4 el Periòdic d’AndorraOpinió DILLUNS, 14 DE FEBRER DEL 2011

Editorial

Nou capítol al centre de congressos

bat de fons és entre la gestió pública o la privada, la conclusió no pot es·tar guiada per unes altres premis·ses que no siguin les d’efectivitat i eficiència. Efectivitat en la prestació d’un servei que estigui a l’altura de les expectatives dels ciutadans i dels usuaris. Eficiència en assegurar que la infraestructura no sigui un llast per a la comunitat. Cada cas és dife·rent i els dogmes –ja siguin ultrali·L

a tardor passada el Comú d’Andorra la Vella anun·ciava l’externalització del Centre de Congressos, una infraestructura que

supera els 800.000 euros de dèficit anual. Des d’aquestes pàgines vam aplaudir la decisió, la rectificació, tenint en compte que l’actual majo·ria socialdemòcrata s’havia resistit a la gestió privada de l’equipament al·legant certs principis del socialisme democràtic i de la confiança en la gestió pública. Però la crisi és la crisi i el Comú no se’n sortia. Ara la notí·cia és que el Centre de Congressos no s’externalitzarà, sinó que s’encarre·

garà la comercialització de la infra·estructura a empreses privades. Ja hi ha candidats, afirmen des de la cor·poració comunal. L’argument esgri·mit ara és que es tracta d’una opció intermitja entre la gestió totalment pública i la privatització absoluta.

La solució que ara es busca és ma·tisadament diferent a la proposada a la tardor, però el rerefons és el ma·teix: el Comú no ha estat capaç –com segurament cap institució pública seria capaç– de posicionar el centre de congressos en el mercat. La sorti·da passa, segons sembla, per deixar aquesta comercialització en mans privades especialitzades. Quan el de·

L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articulistes exposen postures personals.

aquestes transmissions. Així, els an·dorrans veuen principalment aques·ta data com un dia a partir del qual Espanya podrà requerir informació sobre persones no residents a Andor·ra que siguin inspeccionades en el seu país d’origen en matèria tributa·ria o delictiva.

Però aquesta data significa molt més per a Andorra. Significa la su·pressió del Principat a la llista de paradisos fiscals, la qual cosa ha de comportar l’activació de relacions comercials i inversores amb igualtat de condicions entre ambdós països i la resta d’Europa. La col·laboració administrativa entre els estats mem·bres de l’OCDE ha provocat una evo·lució ràpida, constant i molt impor·tant en relació amb la pressió inter·nacional orientada a evitar l’evasió fiscal entre països.

Això, sumat a la crisi financera internacional, ha comportat que tots aquells territoris qualificats de baixa tributació i tots aquells ano·menats paradisos fiscals, no única·

Andorra, inclosa a la llista negra de l’OCDE, qualificada no només com a paradís fiscal sinó també com a Estat no cooperant, no s’ha pogut escapar lògicament d’aquesta per·secució.

Per tant, això suposa un gran rep·te per a Andorra. Cal que tots els ac·tors de l’economia andorrana es po·sin a treballar per saber potenciar els seus punts forts i minimitzar els febles davant el nou mercat. El regu·lador marcarà les regles del joc amb la redacció d’un marc legislatiu i fis·cal en línia amb els vigents a Euro·pa i esdevindrà imprescindible una equitat competitiva recíproca, tant comercial com inversora.

I, en aquest context, seran els em·presaris i professionals andorrans els qui hauran de saber treure par·tit del major mercat, l’europeu, que s’obrirà davant seu, amb més de·manda, però també amb més oferta, disposada a trobar demanda al mer·cat Andorra. HEconomista

El dia 10 de febrer va entrar en vigor l’acord d’intercan·vi d’informació en matè·ria fiscal amb Espanya, pel

que fa a qüestions penals, entrant en vigor pel que fa a la resta de supòsits l’1 de gener de 2012. A hores d’ara, els andorrans només estan sotmesos a tributació directa de transmissions immobiliàries i de plusvàlues sobre

La finestraobertaMARTÍ

Coses que passen

L’indefinible i la indefinició en la política

Els darrers fets interna·cionals posen en el pri·mer capítol de l’actuali·tat la importància de la gent com a element de

la col·lectivitat. Hem passat del des·potisme il·lustrat ala participació directa del ciutadà en les decisions que l’afecten. El pas és important. Te però un problema: el temps que pot mantenir aquesta influència enfrontada als interessos generals de les corrents de poder. Tot el que hem viscut és positiu. Caldrà veu·re si ho sabem mantenir. L’incòg·nita de futur és latent, ara més que mai. No es tracta d’escriure un mo·viment episòdic en uns esdeveni·

A IGUALS CONDICIONS –QUE NO SEMPRE ES DONEN– ÉS PREFERIBLE LA GESTIÓ PRIVADA

ments que han commogut el món. El que de veritat importa és fer his·tòria i aconseguir que, finalment, el ciutadà tingui veu i poder no únicament en unes eleccions, si·nó davant de les injustícies que es produeixen. No importa tant lam·democràcia final, sinó el camí per aconseguir aquest objectiu i el ca·pítol final del seu assentament.

Tot això ho penso a nivell do·mèstic. O sigui a casa nostra. Tots els moviments que es fan ara ma·teix es promouen en sectors molt concrets i amb objectius definits. El ciutadà segueix sense expressar el que vol, perquè el seu desencís resulta evident de fa molt temps. Demanaria a tots els que preparen el seu missatge electoral que escol·tin el carrer. A tots i no únicament als que voten. Que ho facin a nivell de país, malgrat no oblidin els seus condicionants locals. En la mesura que sapiguem ser globals partint del localisme, sabrem ser país. Sé que el comentari és fàcil i pot sem·blar poc transcendent, però és l’aro·ma que fa possible un contingut. En política es parteix de l’indefinible, però no de la indefinició. H

MERCÈ

L’obertura d’Andorra

Raül

Andosins

Rosell PujolJOSEP ANTON

berals o estatistes– no són mai bons companys de viatge: cal analitzar quina opció aconsegueix maximit·zar l’efectivitat i l’eficiència. Si l’op·ció és pública, benvinguda sigui; si és privada, també. I fins i tot ens atre·vim a suggerir que, en igualtat de

condicions, és sempre preferible la gestió privada, perquè sol ser més flexible i evita l’acumulació d’exces·sives responsabilitats en mans pú·bliques.

Ara bé, hi ha un altre debat de fons que no podem defugir i que no és responsabilitat directa de la ma·joria actual –per bé que sí dels seus predecessors i coreligionaris–: ¿Posi·cionar Andorra la Vella com a destí de turisme de congressos implica te·nir una infraestructura com aques·ta? Sens dubte és de primer nivell, però potser hagués estat millor no començar la casa per la teulada, si·nó primer posicionar la ciutat, el pa·ís, la marca; assegurar que hi haurà una activitat important i, després, calcular la infraestructura en funció de l’activitat. Fa 20 anys Barcelona va eclosionar com a destí del turis·me de congressos i no tenia un cen·tre de congressos en condicions. Ai·xí ho expliquen els experts.

ment per la seva baixa o nul·la tri·butació sinó també per la preserva·ció del secret bancari, hagin estat perseguits i amenaçats fins aconse·guir que signin acords d’intercan·vi d’informació fiscal o convenis de doble imposició amb una clàusula d’intercanvi d’informació amb di·ferents estats.

5el Periòdic d’AndorraOpinió Dijous, 17 De març Del 2011

La tribuna

Rigor i responsabilitat institucionalEls socialdemòcrates hem posat les bases per ser considerat un país lleial en les relacions exteriors

No crec que faci mal parlar de tant en tant de coherència, de ri-gor i de responsabili-tat institucional. És bo

que expliquem que el Govern ha complert el seu compromís amb la ciutadania sempre que no se l’ha bloquejat en l’intent. Parlem, per exemple, del compromís d’acosta-ment a Europa que feia anys que explicàvem i anunciàvem si mai se’ns elegia per governar. I així ha estat. Hem iniciat processos que promouen la transparència i esce-nifiquen a la pràctica aquest acos-tament.

N’ha parlat el Jaume Bartumeu en més d’una ocasió: d’ençà que vam assumir la responsabilitat del Go-vern, el juny del 2009, la nostra fei-na ha anat adreçada a posar unes ba-ses, tan sòlides com fos possible, per fer d’Andorra un país considerat en les seves relacions exteriors, un es-tat lleial amb els seus veïns. Un pa-ís que, cooperant amb les normati-

Font

Era, literalment, impensable que Andorra pogués seguir assumint el risc de continuar sent l’únic petit país europeu que empra l’euro com a moneda nacional sense haver establert un acord monetari amb la unió europea

noe

noe

jorDi

Martímercè

Torn de paraula

Especialment en temps eco-nòmicament difícils –pe-rò en èpoques de bonança també– els inversors ten-deixen a invertir en països

segurs, en aquells països on els seus negocis i inversions corren el menor

Ofereix Andorra la informació necessària a l’inversor?

cament europeu com la relació ade-quada amb el sistema de compensa-ció interbancari internacional. Era, literalment, impensable que Andor-ra pogués seguir assumint el risc de continuar sent l’únic petit país eu-ropeu que empra l’euro com a mo-neda nacional sense haver establert un acord monetari amb la Unió Eu-ropea.

Això per posar només dos exem-ples molt clars i precisos de parau-la donada i duta a terme. I tot això, no ho oblidem, en tan sols dos anys.

No dubteu que seguirem treba-llant amb la mateixa intensitat, coherència i rigor a partir del 4 d’abril. Seguirem impulsant la re-forma fiscal, iniciada gràcies al con-venciment i l’empenta dels social-demòcrates. Una reforma fiscal ja acomplerta en la seva primera fa-se, però que no es pot aturar aquí. El Consell va aprovar les lleis tribu-tàries que permeten posar Andor-ra en el camí de la normalitat i de la recuperació econòmica. Lleis que són eines fonamentals perquè les generacions de joves andorrans dis-posin d’un país amb futur. Un cop més, per paraula donada, conven-ciment i responsabilitat institucio-nal i de país. HCandidat del PS-Ara Futur a Escaldes.

ves fiscals europees i internacionals, no quedés al marge de la recupera-ció econòmica i pogués donar noves oportunitats a empresaris i a profes-sionals de casa nostra. I Andorra ho ha aconseguit.

¿Com? Sortint de la llista grisa de l’OCDE, després d’haver signat di-

vuit acords d’intercanvi d’informa-ció fiscal i haver-ne estat ratificats disset. Això equival a donar cada cop més credibilitat internacional a An-dorra. I aquest fet és precisament el que ens va reconèixer públicament el copríncep francès, Nicolas Sarko-zy, en la seva visita a Andorra el mes

de juliol passat. Parlem de paraules dites pel nostre Govern i que s’han anat transformant en fets inapel-lables.

Parlem també de l’acord mone-tari amb la Unió Europea. Avui, la prioritat del sector financer andor-rà és mantenir tant el seu embran-

risc possible (deixant de banda el risc intrínsec de la inversió o negoci).

Aquest concepte de risc està lligat a la confiança en el país, la seva sol-vència, la fortalesa del seu sistema fi-nancer, la cohèrencia i seguretat del seu marc jurídic i, també, a la trans-parència. Els inversors necessiten la màxima informació possible. Conèi-xer els seus socis, competidors i cli-ents, per mitjans objectius, resulta imprescindible. Per això, arreu del món, ha pres cada cop més impor-tància la necessitat de tenir una in-

formació financera fiable i homo-gènia. L’aplicació de les normes in-ternacionals de comptabilitat i les normes internacionals d’informa-ció financera (NIC-NIIF) han esde-vingut imprescindibles. D’aquesta manera un actor ecònomic de dife-rents països del món pot interpretar i entendre, en un llenguatge comú, harmonitzat, els estats financers de qualsevol actor econòmic, de qual-sevol empresa del món.

El Govern andorrà va formu-lar, dins d’aquest context, un marc

comptable, d’aplicació des de l’any 2009,el que mostrava la voluntat d’aproximar-se a les pràctiques comptables del seu entorn, la Unió Europea. Però caldria preguntar-se ¿de què serveix si llegim que l’any 2010 només al voltant d’un 30% de les empreses andorranes van dipositar els seus comptes al Govern? ¿De què serveix si no hi ha ningú responsable de vetllar per-què aquests comptes es dipositin seguint aquestes normes? ¿De què serveix si aquests comptes anyals no són públics, i per tant, es perd la vocació de transparència que la co-munitat internacional exigeix? HMRM Auditors-Consultors (Iberaudit-Kreston )

4 el Periòdic d’AndorraOpinió DIMARTS, 3 DE MAIG DEL 2011

Editorial

Sense treva en matèria econòmica

presenta una disminució del 5,9% respecte a l’abril de l’any passat 2010. D’altra banda, el consum acu-mulat durant el 2011 ha davallat un 2,6% respecte al mateix període de l’any 2010. La tercera xifra constata que les matriculacions de vehicles continuen la tendència a la baixa. Cau el consum i vénen menys turis-tes, i per tant la conjuntura és de difí-cil reconversió únicament amb acci-D

e forma reiterada hem plantejat en aquesta mateixa secció que la màxima prioritat de l’Executiu és comba-

tre els efectes de la crisi econòmica. Les veus que arriben dels experts no conviden a l’optimisme, però tam-poc aporten cap novetat quan s’afir-ma que aquests serà un altre any do-lent, com ho va ser el passat. La xi-fra d’aturats a Espanya, que frega els cinc milions, obliga a reflexionar en-cara més en la interconnexió que hi ha entre les diferents economies, i alhora fer autocrítica per l’excessiva dependència del veí del sud en front

de França, que se n’està sortint de la crisi de forma més ràpida i solida.

Les diferents dades estadístiques que van ser anunciades ahir van as-senyalen en aquesta direcció i de-mostren que la recuperació no és precisament un fet. Així, l’Índex de Preus al Consum avançat del mes d’abril s’ha situat al 2,5% interanu-al. Aquest indicador suposa un càl-cul previ de l’IPC que, en cas de con-firmar-se, suposarà un augment de tres dècimes de la inflació (març 2011, 2,2%).

D’altra banda, el consum elèctric d’Andorra durant el mes d’abril ha estat de 45,4 GWh, una xifra que re-

L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articulistes exposen postures personals.

quan una societat, que es qualificarà com a matriu, es trobi en relació amb l’altra societat, que es qualificarà com a filial, en alguna de les següents si-tuacions: a) Posseeixi la majoria dels drets de vot. b) Pugui disposar, en vir-tut d’acords celebrats amb altres socis, de la majoria dels drets de vot. c) Tin-gui la facultat de nomenar o cessar la majoria dels administradors. d) Hagi nomenat exclusivament amb els seus vots la majoria dels administradors, que exerceixin el seu càrrec en el mo-ment que s’ha de complir amb l’obli-gació de formular els comptes conso-lidats durant els dos exercicis immedi-atament anteriors. d) Que la majoria dels administradors de la societat fili-al siguin administradors o alts direc-tius de la societat matriu o d’una altra filial d’aquesta. No obstant hi ha cer-tes situacions en les que hi ha dispen-sa de l’obligació de consolidar: Aques-tes son dues:

1– Quan el grup de societats no su-peri la grandària descrita per llei, es a dir: quan en la data de tancament de

l’exercici de la societat obligada a con-solidar, el conjunt de les societats com-preses en la consolidació no sobrepas-sen dos dels tres llindars següents: a) Que el total de les partides de l’actiu no superi els 3.600.000 euros. b) Que l’im-port de la xifra anual del negoci no su-peri els sis milions. c) Que el nombre de treballadors durant l’exercici no sigui superior a 25.

Ara bé, quan un grup, a la data de tancament de l’exercici de la societat obligada a consolidar, passi de complir dues de les circumstàncies abans indi-cades o bé deixi de complir-les, aquesta situació únicament produirà efectes si es repeteix durant dos exercicis conse-cutius. Als efectes del còmput dels lí-mits previstos anterior s’han d’agre-gar les dades de la societat matriu i del corresponents a la resta de societats i tenir en compte els ajustos i eliminaci-ons que precediria realitzar, d’efectu-ar la consolidació

Per determinar el nombre mitjà de treballadors es consideraran totes aquelles persones que tinguin o hagin

Les societats andorranes ja estan obligades a consoli-dar els seus comptes anyals. ¿Això que vol dir? ¿Qui ha

de consolidar? Han de consolidar els grup de societats. Als únics efectes de la consolidació de comptes, aquest grup està format per la societat ma-triu i totes les societats filials. Hi ha d’haver control, això es presumirà

La finestraobertaMARTÍ

Coses que passen

Un 1 de Maig que dóna molt a pensar

Res de nou en la manifes-tació de l’1 de Maig al Principat. Ha passat el que tots preveiem. Min-sa participació, recor-

datori un any més dels molts temes pendents en matèria laboral i soci-al, preocupació per la crisi i sobretot per la gent que es queda sense feina. Malgrat tot la pancarta deia ben clar que Una altra Andorra és possible. Sens dubte que és així. Però farà falta mol-ta voluntat per part de tots si de veri-tat volem fer realitat aquest desig,

Fa uns dies comentava que els sin-dicats podien punxar perquè no te-nen els elements jurídics necessaris per tirar endavant la seva feina. Tam-bé és cert que aquesta missió la re-corden una vegada a l’any i en vigíli-es d’aquesta celebració. En el últims mesos es podia apreciar un avenç en les decisions empresarials i laborals. Malgrat tot l’ascens de la desigualtat resulta més que evident. És el proble-ma més important a solucionar.

Per a uns sectors només es pot salvar reforçant les empreses. Cert, en part. Si aquesta empenta té pre-vist abordar les dues vessants sí, en cas contrari ho veig difícil. Cada dia rebem lamentacions de la baixada del consum. És el que hem d’espe-rar com a fruit de la pèrdua de llocs de treball, l’augment de la inflació i la pujada dels tipus d’interès, apart de la sequera creditícia. Les reformes que es defensen fan més fàcil l’aco-miadament i mes dèbil el mercat la-boral.

El problema actual es troba en que tant els sindicats com els sectors empresarials s’haurien de replante-jar les seves polítiques i adequar-les als nous temps. Es el que no es fa. El pes de la pròpia història impedeix assumir l’evolució de la societat que vivim i això a la llarga pot originar perdre la perspectiva real de les co-ses.

Davant aquesta situació haurí-em de tenir molt clars els objectius i la feina a fer. Els sindicats estan per-dent poder real. A casa nostra no l’han aconseguit encara. Les respon-sabilitats s’han de saber compartir si de veritat volem treballar el futur. El distanciament entre empresa i sin-dicat a casa fa molts anys que dura, malgrat algun detall en els darrers temps. Reforcem el que s’ha aconse-guit –ben poc– com a primer pas per a seguir endavant. Busquem conve-nis que afectin a tots i no promoci-onen el corporativisme mal entès. La festa de l’1 de Maig és molt més que els horaris comercials. El nou Govern té molta feina a fer. H

EL CIUTADÀ DEMANARÀ RESULTATS A CURT TERMINI, I AIXÒ ÉS UN GRAN REPTE

MERCÈ

Rosell PujolJOSEP ANTON

Comptes anuals consolidats

Raül

Andosins

ons a nivell nacional, ja que és preci-sa la recuperació internacional per aconseguir un creixement econò-mic sostenible. En aquest escenari l’Executiu de DA haurà de demos-trar una especial sensibilitat amb els més dèbils, que són els que pitjor ho

estan passant. No és cap secret que la baixa taxa d’atur és fruit de l’estruc-tura social del país i al fet que mol-tes famílies fan les maletes per fer el viatge de retorn als seus països. Pe-rò la pobresa ja no és una exclusiva més enllà de les fronteres andorra-nes, i les dades de Caritas xifren en un 20% la població que està al llin-dar de la pobresa.

Els economistes andorrans coin-cideixen en assenyalar que aquest no serà pitjor que l’any passat, pe-rò alhora coincideixen en receptar l’obertura econòmica com una for-ma de captar inversors que aportin riquesa al país. Deia el futur cap de Govern, Toni Sen, que el seu gabinet no disposarà de cent dies de gràci-es en assumptes internacionals, pe-rò tampoc tindrà condescendència en matèria econòmica. Aquesta és la gran prioritat. Els compromisos s’han de complir, però el ciutadà es-pera resultats.

tingut una relació laboral amb les soci-etats del grup durant l’exercici, mitja-na segons el temps durant el qual ha-gin prestat els seus serveis.

2– Si la matriu és la filial d’una altra societat que formula els estats finan-cers consolidats que compleixen amb les normes internacionals d’informa-ció financera.

Les normes internacionals obli-guen a la consolidació comptable i fiscal des fa anys i era previsible que Andorra també regulés i exigís la con-solidació en el camí encetat d’homo-genització amb els criteris europeus.

Però entenem que la comptabilitat i la consolidació no són simples requi-sits mercantils en un entorn interna-cional, sinó una eina molt valuosa per a l’empresari per gestionar els actius i passius, per constituir una base sòlida des d’on crèixer com a empresa o com a grup i constituir la base a partir de la qual s’aplicaran impostos directes im-minents, com l’impost de societats. HEconomistaMRM Auditors-Consultors (Iberaudit-Kreston )

4 el Periòdic d’AndorraOpinió DISSABTE, 3 DE SETEMBRE DEL 2011

Editorial

El debat de la sanitat, sobre la taula

nització, les prestacions i les compe-tències de l’organisme sanitari, amb l’objectiu d’optimitzar-ne el funcio-nament i estalviar recursos.

Jordi Font té prou experiència po-lítica per saber que les seves paraules omplirien titulars. Sigui com sigui, les seves declaracions obren sensible-ment els límits del debat: abans de modificar el que paguen els usuaris de la sanitat pública per descarregar E

ra d’esperar: no es pot obrir la caixa dels trons –en aquest cas, el debat so-bre la Caixa Andorrana de Seguretat Social– i defugir

una qüestió que no és ben bé la ma-teixa, però hi està estretament rela-cionada, com és el sistema sanitari i, molt especialment, la viabilitat del seu funcionament tal com està plan-tejat actualment. En la roda de prem-sa que ofereix setmanalment el comi-tè executiu del Partit Socialdemòcra-ta, el vocal escaldenc Jordi Font va fer unes declaracions «a títol personal» amb ànim de provocació, davant d’un Víctor Naudi –president de la forma-

ció, no ho oblidem– que empal·lidia a mesura que el seu company titllava de «paràsits» el SAAS i un sistema finan-cer que, en la seva opinió, s’ha aprofi-tat d’operacions bancàries sobreres i no ha donat prou rendibilitat al capi-tal dipositat per la CASS.

Les seves paraules ja li han valgut unes quantes crítiques, en el sentit que el Govern socialdemòcrata, quan en va tenir l’oportunitat, no va plan-tejar en cap cas l’abolició del SAAS –aquesta és la solució que proposava Font per «desparasitar» el sistema. De fet, el programa electoral del PS, tal com va recordar un Naudi molt més moderat, advocava per revisar l’orga-

L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articulistes exposen postures personals.

veis de no-residents els hauran de fer una retenció del 10% (gravamen de l’impost amb caràcter general o d’un 1’5% si es tracta d’operacions de reassegurança).

Hi ha rendes que estan exemptes, les principals són les que es deriven del capital mobiliari ( dividends, pa-tents, lloguers de béns,…),interessos i altres rendiments de capital mobi-liari, compravenda internacional de mercaderies , així com les despe-ses accessòries i connexes, exporta-cions temporals de mercaderies per reparar-les o transformar-les i sous i salaris de treballadors afiliats a la CASS.

Les empreses andorranes, en qua-litat de retenidores d’aquest impost, han de retenir aquest impost, lliurar a l’obligat tributari una certificació que acrediti la retenció practicada i presentar al ministeri encarregat de les finances la declaració corres-ponent.

Els proveïdors de serveis no-resi-dents no es veuen, però, perjudicats

d’Andorra.És un primer pas cara a la con-

figuració del sistema tributari del Principat adaptant-se als criteris fis-cals establerts en els països veïns i a la resta d’Europa, en el sentit de tributar en el país on es produeix la renda i no en el país de residència de la persona (física o jurídica) que ge-nera la renda.

Un altre tema és el tipus de gra-vamen, que pot diferir, i de fet, dife-reix, en tots els països.

En aquest context, recentment s’ha tornat a obrir a Europa el debat de l’homogeneïtzació fiscal. Europa trigarà més o menys temps a exigir i fer realitat la homogeneïtzació fiscal de conceptes tributaris i tipus de gra-vamen, però a mig termini esdevin-drà una realitat. Altrament, la desi-gualtat fiscal entre països esdevé, de fet, una competència deslleial, que afecta la productivitat i l’estabilitat pressupostària dels països. HEconomista

MRM Auditors-Consultors (Iberaudit-Kreston)

L’u d’abril d’enguany va entrar en vigor a Andor-ra l’impost sobre la ren-da d’activitats econòmi-

ques que grava la renda obtinguda en el territori del Principat d’Andor-ra per les persones físiques o jurídi-ques no-residents fiscals (INR).

Això implica que les empreses andorranes que contractin els ser-

La finestraobertaMARTÍ

Coses que passen

Les dues cares de les coses

Va ser Stendhal amb les seves obres El roig i el ne-gre o La cartoixa de Parma el que establia la dife-rència entre les dues ca-

res de la persona. El protagonista en un cas és volgudament ambici-ós i l’altre, un ideal que somia sem-pre despert. També Stvenson plan-teja un altre tipus en el seu famós L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde en el que un es desdobla en un al-tre que personifica el bé o el mal. Si estudiéssim a fons els personatges, és molt probable que entengués-sim millor el món.

Tots tenim una mica de tot i de vegades influenciats per una idea, oblidem una part per passar a una altra. A la vegada estem tan supe-ditats a persones o circumstànci-es que, per quedar bé amb elles, po-dem arribar a trair el nostre propi sentiment, o sigui, trair-nos. Lope de Vega ho defenia clarament en aquells versos «És just parlar neci/

La Universitat d’Estiu és una de les escasses plataformes culturals que miren a l’exterior

LA PROVOCACIÓ DE FONT ENS CONVIDA A PENSAR EN GRAN, MÉS ENLLÀ DE PETITS AJUSTAMENTS

perquè ho entenguin».Penso que aquest no és el camí.

La Universitat d’Estiu que, de no existir l’hauríem de tornar a cre-ar, és una referència. Ella és una de les escasses plataformes cultu-rals que miren clarament a l’exte-rior i ofereixen una imatge dife-rent del que som en clar contrast al que molts pensen de nosaltres. Totes les personalitats que han pas-sat per ella han aportat un grau de coneixement important i molt ne-cessari, per aquells –jo el primer—que anem enrere en això del saber. Tant Sampedro com Goytisolo i ara Ramonet han estat fidels a una lí-nia crítica en l’explicació dels fe-nòmens que al llarg del temps hem anant vivint. La seva visió ha fet possible que sapiguem destri-ar el gra de la palla i veure com es contaminen els valors que sembla-ven eterns. La veritat és mentida. La bellesa és decorativa. La pell és l’ultim esglaó de la desigualtat. La bellesa és la gran idolatria i el sa-ber passa a ser obscè. Sobre la crisi es parla cada dia, però als nostres mitjans observo el tractament que es dóna per una part i el que es fa per una altra. Ho trobo injust. Els que parlem seriosament es ridicu-litzen i els que xerren per xerrar es divinitzen. ¡Quin contrasentit! H

MERCÈ

L’INR: ¿perjudici per als de fora?

Raül

Andosins

Rosell PujolJOSEP ANTON

la despesa que suporta la CASS –una caixa que, com Font es va encarregar de recordar, no s’omple per gràcia di-vina, sinó a base de cotitzacions– hi ha molt camí per córrer i moltes mesures que es poden tenir en compte amb vis-tes a sanejar –quina paradoxa– el sis-

tema sanitari.S’hi pot estar més o menys d’acord.

Fins i tot, s’hi pot estar completament en desacord. Però la gràcia de la provo-cació és que ens convida a pensar en gran, més enllà de petits ajustaments i petites millores en la gestió diària, i que no hi ha res intocable si s’arribés col·lectivament –i democràticament– a la conclusió que determinat orga-nisme és innecessari.

Aquest debat tampoc pot obviar el preu dels serveis mèdics. La sospi-ta que potser acabem pagant més del que caldria, que els actes mèdics ens surten massa cars, és una qüestió que s’ha de tractar amb cura, ja que va en paral·lel a una qualitat assistencial en-vejable. No és senzill, però està clar que s’ha de posar fil a l’agulla i que ha arribat el moment de fer els primers passos de cara a concretar l’anunciat pacte d’Estat per la CASS. Un procés que, com dèiem, no podrà deixar la sa-nitat de banda.

per aquest nou impost, doncs en el seu país, a l’hora de liquidar el seu impost sobre la renda o sobre soci-etats, segons sigui el cas, es podran deduir l’impost pagat al Principat