L’art neoclàssic

Història de l’ArtIES Serra de Marina

Context històric general

Des de la meitat del segle XVIII comencen a produir-se grans canvis socials: la burgesia comença la lluita per fer caure l’absolutisme i tot l’Antic Règim. Aquesta classe social vol que es facin reformes socials i econòmiques: les noves activitats industrials (Revolució Industrial) i comercials les demanen, per millor desenvolupar-se. El Despotisme il·lustrat va voler conjugar la realitat de la Monarquia Absoluta amb la Il·lustració: reformar la societat sense tocar el sistema polític, millorant diferents aspectes de la realitat social; però, des de 1780, l’Absolutisme es nega al canvi i pretén mantenir-se, desesperadament, sense fer res; això farà que, a França, s’iniciï un moviment que demanant reformes acabarà en revolució (Revolució Francesa). Aquesta nova sensibilitat té un art, que és el Neoclassicisme.

Nuclis bàsic d’aquest nou estil varen ser les ciutats de Roma i París. La primera fou el focus principal de recerca dels principis del neoclassicisme. París el l’adoptà sobretot durant el procés revolucionari i l’imperi de Napoleó. Aquest estil es desenvolupà paral·lelament a la Il·lustració, i coexistí amb la fi del Rococó.

L’art neoclàssic

Característiques generals

A la segona meitat del segle XVIII hi ha la recerca d’un art alternatiu als excessos del barroc i rococó, un art en el que la forma i la funció es corresponguin racionalment. Per Winckelmann, aquest requisit es troba en l’art clàssic, que per a ell és equivalent a “racional”.Aquest art vol servir a la societat que surt a la segona meitat de segle. És l’art dels il·lustrats, el qual l’identifiquen a una societat lliure de dogmes. A l’antiga Grècia i a la Roma republicana hi troben els valors morals i cívics que aspiren a implantar a la seva societat. L’estil neoclàssic s’acaba convertint en un art al servei de les idees revolucionàries, i més tard en vehicle de propaganda al servei de l’imperi napoleònic.

L’obra de l’artista neoclàssic s’had’adaptar a les necessitats socials.Un conjunt de circumstàncies perme-teren el redescobriment de l’antigui-tat clàssica: troballes d’Herculà (1719) I Pompeia (1748). Les Acadèmies fundades al segle XVIIIsubratllaren el valor del classicismecom art reglamentat, criticant el Barroc i volent recuperar el “bongust”.

Imatges de Pompeia

Imatges de Herculano

http://www.dst.unina.it/vesuvio/79.html

Winckelmann publicà al 1764 la seva Història de l’Art Antic, en un moment al que es buscava la inspiració en l’Art Clàssic. Considerà que cada època feia el seu Art seguint una mateixa evolució. L’Art Grec el considerà molt millor que el Romà.Creia que el pintor i l’escultor havien d’imitar la realitat però tambè tenir present les millors obres de la História, perquè li servissin de model, establint una llista, que encara avui usem, i que són les clàssiques. Sempre s’havia escrit sobre l’Art però, amb el Neoclàssic, apareix el professional de la Història de l’Art que, ja al XIX començarà a ensenyar-se a les Universitats.

Johann Joachim Winckelman (1717/1768)

L’art neoclàssicLa imitació de l’antiguitat clàssica, com a exemple artístic redescobert pels arqueòlegs, va donar alsrevolucionaris un llenguatge diferent del tot a l’utilitzatper la monarquia absoluta (barroc) i l’aristocràcia (rococó). Per Napoleó aquest art dels cèsars servia perfectament als seus interessos polítics.El centre del nou moviment, per tant, va ser França, però es va donar a molts altres països.

Columna de la Vendôme

Panteó de París

L’arquitectura neoclàssica-Rebutja qualsevol tipus d’ornamentació. -Cerca línies simples, basades en els models clàssics.-Les columnes substituïren els pilars, i els murs es deixaren llisos o amb estuc.-Predominen els edificis de caràcters públic sobre els religiosos, com mercats, biblioteques, museus...-Una obra emblemàtica dels neoclassicisme va ser la Madeleine de Pierre Vignon, primer temple de la Glòria i després església. -També construïren grans columnes commemoratives i arcs de triomf.

Arc de l’Étoile de Chalgrin(París). Commemora les victòries de Napoleó

Porta de Brandemburg (Berlín)

No és una simple imitació del món clàssic, sinó una revisió o adaptació d’aquest model al món del segle XIX.

Va voler ser un art modern i compromès a la problemàtica del seu temps.

Capitolio, Washington. Als EE.UU. Va tenir una influència molt gran.

Museu del Prado

L’academicisme, o la necessitat d’ajustar-se a les normes establertes per les acadèmies, va ser una altra característica de l’estil neoclàssic.

L’escultura neoclàssica

Winckelman exercí gran influència en els escultors de la segona meitat del XVIII.

-Dóna tot el protagonisme a la línia pura, de contorns ben delimitats.-Conjunts serens i sobris en composició, fugint de les sinuositats barroques. Predomina l’equilibri i la proporcionalitat. Harmonia.- El material més utilitzat és el marbre blanc.-Als relleus, les figures se situen en un primer pla, renunciant-se als fons de caràcter pictòric.-Els temes més representats són les al·legories, els retrats, els mitològics i monuments públics i funeraris.-Les escultures es conceben amb independència total del marc arquitectònic, fins i tot les destinades a monuments públics.-La base és la imitació de models de l’antiguitat, copiant-los més que inspirant-se en ells.-A demés de la monarquia, l’alta noblesa i l’Església, la burgesia serà un nou client d’aquest art, i preferirà temes més prosaics. -Els dos principals escultors són: Bertel Thorvaldsen i Antonio Canova.

Bust d’Alexandre I. Jason

Bertel Thorvaldsen

Venus i Les tres Gràcies

Júpiter i Gamínedes

Lord Byron

Damià Campeny (Mataró 1771- Barcelona, 1855) fou un escultor neoclàssic català.

Almirall Galceran, Pl. Duc Medinacelli,Barcelona

Lucrècia, Llotja de Mar, Barcelona

La pintura neoclàssica

-Fonamentada en els nous valors morals proposats per la Il·lustració, l’artista ha de subordinar les seves obres a l’educació de la societat (Diderot)

- L’art ha de representar accions i escenes que moguin a l’espectador a la virtut, l’heroisme i que li despertin la moral cívica.

- El model en el que creuen trobar aquestes virtuts és l’antiguitat clàssica: els grans temes de les tragèdies gregues, les virtuts cíviques i morals de la Roma republicana són font d’inspiració dels pintors neoclàssics (David).

-Dona prioritat a la línia, al contorn nítid, que dona claredat a la representació. El color està al servei de la línia, i es prefereixen els colors primaris, que capten millor la llum freda i tallant per donar més precisió als volums.

-Aplicació de la perspectiva lineal.

- El pintor Anton Rafael Mengs va teoritzar el 1762 en la seva obra “Reflexions sobre la bellesa i el gust en la pintura”. Per Mengs l’art supera la naturalesa, ja que pot representar en una sola obra la idea de bellesa, que s’aconsegueix amb la claredat compositiva i cromàtica.

Anton Rafael Mengs (1728-1779) va voler aplicar les teories neoclàssiques a la pintura. Decorà el sostre d’una estança de la villa Albani de Roma. En el seu Parnaso rebutjà els efectes coloristes de la composició barroca per crear una pintura basada en la simetria i la raó, on es conjugaven les formes de l’escultura antigues amb els valors de Rafael.Resultà una obra freda, sense profunditat, distant, que recorda els relleus antics.

Madame Pasteur Napoleó el 1796

Antoine-Jean Gros (1771-1835)Començà en l’estil neoclàssic i desembocà en el romanticisme. Destacà en el retrat.

Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867)

Fou deixeble de Groz i David, i seguí el més pur estil acadèmic al començament, trobant també l’esperit romàntic en la seva obra més evolucionada.Retratà a Napoleó i a les classes altes del moment. Un tema que mai abandonà fou el nu femení.

La gran odalisca, 1814

Autoretrat

Napoleó al seu tron imperial, 1806 Madame Moitessier, 1851

Ingres: El bany, 1808 Ingres: Mademoiselle Rivière

El bany turc, 1862 i La font, 1856