de Sant Gervàs (castell i ermita de Sant Gervàs) ...............................................23

6. Històries de la vora del foc (casa Roca de Sant Martí de la Vall) .........................................24

7. El sant que volia viure al bosc (Sant Salvador del Bosc) ............26

8. A les prenyades la cinta… (Mare de Déu de la Cinta) ..............28

9. Caragols en terra de secà (font Vella de Fontsagrada) ...............29

10. Lladres de camins o gent honrada (fundació d’Aransís) ..........30

11. Advocat contra el mal de ràbia (Sant Pere d’Aransís) ..............31

12. L’Excalibur pallaresa (cal Soldat de Collmorter) .....................33

13. Arbres que caminen (castell de Mur) .....................................34

14. La roca de les bruixes (torm de Vilamolera) ...........................35

15. Miracles de la Fabregada (ermita de la Fabregada) ..................36

16. El moro que de lluny volia veure la mora (torre d’Alsamora) .................................................................38

Ruta 2. CONCA DELLÀ I ABELLA

1. El millor blat del món (Reboll Ras) .........................................40

2. Meravelles del forat dels Nens (les Carantes) ............................42

3. Quin dimoni de cabrit! (Sant Andreu de Biscarri) ...................44

4. Dones i cireres vermelles (castell de Llordà) .............................46

5. El nen que va tornar a néixer (espluga del Pubill) ....................47

ÍndexÍndex


6

6. El curiós crim de la mel (masia de Faidella) .............................49

7. El canut dels femilians (cal Baró de Bóixols) ............................51

8. Aparicions, nines, santes trobades i dimonis (santuari de Carrànima) ...........................................................52

9. Posa, posa! (santuari de la Posa) ...............................................56

10. Un tresor menyspreat pels veïns (Sant Roc dels Estanys) ........58

11. La catedral dels templers (església de Covet) ..........................58

12. Rogatives de pluja (Sant Crist de Conques) ...........................59

13. Una espluga i dues cases (ermita de les Esplugues) .................60

14. Fruits d’una figuera borda (orígens de Figuerola) ...................62

15. La guardiana del tresor (castell d’Orcau) ................................63

Ruta 3. TREMP, TALARN I ENTORNS

1. Roses d’hivern (església de Tremp) ...........................................66

2. Un sant del país (casa natal del Pare Manyanet) .......................67

3. La vella filosa (balma dels Nerets) ............................................68

4. La potada de Batzop (costes de Llabusta) .................................69

5. El drap de les encantades (cal Salàs de Puigcercós) ...................71

6. Compte amb el porró damunt de la taula! (cal Casolà de Puigverd) ..........................................................72

7. La desgraciada mort del Magí (font de les Piques) ...................73

8. La pedra santa (santuari d’Arbul) .............................................75

9. Els últims moros de la Conca (torre de Montllobar) ................76

10. Sant Antoni i el diable (congost de Susterris) .........................77

11. L’últim baró d’Eroles (casa Navarra de Talarn) .......................79

12. Les potades del diable (Santa Engràcia) .................................80

13. Un altre tresor dels moros (Picó Xic de Gurp) .......................81

Ruta 4. DE SALÀS A LA POBLA 1. Un cadàver a la font (font de Rivert) .......................................84

2. Sega d’espígol i de misèria (lo Peirot de Rivert) ........................85

3. Puia, que ballarem! (espluga de Paradís) ...................................87

4. El nen perdut (ermita de Sant Pere Màrtir) ..............................88

5. Passar la pedra per l’ull (mas d’en Balust) .................................90

6. Una campana d’or i altres tresors (ermita de Santa Cecília) .........................................................92

7. Per bruixa i metzinera (serrat de Formiguera) ..........................93

8. L’estratègia de la vaca farta de blat (cova Sorta) ........................95


7

9. El diable del congost (Estacador del Diable) ............................96

10. Oli o vinagre? (muntanya de Sant Aventí) .............................98

11. La filla dels encantats (forat dels Encantats) .........................100

12. El monstre de Collegats (cova del Serpent) ..........................102

13. El convent maleït (Sant Pere de les Maleses) ........................103

14. Fundadora de la Pobla de Segur (Mare de Déu de Ribera) ....105

15. Una visió terrorífica (casa Berenguer de la Pobla) .................107

Ruta 5. CONCA DE DALT

1. L’últim moro del país (cim de Boumort) ................................110

2. La taronja de les encantades (les Collades) .............................111

3. Sant Corneli, leri, leri (ermita de Sant Corneli) .....................112

4. Lluny del riu (Aramunt) ........................................................114

5. Per disposició divina (Mare de Déu del Camp) ......................115

6. La bruixa lladregota (coves de Gairat) ....................................117

7. El sant que no vol estar tancat (espluga de Sant Joanet) .........118

8. La increïble cursa de Madrid (feixancs de la Tremó) ...............120

9. Sants i santes, moros i remeis de fang (vall de Perauba) ..........121

10. Un ruc del dimoni (feixa del Batllevell) ...............................124

11. Ànimes en pena i altres prodigis

(Mare de Déu de la Plana) ...................................................126

12. Sant Josep de Calassanç (església de Claverol) ......................128

Ruta 6. VALL FOSCA

1. Una parella capriciosa (llau de Sant Feliu)..............................132

2. La cacera de l’ós (bassa de la Mola) ........................................133

3. Moros rics i ben avinguts (Roca del Quartà) ..........................135

4. Prodigis de la Mare de Déu de la Plana (santuari de la Plana) .............................................................136

5. Bruixes a cavall de diables (muntanya de Serraspina) .............138

6. Un poble maleït (ruïnes de Gramenet) ..................................140

7. Minairons a la fira (cal Jaume de la Torre)..............................141

8. Les misterioses bugaderes del toll de la Palanca (forat des Janes) .....................................................................143

9. Soroll d’espases (cova dels Moros de la Portella) .....................145

10. La tragèdia del set hereus i les seues dones (Roca de les Viudes) ............................................................146


8

11. L’última malifeta del Lliser d’Arcalís (església d’Astell) .........147

12. Llops i altres viatgers nocturns (coll d’Oli) ...........................148

13. Fugint de la roba estesa (forat de l’Encant) ..........................150

14. La saviesa del gall mariner (barranc d’Espui) ........................152

15. La dona d’aigua d’Espui (riu Flamisell) ................................153

16. La llum de la muntanya (Mare de Déu de Fa)......................154

17. Bruixes, minairons i altres fantasies (poble de Cabdella) ......155

Ruta 7. VALL DEL BOSIA

1. Barrancs i ponts diabòlics (pont del Diable) ..........................158

2. La roca de les bruixes (Rocalaedra) ........................................160

3. Doneu-me un marit, sisplau! (ermita de Sant Nicolau) ..........161

4. Prodigis d’un geganta filadora (congost d’Estanyobert i Casa Encantada) .............................162

5. L’Esllisador del Diable (castell de Bellera) ..............................165

6. Conillets a amagar! (creu de la Mestra) ..................................166

7. D’on vénen els nens? (Cabanot de la Verge) ...........................168

8. Capellans, bruixes i una santa socarrimada (poblat i ermita de Castellgermà) ...........................................169

9. El paradís de Prat d’Hort (Casa de la Senyora) .......................171

10. Orígens de Sentís (convent de Sant Julià) ............................173

11. Pel cruel dolor del part (Sant Quiri de Benés) ......................174

12. Aparicions del serpent de Benés (bassa del Casal) .................175

13. La misteriosa dona de camisa blanca (toll de la Dona Encantada) .................................................176

14. L’escudella de fusta (Fontmentiró) .......................................178

15. La matança de Llevata (colladeta dels Degollats) ..................180

16. L’ós fa com les persones (muntanya de Llevata) ...................182

FONTS BIBLIOGRÀFIQUES ........................................................183

AGRAÏMENTS ...............................................................................187


10

Hi ha ben poques comarques a Catalunya que mostrin una diver-sitat tan evident com el Pallars Jus-sà, diversitat en els materials geo-lògics, en la vegetació i el clima, en els colors i les formes del paisatge en general. El clima i la vegetació d’alta muntanya del nord del con-gost d’Erinyà contrasten amb els boscos i conreus mediterranis de la Conca de Tremp, alhora que les roques de conglomerat es combi-nen amb les calcàries, amb els gre-sos, amb els granits i roques meta-mòrfiques del Pirineu axial. Fins i tot l’aigua estancada se’ns presenta amb les seues tres modalitats: es-tanys d’origen càrstic a Basturs, d’origen glacial a la capçalera del Flamisell i embassaments d’obra humana que han inundat el darrer segle alguns trams de la ribera.

Històricament el Pallars del sud queda enclavat tot sencer dins de la l’anomenada Catalunya Ve-lla, o sigui territoris reconquerits als sarraïns durant els segles ix i x, amb la barra del Montsec fent de frontera més o menys insegura du-rant un parell de segles més, fins a la reconquesta de Lleida l’any 1149. No fou fins a l’arribada dels carolingis quan es va introduir des del nord la nova religió cris-tiana, ja vella i consolidada a les costes de la Mediterrània. Devo-

cions abundants al territori, com sant Serni (Tolosa), sant Quiri (Nevers), sant Martí (Tours), així ho indiquen. Per altra banda, la barrera del Montsec i els congos-tos d’Erinyà i de Collegats han dificultat el trànsit de persones i d’animals procedents de les pla-nes i ciutats del sud. El Pallars Jussà ha estat (i ho continua es-sent avui) una comarca de pas. Viatgers i traginers que han hagut de travessar ports de muntanya i congostos infernals, mentre que els pastors han menat milers de caps de bestiar per les cabaneres, veritables autovies ramaderes que comuniquen les pastures d’estiu de les valls pirinenques amb les pastures hivernals de les planes d’Urgell i la Llitera. Tots aquests aspectes (geològics, geogràfics, històrics i econòmics) han condi-cionat el món llegendari i fanta-siós dels pallaresos de baix.

Presentem en aquest recull els indrets on la imaginació dels pa-llaresos situa fets que van tenir lloc en una època ancestral o bé en un passat més recent, però que amb els anys han esdevingut llegen-daris. Fets fantasiosos o senzilla-ment peculiars i també tradi cions i creences religioses. Poc més d’un centenar de llocs en total, repartits per tota la comarca, entre el con-

TRESORSAMAGATS


11

gost de Terradets i el capdamunt de Llevata, i entre els ports de Co-miols i de Bóixols a llevant i els de Montllobar i Perves a la banda de ponent. Un recorregut per la ge-ografia pallaresa que hem estruc-turat en set rutes: 1. El Montsec (inclou la vall de Barcedana i els pobles de la Feixa); 2. Conca Dellà i Abella; 3. Tremp, Talarn i entorns; 4. De Salàs a la Pobla; 5. Conca de Dalt; 6. Vall Fosca; i 7. Vall del Bosia. Per completar-ne els límits administratius hi falta la petita zona de la Terreta, situada al vessant ribagorçà que pertany al municipi de Tremp, que vam es-tudiar en la Guia dels indrets mí-tics i llegendaris de la Ribagorça Romànica, editada per Cossetània l’any 2012. El lector interessat hi trobarà una desena d’indrets («El pas del Portús i l’ermita de Sant Gervàs», «La cova del Sanat», «Els frares de Llastarri», «L’alzina del Consell», «El mas de la Mel», «Cal Casolà de la Torre de Tamúrcia», «Esplugallorna», «El graller de Castellet», «Cal Rei d’Esplugafre-da» i «El graller d’Esplugafreda»).

De fet, amb aquest estudi tan-quem una trilogia de guies sobre llocs fantasiosos dels dos Pallars i de l’Alta Ribagorça, que vam obrir l’any 2010 amb la publica-ció de la Guia dels indrets mítics i llegendaris del Pallars Sobirà, edi-tat per De París. Les guies anteri-ors inclouen llocs situats als límits administratius del Pallars Jussà i, doncs, coneguts també a la co-marca, com les llegendes de l’es-tany de Montcortès, els miracles de Sant Quiri d’Ancs, els dimonis del nord de Collegats i els minai-rons del Xollat de Perves.

Per al recull de material lle-gendari, he consultat en primer lloc una seixantena d’obres que es-mento en l’apartat de «Bibliogra-fia», la qual inclou, naturalment, les anteriors publicacions meves, entre les quals destaco Quan Judes era fadrí i sa mare festejava (1986) i Viatge al Pirineu fantàstic (1997). A tot aquest material ja publicat, cal afegir-hi les aportacions d’una seixantena llarga d’informants que he tingut ocasió d’entrevistar al llarg dels dos darrers anys. Tant les fonts bibliogràfiques com la iden-titat dels informants s’esmenten en cada indret. A banda de les fonts i de la situació de l’indret (amb co-ordenades UTM en els llocs més perdedors) he trobat convenient de completar la fitxa amb un apar-tat d’aclariment i comentaris.

Tret de la capital Tremp, de la Pobla de Segur i, tirant llarg, tam-bé d’Isona, la població de la co-marca es distribueix en petits nu-clis escampats per tots els racons del territori. Pobles que es van fent petits a mesura que s’allunyen del fons de la vall principal. Bona part del material llegendari i de les tra-dicions que he recollit són cone-guts tan sols pels veïns del poble on es troba l’indret. Els habitants del poble veí, encara que sigui tan proper que de l’un a l’altre se senten els lladrucs dels gossos, no només solen desconèixer l’indret sinó que el consideren com una cosa pròpia dels veïns. L’àmbit de coneixement (i de sentir-s’ho com a propi) s’eixampla quan es tracta de l’aplec a una ermita, a la qual acudeixen diversos pobles. A banda d’aquests dos àmbits (local i de «petita comarca») hem recollit


12

també algun exemple llegendari reduït a l’àmbit familiar (cal Roca de la Vall, cal Salàs de Puigcercós i cal Sodat de Collmorter i algun altre).

Encara que les llegendes i tra-dicions es considerin en general com a «populars», no hem d’obli-dar la doble arrel d’on provenen. Per una banda, tenim el mate-rial llegendari generat per erudits (molts dels quals religiosos) que s’ha mantingut i difós gràcies a l’escriptura (llibres, gojos, devo-cionaris), al prestigi de la lletra im-presa i a l’autoritat dels ministres de la religió oficial. Aquesta mena de fantasies han estat considerades tradicionalment com les úniques, no només creïbles, sinó que gent culta i ben nascuda tenia l’obli-gació de creure. No és estrany, doncs, que en les poblacions grans (Tremp i la Pobla) on hi havia es-coles i convents, aquesta mena de material fantasiós sigui l’únic que continuï viu. Fins fa quatres dies les llegendes i creences d’origen popular eren considerades per la gent de lletres i de missa com a romanços propis d’ignorants i sal-vatgets, de manera que els mites populars més fantasiosos van ha-ver de fugir als pobles més aïllats i perduts de comarca on la majoria van morir d’oblit i de menyspreu. Els pocs que han pogut sobreviu-re fins avui es fan il·lusions veient que ara surten als llibres (el ma-teix que les grans fantasies oficials) i que la canalla, en comptes de la boca dels padrins analfabets i desdentegats, avui les aprenen a l’escola de boca de senyoretes sim-pàtiques que saben de tot.

A banda dels prodigis cris-tians, protagonitzats per mare-dedéus, santes i sants (la majoria importats de fora però també al-gun del país), campen pel nostre territori una dotzena de mites, si fa no fa els mateixos que trobem a les comarques pirinenques veïnes: bruixes, encantades, moros, di-monis, minairons, óssos, serpents, tresors amagats, bandolers i morts violentes. Destaquem, en primer lloc, les encantades, un mite d’ar-rels ancestrals que ha sobreviscut durant segles a la cristianització. N’hem recollit una vintena d’in-drets (la majoria coves), en les zo-nes de muntanya més aïllades de la població, des de la serra de Be-navent fins a la muntanya d’Ave-llanos.

També hi habiten dimonis i moros. La presència del Banyeta ve motivada per una geografia «in-fernal» on abunden els congostos (Susterris, Erinyà, Collegats), els barrancs profunds (Sant Genís) i els penya-segats esfereïdors (roc de Pessonada, penya del castell de Sarroca). Hi trobem dimonis de tota mena: dimonis que construei-xen ponts en una sola nit, dimonis que en fugir o en caure daltabaix deixen les potades marcades a la penya i dimonis que es disfressen de ruc o de cabrit per emportar-se a l’infern l’ànima d’un pobre pas-tor. Dimonis al capdavall, que a última hora sempre acaben enga-nyats o han de fugir amb la cua entre les potes, i per això només fan por a la canalla. Més temibles eren les bruixes, dones de carn i ossos, que per fer mal es posaven al servei del diable. També hi hem


13

aplegat bruixes històriques, con-demnades pels tribunals, i bruixes que es confonen amb les encan-tades.

Pel que fa a moros, abunden de manera especial a la Conca de Tremp (explicable per la proximi-tat de la frontera), tot i que tam-bé en zones més allunyades com la muntanya de Boumort o, fins i tot, la Vall Fosca. Cal tenir en compte que popularment el mot moro té diversos sentits, que no només es refereix als sarraïns que van ocupar la Península sinó tam-bé a una mena de «persones primi-tives i salvatges», que es van haver d’exterminar per poder fer habita-ble el territori. D’indrets on han ocorregut fets de sang, n’hem aple-gat de tota mena i de totes les èpo-ques: matances ancestrals de tots el caps de casa d’un poble (penjats a la forca o degollats), cases assal-tades per bandolers, un crim pas-sional (violència domèstica, que en

diuen avui), un accident dramàtic i un crim amb escopeta de caça, per bé que aquests dos últims van ocórrer al segle xx.

Finalment, a la comarca tenim la sort de guardar sota terra, més amagats que les tòfones, un gava-dal de tresors fabulosos. Alguns no els ha trobat mai ningú, ni hi ha gaires agalius de trobar-los, perquè el ginebre que il·luminava el primer raig de sol la matinada de Sant Joan fa anys que va mo-rir de vell. D’altres tresors se’n va aprofitar un veí del poble, un fo-raster o un gavatx, que encara és pitjor. Així i tot, el pitjor mal que li pot passar a un tresor amagat és que la història que el recordava s’esborri definitivament de la me-mòria dels humans. Tant de bo que aquestes pàgines ajudin a revi-far la memòria dels tresors fantasi-osos dels pallaresos del passat.

Pep Coll, tardor de 2014


14

Ruta1 ·

EL M

ONTS

EC

Ruta2 ·

CON

CA D

ELLÀ

I AB

ELLA

Ruta3 ·

TREM

P, TA

LARN

I EN

TORN

S

Ruta4

· DE S

ALÀS

A LA

POB

LA

Ruta5 ·

CON

CA D

E DAL

T

Ruta6 ·

VALL

FOSC

A

Ruta7 ·

VALL

DEL

BOS

IA

PALLARS

JUSSÀ


15

1

5

8

13


Ruta1EL MONTSEC


18

1 EL COIXÍ MERAVELLÓS (santuari de Bonrepòs)

Conten que fa molts anys un grup de nobles de les millors ca-ses del país i de l’estranger es van aplegar a Comiols per fer una ca-cera pels boscos de l’entorn. Un príncep francès que s’havia separat dels companys de caça, tot d’una, es va trobar sol i perdut al mig del bosc. Fatigat d’anar amunt i avall, de bufar el corn i esperar algu-na resposta dels companys, es va asseure en una clariana del bosc amb la intenció de descansar una mica. I allí es va quedar adormit com un soc.

El príncep es va despertar amb una sensació agradable de repòs i placidesa, per bé que no sabria dir si havia dormit gaires hores o bé tan sols havia fet una becaina. El motiu del seu descans no era altre que la flonjor del coixí que havia aparegut misteriosament sota el

seu cap. I llavors es va adonar que no era un coixí de llana sinó una imatge, una marededéu preciosa de fusta. Aviat van acudir-hi els seus companys de cacera. Ell va contar-los el prodigi del coixí de fusta i la seua intenció d’aixecar una capella en aquell mateix in-dret sota l’advocació de la Mare de Déu del Bonrepòs.

L’aplec de Bonrepòs se celebra per Pasqua Granada i hi acudeixen els veïns de Sant Salvador de Toló, el poble on pertany el santuari, de Benavent i també dels pobles de la banda de Vilanova de Meià. Segons uns gojos antics, invoquen l’ajut de la imatge, «lo pastor per la ramada, lo pagès per son sem-brat, lo malalt per sanitat, per lo bon part la prenyada». Després de la missa, els romeus poden dinar tran quil·lament asseguts a terra

Detall de Bonrepòs


19

i després fer gresca, fer la mig-diada o el que els vingui de gust, sols o aparellats, ajaguts en un tou d’herba, sense tenir por dels escur-çons que en aquell època de l’any abunden per la zona. Encara que els en piqui un, la Mare de Déu, com a «vencedora del serpent vell enganyós», neutralitza el seu verí mortal en tot el terme del santua-ri. Deu ser per aquest motiu que antigament els terrissaires anaven prop de santuari a buscar terra per fabricar una vaixella especial de molt valor, coneguda com la vaixella del rei. Hi havia la creen-ça que qualsevol verí barrejat amb

• Fonts: Camós, Coll (Quan Judes), Bellmunt.• Situació: a Bonrepòs s’hi arriba per un pista ben senya-litzada que surt del port de Co-miols. Actualment el san tuari, una finca de 500 hectàrees habilitada com a granja experi-mental i casa de colònies, per-tany a la Diputació de Lleida.

el menjar que es posés dins d’un d’aquests plats perdia a l’acte tot el seu efecte.

2 UN HOSTAL MOLT ACOLLIDOR (hostal de l’Armingol)

Els boscos de Comiols i les pe-nyes del congost del Pas Nou eren indrets infestats de malfactors, a l’aguait de viatgers i carruatges que anaven amunt i avall de la Conca de Tremp a les terres baixes de la Noguera. Algunes masies i hostals d’aquests vorals tenien fama de portar una doble vida: pagesos de dia i, de nit, lladres de camí ral.

Conten que una vegada els lladres van disparar contra dos viatgers, pare i fill, en el lloc més estret del Pas Nou. El pare va caure mort vora el camí però el noi va poder fugir costes amunt, protegit pels matolls i la foscor. Al cap d’una estona el xicot va poder arribar a l’hostal de l’Armingol, on es considerà fora de perill. Esbufe-gant de cansament, va comunicar a la mestressa l’assalt dels bando-lers i l’assassinat del pare. Volien

robar-los els diners, va afegir el noi, però els lladres no se n’havien sortit amb la seua perquè la bossa la portava ell. La mestressa li va dir que els homes de l’hostal ja eren a dormir, que se n’hi anés ell també i que l’endemà, en pic trenqués el dia, anirien a recollir el mort i a donar-ne part a la justícia.

Trasbalsat pels fets, el noi no podia dormir. Tot d’una va sentir xivarri i es posà darrere la porta es-coltant amb totes les orelles. Eren els homes de l’hostal que acabaven d’arribar, tot renegant contra la mala sort que havien tingut aque-lla nit. Havien disparat contra dos homes però el que duia els diners se’ls havia escapat. La dona els va advertir que no parlessin tan fort, que el jove dels diners era a l’ha-bitació de dalt i que el pelarien quan estigués al primer son. Ja


Aquest llibre ha estat editat amb la col·laboració dec2%81ticsPallars.pdf · Quin dimoni de...

Documents

Transcript of Aquest llibre ha estat editat amb la col·laboració dec2%81ticsPallars.pdf · Quin dimoni de...