© COOLTUR

Barcelona 1714

L’any 1700 va morir sense descendència Carles II, rei de les Espanyes. Aquest

fet va desencadenar un gran conflicte internacional ja que les potències

europees passaren a disputar-se el control del vast imperi hispànic, tot

proposant els seus propis candidats a la corona.

El conflicte bèl·lic va tenir una faceta més interna en el si de la Monarquia

Hispànica quan els catalans i la major part dels regnes de la Corona d’Aragó

van donar suport a l’Arxiduc Carles d’Àustria, candidat dels països de l’Aliança

de la Haia. Per la seva banda, Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV de França, rebia

el suport de Castella i França.

La guerra a Europa va durar des del 1701 fins el 1713. A nivell internacional,

les forces dels dos candidats estaven molt equilibrades. El conflicte només es

va acabar quan, el 1711, un fet inesperat va canviar el curs dels

esdeveniments: l’arxiduc Carles, en morir el seu germà Josep I, va heretar el

tron austríac, perdent el suport d’Anglaterra. Els anglesos van malfiar-se de

l’excessiu poder de la dinastia Habsburg dins de l’equilibri europeu, amb la

possible formació d’un gran bloc austríac que dominés el continent.

A Catalunya la guerra va començar el 1705 amb la proclamació de Carles III

d'Àustria i va transcórrer amb sort desigual fins a l'abandonament dels aliats el

1712. Malgrat això, Catalunya va aconseguir prolongar la resistència fins l’11

de setembre de 1714, quan Barcelona va caure definitivament després de

tretze mesos de setge i una cruenta batalla. La victòria de Felip V va suposar la

supressió dels òrgans de govern del Principat i la imposició de les institucions i

lleis de Castella, pel Decret de Nova Planta del 1716.

Des de COOLTUR us convidem a recórrer alguns dels escenaris bèl·lics

així com edificis d'institucions que van tenir un paper cabdal en el

conflicte que va canviar la influència d'Espanya al món i va acabar amb

les institucions catalanes.

© COOLTUR

Baluard de Sant Antoni

El Baluard de Sant Antoni estava

ubicat en el tercer recinte de la

muralla que tancava la part oriental

de la ciutat. Es va construir davant de

l’antic Portal de Sant Antoni, que

s’obria a l’extrem del carrer del mateix

nom. Cap a mitjans del segle XIV es

van construir els trams de muralla

que porten del capdamunt de La Rambla fins al portal dels Tallers i d’aquest

fins al portal de Sant Antoni. Aquest darrer va esdevenir la construcció més

rellevant d’aquest sector de la fortificació, convertint-se en la porta triomfal de la

ciutat de Barcelona o accés principal de reis, prínceps i ambaixadors, degut a la

seva situació en el camí que venia d’Aragó.

El portal de Sant Antoni rebia el seu

nom per una capella d’aquest sant

situada als seus voltants i es

trobava flanquejat per dues torres

de planta poligonal: la de Sant

Urbà, situada a la dreta, i la de Sant

Ivó, a l’esquerra.

Dins del marc de la Guerra dels

Segadors (1640-1652), es va continuar

amb les reformes i la modernització del

recinte emmurallat, iniciades a principis

del segle XVII amb la construcció de

nous baluards com el de Sant Antoni,

documentat a partir de l’any 1644.

Durant la Guerra de Successió no va

tenir lloc cap acció militar d'importància que impliqués directament el baluard, si

© COOLTUR

exceptuem el fet que durant la Batalla de Montjuic

de 1705, els reforços borbònics van sortir pel seu

Portal. Uns 400 granaders a cavall, la major part

irlandesos, van intentar reforçar la guarnició del

Castell. En la seva ascensió van topar amb la

columna britànica que dirigia l'ex-virrei austriacista

de Catalunya, el Príncep Jordi de Darmstadt i,

degut a la confusió idiomàtica i a la foscor,

aconseguiren entrar al Castell amb diversos

presoners anglesos i ferir de mort al Príncep.

Al segle XIX es va enderrocar progressivament el baluard de Sant Antoni

essent substituït pel mercat que encara contemplem avui dia. La seva reforma

integral de l'any 2009 ha deixat al descobert les restes de la fortificació.

Dirigiu-vos a sud-est per Carrer del Comte d'Urgell cap a Ronda de Sant Antoni 62 m Gireu a l'esquerra per Carrer de Sant Antoni Abat 230 m Gireu cap a la dreta per Plaça del Pedró 52 m Continueu per Carrer de l'Hospital Aneu fins a la rotonda. 350 m Carrer de l'Hospital, 73

Hospital de la Santa Creu

A principis del segle XV, la ciutat de

Barcelona comptava amb sis petits

hospitals: l’Hospital Desvilar o de

l’Almoina, l’Hospital de Marcús,

l’Hospital d’en Colom, l’Hospital Vilar o

de Sant Macià, l’Hospital de Santa

Eulàlia i l’Hospital de Santa Margarida.

Aquestes institucions havien estat

creades per ordres religioses o

© COOLTUR

particulars i, tot i que depenien del Consell de Cent o del Capítol de la Catedral,

quasi tots els seus ingressos provenien de la caritat ciutadana.

A principis de 1401, les dificultats econòmiques d’aquests centres van portar al

Consell de Cent i al Capítol Catedralici a acordar la construcció d’un nou i únic

hospital resultant de la unió d’aquests sis centres sanitaris. Així es pretenia

millorar l’administració i gestió de les rendes. La mesura va ser ratificada el 5

de setembre d’aquell mateix any per mitjà de la butlla del papa Benet XIII, qui

autoritzà la constitució de l’Hospital de la Santa Creu.

El nou centre, un dels més antics d’Europa i del món,

va ser ideat com un edifici de grans dimensions, amb

quatre ales d’estructura rectangular, dues plantes

d’alçada i disposades al voltant d’un pati, tot seguint el

model dels claustres eclesiàstics. El rei Martí l’Humà

va presenciar la col•locació de la primera pedra de

l’edifici, el 13 de febrer de 1401. Les obres acabarien

el 1450. Posteriorment, al segle XVIII, l’edifici va ampliar-se, i durant el segle

XIX i començaments del XX van fer-s’hi intervencions menors.

Durant els setges borbònics de Barcelona de 1706 i 1713-14 acollí la major part

de ferits d’ambdós bàndols que foren

perfectament registrats en els llibres

d’ingrés. Les dades dels prop de 1.300

ferits per setge són actualment un

document històric de primer ordre, per

exemple per descartar l’ingrés del malferit

Rafel de Casanova l’11 de Setembre i la

pretensió de fer-lo passar per mort.

Avui en dia l'edifici està ocupat majoritàriament

per la Biblioteca de Catalunya. L'Hospital

segueix existint com a Hospital de la Santa Creu

© COOLTUR

i Sant Pau, ara a la Ronda Guinardó en el que és el seu tercer recinte.

Dirigiu-vos a est per Carrer de l'Hospital cap a Plaça del Canonge Colom 250 m Gireu a la dreta per Les Rambles 18 m Gireu a l'esquerra per Carrer de la Boqueria 190 m Gireu a l'esquerra per Carrer dels Banys Nous 5 m Gireu a la dreta per Carrer del Call 130 m Continueu recte cap a Plaça de Sant Jaume. 28 m Palau de la Generalitat de Catalunya

Diputació del General

Les Diputacions del General foren

inicialment unes comissions temporals

que tenien l'encàrrec de recaptar el

tribut establert en el pactum entre la

terra i el rei durant unes Corts,

designades per primer cop l'any 1289.

La nova forma de fer la guerra del

segle XIV va fer necessari bastir un sistema fiscal, desconegut fins aleshores,

que gravés a tots els súbdits davant la falta de fons de la monarquia. Però el

sistema constitucionalista característic de la Corona d'Aragó impedia al rei

poder imposar una nova legislació fiscal per la seva voluntat. Com qualsevol

altra legislació calia negociar-la a les Corts. En les Corts que tingueren lloc l'any

1358-59 es pactà un important donatiu al rei per tal de finançar la llarga guerra

contra Castella. Així mateix es pactà la designació de 12 diputats a fi de formar

la Diputació del General del Principat de Catalunya com a representació dels

tres braços que s'havien reunit en les Corts. Aquesta comissió esdevingué

permanent a fi de recaptar el donatiu a Catalunya i gestionar el deute públic

reial a llarg termini. La comissió permanent, la Diputació del General de

© COOLTUR

Catalunya, estava sota l'autoritat del diputat

eclesiàstic, a que es considerava el President de

la Generalitat.

La institució fixà la seva

seu a Barcelona. El 3 de

desembre de 1400 els seus

representants varen adquirir la casa originària del carrer

de Sant Honorat que amb les posteriors ampliacions

esdevindria l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya.

D'aquest període són la galeria gòtica, el cos de Sant

Honorat (entrada principal en aquell moment), les

cambres de representació del primer pis, la capella de

Sant Jordi i la façana gòtica del carrer del Bisbe, amb

imatges obra de Pere Joan. La galeria gòtica és de les

més ben conservades, i conserva la forma original. Conté

una escala lateral a l'estil de les cases senyorials de l'època. La façana del

carrer del bisbe és un mur de carreus senzill, amb una porta d'accés que dóna

al pati menor adjacent al pati gòtic. Està coronada per una cresteria amb

pinacles, gàrgoles i un balustre amb una rica traceria. Al centre de la barana,

just sobre la porta, hi ha un gran medalló amb la representació de Sant Jordi

matant el drac, aparentment inspirat en el segell major de l'ofici de la Diputació

del General de Catalunya.

A finals del segle XVI es va ampliar l'edifici cap a l'actual Plaça de Sant Jaume.

Les obres, a càrrec de Pere Blai, van començar el 1597 amb l'enderrocament

dels habitatges adquirits. La façana segueix la inspiració del renaixement italià,

i s'inspira en el Palau Farnese de Roma. Amb tot, i després de plantejar el seu

enderroc i de patir aturades per crisi financera, l'edifici s'acabà entre 1616 i

1619. La part més important de l'obra i nucli de tota la construcció és la nova

capella de Sant Jordi en el centre del primer pis, amb tres naus i cúpula. Al

segle XVIII, aquesta capella va esdevenir el Saló de Sant Jordi. Encara

conserva el paviment original fet de marbre policrom. La porta principal està

Saló Sant Jordi

© COOLTUR

flanquejada per quatre columnes dòriques llises d'origen romà datades el segle

II. Varen ser esculpides a Troia i traslladades a Tarragona, al temple d'August

del recinte de culte del Fòrum Provincial. Acabat l'imperi romà es varen

traslladar a una església a la zona de Sant Pere Sescelades. Aquesta església

es va destruir i Pere Blai va negociar amb les autoritats tarragonines la seva

incorporació a la nova façana el 1598.

Durant el primer mig segle de vida va conservar el seu caràcter d'organisme

fiscal i financer, però a partir de les reformes de 1413 va anar adquirint cada

vegada més competències polítiques. A les seves inicials funcions

econòmiques i administratives s'hi afegí l'execució de les decisions pactades en

les Corts Catalanes, vetllar perquè les Constitucions catalanes i altres lleis de

Catalunya fossin respectades pel rei. Aquest creixent protagonisme de la

Diputació del General amb jurisdicció política, judicial i militar, culminà en

diverses guerres contra els reis durant els segles XVI-XVII davant el creixent

autoritarisme monàrquic.

Pel que fa al seu paper durant la Guerra

de Successió, l'Arxiduc Carles d'Àustria,

ja convertit en Carles III, va convocar

les Corts al Saló Sant Jordi l'any 1705.

En aquelles sessions el nou Rei va

restaurar molts dels privilegis, usos i

costums que les institucions catalanes

havien anat cedint a còpia de derrotes

contra la Monarquia Hispànica. El funcionament de la institució responia a una

concepció republicana de la política basada en el consens a través del diàleg i

la representació de tots els sectors implicats.

Al costat d'aquest saló hi havia la Sala de Contrafaccions, on és reunia el Braç

Militar i la Junta de Govern per a dirigir la Guerra. Aquest òrgan anà

evolucionant durant el conflicte fins a convertir-se en decisiu per a la defensa

de les Constitucions i la marxa de la Guerra.

Sala Contrafaccions, ara Verge de Montserrat

© COOLTUR

Dirigiu-vos a nord-est per Plaça de Sant Jaume cap a Carrer del Bisbe 15 m Gireu a la dreta per Carrer de la Ciutat 48 m Carrer de la Ciutat, 1

Casa de la Ciutat

Façana Gòtica de l’Ajuntament: El Consell de Cent va

encarregar l'any 1399 al mestre d'obres Arnau Bargués la

construcció de la façana que va realitzar amb

característiques similars amb altres construccions portades

a terme per ell. Durant el segle XIX, quan s'anava a fer la

façana principal a la plaça de Sant Jaume, van estar a

punt de destruir la façana gòtica, per la unificació de

l'edifici. Les obres d'enderroc es van parar davant les

protestes de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i la

Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, però la façana va

quedar mutilada, fent desaparèixer un dels vitralls superiors, i la porta va

quedar desplaçada cap a la dreta.

El Consell de Cent era l’òrgan de govern civil

durant tot el Setge de 1714 i, com era tradició

en cas de guerra, va fer penjar la bandera de

Santa Eulàlia (patrona de la Ciutat)de les

finestres. Només es va despenjar per entrar en

combat en tres ocasions: el 26 de gener de

1641 a la Batalla de Montjuïc, de nou a una

Batalla de Montjuïc l'any 1706 i durant el setge

de Barcelona, el dia 11 de setembre de 1714, on la va dur el conseller en cap

Rafael Casanova i Comes resultant ferit en aquesta batalla.

© COOLTUR

Dirigiu-vos a sud-est per Carrer de la Ciutat cap a Carrer d'Hèrcules 150 m Continueu per Carrer del Regomir La destinació quedarà a mà esquerra 55 m Carrer del Regomir, 13

Palau Vilana-Perlas

Tot i que ha estat atribuït tradicionalment a la

família Gualbes, segons Albert García Espuche

aquest gran palau va pertànyer a Ramon de

Vilana Perlas i Camarasa, marquès de Rialp, un

dels nobles austriacistes més importants de la

Barcelona d'inicis del segle XVIII.

L'edifici ocupa una gran parcel·la i conserva

l'estructura de palau del segle XIV, amb pati,

dues torres i galeria, així com alguns elements originals, com les finestres

coronelles que es poden veure al pati o a la façana. És especialment

remarcable el portal barroc, d'inicis del segle XVIII.

Gravat de la penjada de la Bandera

© COOLTUR

Protonotari del Regne d'Aragó, va ser nomenat secretari de Despatx Universal

de Carles III l'any 1707 i distingit amb el títol de marquès de Rialp el 1710.

Després de la compra d'una sèrie de cases, va reformar el palau del carrer

Regomir.

Fins la seva marxa de Barcelona, acompanyant la reina (el dia de Sant Josep

de 1713), Vilana-Perles hi visqué. Després de

la desfeta de 1714, ocupà l'edifici José

Patiño, intendent de Catalunya el 1713 i

president de la Junta de Justícia i de Govern

del Principat, artífex del nou cadastre i del

Decret de Nova Planta. No podia ser més

simbòlica aquesta ocupació: els vencedors

passaven a viure a les cases dels vençuts.

Dirigiu-vos a sud-est per Carrer del Regomir cap a Carrer del Correu Vell 100 m Gireu a l'esquerra per Carrer Ample 65 m Gireu a la dreta per Carrer de la Fusteria 58 m Gireu a l'esquerra per Plaça d'Antonio López 60 m Gireu a l'esquerra per Via Laietana 10 m Gireu a la dreta per Carrer del Consolat de Mar 88 m Carrer del Consolat de Mar, 35

Edificis del carrer Consolat de Mar

Aquests edificis porxats, que fan angle recte amb uns amb porxos del segle

XIX, van viure el setge de 1714 i són un dels pocs vestigis del Barri de la

Ribera. Aquestes voltes eren molt més extenses i en tenim constància ja al

segle XIII. Fonamentalment eren els tallers coberts dels fusters que treballaven

© COOLTUR

a les Drassanes, que en 1396 es van

veure ocupades pel mercat de subhastes

de segona mà o Encants, traslladat de la

plaça de Sant Jaume. Durant 500 anys

allà s'hi podia trobar roba usada, mobles

de segona mà, llibres vells i més tard

maletes i baguls per agafar el vaixell o el

tren. El 1886, amb motiu de l'Exposició

Universal de 1888, van ser traslladats al

Mercat de Sant Antoni on s'hi quedarien fins a la següent Exposició (1929)

quan es traslladen a la Plaça de les Glòries on encara podem trobar els

Encants. El llibreters de vell, però, van restar al voltant del mercat. Pel que fa a

les voltes van ser enderrocades en diverses intervencions, la darrera de les

quals va ser el 1909 amb l'obertura de la Via Laietana. En resten aquesta petita

mostra de la cantonada. S'hi ens hi fixem, pels voltants encara veurem algun

comerç que ven maletes.

Dirigiu-vos a nord-est per Carrer del Consolat de Mar cap a Carrer dels Orgues 51 m Gireu a la dreta per Placeta del Palau La destinació quedarà a mà esquerra

La Llotja de Mar

El rei Pere el Cerimoniós va autoritzar

la construcció d'una gran sala tancada

(anomenada Sala de contractacions)

que, a més, protegia els comerciants

de les inclemències del temps i dels

efectes del mar, donat l'impuls del

comerç marítim en aquella zona de la

ciutat. Pere Arvei fou l'arquitecte que va dirigir les

obres, que van tenir lloc entre 1384 i 1397. Es tracta

d'una gran sala de tres naus separades per arcades

de mig punt sostingudes per quatre columnes. El

© COOLTUR

sostre és de fusta. Tot i que des del 1397 estava en ple funcionament, més

endavant es van anar afegint altres construccions, com ara el pis superior on se

situava el Consolat de Mar (1457). Va patir els efectes de setge de 1714 i es va

convertir en caserna. Més endavant fou recuperada per la ciutat i es va decidir

modernitzar l'edifici. Les obres es van desenvolupar des del 1774 fins al 1802.

D'aquesta ampliació cal esmentar el conjunt exterior que cobreix totalment el

saló gòtic (saló de Contractacions), les sales neoclàssiques de la Junta de

Comerç i el pati, on es conserva la font de Neptú. El 1775 s'hi estableix la

Escuela Gratuita de Diseño i més endavant l'Acadèmia de Belles Arts que

segueix al segon pis. Des de 1915 al 1994 va ser la seu de la Borsa de

Barcelona. Ara ho és de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Durant la Guerra de la Successió el Saló de Contractació de la Llotja va ser

l'escenari de la primera representació d'una òpera italiana a tot Espanya. Així,

el 2 de juliol de 1708, s'hi estrenà l'òpera d'Antonio Caldara Il più bel nome.

Durant els mesos següents s'hi cantaren diverses obres, algunes de les quals

van ser estrenes absolutes.

A partir de 1714, amb la presa de Barcelona i el final de la Guerra de

Successió, es va interrompre l'activitat operística a la Llotja i de tota la ciutat,

que només es reprendria el 1750, ja al Teatre de la Santa Creu.

Dirigiu-vos a sud-est per Placeta del Palau cap a Passeig d'Isabel II 37 m Gireu a l'esquerra per Passeig d'Isabel II 74 m Gireu a la dreta per Placeta del Palau 160 m Placeta del Palau - Baluard del Migdia

Baluard del Migdia

La muralla de mar es començà a construir a Barcelona el segle XVI,

complementada amb la construcció de baluards que actuessin de reforç

© COOLTUR

defensiu degut a l'ascensió de l'artilleria. Les

obres, demandades per l'Emperador Carles

sota el fantasma dels pirates barbarescos i

pagades per la Ciutat començaren

precisament per aquest baluard, per tal de

defensar l'accés al mar. Poc a poc s'anà

completant el cinturó defensiu, amb els

clàssics problemes tècnics i de finançament

que van allargar les obres uns 150 anys. D'aquesta manera tot just abans de la

Guerra de Successió Barcelona quedà protegida per onze baluards.

El Baluard de Migdia era prop del Pla de Palau i cobria el Portal de Mar de

Barcelona; la seva orientació el convertia en un punt de protecció dels atacs

provinents des del mar. Tot i així però, aquest baluard esdevingué un dels

escenaris dels combats més violents haguts durant l'onze de setembre de

1714.

A les 7:00h el flanc dret borbònic aconseguí arribar fins al baluard de

Jonqueres, on les tropes cabdellades pel Conseller en Cap Rafael Casanova

portant la Bandera de Santa Eulàlia

aconseguiren, no només aturar l'escomesa

filipista, sinó que començaren a fer-les recular

fins que pràcticament foren expulsades de la

ciutat de Barcelona. Paral·lelament, al flanc

esquerre, la penetració borbònica aconseguí

arribar fins al Baluard de Migdia, on el

destacament de 100 fusellers i artillers

comandants pel coronel Anton Paperoles

també aconseguí aturar l'ofensiva de les

tropes filipistes. Aquestes es parapetaren als edificis de la caserna i

cavallerisses, des d'on començaren a obrir foc a discreció contra el Baluard de

Migdia; el coronel Paperoles, amb la posició molt batuda pels filipistes, ordenà

obrir foc simultani sobre les parets de la caserna i les cavallerisses, que

rebentaren completament, obrint grans esvorancs a través dels quals les tropes

© COOLTUR

catalanes llençaren granades. Les baixes de les tropes borbòniques foren molt

elevades i començaren a retirar-se d'aquell sector de la ciutat. Els filipistes

recuperaren el terreny perdut i es

parapetaren a la caserna; el

Baluard de Migdia, que tenia una

posició estratègica clau per la

defensa del sector, resistí totes i

cadascuna de les envestides

borbòniques. Aquí hi caigueren

ferits el capità Josep d'Aguilar d'Alòs i el capità Miquel Castellarnau, mentre el

coronel de fusellers Anton Paperoles, comandant del Baluard, hi va morir

defensant-lo fins a la fi.

Dirigiu-vos a nord-oest per Placeta del Palau cap a Carrer de la Marquesa 220 m Gireu lleugerament a l'esquerra per continuar per Placeta del Palau. 42 m Gireu a la dreta per Carrer de l'Espaseria 80 m Gireu a l'esquerra per Carrer de l'Anisadeta 8 m Gireu a la dreta per Plaça de Santa Maria La destinació quedarà a mà dreta 21 m Plaça de Santa Maria, 1

Santa Maria del Mar

Santa Maria del Mar, antigament Santa Maria de

les Arenes, és una església de tipus gòtic de

Barcelona, al barri de la Ribera i construïda entre

1329 i 1383. Els mestres d'obra foren Berenguer

de Montagut (el dissenyador principal de l'edifici) i

Ramon Despuig. La primera església que ocupà

el solar on avui hi ha Santa Maria del Mar era

l'anomenada Santa Maria de les Arenes,

documentada des de 998, i construïda sobre un

© COOLTUR

temple paleocristià anterior. Aquest temple anterior s'hauria aixecat on la

tradició ubica la troballa de les relíquies de Santa Eulàlia de Barcelona per part

del bisbe Frodoí, el 887. El 1005 apareix el nom de Santa Maria del Mar, quatre

anys després apareix com a parròquia de la Vilanova de la Mar, barri extramurs

en expansió, habitat per armadors,

mercaders i descarregadors del port (els

bastaixos).

La construcció de l'església actual

començà el 25 de maig de 1329. Un fet

destacable, que encara perdura, és que

s'establí que l'obra hauria de pertànyer

exclusivament als feligresos. Sembla que en la construcció participà activament

tota la població de la Ribera, ja que ells van ser qui la va sufragar, bé amb els

seus diners o bé amb el seu treball. Aquest fet està en clara contraposició a la

Catedral de Barcelona que per aquelles mateixes dates també s'estava

construint i que estava associada a la monarquia, a la noblesa i a l'alt clergat

Durant la Guerra de la Successió va ser convertida en església palatina quan

Carles III (o Jordi de Hessen-Darmstadt) va fer construir un passadís elevat que

la comunicava amb el Palau del Virrei o Reial, actualment desaparegut, que es

trobava al Pla de Palau. L’únic vestigi d’aquell passadís és l’actual carrer del

Malcuinat; la diferència del color de la pedra entre el quart i el cinquè finestrals

del mur més proper al Fossar de les Moreres assenyala per on passava el

corredor reial. Aquesta església va ser l’espai triat per celebrar-hi les noces

entre l’arxiduc Carles i la princesa Elisabet de Brunsvick l’1 d’agost del 1708.

Dirigiu-vos a sud-est per Plaça de Santa Maria cap a Carrer de l'Anisadeta 21 m Gireu a l'esquerra per Carrer de l'Anisadeta 8 m Continueu per Carrer de Santa Maria La destinació quedarà a mà dreta

© COOLTUR

Fossar de les Moreres

Antic fossar menor o cementiri secundari de

Santa Maria del Mar que va estar en ús fins a

1775, quan es prohibí l'enterrament dins de

muralles per motius de salut pública.

Després de la batalla de l'Onze de Setembre

de 1714 es convertí en una fossa comuna on

van ser enterrats els defensors morts en els combats dels baluards de Llevant,

del Migdia i de Santa Clara. Això va ser

degut tan a la proximitat de dites zones

d'enfrontament, com al fet que Santa Maria

del Mar es va utilitzar d'hospital de sang

durant la batalla.

Tot i la desaparició del cementiri,

pavimentat a inicis del segle XIX, el lloc va

mantenir sempre el seu caràcter

emblemàtic i el seu significat patriòtic. Això

no vol dir que en les èpoques més fosques patís una degradació urbanística,

que es veié copada amb el seu ús com a aparcament. Durant la remodelació

de 1989 es van enderrocar les casetes que hi havia al damunt, així com les

restes del pas elevat i es va pavimentar l'espai amb maó roig, símbol de la sang

vessada. Posteriorment es van restaurar les façanes de les cases del segle

XVIII que donen a la plaça. Al muret que fa de tanca pot llegir-se el vers de

Pitarra dedicat a l'indret. El peveter és del 2001.

Dirigiu-vos a est per Plaça del Fossar de les Moreres cap a Carrer de Malcuinat 12 m Gireu lleugerament a l'esquerra per continuar per Plaça del Fossar de les Moreres. 39 m Gireu a la dreta per Passeig del Born 43 m Gireu a l'esquerra per Placeta de Montcada

© COOLTUR

53 m Continueu per Carrer de Montcada La destinació quedarà a mà esquerra 28 m

Palau Dalmases

Edifici senyorial del segle XVII fruit de

la reforma d'un edifici gòtic anterior, del

qual en resten alguns elements

interessants. Entre aquests cal

destacar la capella del segle XV. La

façana és simple, amb els balcons

emmarcats amb carreus, i un seguit de

gàrgoles esculturades. La part més interessant és l'escala del pati interior on hi

destaquen les columnes salomòniques que sostenen els arcs, i el fris esculpit

evocant el rapte d'Europa i el carro de Neptú. És una de les obres més

interessants del barroc català.

Fou construït durant la dècada de 1690

per Pau Ignasi de Dalmases, noble i

erudit català fill d’un ric comerciant

barceloní. És un dels creadors de

l’Acadèmia dels Desconfiats, conegut

cercle intel·lectual de l’època i el seu

arxiver perpetu. Felipista de primera

hora, va se acusat de conspirador

austriacista i empresonat pel Rei. Es posà de part de

l’Arxiduc Carles i aquest l’envià d’ambaixador a la

Gran Bretanya i Holanda per intentar reactivar la

guerra en suport dels catalans. Malgrat que la seva

família i ell mateix era contrari a la guerra a ultrança

© COOLTUR

no deixà les gestions de banda fins al darrer moment. Un cop Felip V el

perdonà tornà a Barcelona i es dedicà a tasques acadèmiques i a adquirir una

important biblioteca. Va deixar nombrosa correspondència. La seva biblioteca

restà en mans de la família Dalmases i el 1916 fou adquirida per la Biblioteca

de Catalunya.

Sembla ser que als soterranis del seu palau es situà l’Estat Major dels exèrcits

de Catalunya durant el Setge 1713-14. Donada la profunditat i la robustesa de

l'obra el feien el lloc idoni per evitar els efectes dels bombardeigs tot estant

prou a prop del front.

Dirigiu-vos a sud-est per Carrer de Montcada cap a Carrer de l'Arc de Sant Vicenç 28 m Continueu per Placeta de Montcada 53 m Gireu a l'esquerra per Passeig del Born 170 m Gireu a l'esquerra per Carrer del Comerç 12 m Gireu lleugerament a la dreta. 2 m

El Born Centre Cultural

Antic mercat central de verdures de

Barcelona que, l’any 2003 en el

procés de fer-hi una biblioteca i un

centre cívic, es va descobrir part de

l’antic barri de la Ribera, el barri més

artesà i dinàmic de la Barcelona del

segle XVIII. Va ser la zona on més es

va lluitar durant l’Onze de Setembre i

també on, en els darrers compassos de la batalla, les tropes enemigues es

contingueren amb el sacrifici de la població civil.

© COOLTUR

En acabar el conflicte es desplaçà

la població supervivent per tal

d'enderrocar les cases i construir la

Ciutadella. Els desnonats anaren a

viure en barraques a la platja fins

que en 1753 es construí el nou

barri de la Barceloneta més de

trenta anys després. Avui en dia es poden visitar els fonaments de les cases i

veure els carrers del barri tal com eren abans del Setge. La documentació

existent ha permès de conèixer la vida, l’ofici i la identitat de les persones que

hi vivien.

A tall d'anècdota l'estat de conservació del

barri ha permès identificar, fins i tot, el lloc

on va caure ferit el Mariscal Antonio de

Villarroel, mentre comandava la càrrega de

cavalleria de l'infructuós contraatac vers la

bretxa de les muralles del sector de Santa

Clara.

Dirigiu-vos a sud-est cap a Carrer de la Ribera 2 m Gireu a l'esquerra per Carrer de la Ribera 99 m Gireu a la dreta per Passeig de Picasso 58 m Gireu a l'esquerra per Carrer Destillers 100 m

Parc de la Ciutadella

Aquest parc públic és el resultat de

l'enderroc de la Ciutadella borbònica que

li dóna nom. La fortalesa fou concebuda

© COOLTUR

per vigilar la ciutat més que per defensar-la; tancant Barcelona entre el Castell

de Montjuïc i la Ciutadella.

La fortificació tenia un diàmetre de

547 m des del seu centre fins als

seus cinc baluards (del Rei, de la

Reina, del Princep, don Fernando

i don Felipe) i revellins; si

incloguéssim també el fossat

s'ampliaria fins als 617 m de diàmetre. Pel

que fa a les alçades de la fortalesa se sap

que, curiosament, els dos baluards enfrontats a la ciutat tenien 16 metres d'alt,

mentre que els tres restants tenien 11 metres. Aquest fet deixa clar que la seva

prioritat és defensar-se de la Ciutat i no tant d'una amenaça exterior. El fossar

feia uns 6 metres de profunditat. Les dimensions totals de la ciutadella

borbònica eren d'unes 28,6 hectàrees i s'equipara als grans forts europeus,

com el de Lille a França, o Sant Ferran de Figueres.

Al llarg del segle XIX es va bombardejar

Barcelona, diverses vegades, des d'aquesta

ciutadella per reprimir revoltes populars contra el

govern militar de l'Estat. Després de moltes

temptatives i demandes a Madrid, fins la Revolució

de 1868, no es va enderrocar la fortalesa.

L'Ajuntament de Barcelona va transformar aquest

espai en un parc per a oblidar la repressió que

representaven els seus murs. La Ciutadella es

troba sobre les antigues muralles de la ciutat on es

va combatre l’Onze de Setembre. La seva construcció data de 1716, tot just

enderrocat el barri de la Ribera per tal d'aconseguir més espai per a la

fortalesa. Diverses campanyes arqueològiques ho han verificat, malgrat que

una gran part de les restes es van destruir en unes obres de 1989 fetes de cara

als Jocs Olímpics.

Superposició de la Ciutadella i el Parc

© COOLTUR

Dirigiu-vos a est 38 m Gireu lleugerament a la dreta cap a Plaça de Joan Fiveller. 100 m Gireu a l'esquerra per Plaça de Joan Fiveller 80 m Gireu a la dreta a Carrer de l'Institut Escola. 40 m Gireu lleugerament a l'esquerra. 24 m Gireu lleugerament a la dreta. La destinació quedarà a mà dreta 23 m Plaça de Joan Fiveller Edificis borbònics Les úniques restes actualment visibles de la fortalesa de la Ciutadella són la Capella d'estil barroc, ara encara capella militar; l'antic Palau del Governador militar, d'estil classicista que ha estat Institut-Escola de la República, parc de bombers i ara l'Institut Verdaguer; i finalment l'Arsenal, actual Parlament de Catalunya.

Arsenal - Parlament Palau del Governador- Institut

© COOLTUR

(Els següents punts es troben actualment soterrats i estan inclosos en l'itinerari

a mode de curiositat. Potser en un futur proper esdevindran visitables)

Dirigiu-vos a sud-oest 3 m Gireu lleugerament a la dreta cap a Plaça de Joan Fiveller. 42 m Gireu lleugerament a la dreta cap a Plaça de Joan Fiveller. 31 m Gireu a l'esquerra per Plaça de Joan Fiveller 48 m Gireu lleugerament a la dreta. 13 m Gireu lleugerament a l'esquerra. 4 m Gireu lleugerament a la dreta. 39 m Gireu lleugerament a l'esquerra. 17 m Gireu lleugerament a la dreta. 79 m Gireu lleugerament a l'esquerra.

Restes Soterrades del Portal de Sant

Daniel

L'any 2005 es van descobrir les restes

de l'antic portal medieval de Sant

Daniel, un dels accessos de la muralla

Capella

Reconstrucció del sector l'any 1714

© COOLTUR

medieval del segle XIV, molt reformat en segles posteriors per adequar-lo a l'ús

de l'artilleria. Se sap que constava de dues torres poligonals que cobrien la

porta, reforçada amb dos rastells i un pont de pedra per salvar el fossar.

Durant el setge de 1714 va ser una de les parts més castigades de la muralla,

junt amb el baluard de Santa Clara i la torre de Sant Joan que el cobrien des

del flanc i des de les alçades, respectivament. El 13 i 14 d'Agost d'aquell any el

sector va rebre un violent assalt frontal que va ser rebutjat, causant moltes

baixes entre tots dos bàndols. L'Onze de Setembre finalment les defenses van

cedir sota l'empenta borbònica i la lluita va seguir dins de la Ciutat.

De manera sorprenent el Portal es va conservar

tal i com havia quedat després de la batalla, fins

que va ser enderrocat per construir la

Ciutadella. S'hi han pogut localitzar impactes de

canonades, les mateixes bales de canó sobre el

pont, munició diversa, barricades construïdes

per blocar l'accés un cop (suposadament) es

van perdre les portes i altres elements

relacionats directament amb la lluita mantinguda

l'Onze de Setembre.

Dirigiu-vos a sud-oest 17 m Gireu lleugerament a la dreta cap a Carrer Destillers. 83 m Gireu a l'esquerra cap a Carrer Destillers. 30 m Gireu lleugerament a la dreta cap a Carrer Destillers. 77 m

© COOLTUR

Gireu a l'esquerra cap a Carrer Destillers. 13 m Gireu a la dreta per Carrer Destillers 400 m Arc de Triomf, Passeig Lluís Companys

Baluard del Portal Nou

Construït com a defensa avançada a

les muralles medievals de la ciutat,

estava adossat al Portal Nou i en va

conservar les torres medievals. De

forma vagament pentagonal, s’habilità

una sortida pel seu flanc Est mitjançant

un pont amb arcades. S’alçà a mitjans

del segle XVII per cobrir el sortint

corresponent del dit portal, en el marc dels intermitents conflictes amb França a

partir de 1635. Se sap que va ser parcialment destruït durant el setge de 1697 i

rebé la major part d’atacs borbònics del setge de 1713-14, junt amb el baluard

de Santa Clara. Molt a prop entrava a la

ciutat el Rec Comtal, principal cabal

d’aigua d’ús agrícola i manufacturer de

l’època. El Rec estava travessat per

diversos ponts d’obra documentats

arqueològicame

nt.

El baluard fou

enderrocat després del setge de 1714 a causa de la

construcció de la Ciutadella, que tanmateix acabà

enderrocada per l’obertura del actual Passeig Lluís

Companys, amb motiu de l’Exposició Universal de

1888. A la cruïlla amb el carrer Trafalgar, just dessota

© COOLTUR

de l’Arc de Triomf, s’hi van documentar i destruir les restes del baluard.

Des de COOLTUR esperem que hagueu gaudit d'aquesta ruta turística i

que tingueu mol bon dia

© COOLTUR