Aquest Nadal, «sigues part de la solució contra la pobresa ... · i deures, sinó també amb...

2
full dominical Arquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.536 Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn als 4 vents ......... 17 desembre de 2017 Diumenge III d’Advent Lectures † Jaume Pujol Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat Aquesta és casa vostra D es dels seus inicis, l’Església, seguint els ensenyaments de Jesucrist, ha ngut cura especial de les persones més necessitades. La majoria de vegades aquests ajuts passen desapercebuts, d’acord també amb la recomanació evangèlica, tot i que és inevitable que en altres sigui visible la seva tasca solidària. Molt a prop de la Catedral, a la plaça Peixateries Velles, hi ha un edifici que simbolitza el que esc dient. Malgrat que l’acció social de l’Església es canalitza sobretot a través de Càritas i de les parròquies, en aquest punt de la Part Alta de Tarragona se centren acvitats que avui vull assenyalar. A l’immoble propietat de l’Arquebisbat en la Fundació Obra Pia Montserrat, s’assenten en diferents plantes dues iniciaves solidàries: Cafè i Caliu, de la Càritas Interparroquial, i la Fundació Privada Bonanit. Ambdues atenen persones que no tenen recursos per a una alimentació adequada i que, en alguns casos, no tenen un sostre sota el qual poder dormir. Cafè i Caliu reparteix diàriament més d’un centenar d’esmorzars molt complets i ho fa gràcies a donacions del Banc d’Aliments i de diferents comerços de la zona, i gràcies a un equip de voluntaris que presten un servei impagable lliurant el més preuat en la societat d’avui: el seu temps. En comptes de dedicar-lo a distraccions o a aficions personals, el gasten a ajudar els qui més ho necessiten. La Fundació Bonanit, que porta onze anys en funcionament, disposa en aquesta casa d’una vintena de llits on poden dormir persones sense llar. Només qui ha viscut de prop l’experiència que suposa dormir al carrer pot apreciar la necessitat d’aquest ajut que la Fundació completa amb dotze llits més en pensions de la ciutat. Els cuidadors especialitzats i voluntaris s’afanyen perquè els abandonats a les cunetes de la societat del benestar trobin l’acollença que correspon a la seva condició humana. Aquesta és casa vostra, els diuen a les persones que hi acudeixen. En les meves visites he pogut comprovar la gratud amb què reben aquests serveis. Faig una crida als tarragonins perquè ajudin encara més aquestes iniciaves solidàries. A vegades se sent encara el vell tòpic que relaciona l’Església amb les classes benestants i amb la burgesia econòmica. Una passejada per aquesta casa, o per tantes altres instal·lacions que han impulsat els crisans, desmenteix aquesta acusació sense fonament. Acullen persones de tots els països, races i religions, fent realitat la convicció que tots som germans en Jesucrist. Des dels seus inicis l’Església ha ngut una cura especial de les persones més necessitades Lectura del llibre d’Isaïes (Is 61,1-2a.10-11) L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit, m’ha enviat a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als capus la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor. Aclamo el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu, que m’ha mudat amb vests de victòria, m’ha cobert amb un mantell de felicitat, com el nuvi coronat amb una dia- dema, com la núvia que s’engalana amb joiells. El Senyor Déu farà germinar el benestar i la glòria davant de tots els pobles com la terra fa créixer la brotada o el jardí fa néixer la sembra. Salm responsorial [Lc 1,46-48.49-50.53-54 (R.: Is 61,10b)] La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petesa de la seva serventa. Des d’ara totes les generacions em diran benaurada. R. La meva ànima celebra el meu Déu. Perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. R. Omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, s’ha recordat del seu amor. R. Lectura de la primera carta de sant Pau als crisans de Tessalònica (1Te 5,16-24) Germans, viviu sempre contents, no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosal- tres en Jesucrist. No sufoqueu l’Esperit, no desesmeu els dons de profecia, examineu-ho tot i quedeu-vos allò que trobeu bo, guardeu-vos de tota ombra de mal. Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 1,6-8.19-28) Déu envià un home que es deia Joan. Era un tesmoni; vingué a donar tesmoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne tesmo- ni. Quan els jueus van enviar-li, des de Jerusalem, sacerdots i levites per interrogar-lo, el tesmoni de Joan fou aquest. Li pre- guntaren: «Qui ets tu?» Ell, sense cap reserva, confessà clara- ment: «Jo no sóc el Messies.» Li preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?» Els diu: «No el sóc.» «Ets el Profeta que esperem?» Respongué: «No.» Li digueren: «Doncs, qui ets? Hem de donar una resposta als qui ens han enviat: què dius de tu mateix?» Digué: «Sóc una veu que crida en el desert: “Aplaneu el camí del Senyor”, com diu el profeta Isaïes.» Alguns dels enviats, que eren fariseus, li preguntaren encara: «Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?» Joan els respongué: «Jo batejo només amb aigua, però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no sóc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat.» Això va passar a Bet-Ània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava. DESTAQUEM... Mirada endins per Jordi Figueras Jové, pvre. Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents» —Festa de la Sagrada Família a la Catedral A la secció de l’Agenda Diumenge III d’Advent (p.3) Joia Abans d’aconseguir la Bona Nocia ja la vivim amb joia i ens senm feliços. La joia és un senment interior que traspua a la cara, al cos, a la veu i en tot l’ésser. En la promesa ja vivim l’alegria perquè sabem que la promesa no falla. La proximitat de Nadal ens fa experimentar que la festa és gran perquè és gran l’esdeveniment. L’alegria del Nadal és l’anunci dels àngels als pastors: «Portarà al poble una gran alegria» (Lc 2,10). I és també el preludi de l’alegria de les dones ran del sepulcre perquè la «vostra alegria ningú no us la prendrà» (Jn 16,22). Concretem l’alegria de la proximitat del Nadal amb una aportació a Càritas. Un món injust fa que molts encara no nguin ni el necessari per viure. Alguns són prop de casa. La generositat no és més que un reflex de la generositat de Déu amb cadascú de nosaltres. càritas 5 per a reflexionar (p.5) —Campanya de Nadal de Càritas: «Sigues part de la solució contra la pobresa» Aquest Nadal, «sigues part de la solució contra la pobresa» Per primera vegada les Càritas de les diòcesis amb seu a Catalunya volen fer arribar un missatge únic per Nadal. Sota el lema «Sigues part de la solució contra la pobresa» es convida a tothom a ser part de Càritas i ajudar les persones més vulnerables. La campanya finalitzarà el dia 6 de gener de 2018. La missió de Càritas és acollir i acompanyar les persones que més ho necessiten, i amb el suport de 16.000 parculars, 1.000 empreses i la feina de gairebé 500 professionals i més de 12.000 voluntaris/es, Càritas va poder atendre 360.604 persones a Catalunya (un 4,8% de la població catalana) durant l’any 2016. Des de Càritas es treballa per la juscia, però la caritat transcendeix la juscia. No només s’ha de donar allò que es té, sinó també donar allò que s’és. Una societat justa no només es promou amb relacions de drets i deures, sinó també amb relacions de gratuïtat, de misericòrdia i de comunió. Malauradament, la tasca social de Càritas connua sent avui més imprescindible que mai, i s’ha volgut centrar la campanya en un dels col·lecus més oblidats de la nostra societat: la gent gran. La solitud és un tret comú en moltes de les persones grans que Càritas acull i acompanya. Un 60% de les persones grans ateses són persones que viuen soles, i per això cal treballar per garanr-los-hi una vida digna. Per a fer-ho, necessiten connuar sumant a més persones compromeses, persones que vulguin comparr les seves capacitats, els seus recursos i les seves esperances per avançar en la construcció d’una societat més acollidora, inclusiva i justa. La campanya de Nadal ndrà com a punt central la col·lecta a les parròquies que es durà a l’arxidiòcesi al voltant dels dies de Nadal, Sant Esteve i Reis. >> Per a col·laborar-hi cal entrar al web www.festedecaritas.cat A quests dies a molts pobles i ciutats de les nostres contrades s’està assajant una de les obres més genuïnes del nostre Nadal: els Pastorets. En aquesta obra els protagonistes es troben connuament temptats pel mal, tot just quan es troben en camí de presenciar el Naixement del Déu fet home. Si ens parem a pensar-hi, aquest és un símil de la realitat de les nostres vides. La voluntat de caminar cap al bé, com els protagonistes dels Pastorets, però connuament amenaçats per múlples temptacions del nostre entorn social. Cal demanar-li al bon Déu que ens doni fortalesa davant la debilitat i convicció contra la incertesa. Que el camí de les nostres vides s’enfili cap al bé, malgrat les adversitats que sovint posen en perill l’objecu assenyalat. Toni Cartanyà Jove de la Parròquia de Santa Maria de Montblanc

Transcript of Aquest Nadal, «sigues part de la solució contra la pobresa ... · i deures, sinó també amb...

Page 1: Aquest Nadal, «sigues part de la solució contra la pobresa ... · i deures, sinó també amb relacions de gratuïtat, de misericòrdia i de comunió. Malauradament, la tasca social

fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.536

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

17 desembre de 2017 Diumenge III d’Advent

Lectures

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Aquesta és casa vostra

Des dels seus inicis, l’Església, seguint els ensenyaments de Jesucrist, ha tingut cura especial de les persones més

necessitades. La majoria de vegades aquests ajuts passen desapercebuts, d’acord també amb la recomanació evangèlica, tot i que és inevitable que en altres sigui visible la seva tasca solidària.

Molt a prop de la Catedral, a la plaça Peixateries Velles, hi ha un edifici que simbolitza el que estic dient. Malgrat que l’acció social de l’Església es canalitza sobretot a través de Càritas i de les parròquies, en aquest punt de la Part Alta de Tarragona se centren activitats que avui vull assenyalar.

A l’immoble propietat de l’Arquebisbat en la Fundació Obra Pia Montserrat, s’assenten en diferents plantes dues iniciatives solidàries: Cafè i Caliu, de la Càritas Interparroquial, i la Fundació Privada Bonanit. Ambdues atenen persones que no tenen recursos per a una alimentació adequada i que, en alguns casos, no tenen un sostre sota el qual poder dormir.

Cafè i Caliu reparteix diàriament més d’un centenar d’esmorzars molt complets i ho fa gràcies a donacions del Banc d’Aliments i de diferents comerços de la zona, i gràcies a un equip de voluntaris que presten un servei impagable lliurant el més preuat en la societat d’avui: el seu temps. En comptes de dedicar-lo a distraccions o a aficions personals, el gasten a ajudar els qui més ho necessiten.

La Fundació Bonanit, que porta onze anys en funcionament, disposa en aquesta casa d’una vintena de llits on poden dormir persones sense llar. Només qui ha viscut de prop l’experiència que suposa dormir al carrer pot apreciar la necessitat d’aquest

ajut que la Fundació completa amb dotze llits més en pensions de la ciutat. Els cuidadors especialitzats i voluntaris s’afanyen perquè els abandonats a les cunetes de la societat del benestar trobin l’acollença que correspon a la seva condició humana.

Aquesta és casa vostra, els diuen a les persones que hi acudeixen. En les meves visites he pogut comprovar la gratitud amb què reben aquests serveis. Faig una crida als tarragonins perquè ajudin encara més aquestes iniciatives solidàries.

A vegades se sent encara el vell tòpic que relaciona l’Església amb les classes benestants i amb la burgesia econòmica. Una passejada per aquesta casa, o per tantes altres instal·lacions que han impulsat els cristians, desmenteix aquesta acusació sense fonament. Acullen persones de tots els països, races i religions, fent realitat la convicció que tots som germans en Jesucrist.‘ Des dels seus inicis l’Església ha tingut

una cura especial de les persones més necessitades

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 61,1-2a.10-11)

L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit, m’ha enviat a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor. Aclamo el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu, que m’ha mudat amb vestits de victòria, m’ha cobert amb un mantell de felicitat, com el nuvi coronat amb una dia-dema, com la núvia que s’engalana amb joiells. El Senyor Déu farà germinar el benestar i la glòria davant de tots els pobles com la terra fa créixer la brotada o el jardí fa néixer la sembra.

Salm responsorial [Lc 1,46-48.49-50.53-54 (R.: Is 61,10b)]

La meva ànima magnifica el Senyor,el meu esperit celebra Déu que em salva,perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.Des d’ara totes les generacions em diran benaurada.

R. La meva ànima celebra el meu Déu.

Perquè el Totpoderós obra en mi meravelles.El seu nom és sant,i l’amor que té als qui creuen en ells’estén de generació en generació. R.

Omple de béns els pobres,i els rics se’n tornen sense res.Ha protegit Israel, el seu servent,s’ha recordat del seu amor. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 5,16-24)

Germans, viviu sempre contents, no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosal-tres en Jesucrist. No sufoqueu l’Esperit, no desestimeu els dons de profecia, examineu-ho tot i quedeu-vos allò que trobeu bo, guardeu-vos de tota ombra de mal.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 1,6-8.19-28)

Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimo-ni. Quan els jueus van enviar-li, des de Jerusalem, sacerdots i levites per interrogar-lo, el testimoni de Joan fou aquest. Li pre-guntaren: «Qui ets tu?» Ell, sense cap reserva, confessà clara-ment: «Jo no sóc el Messies.» Li preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?» Els diu: «No el sóc.» «Ets el Profeta que esperem?» Respongué: «No.» Li digueren: «Doncs, qui ets? Hem de donar una resposta als qui ens han enviat: què dius de tu mateix?» Digué: «Sóc una veu que crida en el desert: “Aplaneu el camí del Senyor”, com diu el profeta Isaïes.» Alguns dels enviats, que eren fariseus, li preguntaren encara: «Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?» Joan els respongué: «Jo batejo només amb aigua, però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no sóc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat.» Això va passar a Bet-Ània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.

DESTAQUEM...

Mirada endins per Jordi Figueras Jové, pvre.

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

—Festa de la Sagrada Família a la Catedral A la secció de l’Agenda

Diumenge III d’Advent

(p.3)

Joia

Abans d’aconseguir la Bona Notícia ja la vivim amb joia i ens sentim feliços. La joia és un sentiment interior que traspua a la cara, al cos, a la veu i en tot l’ésser. En la promesa ja vivim l’alegria perquè sabem que la promesa no falla. La proximitat de Nadal ens fa experimentar que la festa és gran perquè és gran l’esdeveniment. L’alegria del Nadal és l’anunci dels àngels als pastors: «Portarà al poble una gran alegria» (Lc 2,10). I és també el preludi de l’alegria de les dones ran del sepulcre perquè la «vostra alegria ningú no us la prendrà» (Jn 16,22).

Concretem l’alegria de la proximitat del Nadal amb una aportació a Càritas. Un món injust fa que molts encara no tinguin ni el necessari per viure. Alguns són prop de casa. La generositat no és més que un reflex de la generositat de Déu amb cadascú de nosaltres.

càritas

5

per a reflexionar

(p.5)

—Campanya de Nadal de Càritas: «Sigues part de la solució contra la pobresa»

Aquest Nadal, «sigues part de la solució contra la pobresa»

Per primera vegada les Càritas de les diòcesis amb seu a Catalunya volen fer arribar un missatge únic per Nadal. Sota el lema «Sigues part de la solució contra la pobresa» es convida a tothom a ser part de Càritas i ajudar les persones més vulnerables. La campanya finalitzarà el dia 6 de gener de 2018.

La missió de Càritas és acollir i acompanyar les persones que més ho necessiten, i amb el suport de 16.000 particulars, 1.000 empreses i la feina de gairebé 500 professionals i més de 12.000 voluntaris/es, Càritas va poder atendre 360.604 persones a Catalunya (un 4,8% de la població catalana) durant l’any 2016.

Des de Càritas es treballa per la justícia, però la caritat transcendeix la justícia. No només s’ha de donar allò que es té, sinó també donar allò que s’és. Una societat justa no només es promou amb relacions de drets i deures, sinó també amb relacions de gratuïtat, de misericòrdia i de comunió.

Malauradament, la tasca social de Càritas continua sent avui més imprescindible que mai, i s’ha volgut centrar la campanya en un dels col·lectius més oblidats de la nostra societat: la gent gran. La solitud és un tret comú en moltes de les persones grans que Càritas acull i acompanya. Un 60% de les persones grans ateses són persones que viuen soles, i per això cal treballar per garantir-los-hi una vida digna.

Per a fer-ho, necessiten continuar sumant a més persones compromeses, persones que vulguin compartir les seves capacitats, els seus recursos i les seves esperances per avançar en la construcció d’una societat més acollidora, inclusiva i justa.

La campanya de Nadal tindrà com a punt central la col·lecta a les parròquies que es durà a l’arxidiòcesi al voltant dels dies de Nadal, Sant Esteve i Reis.

>> Per a col·laborar-hi cal entrar al web www.festedecaritas.cat

Aquests dies a molts pobles i ciutats de les nostres contrades s’està assajant una de les obres més genuïnes del nostre Nadal: els Pastorets. En aquesta obra els protagonistes es troben contínuament temptats pel mal, tot just quan es

troben en camí de presenciar el Naixement del Déu fet home.

Si ens parem a pensar-hi, aquest és un símil de la realitat de les nostres vides. La voluntat de caminar cap al bé, com els protagonistes dels Pastorets, però contínuament amenaçats per múltiples temptacions del nostre entorn social. Cal demanar-li al bon Déu que ens doni fortalesa davant la debilitat i convicció contra la incertesa.

Que el camí de les nostres vides s’enfili cap al bé, malgrat les adversitats que sovint posen en perill l’objectiu assenyalat.

Toni CartanyàJove de la Parròquia de Santa Maria de Montblanc

Page 2: Aquest Nadal, «sigues part de la solució contra la pobresa ... · i deures, sinó també amb relacions de gratuïtat, de misericòrdia i de comunió. Malauradament, la tasca social

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: [email protected] • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

Cicle BLitúrgia de les Hores: Setmana III

Diumenge, 17: Diumenge, III d’Advent «Gaudete» [Is 61, 1-2a.10-11; Salm Lc 1, 46-48.49-50. 53-54; 1Te 5, 16-24; Jn 1,6-8.19-28 (LE/LH pròpies)] Fèries d’Advent, del 17 al 24 de desembre

Dilluns, 18: [Jr 23, 5-8; Salm 71, 1-2.12-13.18-10; Mt 1, 18-24] Mare de Déu de l’Esperança

Dimarts, 19: [Jt 13, 2-7.24-25a; Salm 70, 3-4a.5-6ab.16-17; Lc 1, 5-25] Sant Anastasi I

Dimecres, 20: [Is 7, 10-14; Salm 23, 1-2.3-4ab. 5-6; Lc 1,26-38] Sant Domènec de Silos

Dijous, 21: [Ct 2, 8-14; o bé: So 3, 14-18a; Salm 32, 2-3.11-12.20-21] Sant Pere Canisi, prevere i doctor de l’Església (Comm.)

Divendres, 22: [1Sa 1,24-28; 1Sa 2, 1.4-5.6-7.8abcd; Lc 1, 46-56] Sant Demetri

Dissabte, 23: [Ml 3, 1-4; 4, 5-6; Salm 24, 4bc-5ab.8-9.10 i 14; Lc 1, 57-66] Sant Joan de Kety, prevere (Comm.)

Diumenge, 24: Diumenge IV d’Advent [2Sa 7, 1-5.8b-12.14a.16; Salm 88, 2-3.4-5.27 i 29; Rm 16, 25-27; Lc 1, 26-38 (LE/LH pròpies)] Després de l’Hora menor (Nona) s’acaba el temps d’Advent

agenda

Litúrgiade la setmana

preguem amb l’Església

per a saber més

18 de desembre—Vetllada-concert de Nadal a càrrec del Cor infantil Estels, el Cor de Joves i el Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral. Tindrà lloc a la Catedral de Tarragona, a les 19.30 h. L’aportació voluntària dels assistents serà per a la Marató de TV3 d’aquest any.

24 de desembre—Missa del gall a la Catedral de Tarragona a les 24.00 h, presidida pel Sr. Arquebisbe.

25 de desembre—Pontifical de Nadal a la Catedral, a les 11.00 h.

31 de desembre—Festa de la Sagrada Família a la Catedral de Tarragona. Amb motiu d’aquesta festa el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, presidirà la missa a les 11.00 h. en la que se celebrarà els 25, 50, 60 i 75 d’anys d’aniversari de noces. Les inscripcions es poden fer al [email protected]. Organitza la Delegació diocesana de pastoral familiar.

—Setmana de la Bíblia. Del 27 de novembre al 3 de desembre es va celebrar «La Setmana de la Bíblia», una iniciativa que té com a objectiu destacar el valor eclesial i espiritual de la Paraula de Déu. Entre els diversos actes i conferències, el dia 29 de novembre es va celebrar l’acte central de la Setmana a l’església Prioral de Sant Pere Apòstol de Reus. Organitzat pel Secretariat diocesà d’Animació Bíblica, amb el títol «Llegim i preguem amb la Bíblia», va comptar amb la participació de prop de seixanta persones. La lectura de tres fragments bíblics va anar acompanyada d’un testimoni personal a la llum de cada text en qüestió amb interludis musicals d’orgue. El darrer testimoni va ser el del Sr. Arquebisbe, qui presidia l’acte, el qual a partir del seu lema episcopal «El que has escoltat, ensenya-ho» (2Tm 2,2) va subratllar alguns aspectes importants del seu ministeri com a bisbe relatius a la predicació i l’ensenyament de la Paraula de Déu.

—Recés d’Advent per joves. Més d’un centenar de joves de les parròquies de l’arxidiòcesi van participar, el dissabte dia 2 de desembre, en el recés d’Advent organitzat per la Delegació diocesana de pastoral de Joventut que aquest any s’ha celebrat al Col·legi La Mercè de Montblanc. L’itinerari dels adolescents va ajudar-los, a través de dinàmiques, catequesis i estones de pregària, a endinsar-se en aquest temps litúrgic tot fixant-se en el «sí» confiat de Maria al Senyor, mentre que els nois i noies més grans van participar d’un recés conduït per joves de Barcelona que han fet una experiència d’evangelització als Estats Units (NET).

—Trobada d’infants del Moviment de Centres d’Esplais Cristians Catalans (MCECC) de Tarragona a Salou. La trobada, celebrada a mitjans de novembre va coincidir amb l’aniversari del Grup Esplai Salou que enguany celebra quaranta anys. La jornada, que va comptar amb la participació dels esplais Fem-nos Amics, l’Albada, Casal Riudomenc, Salou, Quart Creixent, Sant Fructuós i Sescelades, va començar al matí amb la celebració de l’eucaristia seguida d’una gimcana pels carrers de la vila. A la tarda es va oferir un espectacle d’animació. La trobada, que va comptar amb la presència del president de la Fundació Santa Maria de Siurana, Mn. Joan Antoni Cedó, i del president del Moviment de Centres d’Esplais Catalans Sr. Xavi Nus, va animar a tots els participants a inscriure’s a la gran Trobada General de tots els Esplais del MCECC que se celebrarà a Vilafranca del Penedès el proper mes d’abril.

en un minut

El Sant Pare encomana a l’Apostolat de l’Oració, per a aquest mes de desembre de 2017, la següent intenció

per a la pregària:

Pels ancians, perquè sostinguts per les famílies i les comunitats cristianes col·laborin amb saviesa i experiència en la transmissió de la fe i l’educació de les noves generacions.

Veure el vídeo del Papa

L’escolanet, per Joan M. Padrell, pvre.

La Celebració del misteri cristià

Durant diversos números d’aquest Full destacarem alguns dels

punts del Compendi del Catecisme de l’Església Catòlica, que recull de manera concisa tots els elements essencials i fonamentals de la fe de l’Església. La segona part, titulada «La celebració del misteri cristià», presenta els elements essencials de la lex celebrandi. L’anunci de l’Evangeli troba, efectivament, la seva resposta privilegiada en la vida sacramental.

—Què és la litúrgia?

La litúrgia és la celebració del Misteri de Crist i en particular del seu Misteri pasqual. En ella, per mitjà de l’exercici de l’ofici sacerdotal de Jesucrist, amb signes es manifesta i es realitza la santificació dels homes; i el Cos místic de Crist, és a dir, el cap i els membres, exerceix el culte públic degut a Déu.

—Quin lloc ocupa la litúrgia en la vida de l’Església?

La litúrgia, acció sagrada per excel·lència, constitueix el cim vers on tendeix l’acció de l’Església i al mateix temps la font d’on brolla la seva força vital. A través de la litúrgia, Crist continua en la seva Església, amb ella i per mitjà d’ella, l’obra de la nostra redempció.

—Què són i quins són els sagraments?

Els Sagraments són signes sensibles i eficaços de la gràcia, instituïts per Crist i confiats a l’Església, a través dels quals se’ns dóna la vida divina. Són set: el Baptisme, la Confirmació,

l’Eucaristia, la Penitència, la Unció dels malalts, l’Orde i el Matrimoni.

—Quina relació tenen els sagraments amb la fe?

Els Sagraments no solament suposen la fe, sinó que amb les paraules i els elements rituals la nodreixen, l’en-forteixen i l’expressen. Celebrant els Sagraments l’Església confessa la fe apostòlica. D’aquí ve l’antic adagi: «Lex orandi, lex credendi», és a dir, l’Esglé-sia creu tal com prega.

—De quina manera l’Església a la terra celebra la litúrgia?

L’Església a la terra celebra la litúrgia com a poble sacerdotal, en el qual ca-

dascú actua segons la seva pròpia funció, en la unitat de l’Es-perit Sant: els batejats s’ofereixen en sacrifici espiritual; els ministres ordenats celebren segons l’Orde rebut per al servei de tots els membres de l’Església; els bisbes i els preveres ac-tuen en la persona de Crist Cap.

—Quina és la funció de l’any litúrgic?

En l’any litúrgic l’Església celebra tot el Misteri de Crist, des de l’Encarnació fins al seu retorn gloriós. En dies establerts, l’Església venera amb amor especial la benaurada Maria Mare de Déu i fa també memòria dels Sants que han viscut per a Crist, han sofert amb Ell i amb Ell són glorificats.

Font: Compendi del Catecisme de l’Església Catòlica (218-249)

NOMENAMENTSAmb data de 5 de desembre de 2017, el Sr. Arquebisbe, Dr. Jaume Pujol Balcells, ha signatels següents nomenaments:

—Mn. Joan Àguila Chavero, per a l’arxiprestat de l’Alt Camp.

—Mn. Josep Mateu i Guarro, per a l’arxiprestat del Baix Camp.

—Mn. Joan M. Padrell Benet, per a l’arxiprestat del Baix Penedès.

—Mn. Josep M. Alegret Bellmunt, per a l’arxiprestat del Priorat.

—Mn. Simó Gras Solé, per a l’arxiprestat de la Conca de Barberà.

—Mn. Joan Antoni Cedó Perelló, per a l’arxiprestat de Reus.

—Mn. Josep Masdéu Aymamí, per a l’arxiprestat de Tarragona.

—Mn. Jaume Gené Nolla, per a l’arxiprestat del Tarragonès Llevant.

—Mn. Jordi Vila Borràs, per a l’arxiprestat del Tarragonès Ponent.

—Mn. Joan Costa Pregonas, per a l’arxiprestat de l’Urgell-Garrigues.

publicació

CALENDARI MARIÀ 2018

Editorial Claret, 2017PVP: 7,95 €.

Aquest calendari Marià de l’any 2018 inclou el dia del mes, les festes marianes, la setmana litúrgica, la fase lunar i el santoral. Està dedicat a les Mares de Déu de les diferents diòcesis catalanes, fent un recorregut per tot el territori: Mare de Déu del Claustre (Solsona); Mare de Déu del Blau (Lleida; Mare de Déu de la Gleva (Vic); Mare de Déu de Montserrat (Sant Feliu); Mare de Déu de la Salut (Girona); Mare de Déu de Núria (Urgell); Mare de Déu de Montgrony (Vic); Mare de Déu dels Àngels (Girona); Mare de Déu de la Mercè (Barcelona); Mare de Déu de Queralt (Solsona); Mare de Déu de la Cinta (Tortosa) i Mare de Déu de Loreto (Tarragona).

Es pot trobar a la llibreria de l’Arquebisbat (c. de Sant Pau 4, Tarragona. Edifici del Seminari)