el reportatge 2

4

5

7

RAFAEL MASÓ, CENT ANYS D’ARQUITECTE

UN PROGRAMA COMPLET D’ACTIVITATS CELEBRARÀEL CENTENARI DE L’ARQUITECTE NOUCENTISTA

noucentisme i compromísRAFAEL MASÓ I EL SEU TEMPS

el serveiPRESERVAR LA MEMÒRIA DE L’ARQUITECTE

l’opinióL’ANY MASÓ I ELS SEUS FRUITS

ESPECIAL ANY MASÓ 2006

aàarquitectària

Foto

: Im

atge

act

ual d

e la

Far

iner

a Te

ixid

or, c

onst

ruïd

a en

tre

el 1

910

i el 1

911.

Crè

dit:

Jord

i Sol

er, E

l Pun

t, 20

06. N

úmer

o 12

. Jul

iol 2

006

Una publicació del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

2 arquitectàriaaà ESPECIAL ANY MASÓ

COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA DEGÀ: JORDI LUDEVID I ANGLADA I SECRETARI: CARLES CRESPO I VEIGAS I TRESORER: JOSEP MARIA GUTIÉRREZ I NOGUERA I PRESIDENT DEMARCACIÓBARCELONA: LLUÍS COMERÓN I GRAUPERA I PRESIDENT DEMARCACIÓ GIRONA: JOSEP RIERA I MICALÓ I PRESIDENT DEMARCACIÓ LLEIDA: MONTSERRAT GINÉ I MACIÀ I PRESIDENT DEMARCACIÓ TARRAGONA:

El Noucentisme va ser un període rellevant de la història de Catalunya enquè cultura i política es van fusionar per lluitar per uns mateixos ideals. Laraó, la precisió, la serenitat, l’ordre i la claredat van regir l’ideari de nom-brosos ciutadans que, amb el pas dels anys, han trobat en la seva justa me-sura el seu reconeixement. Des de fa uns anys han tingut lloc diverses ini-ciatives ciutadanes que han tingut com a objectiu estudiar i difondre l’obrai l’empremta deixada per figures del nostre país com Salvador Dalí, AntoniGaudí, o tants altres creadors il·lustres que han escrit un capítol de la nos-tra història col·lectiva.

Aquest suplement el dediquem a l’Any Masó, una efemèride que vol donara conèixer la figura de l’arquitecte gironí Rafael Masó i Valentí i propiciar la

protecció i la restauració de la seva obra. En aquesta iniciativa, la Demar-cació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya té una actuació ac-tiva en la Comissió de Coordinació de l’Any Masó, l’òrgan que s’ha creat pergestionar totes les activitats que s’aniran desenvolupant en el transcurs d’unany.

Des que el 1971 la família Masó va fer donació del fons professional de l’ar-quitecte a l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, aquest hatreballat a fons en l’estudi de la seva obra. L’Any Masó és, doncs, una oca-sió excepcional per donar a conèixer la figura més rellevant del Noucentismea les comarques de Girona pel que fa a l’arquitectura, una disciplina que sin-tetitza i exemplifica la seva manera d’entendre la vida.

MESTRE ARQUITECTE I DIFUSORDEL NOUCENTISME A GIRONAJOSEP RIERA I MICALÓPRESIDENT DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA COAC

La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectesde Catalunya coordina l’organització de l’Any Ma-só, Cent Anys d’Arquitecte, que pren com a puntde partida el centenari de l’obtenció del títol d’ar-quitecte, l’any 1906, d’aquest il·lustre personat-ge gironí. Així, des del mes de setembre d’aquestany i fins al mes de setembre del 2007 estan pro-gramades una sèrie d’activitats per donar a conèi-xer la vida i l’obra de Rafael Masó i Valentí, im-pulsades pels integrants de la Comissió Any Masó,constituïda el gener de l’any 2005.

La Comissió Any Masó la componen la Genera-litat de Catalunya, la Diputació de Girona, l’Ajun-tament de Girona, el Col·legi d’Aparelladors i Ar-quitectes Tècnics de Girona, la Universitat deGirona, Narcís-Jordi Aragó, com a representantde la família de l’arquitecte, Xavier Albertí, NarcísComadira i Joan Tarrús, com a especialistes i co-neixedors de la figura de Rafael Masó, juntamentamb la Demarcació de Girona del Col·legi d’Ar-quitectes de Catalunya. L’objectiu de la comissióés implicar-hi tota la societat i definir un progra-ma d’activitats que difongui la vida i l’obra de l’ar-quitecte gironí.

Alta implicació ciutadanaDes dels seus inicis, aquesta iniciativa ha comp-tat amb el suport de moltes entitats, institucions iciutadans. Fruit d’aquest interès, l’abril del 2005l’Ajuntament de Girona va declarar Any Masó elperíode comprès entre el setembre del 2006 i elsetembre del 2007, i des d’aleshores s’han adhe-rit a la proposta la Diputació de Girona, el Parla-ment de Catalunya i els ajuntaments d’Anglès, Bes-canó, Brunyola, Canet de Mar, Castell-Platja d’Aro,Cerdanyola del Vallès, Garriguella, la Bisbal d’Em-pordà, la Vall d’en Bas, la Vall de Bianya, Olot, Pa-lafrugell, la Quart, Sant Feliu de Guíxols, Sant Gre-gori, Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners,Sarrià de Ter, Sils, Torroella de Montgrí i Vilablareix.La iniciativa també compta amb el suport de lesempreses GRN Serveis Informàtics, Embotits LaSelva i El Periódico de Catalunya.

Les activitats programadesSeran dotze mesos que serviran per donar aconèixer en profunditat el llegat de Rafael Masó.

RAFAEL MASÓ, CENT ANYS D’ARQUITECTE

VANESSA MASIPPERIODISTA

FOTO: ARXIU HISTÒRIC DEL COAC

1 RETRAT de Rafael Masó

arquitectàriaaà 3ESPECIAL ANY MASÓ

JORDI BERGADÀ I MASQUEF I PRESIDENT DEMARCACIÓ L’EBRE: JOAN JOSEP CURTO I REVERTÉ I VOCALS: RAMON SANABRIA I BOIX / FERNANDO MARZÀ I PÉREZ / ROSA RULL I BERTRÁN / RAMÓN M.PUIG I ANDREU I COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA Plaça Nova, 5, 08002 Barcelona I Tel.: 93 301 50 00 I Fax: 93 318 60 29 I www.coac.net / PUBLICITAT: Zeta Gestión de Medios. Tel.: 93 265 57 27

A més de la seva professió d’arquitecte, també espresentaran altres facetes de la rica personalitatde Masó que el van portar a viure i a involucrar-seen la Girona de començaments del segle XX. L’ar-quitecte, el polític, l’artesà, el fotògraf i el ciutadàel trobarem en la desena d’exposicions, en lesconferències, les publicacions, el curs d’estiu dela Universitat de Girona o les diferents activitatsdirigides als escolars que s’estan gestant enaquests moments. Entre aquestes, es pot des-tacar l’exposició Rafael Masó i Valentí, arquitecte,organitzada per la Fundació La Caixa i que té com

a comissaris Raquel Lacuesta i Lluís Cuspinera,on es mostrarà l’aportació de Masó a l’arquitec-tura noucentista gironina i, per extensió, a la ca-talana. L’altra exposició remarcable és Rafael Ma-só, ciutadà de Girona, organitzada per l’Ajuntamentde Girona i comissariada per Narcís-Jordi Aragó,que es podrà veure al Museu d’Història de la Ciu-tat a la tardor vinent, i amb la qual es vol acostara la ciutadania el vessant més humà de Masó.També es podrà seguir l’empremta de l’arquitec-tura de Rafael Masó a la ciutat de Girona a travésde visites guiades a la seva obra.

Rafael Masó és considerat l’arquitecte gironí més rellevanti el principal exponent del Noucentisme arquitectònic ca-talà. Va ser un home polifacètic (activista polític i cultural,escriptor, dissenyador, fotògraf, etc.), però on ha deixat mésclara la seva empremta és als edificis.

Amb l’objectiu de transmetre l’essència de la vida i obra deRafael Masó (1880-1935), la imatge gràfica dissenyada ambmotiu de l’Any Masó es basa en tres conceptes: la perso-nalitat de l’arquitecte, la seva obra i la informació relacio-nada amb la celebració.

Aquests conceptes vénen representats a través de diver-sos elements gràfics condensats en el logotip de l’Any Ma-só. Per una part, i potser com a element de més impacte,la firma de Rafael Masó simbolitza la màxima expressióde la personalitat de l’arquitecte. El quadrat groc i amb ai-gües remet a alguns elements significatius de l’obra de l’ar-quitecte gironí. Finalment, la tipografia utilitzada és de l’è-poca noucentista i ens situa en el mateix context que l’obrade Masó.

Exposicions, presentacions, visites guiades, conferències,concerts, etc., configuraran l’extensa programació amb la quales vol donar a conèixer la figura de l’arquitecte gironí. Totsaquests actes, permanentment actualitzats, es podran con-sultar a l’agenda de la web oficial de l’Any Masó: www.rafa-elmaso.org. Però, per aquesta finestra permanentment ober-ta, la Comissió Any Masó també posa a l’abast de tots elsciutadans elements que permeten aprofundir en el coneixe-ment de la vida i l’obra de Rafael Masó. A la pàgina www.ra-faelmaso.org, a més d’una acurada biografia del personatge,es proposen les rutes que ens descobriran les seves princi-pals obres, i també s’espera rebre els suggeriments i els co-mentaris que permetin millorar la difusió i el coneixement dela trajectòria professional d’aquest arquitecte.

UNA CITA TAMBÉ A LA WEB

EL LOGOTIPDE L’ANY MASÓÀNGEL MADRIÀDISSENYADOR GRÀFICAUTOR DEL LOGOTIP ANY MASÓ

1 IMATGE DE LA presentació de l’Any Masó a Girona, el 31 de gener de 2006

1 RAFAEL MASÓ al Mas Bru de Domeny el 19261 IMATGE ACTUAL de la Casa Ensesa(1913-1915) de Girona

1 RAFAEL MASÓ i la seva dona, Esperança Bru, en sidecar. 1915

FOTO: AHCOAC – DEMARCACIÓ DE GIRONA. FONS RAFAEL MASÓ

FOTOS: AHCOAC – DEMARCACIÓ DE GIRONA. FONS RAFAEL MASÓ

4 arquitectàriaaà ESPECIAL ANY MASÓ

GRÀFIC / NOAH GRAÑÓ

1 L’ARQUITECTE Rafael Masó

1 L’ARQUITECTE Josep Maria Pericas (1881-1965)

1 L’ARQUITECTE Josep Maria Jujol (1879 - 1949)

Rafael Masó i Valentí neix a Girona l’any 1880. El1900 inicia els estudis d’arquitectura a Barcelona iobté el títol d’arquitecte el 1906, en la mateixa pro-moció que Josep M. Pericas i Josep M. Jujol. For-mat en l’ambient del Modernisme, ja des de les pri-meres obres defineix les característiques del queserà el Noucentisme gironí. Recupera la tradició ar-tesana de la ceràmica, la fusta, el vitrall i la forja, imarca un estil arquitectònic que dóna caràcter ala ciutat. La seva producció s’estén per tota la de-marcació, amb obres tan importants com la Fari-nera Teixidor, les cases Batlle, Ensesa i Teixidor aGirona, la Casa Masramon a Olot, la CooperativaPalafrugellenca a Palafrugell i el conjunt de ciutatjardí de S’Agaró, entre moltes altres obres.

Al marge de la faceta professional com a arquitec-te, també destaca el seu vessant literari. A Girona,freqüentarà el cercle de Xavier Montsalvatge, Car-les Rahola, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana al ma-teix temps que col·laborarà en diverses publicacions.A Barcelona entra en contacte amb intel·lectuals comJosep Carner, Jaume Bofill i Mates, J .M. López Pi-có i Emili Vallès, que són el nucli literari que va ini-ciar el canvi de gustos que va preparar el Noucen-tisme. En aquest context Rafael Masó escriu prosespoètiques que manifesten el seu amor per les peti-tes coses, pels costums familiars i per la seva ciutat,i també articles d’opinió a la premsa de l’època.

Al llarg de la seva vida també desenvolupa una im-portant tasca cultural. Col·labora en la fundació de lasocietat Athenea i es converteix en l’ànima d’un grupd’artistes i artesans entre els quals es pot destacar: l’es-cultor Fidel Aguilar, el pintor i ceramista Joan BaptistaCoromina, el ferrer Nonito Cadenas i els decoradorsJosep Maria, Lluís i Jaume Busquets, entre altres.

El seu interès per millorar la societat des de l’arqui-tectura i les arts el porta també a l’activitat política.

En les eleccions municipals del 1920 s’integra a lacandidatura de la Lliga que guanyarà les eleccionsa l’Ajuntament de Girona. Entra a l’ajuntament coma regidor, amb el doble objectiu de racionalitzar lapolítica urbanística de la ciutat, sobretot pel que faal tractament del barri vell, i de millorar els equipa-ments culturals.

L’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera elsetembre del 1923 interromp la vida democràtica.El curs dels esdeveniments porta, aquell Nadal, a lasuspensió i l’empresonament de Rafael Masó i al-

tres regidors catalanistes. Masó sortirà de la presóel gener del 1924, però rebrà una sanció que l’in-capacitarà per actuar com a professional en obresoficials. L’arquitecte tornarà a l’Ajuntament de Gi-rona entre el febrer del 1930, data de la caiguda dePrimo de Rivera, i l’abril del 1931, quan es procla-ma la República.

Rafael Masó, també va ser arquitecte delegat de l’Ins-titut d’Estudis Catalans per al Servei de Catalogaciói Conservació de Monuments, corresponsal a Giro-na del FAD, acadèmic de la Real Academia de Be-

llas Artes de San Fernando i membre de la ComissióProvincial de Monuments.

Com a arquitecte va viure la crisi del modernisme. Vaintentar trencar amb aquest passat immediat partintd’un cert neopopulisme i de les experiències d’avant-guarda de l’arquitectura europea. Es va interessar es-pecialment per la domèstica anglesa (Voysey, Mac-kintosh) i la Sezesion vienesa (Hoffmann, Olbrich, Loos).Aquests interessos els va cultivar a través de la lectu-ra i la subscripció a diverses revistes europees.

L’estudi de la seva arquitectura es concreta en tres pe-ríodes: en el primer (1906-1911) intenta formular un llen-guatge propi, malgrat que acusa les influències co-mentades: són els anys de la reforma del Mas El Soler,la farmàcia Masó, la Casa Batlle, la Farinera Teixidor,el magatzem Ensesa i les cases Salieti i Masó.

Entre el 1912 i el 1922, al tornar del seu viatge denuvis per Àustria i Alemanya, reforça la seva actitudinicial de definir un estil propi. És el moment de lesobres plenament noucentistes, que es considerenles més interessants de la seva trajectòria. Masóprojecta les cases que han esdevingut una referèn-cia en l’arquitectura catalana: l’edifici Athenea, lescases Cendra, Masramon, Ensesa, Cases i Teixidor,el garatge Callicó i la Casa Gispert Saüch.

En el període 1923-1935 es reforça la idealitzacióde Catalunya i la seva expressió mitjançant elementsde la tradició (esgrafiats, columnes, terracotes, etc.).La Cooperativa Palafrugellenca, les cases Cots i Co-lomer i les urbanitzacions Teixidor i S’Agaró en sonuna bona mostra. En aquesta etapa també demostraun interès creixent per l’estudi i la recuperació delpatrimoni.

Rafael Masó mor a Girona l’any 1935 sent president dela Demarcació del Col·legi, a l’edat de 55 anys. L’estu-di i la investigació de la seva obra han estat decisius pera la sensibilització i la recuperació del patrimoni arqui-tectònic de la ciutat.

NOUCENTISME I COMPROMÍSCARME RIRAPERIODISTA

FOTO: ARXIU HISTÒRIC DEL COAC FOTO: ARXIU HISTÒRIC DEL COAC

FOTO: ARXIU HISTÒRIC DEL COAC

PRESERVAR LA MEMÒRIADE L’ARQUITECTE MASÓ

arquitectàriaaà 5ESPECIAL ANY MASÓ

1 ELS LLIBRES ens acosten a l’arquitectura 1 L’EDIFICI de la Pia Almoina de Girona alberga l’ArxiuHistòric de la Demarcació de Girona del COAC

1 LA BIBLIOGRAFIA dedicada a Rafel Masó és àmplia

L’any 1971, la família de Rafael Masó va fer do-nació del fons professional de l’arquitecte alCol·legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarca-ció de Girona. Aquesta aportació va coincidiramb la creació de l’Arxiu Històric de la De-marcació de Girona i va estimular els treballsd’investigació i difusió al voltant de la figura deRafael Masó.

El fons Rafael Masó del Col· legi d’Arqui-tectes està integrat per més de 5.000 do-cuments que ens descobreixen l’arquitec-te, l ’home i el seu temps. La part mésimportant d’aquest llegat el conformen elsprojectes d’arquitectura, però, a causa delcaràcter polièdric de l’arquitecte, també hisón presents les arts aplicades i el dissenygràfic, a més dels estudis d’elements delpatrimoni català, la correspondència que vamantenir amb intel·lectuals de l’època i lesimatges captades pel mateix Masó. De l’ar-quitecte ens han arribat els projectes de to-tes les seves grans obres (Farinera Teixidor,Athenea, Casa Masramon, urbanització deS’Agaró, etc.), en les quals destaca la ri-quesa de documentació que acompanya elsplànols: esbossos, croquis de detalls, no-tes i nombroses anotacions per als artesansen els treballs de vitral ls, forja, ceràmica,etc. A part dels projectes d’obra nova, l’ar-xiu també conserva el testimoni dels treballsde restauració i conservació de masies i mo-

numents catalans. Un interès pel patrimo-ni que també es posa de manifest en elsprop de 500 dibuixos, entre estudis de mo-numents catalans i apunts recopilats du-rant els seus viatges, que ens han arribat.

Si els projectes d’arquitectura i els estudis depatrimoni permeten reconstruir la trajectòriaprofessional de Rafael Masó, la corres-pondència i les fotografies ens acosten a l’in-dividu i al seu temps. A l’Arxiu Històric delCOAC es conserven 750 cartes que donentestimoni de l’estreta relació epistolar que Ma-só va mantenir amb alguns dels seus col·la-boradors, com el ceramista Joan Baptista Co-romina, i amb intel·lectuals com Eugeni d’Ors,Josep Carner, Jaume Bofill i Matas, Josep M.López Picó, Carles Rahola, Josep M. Folch iTorres, Josep M. de Segarra, Carles Riba i En-ric Prat de la Riba, entre altres. Aquestes amis-tats i l’entorn més pròxim de l’arquitecte que-den retratats per Masó en les més de 1.400imatges conservades a l’arxiu. En aquest fonsd’imatges, no obstant, el protagonisme l’aga-fa d’una manera molt clara l’arquitectura: lacentreeuropea, immortalitzada durant els seusviatges per Europa, i la catalana, retratada enles excursions per Ripoll, Núria, Empúries, SantPere de Roda, etc.

Gràcies a aquest llegat documental, avui po-dem estudiar i difondre la figura de Rafael Ma-só en la profunditat i la dimensió que es me-reix. Coincidint amb l’Any Masó està previstpoder accedir al fons Rafael Masó mitjançantla pàgina web de l’arxiu (www2.coac.net/ah-gir/index.php).

ROSA M. GILGEMMA DOMÈNECHARXIU HISTÒRIC COAC GIRONA

VIVIM EN UNA VIVENDA AMB UNATERRASSA MOLT GRAN I VOLDRÍEMINSTAL·LAR-HI UNA PISCINA INFLA-BLE PER ALS NENS. ¿HO PODEMFER?

Els forjats dels edificis es calculen per aunes sobrecàrregues d’ús determinadesen les normatives, i que en el cas de lesvivendes, actualment són de 200 kg/m2.Això significa que, sense tenir en comp-te altres factors, un forjat d’una terrassad’una vivenda de nova construcció po-dria suportar el pes d’una piscina de 200litres/m2, és a dir, de 20 cm d’altura d’ai-gua. És necessari tenir en compte que, sila vivenda és molt antiga, la normativapotser no era la mateixa, i per tant els càl-culs estructurals tampoc. I en qualsevolcas, si es tracta d’una vivenda antigasempre s’haurà de fer una revisió de l’es-tat de conservació de l’estructura percomprovar la seva resistència efectiva.Malgrat que sembli una exageració, lacol·locació de qualsevol piscina, per pe-tita que sigui, pot resultar una sobrecàr-rega excessiva, i no s’hauria d’omplir maimés d’un pam sense comprovar la re-sistència del forjat. Recomanem que,abans de fer qualsevol actuació, busquil’assessorament d’un arquitecte.

Servei Atenció al Ciutadà. Tel. 900 501382. email: ciutada@coac.net

EL COAC RESPONSERVEI D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ DEL COL·LEGID’ARQUITECTES DE CATALUNYA

Les publicacionsLa primera aproximació a l’obra deMasó va ser l’exposició del 1971, i elconsegüent catàleg, Rafael Masó,que va tenir com a comissari JoanTarrús i va ser organitzada pel COACamb motiu de la donació del fons del’arquitecte per part de la família.L’any 1980, coincidint amb elcentenari del naixement de RafaelMasó, es publica el llibre de DolorsOller La poesia de Rafael Masó, quedóna a conèixer el vessant literari del’arquitecte, i Rafael Masó Valentí.Catàleg de dibuixos, fruit del’exposició comissariada per JoanTarrús. Serà el mateix Tarrús qui, l’any1996, juntament amb NarcísComadira, publica la que esconvertirà en l’obra de referència pera l’estudi de l’arquitecte gironí, lamonografia de Lunwerg auspiciadapel COAC, Rafael Masó, arquitectenoucentista.En els últims anys, des de l’ArxiuHistòric de la Demarcació de Gironadel COAC s’han presentat una sèried’exposicions al voltant del’arquitectura i la personalitat deRafael Masó. L’any 2000, Masó,punts de llibre; el 2001, Masó explicaMasó, i el 2002, Les tres dimensionsde l’arquitecte. Rafael Masó fotògraf,de Bernat Catllar, Rosa Maria Gil iGemma Domènech.

FOTO: ARXIU COACFOTO: ARXIU COACFOTO: ARXIU COAC

6 arquitectàriaaà PUBLICITAT

arquitectàriaaà 7ESPECIAL ANY MASÓ

pularitzar Masó entre els gironins, projectar-lo mésenllà de les nostres comarques i divulgar-lo en elmón acadèmic i escolar semblen arguments sufi-cients per afrontar l’organització d’un Any Masó.L’excusa utilitzada no és més que el centenari dela seva titulació i, per tant, del seu retorn a Giro-na i de la intensificació de la seva activitat cívica.La voluntat de centrar una part important de lesseves activitats en el món de l’ensenyament ha fa-cilitat la coincidència de l’Any Masó en el curs es-colar 2006-2007.

Masó és un arquitecte perfectament comparablea les figures punteres de l’època, malgrat no haverdisposat de les plataformes de difusió adequades.És aquesta projecció i la seva ubicació en el mapaarquitectònic del Noucentisme el que pretenem cor-regir amb la celebració d’aquest esdeveniment.

Europa final de segle. La disciplina arquitectònicaes debat entre dos pols extrems: les possibilitats dela tècnica i l’ús dels nous materials, davant del de-bat sobre el llenguatge, l’ornament i el gust per lesformes naturals. I entre tots dos, l’Art Nouveaufrancès, el Jugenstilj alemany, els Arts and Craftsanglesos i la Sezession vienesa es converteixen enels representants nominals europeus del que, con-vencionalment, entre les nostres fronteres coneixemcom a Modernisme, i que compta amb uns prota-gonistes –Gaudí, Jujol, Ràfols, Martinell, Puig Boa-da, Quintana, Bergós, Sugrañes i Domènech i Mon-taner, etc.– que són de sobres coneguts. Serà Jujolqui, l’any 1878, es pregunta: “¿Podem tenir avui diauna verdadera arquitectura nacional? ¿Podem te-nir-la en el futur pròxim?”. Una expressió del desigque arquitectura, desenvolupament industrial i po-lítica catalana se signifiquin per un mateix ideal. Do-menech i Montaner és president de la Lliga de Ca-

talunya el 1888 i es converteix en gestador actiu deles Bases de Manresa el 1893.

La burgesia catalana imposa així la seva revoluciócultural, i des del 1901, any del naixement de la Lli-ga Regionalista de Catalunya, el seu procés de mo-dernització rep les bases institucionals per conver-tir-se en un programa de país dirigit des del poder.A partir del 1901 el Modernisme es converteix en unqualificatiu despectiu. Els seus propòsits, com l’in-dividualisme idealista, són ara consignes massa allu-nyades de la nova voluntat d’ordre que s’arbitra. Elprimer canvi de rumb queda anunciat.

Aquell mateix any, un jove Rafael Masó inicia elsseus estudis d’arquitectura, que acaba cinc anysmés tard, el 1906, el mateix any en què Eugenid’Ors encunya per primera vegada la paraula Nou-centisme en el seu famós Glossari, i publica a laVeu de Catalunya la glosa Empòrium: “Empò-rium... Empúries... Tota l’amplada d’un immenshoritzó s’obre dins nosaltres a l’encès de la pa-raula. És un horitzó blau en què estén la seva se-

renitat el pare Mediterrani. ¡Pare Mediterrani, marnostre!”.

El mestre Domènech i Montaner havia dedicat gaire-bé una vida als estudis del monestir romànic de Po-blet. Aquest s’erigeix com el possible origen d’una ar-quitectura nacional. Són temps de modernismes. Eldescobriment de les ruïnes gregues serà el detonantd’un segon canvi de rumb, que queda anunciat desde la necessitat d’establir continuïtats històriques ambel passat clàssic de l’arquitectura mediterrània. Nou-centisme equival a promulgar per aquesta nova vo-luntat d’ordre clàssic. Són els anys en què Puig i Ca-dafalch publica el seu llibre sobre el Palau de laGeneralitat de Pere Blai, únic referent clàssic en unaBarcelona encara amb massa rèmora medieval.

El 1911 apareix, coincidint amb el final dels postu-lats per a l’arquitectura moderna, l’Almanach delsnoucentistes. La cita extreta confirma les sospites:“Com els poetes i els estatuaires de Grècia, els po-etes i els estatuaires de Catalunya, els nens, els fillsde la pàtria refeta exaltaran i modelaran pura im-

mortalitat!”. No obstant, Masó no només es quedaen els marges de la riba del Mediterrani. Busca enel vell continent les formes que s’assemblen mésal seu discurs arquitectònic allunyat del centralismede Barcelona. I juntament amb Rafael Masó, moltsmés, com Puig i Cadafalch, Pericas, Josep Goday,Eusebi Bona, Enric Catà, entre altres.

L’any 1912, l’arquitecte gironí inicia el seu viatgede noces a Àustria i Alemanya. Viena entra de pleen l’imaginari de Masó i el seu temps. I les analogiesentre la portada del Glossari de Xènius del 1906 –unafigura clàssica amb la paraula voluntat presidint-la–i la imatge del primer cartell de Klimt per a la Se-zession –amb Atena assistint a la lluita de Teseu con-tra el Minotaure– es fan patents. A Viena no noméshi troba l’obra d’artistes de la talla de Wagner, Ol-brich i Hoffmann, entre altres, sinó també la forma-lització de l’esperit d’un temps: la contradicció en-tre art i tècnica, sentiment i raó, tradició i tempspresents. Que la primera obra construïda al tornard’aquest viatge el 1913 rebi el nom d’Atena no estracta d’una coincidència.

A la tornada de l’estiu es donarà el tret de sortidaa l’Any Masó. L’organització d’aquest esdeveni-ment està aconseguint un ampli –i poc habitual–consens ciutadà i institucional. Generalitat, ajun-taments, Diputació, col·legis professionals, uni-versitat, premsa, entitats, etc., amb els seus múl-tiples braços: conselleries, departaments, museus,arxius, etc. Tots s’han implicat en aquesta cele-bració des del començament.

L’objectiu de divulgar la figura de l’arquitecte, es-criptor, poeta, dissenyador, polític, etc., és a dir, lafigura de l’activista cultural que va ser Masó per ala societat gironina, és compartit per tothom. Po-

NOUCENTISME, MIRALL I SOMNIS D’UN VIATGER

RICARD TURÓNARQUITECTE. VOCAL DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA DEL COAC

CAROLINA B. GARCÍAARQUITECTA I HISTORIADORA

L’ANY MASÓ I ELS SEUS FRUITS1 RAFAEL MASÓ amb la resta de regidors de l’Ajuntament de Girona elegits en els comicis del 1920 1 PERSPECTIVA del Mas la Riba de la vall de Bianya després de la reforma feta per Rafael Masó el 1911

CRÈDIT: AHCOAC - DEMARCACIÓ DE GIRONA. FONS RAFAEL MASÓCRÈDIT: AHCOAC - DEMARCACIÓ DE GIRONA. FONS RAFAEL MASÓ

Segurament no busquem la potència d’un AnyGaudí o d’un Any Dalí, però en canvi apostem perun model organitzatiu més participatiu, suma d’ac-tivitats i amb una àmplia base, sense renunciarper això a les grans exposicions i activitats queel seu suggerent programa apunta. No obstant,l’aposta més important i la de més calat és aque-lla que ens porta a treballar intensament en aquestany –i amb continuïtat– per salvar i l’obra de Ma-só i donar-li el valor que es mereix.

Si al final d’aquest procés hem avançat per ga-rantir el futur de la Casa Casas, la Casa Masra-mon i altres, la restauració definitiva d’algunesobres destacades, o, senzillament, per fer unabona radiografia de l’estat de la seva obra, enssentirem profundament satisfets i amb la sensa-ció d’haver complert.

És de justícia mencionar que, en aquest sentit,l’aperitiu de l’Any Masó ja ha donat el millor detots els seus fruits: la cessió a la ciutat de Giro-na de la Casa Masó per part de la família Ara-gón-Huerta i l’inici del procés per a la creació dela Fundació Masó, que no només ha de fer ac-cessible i visitable el patrimoni cedit a la ciutat,sinó que també ha de fixar les bases per a unautèntic Centre d’Estudis d’Arquitectura i Ciutata l’ombra del nom de l’arquitecte gironí de mésprojecció.

Només per haver arribat fins aquí ha valgut la pe-na tot l’esforç organitzatiu que s’ha fet. Seguiremtreballant per aconseguir que aquest èxit, pro-piciat per l’actitud de generositat i compromísciutadà de la família Aragón-Huerta, no sigui no-més una flor d’estiu.

SOSTENIBLE

8 arquitectàriaaà PUBLIREPORTATGE

El nostre entorn energètic està condicionat perdos factors, actualment conjunturals encaraque amb tendència a convertir-se en estruc-turals: per una part, uns preus energètics enalça i, per una altra, un creixement de la de-manda superior a l’augment de les reservesenergètiques mundials.

Davant aquest panorama, no hi ha cap al-tra opció que adoptar mesures que corregeixinaquesta tendència. En el sector de l’edificacióés necessari posar en pràctica aquelles me-sures que redueixin la demanda d’energia delsedificis i que promocionin l’ús d’energies reno-vables, per així reduir el consum final d’ener-gies convencionals, com l’electricitat, els com-bustibles líquids i, per descomptat, els gasoscombustibles, com el gas natural. S’ha d’acon-seguir que el nostre desenvolupament puguiperdurar en el temps, en el que habitualmentes denomina desenvolupament sostenible.

En l’entorn europeu, aquesta necessitat s’haconcretat en el foment de l’estalvi energètic il’ús d’energies renovables. Espanya, com a es-tat membre de la Unió Europea, va ratificarel protocol de Kyoto i es va comprometre queles emissions de CO2 l’any 2010 seran com amàxim un 15% superiors que les existents l’any1990. Actualment ens trobem aproximada-ment un 32% per sobre d’aquest límit, un in-compliment que tindrà una repercussió econò-mica per al nostre país, ja que aquells que nosiguin capaços de limitar les seves emissionshauran de comprar els drets corresponents.

PRINCIPALS MESURES DEL CTEEl 28 de març passat es va publicar al BOE elnou Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), que pre-tén unificar i actualitzar la normativa referenta l’edificació, incloent-hi la definició de la de-manda d’energia, l’eficiència dels sistemesenergètics i una estratègia d’estalvi en el con-sum d’aquesta energia, tant elèctrica com decombustibles convencionals, com el gasnatural.

Respecte al consum elèctric, s’estableixenuns índexs d’eficiència energètica en la il·lu-minació d’edificis no residencials i en la de leszones comunes d’edificis residencials i la re-ducció del corresponent consum elèctric. Amés, en edificis del sector terciari i comercials’exigeix la instal·lació de sistemes solars fo-tovoltaics, amb una potència que dependrà deltipus d’activitat i de la seva superfície.

Respecte a les necessitats tèrmiques deconfort (calefacció i refrigeració), aquesta nor-mativa realitza un tractament més intensiu de

l’epidermis dels edificis. Així, fomenta una dis-minució de la demanda tèrmica, tant de calorcom de fred, amb la consegüent reducció delconsum energètic. Aquesta és una de lesgrans novetats del CTE, ja que considera lesexigències climàtiques tant de l’hivern com del’estiu, i es reconeix per fi el caràcter medi-terrani del nostre país, en contraposició ambla normativa anterior, en què només es con-sideraven les demandes de calefacció.

Finalment, respecte a l’altra gran demandatèrmica als edificis, la producció d’aigua ca-lenta sanitària (ACS), la mesura principal adop-tada consisteix que tots els edificis de novaconstrucció amb demanda d’ACS en tot l’àm-bit espanyol n’hauran de produir un percen-tatge anual mitjançant sistemes solars tèr-mics. D’aquesta manera s’aprofitarà una fontd’energia renovable, il·limitada i gratuïta, i s’e-vitarà el consum d’energies fòssils. L’objec-tiu final, d’acord amb el Pla de Foment de lesEnergies Renovables, és disposar el 2010 d’un

total de gairebé 5 milions de metres quadratsde panells solars tèrmics instal·lats a Espan-ya.

MILLORES EN ELS SISTEMES ENERGÈTICSAl CTE i en la reglamentació específica d’ins-tal·lacions tèrmiques (RITE), en revisió enaquest moment, es legisla per obtenir un ren-diment superior d’aquestes instal·lacions, tanten el moment del seu disseny i instal·lació comal llarg de tota la seva vida útil, mitjançant elmanteniment adequat.

És en aquest últim aspecte on a vegades esrealitzen afirmacions preconcebudes que nocoincideixen amb la realitat. Així, en moltesocasions es diu que els sistemes centralitzatssón més eficients que els individuals per rea-litzar la cobertura de les demandes de calori d’ACS, afirmació que pot ser certa en les cli-matologies centreeuropees, on la demanda decalor és intensa al llarg de gairebé tot l’any, demanera que les pèrdues en les canonadesde distribució de l’edifici suposen un porcen-tatge petit davant l’energia útil vehiculada. Peral rendiment global, aquesta classe de gene-radors comunitaris són els adequats.

Al nostre país, en referència a la demandade calefacció mitjana i, sobretot, al serveid’ACS, l’energia perduda per distribució permantenir la disponibilitat de servei central re-presenta un percentatge molt important res-pecte a l’energia útil vehiculada. De fet, con-siderant els rendiments de generadorscentralitzats, el rendiment global de la ins-tal·lació, l’energia real utilitzada respecte a l’e-nergia de combustible gastat només superalleugerament el 50%, mentre que amb gene-radors individuals s’aconsegueix que en els am-plis períodes de temps diari en què no existeixcap demanda a les vivendes no es produeixicap consum.

En contrapartida als avantatges en estalvienergètic, qualsevol tipus de millora en les qua-litats o en les dotacions comporta uns costosassociats, potser encara no avaluats amb pre-cisió, encara que, en l’entorn energètic actual,el balanç estalvi-cost inicial serà rendible pera l’usuari final i per a la societat. A més, aquestes reflectirà en la futura certificació energèti-ca dels edificis, en què es valorarà de mane-ra positiva la reducció del consum energètic,i es convertirà en un factor de compra d’im-portància creixent.

Jose Manuel DominguezNueva Construcción. Gas Natural

UN CAMÍ CAP A LA VIVENDAEL CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

LA NORMA DEFINEIX LA DEMANDA D’ENERGIA, L’EFICIÈNCIADELS SISTEMES I UNAESTRATÈGIA D’ESTALVI