Atrapats Pels Llibres (Ana F. Buñuel, Anna Gassó i Nathalie Pons)

7/29/2019 Atrapats Pels Llibres (Ana F. Buuel, Anna Gass i Nathalie Pons)

1/96

1

mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwe

rtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwfghjklz

Ertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui

opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasd

fghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjkl

zxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvb

nmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq

wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty

uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopa

sdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghj

klzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxc

vbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnm

qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwert

yuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiop

asdf h klzxcvbnmrt uio asdf h klz

ATRAPATS PELS LLIBRESActivitats, jocs i estratgies

per fer estimar els llibres als infants.

Ana F. Buuel, Anna Gass i Nathalie Pons.


2/96

2

NDEX:

1. INTRODUCCI1.1. Objectius del dossier

1.2. Aportacions del Currculum

2. ESTRUCTURA DEL DOSSIER.

Bloc 1 Explorem els llibres.

Bloc 2 De qu parlen els llibres?

Bloc 3 Juguem amb els llibres.

Bloc 4 Compartim els llibres.

Bloc 5 Descobrim els diferents gneres.

3. RECOMANACIONS

4. AVALUACI FORMATIVA I AUTOAVALUACI

5. BIBLIOGRAFIA

(Illustraci de: Linda Bronson.)


3/96

3

1. INTRODUCCI

1.1- Objectius del dossier.

Per engrescar els infants vers la lectura cal comenar com ms aviat millor,

no cal esperar que els infants siguin capaos de desxifrar el codi escrit, ja que hi

ha molts motius pels quals els infants poden trobar plaer en els llibres

Aquest dossier pretn ajudar els/les mestres de parvulari i cicle inicial en la

tasca de fomentar l inters pels llibres i el plaer per la lectura en els infants de

tres a vuit anys.

El dossier t com a finalitat que els infants entrin en contacte amb el mn

del llibre i en la lectura des de ben aviat i que en aquestes experincies es

diverteixin, desenvolupin la imaginaci i es desvetlli el seu inters per

informar-se.Si els nens i les nenes estimen els llibres ser ms senzill aconseguir que

assoleixin, en el futur, un bon hbit lector. Una bona predisposici per fullejar

contes, per escoltar histries narrades, per anticipar un argument a partir de

lobservaci dunes illustracions es pot transformar ms tard en el gust per llegir.

En tot aquest procs de motivaci no podem oblidar la importncia del

modelatge. Els/les mestres i les famlies esdevenim intermediaris entre els

infants i els llibres. Les nostres accions i actituds poden reforar o no el vincleafectiu dels infants vers els llibres. Est cientficament provat que els nens i les

nenes als quals els llegeixen contes des de ben petits mostren ms inters pels

llibres i ms motivaci a lhora de llegir i escriure. Segons G. Wells: Sha

comprovat que els infants als qui els han llegit i explicat ms contes de petits,

tenen el doble de possibilitats de ser bons lectors i fins i tot aprenen a llegir

abans.1

En lacte de llegir o escoltar la narraci dun llibre hi ha un component emocionalindiscutible. Les estones en qu pares i fills, mestres i alumnes comparteixen una

narraci solen ser molt especials i enforteixen els vincles. A ms a ms, els llibres

ajuden els infants a crixer. La literatura, en concret els contes, com qualsevol fet

artstic, ens fa reaccionar emotivament, per tant ens transmet emocions,

sentiments, valors, sentit moral... i en definitiva una tica, una manera de fer i de

pensar. Els infants poden participar activament en la resoluci dels conflictes que

1 WELLS, G., Aprender a leer y escribir, Barcelona, Laia, 1988.


4/96

4

apareixen en els relats i posar-se en la pell dels protagonistes de les histries i

expressar els seus propis criteris i gustos literaris

En aquest dossier trobareu propostes per tal que a les aules de parvulari i

cicle inicial el contacte amb els llibres sigui diari i emocionalment gratificant a

travs dactivitats ldiques, engrescadores, atractives i senzilles, que en algun

dels casos es poden incorporar a la rutina diria de laula.

1.2- Aportacions del Currculum

Tant el currculum de segon cicle deducaci infantil (Decret 181/2008 DOGC

nm. 5216) com el del primer cicle deducaci primria, (Decret 142/2007 DOGC

nm. 4915) recullen la importncia del contacte de l infant amb els llibres. A

continuaci trobareu els objectius que afavoreixen ladquisici de la competncialectora i els continguts corresponents. Per fer possible les activitats proposades

en aquest dossier hem desenvolupat i seqenciat els continguts dels dos

currculums.


5/96

5

Currculum del segon cicle de l'educaci infantil Decret 181/2008 DOGC nm. 5216REA COMUNICACI i LLENGUATGES

OBJECTIUS CONTINGUTS1.1.-Participaci i escolta activa en situacions habituals de comunicaci,com ara converses, contextos de joc, activitats de la vida quotidiana iactivitats relacionades amb la cultura.

Participaci activa en les activitats literries de lescola. Escolta atenta dun conte o narraci Manifestaci de les prpies opinions sobre els llibres Escolta atenta de les opinions dels companys i companyes Respecte per les opinions dels companys i companyes Compartici de vivncies familiars. Formulaci de preguntes.

1.2.-Comprensi del llenguatge no verbal com a expressi de les emocions. Anlisi emocional dillustracions Interpretaci democions a partir de la imatge Identificaci de les prpies emocions Expressi facial democions

1.3.-Curiositat, inters i gaudi davant les creacions musicals, visuals,literries, audiovisuals, plstiques, obres escniques, usant estratgies per

escoltar, mirar i llegir. Manipulaci correcta dels llibres: posici, coberta, pas dels fulls

pgina a pgina. Observaci atenta del format i les mides dels contes. Identificaci dels materials de qu estan fets els llibres. Percepci tctil de textures, gruixos i consistncies de les

cobertes dels llibres Inters per descobrir les novetats literries Gaudi per les manifestacions literries Inters per cercar informaci en els llibres. Observaci i escolta atenta en les activitats audiovisuals.

1.4.-Escolta i comprensi de narracions, contes, canons, llegendes,

poesies,endevinalles i dites, tradicionals i contempornies, com a font deplaer i d'aprenentatge.

Observaci atenta de les illustracions dun llibre Identificaci dels personatges principals dun conte Identificaci dels personatges secundaris dun conte Identificaci dun mateix personatge en diferents llibres Identificaci de personatges dels principals contes populars Anlisi dimatges diferents que representen una mateixa escena

dun conte Percepci de semblances i diferncies en contes similars Identificaci dels fragments dun conte Identificaci de les escenes principals dun conte. Identificaci dels fragments ms populars dels contes tradicionals Associaci de textos amb els personatges de conte a que

corresponen Comprensi del fil argumental dun conte Comprensi de frases senzilles Comprensi duna endevinalla Comprensi duna poesia Comprensi duna dita Identificaci i comprensi del missatge duna faula

1- Observar,escoltar iexperimentar

1.5-Iniciaci als usos socials de la lectura.

Inters pel text escrit

Identificaci de les caracterstiques dels diferents tipus de relat:el conte, la faula...


6/96

6

Identificaci de la tipologia textual de la bafarada. Identificaci dels elements propis de la tipologia textual de la

invitaci. Identificaci de la tipologia textual de la carta Descoberta de diferents formats i tipologies de cartes. Cerca autnoma de llibres en una biblioteca. Ubicaci dels llibres dimaginaci i dels de coneixement en una

biblioteca

Interpretaci dels principals codis de catalogaci dunabiblioteca (numeraci, adhesius de colors) Responsabilitat vers el material en prstec. Cura vers els llibres delicats Compartici de llibres. Registre dels contes populars de la Biblioteca daula

2.1.-Inters per compartir interpretacions, sensacions i emocionsprovocades per les produccions artstiques: literries ,musicals,teatralsplstiques i audiovisuals.

Descripci de les qualitats perceptibles dels personatges delscontes.

Descripci duna escena de conte. Manifestaci de gustos i preferncies. Argumentaci de les prpies preferncies i gustos. Respecte vers les preferncies i gustos dels companys i

companyes. Manifestaci de les emocions que provoquen les narracions i

els llibres. Comunicaci dels sentiments que sexperimenten al escoltar o

llegir un text potic.2.2.- s de recursos expressius del propi cos i de suports visuals en lacomunicaci oral

Dramatitzaci dhistries, contes i narracions. Pronunciaci acurada del text narrat o llegit. Adequaci del to de veu al tipus de text. Manifestaci de les emocions dun personatge a travs del to de

veu. Respecte vers la representaci daltri. Valoraci de la prpia actuaci

2-Parlar,expressar icomunicar

2.3.- Expressi i comunicaci de fets, sentiments, emocions, vivncies ofantasies a travs del dibuix i de produccions artstiques: musicals,(literries), plstiques, escniques i audiovisuals.

Narraci dun conte curt i conegut Seqenciaci ordenada de les escenes dun conte Memoritzaci de textos curts Memoritzaci de fils argumentals de contes coneguts

3-Interpretar,representar icrear

3.1.-s dels llenguatges verbal, musical, plstic, matemtic, audiovisual icorporal com a objectes de diversi, de creaci i d'aprenentatge a travsde jocs lingstics i expressius. Apreciaci de l'esttica de les formesliterries -ritme i rima- i artstiques, i de les sensacions i emocions queprovoquen.

Apreciaci de l'esttica de les formes literries: ritme i rima. Manifestaci de les sensacions i emocions que provoquen poemes,

dites, refranys. Descoberta del ritme i la rima dun refrany, poema o can

Deducci del significat dun mot Comprensi del significat de poemes, cantarelles, refranys, dites i


7/96

7

endevinalles

3.2.-s d'estratgies per aproximar-se a la lectura, com sn araidentificaci de paraules significatives i usuals, s del context i de la formade l'escrit, reconeixement de lletres, s de les illustracions, grfics i altresimatges que acompanyen els textos.

Observaci atenta de les cobertes dels contes Identificaci de les diferents informacions metaliterries que cont

un llibre: coberta, contracoberta, llom... Anticipaci del ttol dun llibre Localitzaci del ttol en la coberta dun conte. Creaci dhiptesis a partir dels paratextos dun llibre Identificaci dels contes populars explicats a laula.

3.3.-Utilitzaci de la intuci, la improvisaci, la fantasia i la creativitat tanten l'observaci i l'escolta com en els processos creatius artstics

Imaginaci i creativitat Utilitzaci de la fantasia i la creativitat en els processos creatius

literaris

3.4.-Creaci individual i collectiva de diferents tipus de textos, com sn aracontes, relats, rodolins i endevinalles, gaudint del plaer de la creaci demns imaginaris a travs de les paraules i les imatges

Creaci individual de textos. Creaci collectiva de textos

3.5.-Interpretaci de canons i danses tradicionals catalanes i darreu delmn, i representaci de personatges, fets i jocs dexpressi corporal

Coneixement de contes darreu del mn. Coneixement de la literatura daltres cultures i pasos.

3.6.-s de llibres, tamb en format multimdia, per imaginar, informar-se,divertir-se, estar b.

Consulta, observaci i lectura de llibres de coneixements. Percepci de diferncies entre un llibre de coneixements i un

llibre dimaginaci. s del llibre de coneixements per ampliar o descobrir

informacions sobre un tema. Consulta, observaci i lectura de llibres dimaginaci. s de les revistes escolars


8/96

8

Currculum deducaci primria. mbit de llenges: Llengua catalana iliteratura. Dimensi literria. CICLE INICIAL:

OBJECTIUS CONTINGUTS11. Utilitzaradequadament labiblioteca, elsmitjans decomunicaci

audiovisual i lestecnologies de lainformaci perobtenir, interpretari valorarinformacions iopinions diferents.

15. Utilitzar lalectura com a fontde plaer ienriquimentpersonal iapropar-se aobres de latradici literria.

16. Comprendretextos literaris degneres diversosadequats quant atemtica icomplexitat iiniciar-se en elsconeixements deles convencionsespecfiques delllenguatge literari.

Inters i participaci activa en les activitats orientades al foment del gust perla lectura: lectura guiada; s de laudici, lectura i memoritzaci de textos,poemes, canons, refranys, dites; s de la biblioteca daula i descola irevistes escolars; s de gravacions i de mitjans audiovisuals,

dramatitzacions, entre altres. Participaci activa en la lectura guiada Audici atenta duna narraci Lectura de textos curts Autonomia en la lectura personal Memoritzaci de textos curts (poemes, cantarelles, refranys, dites) Memoritzaci de fils argumentals de contes coneguts. s de la Biblioteca daula s de la Biblioteca de lescola s de les revistes escolars Inters per cercar informaci en els llibres i revistes. s dels llibres de coneixements per ampliar o descobrir informacions

sobre un tema. Escolta atenta de gravacions de contes i narracions Observaci i escolta atenta en les activitats audiovisuals Dramatitzaci dhistries, contes i narracions. Respecte vers la representaci d altri. Valoraci de la prpia actuaci Memoritzaci de frases senzilles.

Participaci en activitats literries de lescola i de lentorn proper. Participaci en les activitats literries de lescola.

Participaci en les activitats literries de lentorn proper Narraci dun conte curt i conegut. Manifestaci de les prpies opinions sobre els llibres. Manifestaci de gustos i preferncies literries Justificaci duna recomanaci. Escolta atenta de les opinions dels companys i companyes Compartici de llibres. Coneixement de contes darreu del mn. Coneixement de la literatura daltres cultures i pasos.

Comprensi a partir daudicions i comentaris posteriors conjunts de literaturade tradici oral de tot tipus (rondalles, contes, canons, dites).

Comprensi del fil argumental dun conte o rondalla explicat o llegit. Comprensi del significat de poemes, cantarelles, refranys, dites iendevinalles.

Comprensi dels elements fonamentals dun relat audiovisual (personatges,espais, accions).

Reconeixement de personatges dun conte. Identificaci dels personatges dels principals contes populars Descripci de les caracterstiques dun personatge de conte. Associaci de textos amb els personatge de conte a que

corresponen. Cerca dun mateix personatge en diferents contes. Identificaci de les escenes principals dun conte Identificaci dels fragments ms populars dels contes tradicionals


9/96

9

Descripci duna escena de conte. Seqenciaci ordenada de les escenes dun conte. Identificaci dels diferents tipus de contes: clssics, dautor, de

coneixements. Identificaci de les caracterstiques dels diferents tipus de relat:

conte, faula... Percepci de diferncies entre un llibre dimaginaci i un llibre de

coneixements.Comprensi i aprofundiment en el sentit del text, a partir de lecturesconjuntes guiades, prctica dalgunes estratgies lectores i interpretaci delllenguatge literari: derivaci, composici, sentit figurat, interpretaci delocucions, frases fetes o refranys; i descobriment del ritme i la rima, si estracta de poesia o can.

Participaci activa en lectures conjuntes guiades Interpretaci de les sensacions i percepcions que tramet un text. Comprensi de frases senzilles.

Identificaci de fragments dun conte.

Identificaci i comprensi del missatge duna faula.

Comprensi del sentit figurat dun text o narraci.

Comprensi de locucions en una narraci o text escrit.

Interpretaci de les frases fetes dun text narrat o llegit.

Descoberta del ritme i la rima dun refrany , poema o can

s destratgies lectores apreses en altres situacions, en la lectura individualsilenciosa o en veu alta: fer atenci al ttol i a les imatges, anticipaci,deducci del significat dun mot, relaci amb els seus coneixements, entrealtres.

Prctica de la lectura individual silenciosa.

Creaci dhiptesis a partir dels paratextos dun llibre. Identificaci de les diferents informacions metaliterries que cont

un llibre: portada, contracoberta, llom... Anticipaci del ttol dun llibre. Observaci atenta de les illustracions dun conte. Descripci duna illustraci. Deducci del significat dun mot Consulta, observaci i lectura de llibres de coneixements. Consulta, observaci i lectura de llibres dimaginaci .

Lectura en veu alta tot fent atenci a la pronunciaci, al to de veu, alentonaci perqu tots ho entenguin, i adequant lentonaci i el ritme a cada

tipus de text. Prctica de la lectura en veu alta Pronunciaci acurada del text narrat o llegit. Adequaci del to de veu al tipus de text. Manifestaci de les emocions dun personatge a travs del to de veu

Escriptura de textos narratius i de carcter potic (contes, poemes,endevinalles, refranys, rodolins), basant-se en models observats i analitzats,aprofitant les emocions que provoquen les imatges i altres missatgesaudiovisuals.

Identificaci de la tipologia textual de la carta. Identificaci de la tipologia textual de la bafarada.

Identificaci dels textos de tipus instructiu. Identificaci dels textos de tipus informatiu.


10/96

10

Identificaci dels elements propis de la tipologia textual de lainvitaci.

Identificaci de les caracterstiques dun tipus de relat: la faula Identificaci dels elements dun text instructiu: estructura, parts... Escriptura dun text instructiu (recepta de cuina). Escriptura collectiva dun text narratiu (conte). Gaudi en les activitats de creaci personal.

Utilitzaci de la fantasia i la creativitat en els processos creatiusliteraris

Coneixement de la biblioteca de centre per adquirir autonomia per a lautilitzaci dels seus recursos.

Cerca autnoma de llibres en una biblioteca. Ubicaci dels llibres dimaginaci i dels de coneixement en una

biblioteca. Interpretaci dels principals codis de catalogaci duna biblioteca

(numeraci, adhesius de colors). Responsabilitat vers el material en prstec.

2 ESTRUCTURA DEL DOSSIER.

El dossier consta de cinc blocs dactivitats:

1- Explorem els llibres: activitats per acostar els infants al mn del llibre.

Propostes per presentar els llibres i la Biblioteca als infants i tamb

activitats per descobrir linterior dels llibres, format, textures... i el seu

maneig correcte.

2- De qu parlen els llibres? Activitats per desvetllar els continguts, les

vivncies i les histries que sexpliquen en els llibres. Les activitats

sorganitzen en tres parts:

a. les orientades a la descoberta dun mateix que fan referncia a les

sensacions, percepcions i emocions.

b. les que descobreixen en linfant coses de lentorn: el llenguatge

matemtic, les tradicions i el folklore, el pas del temps...

c. les que se centren en determinades tipologies textuals del

llenguatge escrit.

3- Juguem amb els llibres: activitats ldiques al voltant de frases

conegudes, personatges de contes, etc, per desenvolupar la imaginaci, la

creativitat i la descoberta dels textos escrits.

4- Compartim els llibres: activitats per compartir el que sha escoltat o llegit,

aix com idees per al mestre per engrescar les famlies pel gust per la

lectura i la importncia de llegir contes als fills.


11/96

11

5- Descobrim els diferents gneres: propostes perqu els infants entrin dins

els diferents gneres literaris: el conte, el teatre, les faules, els poemes, les

dites i els refranys. Activitats al voltant del teatre per representar i

escenificar les histries tot memoritzant textos curts. Activitats per

vivenciar la musicalitat i el ritme del folklore popular i submergir-se en la

tradici i cultura catalana a travs dels poemes, cantarelles, dites, refranys

i endevinalles.

BLOC 1Explorem els

llibres

BLOC 2De qu parlen els

llibres

BLOC 3Juguem amb els

llibres

BLOC 4Compartim els

llibres

BLOC 5Descobrim els

diferentsgneres

Presentaci dellibres:1. La capsa

mgica2. Els contes

explicats

DESCOBERTADUN MATEIXSensacions i

percepcions

6. La caiguda de lesdentsEmocions

7. Quina por!

Frases de conte:

14. Endevina el

conte

Amb lesfamlies

20. Maletaviatgera

Tipus de llibres:

3. Sorpreses adojo!

DESCOBERTA DELENTORNMatemtica

8. La mgia delsnombres

9. Fem geometria

Tradicions i folklore

10. Festes itradicions: la Mona

El pas del temps:lesestacions11. Rac de latardor

Els personatgesdels contes:

15. Dibuixem unpersonatge

16. Busquem llops

17. Truquem pertelfon a...

Amb elscompanys icompanyes delaula

21. Recomanen

llibres

22. El meuconte preferit

La Biblioteca

4. Fem dedetectius

5. Igual perdiferent

LLENGUATGETipologies textuals:

-la carta12. Qu diuen lescartes?

-el text instructiu13.Llibres que ensensenyen a...

Imaginaci icreativitat

18. Transformemels objectes

19. Amanida decontes

Amb elsalumnesdaltres classes

23. Padrinslectors

Contes24. Quin contevols explicar?

Teatre25. I, avui teatre!

Faules26. Faules

Poemes, dites irefranys27. El pas deltemps

Endevinalles

28. Endevina,endevineta


12/96

12

BLOC 1: Explorem els llibres


13/96

13

Que els nens i les nenes sanimin a llegir un llibre, moltes vegades ve donat per la motivaci que senha fet a lhora de la seva presentaci.Amb aquesta activitat us proposem que una capsa mgica els regali llibres i contes per a la

biblioteca de laula. Es tracta de fer atractiva i mgica l entrada dels llibres a laula.

OBJECTIUS DE LACTIVITATMostrar inters per les descobertes.Identificar els principals elements que pertanyen a una narraci.Ampliar vocabulari.

CONTINGUTS Consulta, observaci i lectura de llibres dimaginaci. Participaci activa en lectures conjuntes guiades.

Creaci dhiptesis a partir dels paratextos dun llibre. Anticipaci del ttol del llibre.

OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT

1. Es tracta de tenir una capsa molt ben decorada que setmanalment o quinzenalment ensregali un llibre per a la biblioteca daula.Per fer-ho ms atractiu hi posarem tamb alguns elements i objectes reals que apareguin alconte o al llibre.

2. Un bon dia, trobarem a classe una capsa misteriosa amb una nota escrita:

Bon dia nens i nenes de ...

Sc la capsa mgica i vinc del mn de la fantasia i dels contes, de tant en tant us portarobjectes dun conte o llibre, i haureu dendevinar de quin conte es tracta o de qu pot anar elllibre i desprs podreu desembolicar el conte i llegir-lo tots junts.

Bona lectura!!!

Desprs de llegir la nota, demanarem un voluntari per obrir la capsa i buscar qu hi ha al seuinterior. Prviament haurem posat alguns elements reals dels que surten al conte o al llibre.

Per exemple: hi posarem una col, safr, arrs, un farcell, un pentagrama amb les notes de lacan Patim Patam Patum... i entre tots els infants hauran dendevinar de quin conte es

tracta.

1-LA CAPSA M GICANivell recomanat: P3, P4, P5 i 1r.

Aprendr a...

imaginar-me de qu tractar un llibre mirant-ne les illustracions i llegint-ne el ttol.

buscar en un llibre on posa el ttol, lautor, lillustrador, leditorial... i a mirar quantespgines t.


14/96

14

3. Els demanarem:- Si saben qu s? I ensenyarem la col, el safr...-A quin conte surt?...

4. A continuaci, buscarem de nou a dins de la capsa i traurem el llibre embolicat com un regal,desprs lobservarem i extraurem la informaci que ens aporta:

-El ttol-La coberta

-La illustraci de la coberta-Nom de lautor/a-Nom de lillustrador/a-Nmero de pgines.-Collecci

5. Si s un llibre que no coneixen, crearem expectatives sobre el contingut del llibre, observantles illustracions i iniciant una conversa a partir delles.I per acabar el mestre/a lexplicar o el llegir.

6. Una vegada presentat i explicat el llibre, el deixarem al Rac dels llibres nous, a prop de labiblioteca daula, perqu els nens i nenes que vulguin el puguin llegir i tamb tocar i jugaramb els objectes relacionats amb el conte.

MATERIALS-Una capsa atractiva.-La carta.-Diferents llibres i contes seleccionats pel mestre/-a que aniran apareixent dins la capsa mgica. Espoden triar els llibres segons els tipus de lletra que ens interessa treballar a cada nivell: lletra de pal,lligada, dimpremta...-Diferents objectes i elements que surtin als contes o als llibres.

EXPLOREM ELS LLIBRES


15/96

15

Sovint els/les mestres ens preguntem si un determinat conte popular lhaurem explicat poques o

massa vegades al llarg del cicle. Aquesta proposta s una eina per evitar caure en aquest parany

alhora que organitzem duna manera sistemtica lexplicaci, com a mnim, dun conte popular al

mes.

OBJECTIUS DE LACTIVITAT

Conixer els principals contes populars.

Portar a terme un registre sistemtic de lectures.

CONTINGUTS Observaci atenta de les cobertes dels contes.

Localitzaci del ttol en la coberta dun conte.

Identificaci dels contes populars explicats a laula.

Registre dels contes populars de la Biblioteca de laula.



1. Prviament a l inici de les activitats, a la reuni de mestres de cicle, ens repartirem els contes

populars que volem introduir als diferents nivells de Parvulari al llarg del curs. Assignarem tres

contes per trimestre a cada nivell. Per exemple:

2-ELS CONTES EXPLICATSNivell recomanat: P3, P4 i P5

Aprendr...

una manera de recordar els contes que mhan explicat o he llegit.

a relacionar els ttols dels contes amb la imatge de la coberta.

quins personatges surten als contes que mhan explicat o he llegit, tamb podr dir quinns el protagonista (el personatge ms important).


16/96

16

P3 P4 P5

1r

trimestre

-En Patufet.

-Rnxols dor

-La castanyera

-Els tres porquets

-Laneguet lleig

-El petit avet

-La bella dorment

-La cigala i la formiga

-La vella del bosc

2n

trimestre

-En Patufet

-El cargol i lherba dePoniol

-La rateta que

escombrava lescaleta.

-Els follets sabaters

-El vestit nou delEmperador

-Els msics de Bremen

-Ton i Guida

-La llebre i la tortuga-El rossinyol

3r

trimestre

- La Ventafocs

- En Tabalet

- La caputxeta vermella

-Les set cabretes i el

llop

-La lletera

-La sireneta

-El flautista de Hamelin

-El lle i el ratol

-En Joan brut

Aquesta selecci noms pretn fer una seqenciaci mnima dels contes que haurien de conixer

els infants en acabar el parvulari. Per tant sen poden explicar molts ms, noms haurem de tenir en

compte que els proposats es presentaran de manera sistemtica als diferents nivells.

2. Cada mes, a cada nivell presentarem el conte popular que pertoqui. Mostrarem als nens i

nenes la coberta. Els demanarem que es fixin en la coberta i passarem el dit per sota del ttol

mentre el diem en veu alta. Escriurem el ttol a la pissarra.

3. Explicarem el conte, mostrant-lo pgina a pgina als infants que estaran asseguts a terra amb

els ulls a lalada de les imatges. Aix ser possible si nosaltres seiem en una cadira baixa

davant dells.

4. En acabar el conte els mostrarem

un cartronet amb el ttol i la imatge

de la coberta del conte. Aquest

material lhaurem preparat prviament

a lactivitat.

5. Per tal que els infants vagin recordant els contes populars que anem explicant i els vagin

reconeixent, demanarem a un nen o nena de la classe que colloqui el cartronet en el mural

d'Els contes explicats. Aquest recurs didctic de laula tindr un sobre que contindr els

cartronets dels contes que queden per explicar.

6. Si sescau podem preparar un material complementari a aquesta activitat en qu els infants

hagin daparellar la imatge de la coberta del conte amb el seu ttol. Aquest material, dins duna

capseta, pot formar part de les propostes de treball individual del Rac de Llengua.


17/96

17

MATERIALS

- Fotocpies redudes de les cobertes dels contes populars per explicar durant el curs.

- Mural d'Els contes explicats amb un sobre per guardar els nou cartronets i tres fileres per

collocar en cada una els contes explicats en un trimestre.

- Cartronets dels nou contes populars a explicar durant el curs.- Nou contes populars de la Biblioteca de laula.

BIBLIOGRAFIA:

GRAU, A., (adaptaci) Els tres porquets. Collecci: El cavall volador. Ed. Combel. Barcelona,

2004.

GRAU, A., (adaptaci) Les set cabretes. Collecci: El cavall volador. Ed. Combel. Barcelona, 2004.


ELS TRES PORQUETS

LES SET CABRETES


18/96

18

Per animar els infants a llegir hem de comenar per fer molt atractives les presentacions dels llibresque tenim a la Biblioteca daula. Una bona manera dorganitzar aquestes sessions s reservar unsdeu llibres de la Biblioteca per anar-los presentant mes a mes. Vetllarem perqu en cada unadaquestes presentacions puguem comptar amb el factor sorpresa que ens ofereix la tipologia dellibre que els mostrem. Un cop ser un pop-upper mirar, un altre el llibre tindr solapes per aixecaro estirar, pgines per desplegar, trencaclosques per muntar... en definitiva, sorpreses a dojo quefaran mantenir la motivaci i les ganes danar a mirar llibres a la Biblioteca daula.


Conixer els diferents tipus, formats i materials dels contes.

CONTINGUTS

Observaci atenta del format i les mides dels contes. Identificaci dels materials de qu estan fets els llibres.

Percepci tctil de textures, gruixos i consistncies de les cobertes dels llibres.

Precisi en les accions motrius daplicaci del gest de la pina: obrir, desplegar, estirar

solapes.

Cura dels llibres delicats.



Un cop al mes presentarem el nou llibre que sincorporar a la Biblioteca daula mirant que cada cop

sigui dun tipus diferent. En un faristol visible i accessible collocarem el llibre acompanyat dun rtol

que defineix lacci que ens demana:

MIRAMPer exemple el llibre La capsa dels tresorsen forma de pop-upque presenta el cas dela Mireia, una nena de 4 anys, que regiratotes les habitacions de la casa amb el conilldetectiu Guatson, buscant la seva capseta delstresors perduda.

3-SORPRESES A DOJO!Nivell recomanat: P3, P4 i P5.

Aprendr...que hi ha llibres molt diferents: grans, petits, que es despleguen, dels quals surtenfigures...

que hi ha llibres molt diferents: de paper, de cartolina, de plstic, de roba...


19/96

19

TOCAM

Per exemple en el llibre de robaEl meu lleels demanarem quetoquin la crinera de llana

AIXECA LES SOLAPESPer exemple en el llibre Diversi a la granjaels infantstroben uns animals molt simptics aixecant unes solapes gegants.

CONSTRUEIX-MEPer exemple Has vist el meu cadell, un llibre que permet construir unacaseta de roba que cont diferents textures iun element sonor.

DESPLEGAMPer exemple Dia de mercatuna maleteta queinclou un escenari desplegable dun mercatamb personatges per posar i treure ms quatrellibres de cartr sobre els colors, les formes,els contraris i els nombres.

ESTIRA LES SOLAPESPer exemple A tocar de la granjaun llibre de coneixementssobre els animals de granja amb solapes, textures i imatges

que mostren amb detall com s el conill, el pollet, la vaca, etc.

MUNTAMPer exemple El trencaclosques de la junglaun llibre que acada pgina inclou un trencaclosques de quatre peces.

MULLAMPer exemple el llibre Lhora de banyar-se,un conte de plstic que permetxipollejaramb ell a la banyera.

En la presentaci de cada un dels llibres farem parar atenci als infants

sobre el gruix de la coberta i de les pgines interiors per tal que sadonin

de quins sn llibres de carton, quins tenen cobertes dures i quins no.

MATERIALS

Llibres ben variats com ara:

Llibres de roba.


20/96

20

Llibres de plstic.

Llibres amb solapes per aixecar, estirar o girar.

Llibres pop-up.

Llibres amb pgines desplegables

Llibres amb elements sonors.

Llibres amb transparncies per sobreposar.

Llibres amb peces per muntar trencaclosques, casetes...

Llibres encunyats que tenen una silueta.

Llibres en acordi.

Llibres amb olors.

Llibres per mirar a les fosques amb tinta fluorescent.

Llibres amb diferents textures per tocar.

Llibres amb hologrames.

Llibres amb cartes o postals, etc.

BIBLIOGRAFIA:

AA. VV., El meu lle, Barcelona, Combel, 2010.

CERVERA, J., La Mireia i el detectiu Watson. La capsa del tresors. Ed. Combel. Barcelona,

, 2011.AA. VV. Diversi a la granja. Ed. Combel. Barcelona, 2011.

AA. VV. Has vist el meu cadell. Ed. Combel. Barcelona, 2009.

ROBERTS, V. Dia de mercat. Ed. Combel. Barcelona, 2009.

JANE, A. A tocar de la granja. Ed. Combel. Barcelona, 2009.

FLETCHER, J. El trencaclosques de la jungla. Ed. Combel. Barcelona, 2009.

DAVIS, C. Lhora de banyar-se. Ed. Combel.Barcelona, 2004.

MASSIRONI, D. Endevina qui t potes per saltar. Ed. Combel.Barcelona, 2011.



21/96

21

Un lector necessita estar orientat a lhora de situar-se en una biblioteca i triar un llibre. La bibliotecas un mn on troben llibres per a tots. Aquesta activitat ajuda els nens i nenes a ubicar-se en l espai

de la biblioteca del centre. Fent de detectius, els infants aprenen a trobar: llibres de coneixement,llibres dimaginaci, cmics, materials audiovisuals, revistes.... interpretant els codis de catalogaci iles informacions metaliterries dels materials. Tot jugant descobreixen i gaudeixen dels tresors queels ofereix la biblioteca.

OBJECTIUS DE LACTIVITATConixer i moures per una biblioteca, utilitzant per a la recerca dels llibres:

els codis visuals de classificaci i catalogaci la informaci metaliterria dels propis llibres

CONTINGUTS Cerca autnoma de llibres en una biblioteca. Ubicaci dels llibres dimaginaci i dels de coneixement en una biblioteca. Identificaci de les diferents informacions metaliterries que cont un llibre: coberta,

contracoberta, llom... Interpretaci dels principals codis de catalogaci duna biblioteca (numeraci, adhesius de

colors).



1. Anirem amb els nens i les nenes a la biblioteca de centre i els proposarem de fer dedetectius. Donarem unes targetes amb pistes a cada grup que estar format per tres oquatre components.Possibles pistes:

- Busqueu un llibre de coneixements que parli de...- Cerqueu un llibre que tingui com a protagonista una bruixa, un drac, un animal...- Porteu una revista que tingui per ttol o nom...- Mireu el llom dels llibres i porteu un llibre que sigui de leditorial....

- Busqueu un llibre que sigui per a majors de 8 anys.- Aneu a buscar un cmic de... , un llibre que sigui molt divertit, un llibre el

4-FEM DE DETECTIUSNivell recomanat: P5, 1r i 2n.

Aprendr...quins materials puc trobar en una biblioteca.

a buscar llibres a la biblioteca utilitzant les etiquetes de colors que tenen al llom i fent servirles etiquetes amb els temes que hi ha als prestatges.

a conixer les parts ms importants dun llibre i quina informaci contenen.


22/96

22

protagonista del qual sigui un personatge de conte popular, un llibre que sigui per anens petits; un llibre que a la coberta tingui un animal; dos llibres de la mateixacollecci....

2. Finalitzada lactivitat, donarem a cada nen una lupa com a reconeixement a la seva activitatdetectivesca o un carnet de detectiu o de ratol de biblioteca.

MATERIALS

-Targetes amb les pistes.

-Plantilla del carnet de ratol de biblioteca.


CARNET DE RATOL DE BIBLIOTECAHAS DEMOSTRAT CONIXER MOLT B

TOTS ELS ESPAIS I MATERIALS DE LABIBLIOTECA.FELICITATS!!!


23/96

23

Sovint a la biblioteca de laula o a la de lescola podem trobar diferents versions dun mateix contepopular. Lluny de representar una dificultat, aquesta diversitat pot enriquir el bagatge literari delsinfants.


Comparar diferents versions dun mateix conte i expressar les prpies preferncies vers laillustraci.

CONTINGUTS Observaci atenta de les illustracions dun conte. Anlisi dimatges diferents que representen una mateixa escena de conte. Percepci de semblances i diferncies en contes similars. Identificaci dun mateix personatge en diferents llibres. Manifestaci de gustos i preferncies. Argumentaci de les prpies preferncies i gustos. Respecte vers les preferncies i gustos dels companys i companyes.


DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT1. Prviament a l inici de lactivitat seleccionarem un conte popular conegut pels infants del qual

tinguem dues versions diferents. Prepararem tres o quatre lmines de cada conte amb les

illustracions de les principals escenes.

2. Reunirem tot el grup dinfants en semicercle davant un espai on puguem mostrar en posici

vertical la coberta dels dos contes. Preguntarem als infants si coneixen aquests contes i si es

tracta de contes iguals o diferents.

Sota els contes anirem collocant uns cartronets amb el ttol, lillustrador i leditorial. Farem

5-IGUAL PER DIFERENTNivell recomanat: P4, P5.

Aprendr...

que dun mateix conte hi ha versions diferents.

a triar quin conte magrada ms i dir per qu.

buscar les diferncies i semblances entre dues illustracions.

buscar les diferncies i semblances en la histria de dues versions del mateix conte.


24/96

24

parar atenci als infants sobre el fet que els han illustrat diferents dibuixants.

3. Mostrarem les lmines de la primera escena que hem seleccionat de cada conte i deixarem

un temps perqu els infants les observin en silenci. A continuaci els infants, per torns, hauran

danar explicant qu veuen de diferent en les dues illustracions.

Lmines Escena 1: El gos li demana a la rateta si es vol casar amb ell

Podem anar dirigint la conversa vers lobservaci dels personatges: les emocions que

expressen, la forma en com ha representat cada illustrador, on estan situats... i tamb sobreels detalls (el lla de la rateta, el barret del gos...) i lambientaci general (el balc, lescaleta,

si s de dia o de nit...)

4. Anirem mostrant de manera ordenada les parelles de lmines que illustren les altres

escenes seleccionades. Demanarem als infants que es fixin en si les accions dels dos contes

s esdevenen exactament en el mateix moment : la rateta es casar amb el gat o shi est

casant , el gat es va menjar la rateta o ja se lha menjat?

TTOL LA RATETA QUE

ESCOMBRAVA LESCALETA

LA RATETA QUE ESCOMBRAVA

LESCALETA

ILLUSTRADOR/A ROSA MARIA CURTO LLUS FILELLA

EDITORIAL CASALS CRULLA


25/96

25

5. Penjarem les lmines dels dos contes seguint ordenadament largument. Posarem les dues

versions una sota laltra.

6. Cada infant explicar als altres quina s la versi que ms li agrada i haur dargumentar-ho

com a mnim amb un motiu.

MATERIALS

Contes Populars de les diferents colleccions de les editorials Casals, Crulla, Barcanova, Baula....

BIBLIOGRAFIA:GRAU, A. (adaptaci). La Rateta que escombrava lescaleta. Collecci: El cavall volador. Ed.

Combel. Barcelona, 2004.

GRIMM, J. i W.,La rateta que escombrava lescaleta. Ed. Crulla. Barcelona, 2005.

Lmines Escena 2: La rateta va triar casar-se amb el gat Lmines Escena 3: El gat es va menjar la



26/96

26

BLOC 2: De qu parlen els llibres?


27/96

27

La caiguda de les dents de llet dels infants est envoltada de misteri. Arreu del mn hi ha diferentspersonatges mgics que les vnen a buscar i sovint, a canvi de la dent, deixen un present als infants. Totsels nens i nenes del mn canvien les dents de llet per unes de definitives; aquest fet sha envoltat de

llegendes i mites molt interessants que marquen una etapa nova per als infants.


Conixer personatges mgics darreu del mn que recullen les dents de llet.

CONTINGUTS

Observaci atenta de les illustracions dun conte. Descripci duna illustraci. Reconeixement de personatges dun conte. Manifestaci de gustos i preferncies literries. Inters per cercar informaci en els llibres i revistes.



1. Preguntarem als infants si els ha caigut alguna dent i iniciarem una conversa sobre quantes dents

tenen, quantes els en queden...

2. A continuaci explicarem el conte La dent de la Carla.

3. Mostrarem les lmines, deixarem un temps perqu els infants les observin en silenci. A continuaci

els infants, per torns, hauran danar explicant qu veuen a les illustracions, quins personatges hi

surten...

4. Projectarem les lmines del conte on surten els personatges mgics. Cada infant explicar quin

coneix i si li agrada ms o menys i el perqu.

5. Demanarem voluntaris per sortir a relacionar cada personatge amb el seu nom i el pas dorigen.

6-LA CAIGUDA DE LES DENTSNivell recomanat: P4, P5, 1r i 2n.

Aprendr...com es diuen els personatges que sencarreguen de recollir les dents dels nensi les nenes de diferents pasos.

a dir quin s el personatge que magrada ms i per qu.

a buscar contes que parlen de la caiguda de les dents.


28/96

28

6. Podem explicar les llegendes que hi ha arreu del mn i els personatges mgics ms coneguts2. Es

pot aprofitar per explicar el conte original del Ratoncito Prez. Aquest personatge va sorgir del

conte que el Pare Coloma va escriure per al prncep Alfons XIII a peticidel rei Alfons XII i la reina

Maria Cristina quan al seu fill li va caure la primera dent.

7. En el cofre hi ha un altre conte que explica la histria duns animals que van a lescola als quals els

cauen les dents de llet i la mestra els fa un carnet d'esdentegat i els va penjant a un plaf a midaque els cauen les dents. Podem proposar de fer el mateix i donar un carnet d'esdentegat quan els

caigui una dent amb la data de la caiguda de la primera dent. I tamb podem penjar el pster amb

les vint dents de llet.

8. Demanem que cerquin a casa i a les biblioteques llibres que parlin de les dents. Farem un rac i els

anirem explicant en diferents sessions.

MATERIALS

Contes que parlen dels personatges que vnen a buscar les dents de llet:PONS, N. La dent de la Carla. Publicacions lAbadia de Montserrat. Barcelona, 2010.

PONS, N., LAngelet de les dents i el club dels desdentats. Imaginarium.Zaragoza, 2010. (Llibre-cofre)

Tamb en castell: Seor Ratoncito Prez y el club de los desdentados.


29/96

29

MRQUEZ, E. L'Oriol i el ratol Prez. Ed. Crulla. Barcelona, 2003.

MOSS, M. Mou-te, dent, mou-te. Ed. Serres. Barcelona, 2001.

PISTINIER, C.La nit del "ratoncito Prez". Ed. Corimbo. Barcelona, 2001.

ROSS, T., Vull la meva dent!Ed. Crulla. Barcelona, 2003.

SERNA-VARA, A., El "Ratoncito Prez", On van les meves dents? Ed. Susaeta. 2005.

VILURBINA, J., El Ratol Prez, Ed. Aeditors. 2006.

Article: "Quines dentotes! Curiositats, mites i llegendes de les dents", publicat a Tretzevents nm. 896,

pgines 27-29. Maig de 2011. Autora: N. Pons.

DE QU PARLEN ELS LLIBRES?


30/96

30

Sovint, de la m del que senten els protagonistes dels contes, els infants sn capaos de parlar de

quines sn les seves preocupacions, emocions i sentiments. Els contes ens serveixen de recurs i

excusa per entrar dins aquest mn tan ntim i personal.

Els infants poden trobar en els contes totes aquelles emocions que han experimentat en alguna ocasi:la por, lalegria, la tristesa, la vergonya.


Reconixer, identificar,expressar les emocions.

CONTINGUTS Anlisi emocional dillustracions.

Interpretaci democions a partir de la imatge.

Identificaci de les prpies emocions. Expressi facial democions.



1. Penjarem un pster on els infants puguin veure

fotografies o imatges de persones expressantdiferents emocions. En triarem les msrepresentatives: alegria, tristesa, sorpresa, estimaci,por, enuig, sorpresa, vergonya, preocupaci, illusi...

2. Demanarem que vagin a la biblioteca de laula o del centre a cercar un llibre on surti unadaquestes emocions en concret. Per exemple: la por.

3. Desprs cada infant mostrar als seus companys i companyes el llibre que ha triat com a

representatiu de lemoci. Haur dexplicar qu li ha fet pensar que era un conte de por: les caresdels personatges, el tipus de personatges, lambientaci, els colors...

7-QUINA POR!Nivell recomanat: P3, P4, P5.

Aprendr...

a buscar illustracions dels contes on els personatges expressen un mateix

sentiment: la por.

que contes diferents poden parlar del mateix, per exemple de la por.

a parlar de les coses que em fan por.


31/96

31

4. En una altra sessi penjarem en un mural imatges de les cares de por de diferents contes quetinguem a laula.

Per ordre d'esquerra a dreta:

1-Illustracions de Marina Seoane.

2-Illustracions de Llus Farr.

3-Illustracions de Sebasti Serra.

4.-Illustracions de Regis Faller i Charlotte Roederer.

Farem que els infants observin detingudament les formes en qu els diferents illustradorsexpressen la por i entre tots en farem una llista:

ulls molt oberts

boca oberta

m a la boca

m al pit

Desprs demanarem als infants que les imitin.

Ser molt til que es puguin mirar en un mirall.

Si s al nostre abast podem fer fotografies de les expressions de por dels infants i desprsexposar-les a la cartellera.

5. Prepararem un rac de la classe per exposar els llibres de coneixements de la biblioteca queparlen sobre la por. Els nens i les nenes podran tamb portar llibres de casa seva. En diferentssessions els anirem explicant abordant a travs dells les diferents pors:

a la foscor, a la nit, a estar sol, a perdres... a determinats animals: ratpenats, serps, rates, aranyes, gossos... a fer determinades coses: anar en avi, en bicicleta, a nedar... a determinats sorolls: petards, trons, globus que peten...

Ampliarem els llibres del rac amb els contes quepassem por. En diferents moments n explicaremuns quants i prepararem un mural on exposarem elspersonatges del conte que ens fan por: elsmonstres, els gegants, els llops, les bruixes, elsfantasmes, els gegants, els dracs... Desprs cadainfant votar el personatge que fa ms por posant

una etiqueta amb el seu nom a sota del triat.

CARES DE POR DELS CONTES


32/96

32

6. Conversarem amb els infants sobre les coses que els fan por i els demanarem que en dibuixinalguna. Sota cada dibuix escriurem de qu es tracta continuant la frase JO TINC PORA/DE........... Entre tots els dibuixos configurarem el Llibre de les coses que ens fan porquedeixarem a la Biblioteca dAula com un llibre de consulta ms.

7. Els mostrarem una capsa grossa que anomenarem la Capsa de la por i els nens i les nenespodran portar de casa fotografies o petits objectes que representin coses que els fan por.Passats uns quants dies anirem traient els objectes un a un i en farem el catleg de les cosesque fan por. El desarem a la Biblioteca perqu el puguin consultar lliurement.

MATERIALS:

Contes com:

MAURE, M. La por. Collecci: Primers contes. Nmero 3. Publicacions de lAbadia de Montserrat .

Barcelona.

FERNANDEZ PAZ, A. La Raquel t por. Collecci El petit elefantnmero 17. Animallibres Barcelona

BALD, E., GIL, R., SOLIVA, M., Ui, quina por!Collecci El bosc de colors. Ed. Barcanova. Barcelona.

LAMBLIN, C., LAdri t por de la foscor,. Ed. Baula. Barcelona.

GASS, A., Pster i targetes de les principals emocions. Projecte Belluguets. Ed. Casals. Barcelona.

GASS, A., Por. Quadern de treball. Projecte Bestioles. Ed. Casals. Barcelona.



33/96

33

Hi ha molts llibres per aprendre els nombres, per alguns aprofiten la ficci i ens expliquen unahistria on els nombres en sn els protagonistes, aquest s el cas del conte En Max fa mgia!

Un nen que transforma els nombres en animals.

OBJECTIUS DE LACTIVITATDesenvolupar la imaginaci i la creativitat.

CONTINGUTS

Observaci atenta de les illustracions dun llibre. Observaci i escolta atenta en les activitats audiovisuals.

Utilitzaci de la fantasia i la creativitat en els processos literaris. Inters pel text escrit.



1. Prviament haurem treballat la grafia dels nombres: la direccionalitat, el concepte de

quantitat.

2. Reunirem tot el grup dinfants en semicercle davant de lespai que usem per fer la rotllana

i explicarem el conte En Max fa mgia!3. A continuaci mostrarem amb el projector les lmines del conte que haurem escanejat

prviament, on surten els nombres disfressats, deixarem un temps perqu els infants les

observin en silenci. A continuaci els infants, per torns, hauran danar explicant qu veuen

a les illustracions.

4. Cada infant explicar als altres quin nombre li agrada ms i el perqu.

5. Demanarem voluntaris per sortir a la pissarra a disfressar algun nombre.

6. Finalment donarem una lmina amb els nombres dibuixats i cada nen i nena els

disfressar com vulgui.

8-LA MGIA DELS NOMBRESNivell recomanat: P4, P5 i 1r.

Aprendr a...

disfressar els nombres per convertir-los en personatges de contes.


34/96

34

MATERIALS

AA. VV., Comptem a la natura. Ed. Crulla. Barcelona, 2007.

BATAILLE, M. 10. Ed. Kkinos (llibre pop up). Madrid, 2010. Podeu veurel a:

http://youtu.be/STlUOj3yxyk

PACOVSKA, K. Uno, cinco, muchos. Ed. Kkinos. Madrid, 2010.

PONS, N. En Max fa mgia!Ed. Cad. Barcelona, 2012.

Podeu trobar ms llibres que parlin dels nombres a la segent adrea:

http://biblioabrazo.wordpress.com/2011/03/03/los-numeros-en-los-libros/



35/96

35

Els llibres tamb ens serveixen per aprendre, per introduir temes i com a suport per als aprenentatgesescolars. Hi ha molts llibres que ens presenten vocabulari i imatges sobre conceptes matemtics, pertamb trobem contes que, a partir dels seus personatges per exemple: lElmer, introdueixen conceptes

com els colors i els quadrats.

OBJECTIUS DE LACTIVITATUtilitzar els llibres per aprendre coneixements.Reconixer les qualitats dels objectes.

CONTINGUTS Inters per cercar informaci en els llibres i revistes. Observaci atenta de les illustracions dun llibre. Descripci de les qualitats perceptibles dels personatges

dels contes. Orientaci en lespai grfic. Imaginaci i creativitat.



1. Mostrarem la portada del conte de LElmeron surt el protagonista i demanarem que el descriguin

fsicament. Els farem observar:

a. la forma del quadrat: les quatre arestes i els quatre vrtexs...

b. els colors: els primaris i els secundaris.

2. Projectarem la illustraci del conte on surten els elefants pintats de colors i direm que els

descriguin. Els colors i els quadrats en seran els protagonistes.

3. Donarem una silueta retallada de lelefant per decorar-la amb gomets quadrats de diferents colors

perqu sembli lElmer. Finalment li posarem un pal de gelat i tindrem un titella.

4. En una altre sessi els infants retallaran quadradets de colors de paper xarol i decoraran la silueta

de lelefant segons la seva creativitat i imaginaci.

5. Demanarem que cerquin a la biblioteca de laula, de lescola o a casa, llibres que parlin de

geometria. Posarem tots els llibres en un rac per a accedir-hi a mirar-los a estones lliures. Tamb

programarem algunes sessions per anar-los explicant un a un.

9-FEM GEOMETRIANivell recomanat: P3, P4 i P5.

Aprendr a...

fer un personatge dun conte amb quadrats de colors i explicar com s.


36/96

36

MATERIALS

- MCKEE, D. LElmer. Ed. Beascoa. Barcelona, 2006.

-Llibres que expliquen conceptes matemticsrelacionats amb la geometria.

-Plantilla de la silueta de lElmer

-Paper xarol de colors, tisores i cola.



37/96

37

A les llibreries i a les biblioteques trobem molts contes que parlen de les festes i les tradicions populars

que se celebren a Catalunya: el Nadal, Sant Jordi, la Castanyada, el carnestoltes... En aquesta activitat us

proposem un conte que parla de la mona de Pasqua.


Conixer una festa popular mitjanant la lectura dun conte i gaudir-la amb la proposta dun joc.

CONTINGUTS Audici atenta dun conte narrat.

Identificaci dels personatges principals i secundaris dun conte. Escolta atenta de les opinions dels companys i companyes.



1. Iniciarem una conversa sobre la tradici de la Pasqua a Catalunya. Podem parlar sobre si han vist

mones, si tenen padrins... i si cal els explicarem que normalment les regalen els padrins i que

simbolitzen la fi de la Quaresma.

2. Demanarem que descriguin verbalment com sn les mones. Desprs els presentarem el material

segent: plomes, pollets, ous i ninots de xocolata.

3. A continuaci explicarem el conte Quina mona de pasqua!On el padr fa una broma als seus fillols i

els regala unes mones (pastissos) sense cap decoraci i, a mida que sexplica el conte, lvan

elaborant la mona entre tots. Aprofitem per parlar dels personatges principals i secundaris que

enriqueixen la histria: el fillol, el padr, el gat.

4. Prepararem una mona de pasqua amb un pa de pessic i crema de cacau i, entre tots, ladecorarem

seguint lordre del conte: plomes, pollets, ous i ninots de xocolata. Desprs ens lamenjarem.

10-FESTES i TRADICIONS: LA MONANivell recomanat: P3, P4 i P5.

Illustraci de Mriam Ben-Arab

Aprendr...

que hi ha contes que expliquen festes que celebrem a casa i a lescola.

que en un conte hi ha personatges importants i uns altres que no ho sn tant.

que per tornar a explicar un conte va b anar passant pgina per pgina i mirar lesillustracions.


38/96

38

5. En una altra sessi els proposarem un joc de tradici alemanya, amagarem ous de Pasqua per la

classe i els hauran de trobar; podem complicar lactivitat fent que cada grup hagi de trobar ous de

diferents colors.

6. Finalment anirem a la Biblioteca del centre a mirar daltres contes que tractin el tema de la Pasqua i

la mona.

MATERIALS

Contes com ara :

CANYELLES, A. La mona de PasquaBarcelona. Ed. La Galera. 2011.

PONS, N., Quina mona de pasqua!Collecci El petit univers. Ed. Barcanova. Barcelona, 2011,

ROMERA, M., La mona de pasqua den Max. Publicacions de lAbadia de Montserrat. Barcelona, 2009.



39/96

39

Els llibres de coneixements expliquen aspectes concrets del mn que ens envolta i permeten als infants

descobrir lentorn a travs de l observaci indirecta. Sn llibres tils per buscar informaci sobre: histria,

animals, astronomia, plantes... i esdevenen un bon complement per a la tasca educativa.Amb aquesta activitat, els infants podran diferenciar aquests tipus de llibre de caire informatiu dels de

caire literari.


Consultar llibres de coneixements.

Diferenciar els llibres de coneixements dels literaris.

CONTINGUTS Consulta, observaci i lectura de llibres de coneixements. Percepci de diferncies entre un llibre dimaginaci i un llibre de coneixements. s dels llibres de coneixements per ampliar o descobrir informacions sobre un tema. Manifestaci de les emocions que provoquen les narracions i els llibres.


DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT1. Proposarem als infants fer un rac amb diferents llibres que parlin de lestaci de lany en qu ens

trobem en aquell moment, per exemple, la tardor.

2. Aportarem al rac llibres de coneixements, de lescola i de casa, que girin a lentorn de temes

propis de lestaci: fruits, elements naturals, temps meteorolgic, festes tradicionals de lpoca...

Concretament sobre la tauleta del rac de la tardor podrem collocar llibres sobre: la Castanyada,

els moniatos, el bosc, els caragols, els bolets. Tamb podrem guarnir el racamb fulles seques,

castanyes, moniatos, carabasses, fruits secs...

11-EL RAC DE LA TARDORNivell recomanat: P5, 1r i 2n.

Aprendr...

que llibres diferents poden parlar del mateix, per exemple de la tardor.

algunes diferncies entre els llibres de coneixements i els contes.

com sn i qu shi pot trobar als llibres de coneixements.


40/96

40

3. Presentarem el rac fent parar atenci als infants sobre les semblances i diferncies entre elsllibres que troben en aquest espai i els contes. Els preguntarem per qu serveixen cada un dells,

quina finalitat tenen: divertir-nos, informar-nos?

4. Al llarg del perode que duri lestaci programarem estones setmanals perqu els infants puguin

accedir al rac de forma lliure a consultar els llibres.

5. Tamb organitzarem activitats guiades en les quals els llibres del rac cobrin protagonisme:

- Llegirem als infants petits fragments de pgines dalgun dels llibres del rac.- Obrirem un torn de preguntes sobre curiositats o interrogants que els hagin sorgit en la consulta

dels llibres del rac i mirarem de respondre llegint algun fragment dun llibre.

- Demanarem que busquin una informaci concreta sobre un element de lestaci: castanyes,

temps, vent...

MATERIALS

Llibres sobre diferents temes relacionats amb lestaci de la Tardor:BALD, E., GIL, R., SOLIVA, M. La Castanyada, Barcelona, Editorial Barcanova.

CANYELLES, A. La Castanyada. Editorial La Galera. Barcelona

DENOU, V. Cauen les fulles. Collecci Els teus primers llibres den Teo. Editorial TimunMas Grup

Planeta. Barcelona.

FONT, N. La Castanyada. Collecci Qu celebrem?Editorial Crulla. Barcelona.

GINESTA, M. Els Bum-Bum mengen castanyes. Collecci Els Bum Bum. Publicacions de lAbadia de

Montserrat . Barcelona.

MENNDEZ, B. El meu primer llibre de la Castanyada. Estrella Polar. Grup Editorial 62.


41/96

41

Barcelona.

MUNDET, N. Sortim a buscar bolets. Collecci Primers Contes, nmero 5. Publicacions de lAbadia de

Montserrat. Barcelona.

RIF, F. Els bolets, petits i grans. Collecci La Lupanmero 1. Editorial Esin. Con- bel. Barcelona.

RIF, F. Larbre de les castanyes. Collecci La Lupanmero 4. Editorial Esin. Barcelona.

RIVAS, N. Canons de tardor. De tots colors. Collecci Cantem. Editorial Baula. BarcelonaROMERA, M. Farem, farem panellets!Collecci Primers contesnmero 23. Publicacions de lAbadia de

Montserrat. Barcelona.

SABAT, T. La tardor. Editorial Salvatella. Barcelona.

SLEGERS, L. En Pol a la tardor. Collecci En Pol, nmero 10. Ed. Baula. Barcelona.

Revista Piu-Piunmero 2. Publicacions de lAbadia de Montserrat.



42/96

42

Hi ha contes que inclouen cartes per llegir que enriqueixen largument i fan el conte ms atractiu. En el

llibre El carter joliu o unes cartes especials, el protagonista s un carter que reparteix cartes de deb als

personatges ms coneguts dels contes populars.


Conixer contes que contenen cartes per llegir. Llegir i escriure cartes per a comunicar.

CONTINGUTS

Identificaci de la tipologia textual de la carta.

Descoberta de diferents formats i tipologies de cartes. Identificaci de personatges dels principals contes populars. Escolta atenta de les opinions dels companys i companyes.



1. Iniciarem una conversa sobre si alguna vegada han rebut alguna carta i si coneixen lofici de

carter. Llegirem el conte El carter joliu o unes cartes especials.

2. LLEGIM CARTES

Els sobres. A mida que llegim les cartes que apareixen al conte anirem penjant en un plaf una

cpia dels sobres.

12-QU DIUEN LES CARTES?Nivell recomanat: P5, 1r i 2n.

Aprendr...quina informaci hi ha en el sobre duna carta.

per qu sescriuen cartes i quines coses es poden explicar a les cartes.

a escriure cartes.


43/96

43

Farem que els infants observin amb deteniment els diferents detalls daquesta tipologia textual: el

tipus descriptura, la distribuci del text en lespai, el destinatari i ladrea, el segell, les

inscripcions, els codis (per avi, urgent...) els membrats.

Entre tots i totes podem elaborar el remitent de cada sobre.

Les cartes

En el mural tamb anirem penjant les diferents cartes. Convidarem els infants a endevinar qu

diuen estimulant-los a intercanviar informacions i opinions.

Comentarem les caracterstiques de cada carta segons la seva finalitat. Demanarem als infants

que hi trobin semblances i diferncies entre:

la carta de disculpa als tres ssos escrita a m per Rnxols d'or,

la carta de publicitat amb un catleg de productes per a bruixes modernes per a la Bruixa

Dolenta, la targeta postal del gegant de la carbassera,

la carta informativa a mquina per a la Ventafocs i un llibret de la seva histria,

la carta formal d'uns advocats adreada al llop de part de la Caputxeta Vermella i els tres

porquets,

la felicitaci d'aniversari i un bitllet per a Rulls d'or.

3. ESCRIVIM CARTES

En un rac de laula posarem una bstia de cartr i convidarem

els infants a escriure cartes als companys/es de la classe.

Per tal de fer lactivitat ms atractiva, en aquest rac trobaran una

capsa plena de bonics papers de carta, sobres de colors i adhesius

per fer de segells.

Els divendres el nen o la nena encarregat de fer de carter repartir

les cartes.


44/96

44

En el rac tamb podran escriure cartes a daltres destinataris

com ara els personatges dels contes populars. Prepararem un

mural amb les imatges dels destinataris de les cartes del conte

per si volen escollir-ne un.

ELS TRES

OSSOS

LA BRUIXA

DOLENTA

EL

GEGANTS

LA

VENTAFOCS

EL

LLOP

RNXOLS

DOR

Illustradora: Janet Ahlberg.

MATERIALS

AHLBERG, A. El carter joliu o unes cartes especials. Ed. Destino. Barcelona.

LANGEN, A. Les cartes den Flix lexplorador. Editorial Acanto.

MACLAREN, T. Cartes de tot el mn. Ed. Beascoa. Barcelona.

Una capsa amb sobres, papers atractius i adhesius per fer de segells.



45/96

45

Els llibres amb textos instructius, com els de cuina, mgia o de manualitats ens permeten fomentarlatenci, la concentraci i la creativitat. Presentem un llibre de cuina que ensenya als nens i nenes aelaborar receptes fcils i divertides per cuinar.

OBJECTIUS DE LACTIVITATFamiliaritzar-se amb els llibres instructius.Comprendre instruccions.Obtenir informaci a partir de la coberta dun llibre.

CONTINGUTS Identificaci dels elements dun text instructiu: estructura, parts... Lectura de textos curts. Autonomia en la lectura personal. Escriptura duna text instructiu: recepta de cuina.



1. Iniciarem una conversa inicial amb els nens i les nenes sobre qui cuina a casa, si ajuden els paresa la cuina, quin plat els agrada ms, qu mengen per esmorzar, a lhora del pati...

2. A continuaci, presentarem el llibre de cuina. Farem observar a lalumnat que t:

- Una coberta on apareix: el ttol, les imatges dalguns plats que sexplicaran al seu interior i nom de

leditorial.

-Un format en faristol.

- Un ndex amb les receptes.

- 23 receptes que segueixen aquesta estructura:

- Nom de la recepta i per a quantes persones est pensada.

- Ingredients

- Passos per a la seva elaboraci

- Consells- Fotografies dels menjars.

13-LLIBRES QUE ENS ENSENYEN ANivell recomanat: 1r i 2n.

Aprendr...

quines parts t una recepta de cuina.

com sha de llegir una recepta de cuina.

a escriure una recepta de cuina.


46/96

46

3. Els presentarem una de les receptes i lelaborarem pas a pas tot consultant el llibre.

4. Els demanarem que per parelles escriguin una recepta. Lescriuran seguint lestructura daquest textinstructiu. La llegiran a classe, i amb totes les receptes es far un llibre que es deixar a la bibliotecadaula.

MATERIALS

PERKINS, B., Experimenta cuina: receptes sencillez per a nens. Ed.La Galera. Barcelona, , 2011.

Plantilla per a les receptes:


RECEPTA DE CUINATtol:

Ingredients :

Elaboraci :1.2.

Dibuix o Fotografia


47/96

47

BLOC 3: Juguem amb els llibres


48/96

48

Una activitat molt interessant s fixar-nos que en els contes hi ha frases que shan fet molt populars inoms escoltant-les podem endevinar a quin conte pertanyen.

OBJECTIUS DE LACTIVITATConixer els principals contes populars: els seus personatges, ttols i fragments ms coneguts.

CONTINGUTS Identificaci dels fragments ms populars dels contes tradicionals. Audici atenta duna narraci. Memoritzaci de textos curts. Identificaci de fragments dun conte Comprensi de frases senzilles.

Associaci de textos amb els personatges del conte al qual corresponen. Escolta atenta de les opinions dels companys i companyes. Identificaci de la tipologia textual de la bafarada. Comprensi de locucions en una narraci o text escrit.



1. Iniciarem una conversa sobre les frases que recorden dalgun conte.

Exemples:

2. Buscarem els contes de la Biblioteca de laula on surten aquestes frases.

14-ENDEVINA EL CONTENivell recomanat: P4, P5 i 1r.

Sc a la panxadel bou que nohi neva ni plou!

Conte: En Patufet

Bufar ibufar i lacasaensorrar

Sc a lapanxa delbou que nohi neva niplou

A veurequinaveutens?

Mirallet,mirallet,qui s lamsbonica?.

Quinabocamsgrossaquetens!

Aprendr a...

relacionar frases molt conegudes que surten als contes amb el personatgeque les diu i el nom del conte.

buscar el conte on surten les frases ms conegudes i trobar aquestes frasesdins del conte.


49/96

49

3. Demanarem als nens i les nenes que portin de casa contes on surtin frases molt conegudes.

4. Prepararem un espai on exposar els contes que han portat de casa i els que hem seleccionat de

la Biblioteca. De manera peridica els infants podran accedir a aquest espai per mirar els contes.

5. Cada dia llegirem un dels contes del qual hagin endevinat la frase i hauran de dir quinpersonatge s el que la diu. Anirem penjant en un plaf les cobertes dels diferents contes, les

frases (dins dunes bafarades) i el personatges que les diuen. Aquest material es pot fer servir per

a un rac daparellar: bafarada, ttol del conte i personatge.

MATERIALS

Contes com ara :Els contes clssics: La Caputxeta vermella, Els tres porquets, En Patufet, La Rateta que

escombrava lescaleta, La Blancaneu i els set nans...

-Pel plaf: fotocpies de les cobertes, les frases i els personatges que les diuen.

JUGUEM AMB ELS LLIBRES


50/96

50

Els llibres ofereixen la possibilitat de jugar amb els personatges. El joc s un element engrescador per

apropar els infants a la lectura duna manera ldica i creativa. La illustraci es converteix en aquestes

edats en la primera lectura i es tracta dun excellent recurs que enriqueix la sensibilitat artstica delsnens i nenes i, a la vegada, permet el joc i la creaci.

OBJECTIU DE LACTIVITAT

Observar les diferents maneres que els illustradors dibuixen a un mateix personatge.

CONTINGUTS

Observaci atenta de les illustracions dun llibre. Identificaci dun mateix personatge en diferents llibres. Utilitzaci de la fantasia i la creativitat en els processos creatius literaris.



1. Explicarem un conte a tot el grup amb el suport dun llibre per tal que es fixin en el

protagonista: com s?, com va vestit? Triarem un conte que tingui un personatge molt

rellevant: La Caputxeta Vermella, En Patufet, LAneguet lleig...

2. A continuaci, proposarem als infants anar a la biblioteca daula o a la biblioteca del centre a

mirar llibres on hi surti el personatge del conte explicat. Els farem adonar que cada

illustrador/-a t el seu estil i que, malgrat dibuixar el mateix personatge, no sassemblen gens.Observarem les diferents versions del mateix conte i entre tots parlarem de les semblances i

les diferncies.

15-DIBUIXEM UN PERSONATGENivell recomanat: P4, P5 i 1r.

Illustraci : Matilde PortalsIllustraci : Margarita Ruiz

Illustraci : Francesc Rovira

Aprendr a...

descriure un personatge dun conte.

veure semblances i diferncies entre les illustracions del protagonista dun conte fetes perdiversos dibuixants.


51/96

51

3. A continuaci tots els infants dibuixaran el mateix personatge en mig full. Desprs de

representar-lo, mostraran el dibuix als companys i companyes.

4. Finalment els penjarem al mural de laula, aix podrem veure que cadasc t el seu

estil i que tots els dibuixos sn ben diferents.

MATERIALS

AA. VV. (adaptaci). La caputxeta vermella. Collecci Encunyats clssics. Ed. Combel.

Barcelona, 1999.

BALD, E., GIL, R., SOLIVA, M., (adaptaci), La caputxeta vermella. Collecci: El Bosc de

colors . Editorial Barcanova. Barcelona, 2007.

GRAU, A., (adaptaci) La caputxeta vermella. Collecci: El cavall volador. Ed. Combel.

Barcelona, 2004.

Retoladors. Mig full. Contes com: La caputxeta vermella, En patufet, Laneguet lleig, Els tres porquets...



52/96

52


53/96

53

Mai un personatge ha atret tant latenci dels infants vers els contes com el llop. Els llops surten en molts

contes i els nens i les nenes li tenen un amor/odi molt curis. Els infants poden trobar tot tipus de llops:

bons, dolents, entremaliats, espavilats... que els fan sentir les emocions ms diverses.


Mirar i consultar contes, tant a lescola com a casa, buscant un personatge com.

CONTINGUTS

Cerca autnoma de llibres en una Biblioteca. Observaci atenta de les illustracions dun conte. Identificaci dun mateix personatge en diferents llibres. Manifestaci de les prpies opinions sobre els llibres. Escolta atenta de les opinions dels companys i companyes. Descripci de les caracterstiques dun personatge de conte.



1. Iniciarem una conversa sobre els llops dels contes. Preguntarem als infants quins contes coneixen

on hi surtin llops.

2. Triarem els contes de la Biblioteca de laula on surten llops.3. Demanem als nens i nenes que portin de casa contes on surtin llops.

4. Prepararem un espai on exposar els contes que han portat de casa i els que hem seleccionat de la

Biblioteca. De manera peridica els infants podran accedir a aquest espai per mirar els contes.

5. Cada dia llegirem un dels contes. Convidarem els infants a opinar sobre el paper que fa el llop en

aquest conte: bo, dolent... Escriurem ladjectiu que els infants han decidit que el qualifica: ferotge,

poruc, agosarat, divertit... sota una fotocpia d una illustraci representativa del llop. Anirem

penjant les imatges dels llops dels diferents contes en un mural de lespai que hem dedicat a

aquesta activitat.

16-BUSQUEM LLOPSNivell recomanat: P3, P4, P5, 1r i 2n.

Aprendr...

que un personatge (el llop) es pot trobar a molts contes.

a descriure com s cada llop al conte on surt, veure les semblances i diferncies.

a triar o a inventar-me quin llop magrada ms i explicar per qu.


54/96

54

6. Finalment proposarem que cada infant dibuixi un llop i penjarem totes les produccions en el

mateix mural.

MATERIALS

Contes com ara :

Els contes clssics: La Caputxeta vermella, Els tres porquets, Les set cabretes i el llop...

Els contes dautor:

AA. VV. El gran llibre del llop ferotge. Ed. Joventut . Barcelona, 2005.

BLAKE, S. Caca de vaca. Ed. Corimbo. Barcelona.

GUETTIER, B. Em vesteixo i et menjar. Ed. Corimbo. Barcelona.

PENNART,G. El llop sentimental. Ed. Corimbo. Barcelona

PERRET, D. Yo, el lobo y las galletas (de chocolate). Ed. Kkinos. Madrid.

RAMOS, M. Sc el ms fort! Ed. Corimbo. Barcelona.

ROCA, M.M. El llop Pepito(collecci). Ed. Barcanova. Barcelona.

SCUDERI, L. El que el llop li explica a la lluna, de Lucia, Editorial Joventut.

SOLOTAREFF, G. LEdu, el petit llop. Ed. Corimbo. Barcelona.

-etc.JUGUEM AMB ELS LLIBRES


55/96

55

Els personatges dels llibres ofereixen moltes possibilitats de joc als infants. Moltes vegades, els nens iles nenes sidentifiquen amb ells i els consideren com un company ms amb qui podem compartirestones de comunicaci.

OBJECTIUS DE LACTIVITATPotenciar la llengua parlada a partir del dileg amb personatges dels llibres.

CONTINGUTS Reconeixement i utilitzaci de les caracterstiques prpies dun dileg. Identificaci del context textual propi dun personatge popular de conte. Associaci de textos amb els personatges de conte a que corresponen.



1. Recordarem a les nenes i nens els personatges dels llibres llegits a laula: el cavaller Sant Jordi,la Caputxeta, en Pinotxo, el gegant del Pi, en Patufet, els nans de la Blancaneus,en Tabalet... Repartirem entre uns quants infants titelles o ninots que els representin.

2. Distribuirem als altres infants diferents models de telfons. Els nens, de manera ordenada, diran aquin personatge volen trucar, marcaran un nmero de telfon i simularan la trucada. Els orientaremper tal que posin en prctica:

a. Les normes del dileg, intercalant-se per parlarb. Les caracterstiques duna conversa telefnica:

Salutaci Informaci o pregunta Resposta Comiat

17-TRUQUEM PER TEL FON ANivell recomanat: P3, P4, P5, 1r i 2n.

No pateixis,no dir mai

msmentides!

Lvia estmolt

estranya!

El drac mha deixatesgotat!

Aprendr a...

fer preguntes a un personatge dun conte.

inventar-me dilegs amb els personatges dels contes.


56/96

56

3. El nen o la nena que t el titella o el ninot daquell personatge far dinterlocutor i contestar latrucada. Orientarem la conversa telefnica proposant als infants que:

a. parlin de la manera que ho faria el personatgeb. que facin la veu adequadac. que tractin els temes propis del conte del personatge.

MATERIALS

- Telfons de joguina.

- Titelles o ninots que representen personatges de contes populars.



57/96

57

Els contes permeten posar-se en la pell dels protagonistes. En el conte En Marc s un artistaels

infants poden imaginar que sn artistes com el Marc i com ell poden transformar instruments en

animals: guitarres en elefants, pianos en taurons i violins en girafes. En Marc, acabar muntant una

orquestra o un zoolgic?


Desenvolupar la fantasia, la imaginaci i la creativitat.

Percebre semblances.

CONTINGUTS Observaci atenta de les illustracions dun llibre. Escolta atenta de les opinions dels companys/es. Manifestaci de les prpies opinions sobre els llibres. Escolta atenta de gravacions de contes i narracions.



1. Presentarem el conte: En Marc s un artista!Lescoltarem, lexplicarem o el llegirem i anirem

ensenyant les illustracions. CLIQUEU:

2. Tancarem el conte i preguntarem als infants si recorden els instruments que el protagonista

va anar dibuixant cada dia de la setmana.

3. Asseguts enfront la pissarra

a. Mostrarem uns rtols amb els noms dels dies de la setmana i els infants aniran

18-TRANSFORMEM ELS OBJECTESNivell recomanat: P4, P5, 1r i 2n.

En_Marc_s_un_artista!.mp3

Aprendr a...

buscar semblances i diferncies entre instruments de msica i animals.

transformar instruments de msica en personatges.


58/96

58

sortint a penjar-los per ordre.

b. Desprs repartirem les imatges dels cinc instruments que surten al conte i uns

altres nens i nenes els aniran collocant, un a un, al costat del dia de la setmana

corresponent.

c. Finalment donarem les imatges dels animals per qu les associn amb linstrument.

4. En un altre moment i per grups de 3 o 4 infants posarem animalets de joguina dins duna

capsa que anomenarem la capsa de transformaci dels artistes. Cada infant posar la m

per treure un animal. En observar-lo imaginar en quin instrument el podria transformar i

explicar el perqu. Portar a terme lacci inversa del protagonista del conte.

5. Posarem imatges dinstruments i d animals dins duna bossa (tant les que surten al conte

com daltres). Els infants podran accedir a la bossa en petits grups de 3 o 4 i jugar a associar

les imatges dun grup amb les de laltre.

DILLUNS


59/96

59

6. Per acabar demanarem als infants que facin servir la fantasia i dibuixin instruments i els

disfressin d animals o de qualsevol altra cosa.

MATERIALS

- Rtols amb els noms dels dies de la setmana.

- Capsa amb animals de joguina.

- Bossa amb targetes dimatges d animals i instruments musicals.

PONS, N. En Marc s un artista!Collecci Primers contes. Publicacions de lAbadia de Montserrat.

Barcelona, 2010.



60/96

60

Lamanida de contes s una proposta de les moltes tcniques creatives que Gianni Rodari proposa ala seva obra Gramtica de la Fantasia. El seu objectiu s que la imaginaci tingui un lloc dinsleducaci i que la creativitat infantil es fomenti a les aules. Els contes populars ens ofereixen unventall molt ric per jugar amb els personatges i la trama, i els converteix en un excellent recurs per

motivar els infants a crear histries noves. Lactivitat proposa als infants crear un conte que continguiingredients daltres contes.


Desenvolupar la imaginaci i la fantasia.

CONTINGUTS Comprensi del fil argumental dun conte o rondalla explicat o llegit.

Escriptura collectiva dun text narratiu. Utilitzaci de la fantasia i la creativitat en els processos creatius literaris. Gaudi en les activitats de creaci personal. Participaci en les activitats literries de lentorn proper.



1. Proposarem de fer una amanida de contes i explicarem que lactivitat consisteix a

inventar-nos un nou conte barrejant els personatges i largument de diferents contespopulars.

2. Presentarem dun en un els personatges dels contes populars ms coneguts i els anirem

penjant a un plaf: la Caputxeta, el Llop, el Porquet, la Ventafocs, la Rateta...

19-AMANIDA DE CONTESNivell recomanat: 1r i 2n.

Aprendr a...

conixer largument dels principals contes populars.trobar les tres parts dun conte: inici, nus i desenlla.

inventar un conte nou a partir de fragments de contes coneguts.


61/96

61

3. Proposarem de triar-ne tres i els penjarem a la pissarra, i a continuaci recordarem entre tots

largument de cada conte.

4. Preparem uns cartonets amb linici, el nus i el desenlla de cada conte i farem que cada part

de largument tingui un color diferent.

CONTE INICI NUS DESENLLAEls tres

porquets

Hi havia tres

porquets que es

volien construir

una casa.

Un llop sels volia

menjar i va bufar molt

fort per trencar les

cases.

El llop es va cremar

la cua quan va

baixar per la

xemeneia i va

marxar udolant.

La Caputxeta

vermella

La Caputxeta

vermella anavapel bosc a veure

lvia.

El llop afamat va

arribar primer i es vadisfressar dvia.

Un caador va

disparar un tret alllop per espantar-lo.

5. Barrejarem els inicis, els nusos i els desenllaos i per grups de dos o quatre infants els

hauran daparellar correctament.

6. Desprs els proposarem que agafin una part de cada conte i que els barregin per inventar un

nou conte. Exemple: Personatges principals: Els tres porquets, la Caputxeta i la Rateta:

INICI NUS DESENLLA

Hi havia tres porquets que

es volien construir una casa.

El llop afamat va arribar

primer i es va disfressar

dvia.

Un gat es volia menjar la

Rateta i...

Escriurem a la pissarra les aportacions que vagin fent.

7. Posteriorment llegirem el text entre tots i posarem un ttol al conte collectiu.

8. Per acabar els podem proposar que facin una amanida de contes de manera individual i

que escriguin una histria amb els personatges que vulguin, i cada dia, un parell dalumnes,

podran sortir a explicar/llegir la seva histria inventada. Estructura del text:

NICI NUS DESENLLA

Personatges Lloc Temps Fets Final

Qui? On? Quan? Qu passa? Com acaba?


62/96

62

9. Seria molt interessant parlar amb la Biblioteca municipal i proposar que en alguna

sessi de lhora del conte puguin anar els nostres alumnes a narrar algun conte dels

Atrapats Pels Llibres (Ana F. Buñuel, Anna Gassó i Nathalie Pons)

Documents

Transcript of Atrapats Pels Llibres (Ana F. Buñuel, Anna Gassó i Nathalie Pons)