ATENEU 144

16
A N T E E U centre d’informació d’entitats i col·lectius de sant cugat del vallès 9 9 3 3 . . 6 6 7 7 5 5 . . 3 3 8 8 . . 5 5 4 4 r r e e d d a a c c c c i i o o @ @ a a t t e e n n e e u u . . c c a a t t ANY 6, NÚMERO 1 1 4 4 4 4 D D I I J J O O U U S S 2 2 6 6 D D E E N N O O V V E E M M B B R R E E d d e e 2 2 0 0 0 0 9 9 Horts al balcó Una manera fàcil, econòmica i entretinguda de menjar fresc i bo pàgina 4 El Contubernio Una associació constituïda amb el simple objectiu de gaudir menjant pàgina 6 Els trangènics a debat Cara a cara entre els biòlegs Miquel Vallmitjana i Víctor González pàgina 5 (el que hem menjat, mengem i menjarem) a taula!

Transcript of ATENEU 144

Page 1: ATENEU 144

ANTE

EU

c e n t r e d ’ i n f o r m a c i ód’ent i tats i col · lect iusde sant cugat del vallès

99 33 .. 66 77 55 .. 33 88 .. 55 44rr ee dd aa cc cc ii oo @@ aa tt ee nn ee uu .. cc aa tt

A N Y 6 , N Ú M E R O 11 44 44 DD II JJ OO UU SS 22 66 DD EE NN OO VV EE MM BB RR EE dd ee 22 00 00 99

HHoorrttss aall bbaallccóóUna manera fàcil, econòmica i entretingudade menjar fresc i bopàgina 4

EEll CCoonnttuubbeerrnniiooUna associació constituïdaamb el simple objectiu degaudir menjantppààggiinnaa 66

Els trangènics a debatCara a cara entre elsbiòlegs Miquel Vallmitjana i Víctor Gonzálezpàgina 5

((eell qquuee hheemm mmeennjjaatt,, mmeennggeemm ii mmeennjjaarreemm))aa ttaauullaa!!

Page 2: ATENEU 144

Centre d’Informació d’Entitats i Col·lectius

Edita: Ateneu Santcugatenc Coordinació: Oriol Sumsi Consell de redacció: Natàlia Led, Enrique Ortega, Toni Ramon Redacció i maquetació: Oriol SumsiCorrecció: Isabel Carreño Han col·laborat en aquest número: Laura Alegre, Ignasi Bea, Riki Benito, Isabel Carreño, Joana Chordà, Cooperatives deconsum La Civada, La Carbassa i El Cabàs, Víctor González, Marta Miralpeix, Enrique Ortega, Josep Maria Ponti, Ferran Pontón, Miquel Vallmitjana, PabloVázquez, Clara Vergés, Ullals Disseny original: Andrés Herrera, Panorama Zero, Estudi Kunste Pictogrames: Sergi Barnils Impressió: Imprintsa Dipòsit legal:B-2869-2004 Tirada: 6.000 exemplars Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pels responsables de l’edició.

editorial

Menjar amb responsabilitatD’aquí un mes just tots(o gairebé tots) tindremla panxa plena de cane-lons. Ja haurà passat elNadal i els seus gransàpats, el sentiment deculpa afectarà els que esvulguin aprimar i tothomcomentarà com la crisi hafet (o no) canviar lescoses. Però per tot plegatencara falta, com diem,un mes. Just abans d’en-trar en aquest desembredels excessos, doncs, ésel moment perfecte perpensar en com el viuremi, sobretot, què consumi-rem. Perquè més enllà deles tradicions, el nostresentit crític ens pot servirper rebutjar certes pràcti-ques, i per adquirir-ne denoves. Aquest nou núme-ro de l’Ateneu vol apro-fundir una mica en tot elque significa menjar, dei-xant constància de l’evi-dent i imparable movi-ment cap a una majorconsciència i una majorresponsabilitat sobre allòque consumim. Així, pre-sentem iniciatives com lade plantar un hort almateix balcó de casa nostra, completamentecològic, i mostremtambé arguments a favori en contra dels transgè-nics, presents en unaconsiderable part delsproductes als quals tenimaccés habitualment.Finalment, a la contrapor-tada s’hi podran llegir lesreveladores explicacionsd’un nutricionista, acostu-mat a mirar molt de proptot allò que mengem. Elsseus coneixements i elsseus consells ens podenajudar a menjar millor,que és el primer pas perviure d’una manera méssana i justa, ambnosaltres mateixos iamb el nostre entorn.

Contes del món en podcastConèixer la realitat social de les diferents cultures que habi-ten en el món i sobretot d'aquelles dels països en vies de des-envolupament és l'objectiu del I Concurs de Podcast «Contesdel Món» organitzat per l'entitat COMSOC. La iniciativa, enaquesta primera edició, està oberta als alumnes de Primàriai Secundària dels centres educatius de la província deBarcelona. Els nens i joves hauran d'enregistrar històries dela seva pròpia cultura o d'altres tantes que cohabiten en elnostre planeta.

Els contes han de ser enviats en format mp3 i anar acom-panyats de música de creació pròpia o bé extreta del catàlegde música lliure que suggereixen els organitzadors. Per aenviar-los, és tan simple com adjuntar-los al formulari d'ins-cripció que trobaràs en la web www.contesdelmon.org.

Els contes poden durar fins a 4 minuts, i ser d'autoriaindividual o col·lectiva. Els autors poden presentar a con-curs més d'un podcast. L'obra ha de ser narrada en català,encara que es poden incloure frases en altres llengües sem-pre que no interfereixin en la seva comprensió. A més, sinecessites ajuda per enregistrar i per saber amb quines einesfer-lo, la web t'orienta a través d'un tutorial i, per inspirar-teen les teves creacions, també inclou alguns contes de mostra.

COMSOC - Comunicació Social

37 milions de vacunesEl Ministeri de Sanitat espanyola ha comprat unes 37milions de dosis de la vacuna de la grip A. És a dir, ja queEspanya té actualment uns 45 milions d'habitants, toca a gai-rebé una dosi per habitant. Com que segurament no esvacunarà de la grip A tota la població espanyola, em podriadir algú com és que, en temps de crisi econòmica, es mal-gasten tants diners? Cristian Amer

S’acosten les compres de NadalCom cada any, Intermón Oxfam presenta les seves propos-tes de regals per a aquestes festes: productes solidaris que estransformen en un impuls social i econòmic per a les comu-nitats més desfavorides, ja que un percentatge de les vendesrecaptades es destinen als programes de desenvolupament iemergència que l'organització manté a l’Àfrica, Amèrica iÀsia, projectes que en temps de crisi econòmica es fan mésindispensables que mai. En aquesta campanya, IntermónOxfam vol destacar especialment l'artesania del grup pro-ductor de comerç just Silence. Amb seu en Kolkata, és l'úni-ca organització artesanal de l’Índia que treballa exclusiva-ment amb persones disminuïdes físiques, en un país on ladiscapacitat és pràcticament sinònim d'exclusió social.Silence va ser fundada el 1979 i actualment treballa amb unscent artesans i artesanes discapacitats amb l'objectiu d'inse-rir-los socialment i econòmicament perquè puguin dur unavida independent. D’altra banda, la campanya “Algo más queun regalo” amplia el seu catàleg i proposa regalar animals,

bidons d'aigua o kits agrícoles als països més empobrits. Unacabra, un porc, una gallina i un pollet... convertits en super-herois. Junts componen “els 4 magnífics”, el regal estrella dela campanya d'aquest Nadal. Altres noves opcions són mos-quiteres per prevenir la malària al sud del Sudan, menúsper als menjadors populars del Perú o la reforestació de 4hectàrees a Burkina Faso. Tots ells són reflex dels més de500 projectes en què treballa Intermón Oxfam en la sevalluita contra la pobresa. Tots els productes poden adquirir-se a les botigues d'Intermón Oxfam, a través de www.inter-monoxfam.org/tienda o venda telefònica al 902 330 331. A SantCugat ho podeu trobar a la botiga que hi ha al carrerd’Enric Granados, 10 (entre el mercat de Sant Pere i la ben-zinera Griful). Intermón-Oxfam

Solidaritat amb les donesUn any més, amb motiu del Dia Internacional contra laViolència de Gènere, volem mostrar la nostra solidaritatamb totes les dones que en pateixen qualsevol forma devio-lència així com rebutgem qualsevol tipus de discrimina-ció.Les agressions de gènere, tant físiques i psicològiquescom sexuals, constitueixen un greu atemptat contra els dretshumans i suposen un veritable obstacle per al desenvolupa-ment d’una societat plena, lliure i democràtica.

Manifestar que tot i l’aprovació de la Llei dels Drets de lesDones per a l’eradicació de la violència masclista i anterior-ment, de la Ley Integral de Medidas Urgentes contra la vio-lencia de género, la violència contra les dones segueix sentun dels problemes socials més importants que té la nostrasocietat.

Les campanyes de sensibilització han contribuït a aug-mentar la consciència social contra aquests actes en la socie-tat, però encara queda molta feina per fer, especialmententre els joves, ja que actualment, l’edat dels maltractadors ivíctimes és cada cop menor i estan incrementant els casos demaltractament en els franges d’edat inferiors als 30 anys.

Per poder modificar aquesta realitat cal que tots i totesdenunciem tota mena de violència i ens comprometem pereradicar-la. Hem de treballar a partir d’una educació que esbasi en valors democràtics i que faci una crida general al res-pecte, a la dignitat, a la llibertat, a la integritat i a tots aquellsvalors en que s’ha de construir una societat igualitària.D’altra banda, la futura Llei d’Igualtat catalana que s’estàdissenyant ens donarà més suport legal però és clar que l’a-portació dels i les joves és fonamental i que som els actorsprotagonistes en aquesta lluita.

Des d’aquí, volem fer una crida a la tolerància zerodavant qualsevol tipus de violència així com, de nou, ferarribar el nostre suport a totes les víctimes. JSC

cartes dels lectorsVols fer sentir la teva veu? Envia’ns una carta donant-nos la teva opinió sobre qualsevol tema relacionatamb Sant Cugat a [email protected]

2

dijou

s26 d

e nov

embre

de

2009

Page 3: ATENEU 144

Menjar (i molt) per tradicióEEnnccaarraa qquuee sseemmbbllii mmeennttiiddaa,, la tra-dició no ha estat sempre atipar-seper Nadal. Una de les coses méscurioses d’aquestes dates és que,antigament, el costum era precisa-ment el contrari, és a dir, no men-jar. El 25 de desembre, segons lesprescripcions de l’Església durantl’Edat Mitjana, era un dia de deju-ni. Lluny de fer un gran àpat, elteòric aniversari de Jesucrist toca-va abstinència i no es menjava ab-solutament res, que era la pràcticahabitual en les grans festivitats.

El canvi va arribar amb un con-cili celebrat el segle IX, que varecollir el descontentament popu-lar. Els entesos d’aleshores vandecidir que la carn de capó (pollas-tre castrat amb la finalitat d’en-greixar-lo) no era “perjudicial”, ien van autoritzar l’ús. I aquest vaser l’àpat típic de Nadal durantsegles, fins que l’any 1515 es va“importar” el gall d’indi d’Amè-rica, concretament de l’actual Mè-xic, on els asteques el veneravencom un animal sagrat. En conside-rar-lo de més bon gust que el capó,els nostres avantpassats la van con-vertir en la bèstia típica de Nadal.

Com si no n’hi hagués prou, latradició marca molts més aliments“obligatoris”. Abans del capó o delgall d’indi farcit, s’acostuma a

menjar l’anomenada escudella (o“olla de les quatre carns”, fot-lique no ha estat res) amb pastagrossa, que qualsevol altre dia del’any ja és un plat complet.Després, quan tothom és a punt derebentar, surten els dolços, quemés enllà dels turrons i les neules,han anat incorporant amb el

temps els andalusos polvorones i elsitalians panettone i els ja gairebéimprescindibles bombons de lacasa Ferrero (els santcugatencspoden pensar mentre els engolei-xen que els fabriquen a la ciutatagermanada d’Alba, al Piemont, iquedar-se més tranquils).

Després encara vénen els àpatsde Sant Esteve, Cap d’Any i Reis,sense comptar tota la resta d’ex-

tres en forma de dinars o soparsd’empresa, amb el conseqüentincrement generalitzat del consumde calories i, també, d’alcohol.

Els experts en nutrició es posenles mans al cap quan senten a par-lar dels àpats de les festes deNadal, però la tradició és la tradi-ció i ningú s’imagina menjantarròs blanc mentre tothom s’inflamenjant a base de bé. Recomanen,en tot cas, una certa responsabili-tat, i actuar amb normalitat si des-prés del tiberi ens agafa fred o unason invencible (tota la sang és a lapanxa, expliquen).

L’important és preparar-se unamica i, sobretot, fer una mica dedieta posterior per reequilibrarl’organisme. Un dels professorsdels cursos de cuina de l’Ateneu,Victor Baldellou, recomana totauna sèrie de productes en aquestsentit. A part de la fruita i la ver-dura en abundància, que ens aju-daran els dies abans dels àpats pernetejar l’estòmac i els intestins, ésbo que durant els dies posteriors ales festes (i durant tot l’any) pren-guem xarop d’agave per eliminarl’excés de sucres, alga kombu percalcificar el cos, i miso per desinto-xicar la sang. Redacció

De Sant Cugat a Vladivostok, Big Mac Un dels problemes que ha comportatla caiguda del mur de Berlín i la con-seqüent ocupació del món per part deles tropes del Bé ha estat la homoge-neïtzació alimentària. Com hem vist ales pel·lícules i sèries americanes, elsfeliços ianquis consumeixen patatesfregides de mida familiar i mengengelats de quilo amb cullera soperadirectament del pot. L'excés de rebos-teria industrial farcida amb cremes deprocedència no identificada i el “pico-teig” entre hores està comportantconseqüències nefastes per als habi-tants del planeta. L'engreixamentglobal ja és un fet, i al pas que anemacabarem preferint el beisbol al futboli el quart de lliura al fricandó.

Les coses pel seu nomDe menjars diferents n'hi ha unmunt. Per tant, és d'agrair que el noms'adigui al màxim amb l'aliment enqüestió. Com comentava algú en unhàbil monòleg, la verdura és el para-digma de la nomenclatura empradacorrectament. És evident que es diuaixí pel seu color, ja que si en comptesde ser verda fos negra, molt proba-blement s'anomenaria negrura. Altresmenjars, però, no segueixen aquestalògica tan i tan útil (vegeu tataki) i, ésclar, a l'hora de demanar determinatsplats hem de menester els aclarimentsdels i les cambreres.

El menú de casa nostraUna altra cosa no, però a Catalunyaens agrada -i en sabem- de menjar.Els nostres cuiners es reparteixen lesestrelles Michelin, s'acusen mútua-ment de falsaris i entre esferifica-cions, cruixents i altres extravagàn-cies, costa trobar un capipota en con-dicions. Els debats culinaris no dife-reixen gaire de les sessions plenàriesdel nostre parlament: entre elsdefensors de les essències i els queparlen en francès mentre mengen,sempre hi ha terceres, quartes o cin-quenes vies. Tot i el fum que ensvenen, però, el menú català de cadadia és sempre el mateix. De primer,sopeta de corrupció o endívies a larepressió. De segon, Estatut estofat o,pels més atrevits, textures de mani-pulació mediàtica. De plats n'hi hatants com comensals, i l'elecció variasegons la filiació política de cadascú.Els del PSOE demanen Pucherazo ala Vasca, mentre que els del PP pre-fereixen ous estrellats a la iraquiana.Els de CiU, més austers, sempres'han conformat amb un simple platde llenties. Ignasi Bea

Big Macs, verdurai menú del dia

societat

3

dijou

s26 d

e nov

embre

de

2009

El dia de Nadal va ser d’abstinència fins quel’Església va permetremenjar carn, al segle IX

Per evitar problemes cal preparar el cos abansdels àpats i, sobretot,cuidar-lo després

Page 4: ATENEU 144

societat

EEnn eellss úúllttiimmss aannyyss el moviment pelconsum crític i conscient ha viscutun creixement espectacular: sommoltes les persones que ens organit-zem per canviar els nostres patronsde consum cap a models que tenenen compte les condicions laborals iambientals en què es produeix allòque mengem i utilitzem, creantespais que escapen a la lògica delmàxim benefici i persegueixen unarelació més justa entre la producciói el consum, normalment entre elcamp i la ciutat.

Sant Cugat compta amb diversesexperiències d'aquest tipus com lescooperatives de consum La Civada,La Carbassa i el Cabàs, l'Associaciól'Hort a Casa o el Mercat de Pagèsque se celebra mensualment, entred'altres. Es tracta d'organitzacionsque aglutinen un bon nombre defamilies (unes 200!) compromesessetmanalment en el consum de pro-ductes justos, ecològics, i locals.

Entre tanta iniciativa es troba afaltar aquest darrer element: la pro-ducció local. Els i les pageses santcu-gatenques han deixat la seva feina ose'ls han arrabassat les seves terresper a usos més “rendibles”. Els pro-jectes de producció local topen decara amb les regles del joc urbanís-tic, que fan encara més dificil unafeina ja de per si feixuga i arriscada.Paradoxalment, cada cop és més evi-dent el paper de l'agricultura i laramaderia com a motors de la gestió

de determinats espais periurbans,com a estratègies de prevenció d'in-cendis i d'increment de la biodiversi-tat, i com a factors de pes en la llui-ta contra el canvi climàtic i a favorde la sobirania alimentària.

És per això que fem una crida aadministració i propietaris a apostarper aquests usos, i a cedir o llogarterres per a l'agricultura ecològica.Espais com els entorns de la TorreNegra o la masia de Can Monmany,a Valldoreix, romanen abandonatssense una gestió agrícola que podriasatisfer les necessitats d'una deman-da creixent i amb perspectives defutur. Tan sols cal determinació iuna clara aposta per engegar pro-jectes que rebran tot el suport de laciutadania i del teixit comercial, il'entusiasme dels grups de consumi-dors i consumidores. Cooperatives deconsum La Civada, La Carbassa i El Cabàs

Per a una agriculturalocal a Sant CugatAmb l’hort al balcó

TToommààqquueettss,, cols, cebes, espinacs...Al balcó de casa. Increïble? No. Ésuna simple qüestió de voluntat. LaLilianne Souweine havia tingut totala vida plantes al balcó. Fins que unbon dia va pensar que, a part de ferbonic, tanta “verdura” bé podriaproduir alguna cosa. Dit i fet. Ambnomés un mes, ha apartat els ficus iels geranis i ha fet lloc per tota unasèrie de plantes que sovint pensemque només poden créixer en espaisgrans. El resultat és que ara mateixel balcó del seu pis continua sentun esclat de formes i colors... Peròmolt més nutritius.

Les possibilitats són infinites, ino es redueixen al balcó. Qualsevolpati, jardí o fins i tot espai interiorés apte per plantar-hi verdura detota mena. El reg pot ser manual oamb el sistema gota a gota, automa-titzat. Per als espais interiors sensellum, hi ha tècniques d’il·luminaciómitjançant leds que proporcionenla llum i l’escalfor necessàries. Persaber com fer-ho, es pot provar defer de manera autodidacta o con-tactar amb algú que hi entengui,que és el que ha fet la Lilianne ambla petita empresa Rosas & Patatas,creada recentment per dues joves

emprenedores, la Jeanette Ramírezi la Katarina Kostic. Rosas &Patatas (www.rosasypatatas.com, [email protected]) assessora tot-hom qui ho vulgui sobre lesimmenses possibilitats de tenir unhort a casa. En una primera visita,valoren les possibilitats, i a la sego-na ja vénen amb tot el necessari perconvertir qualsevol espai en unautèntic hort casolà.

“La gent no s’imagina el que pottenir a casa”, diu la Jeannete, “peròes tracta només d’això, d’imaginar-s’ho, perquè fer-ho és molt fàcil”.Vist el cas de la Lilianne, realmentho sembla. Amb uns quants testosplens de terra bona, les llavorsapropiades i quatre consells, i ja hotenim. “A més a més, tot és ecolò-

gic”, explica la Katarina, “i això lagent cada cop ho valora més”. I noés només una qüestió de conscièn-cia. Segons la Katarina, “molta

gent ha acabat veient que el que ésnatural és més bo, i no solamentper a la salut, sinó també pel que faal gust”, diu mentre mastega ambcara de felicitat una fulla de rucaacabada d’agafar directament d’undels testos de la Lilianne.

Precisament la Lilianne afirmaque el seu hort de balcó li ha can-

viat la vida, ni més ni menys. “Elprimer que faig quan em llevo”,explica, “és anar a veure les mevesprecioses plantes”. Assegura queamb deu minuts al dia de manteni-ment n’hi ha prou, i que això no ésres comparat amb tot el que haguanyat, pensant també en el ques’estalvia. “Cada dia faig algunacosa amb els meus productes, jasigui afegir alguna cosa a l’amani-da, posar espècies al que cuino opreparar-me alguna infusió”, i con-clou que: “Pel que fa al gust, no espot ni comparar” Oriol Sumsi

Tomàquets i albergínies conviuen en harmonia amb plantes decoratives.

“Molts estan veient que el que és natural ésmillor per a la salut i té molt més bon gust”

“Tenir un hort a casa és una simple qüestió d’imaginació, perquèfer-ho és molt fàcil”

4

dijou

s26 d

e nov

embre

de

2009

Uns quants testos i uns bons consells són suficients per plantar verdura a casa

L’experiència demostra que les verdures poden créixer perfectament tant al camp com en un test del balcó de casa nostra.

Administració i propietarishaurien de llogar o cedirterra per a una agriculturaecològica local i de futur

´

Page 5: ATENEU 144

societat

5

dijou

s26 d

e nov

embre

de

2009

Els transgènics, a debatEEllss aalliimmeennttss ttrraannssggèènniiccss han estat sobre la taulad'alguns polítics aquests darrers mesos. La cam-panya “Som Lo Que Sembrem” va demanar queel Parlament debatés una llei per permetre que espogués plantar lliure de transgènics; perquè elsconsumidors poguéssim comprar carn, llet i ousd'animals alimentats amb pinsos sense OGM, i perdemanar que s'investiguessin els efectes d'intro-duir aquests aliments patentables a la cadena ali-mentària. La majoria de dretes del parlament,CiU, PSC-CPC i PP va impedir aquest debat.

Paral·lelament es va incrementar la campanyade municipis lliures de transgènics, a la qual jas'han sumat més de 70 municipis, on es proposentambé accions vers una alimentació més sostenible

-com ara la promoció dels menjadors escolars eco-lògics-. És en aquesta campanya que el nostreajuntament va organitzar una taula rodona on emvan convidar. El que més clar va quedar del debatés que es tracta d'un tema complex que no es potenfocar des d'un sol punt de vista, sinó des demolts altres àmbits. Normalment el debat esredueix a la salut (“què passa si els menjo?),menystenint aspectes ambientals (“afecten el mediambient?”), democràtics (“volem que s'introduei-xin a les nostres vides?”), socials (“es veuen afec-tats els pagesos per la seva presència al camp?”),econòmics (“quantes despeses ens generen? i quiguanya?”), i podria seguir.

A més, aquesta nova tecnologia apareix en elcontext en el qual el model agroindustrial comen-ça a mostrar la seva insostenibilitat -per la seva

elevada dependència al petroli, pel menyspreu al'agrodiversitat fruit de milers d'anys d'agricultu-ra, perquè mata de gana els pagesos, perquè con-tamina (tant amb pesticides com per la sevaimportant contribució a l'efecte hivernacle, nonomés CO2 sinó metà i òxids de nitrogen)-. I encomptes d'intentar corregir aquests defectes, elstransgènics estan bloquejant les alternatives (sobi-rania alimentària i agroecologia).

Pel que fa al camp de la salut, recomano laponència del Dr. Spoek a les jornades internacio-nals Arguments per a una alimentació sense transgènicsque va organitzar Som Lo Que Sembrem (es potllegir a somloquesembrem.org). Ve a dir que tot i quela UE, a través de l'organisme de SeguretatAlimentària (EFSA), vetlla perquè aquesta novatecnologia no faci mal a la salut, el govern austrí-ac considera que no es fa prou bé i que no s'ana-litza prou el risc crònic, i que hi ha indicis per sermés exigents. Miquel Vallmitjana, doctor per la UABen biotecnologia, membre de la cooperativa Germinal, elgrup de natura del CMSC i Som Lo Que Sembrem

EEnn eellss úúllttiimmss 2255 aannyyss, des de la primera descrip-ció en la literatura científica d'una planta transgè-nica, les tecnologies que permeten obtenir aquestsorganismes s'han desenvolupat espectacularmenti les possibles aplicacions dels organismes genèti-cament modificats són cada vegada més abun-dants. Les plantes transgèniques són vegetals ladotació genètica dels quals ha estat modificadamitjançant la incorporació de gens d'altres espè-cies aïllats en el laboratori.

La transferència de material genètic entre indi-vidus de diferents espècies és un fenomen usualen la història evolutiva dels éssers vius. En parti-cular, moltes plantes provenen de creuamentshíbrids produïts naturalment en combinar-se cro-mosomes de diferents espècies. Amb el desenvo-lupament de la genètica, aquest procés de creua-ments de varietats esdevé la disciplina conegudacom “millora genètica” i que és la base de, perexemple, l'augment espectacular de la produccióde cereals durant el període 1950-1980. Així,s'han desenvolupat plantes resistents a insectesusant gens d'altres espècies que són naturalmentresistents; també s'han creat plantes que suporten

millor la sequera o d'altres estressos ambientals obé amb el seu contingut nutricional alterat (perexemple, augmentant el nivells d'alguna vitamina,a fi de compensar manques alimentàries en deter-minades poblacions). Altres exemples serien l'úsde plantes per a la síntesi d'antibiòtics o vacunes.

En paral·lel al desenvolupament d'aquestes tèc-niques, han estat nombroses les crítiques i sospitesen relació amb els efectes que aquests organismespoguessin tenir per a la nostra salut. En aquestsmoments, totes les evidències científiques avalenla seguretat per a la salut pública d'aquests orga-nismes. Els controls que els organismes transgè-nics han de superar prèviament a la seva comer-cialització es desenvolupen, com a mínim, al nivelld'exigència al que sotmetem, per exemple, els fàr-macs que les nostres autoritats competents auto-

ritzen. Les crítiques als transgènics s'han centrattambé en possibles efectes econòmics que, s'argu-menta, situarien a determinats col·lectius o païsosen desavantatge respecte els productors d'aquestsorganismes. Aquest debat gens té a veure ambqüestions estrictament científiques. Frenar el des-envolupament dels transgènics perquè la sevacomercialització pugui prestar-se a abusos seriacom acabar amb la telefonia mòbil perquè lescompanyies mantenen comportaments abusiusamb els consumidors. Víctor M. González Miguel,investigador post-doctoral del Centre de RecercaAgrigenòmica (CSIC-IRTA-UAB)

Els humans sempre han utilitzat la tecnologia per modificar l’entorn i adaptar-lo a les seves necessitats canviants, però amb l’aparició de la tecnologia genètica i la manipulació dels aliments, molts qüestionen certes pràctiques

Frenar els transgènics per evitar desigualtats entre païsosseria com prohibir els mòbilspels abusos de les companyies

En aquests moments, totes lesevidències científiques avalen laseguretat per a la salut públicadels organismes transgènics

Els transgènics tenen una elevada dependència del petroli,menyspreen l’agrodiversitat i contaminen l’atmosfera

El govern austríac contradiu lesautoritats sanitàries de la UE iassegura que no s’analitza prouel risc crònic dels transgènics

Page 6: ATENEU 144

QQuuèè ééss aaiixxòò ddee ““EEll CCoonnttuubbeerrnniioo””??Tot surt d’una colla d’amics proce-dents de diverses bandes. El meumarit és basc, i allà hi ha moltessocietats gastronòmiques, i li feiail·lusió muntar una cosa d’aquestes.Ho va proposar a aquest grup d’a-mics i la idea va triomfar. Vam deci-dir fer-ho legal, constituir-nos com aassociació, amb un reglament i tot.

QQuuaannttss ssoouu??Vam començar sent uns catorze, iara ja som divuit. Hi ha gent que ve,hi ha gent que marxa, hi ha gent queho deixa un temps...

CCaaddaa qquuaann uuss ttrroobbeeuu??Un cop al mes.

LL’’oobbjjeeccttiiuu,, mm’’iimmaaggiinnoo,, ééss mmeennjjaarr..L’objectiu és trobar-nos i passar-nos-ho bé, i de passada aprendre.

CCoomm uuss oorrggaanniittzzeeuu??Fem equips de tres, que són els quedecideixen el menú i s’encarreguende tot. Això inclou fer la compra,parar taula... I sobretot cuinar i pre-parar tot el que menjarem i beurem,que vol dir els aperitius, el primer iel segon plat, les postres, inclús elmaridatge dels vins...

DDeeiieess aabbaannss qquuee hheeuu ““iimmppoorrttaatt”” eellccoonncceeppttee bbaasscc dd’’aassssoocciiaacciióó ggaassttrroonnòò--mmiiccaa.. CCoomm eell ddeeffiinniirriieess??Allà és tota una tradició, és un com-ponent molt important de la socie-tat. El que passa és que allà són unamica masclistes, i només estan for-

mades per homes. De tant en tantconviden dones, però la presènciafemenina sol ser a l’hora de fregarels plats. L’origen d’aquest sexismedeu ser el fort component matriarcalde la societat basca. Allà la dona hodomina tot, i un dels pocs espais onl’home podia fer el que volia és quanes trobava amb els amics, i es troba-va per fer una de les coses que mésels agrada, que és menjar. Aquí noho fem així, i la nostra associació estàformada per homes i dones, indis-tintament. Aquí, a més, ens barre-gem gent de molts llocs diferents, elque permet que els menús siguinmolt creatius. Hi ha una dona queviu aquí però que ve de Castella, iens fa plats d’allà.

DD’’oonn mmééss tteenniiuu ggeenntt??De Noruega, per exemple... Tambétenim una dona que ha viscut molttemps a Ceuta, i ens cuina plats d’in-fluència àrab... I de tot Espanya... Apart, recuperem “receptes de l’àvia”.I està molt bé perquè quan van alseu país ens porten especialitats.

ÉÉss uunnaa aassssoocciiaacciióó oobbeerrttaa??Totalment. Hi ha gent que s’hi haafegit, i sovint també els membresconviden amics. De vegades ha pas-sat que algú ha vingut com a convi-dat i llavors se’ns ha afegit.

DDeevveeuu aaccaabbaarr mmoolltt ttiippss......No, no, no. No és com al País Basc,on mengen molt, uns àpats increï-bles, interminables... Aquí és un con-tubernio a la catalana, mengem justper arribar bé. No ens atipem.

EEssttiicc ppeerr aappuunnttaarr--mm’’hhii..T’ho passaries bé. Aquí tothomaporta el que té, compartim coneixe-ments i, sobretot, riem molt. Ara, amés, amb la crisi, podria semblarque no però estalviem. En comptesde quedar un per un amb els amics,quedem tots junts. Oriol Sumsi

6

associacionsdijou

s26 d

e nov

embre

de

2009

“Som gent de llocs molt diferents, i això enspermet tastar productesi plats molt diversos”

El simple plaer de menjar i beureRocío Arola, membre de “El Contubernio”, explica el funcionament i els objectius d’aquesta penya gastronòmica

que es reuneix un cop al mes a l’Ateneu, on comparteix coneixements i, sobretot, la passió per la bona cuina

Page 7: ATENEU 144
Page 8: ATENEU 144

Els immigrants empresaris: els locutoris

AAll llllaarrgg dd''aaqquueessttss últims anys, hemassistit a la implantació i proliferaciód'espais d'accés a tecnologies de lainformació i comunicació (TIC) quetenen com a trets distintius ser ini-ciatives empresarials promogudesper i orientades a la població d'ori-gen immigrant. Els anomenats“locutoris” són locals comercials,ubicats freqüentment en zones deconcentració residencial d'estran-gers, que ofereixen diferents serveisi productes TIC a baix cost (telèfon,fax, Internet, targetes de mòbil pre-pagament, enviaments de diners,fotocòpies, etc.) orientats a satisferles necessitats de la població majori-tàriament immigrant i amb unmenor poder adquisitiu.

El que distingeix aquest tipusd'activitats empresarials d'altres ésque tenen el seu origen en el mateix

procés migratori i, a més a més, quesón catalitzadores de la interacciótransnacional entre origen i destina-ció. Certament, les “empreses cir-cuit”, tal com han estat conceptualit-zades des de la literatura acadèmica,són activitats comercials que emer-geixen afavorides per la necessitatdels migrants d'estar presents, desde la distància, al país d'origen.Parlar amb la parella, els fills o elspares que s'han quedat allà, veure'lsper la webcam, enviar-los dinersregularment i xatejar amb els amicspel messenger són actes que s'han

incorporat a la quotidianitat demolts. I és indubtable el protagonis-me que tenen aquí les noves tecno-logies. Com ja s'ha posat de mani-fest, les innovacions tecnològiques iel desenvolupament de les infraes-tructures han estat claus en les trans-formacions econòmiques, polítiques,socials i culturals esdevingudes alllarg de les últimes dècades.

Els actuals moviments migratorisno són aliens a aquests processos, esprodueixen canvis significatius no

únicament en la forma i modalitat,sinó també en l'experiència i pràcti-ques quotidianes dels migrants. Enaquest sentit, els locutoris, espaiscomercials i tecnològics, són tambéescenaris privilegiats a l'interior delsquals es generen dinàmiques socialsi relacionals, conformant-se com unespai virtual i físic en el qual esmanté la connexió amb la distància i,al mateix temps, es teixeixen xarxessocials en la proximitat.

Hem volgut mirar a través d'a-quest calidoscopi i, per això, entre ladotzena de locutoris que hi harepartits pel nostre municipi enshem introduït en dos, separats a unsdeu minuts a peu, i hem parlat ambels seus propietaris, dos jovesempresaris provinents del Pakistan,l’Usman (Locutori Thelum) i el Talal(Locutori Catalunya). En travessar

la porta dels locals ens crida l'aten-ció, en un primer cop d'ull, la varie-tat d'elements que ens remeten allocs llunyans. Des de grans cartellsque informen del tipus de canvi perl'enviament de diners, fins a mapes irellotges de les diferents zones horà-ries, passant per una selecció debanderes nacionals amb les qualspermeten identificar i identificar-seamb la seva clientela. Un altre ele-ment comú és la varietat d'anuncis,escrits a mà i penjats en un taulell desuro, en els quals s'ofereixen llo-guers d'habitacions, es demana feinao es venen articles variats de segonamà. Però, sens dubte, el que mésinterès suscita és el degoteig declientela que acudeix als locutorisper trucar per telèfon, accedir a In-ternet o enviar diners cap al seupaís. Contactes quotidians amb elsd'allí i moments de sociabilitat amb

els d'aquí, de converses on es com-parteix no només informació sobretràmits o oportunitats de feina, sinótambé experiències i preocupacionsque tenen, com a mínim denomina-dor comú, el fet de ser migrants.

De la conversa amb els propieta-ris es desprenen dues històries quetranscorren paral·leles i que van mésenllà de la proximitat dels seus locu-toris, de la joventut o la procedèn-cia. En primer lloc, ambdós tenen

formació universitària: l’Usman,professor d'anglès de secundària alPakistan, i el Talal, informàtic.Ambdós van optar per emprendreaquesta iniciativa empresarial gaire-bé pels mateixos motius: experiènciacom a assalariats en el sector, menorinversió inicial requerida, certa sim-plicitat logística i menys exigència deconeixement de l'idioma.

Tant l’un com l'altre resideixen aSant Cugat des de fa uns quantsanys, i els seus locutoris es trobenentre els de més antiguitat. Això elsconverteix en observadors privile-giats dels canvis esdevinguts en elnostre paisatge migratori i comer-cial. Un d'aquests canvis que estanvivint en primera persona és l'ober-tura de nous locutoris al municipi.Precisament aquest tipus de negociesta exposat al risc de saturació perla seva concentració espacial i per-què els preus i el marge de beneficisón molt ajustats. L'excessiva compe-tència desencadena una guerra depreus a la baixa que és difícil assu-mir per aquests dos empresaris que,per fer-hi front, desenvolupen dife-rents estratègies comercials. L’Us-man prioritza el bon tracte amb laclientela i un servei de qualitat, men-tre que el Talal s'ha centrat en lafidelització de la seva clientela i en ladiversificació de l'oferta amb nousserveis com, per exemple, la gestióde reserves de vols. A més a més, elTalal compatibilitza els seus dos

locutoris amb altres activitats empre-sarials, com ara el disseny web o lareparació d'equips informàtics.Davant d'aquest escenari extrema-dament competitiu, el Talal tambéha intentat promoure un acord ambels propietaris d'altres locutoris perevitar la guerra de preus a la baixa,però sense resultats positius. Consi-dera que perquè tots puguin conti-nuar amb el negoci haurien d'asso-ciar-se i adoptar mesures conjuntes.

Un altre aspecte comú i rellevantque es desprèn de les entrevistes ésl'impacte de l'actual crisi econòmica,que s'acarnissa especialment amb elcol·lectiu immigrant. Tal com assen-yalen, s'ha notat una baixada signifi-cativa, però no tant en la freqüènciade trucades telefòniques o d'envia-ments de diners sinó en el temps iquantitats. Segons l’Usman, “siabans trucaven 10 euros, ara tru-quen 3”. Enrique Ortega

un altre sant cugat

Dediquem el segon de la sèrie de reportatges sobre l'empresariat d'origen immigrant als anomenats locutoris,que uneixen espai comercial, punt d’accés a les noves tecnologies i lloc de trobada dels immigrants

8

dijou

s26 d

e nov

embre

de

2009

Els clients aprofiten els locutoris com a punt d’intercanvi de tot tipus d’informació

Els propietaris considerenque caldria unificar preusentre tots els locutoris

Amb la crisi els clientstruquen els mateixoscops, però menys estona

Els locutoris són un tipusde negoci que no existiriasense el fet immigrant

Els locutoris estan plens d’elements simbòlics que remeten als diversos orígens dels clients

Page 9: ATENEU 144

EEll ttrraaccttaammeenntt mmeeddiiààttiicc dels casos decorrupció centrarà la 3a jornadaorganitzada pel grup de periodistesRamon Barnils i Cugat.cat. L’actetindrà lloc el dia 30 al Monestir iconsistirà en una taula rodona ambels periodistes Jofre Llombart (coor-

dinador de El matí de CatalunyaRàdio), Joan Maria Morros (cap d'in-formatius de Rac 1), Albert Balanzà(responsable de la secció Ciutat del'Avui) i David Fernández (col·labo-rador de Vilaweb i de La Directa).

Arran dels casos Gürtel, Pretòria iMillet que els últims mesos hanomplert les portades dels diaris, elsponents de la taula rodona aporta-ran el seu punt de vista sobre com

els mitjans de comunicació informend'aquests episodis que sacsegen l’o-pinió pública. Els assistents tambépodran aportar la seva opinió.

Creat en memòria de l’històricperiodista i comunicador, el grup deperiodistes Ramon Barnils treballaper la defensa d'un periodisme rigo-rós i un espai comunicatiu nacionalpropi. El president del grup, JoanVila, considera que “hem d'intentarque el llegat de Barnils no quedi enun no-res perquè altres professio-nals treballin en la línia que ellvolia”. Una de les màximes deBarnils era la necessitat de “repre-guntar” i de mantenir una actitudcrítica amb la notícia, un hàbitmenys comú del que sembla.

En edicions anteriors, les jorna-des de periodisme Ramon Barnilshan abordat temes com l'espaicomunicatiu dels Països Catalans i larelació entre els mitjans de comuni-cació i els partits polítics. Redacció

societat

9

dijou

s26 d

e nov

embre

de

2009

Neix la targeta Sant Cugat Comerç per potenciar el comerç de la ciutat

BBoonneess nnoottíícciieess per al comerç local.La Federació d’Associacions de Co-merciants finalment ha pogut portara la pràctica un dels seus projectesmés ambiciosos: la creació d’una tar-geta pròpia, que ha de servir perfidelitzar els clients i potenciar laxarxa d’establiments de la ciutat.

“La Caixa” ha tingut durant dosmesos una vintena d’agents visitanttots els comerços de Sant Cugat perexplicar-los el funcionament i elsavantatges de la iniciativa. Final-ment, han estat 200 les botigues quehi han accedit, les quals ja comptenamb l’aparell (un terminal TPV)necessari perquè els clients puguinutilitzar la targeta.

El president de la federació, LluísGalvany, espera que d’aquí sis mesosaquest nombre s’hagi doblat, aixícom que el sistema s’estengui tambéentre els comerços no associats.“Volem que es compri a Sant Cugati es faci vida a Sant Cugat”, diuGalvany, “volem arribar a tothom,tant als santcugatencs de tota la vidacom als que només vénen aquí pertreballar però que cada dia hi aca-ben comprant alguna cosa”.

Per als clients, fer-se la targeta éstotalment gratuït. Només cal quevagin a qualsevol de les sis oficinesque “la Caixa” té a la ciutat i lademanin. No cal fer-se cap comptecorrent a l’entitat, ja que les compres

que es facin amb la targeta serancarregades al número de compteque cadascú indiqui.

Els avantatges de la nova targeta,segons Galvany, són molts. D’unabanda, els comerciants pagaran una

quota inferior per cada compra fetaamb la targeta. Pel que fa als clients,gaudiran de constants promocions idescomptes, que dependran de lesiniciatives que decideixi fer cadacomerç o d’accions conjuntes. “Alstiquets de compra”, explica Galvany,“hi apareixerà informació d’altres

botigues, amb les diverses ofertesque facin a cada moment.

Ara mateix la federació està nego-ciant amb les grans empreses i enti-tats (cadenes de supermercats,Ferrocarrils de la Generalitat,Teatre-Auditori...) perquè tambés’impliquin en la campanya. Tambéestan ideant sistemes de “punts” i lapossibilitat de tenir aparcament gra-tuït mitjançant la targeta. Actual-ment l’aparcament ja és gratuït ambels tiquets que proporcionen lesmateixes botigues.

La nova targeta “Sant CugatComerç” va ser presentada formal-ment ahir al vespre en un acte alClaustre del Monestir, amb l’assis-tència d’unes 250 persones. El nousistema estarà actiu des d’aquestmateix desembre. Redacció

Els clients que tinguin la targeta gaudiran delsdescomptes i promocionsque faran els comerços

Quatre professionals del periodisme debatransobre el tractamentmediàtic de la corrupció

Gürtel, Pretòria, Millet... i els periodistes

Page 10: ATENEU 144

DDUUBBTTEESS FFRREEQQÜÜEENNTTSSOOlloorraarr ii ffeerr oolloorr

Olorar és aspirar aire amb el nasper sentir l'olor d'alguna cosa.Quan olorem fem servir el sentitde l'olfacte, també en podem dirflairar, i quan olorem intensa-ment, diem que ensumem.

En castellà no hi ha distinció entreolorar i fer olor, sempre es fa ser-vir “oler”. Les flors en català nooloren, sinó que fan olor i nosal-tres les podem olorar.

La paraula olor en castellà ésmasculina però en català és feme-nina. Quan ens referim a “malaolor”, val més fer servir la paraulaque indica això pròpiament:pudor. Les coses en català fanpudor, i en castellà huelen mal.

Si la paraula té un complement,s'introdueix amb la preposició dei no pas a: olor de, igual quepudor de. Isabel Carreño

Frases per sucar-hi pa

Entra a www.myspace.com/skatacrak iescolta la cançó “Sense oblidar” delsSkatacrak mentre segueixes la lletra:

Carrers de foc que no porten a l'infern,Ombres de gent que no se'ls veu la cara,Armes de vent que són la teva paraula,Sang a les ferides que no han fet lesbales.

Història al teu cor de cultures aixafades,Crits al teu cap d'aquell que desvia lamirada,D'aquell que de la por n'ha fet la vidaI l'enveja que el crema li desperta laràbia.

Foc, crits i sang,Cops de por i de ràbia.Morts, lluites i punys.És el que va viure el meu poble!Terra, història, vida, força,Cultura, seny, i llibertat.Treballarem allò que és nostre, El nostre poble és una realitat.

Terres plenes de morts que encara elsqueda vida,Ulls sempre tancats que no saben quesomien.Punys alçats que s'abaixen amb els dies,Lluites de llibertat que s'obliden quancaminen.

Records afusellats que no surten als lli-bres,Records que no viuen els qui han perdutla identitat.Ments que viatgen a la terra més llunyana, I no recorden que la seva està empreso-nada.

Foc, crits i sang,Cops de por i de ràbia.Morts, lluites i punys.És el que va viure el meu poble!Terra, història, vida, força,Cultura, seny, i llibertat.Treballarem allò que és nostre, El nostre poble és una realitat.

El playback del practiCAT: “Sense oblidar”

LLeess ffrraasseess ffeetteess i els refranys són unrecurs molt gràfic, sovint irònic quela saviesa popular utilitza per dir-hila seva. Es fan servir per descriureuna situació recurrent d'interèssocial i popular i no tenen significatliteral. Us en proposem uns quantssobre el menjar:

Afartar-se com un lladre és menjarmolt. També amb aquest significatpodem dir, fer quedar les dents conten-tes, menjar com una llima, menjar perquatre i treure el ventre de pena.

Quan diem que una cosa és de pasucat amb oli volem dir que és debaixa qualitat, de poca importància,de poc valor, etc. Si algú creu que hadescobert la sopa d'all és perquè espensa que ha descobert o inventatuna cosa, que ja és coneguda de

tothom i pot acabar fent el préssec, ésa dir fent el ridícul o deixant-seenredar. Si al final partim peres voldràdir que ens hem barallat, que cadas-cú ha tirat pel seu cantó.

També podem fer figa si perdemles energies o defallim; una cosa fafiga quan deixa de funcionar, quanfa fallida, en canvi pesar figues ésendormiscar-se o fer una becaina. Alfinal sempre hi ha algú que remenales cireres, que és qui mana, qui diri-geix un assumpte que és al rovell del'ou, que és la part central o mésimportant d'una cosa, perquè el quemenja sopes se les pensa totes i amb pa ivi es fa el camí ja que el pa no té camesi fa caminar, però quan diem que s'haacabat el bròquil és perquè ja donemper acabada la qüestió. I. C.

practicat

Foto de grup dels Skatacrak. Mira fragments dels seus concerts i videoclips a www.youtube.com

10

dijou

s26 d

e nov

embre

de

2009

Amb el suport de:

Page 11: ATENEU 144

Augment de cursos a l’Ateneu

EEll pprrooppeerr ddiiaa 3300 s’obre el períodede matriculació per als cursos itallers del segon trimestre delcurs 2009-2010. Els nous alum-nes podran matricular-se a partirdel 14 de desembre.

Com a novetats, trobem elssegüents cursos i tallers:

-Secció de circ amb els cursos deClown, Maquillatge i Malabars-Defensa personal per a dones-Alemany inicial-Cuina de “Ca l’Eugeni”-Xerrades per a cuidadors depersones dependents-Informàtica per a saber fer úsdels programes de Música -Cursos de lleure (Directors, Pre-monitors, Cangurs)

A més, i gràcies a l’èxit obtingut,s’amplien els horaris de:

-Ioga-Pilates-Francès-Cuina-Fotografia-Photoshop-Grafologia-Dansa del Ventre-Tango-Meditació

Tot plegat representa un aug-ment molt considerable dels cur-sos i tallers que ofereix l’Ateneu,que dels 114 programats per alprimer trimestre passa als 122d’aquest segon, batent el seupropi rècord i demostrant nova-ment la seva puixança.

Per a les inscripcions, calrecordar que no es reserven pla-ces per telèfon ni per Internet. Elpagament del curs és imprescin-dible realitzar-lo en el mateixmoment de la inscripció. Les ins-cripcions es faran per rigorósordre d'arribada. Redacció

FFiinnss aarraa hem parlat de la percepció delconflicte i d'algunes reaccions com l'evita-ció. Avui seguirem analitzant altres reac-cions i, després, parlarem d'algunesestratègies positives.

DDoommiinnaarr.. Són les persones que intentenarribar a la solució del conflicte mitjan-çant el poder. Es mostren inaccesibles irígids en la defensa de la seva postura.

CCoommppllaauurree.. La persona posa per davantels interessos de l'altre. S'obeeix a l'altrequan en realitat no es vol.

Sempre cal tenir molt en compte l'estil decomunicació usat. Cal fixar-nos en la partverbal i no verbal. Un axioma de lacomunicació és que No es pot no comu-nicar: si no parlem, no mirem ni ensacostem a la persona amb la qual tenim elconflicte, també comuniquem.

Estils de comunicacióAgressiva: Són persones que expressen

els seus sentiments i pensaments hostil-ment. Exemples: “No m'importa el quepensis”, “les coses es fan així i punt”. Sesenten superiors i ho demostren. Tambéés una manera d'amagar les pors.Podríem relacionar-ho amb la forma dereaccionar de Dominar

Passiva: Persones massa permissives.Dirien: “com tu vulguis” o “m’és igual”.En aquest cas ho relacionariem amb laforma Complaure.

Assertiva: On expressem i defensem elsnostres interessos, creences, sentiments,tenint en compte l'altre. Exemples:“Perdona, no et puc deixar les claus delFerrari, l'aprecio molt i em sabria greuque li passés res”. Aquest és el tipusmillor per abordar els conflictes.

En el proper article us parlarem de l'a-plicació de l'assertivitat.

A l'Ateneu trobareu assessorament perso-nalitzat i tallers pràctics de cerca de feinai habilitats, com les primeres sessions desuport a les persones. Clara Vergés

Assessora’t a l’Ateneu:

Reaccions i estratègies

11

dijou

s26 d

e nov

embre

de

2009

ateneu

LL’’AAtteenneeuu obre un nou front i esproposa ajudar els santcugatencsa millorar com a persones i com atreballadors. Ara més que mai,cal donar el millor de si.

Assessorament personal

Estàs pensant a millorar els teuspunts forts? Et planteges iniciarel camí cap al teu benestar? Vinea la Sessió Informativa Gratuïta.

Sessió: CoachingDia: 1 de desembreHora: 12h - 13.30h

Mòduls de cerca de feina

Vols millorar el teu currículum iles teves cartes de presentació pertransmetre el millor de tu? Sapscom encarar una entrevista?

Seminari: Millora el teu CVDia: 3 de desembreHora: 10h - 14h

Seminari: L’entrevista de seleccióDia: 17 de desembreHora: 10h - 14h

Preu de cada seminari: 10 euros

Formació en habilitats

Et sonen termes com Assertivitat,Escolta Activa? Vols saber comaprofitar algunes tècniques permillorar les teves relacions?

Seminari: La ComunicacióDia: 15 de desembreHora: 10h - 14hPreu: 20 euros

Per a tots es tallers i seminaris calinscripció prèvia a través de [email protected] o al 93 67451 95. Redacció

Primeres sessions de suport a les persones

El primer trimestre d’aquest curs hi havia 114 cursos programats, i amb l’arribada del segon trimestre pugen fins a 122, rècord de l’entitat

Page 12: ATENEU 144

art i literatura

EExxiisstteeiixx uunnaa lllleeii ffààuussttiiccaa a les llibre-ries que diu que cap allà quarts dedotze començaran a sortir de lescaixes de novetats un grapat de lli-bres de cuina amb suggerents foto-grafies i minucioses descripcions defantàstiques viandes que dibuixenun menú imaginari en el teu capque s'esvaeix com el fum en toparamb l'entrepà semifred de xoriçoque t'espera en un parell d'horetes.En honor a tots els rau-raus quepatim amb aquests títols, he fet unatria dels llançaments més recentsenfocats cap als pantagruèlics àpatsque ens esperen aquestes festes,amb voluntat de fugir de l'allargadaombra de l'entrepà de xoriço.

Per començar, una novetat queens treurà de més d'un atzucac onens haurem ficat per bocamolls fentun excés d'autobombo sobre lesnostres habilitats culinàries: Us espe-ro a taula. Les millors receptes per que-dar bé en totes les ocasions, de GemmaLienas (Columna). Amb un emotiupròleg del seu fill David, aquestreceptari inclou 115 receptes resul-tistes que amb poca feina i una rela-tiva habilitat (sinó en teníeu cap,haver callat la boqueta) ens faransemblar xefs experimentats en l'al-químia culinària. La Gemma aprofi-ta diverses receptes per afegir-hiconsells sobre l'ús del forn o del

bany maria i d'altres tècniques bàsi-ques que cal saber per enllestir unbon àpat. Des d'una quiche lorraine auns peus de porc, passant pel sug-gerent rap entatxonat (amb cansala-da viada) o unes galetes de panses,aquest llibre inclou entrants, carns,peixos i postres per organitzar tot

un menú on dominarà la cuina decasa de tota la vida.

Graciela Bajraj és una autora jaclàssica en el món dels llibres decuina (en té publicats una vintena iés guanyadora del prestigiós PremiGourmand) sobretot pel seu exce-lent Recetas para bebés y niños (unbest-seller en el gènere); però avuius recomano la seva darrera publi-cació: La cocina tradicional de nuestrasfiestas (Alba editorial), on torna acol·laborar amb la il·lustradoraGlòria Falcón per amenitzar unreguitzell de receptes que s'escauena divereses festivitats de tot l'Estat.Amb una petita introducció sobreles tradicions culinàries de cadacelebració, Bajraj ens ensenya apreparar un bon tortell de reis,

unes filloas gallegues, un pastís deSant Valentí, un munt de receptesde bacallà per la Quaresma, unacoca de vidre per Setmana Santa,un bon gaspatxo per la Feria d'Abrilo una pomada menorquina perremullar la revetlla de Sant Joan.Dirigit a totes les edats, el seu todesenfadat i la seva varietat el fàindispensable per als cuiners mésjoves, fins i tot infants.

I si teniu la boca feta aigua, peròa la cuina teniu dues mans esque-rres i totes dues ocupades a les but-xaques, el grup 5 a taula (col·lectiuque apareix regularment a LaVanguardia recomenant restaurants)acaba d'enllestir La Guía deRestaurantes de Catalunya fuera deBarcelona (Libros de Vanguardia),continuació de la guia que l'any pas-sat van dedicar a la ciutat comtal,que us guiarà pels millors restau-rants del nostre país. De cada res-taurant n'explica la història. Reco-mana els seus millors plats. En fauna valoració i puntua el seu con-fort, el celler i el servei que ofereix.De Sant Cugat n’hi apareixen dos,però tot el llibre esdevé una bonaexcusa per voltar i conèixer lariquesa culinària de casa nostra. Iaixí, si no cuineu, com a mínimpodreu pagar el compte. Bonacuina! Ferran Pontón

De la cuina... al llibre

SSeeggoonnss JJaauummee FFààbbrreeggaa, els concep-tes literatura i gastronomia podenanar de la mà en moltes ocasions.De fet, són dos conceptes que sovintesdevenen trets que defineixen cul-tures i identitats. En el nostre cas noés estrany sentir expressions com“som el que mengem”, ja que esdocumenta una gran diversitat detextos gastronòmics escrits en catalàdes del segle XV.

Segons els diccionaris, la literatu-ra és “l'activitat que, per mitjà del'escriptura, es proposa més un fiestètic que no pas didàctic”; podemanar més enllà i entendre la litera-tura com a “art d'escriure i de llegir,coneixement de tot el que estàescrit”. Per tant, la literatura tambéinclou obres didàctiques, d'assaig,de pensament, estudis culturals finsa arribar al periodisme. Pel que fa ala gastronomia, és definida per lamajoria de diccionaris com l'“art demenjar bé, amb satisfacció”.

Proposem, doncs, un conceptemés ampli de literatura gastronòmi-ca que tingui en compte la històriade la llengua, de la cultura i de la

cuina, en conjunts de textos com elssegüents. En primer lloc, els docu-ments antics (especialment medie-vals) que tracten temes d'aliments,conreus, primeres matèries, estris...i tenen una gran importància per ala història del menjar. Hi podemtrobar contractes, inventaris, testa-ments, documents variats -sobrebanquets reials, per exemple-,inventaris de compres de provisionsper a viatges, que, sovint, ens pro-porcionen dades precioses.

En segon lloc, els tractats mèdics,dietètics, d'agricultura, d'herbes iespècies, que ens informen sobreproductes, receptes, confiteria, ma-neres de parar la taula, etc. Cal dirque la llengua catalana és d'unagran precocitat en aquesta matèria,a partir de la traducció d'originalsàrabs (o hebraics) -com llibresmèdics i d'herbes, del manual eròticSpeculum al foder, del s. XIV-, o deles obres fonamentals d'Arnau deVilanova, destaca l'obra Com usar debeure e menjar, de Francesc Eixime-nis, única a l'Europa del seu temps.

Uns altres escrits per destacar de

la nostra literatura gastronòmicasón els receptaris, que tenen ungran interès per la història de lacuina i a més per la història de la

llengua i la literatura. Destaquen elLibre de Sent Soví i el Libre del coch.Altres obres que cal destacar són lesde caire literari, on s'esmenten fetsrelacionats amb el menjar i elbeure, de Ramon Llull i el Tirant loBlanc fins arribar a autors contem-poranis com Rusiñol, Ruyra, Pla,Foix, Josep Sebastià Pons, MiquelMartí Pol o Vicent Andrés Estellés.

Remeneu aquests manuals i gau-direu descobrint què menjaven elsnostres avantpassats i les relacionsentre la natura o la pagesia. Tot unmón per descobrir, l'estreta relacióentre la literatura i la gastronomiacom a elements que ens identifi-quen com a poble. Laura Alegre

Literatura gastronòmica

No sé si us heu fixat mai en la facili-tat que mostren els italians per trobarsobrenoms per als seus contempora-nis. Només cal llegir el necessari lli-bre de Roberto Saviano per confir-mar que, en aquest aspecte, les cosesno han canviat a la nostra penínsulaveïna. Resulta fàcil comprobar que jaera així a la Itàlia del Renaixement,només repassant alguns dels artistesde renom.

Tenim per exemple a GiovanniFrancesco Barbieri, il Guercino (elguenyo); a Jacopo Robusti, ilTintoretto (el seu pare era tintorer);a Benvenuto Tisi, il Garofalo (el cla-vell); o a Domenico di TommasoBigordi, il Ghirlandaio (pintor defrescos abundants en guirnaldes).

A banda d'aquests exemples, sor-prèn trobar que molts d'altres d’a-quests sobrenoms d'artistes italians espoden relacionar fàcilment amb elmenjar. Així tenim a Giovanni Cennidi Peppi, més conegut com aCimabue (cap de bou), que ha passata la història com a primer pintor del

Renaixement. També Andrea diBartolo di Bargilla, o Andrea delCastagno, ens recorda que les castan-yes eren un dels principals aliments al'Europa d'abans de la “descoberta”d'Amèrica.

Una altra referència culinària latrobem en Vittore Scarpazza, popu-lar pintor venecià, autor dels cone-guts cicles de Santa Úrsula o SanGiorgio degli Schiavoni, anomenatCarpaccio. Sembla que el conegutplat, que consisteix en làmines decarn crua, s'hauria inventat tot just fauna centúria a Venècia, a petició d'unclient a qui el metge recomanà men-jar-ne, i es batejaria amb el nom delpintor per la similitud cromàtica ambles obres d'aquest.

I per acompanyar aquests filets decarn, res millor que el formatge par-mesà, sobrenom de Girolamo Fran-cesco Maria Mazzola, il Parmigianino,pintor que destacaria per les sevespintures manieristes, de figures ele-gants de cànon allargat. I encaratenim a Paolo di Donni, o PaoloUccello, ocell que bé podria fer refe-rència a un ànec a la taronja o unesperdius... Però sembla que el sobre-nom li posaren a causa de la sevaobsessió amb els problemes de laperspectiva, obsessió que queda per-fectament plasmada a La batalla de St.Romano, especialment a la versió delsUffizi, a Florència. Marta Miralpeix

Carpaccio i parmesà a la Itàlia del Renaixement

12

dijou

s26 d

e nov

embre

de

2009

Els llibres ens ensenyen a cuinar, ens fan conèixernous plats i descobrirels millors restaurants

Sembla que el nom delcarpaccio prové de lamanera de pintar deGiorgio degli Schiavoni

La gastronomia és present en la literaturacatalana des dels seusmateixos orígens

Page 13: ATENEU 144

música

El rock de Rembrandt42 tancarà el Mou-te

ta en Mane. Tot i els canvis, el grupassegura que les ganes de tocar, fermúsica i viure girant per tot arreusegueixen intactes.

Rembrandt42 reuneix en unmateix grup diferents sons provi-nents de l’ampli ventall d’estils que

floreixen dins del rock. “En agradenles lletres de Sidonie, l’energiaincombustible d’en Dave Grohl i elsFoo Fighters, les melodies de veu dePearl Jam i la potència i els contras-tos de Limp Bizkit” resumeix enMane. Aquest còctel d’influènciesneix de la unió dels gustos delsmembres d’un grup que beu delrock, però amb diferents sabors ipreferències. El resultat, tal i com eldefineix el propi grup, és un “direc-te sincer i potent amb les dosisnecessàries de suavitat”.

Tot i ser un grup força descone-gut a Sant Cugat, els Rembrandt42compten amb un valldoreixenc a lesseves files, en Mane, baixista delgrup. La resta de la banda està inte-grada per en Luc, en Jimmy i enMordente, tots tres barcelonins, i enDavid, de Sant Vicenç de Calders.Tots cinc porten tot un any tancats allocal d’assaig i a l’estudi preparant eldisc. Des del propi grup afirmen que“últimament l'escena santcugatenca

és un dels espais que més suport ensha donat i li debem un agraïment.Ens agrada moure’ns per SantCugat i donar-nos-hi a conèixer per-què, a part de ser el lloc on assagemquatre cops per setmana, li tenimuna estimació especial”.

En Mane, orgullós del nou disc ide l’esforç invertit, convida tothomal concert de divendres al CPA. Desdel grup avisen que “volem fer untancament digne del Mou-te i peraixò ens estem preparant a conscièn-cia”. La idea és sorprende el públicamb un repertori variat i intens queno deixi a ningú indiferent. Seguintel missatge del títol del seu nou disc,oferiran al públic “un viatge en unamuntanya russa on hi ténen cabudatotes les emocions, volem que la gentfagi un viatge, un viatge a dins seu”.

Així, doncs, tots els santcugatencstenen una invitació gratuïta per ferun viatge amb els Rembrandt42. Elviatge començarà aquest mateixdivendres a partir de les 23:00 alCPA, i només ells mateixos sabencom acabarà. Pablo Vázquez

Rembrandt42 recomana:

Foo Fighters - In Your HonorDiscazo, rodoníssim, amb cançons tanbèsties i crues com “The best of you”.Dave Grohl sobreviu a l'onada del grungesense danys cerebrals és capaç de crearun grup com aquest... Un gurú.

Velvet Revolver - ContrabandEls grans del rock sempre ens agradaran, iaquest disc el podríem canviar per algunde Metallica, Bon Jovi, Stone Temple Pilotso els Smashing, pero el so actual i la sevapotència ens posen molt catxondos...

Sidonie - Costa AzulDels pocs grups espanyols que ens agraden(no ens agrada el macarrisme), amb temes,lletres, so impecable i atmosferes querecreen llocs llunyans. El Giraluna, tota unadeclaració de pricipis en versió nana...

Aquest divendres s’acaba el cicle detardor del Mou-te, i ho fa amb l’ac-tuació dels Rembrandt42, abansconeguts com La Marca Roja.Aquest concert de cloenda culminaun cicle d’actuacions que ha portat aSant Cugat a Ix!, La Papada deRocío, Jiggy i El Arjé. El CentroPopular Andaluz (CPA) acollirà eldirecte de Rembrandt42, que apro-fiten el concert per presentar el seunou disc, Invitación al viaje.

Per problemes legals amb unamarca de calcetes i lubricants, elsantics La Marca Roja van haver decanviar de nom. Coincidint amb elrebateig van sumar un nou inte-grant al grup, en David, que aportauna guitarra més a la formació i lapossibilitat de obrir-se a nous regis-tres. Com ens explica en Mane, bai-

xista del grup, “hem passat del popque fèiem abans a un rock més maca-rra, un hard rock més melòdic”.L’evolució en l’estil practicat perRembrandt42 va acompanyadatambé d’un canvi d’idioma: “Vamcomençar cantant en anglès i des-prés vam canviar al castellà”, comen-

Rembrandt42 combinainfluències de grups comSidonie, Foo Fighters,Pearl Jam i Limp Bizkit

El grup va haver de canviarel seu antic nom, La MarcaRoja, per problemes legalsamb una casa de calcetes

El canvi de nom va veniracompanyat d’un canvi d’idioma, que va passar de l’anglès al castellà

13

dijou

s26 d

e nov

embre

de

2009

Dels cinc components de Rembrandt42, un és de Valldoreix, tres són de Barcelona i un altre de Sant Vicenç de Calders.

Page 14: ATENEU 144

DDiijjoouuss 2266 ddee nnoovveemmbbrree

18.30Casal de Joves TorreBlancaTTaalllleerr.. EElleeccttrriicciittaattInscripcions: 93 565 70 00 0 [email protected] Organitza: Ajuntament

19.30Arxiu Nacional de CatalunyaCCoonnffeerrèènncciiaa:: EEll nnaacciioonnaalliissmmeemmuussiiccaall iittaalliiàà:: òòppeerraa iimmeellooddiiaa,, aammbb JJaauummee TToorrrreessOrganitza: Amics de laUNESCO Vdx-StCugat

19.30 i 22.00Cinemes Sant CugatCCiinneemmaa.. OOkkuurriibbiittooddeell ddiirreeccttoorr YYoojjiirroo TTaakkiittaa Org: Cinesa, Ajuntament

21.00Teatre-AuditoriCCoonncceerrtt.. NNooaaPPrreesseennttaa GGeenneess aanndd JJeeaannss Organitza: Ajuntament

21.30Terra DolçaCCoonncceerrtt ddee JJaazzzzAA ccààrrrreecc ddeell ggrruupp ÈÈtteerrOrganitza: Terra Dolça

DDiivveennddrreess2277 ddee nnoovveemmbbrree

17.00Punt d'accés a Mira-solHHoorraa ddeell ccoonnttee.. CCoonntteess ddee llaaRRaattaa RRuuffiinnaaOrganitza: Ajuntament

21:00Observatori de ValldoreixOObbsseerrvvaacciióó aassttrroonnòòmmiiccaa ppeerr aa nneennssMés informació i inscripcionsa [email protected]: AssociacióAstronòmica Vdx-StC

22.00Casa de CulturaJJaamm ddee BBee BBooppOrganitza: JoventutsMusicals de Sant Cugat

23.00Centro Popular Andaluz CCoonncceerrtt:: RReemmbbrraannddtt 4422ddiinnss eell MMoouu--ttee TTaarrddoorr Org: Cugat.cat, Ajuntament

DDiissssaabbttee2288 ddee nnoovveemmbbrree

De 9.00 a 14.00Plaça de Pep VenturaMMeerrccaatt ddee PPaaggèèssInclou el taller: EEffiicciièènncciiaa eenneerrggèèttiiccaaOrg: Ateneu Santcugatenc

De 9.00 a 14.00Plaça de Pep VenturaQQuueeddeemm?? VViissiittaa aall MMeerrccaatt ddee PPaaggèèssOrganitza: Òmnium Cultural

9.30Casa de CulturaPPllaa ddee MMoobbiilliittaatt.. TTaalllleerrss ddee ppaarrttiicciippaacciióóVegeu més informació awww.santcugat.catOrganitza: Ajuntament

10.00CEIP La Floresta11aa JJoorrnnaaddaa dd''IInniicciiaacciióóPPoolliieessppoorrttiivvaa ppeerr aa iinnffaannttss ddee PP55--11rr ddee PPrriimmààrriiaaOrganitza: Ajuntament

11.00Zem Rambla del Celler TTaalllleerr ddee ddeeffeennssaa ppeerrssoonnaallppeerr aa nnooiieess Inscripció prèvia al 010Places limitadesOrganitza: Ajuntament

De 12.00 a 17.00Cantonada passeig FrancescMacià amb c/ Josep CarnerBBoottiiffaarrrraaddaa ppooppuullaarr,, ttaalllleerrssiinnffaannttiillss ii ccoonncceerrtt ddee VViinnyylliiccssPPrreeuu bboottiiffaarrrraaddaa 44 eeuurroossOrg: Federaciód'Associacions deComerciants de Sant Cugat

17.00Pou d'ArtAArrtt eenn ffaammíílliiaa:: VViissiittaa--aaccttiivviittaattaa ll''eexxppoossiicciióó ccooll··lleeccttiivvaa ddee llaaggaalleerriiaa ppeerr aa nneennss ii nneenneessOrganitza: Pou d'Art

18.00Club Muntanyenc Sant CugatDDeebbaatt ssoobbrree llaa vviioollèènncciiaaccoonnttrraa lleess ddoonneess Organitza: Grup de dones immigrants

18.00Casa de CulturaTTrroobbaaddaa llúúddiiccaaIInntteerrggeenneerraacciioonnaallOrg: Associació de Familiarsde Malalts d'Alzheimer

agenda

SOCIOLOGIA

(Re)polititzar la políticaAquests dies es parla més que mai de la crisi de la política.Fa temps que sentim a parlar del distanciament creixententre la classe política i la ciutadania, però els recentscasos de corrupció sembla que han fet vessar el got i, arasí, calen mesures dràstiques per redreçar la situació.

Com amb la crisi econòmica, però, correm el risc de con-fondre problemes estructurals amb problemes conjuntu-rals. En aquest sentit, les urgències per tirar endavant lallei electoral catalana semblen més una fugida endavantque no pas un antídot als problemes estructurals del nostresistema polític. Segurament el sistema electoral actual ésmillorable, i després de 30 anys ja seria hora que es con-sensués una llei electoral, però no ens confonguem: ni l'o-bertura de les llistes ni una major vinculació dels diputatsal territori són la solució als problemes de desafecció políti-ca que arrosseguem.

Cada vegada més, la política tendeix a allunyar-se d'undels seus fonaments bàsics: el debat ideològic. Bona partdels partits polítics han optat per diluir la seva identitatideològica i deixar en mans de professionals del màrque-ting l'estratègia a seguir per ampliar la seva base electoral.Aquesta invasió de la mercadotècnia política ha buidat decontingut bona part dels missatges i ha potenciat l'especta-cularització (i, de retruc, la banalització) de la política.

Sense anar més lluny, aquest darrer cap de setmana unpartit d'àmbit estatal ha fet un pas més en aquest sentit,“innovant” amb una versió lúdico-festiva del míting polític(amb presentadors, banda de música, etcètera). Aquestesmaneres de fer potser funcionen als Estats Units, peròaquí, lluny d'estimular els ciutadans a participar en políti-ca, contribueixen, sens dubte, a accentuar la desafecció. Imés en aquests temps de crisi econòmica.

Si realment volem atacar les causes del problema, mésenllà de les mesures conjunturals, és necessari (re)politit-zar la política, tornant a situar en el seu epicentre el debatideològic seriós i reflexiu. Riki Benito

FILOSOFIA

Parmènides (III)Si voleu que us digui la veritat, tota una sèrie d’incontrover-tibles circumstàncies m’han impedit tenir el temps neces-sari i suficient per omplir aquest raconet meu tan estimaton es parla de filosofia amb més o menys criteri. I per noseguir omplint-los de més paraules vanes, l’omplirem ambla continuació del gran poema de Parmènides, prometentals fidels lectors d’aquestes línies que en el proper númeroserem molt més seriosos. Així que diu que va dir la deessa:

“Benvingut siguis, jove a qui acompanyen les auriguesimmortals, i a qui aquest carro porta fins al meu domicili.Perquè no és una sort funesta la que et va fer prendreaquest camí tan allunyat dels camins freqüentats pels mor-tals, sinó l'amor a la justícia i a la veritat. És necessari queaprenguis a conèixer-ho tot, tant l'incommovible cor de laben arrodonida veritat, com les opinions dels homes. Aaquestes no cal concedir-los cap convicció vertadera. Noobstant això, és necessari que les coneguis també, a fi desaber, per mitjà d'una informació que el comprengui tot,quin judici has de formar-te sobre la realitat d'aquestesopinions (...). Per distants que siguin les coses, contempla-les presents al teu esperit amb certesa. Perquè no aconse-guiràs separar l'ésser de la seva continuïtat amb l'ésser, niper dispersar-ho, ni per reunir-ho (...). Doncs bé, parlaré. Tuescolta'm i escolta les meves paraules, que t'ensenyaranquins són els dos únics camins d'investigació que espoden concebre. L'un, que l'ésser és i que el no-ser no és.És el camí de la certesa, ja que acompanya a la veritat.L'altre, que l'ésser no és i que necessàriament el no-ser és.Aquest camí és un estreta senda, en el que res il·luminaràels teus passos”. Oriol Sumsi

L’AGENDADE VALLDOREIX

Divendres 27

21.00Observatori de ValldoreixOObbsseerrvvaacciióó aassttrroonnòòmmiiccaa ppeerr aa nneennssInformació i inscripcionsa [email protected]: AssociacióAstronòmica Vdx-StC

Dissabte 28

20.15Parròquia de Sant CebriàRReecciittaall ddee CCaanntt 2200 aannyyss ccaannttaannttaammbb JJooaannaa VViillaappllaannaa iiCCaarrlleess XXiirriinnaaccssOrg: Joana i CarlesCol: EMD Valldoreix

Divendres 4

21.30Nau de CulturaCCiinneemmaa::SSlluummddooggMMiilllliioonnaaiirree,, ddee DDaannnnyy BBooyyllee ii LLoovveelleeeenn TTaannddaannDins el VI Cicle de CinemaEuropeu (V.O.)Org: EMD Valldoreix

Dilluns 7

19.30Biblioteca Vall d'OrGGrruupp ddee LLeeccttuurraa eenn aannggllèèssLLlleeggiimm ii ccoommeenntteemmmmeennssuuaallmmeenntt uunn lllliibbrree::SSuullaa ddee TToonnii MMoorrrriissoonnPlaces limitades - gratuïtOrg: EMD Valldoreix

Dijous 10

17.30Biblioteca Vall d'OrEExxpplliiqquueemm ccoonntteessCCoonntteess aa llaa vvoorraa ddeell ffooccLLeeccttuurraa aa ccààrrrreecc ddee MMoonniikkaa KKlloossee(entrada lliure)Org: EMD Valldoreix

Dissabte 12

Sortida matinalAArrtt ii BBííbblliiaa ddee llaa mmàà dd''AArrnnaauuCCaaddeellll.. UUnn ppaasssseeiigg ppeellCCllaauussttrree ddee SSaanntt CCuuggaattInformació i inscripcionsal 93 674 38 11Org: ValldaurexCol: EMD Valldoreix

14

dijou

s26 d

e nov

embre

de

2009

Page 15: ATENEU 144

18.00Casal de Joves TorreBlancaTToorrnneeiigg ddee ppookkeerr eenn vviiuuOrganitza: Ajuntament

19.00Aula Magna de l'EscolaMunicipal de MúsicaCCoonncceerrtt hhoommeennaattggee aall 2255èèaanniivveerrssaarrii ddee TTrriiaanngglleeOrganitza: Joventuts Musicals

22.00Sala El Siglo MercanticCCoonncceerrtt ddee JJaazzzz Organitza: Club de Jazz SantCugat - Promúsica

DDiiuummeennggee2299 ddee nnoovveemmbbrree

12.00Teatre La UnióEEssppeeccttaaccllee iinnffaannttiill.. EEll ssoollddaaddeett ddee pplloommOrg: La Unió Santcugatenca

12.00 i 13.00Teatre-AuditoriDues representacionsEEssppeeccttaaccllee ffaammiilliiaarr.. PPeeddrraa aa ppeeddrraaOrg: La Xarxa, Ajuntament

12.30Casal de Joves TorreBlancaVVeerrmmuutt eenn mmoovviimmeennttDDaannssaa--tteeaattrree ii mmúússiiccaa aammbb 99 mmiinnuuttooss yy 1166 sseegguunnddooss,,ccoommppaannyyiiaa ddee ddaannssaa PPrroocceessooOrg: La Unió Santcugatenca

DDiilllluunnss3300 ddee nnoovveemmbbrree

19.00Arxiu Nacional de CataluyaCCiinneeffòòrruummCCooppyyiinngg BBeeeetthhoovveennOrg: Amics UNESCO/ANC

19.30Sala Tapís (Monestir)TTaauullaa rrooddoonnaa::EEll ttrraaccttaammeenntt mmeeddiiààttiicc ddeellss ccaassooss ddee ccoorrrruuppcciióóOrganitza: Grup de periodistesRamon Barnils, Cugat.catCol·labora: Ajuntament

20.30Terra DolçaTTeerrttúúlliiaa:: PPrreessssuuppoossttooss ppaarrttiicciippaattiiuussOrganitza: CUP Sant Cugat

DDiimmaarrttss11 ddee ddeesseemmbbrree

18.00Casa de CulturaTTaalllleerr ddee ffoorrmmaacciióó::LLeess fflloorrss ddee BBaacchhOrg: Associació de Familiarsde Malalts d'Alzheimer

18.30Casal de Joves TorreBlancaTTaalllleerr::RReeppaarraacciióó ii mmaanntteenniimmeenntt ddee bbiicciicclleetteessInscripcions: 93 565 70 00Organitza: Ajuntament

19.00Centre Cívic El Molí de les PlanesXXeerrrraaddaa::LLaa mmeennooppaauussaaOrganitza: Ajuntament, Grupde Dones de la Creu d'en Blau

19.00Arxiu Nacional de CatalunyaCCoonnffeerrèènncciiaa::PPrroottooccooll,, aa ccààrrrreecc ddee FFeelliioo VViillaarrrruubbiiaassOrganitza: Societat Catalanade Genealogia, Heràldica,Sigil·lografia, Vexil·lologia iNobiliària (SCGHSVN)

19.30Canals Galeria d'ArtIInnaauugguurraacciióó ddee ll’’eexxppoossiicciióó ddee JJoosseepp UUccllééssOrganitza: Canals Galeria d'Art

20.30Casal de Joves TorreBlancaFFòòrruumm TToorrrreeBBllaannccaa(substitueix el que s’havia decelebrar el 17 de novembre)Organitza: Ajuntament

DDiimmeeccrreess22 ddee ddeesseemmbbrree

18:30Centre Cívic la FlorestaDDaannssaa aaffrriiccaannaaOrganitza: Associació Cultural Karamala

20.00MonestirCCoonnffeerrèènncciiaa.. PPrreessiiddeennttss ddee llaa GGeenneerraalliittaatt::ddee MMaacciiàà aa TTaarrrraaddeellllaassOrganitza: Òmnium Cultural

21.00Aula Magna de l'EscolaMunicipal de MúsicaCCoonncceerrtt.. CCaammiinnhhooss ccrruuzzaaddoossOrganitza: Ajuntament

De 9.30 a 14 o de 18 a 20.30Casa de CulturaPPllaa ddee MMoobbiilliittaatt.. TTaalllleerrss ddee ppaarrttiicciippaacciióóOrganitza: Ajuntament

DDiijjoouuss33 ddee ddeesseemmbbrree

18.30Casal de Joves TorreBlancaTTaalllleerr.. RReeppaarraacciióó ddee mmoobbiilliiaarrii iirreessttaauurraacciióó ddee mmoobblleessInscripcions: 93 565 70 00 Organitza: Ajuntament

19.30Biblioteca del Mil·lenariCCoonnffeerrèènncciiaa:: LLaa qqüüeessttiióó ddeell mmaall.. LLaaccoonnddiicciióó hhuummaannaa ii eell ppooddeerr,, aa ccààrrrreecc ddee JJoosseepp RRaammoonneeddaaOrg: Diputació de Barcelona

19.30 i 22.00Cinemes Sant CugatCCiinneemmaa dd''aauuttoorr.. VVrraattnnéé LLaahhvveeDDeell ddiirreeccttoorr JJaann SSvveerráákkOrganitza: Cinesa, Ajuntament

20.00MonestirCCoonnffeerrèènncciiaa.. EEll nnaaiixxeemmeenntt eenn llaa ppiinnttuurraa eeuurrooppeeaaAA ccààrrrreecc ddee CCaarroolliinnaa CCaammaaññeessOrganitza: Firart

21.00Teatre-AuditoriTTeeaattrree.. 110000%% TTrriicciicclleeAA ccààrrrreecc ddee llaa CCiiaa.. CClloowwnniicc,,ddiirriiggiiddaa ppeell TTrriicciiccllee Organitza: Ajuntament

DDiivveennddrreess44 ddee ddeesseemmbbrree

19:30Sala d’actes de l’AteneuIInnaauugguurraacciióó ddee ll’’eexxppoossiicciióóEEXXPPOO -- FFOOTTOO 22000099((ffiinnss eell 3311 ddee ddeesseemmbbrree))Fotografies del grup de JovesJubilats i dels alumnes defotografia de l’AteneuOrganitza: Grup JJ de l’Ateneu

22.00Teatre La UnióTTeeaattrree cclloowwnn.. LLaass ggaalllleeggaassOrg: La Unió Santcugatenca

Casa de CulturaEExxppoossiicciióó ssoobbrree eell VVoolluunnttaarriiaatt((ffiinnss aall 1144 ddee ddeesseemmbbrree))Dia Internacional delVoluntariat. Organitza: CAVIS

DDiissssaabbttee55 ddee ddeesseemmbbrree

10.00Plaça estació de la FlorestaFFiirraa ddee SSaannttaa LLllúúcciiaa ddee llaaFFlloorreessttaa,, ccooll··llaabboorraacciióó aammbb llaa MMaarraattóó ddee TTVV3310.00 Obertura de la Fira Amb Kata Kitinga11.30 Taller infantilA càrrec del Centre Obert CanLlobet i Casal Infantil14.00 Dinar solidari Amb el Trio InestableVenda de tiquets el mateixdia, preu: 8 euros17.00 Animació infantilAmb el grup ¾ de 15 18.00 Xocolatada 19.00 Clausura de la FiraOrganitza: Comissió de Festes de la Floresta

12.00MonestirVViissiittaa tteeaattrraalliittzzaaddaa.. DDeeiixxeeuuppaarrllaarr eellss ccaappiitteellllss:: eellllss hhoossaabbeenn ttoott...... Organitza: Ajuntament

16.00Centre Cívic El Molí de les PlanesPPaarrlleemm ddee mmoottoossOrganitza: Ajuntament

DDiiuummeennggee66 ddee ddeesseemmbbrree

10.00Carrer de Santiago RusiñolMMoossttrraa dd''aarrtt aall ccaarrrreerrOrganitza: Firart

Si voleu publicar les vostresactivitats, poseu-vos encontacte amb nosaltres a:[email protected]

agenda

MMoott EE EEnnccRR UUaattssEE

SS

15

dijou

s26 d

e nov

embre

de

2009

1 2 3 4 5 6 7 8 9

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

HHOORRIITTZZOONNTTAALLSS1. El geni de la colla de Sabadell és també un barri de Sant Cugat. El que existeix. 2. Un aeroport ridícul. Fala bomba. A l’esquerra desapareix. 3. Tiberis a base de carn a la brasa. 4. Arriba el vaixell (dues paraules).El disc que porta més records. 5. A l’escola en teníem una en una gàbia. 6. Remote network user identifica-tion. No sé si continua sent la beguda preferida dels pirates. 7. Un extremeny pixant a la plaça del Monestir.Estàndard internacional per mesurar el paper. La més oberta. 8. Crida. Va escriure un best-seller de tapesvermelles (del revés). L’àrab. 9. Surten de Mallorca. Can Richard Alpert. 10. El Quico Pi de la Serra n’és un,sí, però potser no el més representatiu de la new catalan song.

VVEERRTTIICCAALLSS1. A França, s’indica amb un rombe vermell. Fem honor a Sant Hilari (del revés). 2. Ja torno a ser aquí! 3. Aaquest país gairebé sempre s’hi entra des del sud. Còpula llatina. 4. Té pits. Notícia que no mereix massalínies. Nacions pretesament unides. 5. Desarrelat. Ara acaba. 6. El tercer ull (del revés). Hi ha un catet queva per lliure. Estafi a un espanyol (del revés). 7. Diu que és nou, però sovint ja està molt vist. Darrere els cot-xes holandesos (del revés). 8. És una miqueta estúpid. Ja és impossible trobar un cafè per menys. Fins farelativament poc es considerava imprescindible per volar. 9. Plural de calamars (del revés). Oriol Sumsi

SSOOLLUUCCIIOONNSS DDEELLSS MMOOTTSS EENNCCRREEUUAATTSS DDEELL NNÚÚMMEERROO 114433:: HHOORRIITTZZOONNTTAALLSS:: 11.. SSIINNEESSTTEESSIIAA.. 22.. OOCCUULLAARR.. CCAAPP.. 33.. LLLLIIUURREESS.. IIAA.. 44.. UUAATTTT.. SS.. SSAAII..55.. CCCC.. SSTTOOPP.. VV.. 66.. II.. AA.. OORRFFEENNAA.. 77.. OOSSCCAARR.. UUEERRGG.. 88.. AASSRRRROO.. AAAA.. 99.. PPRROOPPII.. TTAACCTT.. 1100.. PPAARRAADDOOXXAA.. SS.. VVEERRTTIICCAALLSS:: 11.. SSOOLLUUCCIIOO.. PPPP.. 22.. IICCLLAACC..SSAARRAA.. 33.. NNUUIITT.. AACCSSOORR.. 44.. EELLUUTTSS.. AARRPPAA.. 55.. SSAARR.. TTOORRRRIIDD.. 66.. TTRREESSOORR.. OO.. OO.. 77.. EE.. SS.. PPFFUU.. TTXX.. 88.. SSCC.. SS.. EEEE.. AAAA.. 99.. IIAAIIAA.. NNRRAACC.. 1100.. AAPPAAIIVVAAGGAATTSS

Page 16: ATENEU 144

Entrevista a Gerard Pintó “Mingo”, nutricionista

LLaa ggeenntt ssaapp eell qquuee mmeennjjaa??No. La majoria no, però és normal,perquè a l’escola tampoc s’ensenya.No et fan classes ni de què has demenjar ni de què és el menjar. Ara hiha un cert boom de la nutrició, peròen general no té gaire en compte quèés el que realment mengem.

PPoottsseerr llaa lllleettrraa ddeellss ““iinnggrreeddiieennttss”” ééssmmaassssaa ppeettiittaa...... AA mmééss,, ccaaddaa ccoossaa ppoorrttaammoolltteess ccoosseess,, ii ppoottsseerr eennss ppeerrddeemm..Si hi entens una mica i t’hi fixes, veusque la lletra petita dels ingredientsno parla de nutrients, sinó d’addi-tius. Si les llistes són interminables noés perquè els ingredients siguin moltnutritius, sinó perquè són productesque porten molts productes químics.

AAiixxòò ééss ddoolleenntt??N’hi ha que tenen afectació mínima ono en tenen i n’hi ha que sí que tenencontraindicacions. Tot això està con-trolat, i si ho porta el producte nor-malment és perquè una mica no et famal. El problema és excedir-se, i aixòmoltes vegades no ho avisen.

PPeerr eexxeemmppllee??Un exemple molt clar és el delsxiclets. Els edulcorants que porten,en excés, són laxants. També hi haadditius que en excés provoquenreaccions al·lèrgiques, o marejos.

JJoo hhee sseennttiitt aa ddiirr qquuee aallgguunnss pprroodduucc--tteess llààccttiiccss ccrreeeenn uunnaa mmeennaa dd’’aaddddiicccciióó,,ééss aa ddiirr,, qquuee ssii eenn pprreennss mmaassssaa eell ccoossddeeiixxaa ddee ggeenneerraarr ssuubbssttàànncciieess qquuee eelllljjaa ggeenneerraa nnaattuurraallmmeenntt..Això pot passar, el cos s’acomoda, i sis’acostuma que li aportem coses, potser que deixi de produir-les.

II qquuèè mmee’’nn ddiiuuss ddeellss ffaammoossooss ccoommppllee--xxooss vviittaammíínniiccss??Que s’hi ha d’anar amb compte.L’ideal és que consumim tots elsnutrients a través del menjar. És lamillor manera d’assimilar-los. Elscomplexos vitamínics estan recoma-nats per gent que, per exemple, estàfent una dieta hipocalòrica, per apri-

mar-se. Per consumir menys calories,hem de consumir menys quantitat demenjar, i si mengem menys perdemtambé certes quantitats de vitaminesnecessàries. Els complexos són percasos específics com aquests. Els típicsde farmàcia, en ser químics, podentenir alguna contraindicació, i posar-

se malament a nivell digestiu, perquèno s’absorbeixen bé. Després hi ha elsnaturals, que es venen en botiguesespecialitzades i en algunes farmà-cies, que van acompanyats d’altressubstàncies necessàries perquè el cosabsorbeixi bé les vitamines.

CCoomm ééss qquuee aammbb ttaanntt ddee tteemmppss,, ii aammbbllaa nnoossttrraa ccuullttuurraa mmiill··lleennààrriiaa,, nnootteenniimm ccllaarr eell qquuee ééss bboo ii eell qquuee nnoo??La nostra alimentació ha anat can-viant. Hem deixat de fer coses quefèiem abans. Molts remeis casolans

de les nostres àvies, quan els analitzesquímicament, entens per què funcio-nen. Elles no sabien la raó, peròsabien que funcionaven. També hi hamoltes coses que se saben ara queabans no se sabien.

QQuuèè mmee’’nn ddiiuuss ddee llaa lllleett?? ÚÚllttiimmaammeenntteess ddiiuu qquuee nnoo ééss bboonnaa,, ii lleess nnoossttrreessààvviieess bbéé qquuee eenn bbeebbiieenn......Aquest és un tema molt interessant.Hi ha gent que en sap molt a favor igent que en sap molt en contra.D’una banda, es diu que els humanssom els únics animals que seguimbebent llet després de la lactància, i amés a més, llet d’altres espècies, i hofem quan el calci el podem treureperfectament d’altres aliments. D’al-tra banda, la llet porta substàncies,com la lactosa, que necessiten unenzim que el cos fabrica en menysquantitat quan deixem de mamar, iper això hi ha gent intolerant a la lac-tosa. També hi ha gent que és al·lèr-gica a la caseïna, que és una proteïnade la llet, i se’ls diagnostica equivoca-dament al·lèrgia a la lactosa. Aquestagent podria consumir tota la resta deproductes làctics.

QQuuaanntteess ccoosseess qquuee nnoo ssaabbeemm!! MMééss,,mmééss.. EEllss iioogguurrttss vvaann bbéé??Sí, són aliments probiòtics, que esdiu. Els iogurts tenen bacteris làcticsnecessaris per a la nostra flora intes-tinal. També contenen menys lactosa,i són aptes per a la gent que, tot i serintolerant a lactosa, ho és poc.

NNoo aaccaabbaarriiaa mmaaii aammbb lleess pprreegguunntteess!!QQuuaannttaa aaiigguuaa ss’’hhaa ddee bbeeuurree aall ddiiaa??Uns dos litres.

PPeerr qquuèè ttootthhoomm ddiiuu qquuee ééss ttaann bboonnaallaa ddiieettaa mmeeddiitteerrrràànniiaa??Aquesta dieta ja no existeix.

CCoomm??La nostra s’hi assembla, però no hoés. Nosaltres hem augmentat molt elconsum de proteïnes. En la dietamediterrània, molt més equilibrada,només s’utilitzava oli d’oliva, i nosal-tres consumim molts greixos saturatsen molts productes. També consu-mim molta més carn que abans. Apart també ens hem adaptat molt alritme de vida americà, de tenir poctemps i no distribuir correctament elsaliments al llarg del dia.

QQuuiinn ééss ll’’iiddeeaall??Encara que sembli mentida, l’ideal ésfer cinc àpats al dia. Així es mantenenels nivells de glucosa estables, sensegrans alts i baixos. Un bon esmorzar,alguna cosa a mig matí, un bon dinar,alguna cosa per berenar, i llavorssopar. I menjant cinc raccions defruita o verdura cada dia. I carn opeix un sol cop, com a màxim.

MMeennggeemm mmaallaammeenntt ppeerr NNaaddaall??Mengem molt, aquest és el problema.És com si fos obligat fer una dietahipercalòrica. Sobretot greixos isucres, n’abusem. Oriol Sumsi

Quantes preguntes que se li poden fer a un nutricionista!

““LLaa ddiieettaa mmeeddiitteerrrràànniiaa nnoo eexxiisstteeiixx,,mmeennggeemm mmaassssaa ccaarrnn ii ggrreeiixxooss””

“Molts productes porten additius que, en excés, poden serperjudicials per al cos”

“S’ha demostrat químicament per quèfuncionen alguns remeisde les nostres àvies”