LARQUITECTURA RURAL TRADICIONALA LA RIBERA DEL MILLARS(CASTELL)LARQUITECTURA RURAL TRADICIONALA LA RIBERA DEL MILLARS(CASTELL)JOS MANUEL MELCHOR MONSERRATJOSEP BENEDITO I NUEZJOS L. FERRER CASTELLDIPUTACIDECASTELL Del textJos Manuel Melchor MonserratJosep Benedito i NuezJos Luis Ferrer CastellDel disseny de la portadalvaro Bautista DiseoDe la present ediciServei de Publicacions.Diputaci de Castell, 2001EditaServei de PublicacionsDiputaci de Castell.Rafalafena, 3 - 12003 Castell.ImprimeixImprenta Catedral S.L.Joaqun Costa, 1337007 SalamancaI.S.B.N.: 84-89944-21-0Depsit Legal: S.1068-2001PresentaciConixer i preservar el llegat arquitectnic que es troba en el medi rural s obli-gaciqueafectaatothomiespecialmentalesdiferentsadministracions.LaDiputaci Provincial ha desenvolupat, en aquest sentit, un projecte ambicis que esconcreta en la posada en marxa de la Fundaci Blasco de Alagn, que treballa perla recuperaci del patrimoni rural. Aquesta fundaci opera inicialment en lmbit delMaestrat i dels Ports, per s voluntat poltica de lequip de govern de la DiputaciProvincial ampliar el seu camp dacci a totes les comarques castellonenques.Peraquestara,hemrecolzatdeformadecididaledicidaquestvolumquesuposa un estudi rigors de larquitectura rural a la ribera del Millars. El seu autor,larqueleg Jos Manuel Melchor, ens aporta amb el seu treball una valuosa eina,que ens ajudar a conixer millor el nostre patrimoni i el seu estat de conservaci.Carlos Fabra CarrerasPresident de lExcma. Diputaci Provincial de Castell.NDEX GENERALI. INTRODUCCI. PROPSIT DEL TREBALL ................................................................................ 11PRIMERA PART:II.1. DISTRIBUCI I SITUACI GEOGRFICA .............................................................................. 15II.2. DEMOGRAFIA I HISTRIA ...................................................................................................... 15III. CONCEPTES BSICS................................................................................................................ 21III.1. DEFINICI DELS TIPUS DARQUITECTURES I ESTRUCTURES........................................ 21III.2. ANLISI DELS MATERIALS CONSTRUCTIUS........................................................................ 22III.3. DESCRIPCI ARQUITECTNICA ............................................................................................ 23- LA CIMENTACI...................................................................................................................... 23- LESTRUCTURA ........................................................................................................................ 23- LA COBERTA ............................................................................................................................ 26- ALTRES ELEMENTS................................................................................................................ 26- LA HISTRIA CONSTRUCTIVA .............................................................................................. 27IV. EVOLUCI ARQUITECTNICA DELS TIPUS DESTRUCTURES:.......................................... 28- ALQUERIA/MAS SENZILL ........................................................................................................ 28- ALQUERIA/MAS SIMPLE.......................................................................................................... 29- ALQUERIA/MAS COMPLEX:.................................................................................................... 30AMB TORRE.................................................................................................................... 32DORIGEN HISTRIC.................................................................................................... 34- CASA DOCI.............................................................................................................................. 36- POBLATS:.................................................................................................................................. 38CARRER CENTRAL ........................................................................................................ 39PLAA CENTRAL ............................................................................................................ 40TERRASSES O BANCALS .............................................................................................. 41Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars9V. ANLISI DELS ELEMENTS ESTRUCTURALS BSICS............................................................ 42A. PORXO O RFEC...................................................................................................................... 42B. PATI.............................................................................................................................................. 42C. CORRAL/QUADRA ...................................................................................................................... 44D. TORRE........................................................................................................................................ 44E. PALLISSA/GRANER.................................................................................................................... 45F. MATERIAL CONSTRUCTIU: LA TOVA ........................................................................................ 45VI. CONDICIONANTS GEOGRFICS:............................................................................................ 46A. ASSENTAMENT EN LA PLANRIA LITORAL ............................................................................ 46B. ASSENTAMENT EN MITJA MUNTANYA .................................................................................... 46C. ASSENTAMENT EN MUNTANYA ................................................................................................ 47D. ASSENTAMENT EN LA VALL DEL RIU...................................................................................... 48E. ASSENTAMENT EN VESSANT MUNTANYOSA ........................................................................ 48F. ASSENTAMENT EN CIM............................................................................................................ 49VII. ANLISI MACRO-ESPACIAL .................................................................................................... 50VII.1. LA INFLUNCIA DE LA GEOGRAFIA FSICA ........................................................................ 50VII.2. LA INFLUNCIA DE LA GEOGRAFIA HUMANA .................................................................... 51VIII. CONCLUSIONS GENERALS.................................................................................................... 54IX. BIBLIOGRAFIA ............................................................................................................................ 56SEGONA PART: APARTAT GRFIC............................................................................................................................ 63Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars10I. INTRODUCCI. PROPSIT DEL TREBALLAquest treball s el resultat dun estudi ms complex realitzat lany 1995, que inclou moltes parts diver-ses, aprovat en la convocatria dajudes a estudis etnolgics en la recuperaci del patrimoni i cultura popu-lar per part de la Diputaci Provincial de Castell. Es tractava del difcil paper delaborar les bases per a lacreaci dun corpus darquitectura rural a la provncia de Castell, el seu s ens permetria inventariar, agru-par i classificar els diferents models dhbitat rural de les comarques castellonenques.Donar a conixer la situaci actual i caracterstiques fsiques de lhbitat rural tradicional a la provncia deCastell s, sense dubte, una qesti problemtica sobretot desprs danalitzar dos tipus de factors. Per unabanda, lescassesa i dificultat en la interpretaci dels testimonis referits al moment histric en qu sedifica-ren; aquest tipus de poblament no va ms enll de lanomenada societat tradicional que t cabuda prctica-ment fins els anys quaranta del present segle. Des de llavors en, sintroduiren canvis en les tcniques cons-tructives, aparegueren nous conceptes urbans, que en definitiva significaren un trencament amb lhbitat ruraltradicional.Respectealmomentcronolgicmsanticaquestestsituatenlpocamedieval,puixanivelldocumental algunes edificacions han pogut datar-se en el segle XIII.Laltre factor que ha contribut a provocar aquest desencant, es relaciona amb la notable extensi territo-rialdelazonaobjectedaquestestudi.Lesfordelaborarlesbasesdaquestcorpusseriaenlaprcticaimpossible si hagurem intentat recollir una mostra totalitria de les arquitectures, atenent sobretot als lmitstemporal i econmic marcats per a la realitzaci del projecte. No obstant aix, per tal danullar els efectesdesfavorables que podien arribar a plantejar-se, optrem per analitzar un espai geogrfic concret i ben deli-mitat que, en primer lloc, comprenia entre daltres caracterstiques essencials el fet que es tractava duna readestacadaanivelldabundnciaivarietatdestructuresdhbitatruraldinslageografiacastellonenca;ensegon termini, suficientment heterognia com per englobar molts dels elements que donendiferents matisosa lhbitat de la provncia. I finalment, es tractava duna regi verge pel que respecta a aquest tipus destu-dis.La recerca dun indret capa de reunir totes aquestes particularitats en un sol tot motiv que optrem perseleccionar una zona que discorre perpendicular al litoral. Aquesta engloba diferents mbits ocupats per unescondicions dhbitat relativament uniformes. Tanmateix, decidirem comptar amb la presncia fsica dun ele-ment que s sense dubte vertebrador de les condicions de poblament hum; lopci ms inequvoca lha pro-piciadalanlisidelsdiversostipusdhbitatruralquetenencabudaenlesimmediacionsduncursfluvial.Estdemostratquedesenvolupaeixafuncidesdelsprimersmomentsenqulhomedecideixcrearunassentament sedentari. Un riu ofereix, entre daltres, la presncia daigua per a la subsistncia i el desenvo-lupament de lagricultura, a ms dun ecosistema on pot haver-hi una abundant caa i pesca; tamb hem decomptar amb la possibilitat que els rius hagen estat utilitzats com a mitjans de comunicaci. En definitiva, desprs dhaver analitzat els diferents elements darbitri, vam seleccionar el riu Millars, le-lement fonamental en lentramat geogrfic i econmic dels terminis municipals situats a les riberes, com les-Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars11paiperalamostrapoblacionaldeltreball,englobantmbitstandiversoscomlaPlanadeCastellilreamuntanyosa de la comarca de lAlt Millars. Aix, els municipis analitzats podem dir que sn els segents:LA PLANA ALTA: LA PLANA BAIXA: LALT MILLARS:- Almassora - Borriana - Fanzara- Les Alqueries - Vallat- Vila-real - Espadilla- Onda - Torrechiva- Ribesalbes - Toga- Cirat- Arauel - Montanejos- Puebla de ArenosoElmtodequeprenguremcomabaseperseleccionarlesdiferentsarquitectures,consistprimer,enfixar tots els probables grups destructures dhbitat rural on es podien diferenciar lexistncia dunes carac-terstiques comunes o similars atenent a la funcionalitat, la tcnica constructiva i lanlisi macro-espacial. Encada tipus hem realitzat una anlisi intensiva de la forma i estructura dels habitatges que han resultat mssignificatius, utilitzant-los com a models, per darrerament documentar mitjanant una fitxa especfica de tre-ball la resta darquitectures. Daltra banda, una vegada ms els lmits marcats per a lelaboraci del projecte (temporal i pressuposta-ri) han fet que hagurem de deixar a un costat lestudi daltres construccions rurals que sense dubte venen aenriquir el patrimoni etnolgic de la provncia de Castell, com sn les ermites i ermitoris, els molins hidru-lics i els refugis o cabanes de pastors, entre daltres.Per ltim, hem de recordar que aquest treball pass a disposici de la Diputaci Provincial lany 1995. Desde llavors en, shan publicat diversos estudis monogrfics que tracten el tema de larquitectura rural tant anivelllocalcomregional,fentungranesforperelaborarunaclassificacidelescasesruralsenelterritorivalenci a partir de diferents estudis de camp. Aix, per exemple, Miguel del Rey Aynat (1998) realitz un nouestudi que porta per ttol Arquitectura rural valenciana. Tipos de casas dispersas y anlisis de su arquitectura,editat per la Generalitat Valenciana. El 1999 lajuntament de Vila-real1i posteriorment lajuntament de Castell2editaren dos nous treballs monogrfics que tracten el tema de larquitectura rural ms a nivell local.Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars121BENEDITO, J.; LPEZ, F.; MELCHOR, J.M. (1999), Larquitectura rural tradicional a Vila-real, Temes vila-realencs, srie IV, nmero26, Ajuntament de Vila-real, Vila-real.2BENEDITO,J.;LPEZ,F.;MELCHOR,J.M.;LLORENS,J.M.(2000),Laarquitecturatradicionalenelmedioruralcastellonense,Ayuntamiento de Castelln, Castelln.PRIMERA PARTII.1 DISTRIBUCI I SITUACI GEOGRFICASi estudiem primer laspecte geolgic, trobem que hi ha alguns elements palegens a la zona de Fuente laReina, desprs fins a lrea costanera apareixen elements jurssics (calises), cretcics i trissics (majoritria-ment arenisques i argiletes amb algunes dolomies margues); finalment, el negen quaternari de La Plana. Entota la zona nicament apareixen algunes falles tectniques, essent bastant escasses al territori de lEspad.La geomorfologia de la zona comprn elements de la planria alluvial de la costa, les serres i depressionspre-litorals, els altiplans interiors (a lrea de lAlt Millars, on destaquen els relleus krstics i encaixonats, ambvessants abruptes i cims que tenen alries superiors als 1000 metres) i rees de plegaments meridionals.Respecte al clima, xoca la diversitat entre el temperat de la costa, on les precipitacions sn ms regularsi les diferncies trmiques menys acusades; i el clima de linterior on el relleu muntanys provoca unes majorsdiferncies entre els lmits de la temperatura, i les precipitacions sn escasses; sempre dins dunes caracte-rstiques generals de tardor amb pluja i hiverns i estius secs.El Millars s lnic veritable curs daigua en superfcie de la provncia. Naix als penyals de Gdar (Alcalde la Selva - Terol) i t una conca de 4018 km2, corre profundament encaixonat fins a Fanzara, on sobri pasper la planria de la Plana. Destaca en lnies generals lescassesa de recursos hdrics, sumada a la relativapobresa dels sls de linterior, sobre margues, arenisques i conglomerats, que sn bsicament regosls, slspardos calcaris i de vegadeslitosls (amb restes de terra rossa en zones de muntanya). Daltra banda, elssls argilosos dorigen alluvial de la costa condicionen bastant la vegetaci de la zona. Un altre factor deter-minant s lexcesiva antropitzaci de lrea costanera, on resten escassament alguns nuclis de fonoll (crih-mum maritimum L.) llentiscla (pistacia lentiscus L.) i margall (chamaerops humilis L.) que tamb apareixena la zona de contacte amb els espais muntanyosos de linterior. Daquests darrers destaquen el pi (pinus hale-pensis miller), llorer (laurus nobilis L.) juntament amb altra vegetaci com el roman (rosmarinus officinalis L.),tim (thymus vulgaris L.), etctera.II. 2DEMOGRAFIA I HISTRIANo hem trobat molts estudis rigorosos que tracten la demografia histrica. S est ben reflexada, en canvi, ladata dexpulsi dels moriscs (1609) i la seva trascendncia que en opini de C. Domingo Prez supos un granbuit sobretot a les zones de lAlt Millars, on estima que es pergueren aproximadament unes dues mil famlies.No podem fer-nos una idea exacta de la poblaci existent en aquestes comarques abans de lpoca cen-sal (1857), per qu fins aleshores els recomptes es realitzaven a travs de focs o cases, la qual cosa ha fetque la informaci es trobe molt dispersa i no siga massa fiable. Shan documentat diverses fluctuacions quesenquadren dins la demografia de lAntic Rgim, s a dir, una alta mortalitat infantil i existncia depidmiesccliques, que poden sser producte dunes poques de fam degudes a collites pobres, per exemple. A ms,Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars15des dels primers moments sha confirmat un gran fluxe de poblaci de linterior de la provncia cap a la costao en direcci Nord-Sud motivada per aquests fets calamitosos i cercant indrets bastant ms favorables.Una data es molt important, lexpulsi dels moriscs en 1609, ja que sembla que es tractava de la princi-pal m dobra en llocs com la Serra dEspad o lAlt Millars, zones que com vorem desprs seran molt dif-cils de repoblar. No obstant el que hem dit fins ara, el desequilibri que trobem avui entre linterior de la provncia i les zonescostaneres no va existir de manera evident fins al segle XVIII; aix per exemple, la comarca de lAlt Millars enel cens de Floridablanca encara comptava amb 11.245 vens, mentre que durant els anys noranta saproxi-ma a escassament 4.309 habitants. A partirdelpocacensal,1857,shidnaunaxifraperalaprovnciaduns260.919habitants;essentaquest un moment en qu laugment de la poblaci t una lnia ascendent, encara que amb alguns anys declara regressi com passa al decenni que discorre des de 1910 a 1920. Desprs daquest perode es quanaquesta zona es converteix en una notable exportadora de fruits. A continuaci, podem observar levolucide les diferents densitats de poblaci ja dins daquest segle3:COMARCA 1900 1950 1981Alt Millars 28,2 24,0 7,0Plana Baixa 112,3 145,2 224,1Plana Alta 73,3 105,9 180,6s evident que ens trobem amb zones que presenten distints matisos respecte a levoluci demogrfica.Aix, la comarca de lAlt Millars ha suportat durant la segona meitat de segle un gran despoblament a nivellgeneral, a ms dun gran aband dels masos que fins aleshores havien funcionat com a unitats de producciclarament de tendncia autosuficient, en benefici dels pobles als que estaven adscrits, quan no en profit dela comarca de La Plana Baixa sumant-se a es corrents migratries dels anys 50.Enresum,dunaparttenimlinteriordelaprovnciaambunesdensitatsdemogrfiquesenuncontinumovimentregressiu,idaltra,labandacostaneraqueestmoltdesenvolupadaiqueaugmentapermigra-cions produdes tant daltres indrets de la pennsula com de linterior de les comarques castellonenques. La informaci que exemplifica en gran part aquest fenomen la trobem en els censos del present segle.Lany 1950 el 81% de la poblaci vivia en nuclis de menys de 10.000 habitants, dades que contrasten sobre-manera amb lexposada en el punt anterior. Aquest moviment ha provocat una conseqncia totalment des-Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars163Segons Concha Domingo Prez (1.983).favorablepelquefaalespoblacionsdelinterior,jaquedesenvoluparenunaeconomiadautoconsumenmasos allats o en poblats, que per levoluci de leconomia lxode rural ha acabat per afectar a quasi totsels vens. El contrari passa a les ciutats costaneres on creix el sector turstic, ja sha consolidat lhortofrut-cola, manifestant-se tamb un teixit industrial que ha tingut un augment fora espectacular durant la segonameitat daquest segle. Des del punt de vista de lanlisi histric, a nivell paleontolgic les restes sn abundants a tota la provn-cia, hem de destacar els nivells del pleistoc documentats a la comarca de Els Ports, i del mioc com s el casdel jaciment anomenat Casablanca I dAlmenara. Durant els 400.000 als 350.000 anys shan trobat al jacimentde Cau den Borrs, a Orpesa, una srie dtils tallats sobre pedra, a linterior duna covatxa.LesresteshumanesmsantiguestrobadesresponenalHomoNeanderthalensisaparegutaljacimentdel Tossal de la Font, a Vilafams. Al marge daquesta troballa, tamb podem citar abundants restes corres-ponentsalpaleolticinferiorimigcom,perexemple,elPinardArtana,el TossaldelaFont,CanBallester,etctera.Ja en el paleoltic superior les troballes sn ms abundants i variades, s el cas de les pintures rupestresdelaValltorta(Trig),oLaGasulla(Borriol);amsdelsjacimentsdelForatdeCantallops,etc.Enaquestmoment lhbitat t una ubicaci preferencial en zones de linterior i mitja muntanya, quasi sempre en abric. Un dels jaciment ms important de Castell s la Cova Matutano (Vilafams), es tracta dun assentamenten cova que ha proporcionat una rica indstria de slex a ms dun elaborat instrumental dos, com per exem-plearpons, puntes, varilles, i un art figuratiu representat sobre cdols, amb animals de gran qualitat artstica.Altres testimonis daquesta etapa, encara que de menor importncia, es documenten a la Cova dels Blaus delaValldUix.Lescovesiabrics,aixcomlesterrassesdelsrius,erensensedubtellocsfreqentatsperaquests grups humans. En les terrasses del riu Millars shan documentat indstries pertanyents a aquest per-ode Magdaleni, essent aquestes les evidncies certes de lexistncia duna poblaci paleoltica, que perdu-rar fins als 10.000 anys abans de la nostra era.Fa uns 10.000 anys es produ un progressiu canvi climtic i fins al 6.000 abans de la nostra era es suc-ceiren una srie de transformacions culturals, que culminaren en el mesoltic, quan els instruments de slexes redueixen considerablement de tamany i es generalitzen els assentaments a laire lliure, encara que con-tinua locupaci de coves i abrics. Leconomia estava basada en la caa i la recollecci. En les comarquesde linterior de Castell es troben els excepcionals documents grfics que parlen de lhabilitat daquests grupshumans, els conjunts de pintures rupestres de la Gasulla, la Valltorta i Morella la Vella. Altres dels jacimentssn la Cova Negra (Borriol), lAbric de lAssut (Almassora), o el Rac de Raca (Borriol), etc.Elcanvipermstrascendentaldelaprehistriaengeneralestrepresentatperletapaneoltica.Enaquest perode lhome domestic plantes i animals, i en conseqncia es dediquen a la ramaderia i agricul-tura. Els jaciments que podem adscriure a aquest moment cultural sn la Cova Fosca (Ares del Maestrat),dominantunavastazonadebarrancsoneslocalitzenimportantsconjuntsdepinturesrupestrescomlaLarquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars17Gasulla. Altres exemples que podem citar sn la platja del Pinar del Grau de Castell, Salandr (Benicssim),o El Tirao (Borriana), etc.Del neoltic a lEdat del Bronze, assistim a una localitzaci del poblament hum en indrets elevats i quasisempre fortificats, encara que en altres llocs del Pas Valenci tamb shan documentat assentaments en pla.Del gran repertori de jaciments coneguts destaquem Cova Fosca (del neoltic), Els Estanys a Almenara (cal-coltic), i la Cova de Les Bruixes de lEdat del Bronze.El descobriment de la metallrgia represent un majscul pas endavant en la vida dels grups humans,en primer lloc va ser la metallrgia del coure la que sextengu per la pennsula ibrica el 2.500 abans de lanostraera. Aquestapocaescaracteritzaperlexistnciadecentrespoblacionalsambimponentsfortifica-cions, constitudes per bastions i grans recintes emmurallats. Durant aquest perode continuen habitant lac-tual provncia de Castell grups humans molt arrelats en la manera de viure neoltica. La fragilitat constructi-vadelsassentamentshumansalairelliureubicatsenlesplanrieslitoralsielsenclausdemuntanyaontambsocupaelsabricsicavitats,amsdelescassademografia,endefinitivaaquestselementsnoenspermeten aportar ms dades sobre aquesta poca. Els principals jaciments sn entre daltres: Vila Filomena(Vila-real), Cingle de lErmita (Albocsser), Forat de Cantallops (Ares del Maestrat).El descobriment de la metallrgia del bronze es remunta a uns 3.500 anys abans de Crist. Entre els 1600i1300anysabansdelanostraera,elpadrdassentamentsofruncanviradical,jaqueapartirdeixemoment sinici una notable abundncia de petits poblats estructurats mitjanant una basta, per planificadaorganitzaci de lespai i una incipient aparici darquitectura domstica. Els exemples que podem destacarsn:OrpesalaVella,elTorrelldOnda,lEretadelCastellar(VilafrancadelCid),TorrelldelBoverot(Almassora), El Castellet (Fanzara), Vinarragell (Borriana), etctera.DurantlpocaibricahihaunaocupacipuntualdelazonacostaneracompassaaljacimentdeVinarragell i Torre dOnda a Borriana, a ms de Torre la Sal a Cabanes, encara que les zones preferents delhbitatcontinuavenessentelsespaiselevatsifortificats;aixentredaltrescitemelPuigdelaNauaBenicarl, El Tossalet i lAssut a Borriol, o el Castellet de Fanzara al poble de Fanzara.Cap a la meitat del segle VII a.C. els pobles pertanyents al bronze final suportaran un important canvi do-rientaci en el seu desenvolupament, i aquest assolir un major ritme per la influncia dun poble que proce-dent de laltre extrem del Mediterrani entrar en contacte amb els pobles costaners, es tracta dels fenicis queaportaren grans avanos tcnics. Al segle VI a.C. la iberitzaci est consolidada a Castell. Els grans assen-taments amb habitatges de morfologia rectangular impliquen una concepci urbanstica completament novacom tamb ho sel sistema constructiu, que consistia en una base de maoneria sobre la que salava unaparetdetapialotoves.Tambapareixennousritualsreligiososisintrodueixlaincineracidelsmorts.Leconomia rep un gran impuls amb linici de lacci de fondre el ferro, la base per continua essent lagricul-tura i la ramaderia. La introducci del torn terrisser inicia una producci molt caracterstica daquesta culturade la que destaquem la decoraci pintada com un element caracterstic daquest poble, junt a laparici de laprimera escriptura autctona de la pennsula. Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars18El creixement demogrfic tingu com a conseqncia lampliaci de la quantitat docupacions al llarg delterritori de Castell, encara que lindret escollit era sempre en alt, existeixen tamb alguns poblats en plan-ria. Podem destacar jaciments com Torre dOnda, Vinarragell, El Tirao (Borriana), El Boverot (Almassora), ElCastell (Onda), Castellet i lAlcdia (Fanzara), Montmir (LAlcora), etc.A partir del segle I a.C. sinicia un llarg perode de romanitzaci que en lnies generals perdurar fins alsegle V d.C., essent aquest un moment en qu socuparen sobretot les zones planes per a lexplotaci agr-ria, com succeeix en Benicat a Nules, el Mas dArag a Ares del Maestre, Les Carrasques a La Jana.o ElPalau de BorrianaEls primers contactes importants amb el mn rom sesdevenen desprs de la derrota de les tropes car-tagineses en la segona Guerra Pnica al final del segle III a.C.; quan comenauna lenta conquesta que cul-minarendosseglesamblatotalocupacidelapennsula.sapartirdaquestmomentquanelspoblesibers adopten completament els costums romans. Laportaci de la cultura romana a la pennsula s sensedubteimportantssima;podemcitarentrealtrescoseslafundacideciutats,laimplantacidexarxesdecamins, construcci de conduccions daigua, aix com la creaci de lleis, monedes, obres literries, noves tec-nologies associades a la construcci, terrisseria, alimentaci, medicina, etctera.Amb el canvi dera, Hispania passa a esser una part ms de limperi rom, utilitzant els mateixos costums,tradicions, idioma, monedes, etctera, que tot el Mediterrani. Aquest panorama continua sense modificacionsimportants fins als segles III i IV d.C. amb la irrupci del cristianisme que portar importants canvis sobretoten la cultura i religi de lpoca.Enlniesgenerals,enelterritorideCastellnohihacapnucliimportantdhbitatenpocaromanasiexceptuem la pressumpta ciutat de Lesera a Forcall.El poblament es trobava disseminat al llarg de les viesde comunicaciprximes a la costa (la principal era la via Augusta que tallava de manera longitudinal lac-tual provncia de Castell) en el que es coneix com villes rstiques i ports. Les principals es troben moltdis-perses: El Palau i Torre dOnda (Borriana), el Corral de Galindo (Vila-real), La Torrassa (Betx), la necrpolisde Les Alqueries (Les Alqueries), etc.El perode visigtic o paleocristi manca de dades fiables en tota la provncia. Fent s destudis ms gene-rals podem pressuposar una continuaci en lhbitat, tal vegada ara s ms restringit i fortificat aprofitant les-pai de les antigues villes romanes. A la provncia de Castell sn molt escasses les troballes daquest pero-de, prcticament ens trobem amb un buit entre els segles VI i IX d.C. Els nics assentaments que tal vegadaes podrien incloure en aquest perode sn la Punta del Cid (Almenara) i el Mont Mollet (Sant Joan de Mor).Desprs daquest buit en el registre material se dna linici de locupaci musulmana de la provncia. Hiha una gran expansi de lassentament hum en totes les zones en general, tant de la costa com de linterior.s interessant citar els exemples dalguns jaciments com el Castellet de Fanzara, on hi ha un hiatus docu-paci des de lEdat del Bronze fins a lpoca musulmana. Bsicament se produeix un creixement en lecono-mia i la cultura de lantiga Hispania una vegada que els musulmans reutilitzen i amplien les vies de comuni-Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars19caci, els canals de regadiu, les fortificacions, ciutats, etctera, que en molts casos es trobaven ja en francadecadncia des de la caiguda de limperi rom. La diferncia ms important s que a banda de revitalitzar las-sentament en planria amb les ciutats (madines) i alqueries, tamb ampliaren de manera important les fortifi-cacions de poblats de muntanya i castells (husun), que en les etapes anteriors eren totalment absents.La pennsula adopta una altra vegada un nou idioma i una nova cultura aix com un sistema administra-tiu i legislatiu que marcaran la histria al llarg de ms de set-cents anys. Alguns dels principals jaciments snlesalqueriesdeBenihamoVinarragell(Borriana)Seca(Vila-real),elsassentamentsfortificatsdelCastell(Onda), Espadilla, lAlcdia (Fanzara), Argelita, etctera.Amb la conquesta islmica shan documentat una ms gran quantitat de restes, des de castells i torresfortificades a la part ms elevada dels cims fins a petites poblacions, alqueries i ciutats com Borriana, Artana,etc. A ms, sha constatat una ocupaci molt ms completa en lmbit comprs entre la costa i linterior de lanostra provncia.La conquesta cristiana, en un primer moment fins a aproximadament el segle XIV, suposa una suplanta-ci sobre lantiga ocupaci musulmana, iniciant-se posteriorment una ms gran ocupaci de la zona costa-nera. Respecte a linterior de la provncia es perllonga la repoblaci fins a les darreries del segle XVI. Les transformacions sn puntuals, la creaci de nous nuclis de poblaci disseminadacom Bonretorn (LesAlqueries), Carabona (Borriana)o noves ciutats com Nules o Vila-real i en casos ms particulars el trasllat ala planria dassentaments de muntanya com s el cas de Castell. Els habitatges tamb canvien ben poc,prcticament podem dir que els canvis ms importants sn de tipus religis, cultural i administratiu.Amb lexpulsi dels moriscs (1609) sembla que sinicia un procs de decadncia per part de les unitatsdhbitat de linterior de la provncia que no es recuperar a nivell de poblaci fins bastants anys desprs. Desdaleshores, aquestes comarques nicament socupen amb certa importncia en perodes dinestabilitat comla Guerra de Succesi, la Guerra de la Independncia, les Guerres Carlines, etc. Amb la qual cosa el litoralmant un major desenvolupament fins a lactualitat.Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars20III. ELS CONCEPTES BSICSAbansdentrarenlanlisideltreballdecampesfanecessariacotaripuntualitzarlesdefinicionsdelsvocables que anem a dutilitzar, amb lobjectiu dunificar criteris, a ms de facilitar i millorar la qualitat de lesdades a obtindre. El primer de tot consisteix en explicar com hem agrupat la documentaci sobre lhbitat rural, sia temporal opermanent en la zona, sia analitzant els elements o estructures complementries. Per aquest motiu s importantconcretar, com ja sha esmentat abans, algunes de les referncies que utilitzarem de directriu al llarg de lestudi.III.1.a. - DEFINICI DELS TIPUS DARQUITECTURES:- MAS o MASIA: Explotaci agrria tradicional preferentment de sec, que escentra en un habitatge bastit en funci daquesta explotaci.- ALQUERIA:Mitjanaogranexplotaciagrria,generalmentderegadiu.Normalment t un pis i landana o espcie de graner, per hi pot haver tambdospisos,elprimerdelsqualsesdestinavaantigamentalsojorndelssen-yors evolucionant desprs cap a una esttica de carcter palat.- CASA DOCI: Villa de recreu, al camp, ms o menys luxosa.- VENTES:Casessituadesalavoradelscamins,queunienelspoblesperdonar allotjament als viatgers, llauradors i carreters.- CORRAL: Pati destinat al bestiar, on lhbitat hum s estacional, i lhabitat-ge ocupa, gaireb sempre, un espai mnim. - POBLATS:Nuclisoagrupacionsdediferentsunitatsdhbitatruralqueestrobenunitstantdinsunmateixconceptearquitectniccomfuncional.Estformadapelshabitatges,amplesquadresicorrals.Enalgunesocasionstenen esglsia o capella separada de la casa principal.III.1.b. - DEFINICI DELS TIPUS DESTRUCTURES:PORXO: Cobert de teules, fustes, palla, canys, etc., sostingut per pals o pilars dobra.CORRAL: Pati clos immediat a la casa, destinat al bestiar.PALLISSA: Entresl utilitzat per a disposar els estris de llaurana.QUADRA: Lloc tancat a peu pla destinat al bestiar. Estable de cavalls o muls.PATI: Espai clos i descobert a linterior de la casa o al costat dun edifici.GRANER: Lloc on es guarda el gra.Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars21TERRASSA: Espai de terreny pla i elevat per prendre el sol o la fresca.TORRE: Construcci ms alta que ampla, allada o sobresortint duna edificaci, amb funcions de vigilncia o de comunicaci visual.ORATORI: Capella privada destinada a fer-hi oraci.Lanlisi dels dissemblants tipus dhbitat rural reuneix els segents conceptes: espai geogrfic, evolucihistrica, tcnica constructiva i funcionalitat. Pel que respecta al marc geogrfic, aquest ja ha estat definit. simportant matisar ara que el marge cronolgic daquest treball arriba fins als primers anys del present segle,puix tant pel que fa a levoluci urbana, pels importants canvis en les tcniques constructives en la utilitzacimasiva del ciment, forjats, etctera, com pels nous conceptes urbanstics que shan introdut, tots aquests ele-ments marquen una ruptura molt forta amb lhbitat rural tradicional, allunyant-se en conseqncia dels objec-tius del present treball.III.2.-ANLISI DELS MATERIALS CONSTRUCTIUS:1 - Arquitectura de terra:1.1.- Tova 1.2.- Tpia o tapial1.3.- Rajola 2 - De composici ptria:2.1.- Maoneria 2.2.- En sec2.3.- Amb morter (argamassa)2.4.- Pedra treballada (carreus)2.5.- Mixta (amb qualsevol daquests components)3 - Fustes 4 - Components metllics 5 - Components mixtos, canyissos, etc. Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars22III.3.- DESCRIPCI ARQUITECTNICA: - LA CIMENTACI41.- Tipus de sl on sassenta ledificaci:- Roca- Graves- Argila- Fangs - Terreny orgnic 2.- La cimentaci:- Contnua o correguda- Discontnua. Sabates allades per a bigues i pilars- Pous- Pilots- Llosa de cimentaci- LESTRUCTURAI.- Elements verticals- Murs- Scols1.- Parament- Intrads- Extrads2.- Coronament- Cornisa- Cavall dun mur- Escopidor- GotassaLarquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars234Es tracta dun extracte de la norma bsica Mv-101/1962. AE-88.3.- Tipus de mur (segons lorganitzaci constructiva)- Homogenis: Caravista, aparellat, en palomar.- Mixtos4.- Tipus de mur (atenent a la forma geomtrica)- Recte- En tals- Esglaonat- Decorat- Mixt (diferents tipus)5.- Tipus de mur (per la seua funci)- De cerca- De subsl- De cimentaci- De faana- Mitjaner- De crrega- De sustentament- De contenci o de pressa- De revestiment- Tallafoc- De sanejament- Cortina- Contrafort6.- Com a elements de distribuci- Barandats- Paredons7.- Buits en els murs- Finestres o finestrons- PortesLarquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars24- Balconades i balcons- SageteresII.- Elements horitzontals:1.- Bigues2.- Sls- Tipologia (segons la disposici)SogaEspinaGeomtric (circular, ellipsodal, rectilini)Irregular (a base de fragments)- MaterialsPedra: lloses, cdols, gravaRajolesTerraTaulell- PavimentsRegularsIrregularsDecoratius: Mosaic figurat, abstracte o colorsIII.- Elements amb inclinaci:1.- Rampes2.- Escales- Esglaons i replans- Nombre- Materials- Disposici3.- Estructures sustentantsLarquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars25- LA COBERTA- No resta coberta- Fragments (especificar)- Tipologies: - Simples (una o dues aiges)- A quatre aiges- Polidrics- Compostos- En forma de volta- Cpula- Materials de cobriment - Teules (planes o corbes)- Canys- Terra- Taulell- Fusta- Canalons- Terrats- ALTRES ELEMENTS- Arcs- Forma- Superfcie- Funci- Voltes- Forma - SuperfcieLarquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars26- Elements ornamentals- Situaci- Descripci- Elements exempts - Pous- Desaiges- Squies- Basses- Llars de foc- Altres elements especfics (dipsits, cellers, etc.)- HISTRIA CONSTRUCTIVA- Elements originals:- Estructurals - Decoratius- Elements afegits:- Estructurals - DecoratiusLarquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars27IV. EVOLUCI ARQUITECTNICA DELS TIPUS DESTRUCTURES TIPUS ALQUERIA/MAS SENZILL FUNCI - HABITATGE AUXILIAR DEL TREBALL AGRCOLAUna nica crugia5s lelement arquitectnic bsic de construcci sobre la qual sala tota larquitectura.Es tracta duna construcci utilitzada generalment com a habitatge auxiliar del treball agrcola i com a indretocasional dhabitaci. El tipus bsic s una construcci quadrada o rectangular que t els murs portants de maoneria. Aquestsmurs defineixen la faana principal i la posterior i el cos duna sola planta, tractant-se majoritriament dunesarquitecturesrelativamentsenzilles.Laportadaccsprincipalsobrigeneralmentcentradaenlafaana.Comprn un sol espai global format per lhabitaci amb la llar (rac del foc), que es relaciona directament amblestable.Entrelesdiferentspossibilitatspotdisposardunaentreplantaamblafuncidepallissaonsarribaperuna escala de fusta, i que pot utilitzar-se com a dormitori ocasional o magatzem. Una altra possibilitat s exis-tncia dun espai intermedi entre linterior i lexterior de ledifici; aix, davant de la faana principal poden apa-rixer porxos o rfecs amb coberta vegetal (emparrats), porxos de pedra vista o dobra, o porxos amb pilarson lestructura descansa sobre bigues de fusta damunt dels pilars o cobertes de teulada.En general presenten dues maneres de coberta: simple a una aiguavessant a la faana posterior i majo-ritriament coberta a dues vessants amb front a la faana. Lestructura portant s de biguetes de fusta. Elcanys de vegades sutilitza per construir el pla de la coberta i de vegades tamb en la subdivisi dels espaisinteriors.Aquesttipuspresentaunapobrevarietatdelementstipolgics,normalmentestractadeconstruccionssenzilles que responen a una absncia en la planificaci. En canvi, s tenen un clar lligam amb les necessi-tats purament funcionals que sn les que darrerament ocasionen ladopci en la prctica daquest model nic.Sn unitats de tamany redut que tamb responen com a testimoni de la transformaci produda en lecono-mia, especialment el canvi del sec al regadiu, passant a obeir a una ocupaci purament temporal.s difcil establir una data absoluta per a aquestes construccions, per en canvi podem parlar duna cro-nologiarelativadedesenvolupamentqueaniriadesdelfinaldelsegleXIXfinsalinicidelXX.Labsnciadmbits concrets i especialitzats per al corral, el graner o la residncia secundria, per un costat; juntamentamb la brutal disminuci de lespai destinat a lhabitatge, semblen assenyalar la prdua de les funcions deresidncia permanent. Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars285Lacrugiasdefinidacomlespaiqueestconstrutentredosmursdecrregaparallelssobreelsqualsdescansaunforjat(REYAYNAT, 1990). TIPUS ALQUERIA/MAS SIMPLE FUNCI - HABITATGE AUXILIAR DEL TREBALL AGRCOLAEl primer pas en levoluci de lalqueria o el mas senzill s leliminaci de la cohabitaci entre les perso-nes i els animals en com. Lestable est fora de lespai de lhabitatge i se situa generalment al seu costatadossant-se a una de les faanes laterals o a la faana posterior, amb un accs independent. La planta baixa,que s generalment quadrada o rectangular, s lespai principal de larquitectura. Tamb se substitueix len-treplanta o pallissa per una estructura ms complexa a partir de la creaci duna segona planta, que pot pas-sar a ser el dormitori principal. Sespecialitzen les estances: menjador, dormitori, cuina, quadra, corral, etc-tera. La faana principal es valora ms sobre la resta de faanes, presentant de vegades una profusa deco-raci pintada o algunes motllures estucades.Quant a les possibilitats que ofereix aquest tipus, lespai interior se soluciona amb una o dues plantes. Laprimera pot correspondre a lespai dhabitaci i la segona es dedica a lemmagatzematge, i eventualment dedormitori o a la inversa. El tractament del porxo o rfec com espai filtrant i com un element darticulaci ambel conjunt est millor representat en aquest exemple que en el tipus senzill.La porta es mant centrada en la faana i respecte a la coberta de ledifici la forma ms usada s la teu-lada simple a doble vessant, de vegades amb un remat en forma de front. A partir daquest tipus tamb estroben solucions a quatre aiges, emfasitzant aix la volumetria de ledifici.El creixement lateral s el que se produeix en un gran nombre de casos i de manera ms espontnia.Sadopta aquesta soluci en pretendre ampliar la superfcie de la casa destinada als estables i magatzems.Aquest tipus dampliaci consisteix en afegir al cos de ledifici principal una crugia parallela a la ja existent.La coberta daquestes ampliacions generalment continua la lnia de teulada de ledifici principal. El creixementper la part posterior de larquitectura t lloc afegint una nau en sentit perpendicular a les crugies principals.Aquesta ampliaci ser destinada tamb als estables, als corrals o als magatzems. La faana s la part deledifici que experimenta menys canvis. Aquestes reformes acostumen a ser de carcter ornamental ms quede tipus funcional: ampliaci de les finestres o transformaci en balcons. Daltra banda, est laddicci opcio-nal dun nou cos senzill, la cuina.Els elements constructius tenen relaci amb estructures contempornies, ms concretament de finals delsegle XIX o inici del XX. Ledifici s de mitjanes dimensions i, sense dubte, conformaven un nucli autosufi-cient.Amb el canvi produt en lexplotaci agrria tradicional ha suportat una srie de modificacions estructu-rals, essent les principals documentades les segents:- Obertura de noves finestres en els cossos superiors de la faana davantera(algunes amb enreixats).- Utilitzacidelaplantainferiorcomaespaifuncional:cuina,racdelfoc,indret per al pou, etc.Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars29- Compartimentaci de la segona planta, reservada normalment per a les habi-tacions.- A linteriordeledificitlloclaplicacidedecoracimuralsenzilla:sanefespintades amb motius geomtrics o florals, scols pintats, etc., o la presnciadepetitsoratorisenlesfaanes:pannellscermicsamblaimatgedelsantpintada sobre manisetes.Alselementsquemodifiquenlobrajaexistent,sumemelsdepartamentsquesadossenalestructuraprincipal. Aquests estan construts amb cantals de riu, restes de rajoles i pedres travades amb fang o morterdescassa consistncia. Les estances corresponen principalment a: - El corral.- Els magatzems i dipsits dels estris.- Lindret reservat al pou.- EXEMPLES:ALQUERIES DE TADEO (BORRIANA)Sn abundants els exemples representats al llarg de la comarca de la Plana, ens limitarem per a citaraquesta construcci edificada en les proximitats de la Torre de Tadeo, en el mateix municipi de Borriana.La planta baixa correspon a un espai global, en aquest cas el pou es troba en el seu interior (i no en lm-bit exterior immediat com altra opci) junt a la cuina; possiblement aquesta estana sutilitzara com a vest-bul i menjador. Aquest plantejament implicava que els animals i els estris per a llaurar tindrien cabuda en unahabitaci adossada, per independent de lanterior. El primer pis, que apareix compartimentat en dos o tresdepartaments ms, est relacionat funcionalment amb les habitacions dels propietaris. TIPUS -ALQUERIA/MAS COMPLEX FUNCI - GRAN EXPLOTACI AGRCOLA- CARACTERSTIQUES GENERALS:Es tracta bsicament duna arquitectura dhbitat permanent. Aquest tipus es fonamenta en una estruc-tura de murs de crrega que generalment sn parallels a la faana amb un eix transversal. Sobre el tipusbsic poden aparixer notables variacions. La coberta se soluciona a dues aiguavessants i arriba a confor-mar de vegades una faana rectangular apasada. Ledifici s valorat com un volum exempt, amb el tracta-ment de les quatre faanes.- ASPECTES FUNCIONALSEn aquestes construccions la planta baixa pot allotjar duna banda lhabitatge dels masovers i un espaideambulatori o de recepci, mentre el primer pis est ocupat per la dels propietaris, presentant de vegadesLarquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars30una profusa i rica decoraci parietal, llars de foc, sostres elaborats amb fustes nobles i la introducci dele-ments com rajoles per al sl dexcellent qualitat. El segon pis ja sol correspondre a edificis situats en explo-tacions agrries de certa importncia. Les estructures dels corrals tamb mantenen unes formes canniques.Algunes cases disposen de capella en una habitaci ben diferenciada i situada a prop de lentrada principal. Entre les possibilitats que ofereixen, les ms complexes augmentenel nombre dobertures en totes lesplantes, el pla de la faana pot estar coronat pels buits del graner i pel rfec de la teulada. La primera plan-ta pot adoptar el balc enrasat o amb volads. En ocasions apareixen solucions amb pati per a la construc-ci de la casa. Aquests edificis solen ser posteriors a 1850 i shi observa la influncia darquitectures subur-banes, aproximant-se ms a la idea de casa doci o villa destiueig.Enaqueststipuslaconstruccidelatorre,enelcasqueestractedunelementdecomposicidunaalqueria, representa una altra evoluci important. La torre es mant centrada, solucionant el problema de lacoberta, que passa a construir-se composta o a quatre aiges, els murs portants passen a situar-se parallelso perpendiculars a la faana. En aquest edifici podem observar la incorporaci dun nou element, la terrassa,molt prxima tamb a les cases doci i en la lnia de les transformacions que tenen lloc a principis de segleen larquitectura tradicional.Pel que fa als elements adossats, en gran part corresponen a rees funcionals, com s el cas de la cuina,el magatzem i/o els corrals; nicament en comptades ocassions hem trobat habitatges annexes.Aquest model t unes variants bsiques, que descriurem a continuaci.EXEMPLES: ALQUERIA DE SANT ALBERT (VILA-REAL)Es troba a la partida de Carinyena del terme municipal de Vila-real aquesta alqueria anomenada tambdelsFrares.Quantalaprocednciasbenpocelqueesconeixexceptuantalgunesreferncies.J.D.Bautista, basant-se en lestudi del topnim dels Frares i en el fet que lesglsia tenia en aquesta partida nom-broses propietats, indica que aquesta circumstncia podria parlar de la primera possesi per part de lordrecarmelita, puix Sant Albert port els hbits daquesta ordre religiosa.Pel que fa a les caracterstiques estructurals de lalqueria t una faana de grans dimensions. Dalt de laportaprincipal,realitzadaambpedrestreballades,hihaladatadeconstrucci:1749.Destacatambunagran balconada rectangular que apareix tancada per un forjat de ferro. Una segona porta situada a lesque-rra dna a lhabitatge dels masovers tamb amb el seu corresponent balc i forjat de ferro. Ambds costatsde la balconada central estan ocupats per sengles rellotges de sol (Bautista Garcia, 1984). Lalqueria apareixconformada per dues plantes amb coberta a doble vessant; a lexterior per un ampli corral i un pati amb pes-sebre, en lactualitat totalment destrossat. A linterior de la planta baixa hi trobem les segents estances: pri-mer el vestbul amb el sostre de cabirons de fusta i parets pintades en groc i formant una decoraci geom-trica, vegetal i a base de plaques de marbre negre. A travs duna porta de mig punt es pot accedir a lhabi-taci que sutilitz com oratori dedicat a Sant Albert del qual noms es conserva part de la profusa decoraciLarquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars31mural amb la part corresponent al scol que imita plaques de marbre. Molt deteriorat trobrem tamb laltardestinat a la realitzaci de la missa. A laltra part daquesta planta baixa est lespai reservat per als maso-vers amb vestbul (que presenta un sl realitzat amb xicotets cdols de riu), la cuina i una habitaci tancada.Tamb shi troben quatre habitacions funcionals una de les quals est reservada al pou. En la primera plan-ta trobem tres dependncies ms, la denmig dna pas a les sales ms luxoses i al com; a lesquerra unxicotet sojorn per a les visites amb les parets i sostre amb pintures murals. Unes representaven cortines blan-ques llistades en blau que penjaven duna barnilla. El motiu ms bell corresponia al del mur que dna a les-cala, una marina amb motius venezians i colonials amb personatges vestits segons la moda de la meitat delsegle XIX (Bautista, 1984). A les altres habitacions els motius decoratius representen perfils de marcs pintatsa les parets amb els angles reblerts de diferents calligrafies. Per finalitzar amb el primer pis, la darrera estan-a correspon a la cuina i les habitacions dels criats. Finalment, la planta superior amb la reforma correspo-nent a aproximadament mitjans del segle XIX lutilitzaren els darrers propietaris com a espai per emmagat-zemar el conreu, a ms de fer s com a criader de petits animals (Bautista, 1.984).LALQUERIA DE BOU (VILA-REAL)Situada en la partida de Carinyena al mateix terme municipal de Vila-real, el seu origen tamb ens resul-ta desconegut, per podria relacionar-se amb el gran propietari en Fernando Bou Gasc, autor en 1879 delllibre Estudio sobre el naranjo, limonero y cidro. Segons E. Obiol (1987) la delimitaci de tota la finca per pal-meres en tots els vrtex i la gran quantitat de frutals que hi havia a partir del segle XX recolzen la hiptesi.Poc desprs, en 1927, Luis Oliag Miranda propietari de Valncia i amb vries possesions rstiques a Vila-realvengu la finca per parcelles de tres a sis fanecades a diversos colons arrendataris. Posteriorment, lalque-ria va esser un lloc de refugi durant la Guerra Civil de 1936 per a un grup religis de Vinars. Desprs reco-ll una de les primeres granges de porcs del municipi (OBIOL MENERO, 1987).Estructuralment es tracta dun edifici de notables dimensions, amb capella i nombrosos pous i basses peralreg.Elfetmsdestacablesjuntalagranabundnciadhabitacionsiestances,lapresnciadedoscomuns, dues cuines, nombroses dependncies funcionals, rics models de rajoles per al sl de les quals totesles pintades a m han desaparegut i la presncia duna torre centrada que permet controlar visualment la pla-nria immediata. A ms, les habitacions presenten unes riques decoracions pintades a base de diversos per-fils de marcs i calligrafies. SUBTIPUS ALQUERIA/MAS COMPLEX AMB TORRE FUNCI GRAN EXPLOTACI AGRCOLACorrespon a una estructura defensiva de forma turriforme dorigen baixmedieval (Torre de guaita), on lal-ria de vora les tres plantes destaca sobre la resta dobres adossades, que nicament en casos excepcio-Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars32nals superen les dues alades. Els elements histrics estan vinculats amb torres dpoca medieval (seglesXIII-XV), i fins ara no hem documentat en les torres defensives contrudes en moments posteriors adossa-ments que parlen dun hbitat relacionat. Aquest tipus de reutilitzaci s sobretot exclusiu de lhinterland de la franja costanera, ja que les torresresponien a una data en qu la pirateria estava augmentant, la qual cosa provocava la necessitat de dispo-sar dun veritable indret dobservaci en les planries.Les transformacions suportades per aquests elements histrics sn notables, en la majoria dels casos estractavadestructuresquedisposavendunaterceraplantadesteuladaipracticable,ambparapetialgunsmerletsdeltipusclaramentdefensiu.Aralescobertesesconstrueixenauna,duesoquatreaiges.Juntament amb aquesta, les principals modificacions documentades sn les segents:- Encegamentdesageteresipetitesfinestresenelscossossuperiors,permantenint els elements monumentals: carreus en la porta, cornises de pedra,pedres esquadrades en el scol, etctera.- Obertura de grans finestrons i balconades en els cossos superiors, tancadesamb forjats, especialment en la planta intermdia.- Utilitzacidelaplantainferior,lantigaquadraambmenjadora,comespaideambulatori o de recepci.- Compartimentaci de la segona planta i construcci descales de morter decal i rajola, per tal daccedir a la darrera planta, i de vegades per a laccsdelaprimeraalasegona.Recordemqueenelselementsdefensiusturri-formes s molt habitual lexistncia descales de fusta mbils utilitzades coma mesura estratgica i de seguretat.- s duna profusa decoraci mural, construcci de llars de foc i la introduccidelements nous com baldoses, taulells o rajoles pintades a m per al sl. - Adopci denreixats de forja a les finestres a ms daltres elements decoratiusa lexterior. Per exemple: rellotges de sol, cornises de pedra, portes amb fus-tes nobles, escuts nobiliaris o la data de construcci sobre la porta principal.Quant a les diferents possibilitats que ofereix aquest subtipus, la primera planta pot correspondre a les-pai dhabitaci i la segona es dedica a lemmagatzematge i eventualment de dormitori o a la inversa.Als elements que modifiquen lobra ja existent, que sense dubte fan que siga considerat com a nucli prin-cipaldhbitat,hemdesumarelsquesadossarenalestructuraprincipal.Snsobretotestructuresdunaplanta i construdes amb cantals de riu, restes de rajoles i pedres fragmentades, totes travades amb fang omorter descassa consistncia. Les estances corresponen principalment a: Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars33- La cuina.- El corral.- Els magatzems (de gra i altres productes) i els dipsits per als estris.- Les estances secundries dhbitat i pallisses.- Lindret per al pou.EXEMPLES: LA TORRE DE TADEO (BORRIANA)Estructura turriforme que apareix en el terme municipal de Borriana, al noroest de la poblaci. Les carac-terstiques de la torre sn les segents: presenta una planta quadrada de 6,40 metres de costat. Lalria delsmurs s de 9,60 metres. El portal est orientat al sudoest. Els paraments exteriors tenen elements de pedra-piqueria, que reforcen sobretot les cantonades i el portal, acompanyats duna fbrica de maoneria. No obs-tant aix, lelement de lobra de reforma que presenta major inters s la coberta piramidal a quatre aiges iamb teula corba. A linterior trobem a la planta baixa una volta de can. El sostre de la segona planta est fetamb cabirons per finalitzar amb lesmentada coberta piramidal. Aquesta s lestructura que es conserva enlactualitat, encara que podem descriure uns petits vestigis que indiquen que adossades a la torre hi haviaaltres construccions. Sobr a la planta baixa una segona porta, al parament nord de la torre, que connecta-va amb lespai reservat per a la cuina, encara es pot constatar la presncia de la xemeneia; a ms de dosgrans balconades que es tanquen amb els corresponents enreixats de forja a la primera planta. En lmbitms immediat a la torre, a uns tres metres de la porta principal, hi havia un pou daigua del qual ja no hempogut apreciar cap vestigi.Alguns autors afirmen que lantiguitat, atenent a la fbrica de la torre, no pot esser anterior al segle XVI ifonamenten la seva existncia, que est localitzada a ms de dos quilmetres de la costa, a la inestabilitatque es produia en les terres litorals motivada per la pirateria i les guerres intestines (Mesado, 1991). Altresestructures similars a aquesta les tenim dins el mateix terme municipal de Borriana en la torre i alqueria deCalatrava, la torre del Castellano, la torre de Vinarragell o la torre de La Regenta. SUBTIPUS ALQUERIA/MAS COMPLEX DORIGEN HISTRIC FUNCI GRAN EXPLOTACI AGRCOLAEstractadunelementdhbitatdorigenhistric,onlalriadevoralestresplantesdestacasobrelaresta destructures adossades que normalment no superen les dues altures. Els elements histrics correspo-nen a arquitectures dpoca medieval i/o moderna (segles XV/XVIII) de grans dimensions, amb sostre a dobleaiguavessant i pedres treballades, alguna delles esquadrades, en els scols, portes, finestres i en les can-tonades de les estructures principals, configurant totes les dependncies un nucli autrquic. Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars34Quant a les arquitectures ms antigues (dorigen medieval), entre les principals caracterstiques trobemque al llarg dels anys se van modificant total o parcialment les estances i lorganitzaci interna, conservantper lestructura exterior. Aquesta sencarrega de suportar els adossaments daltres estructures funcionals.En un gran nombre dexemples, les estructures que safegeixen en dates posteriors intenten mantenir lest-ticadelaprimeraobra,siaenelperllongamentdeleslniesdefaanessiaenlautilitzacidelsmaterialsconstructius: essencialment carreus, rajoles, teules, cants de riu i pedres travades en sec o amb escs mor-ter de cal. Les principals modificacions documentades sn:- Encegament de les finestres en els cossos superiors i en les faanes laterals,permantenintelselementsmonumentalsenlaplantabaixa:carreusalaporta, les cornises, les pedres treballades en el scol, etc.- Obertura de grans finestrons en els cossos superiors; els forjats sobretot apa-reixen a la planta intermdia.- Utilitzaci de la planta inferior com a zona de pas o vestbul.- Compartimentacidelasegonaplanta,utilitzadacomdormitori;mentrelaplanta superior t un s com a pallissa o graner.Lhabitatge principal es concentra en la part ms antiga de ledifici essent, de manera general, ms altaper menys espaiosa que la resta de dependncies adossades. Dins aquesta hi ha un espai deambulatori enla planta baixa, amb amplis mbits o amb un nic lloc de pas o vestbul. Tamb pot servir com a dipsit dematerials ds continuat. La segona planta s la de les habitacions, amb una profusa decoraci parietal i ambbastantshabitacionsquetenenunautilitzacimajorenlestacifredaambpresnciadellarsdefoc.Finalment, existeix la planta superior que s utilitzada com a graner o dipsit del conjunt deines per a llau-rar; consta de finestres de tamany ms redut i est configurada per un gran espai per sota de la coberta.A les estructures que modifiquen lobra prvia, que sense dubte sha de confirmar com a nucli principaldhbitat, hem dafegir les que sadossaren a la casa principal, com succeeix en el model anterior. Sn nor-malment duna planta i estan construdes amb cantals de riu, restes de rajoles i pedres fragmentades, totestravades amb fang o morter descassa consistncia.Les estances corresponen principalment a: - La cuina.- El corral.- Els magatzems i dipsits destris.- Les estances secundries dhbitat.- Lindret per al pou.La diferncia entre ambds cossos daquesta unitat dhbitat tamb s molt destacada i fcilment identi-Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars35ficable. Es tracta darquitectures utilitzades com a centres de grans explotacions agrries, que deixaren duti-litzar-se aproximadament durant la meitat del segle XX amb el creixement dels nuclis urbans. - EXEMPLES: LALQUERIA DEL BATLE (BORRIANA)Estractadunaalqueriaedificadael1689(Mesado,1991)alapartidanorddeltermemunicipaldeBorriana. Lhabitatge consta de planta baixa i dos pisos amb una coberta a dues aiges, a ms dun espaireservat per als corrals que estan disposats en direcci est, actualment enderrocats fins arran de terra. Lafaana principal est orientada cap a loest. La porta principal se situa a la meitat de la faana i est feta ambpedres ben treballades, encara de la primera construcci. Dalt daquesta porta hi ha una gran balconada rec-tangular amb una barana de fusta que sembla pertnyer a les reformes posteriors realitzades a lhabitatge. Ams, cada cantonada de la faana principal consta de dues mnsules de les quals nicament es conservauna al marge esquerre.La planta baixa est conformada per un vestbul a lentrada amb dues habitacions a cada banda; a con-tinuaci a m esquerra es disposa lescala realitzada amb rajola, morter i llistons de fusta, que dna accs alprimerpis.Finalment,dueshabitacionsms,queoriginriamentfuncionariencomadipsitsperalsestris.Desprs,laprimeraplantaestavadestinadaaleshabitacionsdelssenyors,constadetresgransdeparta-ments i un xicotet sojorn. A la part ms alta de la casa apareix el graner, un mbit quadrangular destinat aemmagatzemar el producte agrari.Altres arquitectures similars en el terme de Borriana sn lalqueria del Madrileo, el mas de El Bar i lal-queria del Masquemao o L.alqueria de Caraboma TIPUS - CASA DOCI FUNCI VILLA ESTIUENCAEn lnies generals, aquestes construccions estan formades per una estructura de dues plantes i plantabaixa totes elles amb una disposici simtrica dels diferents buits de la faana, buits que generalment estanremarcats per motllures geomtriques (rectangulars o circulars). Ledifici se situa en linterior duna parcellaque sutilitza com a jard i que sol presentar una frondosa vegetaci.El pati s un element fonamental per a la construcci de la casa. Els edificis daquestes caracterstiquessolen ser posteriors a 1850 i en ells sobserva la notable influncia de les arquitectures suburbanes.Enaqueststipuslaconstruccidelatorrerepresentatambunelementbsicenlacomposicidelacasa, que es mant centrada solucionant el problema de la coberta que passa a construir-se composta o aquatre aiges. Els murs portants poden situar-se parallels o perpendiculars a la faana. En el repertori arqui-tectnic daquest edifici sincorpora la terrassa amb una rica balustrada generalmentde cermica, en la lniade les transformacions que tenen lloc a principis de segle. Alguns dels trets peculiars sn els segents: Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars36- Abundncia delements decoratius en la planta baixa: la porta, les cornises,les pedres treballades, el scol, etc.- Nombroses obertures i grans finestrons i balconades rectangulars en els cos-sos superiors de la faana davantera.- Dignificaci de linterior mitjanant una notable decoraci mural (geomtrica,figurativa, floral, etc.), llars de foc, sostres amb fustes nobles i la introduccidelements com baldoses, mosaics o rajoles per al sl dexcellent qualitat.- Tractament de lexterior a travs de laplicaci delements a les quatre faa-nesimitjanantunadecoraciabasedepilastres,baldosesimosaicsdepedra o rajoles per al sl.Les estructures adossades sn normalment duna planta i estan construdes amb cantals de riu, restesde rajoles i pedres fragmentades, totes travades amb fang o argamassa descassa consistncia. A difernciadels tipus anteriors, disposen despais oberts immediats a la faana principal, amb coberta en alguns casos.Les estances corresponen principalment a: - La cuina.- El corral.- Els magatzems i dipsits destris- Lindret per al pou o caseta al marge.Aquestes es construiren durant una de les poques de major enriquiment econmic de la comarca, perdonarfimostrantelsprimerssignesdedecadnciaiabandpossiblementamblacrisiprovocadaperlaGuerra Civil.EXEMPLES: LALQUERIA DE MEDRANO (VILA-REAL)Arquitectura representativa pel que fa a la qualitat constructiva i seguiment de les normes generals de lartneoclssic de la comarca, es localitza en la partida de Carinyena del terme municipal de Vila-real. Va ser pro-pietat de Luis Medrano, gran terratinent de Valncia. Lhabitatge principal presenta una composici genuna-ment neoclssica en lordre en les zonificacions de les plantes, la simetria de les faanes, consta duna faa-na exterior amb un front triangular destil neoclssic, una torre que es mant centrada i una coberta a qua-tre aiges. El pati est format per tres edificacions: la casa senyorial, la cotxera i lhabitatge dels criats. Lafaana principal mirava al pati.Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars37Quant a la decoraci, aquesta era molt rica: motius figurats que representaven dus mtics pintats al fresci decoraci vegetal policroma en els barandats de linterior de ledifici. La faana exterior presentava abun-dants motius estucats i posteriorment pintats. TIPUS - POBLATS FUNCI GRAN EXPLOTACIONS AGRCOLESQuan parlem daquest tipus s necessari establir amb molta cura les caracterstiques que el determinen,jaqueelspoblatspodenportaraunmargedeconfusiambaltresunitatsdhbitatjasemiurbanes,compassa en els llogarets o pobles, per exemple. En lnies generals, sn grans explotacions agrries, general-ment de nova planta, que estan formades per ledifici de lhabitatge principal amb estructura de planta baixai dos pisos, unes poques cases amb amples quadres i corrals i algun exemple amb esglsia o capella sepa-rada de la casa principal. Aquests elements solen ser comuns a tots els poblats, no obstant aix, la seva disposici sobre el terrenycomlavarietattipolgicadecadascunadelesarquitecturescanviensegonslacomarca,documentantenalguns exemples esquemes que presenten una manca total de traat original. Les unitats dhbitat no respo-nenaunnombrepredefinit,pergeneralmentsolenserbastantnombroses,perqucomjashaobservatqualsevolaltrenucliruralpotconteniralmenysduespartsmoltdiferenciades:lacasadelsmasoversilesdependnciessecundries.Snclaramentidentificables,estiguenalladesoadossades,itenenelementspropis com el dormitori, la cuina, el corral, lhort i les habitacions dels dormitoris, entre daltres.No hi ha constncia documental del possible origen de tots els tipus de poblats, si provenen dun nucli fami-liar o tal vegada surgeixen per necessitats socials o administratives. En alguns exemples, sn masos construtsen un moment en qu el conreu del ram era la major font de riquesa econmica de les comarques de linte-rior, al llarg del segle XIX i principis del XX. Daltra banda, en la zona de Castell sedificaren alguns poblatsde nova planta com gran explotacions agrcoles de sec, com s el cas de la colnia de Benadressa. De feten el moment dinterpretar algun dels poblats hi ha una carncia delements estratgics o altres dinfraestruc-tura especfica que obliguen a configurar aquesta peculiar distribuci agrupada. Tampoc existeix un marge cro-nolgic precs, per les dates utilitzades podem mantenir-les entre els segles XVII/XVIII i principis del XX. - EXEMPLES:MAS DEL ACEITE (MONTANEJOS)PoblatqueestrobaaltermemunicipaldeMontanejos,alnorddelaprovncia,enunaxicotetallomaamessetada.Elscampsimmediatsestavendedicatsalconreudelram.Lesarquitecturesdonarenallotja-ment a una trentena de vens que sespecialitzaren en la manufactura daquest producte agrari. Sn masosconstruts en un moment en qu el conreu del ram era la major font de riquesa econmica de les comarquesde linterior, al llarg del segle XIX i principis del XX. Lespai est format per arquitectures destinades a lhabi-Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars38tatge dels vinyaters; sn normalment duna planta, conformant un gran espai longitudinal on es concentra lacuina amb la xemeneia (rac del foc) i les habitacions. Daltra banda, la resta de la superfcie edificada, apro-ximadament un ter, es destina a la transformaci del producte agrari que ve definit per xicotets departamentscadascun amb una funci concreta en el procs de treball: el ram desprs de trepitjat restava uns dies alspous circulars o cups (de dos a tres metres de profunditat per dos de dimetre), per tal dafavorir el procsde fermentaci del vi; immediatament el vi passava a una pileta o llac don es recollia per al seu transport, enbotes i tonells; departaments amb premses de vi (gbies) comunicats amb un espai situat sota terra on hi hadiferents models de basses de pedra, etctera.Cadacasaestrobaperfectamentindividualitzada,ambcuinaihabitacions.Estrealitzadaabasedepedra travada en sec i una capa de revestiment de cal. Les estructures apareixen ordenades seguint un eixlongitudinalquecreuapelmargeesquerrelagrupaci,amsdunaltreeixperpendicularqueelcreuapelcentre. Cadascuna de les unitats dhbitat no s totalment autosuficient sin que hi ha una srie dactivitatscomunitries, com en el cas dels forns de pa. SUBTIPUS - AGRUPACI EN CARRER CENTRALLescasespresentenplantabaixaiprimerpis,semblaquemanquendemascentralocasaprincipalipoden estar adossades o allades de sa respectiva estructura vena. Sn cases modernes o contempornies(segles XVII/XVIII a XIX), de mitjanes a xicotetes dimensions, amb coberta generalment a doble aiguaves-sant i obra de maoneria. Es construeixen, segons la ubicaci geogrfica, amb cantals de riu, restes de rajo-les i pedres fragmentades, totes travades amb argamassa descassa consistncia, a ms daltres realitzadesen pedra seca. La principal caracterstica s que les cases es troben al llarg dun eix longitudinal correspo-nent a un cam o carrer i sorienten en relaci a aquest. - EXEMPLES: PUEBLA DE ARENOSOSn aquestes unes arquitectures vinculades a lactual nucli poblacional, composades dunes dotze cases.Laspecte constructiu ms interessant es relaciona amb el fet que els habitatges sadapten a la pendent moltpronunciadadelterreny.Alselementsdescritsshanpogutobservartrescellersexcavatssobreelpropiterreny amb sostre en forma de volta de can seguit i elaborats amb pedres esquadrades i carreus. Sn demitjanes dimensions. Cadascun dels habitatges consten de planta baixa i primer pis, essent minoritaris els detres alries. Tenen una coberta a una o doble aiguavessant. Totes disposen dun xicotet corral a la part pos-teriordelacasa,essentaquestlmbitonsobriunaportasecundriaquednaaccsapetitesparcellesdestinades a conrear hortalisses o arbres fruiters. No totes les estructures disposen de balconades o fines-tres, la qual cosa no trenca amb la idea qu ens trobem amb uns masos configurats atenent a una estructu-ra oberta de distribuci de lespai, eliminant tot aquell llen corregut que pot donar sensaci de tanca. Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars39Els materials de construcci bsics han estat la pedra sense desbastar i la fusta. Blocs que apareixen tra-vats amb fang, no havent rebut les faanes un posterior emblanquinat. La fusta s utilitzada per a lestructu-ra portant, cabirons que han fet la funci de bigues per al sostre.ALQUERIES DE FERRER (BORRIANA)El nom dalqueries de Ferrer fa referncia al topnim duna partida rural situada en el terme municipal deBorriana, al sud de la poblaci. Configura un xicotet hbitat amb una ermita coneguda amb el nom Ermita dela Sagrada Famlia. Al principi, totes les cases presenten una coberta a dues aiges i estan realitzades a basede pedres sense desbastar travades amb argamassa descassa consistncia. Com a conseqncia dobresde reforma sedificaren altres construccions, generalment duna planta, que es recolzen sobre les primitivesestructures. SUBTIPUS - AGRUPACI AMB PLAA CENTRALEs tracta de cases que tenen planta baixa i primer pis. No hi ha constncia de cap construcci principali presenten la faana davantera orientada cap a un punt cntric per conformar una plaa (com s el cas deLos Molares a la localitat de Montanejos). Sn edificis construts en poca moderna o contempornia (seglesXVII/XVIII a XIX), de mitjanes a xicotetes dimensions, amb coberta a una o dues vessants. El material cons-tructiu ms utilitzat s la pedra: cdols de riu combinats amb fragments de rajoles i pedres sense desbastar,totes travades amb morter descassa consistncia. El tret ms caracterstic s que cadascuna de les unitats dhbitat envolten un espai central i sorientenen relaci a la plaa. Altres elements interessants sn els segents: - Hi ha escasses obertures (finestres o portes) en la faana principal.- Absnciaabsolutadoberturesenlafaanaposteriordelesarquitectures,configurantunpanydeparetcontinuada,amblaclaraintencidecrearunallament de lespai interior respecte de lexterior.- Lespai central pot correspondre, duna banda, a feines comunitries i daltraa una major presncia de la ramaderia.- EXEMPLES: ALQUERIES DEL PALAS (ONDA)Arquitectures realitzades de maoneria que es troben en mal estat de conservaci, puix han estat afec-tades de manera notable pel rpid creixement del nucli urb dOnda. Els primers edificis es relacionen ambdepartaments duna sola planta possiblement destinada a dipositar elstils de treball o a emmagatzemar elproducte agrari. Als extrems daquest mbit hem pogut diferenciar els diversos habitatges.Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars40A nivell constructiu, en la faana posterior dels edificis sobrin molt poques obertures (en general petitesfinestres en els cossos superiors) que tendeixen a representar un llen de tanca totalment corregut. Tambacostumen a aprofitar els desnivells del terreny per tal dorientar els accesos cap a linterior de lespai cen-tral. Finalment, encara que molt arrassat per obres de reforma posteriors, hem trobat un mur exterior sobreel qual es recolzen probablement els corralets per a la cria danimals petits. SUBTIPUS - AGRUPACI EN TERRASSES O BANCALSLesedificacionsestanorientadesalmigjorn(sud)ipresentenunadistribucienterrassesambplantabaixaiprimerpis,encaraquepodendisposardunahabitacisemi-subterrnia,aprofitantlorografiadelterreny.Podenestaradossadesoallades.Sncasesconstrudesenpocamodernaocontempornia(segles XVII/XVIII a XIX), de mitjanes a xicotetes dimensions, amb coberta a una o doble vessant. Els mursi barandats han estat construts de maoneria i de pedra en sec. Altres elements interessants sn: - La primera planta pot adoptar el balc enrasat o amb volads.- El pla de la faana pot estar coronat pels buits del graner.- El creixement per la part posterior de larquitectura est limitat per la vessantmuntanyosa.- EXEMPLES: LA ARTEJUELA (ARAUEL)AgrupacidecasesedificadaaltermemunicipaldArauel,enunadelesvessantsmsprximesalapoblaci. Durant lpoca de major enriquiment econmic de la comarca aquest nucli allotj a una poblaci de32vens,queestavendistributsenvoraquinzeunitatsdhbitatperfectamentindividualitzables. Aquestesestructures gaireb totes tenen planta baixa i primer pis, reservant la segona per a les habitacions. Sn pocsels elements de multiusuari que presenten, nicament vam poder diferenciar una font daigua, un forn comu-nitari, a ms de lesglsia que en lactualitat es troba totalment destrossada (noms resta laltar central i lesparets laterals). La tcnica constructiva emprada s la maoneria, amb alguna de les parets que conservauna lleugera capa de revestiment de cal. Hi ha tamb un gran edifici amb nombroses finestres i sl de fustautilitzat com a collegi, essent aquest el moment en qu lindret centralitz lactivitat econmica i religiosa dela zona, departaments similars no shan trobat en els nuclis ubicats en les immediacions. Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars41V. ANLISI DELS ELEMENTS ESTRUCTURALS BSICSA PORXO O RFECEs tracta dun cobert que pot ser de teules, fustes, canys, etc., sostingut generalment per pilars, que surtmsenlldelafaanaprincipaliqueapareixdocumentatnormalmentenlesarquitecturesmssenzilles.Poden aparixer porxos o rfecs amb coberta vegetal (emparrats), porxos de pedravista o dobra o amb pilarson lestructura descansa sobre bigues grosses de fusta damunt de pilars o cobertes de teulada.En les arquitectures un poc ms evolucionades el tractament del cobert com espai filtrant entre lexteriori interior de larquitectura i com un element darticulaci amb el conjunt estructural est millor representat queen les edificacions ms senzilles. Aquesta soluci sadopta en pretendre ampliar la superfcie de la casa des-tinada a lhabitatge dels propietaris.En el moment en qu sadopta la construcci del cobert la faana principal experimenta menys canvis quealtres solucions arquitectniques. Aquest nou mbit obert correspon a una etapa on la necessitat de contro-lar laccs immediat a larquitectura desapareix, puix la coberta disminueix la capacitat de visualitzaci delscossos superiors de la mateixa casa. No podem parlar per duna adscripci cronolgica ben definida, ja que encara que el gros de les cons-truccions que adopten el cobert es situa al final del segle XIX i principi del XX, tamb ha estat documentat enarquitectures ms antigues com s el cas de lalqueria de Peir a Vila-real. Les tcniques constructives i elsmaterials sn molt variats i per tant difcils de classificar. - EXEMPLES: VILAMONCARRO (ALMASSORA)EstlocalitzadaaltermemunicipaldAlmassora.Elcobertoporxosdunasolaplantaiestrecolzatsobre uns pilars quadrangulars de rajola. Constitueix un mbit que descongestiona la planta baixa, els apersde llaurar i els animals continuen allats en un departament annex, una vegada que sha construt una xico-teta cuina en el mateix cobert, desplaant les activitats cap a linterior de ledifici. B - PATI Es tracta dun espai clos i descobert que pot presentar-se a linterior o al costat dun edifici. En ocasionsapareixenlesarquitecturescomplexesquefuncionencomgransexplotacionsagrcoles.Quansadoptaaquesta soluci com element de composici dels edificis, solen ser posteriors a lany 1850, moment en qusobservalainflunciadelesarquitecturessuburbanesisaproximajaalaideadecasadoci.Enlavillaestiuenca el pati s un element fonamental per a la construcci.Destaca sobre la resta delements adossats lexistncia del pati, les parets del qual no solen superar laLarquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars42nicaalria.Elselementsconstructiustenenrelaciamblesarquitecturescontemporniesdefinalsdelsegle XIX. Les principals caracterstiques detectades sn les segents:- Presenta un accs exterior a travs duna porta destacada pel seu tamany iun altre accs directe des de la casa.- Obertura de finestres en els cossos superiors en relaci amb la part interiorque dna al pati.- Utilitzaci de la planta inferior com a espai funcional directament en contacteamb la zona de pati.- EXEMPLES:ALQUERIA AL CAM ALMALAFA (ALMASSORA)Es troba al terme municipal dAlmassora, al nord del nucli poblacional. Pel que fa als propietaris i a lori-gen daquesta alqueria ens resulta totalment desconeguda, puix no ha estat possible trobar cap notcia en elsarxiusmunicipals.Quantalescaracterstiquesestructurals,constadeduesplantesiunacobertaaduesaiges. Lexterior est delimitat per lexistncia dun pati amb pou i el corral, utilitzat com a criader de petitsanimals. Sobre la faana principal es recolza un cobert realitzat amb quatre pilastres de rajola, revestides ambmorter darena i cal, que venen unides per cabirons de fusta. Sobre la porta principal est construda unabalconadatancadaperunenreixatdeferro,ialsdosmrgensduesfinestresms.Laplantabaixaconstadun espai deambulatori amb el sl, elaborat amb cantals de riu, i quatre estances: la primera amb xemeneiaque faria la funci dun xicotet sojorn, dues habitacions destinades als masovers, i finalment una quadra ambuna porta que desprs convertiren en finestra. Aquesta estana en un principi estava comunicada amb el pati.La primera planta ve configurada per les habitacions dels senyors, un gran sal que dna accs a la balco-nada, i a laltre extrem la cuina. Totes aquestes habitacions presenten una rica decoraci pintada, amb elsscols imitant pedres de marbre de tonalitat negra i les parets amb pintures que representen perfils de marcspintats amb calligrafies en els angles.Respecte al pati, situat a la part posterior de la casa, est composat de tres cossos ben diferenciats:- Partcobertaadossadaalarquitectura,onesconstruirenbancscorregutsixicotets armaris; posteriorment aquest mbit es tanca i passa a formar partde lestructura principal.- Cosadossatalafaanaposteriorseparatdelarestadelpatiperunmurdunstresmetresdalria,ambelpouiunpetitespaiobert,possiblementper a complementar lmbit funcional ja citat.- Espaiqueenunprimermomentdisposadunaccsatravsdunaportadarc de mig punt que desprs es cega i es redueix a un passads lateral.Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars43C - CORRALAquest element es relaciona amb un pati clos immediat a la casa, destinat al bestiar. Es tracta tamb deconstruccions generalment realitzades de pedra en sec o de pedra travada amb escs morter de cal, cons-trudes sobre parets de planta rectangular.El corral comena a desenvolupar-se a partir duna caseta de pastor (refugi), majoritriament de plantarectangular. A aquesta estructura safegeixen les parets de tanca que sutilitzen per replegar i organitzar elramat. La planta del corral t tamb forma quadrada o rectangular. Els murs de tanca tenen una alria varia-ble i es construeixen de pedra en sec ben ajustada. Les parets de les rees cobertes estan realitzades ambpedres travades amb fang o morter de cal.El corral est format per vries dependncies amb diferents divisions i subdivisions. Les casetes del pas-tor mai no arriben a tenir dues plantes i el ms habitual s que la coberta siga duna sola vessant inclinadacap a linterior. No obstant aix, tamb hi ha exemples amb la coberta en forma de can seguit i amb un tra-at semicircular, com el corral de Galindo a la localitat de Vila-real. Degut a la transhumncia total o parcial, aquests corrals nicament socupaven en la gran majoria de-xemples durant moments molt concrets de temps. Lhabitatge t una escassa compartimentaci interior, ambtotal absncia dobertures i respon a un nic espai global amb rac del foc.- EXEMPLES:LA ALCUDIA (FANZARA)Corral edificat al terme municipal de Fanzara, en realitat forma part dun conjunt de dos corrals de carac-terstiques similars que arriba a reaprofitar elements anteriors associats a un jaciment musulm prxim i lesrestes daltra edificaci totalment arrassada. Estan construts amb la tcnica de la pedra en sec combinadaamb ls de cabirons de fusta sense desbastar. Les rajoles i el morter sutilitzen per molt escassament.Presentagransespaisrectangularsdividitsperllarguesarcadesdemigpuntiunamenjadoracoberta,situada al parament nord de lestructura i perpendicular als arcs. En una segona fase sobri un accs laterali sedifica sobre lespai de la menjadora una zona amb habitacions i llar a la qual saccedeix per una escalade maoneria, indicant lexistncia dun hbitat temporal.D TORREConstrucci que mant unes formes canniques, ms alta que ampla, allada o sobresortint duna edifi-caci, amb funcions de vigilncia o de comunicaci visual. Sol correspondre a edificis situats en explotacionsagrries de certa importncia. En aquests tipus la construcci de la torre com a element de composici, esmant centrada, representa una evoluci important. Soluciona el problema de la coberta, que passa a cons-truir-se a quatre aiges o composta.En la casa doci la construcci de la torre representa un element bsic, en la lnia de les transformacionsde principis de segle.Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars44E PALLISSA I/O GRANERLa pallissa s un entresl utilitzat per a dipositar els estris de llaurana on sarriba a travs duna escalade fusta i que pot utilitzar-se com a dormitori ocasional o magatzem. s una de les escasses possibilitats dequpodendisposarlesarquitecturesmssenzilles.Enlesarquitecturesmscomplexessesubstitueixaquesta entreplanta per una estructura ms complexa amb la creaci duna segona planta. Aquest segon pisfa les funcions de graner i sol correspondre a edificis situats en explotacions agrcoles de certa importncia.F MATERIAL CONSTRUCTIU: LA TOVABloc de fang o argila de forma quadrada o rectangular, sovint pastat amb palla i assecat al sol. Empratper a fer parets en les arquitectures ms senzilles utilitzades com habitatges auxiliars del treball agrcola, lsde la tova fa menys perdurable lobra, la qual cosa explica el fet que siguen molt escasses les troballes queha estat possible documentar en la planria litoral.Daltra banda, la tova tamb limita el desenvolupament de lestructura, produint-se una disminuci de lacompartimentaciinteriorireduintelnombredobertures.Lescobertespresentenunaconstrucciaunaodobleaiguavessant. Tantalapartexteriorcomalinteriordeledificiesdnaunrevestimentdelesparetsamb morter de cal i arena, per tal de fer-los ms perdurables. Com s habitual en aquestes construccions,lerosi i labandonament propicia el seu arrassament en un major grau que les que han estat realitzades ambla tcnica de maoneria. Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars45VI. CONDICIONANTS GEOGRFICSA ASSENTAMENT A LA PLANRIA LITORALLevoluci histrica en locupaci i organitzaci del litoral, ents com la lnia de costa i lespai ms imme-diat, juntament amb la configuraci geogrfica daquest mateix espai han estat uns condicionants decisius enla disposici del conjunt darquitectures rurals des de locupaci ms antiga de la zona, especialment a par-tir de la conquesta cristiana de la comarca de la Plana per part de la Corona dArag. Daltra banda, la claradivisi entre la marjal, lhorta i el sec, no s ms que el fidel reflex de la prpia orografia del terreny, que pre-senta una pendent de la muntanya a la costa. Aix, entre daltres circumstncies el dessecament de la mar-jal va permetre ampliar lespai disponible per a ledificaci. Enprimertermini,caldestacarquelestransformacionsquetenenllocenlagriculturaentreelfinaldelsegle XIX i principis del XX estan emmarcades dins duna estratgia global per a tota la comarca de la Plana.Aix, per exemple hi ha notcies de la transformaci del sec a Vila-real amb la perforaci dun centenar depous entre els anys 1890 i 1920, o el dessecament de la marjal de Borriana entre 1880 i 1910. Un canvi daquestes caracterstiques en lesquema dassentament rural no shavia produt des de la con-questa per part de Jaume I. Aix, lemplaament de les unitats de poblaci ja estigu condicionat des de lla-vorsenpelnotableintersdelstreballsagrcoles.LocupacihistricadelazonadepeniadelavenaBorriana en poca medieval. La documentaci parla de lexistncia de nuclis dassentament concentrat comles alqueries dAlmalafa, Vinamargo, Vinatxell o Benirabe a Castell, les alqueries de Bellaguarda, Bonastreo Bonretorn a Vila-real i les Alqueries o Llombai i Vinarragell a Borriana, entre daltres.B ASSENTAMENT A MITJA MUNTANYALesarquitecturesestrobenenunazonaintermdiaentrelescomarquesnaturalsdelaPlanailadelMillars, amb una orografia totalment accidentada i montuosa. El paisatge de lagricultura tradicional on enca-ra podem observar camps sembrats doliveres, est donant pas a conreus dhorta que aprofiten els escassosalluvions del riu Millars.Es tracta dun tipus darquitectura que assoleix una alria de dues o tres plantes. La casa principal des-taca sobre la resta destructures que estan adossades, les quals normalment no superen una planta, essentaquest lindret on es disposa per norma la caseta del pou. Els elements que sutilitzen estan relacionats ambcasescontemporniesimodernes,delsseglesXVIIalinicidelXX.Lestructuraprincipalsdemitjanesdimensions i en algun cas conforma un nucli parcialment autosuficient.Representa generalment el canvi en lexplotaci agrria dun espai abans dedicat parcialment a la rama-deria. Les principals caracterstiques observades sn les segents:- Hi ha escasses obertures en les faanes. De vegades hi ha balconades pocdestacades.Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars46- Utilitzacidelaplantabaixacomaespaifuncional:cuina,racdelfoc,magatzems, dipsits per als estris, etc.- El primer pis es reserva per als dormitoris.- La segona planta (quan existeix) sutilitza com a graner.Junt a aquests elements hem trobat els que sadossen a la casa principal. Aquests sn normalment dunaplanta i estan edificats amb cantals de riu, restes de rajoles i pedres fragmentades i travades amb fang o mor-ter descassa consistncia. Les altres estances corresponen principalment al corral, lindret reservat al pou i,quan cal, la bassa de reg.- EXEMPLES: MASIA DEL PRAT (ONDA)Edificaci realitzada al terme municipal dOnda. En la planta baixa nicament apareix la boca deixada perlaportaenlafaanaprincipal(zonademmagatzematgeiprocessament);mentrequealaplantasuperior(hbitat i lloc al mateix temps funcional) sobri un gran finestr damunt de la porta dentrada, a ms de duesfinestres en els extrems de la faana. En aquest exemple el pou es ceg fa escassament una dcada (segonsinformaci de lactual propietari), mantenint una gran bassa de reg que sadossa a la casa principal. Tot le-difici est construt amb cdols de riu travats amb argamassa, cabirons de fusta per al sostre i coberta a duesaiges amb el pla de la coberta feta de canys.C. ASSENTAMENT EN MUNTANYAElpaisatgedaquestazonaestmarcatperlesvallsexcavadespelsriusMillarsiVillahermosa. A lAltMillars fins al segle XVIII la ramaderia era molt ms important que lagricultura, com testimonienels abun-dants corrals i assagadors que es poden trobar al llarg de la comarca. Lespai conreat no supera el 10 % deles terres cadastrades; hi trobem garroferes, oliveres i ametllers i petites hortes en les terrasses fluvials. Elmas de muntanya s una unitat dhabitatge on es dna una interacci molt forta i estreta entre la muntanya iel treball de lhome. Aix, la interdependncia fsica entre la construcci, lhorta (de redut tamany), els campsconreats de sec (amb bancals de cereals i oliveres), un poc de ramat i danimals domstics i el bosc s moltimportant. Laprofitament del bosc i de la muntanya per part de les famlies que viuen al mas ha de ser deter-minant. Saprofita tota mena de llenya baixa, branques i argelagues que puguen tenir utilitat com a combus-tible, especialment per als forns de pa; saprofita tamb la cacera, es produeix a algunes localitats mel i enaltres cal per a la construcci, com passava fa uns anys a Fanzara.En lnies generals, podem establir diferents subtipus bsics de masos de muntanya, atenent a lespai queocupen i a la seva funcionalitat. En totes les arquitectures augmenta ls de parets de cantals de riu i pedrestravades amb fang en detriment de la rajola i la pedra treballada. Predomina ls del canys per als barandatsLarquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars47interiors. El sl es caracteritza per una constant necessitat danivellament realitzat amb reblits de terra i llo-ses de pedra molt compactades. Bona part del sl de les plantes superiors es realitza amb rajoles i els sos-tres amb troncs de fusta (generalment sense treballar) travats amb morter i amb una capa de terra. Les esca-les daccs a la resta de plantes, per norma, utilitzen materials similars.D. ASSENTAMENT A LA VALL DEL RIUApareixen arquitectures enclavades en el fons de les valls fluvials, possiblement en un intent dexplotarles petites hortes que permeten les limitades terrasses. Les caracterstiques tipolgiques sn semblants a lesdemitjamuntanyaodeplanria,ambladifernciaqueelcorraladossatsmajorqueenaquestes.Resumidament les caracterstiques principals sn:- Hihaescassesoberturesenlesfaanes.Enalgunsexemplesshantrobatbalconades poc destacades.- Utilitzacidelaplantainferiorcomespaifuncionaldelhabitatge:cuina,recepci, etc.- Compartimentacidelasegonap