Arbres de Catalunya
-
Upload
manuel-sanchez -
Category
Documents
-
view
37 -
download
2
description
Transcript of Arbres de Catalunya
-
Nmero 1781. Del 14 al 20 dabril del 2006. Any XLI. 0,20
ALZINA SURERA Quercus suber
SURO. (C) Alzina de capada poc
densa. La seva escora gruixuda i
resistent al foc s el suro, que es
pot extreure i recreix
I UN PSTER DE REGAL. Amb elsquaranta arbres dels Pasos Catalans quetots haurem de conixer
ROURE DE FULLA GRAN Quercus petraea Es
distingeix del roure martinenc per les fulles ben
glabres. El substitueix als vessants pirinencs de sl
cid i a la part nord de les serres del migjorn catal
PATRIMONI NATURAL. Els boscos i elsarbres sn uns dels bns ms preuats delpas. Els voleu conixer millor? / 2 a 9
TXERNBIL, VINT ANYS / 14 JOAN MANUEL SERRAT / 18 NAPOLE I ANDORRA / 22 VINT-I-CINC ANYS SENSE PLA / 24 ON ANEM? / 30
-
JORDI COMELLAS
Els arbres formen part del nos-
tre patrimoni i del nostre paisatge
ms proper. Tant de lurb com
del rural, evidentment. I, pel que
sembla, cada vegada en ms
quantitat. En lmbit rural per-
qu, tot i els importants incendis
forestals que ha tingut el nostre
pas en els darrers anys, el bosc ha
aprofitat el retrocs de la pagesia i
labandonament de les terres per
crixer i expandir-se, i perqu ca-
ARBRES I BOSCOS. Les diferents espcies darbres constitueixen un patrimoni ques de tots, i que als Pasos Catalans representa una part del territori molt superior a lamitjana europea. Als nostres boscos hi podem trobar un centenar despcies diferents.
da vegada ms es veu clara la ne-
cessitat daplicaci duna gesti
forestal sostenible. En lmbit ur-
b perqu, en general tamb, ca-
da vegada sembla ms clara la
necessitat de conviure enmig
de zones verdes, tot i que puguin
ser envoltades de ciment i en uns
ambients de vegades bastant in-
hspits per al seu desenvolupa-
ment.
El fet, per, que cada vegada
tinguem ms arbres i, per tant,
ms bosc, no vol pas dir que
aquests boscos siguin ms rics o
duna bona qualitat, ni que la ges-
ti que sen fa sigui la correcta.
Segons el parer de Jordi Sar-
gatal, director de la Fundaci Ter-
ritori i Paisatge, s cert que a Ca-
talunya cada vegada hi ha ms
bosc, per s bosc de menys qua-
litat. Hi ha moltes boscries de
pins blancs molt escanyolits i, a
la primera que es cremin, sen
cremaran centenars o milers
dhectrees. Per sort, per, a sota
estan sortint roures, que s una
vegetaci caduciflia i, per tant,
molt menys pirfila que el pi
blanc.
Sensacions, mgia, bellesa...
Els arbres sn generadors de pai-
satges, dhbitats, de sensacions,
sn elements esttics que trobem
present al llarg de tota la nostra vi-
da. De petits ens hi enfilem, ens hi
acostem perqu ens facin ombra i
tamb per resguardar-nos de la
pluja, ens hi fotografiem al costat
i, plantar-ne un s, juntament amb
tenir un fill i escriure un llibre,
una de les tres coses que alg, al-
gun dia, va dir que shavien de fer
abans de poder morir tranquil.
Per a Jordi Sargatal, els arbres
i els boscos sn una cosa merave-
llosa, mgica...
Per a mi, tant els arbres en si,
com els boscos en general, sem-
PI
PIN
YER
TAM
AR
IU
PI
NE
GR
E
PIN
AS
TR
E
2 DOSSIER presncia Del 14 al 20 dabril del 2006
-
pre han estat una cosa molt espe-cial i magraden molt les zoneshumides, els aiguamolls... Entraren un bosc, moltes vegades s unacosa mgica, perqu hi ha vida aterra, hi ha vida a les altures, fins auns vint o trenta metres. El boscs un lloc meravells i s onsamaguen de animals mticscom el llop, ls, els crvols, s unlloc, crec, amb molta mgia.
Per la seva banda, per a MartBoada, reputat gegraf naturalis-ta i professor de la UAB emoti-vament, larbre s una expresside levoluci del medi i dels orga-nismes vius, s el paradigma, unasensaci molt agradable. Larbres una expressi de bellesa idevoluci histrica, s extraor-dinari.
Catalunya s un pas privile-giat amb un important patrimoniforestal, ja que la seva extensi debosc s bastant superior a la mit-jana europea. Altra cosa ser queens agradin o no la majoria delsboscos que tenim perqu, en un70%, es tracta de boscos mediter-ranis en qu predomina el piblanc, un tipus darbre que, perregla general, no exerceix unatractiu especial.
Mart Boada assegura: Quanvnen collegues nostres de pa-sos del nord i els ensenyem lesfagedes es fan un fart de riure, pe-r, en canvi, queden parats quanveuen un bosc dalzines, de sure-res o fins i tot de pi blanc.
El complex del sud
Les estads-
tiques ens diuen que ms de lameitat del territori catal, uns19.000 quilmetres quadrats, socupada per ms dun centenardespcies arbrades diferents,una mitjana tamb molt superiora la dels pasos europeus occiden-tals, on hi ha unes 130 espcies entotal.
Tenim el 50% del territorique s forestal diu Mart Boa-da, mentre que als pasos euro-peus la mitjana s del 35%, perno tenim una conscincia queaquest gran patrimoni sigui im-portant. No tenim autoestimaperqu, a ms, el 70% daquestsboscos sn mediterranis i la nos-tra cultura, que s molt urbana,idealitza molt ms els paisatgesalpins i nrdics. s el que jo en dicel complex del sud, el sud quesempre semmiralla en el nord, iamb el tema forestal ens passa elmateix. Imaginat que del piblanc, que s el ms abundant aCatalunya, en diem pi bord, ques el pitjor que es pot dir a qualse-vol cosa.
El nostre bosc s un bosc en elqual ha intervingut molt lhome,de manera que els boscos actualssn el resultat daquesta interven-ci histrica i de la mateixa rege-neraci del bosc. Mart Boadaconsidera que aquesta relaci ho-me-bosc no ha estat dolenta, pers summament crtic amb algu-nes actuacions i algunes actitudsactuals.
Sc molt crtic perqu elsboscos que tenim han estat explo-tats durant molt
temps i ens indi-quen que lanostra culturaforestal, his-tricament haestat sostenible i,ara, ens hem convertit enuna cultura acomplexada que haidealitzat els paisatges alpins i tmolt poca autoestima cap a lesnostres masses forestals i que, ams, ha fet una autntica barbari-tat que no ha fet mai cap altra cul-tura mediterrnia, com s cons-truir dins del boscos mediterra-nis, quan, precisament, una de lesseves principals caracterstiquess la seva piroflia, i passa que unincendi forestal es converteix enun problema social.
Massa combustible
El fet que actualment el bosc no estracti com es feia abans comportaimportants problemes, segons elpresident de la Fundaci Territorii Paisatge. Tot aix comportauna srie de problemes com el fetque hi ha massa combustible, hiha massa matria vegetal. Abansse la menjaven els herbvors osortia en forma de feixos per a lescases o per als forns de pa. Ara totaix s al bosc, les masses de boscsn massa contnues i quan hi haun incendi, cremen milers dhec-trees. El que hem de fer s, a tra-vs de ramats i amb herbvors sal-vatges, convertir aquesta biomas-sa combustible en biomassa ani-mal, i daquesta manera trobar so-lucions naturals a problemes quetamb sn naturals, perqu la na-
tura fa molt de temps que es vainventar els herbvors, que
sn els que havien de feraquesta conversi.
Mart Boadaveu un altre
problemaen lac-titud
dalguns capals arbres i els boscos,
que ell anomena la intocabilitatde larbre.
Aquest gran patrimoni queformen els nostres boscos s el re-sultat histric, durant millennis,duna interacci entre nosaltres iel bosc. Per tant, el mite de la into-cabilitat s totalment equivocat,el que ens cal sn plans de gestisostenibles que planifiquin i queens diguin qu volem fer dels nos-tres boscos, perqu actualment,un dels grans problemes del boscs que ning no sap exactamentque nhem de fer.
s evident que els arbres i elsboscos formen part del nostre pa-trimoni, per el bosc s un patri-moni diferent, segons Boada.
El bosc s un patrimoni que,a diferncia dels altres, no estquiet, s viu, i cada any sens acu-mula unes quantitats de biomassamolt importants. Si a Catalunyadeixssim que actuessin estricta-ment les forces de la natura, elpas quedaria cobert de bosc. Enaquest sentit, la intocabilitat s uncriteri de cultura urbana que miti-fica i converteix la natura en unareligi, per aquesta s una posi-ci molt reaccionria, ideolgi-cament s molt de dretes.
MOIXERA DE GUILLA
BED
OLL
RO
UR
E P
NO
L
FAIG
presncia Del 14 al 20 dabril del 2006 DOSSIER / ARBRES 3
-
LInventari Ecolgic i Forestal de Catalunya s el resultat dhaver estudiat 10.600estacions distribudes per tota la superfcie boscosa del pas
LIFEC, una fotografia dels boscos
LInventari Ecolgic i Forestalde Catalunya (IEFC) ens indicaque el tipus de bosc ms freqental Principat s el de pi blanc, perlespcie que t un nombre msgran darbres s lalzina, que tam-b s lespcie present a ms co-marques catalanes.
Tot seguit detallem la distri-buci per comarques i lextenside les espcies ms importants.
Pi blanc (Pinus halepensis)
s present a totes les comarques,tot i que a lAlt Pirineu i lAran sgaireb testimonial. s lespciems abundant a 18 comarques, ons dominant almenys al 40% delbosc i representa ms del 90%dels boscos de lAlt Peneds, elSegri, la Ribera dEbre, les Gar-rigues, el Baix Peneds, el Tarra-gons i el Garraf. Les comarquesamb ms pi blanc sn el Bages(26.000 ha), la Terra Alta (20.000ha) i lAnoia (18.000 ha).
Pi roig (Pinus sylvestris)
Tamb s present a totes les co-marques. s ms abundant, per,a Ponent i gaireb tot es troba a laNoguera. s lespcie ms abun-
dant al Bergued, lAlt Ur-gell, el Ripolls, lAlta Ri-
bagora, el Montsi i elPallars Sobir. A lescinc primeres acumu-la fins al 40% del to-tal, mentre que al Pa-llars Sobir s el31,4%. Les comar-ques amb ms piroig sn lAlt Urgell(39.000 ha) i el Ber-
gued (42.000 ha).s el segon tipus de
bosc amb un nombrems gran dhectrees.
Alzina (Quercus
ilex) Fent servir elterme alzina tant perparlar de les alzines
com de les carrasques, spresent a totes les comar-
ques. A 28 passa dels 900.000peus i a 12, dels 10 milions depeus. A Ponent gaireb tota estroba a la Noguera. s lespciems abundant en nombre de peus
a 13 comarques: la Gar-
JORDI COMELLAS
rotxa, Osona, lAlt Empord, elGirons, el Pla de lestany, la Sel-va, el Barcelons, el Maresme, elValls Occidental, el VallsOriental, el Baix Camp, la Concade Barber i la Noguera.
Les comarques amb ms alzi-nes sn la Garrotxa (25.000 ha),la Noguera (21.000 ha) i el VallsOriental (17.000 ha). s el tercertipus de bosc en nombre dhect-rees a Catalunya (184.654).
Pinassa (Pinus nigra) s laquarta espcie ms abundant aCatalunya (amb 140.627 ha) i spresent a totes les comarques, tot ique a lmbit metropolit s onsen troben menys exemplars. sla ms abundant al Solsons, queconcentra ms del 35% de tots elsboscos de pinassa catalans, ambms de 49.500 ha.
Pi negre (Pinus uncinata)
s la sisena espcie arbria fores-
tal tant pel nombre dhectreescom pel nombre de peus. Nomses troba al Prepirineu i al Pirineu,on acostuma a viure fins als 2.400metres. s abundant a nou comar-ques: les sis de lAlt Pirineu ilAran (48.000 ha i 48 milions depeus), el Ripolls (6,7 milions depeus), el Bergued (prop de 5 mi-lions) i el Solsons (1,5 milionsde peus). s lespcie ms abun-dant a la Cerdanya (10.832 ha i2,5 milions de peus), per la co-marca amb ms pi negre s el Pa-llars Sobir (15.825 ha i 16 mi-lions de peus).
Alzina surera (Quercus su-
ber) s la cinquena espcie fo-restal pel nombre hectrees(5,32% dels boscos de Catalu-nya) i la setena pel nombre depeus (ms de 39 milions), ms deles quatre cinquenes parts delsquals sn a les comarques gironi-nes. Dins daquest mbit repre-
Al Principat hi ha una srie
darbres que, tot i no arribar a
tenir el grau de notorietat dels
monumentals, es considera
necessari protegir i conservar,
per les seves caracterstiques i la
seva popularitat dins del municipi
o dins de la comarca. Aquests
exemplars estan protegits pel
decret darbres dinters local o
comarcal, que estableix que
rebin aquesta consideraci
arbres que, per la seva
particularitat cientfica o la seva
histria, per les mides
excepcionals dins de la seva
espcie o per la seva edat, siguin
mereixedors de mesures de
protecci.
En el cas dels dinters
comarcal, se nestableix linters
a instncia del Consell Comarcal
corresponent o a petici del seu
propietari. En el cas dels
dinters local, es fa per acord de
lajuntament o tamb, a petici
del seu propietari. Per a la
declaraci se segueixen els
criteris segents: inters cientfic,
inters histric, mida, edat i
altres. En total, fins ara han estat
declarats dinters uns 365
arbres, de 20 comarques, tot i
que alguns no sn un exemplar
sol, sin un conjunt darbres, un
bosc, una arbreda, un espai
concret dun parc, etc.
La comarca que t un
nombre ms elevat
darbres amb aquesta
qualificaci s el
Maresme, amb 102;
la segueix el Baix
Llobregat, amb 80;
el Valls Oriental,
amb 54, i la Selva,
amb 28.
Pel que fa als
pobles amb un
nombre ms elevat
darbres
catalogats,
destaca Sant Boi
de Llobregat (Baix
Llobregat), amb
34; el segueix les
Franqueses del
Valls (Valls
Oriental), amb 32;
Tei (Barcelons),
amb 31; el Prat del
Llobregat (Baix
Llobregat), amb 22; Caldes de
Malavella (Selva), amb 21, i
Viladecans (Baix Llobregat) i
Argentona (Maresme) amb 13
cadascun.
A linventari forestal shi han introdut variables ecolgiques./JORDI COMELLAS
Arbres dinterslocal i comarcal
OM
4 DOSSIER / ARBRES presncia Del 14 al 20 dabril del 2006
-
senta prop del 45% de la superf-cie arbrada del Baix Empord, ons lespcie ms abundant, i propdun 25% a la Selva, el Girons ilAlt Empord. s poc freqent alPla de lEstany i rara a la Garrotxai al Ripolls. En canvi, foradaquest mbit noms t certa im-portncia al Montnegre, entre elMaresme i el Valls Oriental.
Roure (Quercus humilis) Hiha uns 100 milions de roures, i sla cinquena espcie pel nombredexemplars. Es troben des dels200 metres fins per damunt dels1.600. Les comarques amb msroures martinencs i hbrids sOsona (ms de 20 milions), el Pa-llars Juss (ms de 15 milions), elBergued (8 milions) i lAlt Ur-gell i el Solsons (7 milions). Ales comarques delBergued i alSolsons se nespera un impor-tant increment arran dels gransincendis forestals.
Faig (Fagus sylvatica) srelativament rar a Catalunya, pe-r s la vuitena espcie ms abun-dant, amb ms de 36 milions depeus i la segona espcie caducif-lia ms abundant, desprs del rou-re martinenc. Les fagedes es con-centren al Ripolls (10 milions depeus), la Garrotxa, Osona, la ValdAran i el Bergued, tot i quetamb nhi ha a lAlt Empord, alMontseny (la Selva i el VallsOriental) i fins i tot al Solsons ials Ports.
Pi pinyoner (Pinus pinea)
s la novena espcie pel que fa ahectrees (36.000) i lonzena pelnombre de peus (19 milions). sabundant a la Selva (8.200 ha), alMaresme (6.600 ha) i al VallsOriental (6.000 ha) i s lespciedominant a la Serralada Litoral.
Avets (Abies alba) Ms della meitat dels avets que hi ha a Ca-
talunya sn a la Val dAran, on slespcie ms abundant, amb untotal de 7 milions de peus. La se-gona comarca amb ms avets s elPallars Sobir i la tercera, lAltUrgell.
Pinastre (Pinus pinaster)
Representa lonzena espcie pelnombre dhectrees (14.000) i lacatorzena pel que fa al nombre depeus (12,5 milions). s caracte-rstica de les comarques gironi-nes, on sen concentren al voltantde les tres quartes parts, sobre-tot a la Selva, on hi ha ms del41% del total.
Castanyer (Castanea
sativa) s lonzena esp-cie pel nombre de peus (20,6milions), concentrats sobretota loest de la Selva i a Osona.Tamb nhi ha a les comarquesgironines, al Valls, al Maresme ia les muntanyes de Prades.
Un inventari forestal s leina
que informa de la situaci i de la
qualitat en qu es troba el bosc
dun territori. La gran quantitat de
dades que es recullen permet
saber quants arbres hi ha, quines
mides fan i quin creixement
tenen, quins sn els models de
combustible o fins i tot la mesura
dels estocs de carboni. Les
preguntes que es responen amb
lelaboraci dun inventari com el
que es va fer a Catalunya sn:
Com sn els boscos de
Catalunya? Quines espcies hi
dominen? Com han evolucionat
en els darrers anys? Com estan
respecte els criteris paneuropeus
de sostenibilitat?
LInventari Ecolgic i Forestal
de Catalunya (IEFC) es va dur a
terme, a instncies del Parlament
de Catalunya, pel CREAF
(Centre de Recerca Ecolgica i
Aplicacions Forestals) i el va
finanar la direcci general del
Medi Natural del Departament
dAgricultura, Ramaderia i Pesca
de la Generalitat. El mostreig de
camp es va realitzar entre els
anys 1989 i 1996 sobre 10.600
estacions distribudes per tota la
superfcie boscosa del Principat,
que va generar una base de
dades forestals amb uns
2.000.000 de registres, de ms
d1,21 milions dhectrees.
Els inventaris forestals
intenten mesurar aquesta massa
forestal a travs de
seleccionar-ne una mostra
representativa que permeti tenir
una bona aproximaci de tot el
conjunt.
Al que hauria estat un
inventari forestal clssic, shi va
afegir el terme ecolgic pel fet
dhaver incorporat al mostreig un
conjunt de noves variables que
aporten informaci daspectes
que permeten una aproximaci al
bosc com un ecosistema
forestal.
En el decurs de
linventari a
Catalunya shi ha
trobat un total de
43 espcies
forestals prou
representatives, de les
quals divuit sn les
considerades com a ms
abundants a tot el territori.
Linventari forestal indica com sn els boscos, quines espcies hi dominen i com evoluciona./JORDI COMELLAS
Leina que informade la situacii de la qualitatdels boscos
ALZ
INA
presncia Del 14 al 20 dabril del 2006 DOSSIER / ARBRES 5
-
Arbres de Manresa
Autor: Florenci Valls
Editorial: Ajuntament de Manresa
A travs de 247
fotografies es poden
identificar 52 arbres i
localitzar els indrets de
la ciutat on es poden
trobar.
El costumari botnic
Autor: Joan Pellicer.
Editorial: Edicions del Bullent
Lautor desgrana en tres
volums tota la saviesa
popular del Pas
Valenci sobre les
propietats remeieres
darbres i plantes.
La Fundaci Territori i Paisatge ha treballat en molts projectes relacionats tant ambels boscos com amb la gent que hi viu, amb la seva flora i amb la seva fauna
Els boscos des de Territori i Paisatge
En el cas dels boscos, la Funda-
ci Territori i Paisatge (FTP) par-
teix de la base que Catalunya est
coberta de boscos de centenars
danys i tamb de joves bosqui-
nes, fruit de labandonament del
camp en els darrers decennis, i
considera que uns i altres tenen
els seus valors i les seves peculia-
ritats i que tot plegat forma part
del nostre patrimoni, amb un de-
nominador com: el pes de la se-
va conservaci, que recau sobre
uns quants particulars i institu-
cions, no acostuma a suportar-lo
qui ms sen beneficia, la societat
en conjunt. Per tant, pensen que
tothom shi ha dimplicar per re-
vertir aquesta dinmica.
La histria de la fundaci en
aquest camp s una llarga llista
delaboraci destudis, dedici
de publicacions, de jornades i se-
minaris, dexposicions i de realit-
zaci o collaboracions en projec-
tes propis o elaborats per perso-
nes i associacions que estimen el
territori. Aquests noms en sn
uns quants.
Projecte Guardabosc En col-
laboraci amb la Federaci
dAgrupacions de Defensa Fo-
restal del Peneds i el Garraf, que
consisteix a estudiar de quina ma-
nera, amb ramats o amb herbvors
salvatges, es pot convertir la bio-
massa combustible que hi ha als
boscos en bio-
massa cr-
vols,
JORDI COMELLAS
Els boscos de la Garriga
Autors: J.M. Panareda, H. Escol i A. Romo.
Editorial: Publicacions de lAbadia de Montserrat
Els autors descriuen els
diversos boscos i les
diferents espcies
darbres que es troben
en aquesta poblaci del
Valls Oriental.
biomassa cabra, biomassa vaca,
com a estratgia antiincendis, per
diversificar el paisatge i recupe-
rar ls de les races tradicionals.
Es va iniciar la primavera del
2004 a la finca Font Gal, al terme
de piera (Anoia).
Projecte de restauraci de
zones cremades del Bergued
sense regeneraci natural
Aquest s un projecte de conser-
vaci que va tenir el suport de la
Diputaci de Barcelona. Est
destinat a la reforestaci artificial
de dues finques afectades pel
gran incendi forestal de la Catalu-
nya central del 1994: la finca de la
serra Cap de Costa (Puig-reig) i la
finca la Riba (Olvan), al Bergue-
d. Lobjectiu final del projecte
era evitar lerosi del sl que no
disposava de cobertura vegetal
protectora desprs de lincendi.
Projecte Life Pirineu Viu
Lany 2001 es va publicar un ca-
tleg per promoure la participa-
ci social en la conservaci dels
valors naturals i socials dels bos-
cos del Mig Pallars. Per contri-
buir a la conservaci dels boscos
vells dels Pirineus, la FTP va
constituir un total de 25 reserves
forestals i des del 1998 va anar ad-
quirint els drets de tala de boscos
subalpins de pi roig, pi negre i a
vet, creant aix reserves forestals
de petites dimensions per duna
biodiversitat excepcional, amb
arbres madurs de fins a 300 anys.
Aquests espais constitueixen re-
ductes dhbitat de valor crtic
per a espcies amenaades, com
ara el gall fer, el mussol pirinenc,
etc. Amb la compra de drets de ta-
la es garanteix la conservaci
daquests rodals per dcades.
Catleg i seguiment dels
boscos madurs de la Garrotxa
Com a base per establir uns crite-
ris de gesti forestal que tinguin
en compte els valors lligats als
boscos madurs, el catleg recull
els rodals de la Garrotxa i voltants
on els boscos tenen un grau ms
alt de maduresa. Amb el projecte,
que es va executar lany 2004, es
van localitzar 75 boscos madurs,
la majoria als municipis dAlba-
ny (Alt Empord) i Camprodon
(Ripolls).
Conservaci de la darrera
roureda representativa de la
plana de Vic Entre el 2003 i el
2004 es va fer un estudi de la rou-
reda de Llopart a Osona (geolo-
gia, flora, fauna, estructura fores-
tal) i es va elaborar un pla de ges-
ti que recollia com a prioritat ar-
ribar a un acord de custdia amb
el propietari. Tamb indicava al-
tres actuacions, com ara ordenar
el trnsit de pas i millorar la con-
Una mula que forma part del projecte Guardabosc./ FTP
Les diferents espcies
darbres han generat desenes,
potser centenars de llibres arreu
dels Pasos Catalans. En podem
trobar de botnica, daltres sn
autntiques guies despcies,
nhi ha de poesia i de prosa
dedicada als arbres o a un arbre
concret, de tradicions
relacionades amb els arbres, de
fotografia, per el que abunda
ms sn les monografies de
carcter local, que identifiquen,
localitzen i tracten de les
diferents espcies arbries que
es poden trobar en un municipi,
en una ciutat o b en un territori
concret, com poden ser una
comarca, un bosc, un espai
protegit, etc.
Un daquests exemples, de
carcter urb, s el llibre titulat
Arbres de Manresa, de Florenci
Valls, membre de la Instituci
Catalana dHistria Natural i
professor de biologia i geologia.
El llibre est editat per
lAjuntament de la ciutat, amb la
intenci de donar a conixer el
patrimoni natural de la capital del
Bages per tal que, a travs del
seu coneixement, els ciutadans
aprenguin tamb a respectar-lo i
a estimar-lo. No s un recull
exhaustiu de tots els arbres de la
ciutat, per s dels ms
importants i representatius.
El mn dels arbresa la literatura delsPasos Catalans
AUR
B
LAN
C
6 DOSSIER / ARBRES presncia Del 14 al 20 dabril del 2006
-
servaci de lespai.
Alianza por el Lince Aquest
important projecte aglutina es-
foros de moltes entitats per apli-
car mesures de conservaci deci-
dides en els darrers refugis del
linx ibric al mn, situats al cen-
tre i al sud de la pennsula Ibrica.
La FTP hi ha donat suport des
dels seus inicis dins del Projecte
Linx. Una de les actuacions ms
rellevants ha estat implicar els
propietaris de les finques de caa
major on es concentren la majo-
ria de les poblacions de linx en lli-
bertat en la conservaci de fel,
oferint-los un pla de gesti per
millorar-ne lhbitat i fer compa-
tibles la cacera i el manteniment
de lespcie. Tamb shan com-
prat drets de caa (bsicament de
conills i perdius) a vedats situats a
la serra dAndjar, a Jan, per as-
segurar la disponibilitat de preses
i shan installat punts dalimen-
taci per tal que els joves linxs
trobin prou menjar en lpoca de
la dispersi.
Conservaci de les comuni-
tats de micromamfers al bosc
de la Mata de Valncia Durant
els mesos dagost i setembre del
2003 i fins al desembre del 2004
es va fer un treball de camp, mit-
janant tcniques de trampeig,
en viu, per tal de recollir infor-
maci sobre lestructura i la
distribuci dels microma-
mfers (rata cellarda, rato-
lins, talpons i musaranyes)
en relaci amb el grau de
maduresa dels seus hbi-
tats. Lmbit de treball es
va centrar en les avetoses
amb gesti forestal recent
de la Mata de Valncia
(Pallars Sobir).
Patrimoni verd El setem-
bre del 2005 es va elaborar un
inventari darbres i arbredes
dinters local a Gandia (Safor).
Boscos de ribera Cal destacar
la feina feta en els boscos de ribe-
ra, donant suport a molts projec-
tes de restauraci a rius com
lEbre, el Llobregat, la Muga,
Fluvi, el Ter, la Tordera, el Fran-
col, etc.
Plantar oliveres centenries o
fins i tot millenries al jard de
casa i a la urbanitzaci, s una
prctica que sembla que sha
posat de moda a molts pasos.
Per a mesura que arrelava
aquesta moda, ha anat creixent
tamb una conscincia
encaminada a preservar aquest
important patrimoni cultural, que
moltes vegades data de lpoca
dels romans.
Les terres de lEbre disposen
de 40.000 ha doliveres amb
milers doliveres daquestes
caracterstiques. Noms al
Montsi, es calcula que nhi ha
unes 4.000 i que ja se nhan
arribat a arrencar i a traslladar un
miler.
A molts vens de les Terres
de lEbre sels trenca el cor cada
vegada que veuen passar un
cami carregat amb oliveres
monumentals que sn
traslladades no tan sols a altres
ciutats del pas, sin tamb a
altres pasos, fins i tot als EUA.
Els preus que es paguen per
aquestes oliveres sn de
diversos milions de les antigues
pessetes.
Per tal de poder mantenir les
oliveres al seu lloc, la Fundaci
Territori i Paisatge va signar un
conveni de collaboraci amb
lAjuntament dUlldecona, i
tamb va finanar un
inventari a crrec del
GEPEC (Grup dEstudis i
Protecci dels
Ecosistemes del Camp)
que nha aconseguit
catalogar prop de
1.700.
Fa un parell de
mesos la Generalitat
va anunciar que
abans de lestiu
saprovar un decret
amb els ajuntaments
de la zona que
inclour diverses
mesures, com ara,
llogar les oliveres a preu
de mercat i reservar-se una
primera opci de compra en el
cas que es produeixi un canvi
ds del cultiu. Tamb es
promour ladquisici doliveres a
entitats privades que han
treballat per preservar aquest
patrimoni.La fundaci ha adquirit drets de tala per preservar els boscos vells./FTP
Un bosc de ribera a la riba del riu Fluvi on sha intervingut./FTP
Els cens de les oliveres ha estat important per conixer aquest patrimoni./FTP
Oliverescentenries imillenries a lesTerres de lEbre
TRM
OL
presncia Del 14 al 20 dabril del 2006 DOSSIER / ARBRES 7
-
Ms de 200 arbres de tot Catalunya han estatqualificats com a arbres monumentals
Arbres
monumentals i
monuments
darbres
Lany 1987, la Generalitat vaaprovar el decret sobre la declara-ci darbres monumentals. Alhora destablir els factors quefeien decidir si un arbre era me-reixedor daquesta qualificaci,es va tenir en compte el valor mo-numental, histric o cientfic dedeterminats exemplars desp-cies arbries, que els feia formarpart del nostre patrimoni cultural,perqu es considerava la sevaprotecci i la seva conservacicom dinters pblic. Moltsdaquests arbres es caracteritzenper les seves dimensions, la sevabellesa, ledat, o tots aquests as-pectes alhora. Daltres han estattestimoni de fets histrics impor-tants o sn protagonistes de lle-gendes i tradicions, o b sasso-cien a personatges famosos. Nhiha, per, segons fonts del Depar-tament de Medi Ambient i Habi-tatge de la Generalitat, que asso-leixen una nova dimensi msenll de la condici vegetal iesdevenen smbols. Smbolsduna famlia, dun poble,dun pas, duna idea...Duna manera o altra for-men part del nostre patri-moni cultural i histric icom a tals sn mereixe-dors despecial protec-ci.
El decret consideraarbres monumentals totsaquells exemplars que,per les seves mides ex-cepcionals dins de la se-va espcie o per la sevaedat, histria o particula-ritat cientfica, han de sermereixedors de mesuresde protecci. La declaraciconsidera tots aquests arbres coma protegits i aix comporta la pro-hibici de tallar-los, darrencar-los o danyar-los per cap mitj.
Per poder declarar un arbrecom a monumental se segueixenun seguit de criteris, com
JORDI COMELLAS
ara, la mida, ledat, linters his-tric o cientfic, determinat per lararesa a Catalunya, pel lmit delrea de distribuci i per la raresade lespcie a la comarca.
En aquests moments a Catalu-nya hi ha un total de 211 arbresque han merescut aquesta qualifi-caci proteccionista, els darrersdels quals han estat declarats elmaig del 2005. La comarca queen t ms s la dOsona, amb 30exemplars, seguida de la Selvaamb 17, el Valls Oriental amb14, lAlt Empord amb 12, laGarrotxa amb 19, i aix fins a untotal de 36 comarques.
El Pi de les Tres Branques
En la llista hi ha pins, alzines su-reres, plataners, roures, lledo-
ners, saquers, boixos, lledoners,oms, teixos, eucaliptus, sequoies,cedres, castanyers dndies, frei-xes, avets, garrofers, lbers, faigs,ginebrons, tillers, aurons, etc.Per el ms representatiu des delpunt de vista histric i nacionalis-ta, segur que s el Pi de les TresBranques, al terme municipal deCastellar del Riu, al pla de Cam-pllong, en plena comarca del Ber-gued, que tot i estar mort des defa molts anys, s el punt de refe-rncia de molts nacionalistes que,any rere any, el tercer diumengede juliol hi celebren lAplec delsPasos Catalans. Larbre, millordit, lesquelet dun centenari pipinyoner que havia fet 29 metresdalada i 6 de circumferncia, haesta adoptat com a smbol duni-
tat dels Pasos Catalans, perqules seves tres malmeses branquessurten dun mateix tronc.
Jacint Verdaguer el va immor-talitzar en el seu poema El Pi deles Tres Branques, en qu reflec-teix la llegenda del rei Jaume I,que adormit a la seva ombra haviasomniat que el seu regne tambtindria tres branques que naixienduna sola arrel: el Principat, elPas Valenci i les Illes.
Des de fa uns anys, a uns es-cassos cinc-cents metres del pi,nhi ha nascut un altre, que tambest catalogat, conegut com el pijove, que, amb les seves tres bran-ques, ha estat adoptat com el sm-bol de la renovaci del naciona-lisme amb sang i empenta nova.
El Pi de les Tres Branques, al pla de Campllong, ha esdevingut tot un smbol nacionalista./ JORDI COMELLAS
PO
LLA
NC
RE
8 DOSSIER / ARBRES presncia Del 14 al 20 dabril del 2006
-
Presncia i la Fundaci Territori i Paisatge de Caixa Catalunya us regalen avui un nou pster de natura, Arbres dels PasosCatalans, amb illustracions del dibuixant Toni Llobet
Un pster amb els arbres que shan de conixer
Presncia regala aquest cap de
setmana el pster Arbres dels
Pasos Catalans, el sis que co-
produeixen la revista i la Funda-
ci Territori i Paisatge de Caixa
Catalunya. En el pster hi aparei-
xen quaranta espcies darbres.
Cadascuna sha illustrat amb dos
dibuixos: un mostra larbre sen-
cer i laltre s un detall de les fu-
lles i els fruits. Al costat hi figura
el nom popular de larbre i les
diferents variants lingstiques,
si existeixen, el nom cientfic i
una petita descripci, sovint amb
referncies geogrfiques. Unes
icones permeten saber tamb en
quins ambients naturals creix ca-
da arbre.
Els textos i els dibuixos han
estat a cura de lillustrador natu-
ralista Toni Llobet, autor de les
illustracions de psters anteriors
com el dels mamfers, el dels rp-
tils i amfibis i el del bestiar autc-
ton.
La tria dels arbres ha estat a
crrec del mateix Toni Llobet i de
Jordi Sargatal i Marga Viza, de la
Fundaci Territori i Paisatge.
Els arbres que hi apareixen sn,
dentre els que creixen de manera
natural al pas, aquells que ens
sembla que la majoria de la gent
hauria de conixer, ha explicat
Sargatal. Seguint aquest criteri,
no hi apareixen espcies populars
per introdudes, com ara el pl-
tan o la palmera, ni tampoc els ar-
bres domstics, com sn tots els
fruiters. Toni Llobet destaca el fet
que hi ha espcies introdudes fa
tant temps que la memria de la
seva pertinena a la nostra flora es
perd en la nit dels temps. Potser
caldria replantejar-se la vali-
desa dels termes autc-
ton i for en parlar
del patrimoni natural,
per aix ja no s
feina daquest ps-
ter, diu. Al pster
shi han posat
tamb variants de
cada espcie. Ai-
x sha fet amb
voluntat didcti-
ca per tal que el
pblic pugui dis-
tingir-les ms fcil-
ment.
MIQUEL RIERA
Detall de quatre caselles del pster.
El dibuixant Toni Llobet
sha encarregat dels dibui-
xos daquest nou pster de
natura de Presncia, tal
com ja va fer amb els dels
mamfers, els rptils i amfi-
bis i el bestiar autcton.
Com ha anat?
Crec que prou b.
Queda molt bonic i ordenat,
no? Els arbres sn punyeters,
dibuixar-ne el fullatge pot ser
pesadet, i vistos un a un segurament
els manca la mgia, el gest, dels
animals de carn i ossos. Per
crec que el conjunt fa patxoca
tamb estticament, i trans-
met fins a quin punt tenim al
pas una grandssima di-
versitat darbres.
Per qu tamb hi
adjuntem un dibuix
duna fulla i del fruit?
Hi ha arbres que fan
de molt mal distingir a
distncia, vistos a cos sen-
cer. Home, un avet es pot distin-
gir prou b dun pi negre, per un tell
i un freixe poden assemblar-se for-
El pster Arbres dels Pasos
Catalans s el sis que editem i
produm conjuntament la revista
Presncia i la Fundaci Territori i
Paisatge de Caixa Catalunya. La
srie va comenar ara fa tres anys
amb el pster 50 ocells comuns
dels Pasos Catalans, Desprs
vindrien els psters sobre els ma-
mfers, els bolets, els amfibis i
rptils i el bestiar autcton.
La intenci de Presncia i la
Fundaci Territori i Paisatge s
continuar publicant psters de
natura, fins i tot amb ms periodi-
citat que fins ara. Aix, per a
aquest any hi ha prevista ledici
de tres psters ms, que seran els
dels peixos marins, laviram au-
tcton com a continuaci i com-
plement del que vam editar sobre
bestiar autcton o els rapinyai-
res dirns.
Pel que fa als psters que
shan publicat fins ara, sen po-
den demanar exemplars trucant al
902 186 470.
a, vistos de lluny. Per aix s
necessari aportar el detall de la
fruita, i de la flor o el fruit o la
llavor, en alguns casos, per per-
metren la identificaci. Els ar-
bres, cal mirar-los de prop, i a
aix convida el pster.
Quines han estat les difi-
cultats amb els dibuixos?
A diferncia dels animals,
els arbres sn molt ms plstics
i creixen amb formes adapta-
des a lentorn. Laspecte dun pi blanc cen-
tenari batut pel vent a la Costa Brava no t
gaire a veure amb el dun pi blanc jove del
Peneds, posem per cas. Trobar un terme
mitj prou representatiu de cada espcie,
per al dibuix de larbre sencer, ha estat pot-
ser el repte ms difcil del pster.
I els colors?
Tots sabem que el fullatge dels ar-
bres canvia amb les condicions meteorol-
giques: com es torna blanc llber quan el
vent gira les fulles i en mostra el revers, o el
tell, amb el seu fullatge verd brillant, s gai-
reb lluent quan li toca el sol de ple. Tot aix
s difcil de copsar, i ms quan hi ha una im-
pressi pel mig. Per confio que el conjunt
sigui prou equilibrat i illustratiu...
El pster convida a mirar els arbres de prop
Toni Llobet / Dibuixant Ja nhem fet sis ien vindran ms,tres aquest any
Aur
bla
nc
presncia Del 14 al 20 dabril del 2006 DOSSIER / ARBRES 9