Arthur Schopenhauer(1788-1860)

“El hombre ha hecho de la Tierra un infierno para los animales.”

Alexandra Valtueña Pons

Els trets més importants de la seva vida

Va néixer a Danzing, Polònia, el 22 de febrer del

1788 i va morir a Frankfurt el 21 de setembre del 1831.

El seu pare era un ric comerciant i la seva mare una escriptora.

Va ser estudiant de medecina (Göttingen), professor a Berlín i des del 1831 va dedicar-s’hi exclusivament a la filosofia.

Va estudiar filòsofs com ara Plató, Aristòtil, Spinoza i Kant a les universitats de Berlín i Jena. Va relacionar-se amb Goethe.

Establert a Weimar va viure la Revolució Francesa.

Les seves obres més conegudes són…

El món com a voluntat i com a representació (1818)

Sobre la quàdruple arrel del principi de raó suficient (1813)

Sobre la voluntat en la natura (1836)

Parerga y paralipómena (1851)

Els dos problemes fonamentals de l’ética (1841)

Va rebre influències de..

Plató, Aristòtil, Spinoza, Kant i Goethe. ( Entre d’altres )

L’Hinduïsme i el Budisme.

Va fusionar els seus coneixements budistes i hinduistes amb les influencies de Plató i Kant i el resultat va ser El mundo como voluntad i representación.

Va començar a relacionar-se amb Goethe i amb la seva Teoria de los colores de la qual en va escriure la seva pròpia teoria.

El món…

Segons Arthur Schopenhauer el món és subjectiu i l’ésser humà decideix quina realitat li en vol donar.

Les coses no existeixen per elles mateixes, sinó, per la forma que l’ésser humà els vol donar.

La realitat en sí, ens fa penetrar en el món, n'és la seva representació.

El món i el cos són la forma visible i externa d’un desitg: la voluntat de viure.

El principi de raó o de causalitat…

Si l’home es fa una qüestió reflexiona sobre les seves representacions i distingeix entre el subjecte del coneixement i l’objecte. Deduint el principi de raó que regula l’esdevenir de les representacions.

D’aquesta manera el subjecte domina el món perquè sap que després d’una representació en ve una altra.

La causa ha de produir un ordre en l’esdevenir de les representacions, quan es fa conscient aquest, l’ésser

viu té enteniment.

L’experiència… L’experiència segons aquest s’ordena segons el principi de raó suficient, ja que serveix per justificar-ho tot però no a si mateix.

Es pregunta quina és la raó per la que volem conèixer i dedueix que la resposta es troba en el fet de que volem viure.

Conèixer no és una finalitat en si mateixa però viure si ho és i per tant, tot allò que busquem és mantenir-nos en vida, per això pensem i volem conèixer.

Però per molt que volguem prolongar la nostra vida aquesta lluita sempre acabarà amb la mort, per tant, podem deduir que Schopenhauer és pessimista.

La certesa d’un jo que parli amb ell mateix reflexionant en

soledat… La raó de viure no té raó externa.

Schopenhauer es pregunta per què els éssers vius lluiten per seguir existint sota la forma exclusiva del mateix individu.

Trenca amb tota la metafísica moderna.

Schopenhauer llavors dedueix que la forma del jo, dominada pel principi d’individuació és només una il·lusió.

La vida aspira a viure però no té per què fer-ho sota la mateixa forma. ( Influència del pensament hindú)

La voluntat de viure…

Per a Schopenhauer cadascun dels individus és, des del naixement, una víctima d’un error innat.

Aquest error domina d’una manera invencible a tots els individus, els exigeix que concentrin la voluntat de viure, que en

si mateixa és cega, en la forma de la seva individualitat.

Introdueix en la seva filosofia el combat i la lluita de potències cegues.

Perquè l’home poseeix una idea individual i eterna per la qual lluita. I la seva felicitat i desgràcia depenen de conèixer aquesta idea i seguir-la en el temps.

Bibliografia

DDAA (2008) : Història de la filosofia

– 2on Batxillerat. Barcelona: Santillana.

Enllaços Web:

http://www.lecturalia.com/autor/4140/arthur-schopenhauer

http://www.luventicus.org/articulos/02A027/schopenhauer.html

http://www.schopenhauer-web.org/obras.html

http://www.epdlp.com/escritor.php?id=2280