PLAESPECIALURBANSTICDEPROTECCIIPOTENCIACIDELAQUALITATURBANAmarde2015PLAESPECIALURBANSTICDEPROTECCIIPOTENCIACIDELAQUALITATURBANA|marde2015PLA ESPECIAL URBANSTIC DE PROTECCI I POTENCIACI DE LAQUALITATURBANAmarde2015ndexI.MEMRIADESCRIPTIVA1.Antecedents.Situaci2.FinalitatdelPlaEspecial2.1.Sobrelaqualitaturbana.Concepteessencial2.2.Sobreladiversitaturbana2.3.Elparticularpaperdelsestablimentsemblemticsenrelaciambelmodeldeconvivnciaidequalitaturbana2.4.Preservaciiproteccidelpaisatge2.5.Mesuresconcretesdereforimantenimentdelaconvivncia2.5.1Ladelimitacidmbitsdintervenci2.5.2.Normesrelativesalagrupacidelslocalsdelmateixedificienlaplantabaixa2.5.3.Preservacideladiferentfaanaenplantabaixadunconjuntdedificisambelmateixs2.5.4.Preservacidelarelacientrelaplantabaixaielconjuntdeledifici2.5.5.Normesrelativesalaurbanitzacidelsespaispblics2.5.6.Normesafavoridoresdeladiversitatdusos2.5.7.Extensidelesmesures3.ObjecteiabastdelPlaEspecial4.Necessitat,oportunitaticonveninciadelPlaespecial5.IniciativaII.MEMRIADELORDENACI1.Marclegaliurbanstic2.ObjectiusdelPlaEspecial2.1.Catlegdestablimentsemblemtics2.2.Paisatgeurb2.3.Mesuresconcretesdereforimantenimentdelaconvivncia3.Criterisipropostesdordenaci3.1.Catlegdestablimentsemblemtics3.1.1.SeleccidelesfitxesdelCatleg3.1.2.ContingutdelafitxadelCatleg3.1.3.Tipusdeprotecci3.1.4.Criterisdintervenci3.2.Paisatgeurb3.3.Mesuresconcretesdereforimantenimentdelaconvivncia4.Documentaci1PLAESPECIALURBANSTICDEPROTECCIIPOTENCIACIDELAQUALITATURBANA|marde2015III.NORMESURBANSTIQUESIV.INFORMEAMBIENTALIAVALUACIECONMICA1.Informeambiental2.AvaluacieconmicaV.PLNOLSDINFORMACII.01 DensitatdhabitatgesperillaalaciutatdeBarcelona(segonsinformacicadastral). E1:18000(A2)I.02 LocalitzacidestablimentsdHoteleriaiAlbergs.Nombredeplacesperestabliment. E1:18000(A2)I.03 LocalitzacidelsHabitatgesdsTurstic(Huts).NombredHutsperedifici. E1:18000(A2)I.04 Percentatge de poblaci flotant dHuts+Hotels+Albergs en relaci a la poblaci total, perilla E1:18000(A2)I.05 Delimitacidelsmbitsdintervenci.VectorDensitatdhabitatgesperilla. E1:18000(A2)I.06 Delimitacidelsmbitsdintervenci.VectorPoblaciflotantperilla . E1:18000(A2)I.07a Delimitacidelsmbitsdintervenci.VectorTurismeiespaiurb(www.atnight.ws) E1:18000(A2)I.07bDelimitacidelsmbitsdintervenci.VectorTurismeiespaiurb(EricFisher) E1:18000(A2)I.08 Delimitaci dels mbits dintervenci. Vector Establiments emblemtics i Nuclis antics. E1:18000(A2)I.09 Delimitacidelsmbitsdintervenci.Superposicidevectors. E1:18000(A2)VI.PLNOLSDORDENACIO.01 Emplaamentdelsestablimentsemblemticscatalogats (aplicacidelttolPrimerdelanormativadelPE) E1:18000(A2) O.02 mbitsdintervencidelesMesuresdereforimantenimentdelaconvivncia(aplicacidelttolTercerdelanormativadelPE) E1:18000(A2)VII.FITXESDELCATLEGVIII.ANNEXOSALPLAESPECIAL 2PLAESPECIALURBANSTICDEPROTECCIIPOTENCIACIDELAQUALITATURBANA|marde2015I.MEMRIADESCRIPTIVA1.ANTECEDENTS.SITUACIElfebrerde2014lAjuntamentdeBarcelonavaaprovarunaMesuradeGovernreferidacomPlaEspecficdeProtecciiSuportalsEstablimentsEmblemtics,queestableixunseguitdemesuresiactuacionsperacontribuiralasevaprotecciiconservaci.EnexecucidaquestaMesuradeGovern, el 26 de febrer de 2014 es va acordar la suspensi de latorgament de llicnciespotestativaprviaalatramitaciiaprovaciduninstrumentdeplanejament.Lacordestableix"SUSPENDRE,alempardelarticle73.1delTextRefsdelaLleidUrbanisme,aprovatperDecret Legislatiu 1/2010 de 3 dagost, i de conformitat amb les determinacions delinformedelaDireccideServeisdePlanejament,queconstaalexpedientiaefectesdemotivacisincorporaaaquestacord,latramitacideplansurbansticsderivatsconcretside projectes de gesti urbanstica i latorgament de llicncies dedificaci, reforma,rehabilitaci i enderrocament de construccions, i de comunicats i altres autoritzacionsmunicipalsconnexesestablertesperlalegislacisectorial,enelstermesqueesdetallenenelquadreSuspensillicncies,comunicatsialtresautoritzacionsdobres.mbitProtecciEstablimentsEmblemticsdelaciutatdeBarcelona,quesannexaaaquestacordiformapart del mateix; SUSPENDRE, tamb, latorgament de llicncies dinstallaci o ampliacidactivitatsousosconcrets,idaltresautoritzacionsmunicipalsconnexesestablertesperlalegislaci sectorial; PRECISAR, no obstant aix, que resta excls daquesta suspensi,latorgament de llicncies dinstallaci o ampliaci dactivitats o usos concrets i daltresautoritzacions municipals connexes establertes per la legislaci sectorial, vinculades aobres amb llicncia concedida amb anterioritat a lentrada en vigor de la presentsuspensi;DETERMINARqueelsmbitsdelimitatsigrafiatsenelplnoldesuspensiquefigura a lexpedient, elaborat de conformitat amb el punt 3 de lesmentat article 73 delTRLU,abastenexclusivamentelsestablimentsidentificatsenelllistatdesuspensiannexaaquest acord, que es dna per reprodut; PRECISAR que aquesta suspensi es fa amb lafinalitat de procedir als estudis previs a la tramitaci del Pla especial urbanstic deprotecci dels establiments emblemtics de la ciutat de Barcelona; DETERMINAR, deconformitatamblarticle74.1delesmentattextlegal,queelterminidelasuspensiserdunany,quecomenaracomptardesdelendemdelapublicacienelButlletOficialde la Provncia de Barcelona daquest acord i PUBLICAR el present acord en el ButlletOficialdelaProvnciadeBarcelona"La diagnosi de la problemtica establerta en la Mesura de Govern sobre els establimentsemblemticscalbviamenttenirlaencompteenlinicidelareflexi:3PLAESPECIALURBANSTICDEPROTECCIIPOTENCIACIDELAQUALITATURBANA|marde20151 El subsector comercial definit com a emblemtic o destacat es considerat com unsigne identitari de Barcelona per raons de la seva prpia genunitat i diferenciacirespectealcomerdaltresindrets.2Lademografia,levolucidelspatronsdelconsumidor,la davalladadelconsumdurantelsltimsanys,lamancadestratgiaiplanificacidunapartdelempresariatdelcomeri latractivitat turstica de la ciutat entre daltres accelera processos de canvi en elpaisatge comercial duna ciutat, gravat per la caducitat de la norma de protecci dellloguerderendaantigailasevavistositat.3 Cal tenir en compte els quatre agents fonamentals en lequaci daquest subsector: elpropietari de lestabliment, el valor patrimonialarquitectnic de lestabliment per a laciutat, lactivitat econmica desenvolupada i lempresaricomerciant que desenvolupaaquestaactivitatquepotconvergirenlapropietatono.4 s evident que el collectiu dempresariscomerciants que desenvolupen activitatcomercialinosnpropietarisdelestablimentsofreixenunamajorpressidemercat,ien el cas dels establiments emblemtics o destacats de la ciutat, disposen en un altpercentatge, dun valor patrimonialarquitectnic en l establiment, molts de cops,alineadaamblactivitatcomercial.5 Tamb s cert que independentment de lequivalncia o no del binomipropietari/empresari, lactivitat econmica que es du a terme disposa duna rendibilitateconmica i social valorada en resultats econmics i en llocs de treball directes iindirectes i dun intangible, en alguns casos, de genunitat cap a la ciutat queanomenarem valor sentimental. En alguns casos amb generacions de comerciantsimplicats.6Aixdoncselsubsectorenqestidisposadunaltcomponentdintangibilitatenelqueelsempresariscomerciantssnelsubjectepassiu,ambequivalnciaonodelapropietat,iamb certa corresponsabilitat de la ciutat pel valor patrimonial i sentimental delestabliment.7 Els propietaris dels locals comercials, i en especial els propietaris dels locals de llogueren rgim de renda antiga, aspiren a poder actualitzar els arrendaments a preus demercat.8 En definitiva les regles de mercat dibuixen lexistncia dun dileg entre elconsumidor, lempresaricomerciant, el propietari i la ciutat, i les seves legtimesaspiracions,drets,deuresiexpectativesentreels4agents.Lanlisi posterior ha posat de manifest certament la necessitat dintervenci pblica en latemtica dels establiments emblemtics des de diferents perspectives i en especial de laurbanstica a la que correspon exclusivament aquest document, que ja shavia constatat enadoptar lacord referit. Cal una intervenci pblica decidida per protegir aquests establimentsemblemtics, que constitueixen una pea essencial del teixit urb de la ciutat. s evident queaquestsestablimentsemblemticshandeserobjectedunaatenciiprotecciespecialqueenpart s lobjecte daquest pla especial urbanstic. Aix mateix es considera que la intervencipblicanohadesernomscentradaenaquestsestablimentsemblemtics.Enanalitzarlosendetall i efectuarne una acurada valoraci es posa de manifest la necessitat duna intervencidun abast ms ampli per protegir i potenciar la qualitat urbana de la ciutat. Els establimentsemblemtics sn part essencial daquesta qualitat urbana, per sn necessries novesregulacions pbliques per afrontar altres reptes que es plantegen actualment a la ciutat i quepermetran segur protegir i potenciar ms i millor la funci que els establiments emblemticstenenalaciutat.Es evident que el municipi de Barcelona disposa duna adequada ordenaci urbanstica que,juntament amb altres poltiques pbliques municipals, permet disposar dun model de qualitaturbana ms que satisfactori a la ciutat. No obstant, les rpides transformacions de lactivitateconmica,limpulsdelactivitatturstica,elscanvisenlamobilitat,hangeneratreptesdecertadificultatenlaqualitaturbanadavantlesquelAjuntamentnopotrestarpassiu.NoenscalenaquestdocumentreproduirlescaracterstiquesfsiquesdelaciutatdeBarcelona,que sn prou conegudes. El cert s que la ciutat s densa en habitatges en general, per almateix temps no s idntica en tota la seva extensi. Hi ha una distribuci de la densitatd'habitatges per barris, fruit del seu origen, historia i transformaci (plnol dinformaci I.01).Per la caracteritzaci principal es que juntament amb aquest fet residencial de densitatsignificativa, en un redut espai fsic concorren un seguit d'activitats diferents, des de polgonsindustrials a diversos serveis hospitalaris de rang mundial, des d'una installaci porturiacapdavantera de la mar mediterrnia a una xarxa de serveis escolars i centres universitaris dereferncia.Esconegutquelaciutatshaconvertitenelsdarrersanysenunadelesprincipalsdestinacionsde lanomenat turisme urb. Com a tal cal entendre les visites a la ciutat per gaudir dels seusatractius monumentals, ferhi compres, i gaudir del lleure en general. En general, es tracta4PLAESPECIALURBANSTICDEPROTECCIIPOTENCIACIDELAQUALITATURBANA|marde2015destades de curta durada, amb destinataris dun ampli ventall dinteressos i formes de gaudirdellleureurb.Les dades del nombre de turistes i pernoctacions en hotels en seqncia histrica sn les quesegueixen:Nombredeturistesipernoctacionsenhotels 1.990 2.000 2.010 2.012 2.013Turistes 1.732.9023.141.1627.133.5247.440.1137.571.766Pernoctacions 3.795.5227.777.58014.047.396 15.931.93216.485.074(CitataEstadstiquesdeturismeaBarcelonaicomarques.2013)Tamb cal tenir en compte limpacte dels creuers, que en pocs anys ha incrementat de formanotable el volum i el nombre de visitants a la ciutat. El quadre segent reflexa levoluci de lapresnciadecreuersalaciutat:Passatgersdecreuers 1.990 2.000 2.010 2.012 2.013Embarcament n.d. 138.937 632.443 721.929 754.038Desembarcament n.d. 145.159 633.170 716.454 752.248Trnsit n.d. 288.475 1.084.670 970.251 1.092.946Total 115.137 572.571 2.350.283 2.408.634 2.599.232Creuers 207 495 841 774 835(CitataEstadstiquesdeturismeaBarcelonaicomarques.2013)Ams,sibehistricamentlaciutathatingutunamoltimportantcapacitatdatraccienactesifires de negocis, en els ltims anys les accions de les institucions, pbliques i tamb privades,han situat a la ciutat en lloc preponderant a nivell mundial en aquesta mena dactivitats. En elquadresegentespotapreciarlincrementdelsltimsanysenaquestavessant:Nombredereunions 1.990 2.000 2.010 2.012 2.013Congressos 221163 310 213 291Jornades icursos108 291 226 182 138Convencionsiincentius44 926 1.602 1.781 1.610Total 373 1.380 2.138 2.176 2.039(CitataEstadstiquesdeturismeaBarcelonaicomarques.2013)Sihorevisemdesdelavesantdelnombredepersonesquegenerenaquesttipusdactivitatsensgeneraelsegentquadre:Nombrededelegats 1.990 2.000 2.010 2.012 2.013Congressos 72.385 74.94 302.561 208.271 289.191Jornades icursos22.675 58.811 43.120 27.954 31.255Convencionsiincentius10.364 135.751 271.152 361.385 263.510Total 105.424 269.508 616.833 597.610 583.953(CitataEstadstiquesdeturismeaBarcelonaicomarques.2013)Aquesta realitat ha impulsat fortament les implantacions hoteleres a la ciutat. s evident elcreixementdelofertahotelera,quesovintesconcentraendeterminatsmbitsterritorialsiquepot generar un fenomen de substituci de lactivitat residencial preexistent. En general, lesprevisions del planejament urbanstic de la ciutat, afavoridores de la diversitat dusos com acaracterstica del model, han perms la transformaci dedificis anteriorment destinats a usosresidencials dhabitatge o terciaris a usos hotelers. Com es comentar, aquesta flexibilitat sprpia de la implantaci urbana de la ciutat i de la seva prpia tradici. Des de lAjuntamentshanadoptatdiversesmesures,enconcretelsplansdusos,peraregularendeterminatsbarrisdelaciutatlaimplantacidactivitatshoteleres.Enelquadresegentespotapreciarlesdadesestadstiquesdemetresquadratsdesostredelesllicncies dobres majors atorgades per lAjuntament de Barcelona en els darrers deu anys. Espot apreciar la dimensi quantitativa de les noves implantacions hoteleres a la ciutat i al seutornlasevarelaciambaltresusosienparticularambeldsdhabitatge.5PLAESPECIALURBANSTICDEPROTECCIIPOTENCIACIDELAQUALITATURBANA|marde2015LLICNCIESDOBRESMAJORSSOSTRECONCEDITPERSPLANTA 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014TOTALSOSTREPERUSOS NP 475.738 532.336 352.099 207.790 174.399 132.465 136.193 63.196 50.209 93.190 RF 154.629 157.103 114.426 124.854 100.314 85.829 77.454 110.406 76.064 113.633 HABITATGE AR 10.879 7.160 8.331 5.984 2.733 1.762 7.929 2.291 2.939 3.637 Total 641.246 696.600 474.856 338.628 277.446 220.056 221.577 175.893 129.212 210.460 3.385.974 NP 223.785 173.047 65.290 168.255 77.511 119.470 56.744 28.313 44.024 19.299 RF 49.851 39.475 57.803 39.602 50.454 27.755 32.982 37.123 41.770 28.781 EQUIPAMENT AR 23.594 22.196 13.986 26.105 12.648 6.835 5.292 10.053 9.799 1.586 Total 297.230 234.718 137.079 233.961 140.613 154.060 95.018 75.489 95.592 49.666 1.513.426 NP 73.236 77.497 38.037 35.748 39.633 30.094 22.853 10.139 10.113 21.359 RF 21.755 28.526 16.351 13.750 23.327 6.676 24.725 39.132 16.667 19.626 COMERCIAL AR 981 3.650 809 828 13.702 208 2.768 1.524 1.483 281 Total 95.973 109.672 55.197 50.326 76.662 36.978 50.347 50.796 28.263 41.267 595.481 NP 35.143 59.968 32.927 66.857 38.796 29.688 9.738 4.374 65.028 16.573 RF 10.812 13.905 11.701 3.876 8.525 12.245 6.147 4.045 23.703 2.816 INDUSTRIAL AR 5.350 10.365 11.454 4.300 5.793 2.294 1.037 571 434 2.513 Total 51.304 84.238 56.082 75.034 53.115 44.227 16.922 8.991 89.165 21.901 500.979 NP 390.889 473.271 380.057 295.762 140.253 138.325 134.872 66.993 48.637 104.403 RF 17.868 38.907 19.082 63.324 50.523 11.102 11.882 36.461 15.953 41.310 APARCAMENT AR 13.498 4.459 15.051 33.068 8.559 1.929 11.310 136 176 1.104 Total 422.255 516.637 414.190 392.154 199.334 151.355 158.064 103.590 64.766 146.817 2.569.162 NP 107.741 95.779 89.162 166.201 75.931 63.295 35.442 5.614 2.648 20.505 RF 15.954 24.601 17.958 51.116 8.742 7.002 33.459 9.745 12.499 16.472 OFICINES AR 2.048 547 3.901 408 1.131 0 8.705 1.333 34 147 Total 125.742 120.926 111.020 217.725 85.804 70.297 77.606 16.692 15.181 37.124 878.117 NP 38.825 42.261 68.102 9.653 23.462 11.531 4.982 35.108 17.605 35.278 RF 59.696 24.796 21.968 58.655 34.977 18.263 37.497 24.519 19.208 56.697 HOTELS AR 16.793 1.219 2.275 759 2.096 174 2.174 1.179 305 643 Total 115.314 68.276 92.345 69.067 60.535 29.968 44.654 60.806 37.119 92.618 670.702 NP 48.927 83.577 21.373 29.489 31.589 28.053 26.503 9.077 7.552 8.581 RF 25.887 8.494 13.849 43.005 18.440 17.833 41.134 18.624 31.276 23.047 ALTRES AR 3.348 1.041 13.349 3.299 4.460 962 2.870 2.555 2.344 1.003 Total 78.161 93.111 48.571 75.793 54.489 46.848 70.506 30.256 41.172 32.631 571.538 NP 1.394.284 1.537.735 1.047.047 979.755 601.572 552.922 427.327 222.814 245.816 319.188 RF 356.450 335.806 273.137 398.183 295.303 186.705 265.280 280.055 237.139 302.380 AR 76.491 50.637 69.156 74.751 51.121 14.164 42.086 19.643 17.513 10.915 TOTAL 1.827.225 1.924.178 1.389.340 1.452.688 947.997 753.791 734.694 522.512 500.469 632.483 10.685.377 (NP:novaplanta;RF:reforma;AR:ampliaci)6PLAESPECIALURBANSTICDEPROTECCIIPOTENCIACIDELAQUALITATURBANA|marde2015Daltra banda, cal observar la ubicaci fsica de les implantacions hoteleres i albergs en elsdiferents barris de la ciutat. En el plnol dinformaci I.02 es reflecteix la distribuci territorialdaquestesimplantacions,quecertamentesconcentrenmajoritriamentendeterminatsbarris.Aixmateix,sestproduintalaciutatlaparicidenousformatsperalallotjamentturstic.Espotvisualitzarlalocalitzacienelsdiferentsbarrisdelaciutatdelshabitatgesd'stursticenelplnoldinformaciI.03.Finalment, tot i que la seva incidncia est pendent davaluaci en termes quantitatius iurbanstics, existeix un sorgiment doferta turstica de nou format, basada en leconomiatericament collaborativa que incrementa la pressi turstica sobre lespai pblic de la ciutat(Airbnb,entredaltres).Peraix,endata22doctubrede2014l'AjuntamentdeBarcelonahaaprovatinicialmentelPlaEspecial Urbanstic per a la regulaci dels habitatges d's turstic a Barcelona (BOP de 24doctubrede2014).Coms'indicaalaIntroduccidelaMemriad'aquestpla"La potenciaci de la ciutat de Barcelona com a pol turstic mundial ha comportat laproliferaci d'aquest tipus d'allotjament de manera excessivament concentradaterritorialmentendeterminadesreesdelmunicipiiambellal'aparicideproblemtiquesrelacionades amb les afectacions reals de l'activitat sobre la poblaci resident habitual,quealterenelteixitsocialexistentil'equilibrientrezones.Si a la creixent aparici de poblaci flotant generada per l'existncia de l'oferta del'habitatged'sturstics'hiafegeixlageneradaperl'ofertadelsestablimentshotelersielsalbergs,laproporcientreelconjuntdelapoblaciflotantilapoblaciresidentenalgunssectors de Barcelona propicia una clara desestructuraci social dels barris afectats, ambevidentsrepercussionsenlaqualitatambientalglobaldelsespaisurbans."Aquest Pla Especial analitza amb cura i precisi el fenomen dels habitatges d's turstic.bviament no cal reproduir aqu aquest exhaustiu anlisi. Per s ens interessa remarcar lesreflexionssobrel'impactedelshabitatgesd'stursticsobrelaqualitaturbanaqueescontenenalaMemria:"La proliferaci de la ubicaci en el territori d'aquests habitatges (HUT) ocasionapuntualment molsties al venatge frut de la seva temporalitat limitada i la dinmica nocompatible del seu usuari tipus amb la vida quotidiana del barri. Per tamb ocasionaaltresfenmensindirectescomsneldel'augmentdelspreusdel'habitatgepersobrelespossibilitats dels residents, la disminuci del parc disponible com habitatge principal,l'alteracidelcomerquemicaenmicas'allunyadel'anomenatcomerdeproximitatiengeneralladegradacidelaqualitatambientaldelsespaispblics"Les implantacions edificatries per a visitants generen un increment notable de la poblaciflotant,amblaquehadeconviurelapoblaciresident.Aquestarelacisunfactoressencial,jaquesensdubteafectaalaconvivnciaiteunaelevadaincidnciasobrel'espaipblic,jaquelasevautilitzaciireferentperacadatipusdepoblacisdiferent.En el Pla Especial de regulaci dels HUT s'efectua una anlisi de les dades de la relaci entrepoblaciresidentipoblaciflotant,queensofereixunsresultatsquenoespodendesconixer:Quadre dels barris de Barcelona per ordre dintensitat del percentatge de poblaci flotantgeneradaperlasumadelsHUTs,elsHotelsielsAlbergs,respectelapoblacitotal(residents+flotant). Font: PLA ESPECIAL URBANSTIC PER A LA REGULACI DELS HABITATGES DSTURSTIC(HUTs)ABARCELONA.(*)EnelcasdelaMarinadelPratVermellcaltenirencomptequeestractadunbarriambmoltpocapoblaci,enpleprocsdetransformaciiambmoltaactivitatterciria,perlaqualcosa lexistncia dun nic hotel fa augmentar desproporcionadament lndex de poblaciflotantsensequeshagideconsiderarunsectorurbproblemticdesdaquestpuntdevista.AquestesdadesquedenreflectidesenelplnoldinformaciI.03.L'anlisidelesdadesqueefectuaelreferitPlaEspecialescompartitenelpresentdocument:7PLAESPECIALURBANSTICDEPROTECCIIPOTENCIACIDELAQUALITATURBANA|marde2015"Els percentatges indicats que arriben fins i tota una quarta part de la poblaci conjuntasnpercentatgesdedifcilinternalitzacienlavidaurbanadelaciutat.AlbarriGtic,perexemple la poblaci flotant conjunta s de 5.609 persones mentre la poblaci resident sde16.388habitants.sdifcilestablird'unamaneraobjectivaelsnivellsdetolernciaodecapacitat d'absorci de la ciutat de tota aquesta poblaci flotant, rotacional i canviantper sembla evident que els percentatges que apareixen sn clarament excessius i noassumibles."Alseutorn,aquestaelevadaproporcienelcasdebarrisdeCiutatVella,comSantPere,SantaCaterinaiLaRibera,escombinaambdosfactorsurbansrellevantsdelasevaestructuraurbana;per una banda, la superfcie destinada a lespai viari pblic en relaci a lespai edificatrepresentaunaproporciforamsbaixaquelaqueesprodueixenaltresbarrisdelaciutat,iperaltrabanda,elskilmetreslinealsdefaanaperhectreasnelevatsrespectedaltresbarrisde la ciutat. Efectivament, la superfcie de viari versus la superfcie total en aquests barris esmoualentorndel24%,mentrequeenbarriscomaralaDretadeLEixamplelaproporciesdelel38,69%.Esdnadoncsunaelevadaproporcidepoblaciflotantenbarrisambespaispblicsproporcionalment reduts. Per altra banda, els kilmetres lineals de faana per hectrea enaquestsbarrisdeCiutatVellaesmouenalentornde0,45kmf/Ha,mentrequeaquestarelaciseria de 0,22 kmf/Ha a la Dreta de lEixample. Els kilmetres de faana son els fronts edificatssusceptiblesdecontenirestablimentsobertsalpblic.Pertant,enstrobemenbarrisambmoltacapacitat de contenir espais oberts al pblic per amb un espai pblic redut en relaci a lasuperfcietotaldelbarri.Ams,desdelaperspectivadelaqualitaturbanacaltenirencomptelarellevnciadelsfluxosde visitants que circulen per la ciutat. En l'espai pblic, bviament hi conflueixen els habitantsdel barri, tamb els residents flotants, allotjats en emplaaments turstics en la seva varietat oen habitatges d's turstic, i els visitants, entre els que sinclou la poblaci flotant i tamb lapoblaci ocasional procedents d'altres barris de la ciutat o d'altres ciutats. Tot i que no esdisposa dinformaci precisa sobre el flux de visitants que es mouen pels espais pblics de laciutat si que hi ha dades sobre els destins especialment freqentats per visitants a la ciutat. Acontinuaciesdetallenelsdeuprimersespaisambdades2012i2013: 2012 2013BaslicadelaSagradaFamlia 3.233.526 3.176.970LAquriumdeBarcelona 1.647.163 1.718.380MuseuFCBarcelona 1.540.648 1.506.022PobleEspanyoldeBarcelona 1.223.875 1.258.645CastelldeMontjuc 1.159.042 1.072.000ParcZoolgicdeBarcelona 1.080.187 1.070.104LaPedrera 861.583 944.509MuseuPicasso 948.869 915.226CosmoCaixaBarcelona 788.176 716.877CaixaForumBarcelona 971.101 686.151Total 13.454.170 13.064.884Unamostradelanecessitatdatendrealarealitatdelatransformaciurbanaderivadadaquestfenomen, encara que parcial, va ser laprovaci lany 2008 del Pla Especial dordenaci delsestabliments comercials destinats a la venda darticles de records o souvenirs a la ciutat deBarcelona. Aquest pla, encara vigent amb una modificaci puntual de 2012 a lrea de laSagradaFamlia,tlobjectiudelimitar,endeterminatsentornsurbansdelaciutat,lapresnciadenovesbotiguesdesouvenirsirecordstursticspelseuimpactenegatiuenelpaisatgeurbienelsentornsurbansdespecialinterscultural.Lesactivitatsinclosesenaquestaregulacivandesdelavendaderecordstpicsdartesania,passantperlessamarretesigorres,finsaarticlesper a la llar i parament o productes tpics de bijuteria i marroquineria. Cal seguir atents alsimpactes daquestes activitats i valorar, en el seu cas, la necessitat de procedir a ajustos delinstrument de planejament ara vigent per perfilar les poltiques dintervenci. No es potoblidar que aquest planejament te com a finalitat la regulaci de la implantaci delsestabliments destinats a lactivitatde venda daquest tipus de producte en determinats mbitsdelaCiutatdeBarcelona.Laintervencipblicaenaquestaregulaciesjustificavalany2008quansaprovelprimerPlaEspecial, pels impactes negatius que la forma especial dexposici daquests articles produeixsobre lespai pblic, deteriorant els valors que constitueixen el principal atractiu turstic. El PlaEspecialassenyalavaentreelsimpactesnegatiuselssegents:a)Lacontaminacigeneraldelpaisatgeurbenelsseusvalorsarquitectnics,enlainvasidels paraments verticals de faanes amb articles de diferent format aliens al mateixpaisatge, com es pot comprovar amb el treball de camp realitzat prviament a laformulacidelPlaespecial.b)La incidncia sobre espais i entorns urbans despecial inters, com a resultat de laconcentracidemonumentsiarquitecturesdinterspatrimonialicultural.8PLAESPECIALURBANSTICDEPROTECCIIPOTENCIACIDELAQUALITATURBANA|marde2015c)La incidncia visual directa sobre monuments patrimonials i els seus entorns deprotecci.d)Lempobrimentgeneraldelteixiteconmicdelaciutatcomaconseqnciadelexpulsidactivitatscomercialsalserveidelintersgeneraldevensiresidents.Cal mantenir la plena vigncia daquests instruments dordenaci i vetllar per a que els seusobjectius siguin assolits amb els instruments a disposici de lAjuntament i contnuament estaralertespersiencalunamodificaciperamillorarlasevaordenaci,queenaquestsmomentsnosconsideranecessria.Es evident que aquest antecedent, encara vigent, respon a la necessitat d'intervenir davant laproliferaci d'una activitat empresarial dirigida a un segment dels usuaris de l'espai pblic queprovoca,comesvadir,l'expulsid'activitatscomercialsalserveisdel'intersgeneraldevensiresidents.Pertant,comshadescritenelpresentapartat,lincrementdelstursticenlaciutat,derivatde la seva intensssima promoci i projecci internacionalha generatunes conseqncies ambincidncia en el model urbanstic i de convivncia de Barcelona respecte els quals la ciutat hareaccionat tot limitant el nmero destabliments dallotjament en zones determinades de laciutatquanlapercepcisqueunaconcentraciexcessivaenaquelleszonespodiamalmetreelmodel de convivncia. De la mateixa manera, la ciutat ha reaccionat sobre lefecte quelincrement del turisme ha tingut sobre el comer de records o souvenirs, per limitar o regularels establiments comercials (souvenirs) quan la seva concentraci i el producte que ofereixentambpodenperjudicarelmodeldeconvivncia.s en el mateix sentit que cal preveure si (1) lincrement del turisme conjuntament amb altresfactors ha generat un efecte negatiu sobre una part tradicional de lactivitat comercial i (2) laincidncia sobre aquesta activitat comercial es considera que transcendeix la reflexiestrictament o comercial i afecta novament el model de convivncia a la ciutat. En aquestscasos, seguint la tnica general de lAjuntament, la ciutat hauria de reaccionar regulantlactivitat per tal que lexcessiva incidncia de la mateixa no afecti de forma negativa laconvivnciaalaciutat.Certament, a banda de limpuls del fenomen turstic, molt complex i variat en si mateix, esprodueixen transformacions en el teixit urb de la ciutat com a conseqncia daltres factorstambimportants.LaMesuradeGoverndefebrerde2014tancalasevaintroduccitotindicantqueLacrisi,ladelicadaconjunturaeconmicaielsnousreptesdavantdunmncadavegadams globalitzat, el comer electrnic, la competncia de les grans superfcies i lesestratgiesempresarialsdemarcaenxarxasnfactorsqueinevitablementincideixendeformadirectaenlasupervivnciadaquestcomersingular.s evident la pressi en la transformaci de lestructura comercial de la ciutat, fruit de lescircumstncies esmentades. El dinamisme s inherent a lactivitat comercial i es tradueix encanvis en la prpia estructura daquest. Per aquests canvis tamb sn derivats de canvis endinmiquessocialsilaboralsdelaciutat,igeneren,alseutorn,canvisenelmodelurbansticdeconvivncia que potser caldria analitzar i, si s procedent, limitar mitjanant la corresponentfiguradeplanejamenturbanstic.Dossnels fenmensqueesdetectencomarellevantsdesdelpuntdevistadeladesaparicidels comeros tradicionals o emblemtics de la ciutat. Per una banda, lestratgia comercialexpansivadegrupscomercialssotaelparaigesdunamarcahomognia,benreconegudaenelmercat.Comsexpressaalapartat1.2.4delinformeEstudidelsHbitsdeCompraidelFluxosdatractivitat a les polaritats comercials de Barcelona preparat per lAjuntament de Barcelona(Abril 2012) existeix un inexorable procs de substituci dels establiments multimarca pelsestabliments de Marca de Distribudor (MDD). No s una casualitat que aquesta tendnciacoincideixiambunclarincrementdevisitantsestrangersamblafinalitatdecompraralaciutatdeBarcelona.Com es posa de manifest en la taula anterior, inclosa en el mateix informe abans esmentat, elcomprador estranger dirigeix la seva atenci cap a indrets comercials de la ciutat on no sfreqent ni valorada la presncia destabliments tradicionals o emblemtics. Lincrement devisitants estrangers genera, de forma lgica i evident, una tendncia a ampliar els eixos decentralitat comercial on, precisament, la presncia destabliments comercials i lheterogenetatnosnelstretsidentificadors.Aquesta tendncia incideix, de forma evident, no noms en loferta comercial de la ciutat, queostenta la seva prpia dinmica i que difcilment podria ser objecte duna intervenciadministrativa que tingus com a objectiu garantir la pervivncia dun model comercialdeterminat, sin en el paisatge de la ciutat, dels usuaris dels seus sistemes pblics, i en unamenordiversitatenlespaidelsciutadans.Dunaaltrabanda,lenormehomogenetatgeneradaperlaimplantacidexarxesdedistribuciMDD i la correlativa pressi alcista que provoquen sobre el mercat immobiliari genera ladesaparici(perincapacitatdajustarlesrendesacondicionsdemercat)delsestablimentsmultimarcaemblemtics.9AquesovinconjubarriEfectde cocarreinsegmodeEnaqdatrcompests dos fenttambcount de la p on se sittivament,uonvivnciaers i els cogursimenyeldeciutatquestsentitractivitat aprador/pronmens promcomerooblaci, aixtuen. La bnabarrejaen els espnverteix enysaptesper.t,caldestacles polaritaocednciaeropicien laosdereferx com garaarreja comadequadaeais pblics.n entorns mralintercacarqueenats comercenfuncidedesaparicinciaenunnts del mamercial s uenunentor. En canvi.menys internvisocialqmateixinfocials de Barelatipologi dels estandeterminantenimentun factorrnurbgarun elevatressants i,uecontribuormeEstudrcelona seadecomprabliments eatcontextude la barrefonamentaanteixunnnivell dhommenys frequeixalorgadidelsHbitespecifica lara.emblemticurb,icomeja comercil en la qunivellelevatmogenetatqentats i,anitzaciiptsdeCompa diferent ccs, que actaatractorsial en ofertualitat urbatdecirculact desertitzaper tant, mpervivnciaraidelsFlucombinaciuendela alana.cii elsmsdeluxos dePLAESPECEs pot consun entorntransporteDelamatesentits,sade client dcomercialsEltrencameesmentatocasions escomerostlanicamedelsfactorsBarcelonamantenimetradicionalminternacionde generallany2007)CIALURBANsiderar quede freqenenentornsiixamaneraadir,tantpdeterminatshomogeneentdaquessendefinsmentadestradicionalsesura,jaquescomer/uss una ciuent i respecment, ennalsenmataplicaci a.STICDEPROe la barrejantaci quenteressants,lacorrelacpotsucceircom que,etzi,generastaevolucinitivalamatanteriormeoemblemeelraonamsosdelsesputat que tcte, del paisladopciriadeproa lestat EspOTECCIIPOdintenciconverteixsi,pertant,cientreprqueelgradavant linantseunraconcentrateixapautaent (particuticspodenmentielpunpaislliures/tradicionalmsatge urb.dinstrumoteccidelppanyol (queOTENCIACIde compraels espais,garanteixrocednciancentreconcrement daonamentcativapassapconceptuaularment, Pnactuarcomntdemirahpaisatgeurment ha tiLa sensibilments normpaisatge,me s qui vaDELAQUAL i, per tant,pblics o eundetermiitipologiadomercialoldun determirculardedperincidirelquelautilPlans dUsomaclauesshadampliabilasevangut moltitat de la cmatius qumoltabansdratificar elLITATURBAN, de procedels sistemenatmodelddecompraEixcomercminat perfildifcilsolucienelraonamlitzadapers). En aqusencial,odearsealacopercepci..en comptiutat pel paue recolliedequaqueConveni EuNA|mardncia, props de comudeciutat.funcionaencialatreguil de client,.mentcircullAjuntamenesta estratevolta,peromplexainte.te i ha veaisatge shan les tenestsesdevinuropeu delde2015porcionanicaci inelsdosunperfil lofertaarabansntenlesgia, elsnosnerrelacitllat pela tradut,ndnciesnguessinPaisatge10PLAESPECIALURBANSTICDEPROTECCIIPOTENCIACIDELAQUALITATURBANA|marde2015Actualment existeix una pluralitat de normes que garanteixen el respecte al paisatge deBarcelona. Aquestes normes, i principalment lOrdenana del paisatge Urb contemplen elpaisatge com una expressi que s fruit i que al seu torn genera un model de convivnciadeterminat.La protecci i sensibilitat amb el paisatge urb s extraordinria a la ciutat de Barcelona.Laplicaci de les diferents mesures de protecci ha comportat que malgrat la pressiextraordinria que pateix el paisatge, i lobertura destabliments de totes les sensibilitatspossibles,lespaipblici,elquesmsimportants,lespaidinterrelacientrelespaipblicielprivat, siguin gestionats sense estridncies significatives, dins de lobjectiu de mantenir laneutralitatilamabilitatdelpaisatge.Pertant,enlamesuraenquelpresentPlaEspecialfonamentalasevaredaccienpossibilitarel manteniment dun entorn de convivncia adequat, no pot mancar lanlisi de la situaci delpaisatgeurbdesdunpuntdevistadelaincidnciadelactivitatcomercialsobreelmateix,idelesmesuresdeprevenciquepotostentarsobreelpaisatgeurblaproteccidelsestablimentsemblemtics.En aquest respecte, sn tres els principals reptes als quals haur de respondre el present PlaEspecialdesdelaperspectivadelpaisatgeurb:-Per una banda, la substituci del teixit comercial per formats MDD, com sha explicatms endavant, que s gradual i clara, pot comportar, tot mantenirse en el complimentestricte de la normativa de protecci del paisatge urb, una elevada homogenetzacidelmateixi,pertant,unaprduadequalitatdelssistemesurbansticsqueendepenen-Duna altra banda, resulta necessari contemplar la variable del paisatge urb en elmomentdedefinirlainterrelacientrelesactivitatseconmiquesilespaipbliccarrerisistemes.Mesurescomlaprevencideportesdemergnciaenunmateixcarrer,comla prevenci persianes cegues o la regulaci dels elements audiovisuals que siguinperceptibles des de la vialitat pblica, o lalteraci de la percepci de les edificacions discontinutat de faanes, alteracions de lestructura interna dels locals amb incidnciasobre llur estructura externa generen un efecte directe i rellevant sobre la sevafreqentaciilapluralitatdelseus,quesprecisamentallqueestractadeperseguir.-Finalment,srellevantremarcarqueunexcsdeproteccidelpaisatgeurbtambpotgenerar condicions dhomogenetat que afectin a la riquesa en ls i la pluralitat de lafreqentaci de lespai pblic. En aquest sentit, les mesures de protecci, especialmentfsiques i de patrimoni, dels establiments emblemtics hauran de vetllar, des delrespecte tant a lelement patrimonial com a lambient que contribueix a crear, per nogenerarunentorndetematitzaciexcessivaquefalsegilapercepciipertantbanalitzilautenticitatdelespaiconfrontantoadjacent.Les mesures proposades pel present Pla Especial haurien de partir del respecte a la plenafuncionalitat de la normativa existent i proposar nous elements de protecci i gesti delpaisatge urb amb la finalitat de possibilitar la regulaci detallada de les interrelacions espaipblicespaiprivatqueconstitueixlobjectedelpresentPla.2.FINALITATDELPLAESPECIALLa finalitat del Pla Especial s la protecci i potenciaci de la qualitat urbana a la ciutat deBarcelona en el marc de les competncies urbanstiques que li sn prpies a lAjuntament deBarcelona.2.1.Sobrelaqualitaturbana.ConcepteessencialLaqualitaturbanassensdubteunelementdefinidordelaidentitatdunmunicipi.Lapreservacidelmodelurbbviamentnopotsuposarlaconsolidaciopetrificaciabsolutadelasituaciactual.Unadelesprpiescaracterstiquesdelmodeldeciutatslasevacapacitatdanar evolucionant de forma progressiva. El fet urb t com a caracterstica essencial el seudinamismequegeneraprocessosdetransformaci.Es evident que es pot teoritzar sobre el significat de qualitat urbana, que es un conceptecomplex,iquecadamomentiencadaentornpottenirunsignificatespecfic.Amslaqualitaturbana segur que s una acumulaci dun seguit de concrecions, que abasten aspectes moltdiversos. Per exemple, des de disposar dun sistema hidrulic soterrani adequat per evitaravingudes daigua, a disposar dun sistema de recollida de slids urbans eficient adaptat a lescircumstncies de cada barri de la ciutat, o disposar despais lliures i dotacions dequipamentsuficientsperlesnecessitatsdelapoblaci.Enelqueensocupalaqualitaturbanaimplicadisposardunaordenaciurbansticaquepermetimantenir i potenciar el model de convivncia ciutadana de Barcelona, caracteritzat per larellevnciadelespaipbliccomllocdeconvivnciavenal,didentitat,depresnciaciutadana,generadordunentornderelaciquepotenciaelsvalorsdecohesi,deseguretat,desolidaritati de pertinena. A la ciutat de Barcelona, per les caracterstiques prpies del seu entorn fsic,shanconcentratenunespaimoltredutunconjuntdusosmoltdiversos,queenmoltesaltres11PLAESPECIALURBANSTICDEPROTECCIIPOTENCIACIDELAQUALITATURBANA|marde2015ciutats estarien desagregats uns dels altres, que cal protegir i potenciar per mantenir la sevaharmoniailacohesisocialipermetreeldesenvolupamenticreixementindividualicollectiu.sevidentqueaquestmodelsassoleixperunconjuntdintervencionspbliquesi,nooblidem,tamb privades, que no sn prpies de lacci urbanstica de lAjuntament. Per tamb sigualment devident que lordenaci urbanstica te una funci important en la seva protecci ipotenciaciipertantenelseudesenvolupament.Aquestmodelsmoltms,sensdubte,queordenaciurbanstica,peraquestapotihadetenirunafuncienlasevaproteccipotenciaciidesenvolupament.Enaquestmodel,sensdubte,elsespaispblicsiprivatstenenunpaperessencialipertanthande ser objecte dordenaci urbanstica especfica, ms enll de les actuals regulacions que handeseguirplenamentoperatives.Les activitats confrontants amb lespai pblic i les que es realitzen en aquest espai pblic,constitut pels carrers i places de la ciutat, sn els objectius de dest dels usuaris de la ciutat.Aquests desplaaments cap a un espai pblic determinat poden ser ms propers al lloc deresidncia,treballolleuredelciutadomsllunyansenfuncidelobjectiudesitjat.Lactivitatcomercial,conjuntamentambaltresfactors,comelteixiturbanstic,elpaisatgeurb,la dimensi dels edificis i la densitat residencial forma part de la combinaci que aconsegueixdotardelamximadiversitatalaciutatciutatcomplexaenunmateixespaiciutatcompacta.La relaci entre lespai pblic i lespai privat ha generat tradicionalment un valor des de laperspectivadelciutadquecalprotegiripotenciar.I s que cada vegada amb ms rotunditat sorgeix el convenciment que la ciutat ms que unconjunt de sistemes, edificis i usos ordenats segons criteris racionals (o irracionals o modes,segonslesciutatsillurprocsdecreixementhistric)constitueixelrerefonsduncomplexssimteixit de relacions explcites i implcites. Aquest rerefons es conforma pels sistemes, on elforasterqueelfreqentassubreptciamentcontrolatpelvequerealitzaelseutrajectediariiobligat, on la lesi del vianant, o els problemes de seguretat o de convivncia sn clarament iimmediatapercebutspelsusuaris.AquestaparticularformadeconvivnciaiusossocialsqueesprodueixenlaciutatdeBarcelona,caracteritzada per un s molt divers, complex i dens dels espais dinterrelaci pblics i privatsconstitueixelveritableelementconfiguradordelaciutat.Unpatrimoniquecalpreservari,siespot, estimular ja que conforma lessncia del model Barcelona de convivncia i interaccionssocials.Aquest model Barcelona de convivncia no sorgeix del buit, sin que es produeix, de formamoltdeterminada,acausadelainflunciaperalaformacidelesperitdeconvivnciasocialenuna poca particularment convulsa socialment que exerceix leixample sobre el modeldinterrelacidelsbarcelonins.Els edificis de leixample, en el marc del Pla Cerd i de les seves posteriors alteracions, hanconstitut lescenari del naixement i desenvolupament del model Barcelona de convivnciasocial, que desprs sha ests a la resta de la ciutat incloent al Barri gtic. Un modelcompletament allunyat del racionalisme imperant amb posterioritat a la Carta dAtenes (iclarament en el fons del Pla General Metropolit de Barcelona) per a les noves rees idesenvolupamentsdeBarcelona.Unmodelcaracteritzatperlacoincidnciadunapluralitatdecapes socials principal, plantes superiors, habitatges del servei en un espai redut deconvivnciaprivadaiencaramsescsenquantaespaislliures.Un model caracteritzat, i aix s el ms important, per una extraordinria flexibilitat en ladeterminaci dels usos de la planta baixa de les edificacions, lluny de determinismesracionalistes, que encabien locals i activitats de les formes i les dedicacions ms diverses, comtallers,comeros,restaurants,etc.Doncs b, aquest model Barcelona, dheterogenetat social i edificatria que constitueix unveritable patrimoni immaterial de convivncia de la ciutat, sha destimular i incentivarmitjanantaccionsfsiquesqueactunsobreelsubstratenelqualesprodueixaquestaactivitat.La intervenci fsica com a mitj per a garantir la preservaci dun valor immaterial no s unatcnica desconeguda ni illgica dintervenci. Per b que referida al patrimoni culturalimmaterial, cal recordar all que estableix larticle 4 del Projecte de Llei de Protecci delPatrimoni Cultural Immaterial ques objecte de tramitaci en aquestsmoments en el CongrsdelsDiputatsisegonselqual:1. Las administraciones pblicas velarn por el respeto y conservacin de los lugares,espacios,itinerariosydelossoportesmaterialesenquedescansenlosbienesinmaterialesobjetodesalvaguardia.A estos efectos, las medidas de salvaguardia del patrimonio cultural inmaterial podrndeterminar las medidas especficas y singulares de proteccin respecto de los bienesmuebles e inmuebles Asociados intrnsecamente a aquel, siempre que esa proteccinpermita su mantenimiento, evolucin y uso habitual, sin perjuicio de las medidassingulares que, para la proteccin de dichos bienes muebles e inmuebles, puedanestablecerse a tenor de lo dispuesto en la Ley 16/1985, de 25 de junio, del PatrimonioHistricoEspaol.12PLAESPECIALURBANSTICDEPROTECCIIPOTENCIACIDELAQUALITATURBANA|marde20152. Los bienes muebles y espacios vinculados al desenvolvimiento de las manifestacionesculturales inmateriales podrn ser objeto de medidas de proteccin urbanstica y deordenacindelterritorioporpartedelasadministracionescompetentes.En el mateix sentit caldria esmentar larticle 3 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, dePatrimoniCulturalCatal,larticle1.3delaqualdisposa:3 Tamb fan part del patrimoni cultural catal els bns immaterials integrants de lacultura popular i tradicional i les particularitats lingstiques, d'acord amb la Llei 2/1993,del 5 de mar, de foment i protecci de la cultura popular i tradicional i del'associacionismecultural.I, referent a les mesures fsiques de protecci del patrimoni cultural, tot i que no existeix unaprevisiexpressaalrespecte,calconstatarquelarticle3delaLleidisposaque:1 En l'exercici de llurs competncies respectives, l'Administraci de la Generalitat, elsconsells comarcals iels ajuntaments han de vetllar per la integritat delpatrimoni culturalcatal,tantpbliccomprivat,iperlaprotecci,laconservaci,l'acreixement,ladifusiielfomentd'aquestpatrimoni,ihand'estimularlaparticipacidelasocietat,perlaqualcosas'handedotardelsmitjansmaterialsipersonalsadequats.2 Les administracions pbliques han de collaborar perqu les competncies respectivessiguinexercides,enl'mbitd'aquestaLlei,delamillormanerapossible.Si es considera que el model Barcelona de convivncia social forma part del patrimoniimmaterialdelaciutatcalconsiderarque,delamateixamaneraquesucceeixambelPatrimoniCultural Immaterial, que laproximaci a la preservaci daquest patrimoni mitjanant elplanejamenturbansticconstitueixunaviaplenamentapropiada.2.2.SobreladiversitaturbanaLa diversitat urbana s una pea essencial daquesta reflexi. La ciutat de Barcelona s en simateixa duna diversitat extraordinria. Existeixen diverses morfologies de barri, des delshistricsanovesimplantacionsurbanes.Enelsbarrisdelaciutattrobemedificisqueserveixenausosdiferents.Especialment, no obstant, la diversitat ve fortament influenciada per la transcendncia delmodeldecreixementiurbansticdeleixample,ispropideBarcelona.Constitueixunmodelonla convivncia dusos i activitats econmiques de naturalesa molt diversa es produeixtradicionalmentdeformalliureenunespairelativamentredut,tantenqualitatdefincaprivadacomenqualitatdelespaipblic.La flexibilitat de lordenaci urbanstica de les claus prpies dels emplaaments que hanconformat el carcter de la ciutat claus 12 i 13 han adms una mplia varietat dusos en elmarcdunmateixespaimorfolgic.Aix, en la mateixa configuraci dilla deixample shan produt usos tan dispars i que haurienestatobjectedetractamentallatenelmarcdunplanejamentmsracionalistacomtallersdereparaci dautombils, marroquineries, pastisseries i fleques, tallers de joieria, petites unitatsde producci txtil, centres educatius, botigues, etc... i totes aquestes activitats desordenades,plurals, diverses, en un espai amb la mateixa forma fsica, i en ntima convivncia amb lsdhabitatge.Sensdubte,ladiversitatenlactivitatcomercialspartdelmodeldequalitaturbana.Lactivitatcomercial ha estat definidora de la configuraci del desenvolupament urbanstic amb carrers,aparcaments, itineraris i tamb de la convivncia social. Lactivitat comercial ha estat en lahistorialadefinidorasovintdelsfetsurbansiaixsenelcasdeBarcelona.ComindicalaMesurade Govern de febrer de 2014, per a Barcelona, el comer ha estat un element bsic dedesenvolupamentalllargdelsseglesi,sensdubte,elcomerhistricsunapartessencialdelsseus trets didentitat. Per aix, cal adoptar mesures per protegir i potenciar els establimentsemblemticsdelaciutat.2.3. El particular paper dels establiments emblemtics en relaci amb el model deconvivnciaidequalitaturbanaEn lentorn de convivncia i de qualitat urbana generat per la diversitat dusos, i en particularpels usos comercials, els establiments emblemtics ostenten un paper molt rellevant. La sevafunci ha anat, com s obvi, variant amb el temps, i en el moment present ostenten unarellevnciasuperioralasevafuncicomercialodeserveiintrnseca.Es tracta duna funci no noms paisatgstica, com a mantenidores duna esttica apropiada ifamiliar per a la ciutat de Barcelona, sin galvanitzadora. Els establiments emblemtics, fruitdunaseleccinaturaldelpblicalllargdelsanys,shanconstitutcomelementsidentificadorsdezonesdelaciutat.Illesdorientacienelmarcdunteixiturbansticinflexibleenlesfronteresentre lespai pblic i el privat per molt flexible i en ocasions caticament canviant en laconfiguraci i usos dels espais privats. En aquest entorn, el paper social orientador iconfiguradordelesperitdunbarriquecomportenelsestablimentsemblemticssessencial,illurcontribucialadiversitaticonvivnciaurbananoespotmenystenir.13PLAESPECIALURBANSTICDEPROTECCIIPOTENCIACIDELAQUALITATURBANA|marde2015En la Mesura de Govern de febrer de 2014 es defineixen de forma extensiva els establimentsemblemtics:Snestablimentsambsegellpropi,queaportenpersonalitatalvenatialentorn.Aquestesbotiguesdonenvidaalcomerdeproximitat,aquellonlaclientelatrobaeltractedesitjat,elconsellielsproductesdequalitat,enriquintlaconvivnciaciutadanaalespaipblic.Per a Barcelona, el comer ha estat un element bsic de desenvolupament al llarg delssegles i, sens dubte, el comer histric s una part essencial dels seus trets didentitat.Aquests establiments sn un testimoni viu del darrer segle de vida a Barcelona irepresentenunamemriahistriacomercialque,sensdubte,calconservar.Molts dells sn referents de determinats estils i poques de la ciutat, petits monumentsartstics que destaquen per la seva qualitat i originalitat. Decoracions modernistes idaltres estils que aporten un destacable valor afegit i una qualitat, que singularitzaBarcelonaiquelafaencaramsatractivapelsmilionsdeturistesquecadaanylavisiten.Darrera daquestes botigues singulars, samaguen oficis i tradicions artesanes heretadesdels antics gremis que han aconseguit sobreviure als temps i convertirse en centenries.Conservant la seva identitat han evolucionat amb el temps i shan configurat comautnticsespecialistesdelseucamp.El comer emblemtic juga, doncs, un paper decisiu, no noms per la seva capacitat degenerar un paisatge urb nic, que tenyeix de singularitat la ciutat i li aporta un valorcultural, histric i turstic, sin com un element que forma part de lentorn i dels costumsque ajuden a configurar la qualitat de vida dels seus ciutadans. Una riquesa cultural, alabastdetothom,quevertebraelsbarrisiidentificalaciutatarreudelmn.UnadelesfinalitatsprincipalsdaquestPlaEspecialesestablirelmarcurbansticquefacilitilaprotecci daquests establiments, que posseeixen valors patrimonials tangibles dintersarquitectnic, histricartstic i paisatgstic, segons les seves caracterstiques. La Mesura deGovernvaconstituirlaComissiTcnicadEstablimentsEmblemticsiSingularsformadaperelsDepartamentdeUrbanisme,Patrimoni,InstitutMunicipaldelPaisatgeUrb,DireccideComeri Consum, els 10 Districtes de la ciutat i les associacions i fundacions lligades als establimentsemblemtics, al comer i al gremis de la ciutat (Acord de regulaci i funcions de la ComissiTcnicaenelBOPde16demaigde2014).No es pretn, no obstant, mantenir una estructura comercial en si mateixa o protegir unadeterminada activitat econmica. Lobjectiu daquest planejament es mantenir i potenciar unmodel de qualitat urbana que requereix lexistncia duna estructura comercial que permet alespai pblic, amb altres factors, ser lelement dintegraci capital en el model de qualitaturbana de Barcelona. En lactual marc normatiu dintervenci pblica es innegable la capacitatde ladministraci en matria durbanisme per poder regular, per raons imperioses dintersgeneral,laproteccidelpatrimonihistric,quesensdubtesunvalorapreservar.2.4.PreservaciiproteccidelpaisatgeEl paisatge urb de la ciutat de Barcelona s una expressi de convivncia. Cal garantirlamabilitatdel paisatge i la identificaci ciutad amb lentorn preservant la diversitat entreelsdiferentsusos.Larelacientreelciutadielpaisatgeurbhadesersostenible,manteninthoaescalahumana.Lacomunicacipublicitriaicomercialhadeconviureamblavidaurbanacomapart essencial de la qualitat urbana. Interessa preservar la relaci des de la perspectivaciutadanaentrelespaipblicilespaiprivatdeformaquesoportquelarelacivisualentreaquests dos espais en els establiments comercials sigui el mxim transparent, tot evitant murspantallaalesfaanesdelscomerosqueallunyenelsciutadansdeledificaci.Elpaisatgenohadeserunelementallunyatdelordenaciurbanstica.snecessariaconseguirlaplenaintegracidelpaisatgeenelplanejamenturbanstic.sevidentquetradicionalmentelconceptepaisatgeshaassociatambelsentornsnaturals.Noobstant,alaciutatdeBarcelonaesdisposa duna llarga trajectria de defensa del paisatge urb que cal protegir i potenciar. ComdiulOrdenanadelsusosdelpaisatgeurbdelaciutatdeBarcelonaenelprimerpargrafdelasevaexposicidemotius:elpaisatgeurbsundelselementsdelmediambienturbnecessitatdeprotecciperagarantir a tots els habitants de la ciutat una adequada qualitat de vida. Per aix, elpaisatge constitueix un inters collectiu la satisfacci del qual es atribuda perlordenamentjurdicalmunicipi,enfuncidelabastlocaldaquestinters.Les mesures de protecci del paisatge derivades del present Pla especial han danarencaminadescapalaconsecucidunentornadequatdeconvivnciaqueeviti,perunabanda,una alteraci en benefici duna major homogenetat paisatgstica i, per una altra banda, unaexcessiva preponderncia o repetici de les caracterstiques tipolgiques dels establimentsemblemtics,quegeneriunabanalitzacidelautenticitatdelaciutat.2.5.MesuresconcretesdereforimantenimentdelaconvivnciaFinalment,esconstataquepergarantirunaadequadarelacidesdelaperspectivadelciutadentrelespaipblicilespaiprivatcaladoptardiversesmesurestendentsaprotegiripotenciarladiversitat essencial en el model de qualitat urbana. Aquestes mesures seran prpies dalguns14PLAESPECIALURBANSTICDEPROTECCIIPOTENCIACIDELAQUALITATURBANA|marde2015mbitsdelaciutatensituaciespecialderisc,quemajoritriamentsnzonesqualificadesambclauPGMde12b,13(entoteslessevessubclaus)i15.No es considera necessari en aquests moments estendre a tota la ciutat aquestes mesures, jaque es tracta d'incidir en la forma ms proporcionada a la temtica plantejada i evitarrestriccionsexcessives.Noobstant,caldrestarpermanentatentalanecessitatd'ampliar,reduiromodificarelsmbitsterritorials. Per tot aix, sembla oport fixar un perode de quatre anys per avaluar l'impacted'aquestesmesuresidecidirsobreelseumanteniment,reformulaciolanecessitatd'adoptarnedenoves.2.5.1LadelimitacidmbitsdintervenciElsmbitsdintervenciespecficaesdelimitenenfuncidesisvectors:ladensitatd'habitatges;la relaci entre residents habituals i poblaci flotant; l'elevada presncia d'edificis amb sdallotjament turstic i d'habitatges d's turstic; la densitat de la poblaci resident i flotantsobre l'espai pblic; la forta pressi turstica i entorns monumentals; la presncia significativad'establiments emblemtics. La combinaci daquests vectors ens permeten identificar elsmbits de la ciutat on s ms necessria la intervenci pblica per assegurar els objectiusperseguitsambelpresentPlaEspecial.En el plnol dinformaci I.05 es pot observar la densitat dhabitatges a la ciutat. Saprecia lareduccicomparativanotabledelsespaiscentralsdeleixampleenfrontalsseusentornstantadretacomaesquerra.Unasituaci,encertamanera,idnticaeslaqueesdnaalapartmsalnorddeCiutatVella.En el plnol dinformaci I.06 es pot observar la distribuci de la proporci entre poblaciresidentipoblaciflotantalaciutat.AbandadelsdosextremsdelaDiagonal,ambimportantsimplantacions hoteleres, les zones amb proporci ms elevada tenen en la seva gran majoriaunarelacievidentamblanlisidedensitatdhabitatgescomentatenelpargrafanterior.EnelplnoldinformaciI.08esdetallalaubicacidelsestablimentsemblemticsalaciutatielsseus nuclis antics. Finalment, en el plnol dinformaci I.09 es mostra una superposici de lesanteriorsinformacions.De la combinaci de les anteriors informacions es deriva la necessitat dintervenir en aquellsmbits on concorren acumulativament amb els factors de presncia rellevant destablimentsemblemtics,totsoalgunsdelsfactorsponderats:unabaixadensitatdhabitatgeproporcional,unasignificativarelacientrepoblaciresidentiflotanti/ounapressitursticaimportant.Aix, es delimiten vuit mbits diferenciats, que es troben detallats al plnol O.02 mbitsdintervenci de les Mesures de refor i manteniment de la convivncia. Aquests esmentatsvuit mbits diferenciats, coincideixen amb els mbits histrics de la ciutat i son les zones on,arran de lestudi realitzat, sha detectat la major necessitat dintervenci administrativaderivada.Aquestsmbitspodenagruparse,perlasevabanda,endosgrupsdiferenciatsqueenelplnolsindiquenambleslletresAiB:-reesA:mbitsdel'eixamplecentral(delimitatperlaDiagonal,Muntaner,BailnielSuddelDistricte)imbitdel'entorndelaSagradaFamlia.EnaquestsmbitsserdaplicacilatotalitatdelTtolTercer(CaptolsIiII)delanormativadelpresentPlaEspecial,relatiualesMesuresdeReforiMantenimentdelaConvivncia.-rees B: corresponents a les trames histriques dels barris del Raval, Gtic; Ribera iBarcelonetadeCiutatVella,GrciaelsnuclishistricsdeSantAndreu,PobleSeciPobleNou. En aquests mbits ser daplicaci el Captol I del Ttol Tercer de la normativa delpresentPlaEspecial,relatiualesMesuresdeReforiMantenimentdelaConvivncia.Aquests mbits territorials requereixen d'una atenci especfica per protegir i potenciar laqualitat urbana, ja que hi ha risc del manteniment de la diversitat i de la transcendncia de lafunci essencial que ostenta l'espai pblic enel model. La regulaci del present Pla Especial esdirigeix a protegir i potenciar la seva qualitat urbana. Per tant, li seran d'aplicaci totes lesnormesurbanstiquesfinsaraoperativesiamslesespecfiquesd'aquestinstrument.Aquestsmbitsdelimitats(78225Ha)representenalseutornel766%delatotalextensidelaciutat. Sintenta centrar la intervenci pblica en els mbits territorials on existeixen especialstensionsquepodenlesionarlaqualitaturbana,desdelaperspectivaaquplantejada.Onnoesposendemanifestaquestestensionsesmantlanormativaplenamentvigent.2.5.2.NormesrelativesalagrupacidelslocalsdelmateixedificienlaplantabaixaEstractadassegurarelmantenimentdelaparcellacidelsmbitsenplantabaixa.Elteixiturbde la ciutat, caracteritzat entre daltres sens dubte, per la parcellaci existent no es pot veurealteratnomsenplantabaixa,jaqueesprovocaunarupturadeladequadarelacientrelespaipblic i lespai privat. Per aix, es permet lagrupaci de locals en la planta baixa del mateixedifici. Tanmateix, s considera necessari i adequat mantenir les caracterstiques de laparcellaciqueespercepdesdelespaipblicalinteriordelespaiprivat.La realitat edificatria dels mbits s prou amplia com per permetre implantacions comercialsmolt diverses i no homognies. Per tant, no hi ha determinaci ni directa ni indirecta per untipusdeparcellaipertantdeformatdactivitateconmica.15PLAESPECIALURBANSTICDEPROTECCIIPOTENCIACIDELAQUALITATURBANA|marde2015LexempledellAvingudaPortaldelAngelielsseusentornensofereixunamostramoltdiversade la parcellaci existent, que possibilita precisament una diversitat de formats dactivitateconmicapotencialsenlesparcellesactualmentexistents.Espermetmantenirlarelacientrelespaipblicilactivitateconmicaenunaseqncianoderuptura,sindacompanyament.TamblarealitatdelentorndelPasseigdeGraciaensofereixunexempledelaampliadiversitatde tipus de parcelles que shi troben. Aix en sentit positiu implica una pluralitat moltsignificativa de formats en plantes baixes, que asseguren una relaci adequada amb lespaipblic.16PLAESPECIALURBANSTICDEPROTECCIIPOTENCIACIDELAQUALITATURBANA|marde20152.5.3.PreservacideladiferentfaanaenplantabaixadunconjuntdedificisambelmateixsEls mbits delimitats ofereixen una molt gran diversitat en el fet edificatori. Les plantes baixesdun conjunt dedificis han de ser respectuoses amb les diferents configuracions prpies de latotalitat del conjunt de ledifici . El llenguatge des de lespai pblic es trenca quan les plantesbaixes dels edificis sintegren en una nica imatge mentre que en les plantes superiors elsedificistenenunarealitatcompletamentdiferent.Unamostraadequadaserialasegentenlaquelesplantesbaixesdelsedificisnosunifiquenimantenenlasevaprpiaessncia:2.5.4.PreservacidelarelacientrelaplantabaixaielconjuntdeledificiEls mbits delimitats disposen duna diversitat extraordinria tamb en el fet edificatori, deforma que en els tots els barris trobarem edificis de dimensi diferent que tenen un evidentimpacte en la seva connexi amb lespai pblic. En aquest sentit, caldr assegurar elmanteniment i recuperaci, en cas de prdua anterior, de la configuraci originria de ledificiprojectatdesdelaplantabaixafinsalasevacoronaci,comaformademantenirunaadequadarelacideledificiamblespaipblicalquednafront.Les edificacions tenen una configuraci prpia des de la cota cero fins a la seva cobertura. Peraltra banda, cada edifici de la ciutat disposa tamb duna configuraci prpia, sovintdiferenciada de les edificacions de lentorn, , que es entre daltres factors el resultat de donarcompliment a les normes urbanstiques en cada moment aplicables, i tamb de conjuminarlestilarquitectnicdelmomentamblesparticularitatsdecadaprojectista.Calpreservarlarelacientrelesplantespisilaplantabaixadelsedificisperaixmillorarlasevarelaciamblespaipblicdesdelaperspectivadelusuaridaquest.Irecuperarlesqueshagindeteriorat quan semprenguin obres de reforma de lespai en planta baixa, per retornar a laconfiguraciunitriadeledificiicontribuirdaquestamaneraalamilloradelaqualitaturbana.En aquest manteniment i/o recuperaci sha de vetllar per la transparncia de ledifici des delespai pblic previst en la seva configuraci inicial, per evitar lexistncia de pantalles de norelacidesdelespaipblic.s evident que la imatge de ledifici de la Pedrera amb una planta baixa configurada de formadiferentalesplantespisgenerariaunamancadesintoniaenlarelaciamblespaipblicdesdelaperspectivadelciutad.UnasituacidiferenteslaqueenstrobemenaquestaimplantacicomercialalPortaldelAngel:17PLAESPECIALURBANSTICDEPROTECCIIPOTENCIACIDELAQUALITATURBANA|marde20152.5.5.NormesrelativesalaurbanitzacidelsespaispblicsEls mbits delimitats constitueixen sense dubte espais urbans de llarga tradici. No obstant,sovintsimprescindiblelexecucidobresdereurbanitzacidelsespaispblics.Esnotoriqueles caracterstiques prpies de la urbanitzaci, el seu enfocament, en definitiva la sevaestratgia tindr efectes importants en reforar i potenciar la convivncia en els termesexposatsenelpresentPlaEspecial.Peraix,esconsideraoportestablirqueenlaredaccidelsProjectes dUrbanitzaci que tinguin com a finalitat la reurbanitzaci dels carrers i vials enlmbit incls en el present instrument de planejament, lAjuntament tingui en compte elsfactorssegents,comaelementsprincipalsdelprojectedurbanitzaci:-Laurbanitzacihadepossibilitarelmximspelvianantdelavialitatpblica.-Mobilitatmssostenible.-Incrementarelsespaisdestadaipromocionarnoususosalespaipblic.-Millora de qualitat en paviments, mobiliari, senyalitzaci i senyaltica i endrea generaldelsserveis.-Enllumenatquepotencialeszonesdepasseigdelsvianants.-La configuraci de la vialitat ha de maximitzar la interrelaci entre lespai pblic i lesactivitats que es desenvolupin en la planta baixa de les edificacions. Ha de posarse envalor la transparncia i accessibilitat de les activitats desenvolupades en la planta baixadelesedificacions.2.5.6.NormesafavoridoresdeladiversitatdusosIgualment, el model de qualitat urbana requereix el manteniment duna pluralitat dusos quecombinats en funci del desenvolupament de la iniciativa privada generen la diversitatessencial.A.UsosnoresidencialsenplantespisLordenaci urbanstica aplicable en els mbits delimitats admet els usos no residencials enplantapis.Aquestasunarealitatqueenriqueixladiversitatprpiadelaciutat.Noescontemplalanecessitatdalterarelrgimurbansticdelesqualificacionsquesnpresentsen el mbits delimitats, que permeten sens dubte la incorporaci dusos no residencials enplanes pis dels edificis. Per al mateix temps conv assegurar el manteniment en tot cas depresncia dusos residencials dhabitatge en lentorn urb. La qesti que necessriament enshadocuparslageneralitzacidaquestsnoresidencialdelesplantespisdelsedificis.AgafemcomexemplelaillaformadaperPauClaris,PasseigdeGracia,AragiConselldeCent.18PLAESPECIALURBANSTICDEPROTECCIIPOTENCIACIDELAQUALITATURBANA|marde2015O lexemple de la illa Plaa Catalunya, Fontanella, Urquinaona i Ronda Sant Pere que s lasegent: Edificissenseusosdhabitatge Edificisambusosmixtes Edificisdhabitatges(exc.PB)(dacordamblainformacidelsusosdelesentitatscadastrals)sevidentquelageneralitzacidaquestmodelenscondueixaunasituaciurbanadeterioradai la ciutat perd uns dels seus trets caracterstics fonamentals i essencials, que s ser espai deresidncia.Labuidordelsresidencialdhabitatgegenerafortestensionsalaqualitatdelespaipblic, que ja no ocupa el paper essencial que el model requereix. Lespai pblic perd un grupdusuaris principals i aix implica de forma immediata un canvi en lestructura comercial delentorn en tant que ja no en cal una al servei daquesta poblaci. Es fa necessari establir unllindardemantenimentdelsresidencialdhabitatge.Aquestllindarnopottenircomareferncialedificienqueeslocalitzalsnoresidencial,jaquesovint interessa tant des duna vessant arquitectnica, de negoci i incls de relaci decompatibilitat,queledificisencerestiguidedicatausosnoresidencials.Larefernciahadeserlaillaenquesubicaledificiobjectedelprojectedetransformacidunedificisencerausosnoresidencials, fora de determinats supsits derivats de la dimensi de la illa o de lexistncia desistemes dequipaments. En aquests mbits i en les plantes pis el conjunt de tots els usosdiferentsal'habitatgenohadesuperarel60%delesunitatscadastralsdel'illa.B.UsosresidencialsdhabitatgeenplantabaixaLes qualificacions urbanstiques daplicaci en els mbits delimitats permeten els usosresidencials en planta baixa complimentant un seguit de criteris. Es donen dos casustiquesdiferenciades. Per una banda i en l'interior els teixits histrics de la ciutat hi ha una estructuraambparcellacidepetitadimensi,ambunatramaedificadaque,llevatdeciutatvella,tpocaalada, i es concentra sobre rees amb vialitat d'amplada reduda que compta amb unapresncia important d'habitatge que ocupa la totalitat de l'edificaci i que cal mantenir a fi depreservarl'essnciadelteixitresidencialdelbarriEncanvi,al'eixample,elmodeldediversitat,queconstitueixunadelessevesessncies,iquesnecessariperlaqualitaturbanaesressentquanesgeneralitzalabuidordelactivitateconmicadelsfrontsacarrer.Lespaipblicperdelseuvalordespaideconvivnciacohesi.Enaquestplanoespretnaramodificarladmissibilitatdaquests.Estractadincorporarunamesuraespecficapelsmbitsd'eixampledelimitatsperasseguraralmximpossibleladiversitatdusos i, per tant, cal evitar una concentraci excessiva de ls residencial destinat a habitatgeenplantabaixa.Comaconseqnciacalevitarquel'sd'habitatgesuperienaquestatramamsdun50%delfrontacarrerdelaillaenqueeslocalitziledificiobjectedelprojecte.C.Flexibilitzacidelsistemadequipaments evident que des de la perspectiva de la qualitat de lespai pblic el sistema dequipaments,tant pbliccom privat,s tamb rellevant ja que genera sovint una utilitzaci diferent, tantenactivitat com en horari, de la de ls residencial o dactivitat econmica. Els equipaments, abandadelasevatranscendnciapersisolsperalaqualitatdevidadelsciutadans,tenentambun paper rellevant en la significaci de lespai pblic. Tamb poden implicar un espai dedifernciaenentorndactivitateconmicaqueimplicaunapausaquenopotserobviada.No obstant, en ocasions lequipament per les seves prpies caracterstiques edificatries actuacom a mur opac des de lespai pblic. Una extensi fsica important genera en ocasions unsfrontsdillanopermeablesiopacsdesdelespaipblic.SeguramentunbonexempledaquestareflexiselcarrerPauClaris,entreAragiConselldeCent, en el que trobem en la banda dreta una qualificaci de 7 amb dos edificis escolars queprcticamentnotenencapsortidaalpropicarrerPauClaris.Elplnoldequalificaciestableix:19PLAESPECIALURBANSTICDEPROTECCIIPOTENCIACIDELAQUALITATURBANA|marde2015UnaltreexemplerellevantsRondaSantPau80,onsubicauncentreescolariqueocupatotunfrontdecarrer. Calvalorarquanaquestequipamenttunaextensilinealsignificativaiestablirlaprevisiqueels usos en planta baixa que shi realitzen, els especfics i els complementaris, tinguin unaconfiguraci arquitectnica que eviti la seva opacitat. Aquestes activitats shaurien dubicar enelfrontdeledificiadjacentalaviapblica.D.DiversitatenlsdallotjamenttursticodhabitatgedstursticCom sha exposat anteriorment, la implantaci dimplantacions dallotjament turstic en lessevesdiferentsversionsiladhabitatgesdstursticshaincrementardeformanotable.Aquestfenomen ha estat objecte de diferents accions pbliques, tendents a restringir la sevaintroducci. Un enfocament complementari i diferent, que s propi daquest instrument, estractarho des de la perspectiva de la diversitat i de la relaci amb lespai pblic en quesinsereixen. Les determinacions establertes als plans de regulaci d'usos de pblicaconcurrnciadeCiutatVella,PobleNou,iGrciaielrecentmentaprovatinicialmentPlad'usosdepblicaconcurrnciadelPobleSecjaestableixenunaregulaciquedefineixambrelacialesespecificats de cadascuna de les d'aquestes dues trames histriques la relaci entre l'espaipblicilesusosdeserveisdelesplantesbaixes.Encanvialatramad'Eixample,onelmodeldediversitat, constitueix una de les seves essncies, i t una estructura parcellria, edificada id'espaispblicsdemajordimensicalassegurarunamajordiversitatenelsusosdelesplantesbaixes en els edificis destinats a d's dallotjament turstic o d'habitatge d's turstic complert.s per aix que es proposa que en aquests casos els locals en planta baixa es destinin, quanocupinmsde30metresdefaana,aactivitatseconmiquesobertesalpbliciambaccsdesde l'espai pblic. Introduir usos diferents dels del propi edifici hoteler pot incrementar lainserci de ledifici en el teixit urb i pot evitar el distanciament que genera pels residentshabitualsdelbarri,quepodenemprarlesplantesbaixes.Aquestalimitacinoseriatampocd'aplicacialnuclianticdeSantAndreudonatquehihaunatrama consolidada de gra menut i la regulaci normativa de l'MPGM estableix tamb mesuresdecontroldelaparcellaciforapersotadels30mdefaana.Exemple dimplantaci hotelera alPortal de lAngel de Barcelona ambusos dactivitat econmica oberts alpblica, no propis o especficsdaquella.20PLAESPECIALURBANSTICDEPROTECCIIPOTENCIACIDELAQUALITATURBANA|marde20152.5.7.ExtensidelesmesuresLa transformaci de la ciutat s constant. Cal disposar dun mecanisme dalerta per a lapreservaci del model de qualitat urbana, de forma que en cas dactivarse sigui procedentladopcidemesuresurbanstiquesespecfiquesperalmbitterritorialconcretiperincidirenla temtica concreta que es plantegi. Des de la concentraci de lactivitat econmica en undeterminat sector, la constataci dun procs de sortida de residents habituals i la sevasubstituci per poblaci o flotant o simplement pel buit, lincrement notable de la poblaciflotant en relaci a la poblaci resident, la concentraci de poblaci dun determinat segmentdedat, poden ser factors que generin la necessitat duna intervenci especfica. Aquestaintervenci pot implicar estendre les mesures descrites a altres mbits de la ciutat oincrementarlesaplicablesalsmbitsdelimitatsenelpresentPlaEspecial.3.OBJECTEIABASTDELPLAESPECIALLmbit del present Pla Especial s la ciutat de Barcelona. Les seves previsions, en part,abastaranelconjuntdelaciutat.Almateixtempsesdefiniranunsmbitsterritorialsenelsqueesprecsadoptarmesuresespecfiques.LobjectedelPlaEspecialslestablimentdemesuresperassegurarladiversitatenlespaipblicilasimbiosiadequadadepersonesiusosenlespaipblic.bviament,sempreenelmarcdelescompetncies dordenaci urbanstica que sn prpies de lAjuntament de Barcelona i amb lavoluntat expressa de reduir el nivell dintervenci. Per aix, el Pla Especial sarticula en tresperspectives complementries que permetran assolir els objectius perseguits. Endesenvolupament de les previsions del PGM el Pla Especial aprofundeix en els aspectesnecessarisperarespondrealesfinalitatsperseguides.PeraixlobjectedelPlaEspecialesconcretaen:La formulaci del Catleg dEstabliments Emblemtics per a disposar del ms alt nivell deprotecciindividualdesdelaperspectivadelpatrimonihistricdelaciutat,peralsestablimentsinclosos.La formulaci de mesures concretes de paisatge urb, d'aplicaci generalitzada a tota la ciutatper garantir lheterogenetat i lharmonia del paisatge tot i prevenint una excessivatematitzaci del mateix al voltant dels establiments emblemtics, fet que redundaria en unaprduadevluadelsmateixos.La delimitaci duns mbits territorials dintervenci on fos necessari adoptar mesures perreforarimantenirlaconvivncia.Esproposendostipusd'mbitsdiferenciats:Elsmbitsdel'eixamplecentralil'entorndelaSagradafamliadelimitatsalplnolO.02mbits dintervenci de les Mesures de refor i manteniment de la convivncia,anomenadesreesA,onserand'aplicacitoteslesmesuresdestinadesallamilloradelaqualitaturbanaprevistesalCaptolIiIIdelTtolIIIdelpresentPlaEspecialurbanstic.Les trames histriques dels barris del Raval, Gtic; Ribera i Barceloneta de Ciutat Vella,Grcia els nuclis histrics de sant Andreu, Poble Sec i Poble Nou delimitades al plnolO.02 mbits dintervenci de les Mesures de refor i manteniment de la convivncia,anomenadesreesB,onserand'aplicacitoteslesmesuresdestinadesallamilloradealqualitaturbanadescritesalCaptolIdelTtolIIIdelpresentPlaEspecialurbanstic.4.NECESSITAT,OPORTUNITATICONVENINCIADELPLAESPECIALLa preservaci de la qualitat urbana del municipi es configura de forma clara com una de lesdirectrius que ha de regir el planejament urbanstic. Larticle 9 de la Llei dUrbanisme deCatalunyaindicaque1.Lesadministracionsambcompetnciesenmatriaurbansticahandevetllarperqulesdeterminacions i lexecuci del planejament urbanstic permetin assolir, en benefici de laseguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, desostenibilitatambientalidepreservacienfrontdelsriscsnaturalsitecnolgics.Alseutorn,elmateixarticleenelseuapartat3estableixque3. El planejament urbanstic ha de preservar els valors paisatgstics dinters especial, elsl dalt valor agrcola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha dincorporarles prescripcions adequades perqu les construccions i les installacions sadaptin alambientonestiguinsituadesobonshagindeconstruirinocomportinundemritperals edificis o les restes de carcter histric, artstic, tradicional o arqueolgic existents alentorn.Alseutorn,larticle1delaLlei8/2005,de8dejuny,deprotecciigestidelpaisatgeestableixque21PLAESPECIALURBANSTICDEPROTECCIIPOTENCIACIDELAQUALITATURBANA|marde2015Aquesta llei t per objecte el reconeixement, la protecci, la gesti i lordenaci delpaisatge, a fi de preservar els seus valors naturals, patrimonials, culturals, socials ieconmicsenunmarcdedesenvolupamentsostenible.Ambaquestafinalitat,aquestalleiimpulsa la plena integraci del paisatge en el planejament i en les poltiques dordenaciterritorial i urbanstiques, i tamb en les altres poltiques sectorials que hi incideixen demaneradirectaoindirecta.I tamb cal fer esment al seu article 2 que estableix els principis del text normatiu i entredaltresindica:Elsprincipisquehandinspirarlactuacidelspoderspblicsenmatriadepaisatgesn:a) Afavorir levoluci harmnica del paisatge dacord amb els conceptes dutilitzaciracional del territori, de desenvolupament urbanstic sostenible i de funcionalitat delsecosistemes.b) Preservar, ambladopci demesures protectores del paisatge, el dret delsciutadans aviureenunentornculturalmentsignificatiu.c)Reconixerqueelpaisatgesunelementdebenestarindividualicollectiuque,amsde valors esttics i ambientals, t una dimensi econmica, cultural, social, patrimonial iidentitria.Aquestesduesprevisionslegalsimportantsenllacen,bviament,directamentamblarticle3dela Llei dUrbanisme de Catalunya (Decret legislatiu 1/2010, de 3 dagost, en endavant LleidUrbanisme) que remet al desenvolupament urbanstic sostenible (econmicament isocialment)comaeinavertebradoradeldesenvolupament.Caltenirencompteladefinicidelconceptededesenvolupamenturbansticdelreferitarticle:1. El desenvolupament urbanstic sostenible es defineix com la utilitzaci racional delterritori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb lapreservaci dels recursos naturals i dels valors paisatgstics, arqueolgics, histrics iculturals,afidegarantirlaqualitatdevidadelesgeneracionspresentsifutures.2.Eldesenvolupamenturbansticsostenible,atsqueelslsunrecurslimitat,comportatamb la configuraci de models docupaci del sl que evitin la dispersi en el territori,afavoreixinlacohesisocial,considerinlarehabilitaciilarenovacienslurb,atenguinla preservaci i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les rees rurals i consolidinunmodeldeterritoriglobalmenteficient.3. Lexercici de les competncies urbanstiques ha de garantir, dacord amb lordenaciterritorial,lobjectiudeldesenvolupamenturbansticsostenible.LaDirectivade2006/123//CErelativaalserveisdelmercatinteriornoespotconcebrecomunarestricci a la capacitat del poder pblic d'adoptar regulacions com la establerta en el presentPla Especial. No s'incorporen requisits discriminatoris, ni directa ni indirectament, en funci dela nacionalitat del promotor; estan justificades per una ra imperiosa d'inters general; sonadequadespergarantirlaconsecucidel'objectiuperseguitinovanmsenlldelnecessariperaconseguiraquestobjectiudemaneraquenopodensersubstitudesperaltresmesuresmenysrestrictivesquepermetinobtenirelmateixresultat.Shan advertit, com sha explicitat en aquesta Memria, determinades situacions que generentensions en la qualitat urbana definida anteriorment. Ens trobem davant una situaci que siperdura podria arribar a generar una prdua de valor significatiu de la qualitat urbana.Certament es produeix un fenomen paradoxal que s la necessria intervenci pblica (amb larestricci de les decisions individuals que pot implicar) que assegurar i potenciar al seu tornlactivitateconmica,jaqueaquestarequereixsensdubtelapermannciaipotenciadelmodeldequalitaturbana.AmblaprovacidelPlaEspecialsassegurarelmantenimentdelestablimentsemblemticsdesdelaperspectivadelpatrimonihistricarquitectnicdeformaqueelvalorquerepresentendesdelaperspectivadelimaginaricollectiuciutadquedarmantingut.Esconvenientpergarantirla qualitat urbana de la ciutat que aquests establiments, que sn part essencial de la mateixa,mantinguinlasevacaracteritzaciarquitectnicaAix mateix, amb les mesures de paisatge urb normativitzades es pretn incrementar el valordelpaisatgecomaelementdeconvivncia.Finalment, en els mbits que es delimiten es preveuen un conjunt de mesures per reforar imantenir la convivncia en assegurar una ms adequada relaci entre lespai pblic i lespaiprivat des de la perspectiva del ciutad. Per mantenir la qualitat urbana expressada en ladiversitat dusos i una acurada relaci des de la perspectiva del ciutad de lespai pblic amblespai privat dels edificis es convenient establir un seguit de mesures dordre claramenturbansticiespecfic.5.INICIATIVALainiciativaipromocidelpresentPlaEspecialsmunicipal. 22PLAESPECIALURBANSTICDEPROTECCIIPOTENCIACIDELAQUALITATURBANA|marde2015II.MEMRIADELORDENACI1.MARCLEGALIURBANSTICLa legislaci urbanstica daplicaci es el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 dagost, que aprova elText Refs de la Llei dUrbanisme (TRLUC), en la seva darrera versi modificada per la Llei3/2012, de 22 de febrer, i el seu reglament, el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qualsaprova el Reglament de la Llei dUrbanisme (RLUC). Aix mateix, cal fer referncia al ReialDecretLegislatiu2/2008,de20dejuny,pelqualsaprovaelTextrefsdelaLleidelsl.El present Pla Especial saprova en desenvolupament del ja citat PGM, en virtut de larticle 67delTRLUC.2.OBJECTIUSDELPLAESPECIALElpresentPlaEspecialtperobjectiulaprotecciipotenciacidelaqualitaturbanaalaciutatde Barcelona expressada, en aquest cas, per la rellevncia de lespai pblic com lloc deconvivncia venal, didentitat, de presncia ciutadana, generador dun entorn de relaci quepotenciaelsvalorsdecohesi,deseguretat,desolidaritatidepertinenaiperaixcaladoptarmesuresperamillorarlarelacientrelespaipblicilespaiprivatentantqueelquesucceeixenaquestincideixdeformanotriaenaquell.Aquestobjectiuesconcretaentresvessantsquecaldetallarmsenconcret.2.1.CatlegdestablimentsemblemticsLobjectiudelPlaespecialesdotaralaciutatdunnouinstrumentdeproteccienelsentitqueexpressalarticle67.1.bdelaLleidUrbanisme(plansespecialsurbansticsdedesenvolupamentamblafinalitatdeprotegirbenscatalogats)ilarticle71.1(Catlegdebensprotegits),quehadepermetre la protecci patrimonial efectiva dels establiments comercials de la ciutat que hanestatseleccionatsenlafasederecercaicatalogaci.Es proposa com un document de protecci nou, per que complementa els Plans especials deprotecci del patrimoni i catlegs actualment vigents, a cadascun dels 10 districtes municipalsdelaciutat.23PLAESPECIALURBANSTICDEPROTECCIIPOTENCIACIDELAQUALITATURBANA|marde2015Aquest document ha de ser una eina de treball que permeti la protecci patrimonial efectivadelselementsdintersqueformenpartdaquestsestabliments.Encara que el concepte protecci patrimonial est prou ben establert a la vigent legislaci,volemremarcarqueaquestconceptetambhadincloureaspectescomaraelllenguatgedunapoca concreta de la nostra histria, la plasmaci prpia dun estil determinat que va ferfortunaentrenosaltres,ofinsitotlexpressifsicadunaprofessi,gremioactivitatdestacablequelaCiutatvaacollirenunmomentdelasevallargahistriamercantil.Daltra banda, i com ja sha dit, en tractarse dun pla urbanstic, els elements susceptibles deprotecci patrimonial han de ser elements tangibles. Per tant, lobjectiu de la proteccipatrimonial del present PE es refereix nica i exclusivament als Establiments Comercials queposseeixen elements tangibles dinters arquitectnic, histricartstic i paisatgstic, a la sevafaana o al seu interior. Aquesta protecci sestn tamb a elements dinters actualmentdesvinculatsdelcomerqueelsvaoriginar.2.2.PaisatgeurbElsobjectiusdelpresentPlaEspecialenallreferentalPaisatgeurbsnelssegents:-Evitarlaprivatitzacidelpaisatge-Permetreiestimularlaconvivnciaenlespaipblic,mbitpropidelpaisatgeurbi,pertant, estimular la sensaci de pertinena i apropiaci de lespai per part dels ciutadansque freqentin els sistemes de comunicaci. En conseqncia hauran devitarse lesmesures que generin sensaci dexclusi de part o tots dels ciutadans (excessivarepeticidunmateixemblemacomercial,excessivahomogenetatesttica)-Manteniment del dileg entre els establiments comercials i la ciutat sobre la base de latransparncia dels establiments en els baixos comercials i de la coherncia entre latipologiaedificatria,elllenguatgeformaldelsedificisilaconfiguracidelsestablimentscomercialsLes determinacions en matria de paisatge urb del present Pla Especial urbanstic serandaplicaciatotalaciutatdeBarcelona.2.3.MesuresconcretesdereforimantenimentdelaconvivnciaLobjectiu es mantenir i reforar la convivncia i aquest es centra en normes que sn nomsaplicablesenelsmbitsterritorialsqueesdelimiten.Snnormesrelativesaledificaciielseusperpermetreunamillorrelacientreledificiilespaipblicdesdelaperspectivadeciutadusuari de lespai pblic. Cal aprofundir en concrets aspectes per protegir i potenciar el dilegentre ledifici i lespai pblic i assegurar al seu torn la necessria diversitat dusos i intensitats.Aquestes mesures no caldran en la resta de la ciutat, ja que no es presenten els reptes queconcorrenenaquellsmbitsonhihacertsreptespelmantenimentdelaqualitaturbana.Esproposendostipusd'mbitsdiferenciats: Els mbits de l'eixample central i l'entorn de la Sagrada famlia delimitats al plnol O.02mbitsdintervencidelesMesuresdereforimantenimentdelaconvivncia,anomenadesrees A, on seran d'aplicaci totes les mesures destinades al la millora de la qualitat urbanadescritesalTtolIIIdelpresentPlaEspecialUrbanstic:LestrameshistriquesdelsbarrisdelRaval,Gtic;RiberaiBarcelonetadeCiutatVella,Grcia,els nuclis histrics de sant Andreu, Poble Sec i Poble Nou delimitades al plnol O.02 mbitsdintervencidelesMesuresdereforimantenimentdelaconvivncia,anomenadesreesB,onserd'aplicacielCaptolIdelTtolIIIdelpresentPlaEspecialurbanstic.3.CRITERISIPROPOSTESDORDENACI3.1.Catlegdestablimentsemblemtics3.1.1.SeleccidelesfitxesdelCatlegDesprs danalitzar el conjunt destabliments que en el moment d'engegar els treballs del PEvaren ser objecte de la suspensi preventiva prvia de llicncies , per acord de la ComissiTcnicashaconsideratquehihaunsestablimentsinicialmentconsideratsquenoformaranpartdelCatlegd'aquestPlaEspecialperalgundelsquatremotiussegents:(i)Els establiments que ocupen edificis sencers. El criteri per la seva exclusi es queaquests establiments ja estan catalogats com a edificis en el vigent planejament(PEPPA,TextrefsdelaModificacidelPlageneralmetropolitperalaproteccidelpatrimoni histricartstic de la ciutat de Barcelona), i no t sentit duplicarne laprotecci. Daquests edificis/establiments sha elaborat un llistat especfic quesadjuntaenannexalpresentdocument.Son19edificis.(ii)Els establiments que tenen menys de 50 anys dantiguitat. El criteri per la sevaexclusi es el mateix que es va prendre en la redacci del vigent PEPPA: fixar la24PLAESPECIALURBANSTICDEPROTECCIIPOTENCIACIDELAQUALITATURBANA|marde2015antiguitat dun edifici o element arquitectnic a protegir en un mnim de 50 anys, iqueeslusualenaquesttipusdecatalogacions.Daquestsestablimentsshaelaboratunllistatespecficquesadjuntaenannexalpresentdocument.Son11establiments.(iii)Els establiments que no tenen (sense) elements tangibles despecial inters,. Elcriteri per la seva exclusi es que, a judici dels equips de catalogaci, sonestabliments que actualment no tenen elements tangibles despecial inters.Daquests establiments sha elaborat un llistat especfic que sadjunta en annex alpresentdocument.Son130establiments.(iv)Per ltim, hi ha dos establiments emblemtics amb caracterstiques rellevants per ala seva catalogaci, que ja foren objecte de regulaci acurada just abans d'engegaraquest pla especial, a travs del Pla Especial Integral dOrdenaci de volums delEdifici ubicat al carrer dels Boters 2 i al carrer del Pi 16 de Barcelona, aprovatdefinitivamentendatade31degenerde2014.Esperaixqueaquestplaeslimitaincorporarlosiarecollirinalteradalasevafitxadecatlegal'annexcorresponent.Totsaquestsaspectesquedenreflectitsenelpresentquadre,desglossatperdistrictes.(*)Inclouels389localsdelLlistatdeSuspensiprvia(amblaprecisiquel'establiment"LaMallorquina"s'hasubdividitendoslocalsdiferentsipertantelllistatinicialpassaaserde390establiments).Aaquestllistats'hanafegitdosnouslocalsquenoquedaveninclososenlasuspensiprvia.Estractade"Lacasadelessabatilles"i"laLlibreriaSantJordi".Pertant,elnombretotaldelocalsques'inclouenenl'estudidelPlaespecialsde392.(**) El nombre d'establiments que el document d'aprovaci inicial preveu catalogar s de 228. AquestvalorinclouelsestablimentsdelaXocolateriaFargasilaFilatliaMonge.Calprecisarper,quetotiqueforminpartdelCatleg,aquestsdosestablimentsnorebenunacatalogaciatravsdelsnivellsfixatsperelPla(E1,E2oE3)sinqueenlesfitxesrespectivesesrecullenlesdeterminacionsdeprotecciqueesvanprecisarenelPlaespecialintegrald'ordenacivolumtricadel'edificisituatalscarrersBotersnm.2iPinm.16.(***) Disposici addicional. Aquests 2 establiments es corresponen amb la Xocolateria Fargas i FilatliaMonge. Les dues fitxes s'incorporen com Annex i recullen les determinacions de protecci que es vanprecisarenelPlaespecialintegrald'ordenacivolumtricadel'edificisituatalscarrersBotersnm.2iPinm.16.Aix doncs, del total de 389 establiments que van ser objecte de suspensi i que constitueixenlabast del present PE, en queden descartats 161, i passen els 228 establiments restants aconstituir el Catleg de Protecci del Patrimoni Arquitectnic, HistricArtstic i PaisatgsticdelsEstablimentsEmblemticsdelaCiutatdeBarcelona.3.1.2.ContingutdelafitxadelCatlegLa fitxa del Catleg incorpora les dades ms significatives obtingudes de cada establiment.Constadelssegentsapartats:DadesgeneralsCont els noms antics i actual de lestabliment, ladrea, dades cadastrals, de planejament,activitat, guardons, afectacions, regim, etc... Tamb sindica si lestabliment forma part delvigentCatleg(PEPPA)delany2000,isiestafectatperlasuspensidellicencies.ProtecciOn sindica el tipus de protecci que satorga a lestabliment en funci de les sevescaracterstiquespatrimonials.DescripciEs fa una descripci general introductria on es situa lestabliment en el context de ledifici,passanttotseguitaferneunavaloracigeneral.ElementstangiblesdintersEs descriuen detalladament els elements dinters patrimonial, primer de la part exterior delestabliment, com ara: vestbul interior, aparadors, plafons, portes, vitralls, llindar, rtols,tendals,tancaments...Idesprsdelinterior:paviments,sostres,tractamentdeparets,plafons,mobles,elementsaccessoris...Intervencions25PLAESPECIALURBANSTICDEPROTECCIIPOTENCIACIDELAQUALITATURBANA|marde2015Aqusindiquenelscriterisilescondicionsdintervenciparticularsreferidesalestablimentdelafitxa,tantexteriors,cominteriors,tractamentdelsrtols,cromatisme,etc...ienelseucas,elselementsnoadequatsaeliminar.Noticieshistriques,BibliografiaiDocumentaciOnesrecullenlesnoticieshistriques,labibliografiailadocumentaciqueconeixemreferidesalestabliment.ImatgesOn sincorporen les imatges significatives de lestabliment: fotografies exterior i interior, deledifici,plnoldesituaci,fotografiesdedetalls,plnolsifotografieshistriques,etc..3.1.3.TipusdeprotecciCadaestablimentincorporatalCatleggaudirduntipusdeprotecciconcret,adoptatenbasea la major quantitat i coherncia dels valors patrimonials dels seus elements, siguin aquestsintegrants,pertanyentsovinculatstalicomesdefineixenalaLlei9/93dePatrimoniCulturaldeCatalunya.Tambvaloraranaspectesjacitats,comaraelllenguatgedunapocadeterminadadelanostrahistria,laplasmaciprpiadunestilconcretquevaferfortunaentrenosaltres,ofinsitotlaexpressi fsica duna professi, gremi o activitat destacable que la Ciutat va acollir i potenciarenundeterminatmomentdelasevallargahistriamercantil.Latribuci a un establiment dun determinat tipus de protecci suposa que qualsevol possibleactuaci a lestabliment ha de preservar i compatibilitzar els valors dels elements patrimonialsperelsqualshaestatobjectedeprotecci.El rtol s un element despecial rellevncia en la protecci patrimonial. Histricament el rtolshautilitzatperdonarunaimatgesignificativadelestabliment,ambelsvalorsdelapoca.Pertantsunelementambelquecalespecialatenci.Sestableixenidefineixenaixtrestipusdeprotecci:ProtecciTipusE1:ConservaciintegralAquest tipus de protecci satorga als establiments possedors dun inters remarcable anivellpatrimonialquehanquedatlliuresdemodificacionssubstancialsodafegitsqueelspuguindesfigurar.Conserven,pertant,lamajoriadelsseuselementspatrimonials:integrants,pertanyentsivinculats, en el sentit que estableixen les actuals directrius de contingut per redactarcatlegsiplansespecialsdeprotecci.Les actuacions permeses aniran encaminades a la seva conservaci integral i posta envalor,aixcomalarecuperacidaquellselementsqueshaginvistalterats.ProtecciTipusE2:ConservaciparcialAquest tipus de protecci satorga a aquells establiments que posseeixen elementspatrimonialsdinterssingularperqueenintervencionsposteriorsalasevaconstruccihanperdutlacohernciaunitriainicialgenuna.Conserven, per tant, una part dels seus elements patrimonials: integrants, pertanyents ivinculats,siguinexteriorsointeriors,enelsentitqueestableixenlesactualsdirectriusdecontingutperredactarcatlegsiplansespecialsdeprotecci.Les actuacions permeses han de conservar, posar en valor i/o recuperar els elementsdinters indicats a la catalogaci, de tal manera que no es perdin aquests elements quehanoriginatlaprotecci.ProtecciTipusE3:ProtecciambientalAquest tipus de protecci satorga a aquells elements que encara formen, o han formatpart, destabliments que defineixen un determinat ambient o paisatge urb, amb valorspatrimonialscoherents.Conserven, per tant, elements patrimonials que han quedat, totalment o en part,desvinculatsdelpropiestablimentoriginal.Les actuacions permeses han de conservar, posar en valor i/o recuperar els elementsdinters indicats a la catalogaci, de tal manera que no es perdin aquests elements quehanoriginatlaprotecci.3.1.4.CriterisdintervenciPer trac