FiloXarxaDiccionarienciclopdicdefilosofia:autors,conceptes,textos

Temes Elsaberfilosfic Elconeixement LarealitatL'sserhum

L'accihumana Lasocietat

Histria FilosofiaantigaimedievalFilosofiamoderna

Filosofiacontempornia

Mapadelweb

Ajudaialtres

Descarregar"fontgrega"

CercacontingutsalwebPensament:autors,conceptes,textos,obres... Cerca

Sartre,JeanPaul(19051980)HIST.`sartre.wav,`play"]

Filsof,dramaturginovellistafrancs,nascutaPars.El 1924 ingressa en lcole Normal Suprieure, ontroba amics com R. Aron, G. Canguilhelm, J.Hyppolite,M.MerleauPonty i sobretot Paul Nizan, iobt el 1927 lagrgation en filosofia. Guanyada lactedrael 1929, ensenyaenLeHavre i, pocdesprs,marxa a Berln (19331934) on sinicia en lafenomenologia de Husserl. Les seves primerespublicacions sn aplicacions directes del mtodefenomenolgic: La transcendncia de lego, Laimaginaci(1936),Esbsdunateoriade lesemocions(1939) i All imaginari. Psicologia fenomenolgica delaimaginaci(1940).

Laparici, el 1938, de la seva novella La nusea lisuposa laprimera fama.Durant laSegonaGuerraMundials fetpresoner i condutaMeuther(Lorena).Alliberat,comenaaprendrepartenactivitatsderesistnciaifundaambelsseusamics,aPars,Socialismeetlibert,grupquedurafinsquelamajoriasafiliaalpartitcomunista.

EssentprofessordelLiceuCondorcet ihabitual jadelCafdeFlore,aSaintGermaindesPrs,publicalasevaobrafonamental,Lsserielnores(1943).ConeixaCamus,elogia la seva novella Lestranger, i sincorpora a la Resistncia. Acaba la guerra,funda junt amb R. Aron, Simone de Beauvoir (Castor), MerleauPonty i altres, larevistapoliticoliterriaLesTempsModernes.Aquestmateix any fauna confernciasobre Lexistencialisme s un humanisme, que publica lany segent i es converteix,tradudaatotselsidiomes,enlobradedivulgacimsconegudadelexistencialismefrancs. Sartre serigeix en el representant ms significatiu de lexistencialisme ateufrancs,enrbitredeladiscussiintellectualaFranaatacatperdretaiesquerraifins en personatge central de la moda existencialista (ell llana a la fama a JulietteGrco, la cantant smbol de lexistencialisme francs) recolza la discussi filosficaamb obres de literatura: Les mosques (1943), A porta tancada (1945). Cap a 1950sacosta al comunisme amb el qual simpatitza obertament. El 1952 trenca la sevaamistatambCamus,sobretotapartirdelapublicaciperaquestltimdelhomerebel(1951),ilaposteriorcrticadeSartrealobrailapolmicasuscitadaatravsdeLesTempsModernes,quesuposaundurenfrontamentideolgicentrelesideespoltiquesdeCamus i lesdeSartre ielconfrontamententreelsentitde larebellia ielde larevoluci.

Desprs dabandonar la collaboraci amb el PartitComunista Francs i amb el marxisme prosovitic el1956,arrande la invasidHongriapels tancs russos,sadhereix polticament a la causa algeriana portantun copms a la prctica el seu creixent compromsamb la vida poltica i social, que vamantenir al llargde tota la seva existncia i combat ideolgicamentcontra De Gaulle. El 1957 apareix Qestions demtode, on exposa la seva frustraci i la seva crticaal marxisme. El 1960 pren tan obertament partit enfavor de la causa algeriana, que lOAS el va posar alpuntdemira finsaarribaraatemptar contra la sevavida.El1960publicaLa radialctica, la sevaltimaobrafilosfica,onbuscaunasntesiconciliadoraentreindividu i societat a travs del mtode, ja iniciat enQestions, existencialista i marxista alhora. Publicatamb, amb gran xit, Les paraules, obra que escomponnomsdedos captols Llegir iEscriure i enla que narra la seva infncia, que descriu com

enteramentdedicadaallegiriescriuretotselsdies.

Aquestmateix any se li concedeix el Premi Nobel de literatura, que rebutja. El 1967funda el Tribunal Russell per jutjar els crims de guerra de Vietnam, del que s elprimerpresidentilaseudelqualhadetraslladaraEstocolm,idurantelmaigfrancsde1968recolzalacausadelsestudiantsientraencontacteamblesquerramaoista,elperidic,delaqualLaCauseduPeuple,arribaadirigirifinsarepartirpelcarrer,quansprohibit.Publicafinalment,desprsdedeuanysdetreball,elstresvolumsdeLIdiotdelafamille(19711973),sobreGustaveFlaubert,personatgeaquiveucomtotelcontraridesimateix, idequi faunmodeldinterpretaciexistencialista.El1973, igaireb totalment cec, inicia el seu retir, durant el qual es limitar a concedirentrevistes i a revisar la sevaobra.Morel15dabril, aPars,dunedemapulmonar,deixantmoltstextosindits.LainflunciadeSartreenfilosofiaienliteraturahaestatenormesconsideratundelspensadorsmsrepresentatiusdels.XX.

LafilosofiadeSartre

Elpensament filosficdeSartreneixa les fontsde la fenomenologia deHusserl, ales que acudeix com a reacci a la seva formaci idealista i racionalista, i esdesenvolupa en etapesmarcades per les seves obresms representatives: adaptacidelafenomenologiahusserliana(LatranscendnciadelEgo),fonamentaciontolgicadelallibertat(Lsserielnores),humanismeexistencialista(Lexistencialismesunhumanisme),ihumanismemarxista(Crticadelaradialctica).

La seva primera etapa s herncia directa dels seus estudis de la fenomenologia deHusserl i Heidegger durant la seva estada a Berln, el 1934. Les obres daquestapocaLatranscendnciadelego,Laimaginaci,All imaginari,Esbsdunateoriadeles emocions sn descripcions fenomenolgiques sobre el jo, la imaginaci i lesemociones, entesos com a conscincia o modes de la conscincia, a partir delprincipi fonamental de Husserl segons el qual la conscincia s conscincia dequelcom,percriticanttotamenadidealismeisubjectivisme.CriticaHusserlhaverfet del jo una conscincia transcendental igual com critica a Descartes i a Kanthaver fet del jo quelcom que estms enll de la conscincia: no hi ha un altre jo(transcendental) que la mateixa conscincia com a principi unitari de les nostresaccions, i ellamateixano sunaaltra cosaque ser conscient de el jo no smsqueelconjuntunitaridelaintencionalitatde laconscincia(mnpsquic), igualcomelmnnossinelconjuntunitaride lescoses(mn fsic).Unjotranscendentalmsenlldelpsiquismesunapuraillusi.Demanerasemblant,laimaginaci(perlaquefaigpresentallabsenti) i lesemocions(per lesqueemrepresentocomdesigque sigui el mn) no sn activitats de la conscincia, sin modes de ser de lamateixaconscincia,omanerescomaquestaesrepresentaelmnoesrelacionaambelmn.Sesegueixquelaconscincianosunacosadeljonidelmn,sinelmateix

subjectehum, enquant speras (enquant s reflexiu o conscient de simateix).Daquestamanera introdueix lanlisi fenomenolgica i la conscincia en el mn delexistncia,rebutjantqualsevolplantejamentidealista(veurecita).

Les idees daquesta primera poca, sobretot les exposades en La transcendncia delego, constitueixen la base de la seva ontologia existencialista, tal com lexposa,principalment,enLsser ielnores,quesubtitulaAssaig dontologia fenomenolgica,onatravsdelaconscinciaesdescobreixelmnielsaltres.Jaquelaconscinciasconscincia dequelcom (delmn) i es percep com llanada capa lexterior, hadepercebrestambcomdistintadelmn.Aquestesduespercepcionsdelarealitat,comaconscinciaicomamn,ocomserperasi iserenssnduesdades immediatesdelaconscincia.Lontologiaesplantejaelsentitdelserescinditenaquestsdostipusdeser.Ladifernciaentrelunilaltresqueelsegonsimplementsisidnticambsimateix(selques)mentrequeelprimeresunsserqueesqestionaelseuser(slsserperalqualenelseuserestenqestielseuser),scarnciadesercomconstantmentexpressaeldesig,perlaqualcosasunabarrejadeserinoser,ihihaelques,sadir,nossimplement,sinqueestobligataferseienaix consisteix la seva llibertat (veure text). El caracterstic del per a si, de laconscincia humana, s aquesta paradoxal negaci didentitat amb si mateixa, quesuposa lacapacitatreflexiva,quealnopodersecaptarsdescritaperSartrecomelnores(veurecita). Per aixmateix lhome s lliure: no s una cosa existent delmn, sin un jo constantment per fer, condemnat a ferse i, per aquesta ra,condemnata ser lliure (veurecita): la llibertat no s unaqualitat de cap subjecte,sinelmateixfersedelaconscinciahumanamsqueserlhomesferseinoss res que no shagi triat. Per aixmateix lhome s fonament de tots els valors,lexistnciadelsqualsdecideix.Obligat lhomeadecidirelques iadecidirelsentitquednaalescosesialmn,nopotpermenysdexperimentarlaangoixaqueneixdaquestaresponsabilitatconsubstancialalestructuramateixadelaconscincia(veurecita).Daltrabanda,ignorarlaprpiaexistnciaangoixada,emmascararla,defugirla,sdefugirlaprpianaturaiacomodarseaunmodedexistirpropidelescoses,nodelesconscinciesSartreanomenaaaixmalafe(veuretext).

La conscincia es desvela el seu propi sentitconfrontada al que s en si, als objectes i coses delmn,peramsams,entreelsobjectesdelasevaexperincia, troba tamba laltre. En el coneixementdelaltre,comunaltreperasiounaaltraconscinciahumana, es t una nova experincia del nores quesom.No somres,no solsperquen lssermateixde la conscincia niua el no res, sin perquexperimentem una nova anihilaci en sentirnos,nosaltres que som subjectes, objecte de latentamiradaconscientde laltre.Apartirdaquestmoment,nosolssomunsserperasi,somtambserperaun altre, que ens converteix en un en si. Sartreapella a la dialctica del senyor i de lesclau perexplicarlanecessitatquetlaconscinciahumanadesorgirpermediaci pel reconeixement de laltre, enunprocsenquunsesentobjectede laltreque,alseutorn,sentimcomaobjectenostre.

MetafricamentexpressaSartreaquestarelacidialcticaentresubjectesobjectesambla idea de la mirada: el servistperunaltre s la veritat del veurealaltre(veuretext).Lasituacidemiradesmtuesesconverteixensituacideconflictedesoluci impossible:o laconscinciaconverteixa laltreenobjecteosconvertidaperlaltreenobjecte.Nocalestranyarse,doncs,queSartredigus,enAportatancada ialludintaaquestadialcticadenegaci,quelinfernsnelsaltres.

La tercera etapa, la que correspon a Lexistencialisme s un humanisme, vol ser laresposta a les crtiques que, de costat catlic i marxista, li arriben a Sartre perlindividualisme irreconciliable i insolidari del seu existencialisme i per afirmar la

primacia i precedncia de la existncia respecte de lessncia i fins pel seupessimisme. En la seva respostaSartre reitera que langoixa s lessncia de la vidahumana,que lhomeestcondemnataserlliureperqunosunaaltracosaqueelqueellmateixesfa,quenohihavalorsescritsalcel,quenomslexistencialismefahumanalavidaiqueaquestnosmsquelaconseqnciaraonabledelafirmacideDostoievski: Si Du no exists, tot estaria perms. En efecte, afirma, Du noexisteix i a lhome noms li queda la seva llibertat. Amenaant novamentlindividualisme insolidari i amoral, Sartre colloca coma fonament de lamoralitat elcomproms (veuretext) i la universalitat del projecte individual: el projecte de laprpiavidaquenomshihaenferserealitatpotcomprendretambtotalahumanitat,noperquhihagivalorsabsolutsquehaginderespectarse,sinperqutothomesconscincia oberta a la comprensi de laltre: Construeixo all universal triant hoconstrueixo en comprendre el projecte de qualsevol altre home, sigui de lpoca quesigui.Quetambspossible lamoralsensevalorsabsoluts,hoafirmacomparant lamoralamblart(veuretext).

Enlultimaetapaconsiderada,ladelaCrticadelaradialctica, prossegueix la temtica iniciada ambQestions de mtode, el ttol inicial de la qual eraExistencialisme i marxisme: determinar un mtode,alhoraexistencialista imarxista,quepermeticonciliarlindividu amb la comunitat humana, la llibertatindividual amb el materialisme dialctic elplantejament suposa, segons alguns, una revisi delsenfocaments del seu existencialisme adaptantlos almarxisme o una simple evoluci dels mateixos,segonsaltres.Marxismeiexistencialismeparteixendepunts de vistes distints: el grup o la collectivitatsotmesos a la necessitat histrica, i lindividuo, o la

subjectivitat, com a existncia lliure Sartre busca conciliar ambds punts de vista.Considera al marxisme com la filosofia insuperable de la nostra poca i humusnaturaldetotvertaderpensar,per lexistencialisme,quedunabandahadarrelarenla filosofia de lpoca, perqumostra una vertadera preocupaci per lhome concret,perlaltresesentdoctrinalmentrebutjatperlateoriamarxista.

Per creu, a ms a ms, que la teoria marxista sha tornat saber totalitari i quemancade lacarcassaantropolgicaquepotproporcionarli lexistencialisme,aixcomqueaaquestlifaltalaperspectivadialcticadelmtodemarxista.SartreadmetsensereserveselspressupostosdelmaterialismehistriciladialcticadEngels(elsquefanlahistriasnelshomes,perenunmitjdonatqueelscondicionaveurecita) ideMarx(Elmodedelaproduccimaterialdominaengeneraleldesenvolupamentdela vida social, poltica i intellectual veure cita), encara que rebutja el que esconsidera materialisme dialctic sovitic de la seva poca i el seu culte comtotalitzacionsideals.Elmarxismehadobrirsealallibertatdelhomeindividual,quesquifalahistria.Arab, la llibertathumanaestenelcormateixdonarrenquenlescondicionsmaterialsdelexistnciahumana:lhomeselqueaquestesdeterminen,per no sols elles. La totalitzaci la comprensi del saber marxista, aix s, lainterpretacidelarealitat,hadintegrar,pernoserunaintegracisemibuidaiencaraabstracta, la qual cosa altres disciplines cientfiques de lactualitat determinen sobrelarrel del comportament hum: la psicoanlisi, la sociologia i la etnologia, persobretotlantropologiaexistencialista(veurecita).Peraixdiu,comsifosexpressidun desig: La comprensi de lexistncia es presenta com el fonament hum delantropologiamarxista(veurecita).

La crtica de Sartre a la (ra) dialctica, que exerceix amb el que anomena mtoderegressiuprogressiu, consisteix en substituir la dialctica dogmtica per unadialctica crtica i realista.Aquestapartde lafirmaciexistencialistadequnohihamsdialcticatotalitzadoradelarealitatquelapraxishumana individual,que lnicadialctica histrica s lacci dialctica de lindividu i que hi ha dialctica noms enquant hi hahomesdialctics. La realitat de la dialcticano sunaaltra que la de lapraxihumana,iaquestaslasuperacidelescondicionsmaterialsdonadesdecaraa

un fi que lhome individual lliurement es proposa com un projecte. Aquesta praxi, larealitzaci de lhome com a individu, es concreta en una successi denfrontamentsentrellibertatinecessitat.Senfrontaprimerlhomealanecessitatde lanatura idelamatriaalaquedomina,perenlaquesalienaatravsdeltreball,idesprsalalimitacidelaprpiallibertatidelexercicidelapraxiindividual,enfrontdelexercicidelallibertatilapraxidelaltre,ambquiesdisputalescassetatlararesadebnsde la natura, i enfront del que s propi duna altra forma dalteridad social, elcollectiu, o grup. Sempre, i en cada cas, la prpia llibertat i, amb ella, la prpiaexistncia i lapersistnciadelprojectepropi,amenaades ialhorafetespossiblesperallaltre.

La dialctica histrica, el materialisme histric, noms s possible si aconsegueixfundarseenlapraxiindividualdelshomes,lliuresialmateixtempsdependentsdelescondicionsmaterialsaixs,delsindividusconstitutivamentdialctics.

Obres

AquestaobraestsotaunallicnciadeCreativeCommons.