Artícle 4
Transcript of Artícle 4
SISTEMA PEDAGÒGIC DE LA INSTITUCIÓ ESCOLAR
Escola: sistema ->intervenen:
Variables de context: els alumnes, les famílies, l’entorn social, la societat...
Variables d’entrada: els alumnes en conjunt no són iguals a totes les escoles, i per tant s’ha de garantir l’equitat per a tots, incorporant el millor professorat, els recursos materials i la inversió econòmica.
Variables de procés: l’organització de les situacions d’aprenentatge, l’equip docent i personal de serveis
Les variables de producte són resultats escolars, desenvolupant una cultura personalitzada
LA PEDAGOGIA, L’EDUCACIÓ TRADICIONAL I ALGUNS DIVERTIMENTS
Es manté una escola tradicional, basada en la paraula del professor, el llibre de text i exercicis d’aplicació amb pràctiques.
Les tecnologies són un divertiment per als alumnes, la qual cosa provoca una ignorància sobre aquestes.
L’Institució escolar ha de fer la mediació educadora, és a dir, garantir capacitats com a competències i decidir una cultura personalitzada.
EL CURRÍCULUM COM A ITINERARI D’APRENENTATGES FUNCIONALS QUE S’APLIQUEN A LA VIDA
El currículum s’ha de centrar en aprenentatges funcionals, els que s’apliquen a la vida diària que trenquen amb la vella idea de preparar per a la universitat o per a la vida adulta.
LA PEDAGOGIA COM A CIÈNCIA I PRÀCTICA FONAMENTADA DE L’EDUCACIÓ
La didàctica segueix una metodologia empírica: assaja procediments d’ensenyament, de mostrar sobre la base del coneixement dels infants, de les seves capacitats sensorials, intuïtives, intel·lectives i expressives.
Al nostre país ens hem perdut: incorporant la teoria de l’educació i el disseny curricular
«l’única educació veritable s’aconsegueix estimulant les capacitats de l’infant segons les exigències de les situacions socials en què es troba» (Dewey, 1897).
EDUCACIÓ, PEDAGOGIA, DIDÀCTICA
Educació: avui impera la moral individualista, cadascú va al seu propi interès, al màxim guany amb el mínim cost. D’aquesta manera l’educació no assoleix les seves finalitats.
La pedagogia: proporcionar criteris clars que guiïn l’acció pràctica i normes d’acció resultants de les experiències que s’han mostrat més funcionals, més eficaces i prou eficients.
La didàctica: l’acció de mostrar el coneixement als alumnes, és la directament productora d’aprenentatges.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES I SISTEMA PEDAGÒGIC
En fer l’avaluació ens hem d’assegurar d’assolir les competències per a la suficiència i mirar amb tota l’extensió els objectius i continguts per a l’excel·lència que s’ha d’exigir als que la poden assolir.
PEDAGOGIA APLICADA A CADA ALUMNE SEGONS LES SEVES NECESSITATS
Podem desglossar l’aprenentatge en quatre passos:
La funcionalitat comença per l’ interès que s’identifica amb les necessitats dels humans.
El rendiment personal és la raó que s’estableix entre les seves realitzacions o assoliments i la capacitat que te per dur-les a terme.
PEDAGOGIA APLICADA A CADA ALUMNE SEGONS LES SEVES NECESSITATS
El nivell d’aprenentatge és el nivell que s’espera que un alumne assoleixi o tingui a una determinada edat.
. La creativitat d’aprenentatge hi ha alumnes que no s’esforcen com altres companys i acaben perdent l’ interès. Per tant, cal pensar activitats d’aprenentatge més complexes i creatives perquè augmenti el seu interès i entusiasme.
INCOHERÈNCIES I INICIATIVES PEDAGÒGIQUES
Per aprendre la lectura en català, el mètode més utilitzat era el de “lletra per lletra”. També es va difondre en els racons per estimular la parla en grups autònoms.
Incoherència: A les escoles hi ha nens de parla castellana, per aquesta raó és més necessària la parla del mestre perquè és el model de llengua més directe.
Les taules de multiplicar fa cinquanta anys s’aprenien cantant, més tard van sortir impreses les taules de l’1 al 10 i s’aprenien de memòria. Avui dia s’aprenen de memòria també.
Incoherència: la tècnica adequada es explicar-les empíricament, és a dir, explicar la multiplicació com a suma ràpida.
INCOHERÈNCIES I INICIATIVES PEDAGÒGIQUES
INCOHERÈNCIES I INICIATIVES PEDAGÒGIQUES
Els professors li diuen als alumnes ( 13- 14 anys) amb gran retard escolar que necessiten més hores de matemàtiques, de llengua, etc.
Incoherència: els professors han de reconèixer la competència de cada alumne i després dir-li que ha de millorar les matemàtiques o les llengües, ja que així s’evitarà que s’atabalin i es desmotivin.
INCOHERÈNCIES I INICIATIVES PEDAGÒGIQUES
Ensenyament funcional segons les necessitats dels alumnes: una professora va pensar en fer exercicis de matemàtiques com, per exemple, calcular els preus de les motocicletes i dels automòbils, etc.
Incoherència: no es correcte ensenyar les matemàtiques (o altre matèria) sense aplicar-les a la vida real, ja que si no es fa així no seran funcionals per a ells.
INCOHERÈNCIES I INICIATIVES PEDAGÒGIQUES
En definitiva, l’ensenyament escolar i els
mestres han de pensar, pensar junts i revisar
determinades rutines, les quals no són eficaces
perquè sovint es mostren contradictòries e
incoherents.
PODEM CONCLOURE COM SI PARLESSIM AMB ELS ALUMNES
Les competències bàsiques de la cultura es troben fora de
l’escola i de l’institut. Aquestes competències les podem
trobar en la nostra vida diària ja que ens ajuden a amplificar
les nostres capacitats, però es important saber que els
millors anys per activar les nostres capacitats és durant
l’educació escolar perquè és quan ens estem formant com a
éssers humans per arribar a ser un membre actiu de la
societat. Les competències bàsiques són les capacitats
actives però la força i la direcció la dóna cada persona.