5 de desembre del 1997 número 18http://www.uv.es/~noudise

Avanç electoral:Claustre progressistaEls primers resultats coneguts anit de les eleccions celebrades en la Universitatde València consoliden un Claustre progressista per als propers quatre anys. La

continuitat marca els resultats entre els representants dels professors. En elcol lectiu d’estudiants, el BEA augmenta considerablement la seua força, men-

tres Campus Jove, AEN i Entesa aconsegueixen una alta representació.

Les urnes s’ompliren ahir amb els vots

dels estudiants, professors i treballa-

dors de la Universitat de València.

Durant tot el dia estigueren oberts els

col·legis electorals i, a l’hora del tanca-

ment de la nostra edició, les primeres

dades confirmaven la continuïtat d’una

majoria progressista en el Claustre. Els

400 claustrals triats ahir (248 pels pro-

fessors, 44 pels altres treballadors i

108 pels estudiants) elegiran al rector

la pròxima primavera. També seran els

encarregats d’impulsar els actes de

commemoració dels Cinc Segles de la

institució acadèmica.

2

EL CLAUSTRE DELS CINC SEGLES

MARISOL HOYOS

Després dels tres dies d’intensa

campanya electoral en totes les

escoles i facultats de la

Universitat, ahir estava convo-

cada a les urnes tota la comuni-

tat universitària per a elegir els

400 membres que hauran de

compondre el Claustre. A primera

hora del matí, un plujós dia des-

pertava els tres campus univer-

sitaris i acollia els estudiants que

començaven a omplir aules i

biblioteques.

Dimecres a la nit, els diversos

representants de les candidatures

presentades retiraren els cartells,

enganxines i la resta de propa-

ganda que, durant aquests dies,

havia acolorit parets i corredors.

Abans de les deu del matí, molts

miraven ja impacients el rellotge

i esperaven ansiosos el comença-

ment de la jornada electoral.

Tanmateix, en alguns centres,

com ara l’Aulari Nord del

Campus dels Tarongers (que acull

les titulacions de Dret i de Treball

Social), les meses per a votar es

van constituir amb un poc de

retard. Encara que els membres

de cada mesa hi estaven presents,

les paperetes i l’acta de constitu-

ció no van arribar a l’hora pre-

vista. Finalment, quan ja tot va

quedar a punt, les cues d’estu-

diants van començar a formar-se

davant de les set meses, distri-

buïdes alfabèticament. En la

número quatre, curiosament, es

va muntar un tap ben gros, la qual

cosa va fer bromejar els estu-

diants sobre la possibilitat de con-

feccionar estadístiques i asse -

nyalar els cognoms que més par-

ticipen en les eleccions.

En tot el campus, els corredors

estaven plens de gom a gom,

però, fonalmentalment, això era

a causa d’alguns exàmens que

havien de fer-se al llarg del matí.

Els estudiants de primer curs van

ser els més contraris a l’hora d’a-

costar-se a les urnes. Ángeles,

una estudianta de primer curs de

la Llicenciatura de Dret, asse -

nyalava que la campanya electo-

ral ha coincidit amb alguns exà-

mens anticipats i que no ha tin-

gut l’oportunita d’assabentar-se

prou bé dels programes presen-

tats per cada grup. Les seues

companyes, però, Elena, Teresa

i Nieves, sí que han sentit parlar

llargament sobre les diferents

propostes. “Tots els dies entrava

a classe algun representant dels

grups que estan al campus.

Tanmateix, no sabem a qui votar

perquè tots demanen el mateix

(millores en el sistema de matrí-

cula, modificacions dels Nous

Plans, etc.), però no acabem d’en-

tendre què és el que realment

poden fer per a canviar les coses,

és a dir l’estructura en si mateixa

de la Universitat”.

Als edificis departamentals, on

estaven instal·lades les meses del

personal docent i investigador

(PDI) i del personal d’adminis-

tració i de serveis (PAS), el

desenvolupament de la jornada

va ser molt més tranquil. A l’hora

de l’esmorzar s’hi van concen-

trar bona part de les votacions.

Alguns treballadors, com ara

Carme, secretària de la Facultat

de Ciències Econòmiques i

Empresarials, que porta ja vint-

i-dos anys a la Universitat, feien

broma tot preguntant si calia

ensenyar el DNI.

Mentrestant, en la mesa del

PDI, els seus membres tractaven

d’organitzar un torn d’atenció per

tal de poder anar també a im partir

classe.

Més lluny, al Campus de

Blasco Ibáñez, la sorpresa més

agradable es va produir a la

Facultat de Filologia, on des del

moment de la constitució de la

mesa electoral es va formar una

llarguíssima cua que es va man-

tenir quasi durant tot el matí. La

participació va sorprendre gra-

tament els interventors i els

representants dels diferents

grups, que han estat tota la set-

mana passant per les classes,

parlant dels seus programes i,

sobretot, tractant d’animar els

estudiants per a participar acti-

vament en la política univer-

sitària. De fet, augmentar la seua

taxa de participació, que l’any

passat va ser d’un 15,98%, és un

dels objectius principals que

s’han plantejat des d’un primer

moment al llarg d’aquesta cam-

panya electoral.

Durant tota la jornada, dos

representants de cada candida-

tura van estar presents al costat

de les meses, com a interventors,

per tal d’assegurar el bon fun-

cionament del procés. Així i tot,

a la Facultat de Filologia es van

haver d’aturar les votacions

durant uns cinc minuts, perquè

un representant d’un grup conti-

nuava fent campanya entre els

estudiants que es trobaven en la

cua, tractava de convéncer-los

perquè votaren la seua candida-

tura. La presidenta de la mesa,

Claude Benoit, del Departament

de Filologia Francesa, li va cri-

dar l’atenció i la votació hi va

continuar desenvolupant-se amb

tota normalitat.

A la Facultat de Geografia i

d’Història, la cua també omplia

les escales, des de primeres hores

del matí. Però alguns estudiants

es queixaven perquè els profes-

sors i el degà de la Facultat no

havien accedit a aturar les clas-

ses durant una hora per a facili-

tar les votacions. Els represen-

tants del BEA i d’Egeo assenya-

laven la necessitat de constituir

una segona mesa per tal d’agili-

tar el procés.

En els tres campus, encara que

el dia va eixir núvol i fred, les

urnes acolliren amb bona cara

tots aquells que s’hi acostaren per

a depositar el seu vot.

Canviarapunts perpaperetes

La pluja marca la jornada elec-

Estudiantes trien, ahir, les paperetes per a votar en un dels col legis del Campus dels Tarongers.

3

REDACCIO

El Bloc d’Estudiants Agerma -

nats (BEA) ha recuperat l’hege-

monia entre el col·lectiu d’estu-

diants en el Claustre de la

Universitat de València. Dels 14

representants en l’anterior òrgan

de sobirania, el BEA ha passat a

tindre 19 representants (comp-

tant amb els 3 d’Itaca en

Empresarials) després de les elec-

cions celebrades ahir.

Campus Jove és el segon

col·lectiu amb 12 representants,

cinc dels quals els ha obtingut al

Campus de Burjassot. Per la seua

banda, l’AEN es manté com a

tercera força amb 9 claustrals.

Entesa ha millorat espectacular-

ment els resultats de l’any pas-

sat i tindrà set vots front als tres

dels que disposava fins ara.

L’agrupació Valencia Univer -

sitaria ha aconseguit també un

important increment: ha passat

de tindre només representació en

Dret a aconseguir set claustrals.

Aula 2000 ha perdut força i es

queda amb 5 representants, ara

només a Econòmiques i a Dret.

Renovación Universitaria té dos

representants malgrat haver-se

presentat en cinc centres.

Molts altres estudiants claus-

trals s’enquadren en grups inde-

pendents només adscrits a un

centre. És el cas de GIF (4 claus-

trals), que ha guanyat a Farmàcia;

Cerels (4), en Relacions

Laborals; Bio-99 (3) en Biologia;

i REM-I (3) en Medicina.

Els candidats del col·lectiu de

professors, que és el majoritari en

el Claustre, es presentaven a títol

individual en quasi tots els casos.

Aquesta raó impedeix inter-

pretar amb detall els primers

resultats coneguts anit. Tan -

mateix, les primeres dades con-

firmen la continuïtat de molts

dels actuals claustrals, que han

conformat una majoria de pro-

grés en els darrers quatre anys.

Així per exemple,

a Empresarials, els

set representants dels

professors s’integren

en la llista de l’actual

vicerector Ramón

Torcal. Cinc dels set

ja formaven part del

Claustre.

En Econòmiques

han resultats triats,

entre d’altres, Josep

Maria Jordan Galduf, Dulce

Contreras, Vicent Llombart i Juan

José Renau.

En el moment de tancar

aquesta edició, altres professors

significatius elegits eren Rafael

Fernández (Escola de Relacions

Laborals); Josep Lluís Blasco,

Neus Campillo, Sergio Sevilla i

Joan Llinares (Facultat de

Filosofia).

Respecte al

Personal d’Ad -

ministració i Ser -

veis (PAS) també

s’ha repetit l’elec-

ció de candidats

p r o g r e s s i s t e s .

Molts dels elegits

ja formaven part

del Claustre ante-

rior. Aquest

col·lec tiu ha triat

44 dels 400 claustrals.

Les eleccions transcorregue-

ren sense incidents.

El BEA recupera l’hegemoniaCampus Jove, AEN i Entesa aconsegueixen molts representants al

GIF, Cerels,REM-I

i Bio-99guanyen leseleccions

en els seuscentres

Els alumnes votaren per a elegir els seus 108 representants.

Un total 3.460 professors,

1.519 membres del PAS i

57.811 estudiants foren convo-

cats ahir a les urnes per a triar

el nou Claustre que en el mes

de maig elegirà el futur rector

de la Universitat de València.

Del PDI, col·lectiu universitari

que més representació té al

Claustre, 248 claustrals dels 400

que el componen, es van pre-

sentar 353 candidats per a

aquests 248 claustrals.

Mentre que a la Facultat de

Ciències Econòmiques i

Empresarials les candidatures

del professorat van ser nom-

broses, 39 candidats per a 29

representants, a la Facultat de

Dret es presentaren menys can-

didats que representants es -

caients per al Claustre. En molts

altres col·legis les candidatures

coincidiren amb el nombre de

representants.

Pel que fa al PAS, el col·lec-

tiu que més ha participat darre-

rament en les eleccions, va pre-

sentar ahir 80 candidats per als

44 representants que li corres-

ponen al Claustre en els 23

col·legis electorals que s’ubica-

ren en els diversos centres i ser-

veis de la Universitat. El major

nombre de candidats, 12, s’a-

plegaren al col·legi electoral de

Serveis Centrals Administratius

i Econòmics, dels quals en van

eixir 8. Proporcionalment, fou

al col·legi electoral de l’Escola

de Fisioteràpia, de l’IVEF i

d’Educació Física on més can-

didats es presentaren, 5, per a

un únic representant.

Tant el PAS com el PDI es

presentaren de manera indivi-

dual, a diferència dels estudiants

que ho feren sota unes sigles.

No obstant això, enguany s’ha

creat la Coordinadora Univer -

sitària Valenciana, CUVA, de

caire nacionalista i progressista,

conformada per membres del

PAS, PDI i estudiants que ahir

es presentaren a les eleccions.

Una citaper a

62.790electors

EL CLAUSTRE DELS CINC SEGLES

Escriu al Nou Dise:premsa@uv.es

informació

4

Si estàs lluny de la Universitat però et continua interessant aquest món, NOU DISE et posa al dia. Només has d’omplir aquesta butlleta amb les

teues dades i enviar-la, junt amb un xec de 1.500 pessetes (a nomd’Universitat de València-Dise), a: Gabinet de Premsa. Antiga Senda de Senent, 11, quart pis. 46023, València.

Nom:

Cognoms:

Adreça:

Població:Codi Postal:

Tf.:E-mail:

NIF:

Te’lportem a casa

Els rectors,d’acord:

Normes del 32REDACCIO

No hi ha dubtes, els rectors de

les universitats d’Alacant,

Castelló i València estan d’acord:

la homologació científica del

valencià la donen les normes

ortogràfiques del 32 i la gramà-

tica de Carles Salvador. Així

–clar i ras– li ho han fet saber al

president del Consell Valencià de

Cultura, Santiago Grisolía.

Fernando Romero, rector de

la Universitat Jaume I; Manuel

Desantes, rector en funcions de

la Universitat d’Alacant; i Pedro

Ruiz Torres, rector de la

Universitat de València, envia-

ren el passat dimecres a Santiago

Grisolía un escrit en resposta a

la consulta feta a les universitats

pel CVC en la qual fixaven la

posició de les institucions acadè-

miques sobre l’ano-

menat pacte linüís-

tic.

Els rectors consi-

deren que “l’autori-

tat lingüística sobre

el valencià només

podrà estar assen-

tada en fonaments

científics si recau en

professionals alta-

ment qualificats en filologia

valenciana, si reconeix la unitat

de la llengua compartida, en les

seues diverses modalitats, per

valencians, catalans i balears, i

si és homologada per la comuni-

tat científica”.

Aquesta homologació cientí-

fica –expliquen els rectors– la

donen les Normes de Castelló del

1932 i la doctrina ortogràfica i

gramatical de Carles Salvador,

que fou professor de valencià de

la Universitat de València, del

Centre de Cultura Valenciana i

de Lo Rat Penat. Una normativa

que –insisteixen els rectors– ha

estat seguida “per la immensa

majoria dels escriptors i docents

valencians d’ençà dels anys

trenta i que és l’única usada no

sols per les universitats valen-

cianes, sinó per tota la romanís-

tica internacional”.

L’anàlisi de la situació lin-

güística que pateix el País

Valencià no s’escapa de l’escrit

enviat al CVC. “Constatem que

la Comunitat Valenciana és l’ú-

nica comunitat autònoma

d’Espanya amb dues llengües

oficials que no ha fixat encara la

seua autoritat lingüística, deixant

així que el valencià siga objecte

d’instrumentacions partidistes i,

per tant, de desprotecció mani-

festa, a pesar que l’article 3 de la

Constitució Espa -

nyola i l’article 7 de

l’Estatut d’Auto -

nomia de la Comu -

nitat Valenciana

proclamen que ha

de ser objecte de

‘respecte i protec-

ció’ i ‘d’ús normal

i oficial’”.

Aquest imperatiu

legal obliga a la Generalitat

Valen ciana –segons el rectors– a

garantir “la seguretat jurídica dels

administrats davant de l’ús ofi-

cial del valencià mitjançant el

reconeixement d’una autoritat

lingüística sobre el valencià per

a tots els àmbits de l’adminis-

tració”.

I aquesta autoritat lingüística,

com expliquen els rectors, no

pot ser altra que l’Institut Inter -

universitari de Filologia Valen -

ciana.

L’Institut Interuniversitari

de Filologia Valenciana és

l’organisme postulat per les

tres universitats valencianes

com a autoritat lingüística, “bé

siga amb la seua estructura

actual o bé amb les reformes

estatutàries que s’hi conside-

ren es caients”, afirmen els

seus rectors.

Creat per ordre de la

Generalitat Valenciana del

1994, l’Institut Interuniversitari

de Filologia Valenciana és,

com recorden el rectors, l’or-

ganisme unitari de les tres uni-

versitats valencianes amb estu-

dis de filologia que serveix de

referent normatiu per al valen-

cià. Els rectors remarquen el

fet que des de l’any 1978 en

què es va crear l’Institut de

Filologia Valenciana de la

Universitat de Valencia –orga-

nisme matriu de l’actual

Institut– “ha estat de jure o defacto l’organisme de referèn-

cia normativa del valencià, tant

per a l’administració munici-

pal com per a l’autonòmica”.

Santiago Grisolía, president del Consell Valencià de Cultura.

L’autoritat

Crítica/Teatre

Un hivern de sorpresaEnvidia y celos antes del invierno. TEATRO DEL AVATAR.

Direcció: Susu Benítez.

Actors: Susu Benítez,

María Colomer, Xuso Hernández,

Enric Juecas, Begoña Sánchez.

Lloc: Sala Palmireno.

Data: 2 i 3 de desembre.

FRANCISCA FERRER GIMENO

La màgia darrere d’una màs-

cara ridícula i amb un vestit de

colors són els únics elements per

a reconéixer en la Commediadell’Arte. Personatges estereoti-

pats, la virtut que tapa la cobdícia,

el ridícul sota la magnitud, la

saviesa adornada amb la ignoràn-

cia. Tots es donen cita en el carro

de la farsa; així doncs, què es

busca: la crítica entre els riures i

el divertiment del públic.

La companyia Teatro del

Avatar pren alguns personatges i

detalls de la Commedia dell’Arteper al seu muntatge i ens porta cap

a una ciutat plena de palaus, de

racons, amb un port, centre del

desenvolupament de la trama, de

tota cita amagada, però, per

damunt de tot, aquesta ciutat

marina té una cosa molt singular

que la caracteritza de les altres:

l’arròs i la paella.

Fer riure pot ser molt difícil i

complicat. Ajuntar oracions de

l’actualitat amb modismes del

teatre de màscara no sempre du

un bon resultat. S’hi poden pro-

duir coses com ara descompen-

sació de moviments, paraules fora

de lloc, com també una barreja

de prosa i de vers amb moltes

incongruències.

L’agilitat, el riure i la provo-

cació s’hi confonen i fan que l’es-

pectador no sàpia on prestar aten-

ció; el director cal que s’adone

d’aquesta falta de focalització

amb l’argument d’una història

feble i convencional. La tasca de

fer riure és força difícil, no es pot

deixar de banda la professionali-

tat i s’ha d’intentar fer-ho bé.

Esperem que el pròxim especta-

cle d’aquesta companyia ens

divertisca una mica més.

Resposta al Consell Valencià deCultura sobre la llengua

“L’autoritatlingüísticaha d’estar assentada

sobrecriteris cien-

tífics”

REDACCIO

La Universitat oferta 78 cur-

sos als ajuntaments de la demar-

cació de València dins del pro-

grama Universitat als Pobles1998. Aquesta iniciativa està orga-

nitzada pel Servei de For mació

Permanent i compta amb el suport

financer de la Fundació Bancaixa.

El programa pretén posar a l’a-

bast dels ciutadans una extensa i

diversa oferta cultural. Els cursos,

preparats per professors de diver-

sos departaments universitaris,

abracen temes molt diversos i

qüestions d’interés general. Es

tracta de cursos de divulgació cien-

tífica i cultural, molts d’ells amb

un enfocament pràctic.

Aquesta setmana els repre-

sentants de diversos municipis

valencians s’han reunit amb els

representants del Servei de

Formació Permanent per a rebre

el dossier del programa d’en-

guany. Els municipis que no

pogueren enviar un representant

a la reunió també rebran en els

propers dies el dossier complet.

Després, cada ajuntament deci-

dirà quin o quins cursos són del

seu interés. Aquests cursos s’im-

partiran en el mateix municipi,

on es desplaçaran els professors.

L’ajuntament pagarà el cin-

quanta per cent de les despeses

del curs (salaris del professorat

i desplaçaments). L’altra meitat

és finançada per la Universitat

amb els recursos destinats a

aquesta finalitat per la Fundació

Ban caixa. Quan els municipis

hagen triat els cursos del seu

interés s’hauran de posar en con-

tacte amb els professors per tal

de concretar les dates del curs,

l’horari i les altres condicions.

El Servei de Formació Per ma -

nent expedirà els certificats d’as-

sistència, que s’entregaran als inte-

ressats en cada localitat. Els ajun-

taments es responsabilitzaran de

la difusió de les activitats en cada

5

informació

La Universitat oferta78 cursos als pobles

Bancaixa col labora amb el Servei de Formació

municipi, de la matriculació de l’a-

lumnat i de facilitar els locals i els

recursos necessaris per a realitzar

els cursos.

Els 78 cursos estan agrupats en

sis grans apartats: Ecologia i Natura;

Economia, Treball i Empresa;

Educació, Infància i Joventut;

Informàtica, Psicologia i Relacions

Socials; Salut; i Diversos.

Els ajuntaments tenen així una

amplíssima oferta que va des de

cursos sobre la prevenció d’ince-

dis forestals fins a altres de tècni-

ques de relaxació i control mental

per a superar l’estrés. També hi ha

cursos de teràpia sexual, de nutri-

ció, d’introducció al cinema o d’i-

niciació a la comptabilitat finan-

cera.

En el camp de la informàtica

s’oferta un curs d’iniciació a

Internet, com també altres sobre

programes específics, com ara

Access, Word i Excel.

En el camp de l’economia i del

treball hi ha un curs sobre sistemes

eficaços per a trobar treball i un

altre sobre eines per a millorar la

gestió del xicotet comerç.

La major part d’aquests cur-

sos té un contingut altament pràc-

tic. Les dates per a la seua realit-

zació seran durant tot l’any 1998.

Els cursos abracen temes molt diversos de difusió cultural.

La fiscalitat de les universitatspúbliques és el títol del seminari

organitzat aquesta setmana pel

Consell Social de la Universitat

de València. El seminari es va rea-

litzar dimarts al Col·legi Major

Rector Peset, amb assistència de

gerents i gestors universitaris.

Els ponents foren Fernando

Cervera, catedràtic de Dret

Financer, i José Manuel Bunes,

cap de la Dependència Regional

de Gestió Tributària de València.

Seminarisobre lafiscalitat

universitària

6

Quina cara Creuen posseir la veritat. I el

pitjor és que des de la tarima la

prediquen. Quan claven el rem,

mantenen la mateixa cara, sense

un gest. Quina cara! Ara tens

l’oportunitat de restablir la veri-

tat, sense identificar el

pecador. Envia’ns les millors

perles dels teus profes.

Un professor de Dret Constitucional

fa judicis de valor com ara aquest:

“Dir que un periodista és un inepte

és una redundància”. I els diu als

alumnes que intervenen en classe:

“No me sea joven impetuoso”.

Menuda creuPensen que són forts perquè són

joves i actuen en grup. Però la

superioritat, els estudiants l’hau-

rien de demostrar en els exàmens

i això no passa sempre. Menuda

creu! Si com a professor t’inte-

ressa aclarir les coses, envia’ns

les respostes (anònimes) més

xocants que t’han fet empassar.

Un estudiant definia els amfibis d’a-

questa manera: “Uns animals que

de xicotets respiren per brànquies i

de grans pels pulmons”. I un altre

alumne donava el següent exemple

d’amfibi: “Juan estudia”.

Recomana’ns aquella

escapadeta que et va eixir

tan bé de preu.

L’Horta en biciEt convidem a un passeig en

bici per l’Horta Nord. Cal

partir del Camí de Vera al

costat del carrer Vicent

Zaragozá, davall del scalex-trix de l’avinguda de

Catalunya. Es tracta d’un

carril fet sobre l’antiga via

ferroviària i, per tant, allunyat

dels cotxes. Els encreuaments

amb carreteres estan senyalit-

zats tant per a nosaltres com

per als cremagasofes. L’inici

està indicat amb una escultura

de velles bicicletes pintades

de colorets. Passem per

Alboraia, continuem i després

de creuar el barranc del

Carraixet trobem un camí que

va de la mar a Almàssera, un

poble que val la pena. La

ciclo-pista segueix fins a

Meliana. De tornada, abans

del camí de Vera, creuarem el

del Farinós per on s’arriba

fins a la platja de la Patacona.

Gastronomia: Per a llèpols,

orxateta i fartons a Alboraia.

Per a fartons amb estómac

de ferro, paella de bou a

Almàssera. Per a butxaques

d’estudiant, Casa Pepico a la

partida melianenca de Roca

(caragols avellanencs i pi -

caetes). Per a investigadors

gastronòmics amb butxaca

de professor titular, L’Assaig

a Meliana, on fan trans -

formacions noves d’antigues

receptes de l’Horta. Per a

esportistes, qualsevol cultiu

(enciam, aigua i pedal).

escapa’t

nEs necessiten persones per a com-

pletar pis. Situat al carrer Bernat

Fenollar. Té telèfon. El preu és de

20.000 pessetes al mes. Truqueu al

telèfon 362 90 73.

nBusquem xiques per a compartir

pis al carrer Centelles. El preu és a

con venir depenent dels serveis utilitzats

(neteja, roba, etc.). Truqueu al 334 38

41 i pregunteu per Elena.

nOferisc tres habitacions a l’avingudade Valladolid. Molt assolellades, tran-

quil·les i a deu minuts de les facultats.

El pis té telèfon i televisió en color.

Costa 20.000 pessetes al mes, incloent-

hi despeses d’escala. Telefoneu al 929

61 04 38 i pregunteu per José Manuel.

nEs busca xica per a compartir pis al

carrer Doctor Gómez Ferrer. Prop del

Clínic i de les facultats. Té rentadora,

televisió, telèfon, etc. 12.000 pessetes

al mes. Telefoneu al número 361 43 24

i pregunteu per Maria Pilar.

nLlogue pis amb dues habitacions alcarrer Poeta Mas i Ros, 83-4. Ben

comunicat amb Tarongers i Blasco

Ibáñez. Costa 14.000 pessetes al mes.

El pis està inclòs en el programa de

convivència amb estudiants valenciano-

parlants.

nProfessora nadiva dóna classes de

francés. A domicili, en qualsevol zona

de València. També es fan traduccions.

Telèfon: 392 40 57.

nCurs d’esperanto gratuït. Del 5 denovembre al 12 de març tots els

dimecres de 16 a 18 hores. Es realitzarà

a l’EPA Reina donya Germana. En

acabar el curs se n’obté diploma

acreditatiu. Més informació al telèfon

365 87 37.

nDone classes d’Estadística per aPsicologia, Criminologia, Pedagogia i

Bioestadística. Nivell universitari.

Preguntar per Carlos al número de

telèfon 369 61 44.

nDone classes d’italià. També de BUP. A domicili. Pregunteu per Sol

al telèfon 253 08 76.

nDone classes de música, de guitarra

i de baix. Es tracta de classes per a

alumnes de qualsevol nivell i estil. Tinc

molta experiència. Si t’interessa

telefona’m al 380 79 26.

nTitulada nadiva dóna classes

d’alemany. També realitze traduccions

per ordinador. Pregunteu per Martina.

Telèfon: 391 02 54.

nVenc guitarra elèctrica Fènix i

amplificador Yamaha de 50 W per

35.000 pessetes. Truqueu al 392 03 82 i

demaneu per Manu.

nVenc el codi Tratado de Roma. ActaÚnica Europea. Editorial Tecnos. Per

1.000 pessetes. Telefoneu al 359 98 81

a partir de les 21 hores.

nVenc llibre de Dret: Casos y textosde Derecho Internacional público,

d’Oriol Casanovas i la Rosa. Editorial

Tecnos. Per 3.000 pessetes. Telefoneu-

me a partir de les 21 hores al 359 98

81.

nVenc bicicleta en bon estat. Preu aconvenir. Si us interessa truqeu al telè-

fon 372 77 27 i pregunteu per Sofia.

nVenc càmera de fotos. Venc NikonF3 amb motor. El preu és de 100.000

pessetes. També es venen per separat.

Si us interessa truqueu al número 908

96 13 59.

nVenc game boy amb cartutx tetris.

En perfecte estat. Preu: 8.000 pessetes.

Truca al 908 04 31 89. E-mail: mario-

tru@uv.es

nVenc l’Enciclopedia de las PlantasNaturales. En cederom. Preu: 5.000

pessetes. Telèfon: 908 04 31 89. E-

mail: mariotru@uv.es

nVenc dos passis del València CF.

General Sud: aprofita l’ocasió per a

fer-te’n soci sense estar en llista d’es-

pera per a l’any que ve. Preu a conve-

nir. Telèfon: 372 37 04. Pregunteu per

Sílvia.

nCompre un esquelet humà de

grandària natural, que estiga en bon

estat. Estudianta de Fisioteràpia.

Truqueu al telèfon 372 37 04 i dema-

neu per Sílvia.

nEs passen treballs a l’ordinador.

Telefoneu al número 138 79 16 i

demaneu per Teresa.

nObjectes perduts.

El Departament de Metodologia,

Psicobiologia i Psicologia Social té

unes ulleres graduades des de fa un

Altres

Pisos

Classes

Vendes

L’Aula Magma és un espai políticament incorrecte, que nodisposa d’autorització governativa. Aquesta cardíaca seccióde NOU DISE necessita de la teua col laboració i enginy per acada una de les seues subseccions. Si ets un virtual digitalitzat en la xarxa global i mediàtica, envia’ns les teuespropostes a E-mail: Premsa@uv.es. Si ets un/a romàntic/alletraferit/da, per correu al Gabinet de Premsa, C/ de l’AntigaSenda de Senent número 11, planta 4, València, 46023.

SUMO (Del japonés) m.

Esport de maneres exquisi-

des, inventat ja fa uns anys a

Tòquio, consistent a anar

sumant quilograms. Quan

l’esportista ja pesa més de

162 quilos, comença a ser

exhibit en rings arreu del

país (del país que ja anem

fent), cosa que provoca una

excel·lent impressió als

espectadors. Això explica

les baixes taxes d’anorèxia i

suïcidis a l’Extrem Orient.

RESTAR (Del llatí restare)

verb Resposta contundent

dels jugadors de pilota

valenciana davant de l’ac-

tuació del feridor. Alguns

matemàtics també ho apli-

quen a un complicat càlcul

numèric. Més comprensible

han estat les restes de

diners públics realitzades

els darrers anys per alts

càrrecs de l’Administració

amb la intenció de posar-se

en la butxaca més quilo-

grams que un lluitador de

sumo.

MULTIPLICAR (Bibl.) verb

Ordre que dóna contínua-

ment la Bíblia. Ens mana

créixer i multiplicar-nos per a

ser multitud, o que multipli-

quem pans i peixos quan es

presenten amics a casa, sense

avisar, a l’hora de sopar.

També s’aplica al que fan

alguns governs autonòmics

setmanes després de prome-

tre una reducció dràstica

d’alts càrrecs de l’adminis-

tració anterior.

DIVIDIR (Del llatí dividere)

1. Un americà i un soviètic

trobaren un tresor. L’americà

va dir al soviètic: “Si et

sembla, farem una divisió

socialista del tresor”. El

soviètic, horroritzat, va con-

testar: “No, no, millor que

dividim a parts iguals”. 2.

Acció d’alguns defenses

centrals d’equips de futbol.

Influïts per la idea de divi-

deix i venceràs, tenen per

costum dividir (altrament dit

partir) els turmells i genolls

dels davanters contraris.

DICCIONARI PER A AGRAFS

L’agrafia és la incapacitat per a expressar idees per escrit. Si ets àgraf total, no

et preocupes. Pots arribar a ministra d’algun govern, a president d’un club de

futbol o, amb paciència, a periodista de NOU DISE. Si ets àgraf parcial,

col·labora amb el Diccionari per a àgrafs, una obra magma que serà de consulta

obligatòria en el futur per a investigadors de Física Contemporània.

tam tamJa està bé d’embrutar les parets i els panells amb

anuncis de tota mena. Si podeu embrutar un full de

NOU DISE i arribar a milers de persones, per què

continuar amb grafits que resulten més antics que la

Muralla Àrab de València. Envia’ns els teus missatges i

reclams, gratis, a l’adreça habitual o a la Borsa

d’Habitatge del CADE.

SALVADOR BAHILOLa política i els polítics sem-

pre són notícia. Si pel mig hi

ha una sentència judicial que

els condemna a la privació de

llibertat, més encara. No obs-

tant això, els tribunals com-

pleixen el seu objectiu, els

mitjans de comunicació el seu

i jo el meu. Així doncs,

vegem una sèrie de pàgines

relacionades amb la política.

Dues revistes de contingut

polític s’ofereixen en la xarxa

www.tst.es/nuevarevista i

www.infornet.es/politcaex-

terior. La primera s’anuncia

com un mitjà d’expressió i de

reflexió per a tots aquells que

compartisquen una concepció

liberal i oberta del pensament

i la creació artístics. La

segona informa i analitza

sobre l’entorn internacional

d’Espanya, mitjançant arti-

cles de prestigiosos analistes i

col·laboradors.

Un directori polític es troba

en

www.geocities.com/Capitol

Hill/7314, amb enllaços amb

bibliografia, organitzacions

sindicals i empresarials, mit-

jans de comunicació, ministe-

ris, etc. Una guia molt perso-

nal, amb biografies, és

www.geocities.com/Capitol

Hill/Lobby/3165/index.htm.

prestatgeria virtu@l

L’empresa d’Informàtica Microgestió patrocina els actes dels Cinc Segles. El rector, Pedro Ruiz Torres,

i el representant de Microgestió, José Antonio Gómez Marín (ambdós en la imatge), han signat un con-

veni de col·laboració per al desenvolupament de materials digitals sobre sistemes Apple en l’àrea de

publicació electrònica, edició on-line i cederom. Microgestió aportarà el seu suport tècnic i els seus pro-

ductes, mentre que la Universitat realitzarà el seu projecte commemoratiu amb els sistemes de Microgestió.

Entre altres coses, es disposarà d’un catàleg virtual amb totes les imatges del patrimoni de la Universitat.

Aquest patrimoni inclou imatges dels edificis, els fons artístics, les col·leccions dels diversos museus

de la Universitat, els mobles, els instruments i altres elements.

Qüestions com ara l’euro, la

reforma de les institucions euro-

pees, l’Europa dels pobles, l’am-

pliació de la Unió Europea cap a

l’est, la immigració, la política

exterior de la Unió, entre d’al-

tres, ocupen la primera plana de

l’actualitat social dels països

d’Europa. És per això que

l’Associació Valenciana Tirant

lo Blanc ha organitzat un curs del

16 al 22 de desembre a la Sala de

Graus de la nova Facultat de

Filologia per aprofundir en tots

aquests temes des de l’òptica dels

experts i artífexs de la nova Unió.

Destacades institucions valen-

cianes participen en aquesta ini-

ciativa: la Universitat de

València, a través de la Càtedra

Jean Monet, del Vicerectorat

d’Estudiants, del Servei de

Normalització Lingüís tica i de

NOU DISE; l’Ajuntament de

València; l’Àrea CTS de la

Universitat Politècnica de

València; el Consell del

Moviment Europeu; les Corts

Valencianes; i la Subsecretaria

de Planificació i de Relacions

Externes de la Genera litat

Valenciana.

Roberto Viciano, titular de la

Càtedra Jean Monet sobre Insti -

tucions Polítiques de la Unió

Europea, farà una ponència el pri-

mer dia sobre les institucions comu-

nitàries i la crisi de la integració

política europea, i posteriorment

participarà junt amb Rafael Blasco

i Miquel Barceló en una taula

redona sobre aquest tema.

Diego López Garrido, catedrà-

tic de Dret Constitucional de la

Universitat de Castella-la Manxa,

presentarà una ponència el segon

dia sobre la lliure circulació de per-

sones i polítiques d’immigració i

d’asil a la UE. Posteriorment hi

intervindran Fernando Flores,

Francisco Solans i Manuel

Rodríguez. El desenvolupament

de la política de medi ambient a

la UE serà tractat per Francesc La

Roca. Els següents dies intervin-

dran Jorge Cardona, Javier

Viciano, Tomás Sala, Cecilio

Tamarit, Roberto Luna, Jorge

Aragón, María Teresa Quilis,

Josep Maria Jordan i Joan Vallvé,

entre altres.

Dilluns dia 22, el president del

Parlament Europeu, J. María Gil

Robles, clourà les jornades al

Palau de la Música de València

a les 12 hores.

7

informació

Microgestió patrocina Cinc Segles

Aproximació a Europa

Beca per al Servei de Normalització Lingüística en l’àrea d’assessorament

La convoca: Servei de

Normalització Lingüística, àrea

d’assessorament lingüístic.

Dirigida a: Estudiants de la

Universitat de València amb el títol

de nivell superior de valencià i

coneixements d’informàtica.

Dotació: 50.000 pessetes mensuals

per un total de sis mesos.

Termini de sol·licitud: De l’1 al 12

de desembre.

Més informació: Al Servei, Arts

Gràfiques, 13. Telèfon: 386 47 84.

Ajudes a associacions d’estudiants de la Universitat de València

Les convoca: Vicerectorat

d’Estudiants de la Universitat.

Dirigides a: Grups i associacions

inclosos en el Cens d’Associacions

i de Col·lectius del Vicerectorat

d’Estudiants.

Sol·licituds: Es presentaran al Centre

d’Assessorament i de Dinamització

dels Estudiants (CADE) mitjançant un

imprés model que es facilitarà als inte-

ressats al CADE.

Termini de sol·licitud: 19-12-97.

Més informació: Al CADE dels tres

campus. Tefs.: 386 47 71; 386 43 15 i

382 85 04. També hi ha una convo-

catòria d’ajudes a associacions d’es-

tudiants amb representació al

Claustre de la Universitat.

Ajudes per a projectes d’investigació

Les convoca: Ministeri d’Educació

i de Cultura. Programa sectorial de

promoció general del coneixement.

Adreçades a: Investigadors respon-

sables dels projectes (doctors) mit-

jançant el seu organisme.

Duració: Mínima d’un any i màxi-

ma de tres.

Dotació: Total o parcial del pressu-

post presentat.

Lloc: Espanya.

Termini de sol·licitud: 15 de

desembre del 1997.

Més informació: Vegeu el BOE del 15

de novembre del 1997. Sol·licituds a

Vicerectorats d’Investigació mitjançant

Internet (vegeu adreça en el BOE).

Ajudes per a l’elaboració i l’edició de textos científics

Les convoca: Ministeri d’Educació

i de Ciència.

Dirigides a: Docents i investigadors

pertanyents a ens espanyols públics i

privats.

Dotació: Segons criteris d’avalua-

ció i disponibilitats de pressupost.

Termini de sol·licitud: Fins al 30

de novembre del 1999.

Més informació: BOE de l’1-2-96.

Ajudes de manutenció a estudiants de la Universitat

Les convoca: Vicerectorat

d’Estudiants de la Universitat.

Dirigides a: Estudiants de la

Universitat de València que complis-

quen uns determinats criteris econòmics

i acadèmics.

Sol·licituds: Es presentaran al Centre

d’Assessorament i de Dinamització

dels Estudiants (CADE) mitjançant un

imprés model que es facilitarà als inte-

ressats al CADE.

Termini de sol·licitud: 16-12-97.

Més informació: Al CADE dels tres

campus. Tefs.: 386 47 71; 386 43 15 i

382 85 04.

Beques per a formació pràctica de postgrau

Les convoca: Consell Superior

d’Esports. Ministeri d’Educació i

de Ciència.

Dirigides a: Titulats superiors univer-

sitaris o diplomats vinculats amb l’à-

rea sol·licitada.

Objecte: Participar en el programa

de formació pràctica de postgrau

del Centre Nacional d’Investigació i

de Ciències de l’Esport.

Dotació: Matrícula.

Termini de sol·licitud: Fins al 31

de desembre del 1997.

Més informació: En el BOE del

13-2-97.

Borses de viatge

Les convoca: Ministeri de Sanitat i de

Consum.

Dotació: Segons l’acció a realitzar.

Termini de sol·licitud: 31 de

desembre del 1997.

Lloc: Espanya o estranger

Més informació: En el BOE del 2-11-

96 (vegeu tercer punt: sol·licitants).

ofertes

beques cursosDiploma en dret europeu de l’empresa

Organitza: Departament de Dret

Mercantil “Manuel Broseta Pont”.

Dirigit a: Llicenciats i diplomats.

Duració: Abril 98-juny 98 (175

hores en total).

Preinscripció: Fins al 18 de

desembre del 1997.

Preu: 150.000 pessetes. Hi haurà una

convocatòria de beques.

Informació: Fundació Universitat-

Empresa (plaça de l’Ajuntament, 19,

1; tf.: 351 06 63,

http://fuev.adeit.uv.es E-mail-

nanda.requenaauv.es).

Diploma de formació clínica del farmacèutic

Organitza: Departament de Farmàcia

i de Tecnologia Farmacèutica.

Dirigit a: Llicenciats en Farmàcia.

Preu: 75.000 pessetes (hi ha la possi-

bilitat de beques).

Preinscripció: Fins al 19 de

desembre del 1997.

Data de realització: Gener del 1998-

març del 1998 (105 hores).

Més informació: Fundació

Universitat-Empresa (plaça de

l’Ajuntament, 19, 1; tf.: 351 06 63,

http://fuev.adeit.uv.es E-mail-

nanda.requenaauv.es).

X diploma en tecnologia de les indústries del moble

Organitza: AIDIMA (Institut

Tecnològic del Moble i Afins).

Dirigit a: Joves amb estudis supe-

riors o mitjans interessats a

especialitzar-se professionalment

en el sector del moble.

Preu: Gratuït.

Preinscripció: Fins al 30 de

desembre del 1997.

Data de realització: 19 de gener-30

de desembre del 1998 (960 hores de

classes teòrico-pràctiques).

Més informació: AIDIMA,

Departament de Formació, València,

Parc Tecnològic, carrer 3C-Apartat

50. 46980, Paterna. Tf.: 131 80 01.

Curs de màrqueting i qualitat dels serveis culturals

Organitza: Servei d’Extensió

Universitària.

Dirigit a: Interessats.

Preu: 8.000 pessetes (universitaris) i

11.000 (resta del públic).

Preinscripció: Fins al 6 de

febrer del 1998.

Data de realització: Comença el 10

de febrer i acaba el 24. Té una

durada de 20 hores.

Més informació: Servei d’Extensió

Universitària (Arts Gràfiques, 13,

segon pis). Tf.: 386 41 77.

Aprendre a escriure un article científic (curs extracurricular)

Organitza: Departament de

Metodologia, Psicobiologia i

Psicologia Social.

Dirigit a: Estudiants i titulats univer-

sitaris i persones que acrediten

suficient formació per al curs.

Preu: 17.902 pessetes. Hi ha la possi-

bilitat de beques.

Data de matrícula: Fins al 30 de

desembre del 1997.

Realització: 19 de gener-9 de març

del 1998.

Duració: 30 hores.

Més informació: Al Servei de

Formació Permanent. C/Amadeu de

Savoia, 14, tf.: 362 00 61.

Curs sobre gestió directiva de petites i mitjanes empreses (curs extracurricular)

Organitza: Departament de Direcció

d’Empreses i d’Administració.

Dirigit a: Estudiants i titulats univer-

sitaris i persones que acrediten

suficient formació per al curs.

Data de realització: Del 7 de gener a

finals de febrer del 1998 (30 hores).

Data de sol·licitud: Fins al 17 de

desembre del 1997.

Preu: 22.522 pessetes. Hi ha la possi-

bilitat de beques.

Més informació: Al Servei de

Formació Permanent. C/Amadeu de

Savoia, 14, tf.: 362 00 61.

Curs sobre noves perspectives sobre la Unió Europea

Organitza: Associació Cívica

Valenciana Tirant lo Blanc.

Data i lloc de realització: Del 16 al

22 de desembre en sessions de ves-

prada, a la Sala de Graus de la

Facultat de Filologia.

Preu: 2.500 pessetes per als socis del

Tirant i d’entitats agermanades; 3.800

per a estudiants i 7.000 per al públic

en general.Crèdits: 2.

Més informació: Delegació

d’Alumnes de la Politècnica. Tef.:

387 94 08. Al CADE dels tres cam-

pus de la Universitat. Tef.: 386 47 71.

Iniciació a la informàtica musical: l’edició de partitures

Organitza: AC DIVISI.

Dirigit a: Estudiants i afeccionats a

la música amb mínims coneixements,

mestres, etc.

Data de sol·licitud: Fins al 22

de desembre del 1997.

Data de realització: Del 26 al 30 de

desembre del 1997 (30 hores).

Preu: 26.000 pessetes.

Més informació: A l’Associació

Cultural DIVISI. C/Dr Calatayud

Bayà, segon baix, dreta. Telèfon: 347

95 95.

8

9

opinió

L’equip de

govern de la

Universitat de

València ha as -

sumit com un

objectiu especí-

fic de la seua

actuació la

millora de les condicions de segu-

retat i de salut en el treball realitzat

per la comunitat universitària per al

desenvolupament de la missió que

li ha estat encomanada per la socie-

tat. Per aquesta raó s’està planifi-

cant una estratègia que servisca de

marc per a orientar les decisions en

les quals s’hagen de concretar les

actuacions que conduïsquen a l’or-

ganització d’un servei de preven-

ció, capaç de gestionar i de contro-

lar la seguretat i la salut en l’activi-

tat laboral realitzada en la nostra

Universitat.

Aquest marc ha de disposar d’uns

objectius clars i consensuats, amb

prioritats ben establides per a garan-

tir l’adequació dels esforços i dels

recursos humans i materials que s’hi

destinen, però és imprescindible que

en ell s’implique tota la comunitat

universitària, sense la participació

de la qual la tasca resultaria poc més

que inútil. L’estratègia assenyalada

pretén, doncs, sistematitzar i har-

monitzar aquelles accions ja inicia-

des amb el disseny i l’aplicació dels

plans d’actuació preventiva, partint

del treball ja iniciat pel Comité de

Seguretat i Salut i, en particular, de

les conclusions que se’n deriven de

l’elaboració, en compliment de la

legislació vigent, de

la corresponent ava-

luació inicial de ris-

cos dels diversos

llocs de treball.

D’aquesta manera, i

després del necessari

debat, els plans d’ac-

tuació preventiva

podran articular-se

segons els següents

objectius:

–Definir les actua-

cions preventives i

mesures correctores necessàries per

a l’eliminació o control de les situa-

cions perilloses detectades en l’a-

valuació dels riscos.

–Fixar els terminis i els recursos

necessaris per a la consecució dels

objectius proposats, com també els

responsables d’execució, de segui-

ment i de control.

–Establir el pla de formació, infor-

mació, entrenament i instrucció en

matèria de primers auxilis, lluita

contra els incendis i evacuació, pla-

nificar els controls periòdics neces-

saris de les condicions de treball i

de l’activitat dels treballadors, d’a-

cord amb la reglamentació vigent.

–Dissenyar les actuacions pre-

ventives a desenvolupar en cas de

danys a la salut (investigació d’ac-

cidents); situacions de risc greu i

imminent, control d’adquisicions

d’equips o de productes, contractes

i subcontractes; necessitats dels

col·lectius protegits (treballadors

especialment sensibles als riscos

derivats del treball, treballadores en

situació d’embaràs) i contractes tem-

porals.

–Elaborar unes normes internes,

els procediments i les instruccions

específics en matèria de prevenció

i de seguretat en la nostra

Universitat.

–Elaborar, custodiar i conservar

a disposició de l’autoritat laboral

tota la documentació referida als

apartats anteriors.

–Promoure les

accions que milloren

el reconeixement

social de la qualitat

universitària en el

marc de la seguretat

i salut laboral.

D’altra banda, tant

la delegada del

Rectorat per a afers

relacionats amb el

medi ambient com la

Comissió Consultiva

de Medi Ambient

tenen plantejada una qüestió central

en la tasca que els ha estat encoma-

nada, que és l’execució dels seus

objectius i programes sense dispo-

sar, almenys fins al moment, d’una

estructura desenvolupada per a por-

tar-los endavant. L’establiment de

l’esmentada estructrua haurà de vin-

cular-se a la que es pretén per a la

prevenció de riscos laborals.

La ineludible coordinació haurà

de produir-se en les albors de la cre-

ació del servei de prevenció, per tal

de poder sistematitzar el disseny

d’un model organitzatiu eficaç que

permeta el compliment de les fases

establides i les accions previstes en

el Programa de Minimització de

Residus de la Universitat de

València, ara que ja ha conclòs la

seua formulació; com també els pro-

grames de formació, d’investigació

i de sensibilització ambiental, sobre

els quals ja treballa la Comissió

Consultiva de Medi Ambient.

Tant per manament de la Llei de

Prevenció de Riscos Laborals com

pel desenvolupament reglamentari

d’aquesta, instrumentat en el Reial

Decret 39/1997, de 17 de gener, la

Universitat de València es troba obli-

gada a crear i a desenrotllar una

estructura organitzativa pròpia per

a portar endavant les accions en

matèria de prevenció de riscos. Entre

les característiques i els requisits

establits en el Reglament que han

de complir els serveis de prevenció,

cal destacar les següents notes:

–El seu caràcter d’unitat organit-

zativa i l’exclusivitat de l’activitat

dels seus integrants.

–La necessitat de comptar amb

les instal·lacions i els mitjans

humans i materials necessaris per a

la realització de les activitats que

s’han de desenvolupar. Entre els

recursos humans cal disposar d’ex-

perts amb la capacitació requerida

en almenys aquestes especialitats

preventives: Medicina del Treball,

Seguretat en el Treball, Higiene

Industrial, Ergonomia i Psicologia

Aplicada.

–L’actuació dels especialistes dels

quals finalment disposarà el servei

de prevenció de riscos laborals de

la Universitat haurà de ser coordi-

nada, en particular, en relació amb

les funcions relatives al disseny pre-

ventiu dels llocs de treball, la iden-

tificació i avaluació dels riscos, els

plans de prevenció i els plans de for-

mació dels treballadors.

En conseqüència, el Servei de

Prevenció i de Riscos Laborals de la

Universitat s’integrarà en els Serveis

Centrals Administratius i Econòmics

i constituirà la unitat encarregada, en

col·laboració i coordinació amb la

resta de serveis, dels aspectes imbri-

cats en les accions de la Universitat

de València en matèria de prevenció

de riscos laborals. Tanmateix, el

Servei de Prevenció no pot consti-

tuir-se com una estructura burocrà-

tica a l’ús –sense que s’utilitze l’ex-

pressió en el seu sentit negatiu més

habitual–, sinó com una estructura

amb capacitat d’innovació i de fle-

xibilitat que facilite l’agilitat d’a-

daptació a les qüestions plantejades

per l’acció preventiva. Per això sem-

bla convenient, fins i tot imprescin-

dible, que compte amb el personal

adient per a donar cobertura a totes

les especialitats preventives citades.

Alhora és necessari activar la par-

ticipació de la Universitat en la

Comissió de Seguretat i Salut de les

Universitats de l’Estat, ja que

aquesta comissió representa un

fòrum essencial per a la contrasta-

ció de models i d’experiències amb

la resta d’universitats, que permetrà

l’adopció de polítiques coordinades

i l’avaluació de l’estratègia de la

Universitat de València per a l’a-

plicació de la legislació de preven-

ció de riscos laborals.

Convé assenyalar, finalment, que

totes les actuacions tendents a for-

mular una política pròpia de pre-

venció de riscos laborals estan con-

dicionades per la necessitat d’esta-

blir una estratègia pressupostària

plurianual que, dins de les limita-

cions que caracteritzen el pressu-

post de la Universitat de de València,

permeta assegurar la viabilitat de

l’esmentada política. En aquest sen-

tit, el Rectorat ha inclòs un ampli

apartat específic en les Línies

Generals Pressupostàries per al

1998, que recentment el Claustre ha

aprovat, continuant amb les actua-

cions iniciades en la present anua-

litat. L’acollida dispensada per la

comunitat universitària a les mesu-

res plantejades en aquest document

revela un índex esperançador del

grau d’assumpció de la nova cultura

de la prevenció que es pretén ins-

taurar en l’àmbit de les relacions

laborals.

Edita: Universitat de València. Vicerectordelegat: Vicent Alonso. Director: FrancescBayarri. Redacció: Ester Pinter (cap deredacció), Ferranda Martí, Olga Dénia,Alfons Cervera i Manuel Peris. Fotografia:Miguel Lorenzo. Tècnic de sistema: Carlos

Giraldós. Asse sso ra ment lingüístic: AgustíPeiró. Administració i Serveis: Eulogio

Hernández, Juan Jordán i Vicent Martínez. Redacció: Gabinet dePremsa (C/ de l’Antiga Senda de Senent, 11, planta 4, 46023).Telèfon: 386 41 13. Fax: 386 41 14. Correu electrònic:Premsa@uv.es. Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudisePublicitat: PB&A (Carrer del Poeta Ar tola, 17-27ª, 46021. Telèfon:393 44 65). Impressió i distribució: Grà fiques Papallona (CarrerPius XI, 40, València). Depòsit legal: V-1.612-1997. ISSN: 1138-0624. Consell Editorial: Vicent Alonso, Carlos Pascual, Juli Peretó,Antoni Tordera, Pilar Sanz, Josep Lluís Barona, Josep Maria JordanGalduf, Asunción Dobón, Francesc Bayarri i Manuel Peris.

NOU DISE disposa d’una secció de Bústia Oberta. Podeu enviar les

vostres cartes al Gabinet de Premsa de la Universitat de València (Antiga

Senda de Senent, 11 - València 46023). Les cartes no han de superar les

vint línies de seixanta caràcters cadascuna. També podeu enviar-les per

correu electrònic a Premsa@uv.es

Lluís GuiaVicerector d’Organització Administrativa

Millorar la seguretati la salut laborals

Sense laparticipacióde tota lacomunitat

universitària,la tasca

resultariainútil

cites

TeatreL’Horta Teatre

Divendres 5 de desembre es farà la

representació Merlí i el jove Artus, de

Cales Pons, dirigida per Inma Sancho. Al

Teatre del Mercat d’Aldaia, a les 22:30

hores.

II Mostra de Teatre Universitari

Organitza: Aula de Teatre de la

Universitat de València. Servei

d’Extensió Universitària.

Creació d’un personatge: Es realit-

zarà del 4 de desembre al 3 de febrer,

a la vesprada. Amb el professor Pep

Sanchis.

Taller d’interpretació partint de la

improvisació: Es realitzarà del 10 de

desembre al 28 de gener, a les

vesprades. Amb la professora Amparo

Rebeca Urieta.

Ritme, moviment i dansa: Es realit-

zarà del 9 al 22 de desembre als

matins. Amb la professora Miriam

Segarra.

Taller de Teatre al Centre d’Estudis Nord-americans

Tots els dimarts les persones

interessades a realitzar un taller de

teatre poden acudir al Centre d’Estudis

Nord-americans al carrer Aparisi i

Guijarro, 51, de València.

Obres en anglés i en castellà.

Assistència lliure, no cal estar-hi matri-

culat.

Teatres de la Generalitat Valenciana

Luces de Bohemia: De Ramón María

del Valle-Inclán. Del 26 de novembre al

7 de desembre. Sota la direcció de José

Tamayo, nova versió.

El Rey Lear: De William Shakespeare.

Del 18 de desembre al 18 de gener.

Sota la direcció de Miguel Narros. Amb

una presència considerable d’actors

valencians.

Conferències

La ràdio a la Comunitat Valenciana

Dimecres 10 de desembre: Taula redo-

na que es realitzarà al Saló de Graus de

la Facultat de Filologia (antiga

d’Econòmiques) a les 19 hores. Hi par-

ticipen representants de la COPE, Onda

Cero, Ràdio Nou, RNE i cadena SER.

La comunicació local i comarcal a la Comunitat Valenciana

Dijous 25 de febrer: Taula redona que

es realitzarà al Saló de Graus de la

Facultat de Filologia (antiga

d’Econòmiques) a les 19 hores. Hi par-

ticiparan representants dels mitjans de

comunicació de les comarques valen-

cianes.

Cinema

Cine-club de l’Aula de Cinema de la Universitat de València

Dia 11 de desembre: Triest.Dia 18 de desembre: Exótica.

Les projeccions es faran a l’Aula de

Vídeo del Col·legi Major Lluís Vives.

Cicle comentat de cinemaanglés dels anysnoranta, al Lluís Vives

Lloc, mes i hora: Aula de Vídeo del

CM Lluís Vives de l’1 al 10 de

desembre a les 18:30 hores.

Comentarista: Alicia Viscarra.

Pel·lícules: Dia 9, Café irlandés, de

Stephen Frears, 1994; i 10, Lady Bird,

de Ken Loach, 1994.

CongressosEl repte de la delinqüència juvenil. Estem tots preparats?

Objecte: Taules redones on es tractaran

temes com ara la llei i l’ordre, els

menors en tractament i reclusió i menors

en la comunitat amb necessitats espe-

cials.

Dies de realització: Del 15 al 17 de

desembre.

Lloc de realització: En l’antiga Facultat

de Dret. Avinguda Blasco Ibáñez, s/n.

46010, València.

Participants: José Noguera Cárcel,

José Antonio Mora, Julio Antón

Antón, Manuel Puig, Gloria

Remancha, Carmen Nácher, Rosa

Maria Martínez, José Beneyto i

Vicente Garrido Genovés.

TrobadesX Jornades Internacionals de Medicina de l’Atletisme

Organitza: Unitat d’Investigació en

Fisiologia de l’Esport. Facultat de

Medicina. Departament de Fisiologia.

Dia i hora: 25 i 26 de febrer del 1998.

V Trobada d’Economia Pública

Actes: Comunicacions i conferències

sobre la investigació, docència i activi-

tats professionals relacionades amb el

sector públic. Els actes conclouran amb

una visita turística.

Lloc: Palau de Pineda, seu de la UIMP

de València.

Dies: 5, 6 i 7 de febrer del 1998, matins

i vesprades.

LlibresPresentació de ‘Sociedad ipolítica en el Magreb’

Lloc i data: Dia 10 de desembre a les

20 hores al local de l’Associació Destall,

Llibreria Akelarre. C/dels Drets, 34.

L’autor d’aquest llibre és el professor

Joan Lacomba.

Presentació de ‘Rebeldía’

Lloc i data: Dia 4 de desembre a les

19:30 hores al Saló del Col·legi Major

Rector Peset presentació de la novel·la

del camerunés Inongo vi Makomé.

agendacultural

MARIA ÀNGELS ULL*

La Delegació de Medi

Ambient de la Universitat de

València, juntament amb el

servei DISE, ha edi-

tat dins de la col·lec-

ció de fullets infor-

matius Info-Dise el

número 12 que es titula

Ambientalitza el teu currícu-lum.

Aquest full vol posar a l’a-

bast dels estudiants tots aquells

mòduls que hi ha dins de l’o-

ferta de curs acadèmic de les

noves titulacions de la

Universitat que tinguen a veure

amb el medi ambient perquè,

utilitzant els crèdits de lliure

elecció, els estudiants de totes

les titulacions puguen formar-

se en matèries relacionades

amb el medi que ens envolta.

L’anirem ampliant cada curs

amb els vostres suggeriments.

Informació al Servei

d’Informació a l’Estudiant-

DISE, amb oficines en els tres

campus.

*Delegada de MediAmbient de la Universitat.

El teu currículum potser més ambiental

10

http://www.uv.es/~noudise

Informació universitària al teu abastdes d’Internet

TOMAS RUBIO

Joan Lacomba és sociòleg i pro-

fessor del Departament de Treball

Social de la Universitat de València.

Els darrers anys ha compatibilitzat

la seua tasca docent amb diversos

treballs d’investigació relacionats

amb el món àrab. Fruit d’un intens

treball de recopilació, de síntesi i

d’interpretació de documentació i

de testimonis, realitzat en la seua

major part sobre el terreny, són les

seues col·laboracions en revistes

especialitzades i la recent publica-

ció del seu primer llibre, Sociedady política en el Magreb: Emergenciade los moviminetos islamistas.

–Quines raons et portaren a inte-ressar-te per les societats magribísi, en concret, pels moviments isla-mistes?

–Fou el mateix impuls que em

portà a interessar-me per l’estudi de

les claus i dels mecanismes de pro-

ducció del fet social, que és el que

defineix la sociologia. L’interés va

sorgir de la constatació que una gran

part de la construcció de la identi-

tat i de la història occidentals s’ha

fet a partir de la contraposició amb

l’univers àrab i musulmà. Així, el

món àrab-musulmà es converteix

en escenari privilegiat per a exercir

aquesta tasca arqueològica en la

revelació del subconscient col·lec-

tiu occidental i qüestionar així alguns

dels seus mites.

–Aquesta distorsió que comen-tes no sols apareix en els mitjans,en el llibre també parles dels espe-cialistes en Ciències Socials. Finsi tot reflexiones en veu alta sobreel teu propi treball d’autocontrold’aquest imaginari occidental al’hora d’acostar-te al fenomen isla-mista.

–Fins i tot entre els investigadors

socials sol haver-hi una doble taula

de mesurar a l’hora d’estudiar fenò-

mens de l’univers islàmic, ja que les

regles bàsiques de l’anàlisi sociolò-

gica, tan escrupolosament requeri-

des en altres casos, es menyspreen

ací per a recórrer als fantasmes de

la irracionalitat o del fanatisme, que

en si mateixos no expliquen res. Ni

tan sols els investigadors som aliens

a aquest imaginari col·lectiu, encara

viu, que es pot indagar tant en les

conversacions quotidianes com en

una àmplia producció literària i en

el discurs dels intel·lectuals, polítics

o mitjans de comunicació. Aquest

imaginari ha impactat tant en el dis-

curs popular que continuem vivint

amb ell encara que ja no recone-

guem el seu origen.

–En el llibre dius que els isla-mistes parlen un llenguatge reli-giós però que les seues demandessón de caire sociopolític.

–Els moviments islamistes l’únic

que fan és expressar-se en el terreny

religiós quan l’arena política els ha

estat vetada per un poder excloent.

A més, els islamistes saben que

aquest és un terreny que pot ampli-

ficar les seues possibilitats d’èxit.

Els governs també ho saben, i per

això hi ha una forta competència per

a fer-se amb el monopoli religiós.

Aquesta característica és la que dóna

una base comuna als moviments

islamistes.

–Davant de la idea tan estesa aOccident dels islamistes com unabanda de fanàtics religiosos, el lli-bre ens en presenta una cara dife-

rent. No hi ha un sol movimentislamista, sinó diversos. No hi haun sol pensament islamista, sinópluralitat de pensaments.

–Els moviments que podem situar

en l’òrbita islamista són tan diver-

sos que fins i tot poden estar enfron-

tats entre ells. El ventall pot anar des

dels islamistes progressistes prò-

xims als postulats de la teologia de

l’alliberament fins a grups minori-

taris molt radicalitzats d’inspiració

revolucionària, passant pels isla-

mistes moderats o pragmàtics. En

tot cas, no formen un bloc homo-

geni. L’ús de la violència tampoc no

és un tret comú al conjunt de l’isla-

misme. Pensar que l’islamisme es

redueix al GIA algerià és una tre-

menda simplificació.

–I la que potser és una de lesdades més reveladores d’aquestaheterogeneïtat és la presència con-siderable de dones en els movi-ments islamistes.

–Des d’ací pot semblar-nos fins

a cert punt una dada contradictòria,

però hi ha dones tant en les bases

com entre la intel·lectualitat isla-

mistes. Les dones islamistes, és clar,

no ho entenen així. N’hi ha prou

amb llegir els treballs citats en el lli-

bre de diverses investigadores socials

que s’han dedicat a estudiar la par-

ticipació de les dones islamistes a

Iran, Turquia, Tunísia o Egipte per

a dubtar, almenys, de la irresoluble

oposició entre les dones i l’isla-

misme.

–En relació amb el capítol delteu llibre Geopolítica i futuro del

islamismo, quina és la teua opiniósobre els últims esdeveniments aAlgèria, un país on semblen con-centrar-se totes les nostres pors iprejudicis sobre l’Islam?

–El cas algerià ha esdevingut un

autèntic laberint. Els mateixos arge-

lians afirmen que no saben què està

passant en el seu país. Malaurada -

ment, un bon exemple de l’error que

es comet en pensar que qualsevol

mal és millor a l’islamisme. Per des-

comptat que els militars no són el

sector més adequat per a conduir el

país per la via democràtica. Els

darrers cinc anys hi han mort més

de seixanta mil persones i s’ha entrat

en un carreró sense eixida on s’han

anat radicalitzant les posicions. Els

violents de l’un i de l’altre costat

s’han instal·lat en l’exercici brutal

de la violència davant d’una pobla-

ció que se sent atrapada entre dos

focs.

11

entrevista

“S’han exclòsels islamistesde la política”

Joan Lacomba, sociòleg i escriptor

Joan Lacomba acaba de publicar ‘Sociedad y política en el Magreb’.

Daniel Benito Goerlich, con-

servador del Patrimoni de la

Universitat de València, dirigirà

el Taller de Tècniques Artístiques,

en el marc del Màster en

Conservació i Gestió del Patri -

moni Cultural, que se celebrarà

els dies 12 i 13 de desembre. El

Taller, dirigit a estudiants i lli-

cenciats, tindrà lloc a la nau de

l’església de San Juan de la Cruz,

al carrer Poeta Querol.

La presentació del Taller anirà

a càrrec de Daniel Benito a les 9

hores del dia 12. Després, la res-

tauradora Sofía Hurtado parlarà

sobre Daurats, Colradures iPolicro mies. A la vesprada, l’ar-

quitecte Ignacio Gárate analitzarà

els Revestiments arquitectònics.Dissabte, Oriol García, estuca-

dor i esgrafiador, parlarà sobre les

Arts de la calç, mentre que el res-

taurador Luis Prieto ho farà sobre

les Arts del guix.

Màster enconservaciódel patrimoni

MARISOL HOYOS

Dimarts passat, la ciutat de

Xàtiva va reunir els representants

de quatre universitats públiques

valencianes i del Fons Valencià

per la Solidaritat per acollir i ser

testimoni d’excepció de la sig-

natura de l’acord que durà a

terme un programa de coopera-

ció educativa amb el poble saha-

rauí.

Un estudi de camp realitzat

l’any passat per la Confederació

de Fons de Cooperació i

Solidaritat als campaments de

refugiats de Tindouf i la petició

concreta de la RASD (República

Àrab Saharauí Democràtica) d’a-

judes en l’àrea educativa van

posar en marxa aquest projecte.

De fet, una comissió de treball,

integrada per un professor dele-

gat de cada universitat i un repre-

sentant del Fons Valencià, ha tre-

ballat més d’un any per a fer rea-

litat els objectius marcats per a

aquest curs.

Durant l’acte de

signatura de l’acord,

el rector de la

Universitat de

València, Pedro Ruiz

Torres, va posar de

manifest “el com-

promís comú, histò-

ric i moral que tenim

amb un poble que ha

hagut de sofrir totes les injustícies

de la colonització i també de la

descolonització”. Ruiz va recor-

dar altres accions de cooperació

amb el poble saharià que ja s’han

acomplit des de la Universitat,

com ara el treball des del Patronat

Sud-Nord o el projecte Una

mirada sense horitzons, que va

portar estudiants i professors de

l’Àrea de Ciències de la Salut i de

Ciències Bàsiques al Sàhara

Occidental.

El president del Fons Valencià

per la Solidaritat, Vicente

Moreno, va destacar “la

importància d’aquest projecte per

a la construcció d’una cultura

més solidària que, des de les uni-

versitats, puga sensibilitzar el

conjunt de la societat valenciana,

connectant directa-

ment amb el poble

saharià i amb l’es-

perit de les ONGs”.

Saber per aservir facilitarà a

partir d’ara l’as-

sistència dels alum-

nes saharians als

cursos de postgrau,

especialització, doctorat, pràcti-

ques, etc., de les universitats

valencianes i els atorgarà una

sèrie d’ajudes i de beques de

manutenció, residència i des-

plaçament. Una comissió de

seguiment estudiarà el desenvo-

lupament del programa i, con-

juntament amb el Fons Valencià

per la Solidaritat, seleccionarà

els estudiants saharians matricu-

lats en COU que continuaran els

seus estudis de primer cicle en

les diferents titulacions i espe-

cialitats universitàries.

Segons Fernando Romero,

rector de la Universitat Jaume I

de Castelló, “els universitaris

són persones compromeses amb

el món que els envolta i amb una

sèrie de valors entre els quals cal

destacar la tolerància i el res-

pecte a la diversitat. Aquest

acord està íntimament lligat a

aquesta idea perquè, amb ell,

estem creant futur i formant les

generacions més joves per acon-

seguir que el poble saharià tinga

demà professionals preparats i

oportunitats reals de desenvolu-

pament”.

Per a Manuel Desantes, rec-

tor en funcions de la Universitat

d’Alacant, “el problema saha-

rauí no és un problema de soli-

daritat, sinó de drets, perquè, fins

al 1975, els saharians eren

espanyols i molts juristes encara

pensem, quan ens referim als

joves saharauís, que estem par-

lant de ciutadans espanyols”.

Mohamed Alí, delegat de la

RASD a la Comunitat Valen ciana,

va recordar, en relació amb aquest

pensament, que la seua generació

va ser espanyola fins als disset

anys. Avui, malgrat la pressió con-

tínua de l’entorn, els campaments

de refugiats tracten de conservar

el llegat cultural compartit amb

Espanya i que encara constitueix

un senyal d’identitat del poble

saharauí. “Estem vivint un moment

delicat, encara que al final del túnel

veiem una llum certa que fa pos-

sible la construcció de Saber pera servir, i dóna continuïtat a una

cadena que es va trencar fa vint-i-

tres anys”, va afegir Mohamed Alí.

El programa preveu també la

possibilitat que les famílies

valencianes puguen acollir estu-

diants saharians per tal que el

projecte esdevinga una expe-

riència d’integració i de con-

vivència més calorosa. També les

ONGs i les Associacions

d’Amistat amb el poble saharauí

hi col·laboraran.

12

La colu

mna

De l’arena de Tindoufa la gespa del campus

contraportada

Els joves saharauís estudiaran a les universitats valencianes

En aquella primera

televisió del blanc i negre

sempre apareixia Franco

inaugurant un pantà o

pescant en l’Azor els sal-

mons que Fraga li engan-

xava en l’ham.

Ara, en la tele a colo-

raines d’aquest postfran-

quisme mediàtic que

vivim només apareixen

els cantants casposos, els

intel·lectuals redivius que

es jubilaren el 20-N del

75, el pare d’una de les

xiquetes d’Alcàsser i

Ximo Rovira amb Karina.

Ens inunda pertot

arreu la merda televisiva

i a partir de dilluns passat

hi ha una inundació

menys en l’esfereïdor

territori dels televisors

domèstics: Antena 3 ha

despenjat de la seua pro-

gramació La sonrisa delpelícano.

No ens podem alegrar

de cap prohibició si afecta

els espais de la informa-

ció, però quan aquesta

prohibició tanca el pas a

la indignitat que suposen

programes com el de Pepe

Navarro la cosa canvia.

Ara bé, no pensen vostés

que en aquest cessament

és or tot el que llueix: s’hi

han barrejat l’horror d’a-

quest programa i els inte-

ressos no massa clars

d’una cadena que no sap

molt bé com ha de transi-

tar el camí tortuós que va

de Pedro J. Ramírez i les

seues coses a Mario

Conde.

Els dos anaven a pro-

tagonitzar (el primer a dis-

gust i l’altre més content

que unes pasqües) la nit

pelicana del darrer dilluns,

però els possibles judicis

paral·lels que preparava

Pepe Navarro han espantat

el personal de la nova

cadena de Tele fònica i

l’han mogut a liquidar l’a-

nimaló de la matinada.

L’única cosa que espere

és que no el substituïsquen

amb els vídeos que li

sobren a TVE on apareix

Franco inaugurant un pantà

o pescant en l’Azor els sal-

mons que Fraga li engan-

xava en l’ham.

ALFONS CERVERA

El pelicà

Aarif li Tajdum,‘Saber per a ser-vir’, és el nom del

programa de cooperacióeducativa que permetrà aun grup d’estudiantssaharians venir cada anya les universitats valen-cianes per a completar elsseus estudis superiors,que no poden realitzar alscamps de refugiats onviuen.

“Quan ensreferim alssaharauís

estem parlantde ciutadansespanyols”

Una dona saharauí, durant la passada Festa de Benvinguda de la Universitat.