Ley Organica Servicio Policia Cuerpo Policia Nacional Bolivariana
Barcelona Informació Ajuntament de Barcelona #42 / març 2001 · 2000 un total de 246.000...
Transcript of Barcelona Informació Ajuntament de Barcelona #42 / març 2001 · 2000 un total de 246.000...
Guàrdia Urbana,de sempre al
servei del ciutadà
Guàrdia Urbana,de sempre al
servei del ciutadà
barcelonaBarcelona Informació Ajuntament de Barce lona #42 / març 2001
9
Ciutat VellaLa renovada plaça de la Barceloneta
4
El nou Hospitalde Sant Pau
10-11
Objectiu: unaciutat menyssorollosa
2
barcelona guàrdia urbana
Els agents de la Guàrdia Urbana van realitzar durant l’any
2000 un total de 246.000 intervencions. El 57% d’aques-
tes van ser de policia de circulació, el 22% de policia admi-
nistrativa, el 12% de policia d’ajut i assistència i el 8% de
seguretat ciutadana.
La tasca de la Guàrdia Urbana és, doncs, molt més variada
del que aparentment sembla. Durant l’any 1999, els 362
vehicles del cos van realitzar més de cinc milions i mig de
quilòmetres, van consumir més de mig milió de litres de
combustible, van realitzar 915.000 denúncies (unes
800.000 de les quals de circulació, van fer 22.295 proves
d’alcoholèmia, van retirar 130.000 vehicles amb la grua,
van detectar més de 6.000 elements del mobiliari urbà dan-
yats, van fer 38.621 inspeccions relacionades amb guals,
vehicles abandonats, residus sòlids, locals nocturns o obres
a la via pública, van intervenir en 21.855 ocasions en venda
ambulant, van impartir cursets d’educació viària en 229
escoles, van recuperar 943 vehicles, van traslladar 4.702
persones i van fer quasi 11.000 serveis d’ajut i assistència.
Algunes de les tasques de la Guàrdia Urbana són certament
desconegudes pel ciutadà o fins i tot inaudites. Així, per
exemple, van ajudar a localitzar el seu vehicle a 28 perso-
nes que no recordaven on l’havien aparcat.
Una de les activitats ciutadanes més representatives de la
Guàrdia Urbana és el carrussel de la Unitat Muntada que
La GuàrdiaUrbana,molt més que multes
La Guàrdia Urbana és molt més que elsagents amb gorra que es dediquen a regularel trànsit i posar multes. La seva plantillaestà formada per 2.576 persones, queanualment realitzen prop de quatre milionsd’hores de serveis, o, el que és el mateix,una mitjana de 10.400 hores diàries. Unapart important de les seves tasques estanrelacionades amb el trànsit, però no totes.
Durant més d’un segle, les seves funcions van ser bàsica-
ment de vigilància de la via pública, i sols secundàriament
d’ordenació del trànsit. Però, a partir del boom automo-
bilístic del 1950, la regulació del trànsit rodat va esdeve-
nir la funció principal.
La història de la Guàrdia Urbana entra en una tercera
etapa a partir del 1978, quan, amb la restauració de la
democràcia, va assumir funcions de seguretat ciutadana.
La quarta i última etapa s’inicia el 1991, quan la mobili-
tat en general, la sostenibilitat urbana i la millora de la
qualitat de vida es converteixen en les principals funcions
d’aquest cos amb més de 150 anys d’història.
3
barcelonaguàrdia urbana
se sol representar coincidint amb festes tradicionals de
Barcelona. Presentat per primer cop l’any 1910 davant
del rei Alfons XIII, el carrussel és l’activitat més singular
i que ha donat més projecció i reconeixement internacio-
nal al cos de la Guàrdia Urbana.
La Guàrdia Urbana de Barcelona és el cos policial d’a-
quest tipus més antic que existeix a Espanya. Els seus orí-
gens es remunten al 1843, quan es va crear el servei
públic de policia municipal. Posteriorment, el 1907 va
sorgir un nou cos especialitzat en funcions de trànsit, i el
1921 es van unificar en un de sol anomenat Guàrdia
Urbana de Barcelona.
Segons un diari del 1932, “este benemérito cuerpo,tan popular y estimado en la ciudad condal, tiene unhistorial sencillo y modesto; pero en el que alienta unacompenetración absoluta con el pueblo. Siempre ha seguidosus impulsos, adaptándose a sus sentimientos y hasta en aquellastristes circunstancias de movimientos revolucionarios ha sabido proce-der con serenidad, constituyendo uno de los más nobles auxiliares de lasfuerzas armadas, un apoyo para los débiles y llevando constantemente a sucargo aquellos servicios humanitarios y de auxilio; cualidades todas que losciudadanos vieron siempre en esta benemérita institución, la cual inclusoen los momentos de calamidades o peste se ha comportado con generosoheroísmo, sacrificándose sin regateo para el bien común de los ciudadanosbarceloneses”.
C. Cartagena
C. Sant A
ntoni Maria
Claret
4
barcelona el nou hospital de la Santa Creu i de Sant Pau
El NOU HOSPITAL de laSanta Creu i de Sant Pau,
un futur amb història
Amb 600 anys d’història, l’Hospital de
la Santa Creu i Sant Pau és l’hospital
més antic d’Espanya i un dels més
antics d’Europa. El compromís de
l’Hospital amb l’atenció sanitària ha fet
que, des del seu inici, hagi estat capda-
vanter en assistència sanitària. El seu
esperit innovador ha tingut tradicional-
ment un reflex en l’arquitectura dels
seus edificis: el gòtic civil del primer
Hospital de la Santa Creu, el modernis-
me de l’actual centre i ara, de nou, un
nou conjunt hospitalari capaç d’afron-
tar els reptes sanitaris del nou mil·leni.
El més característic de l’actual recinte
és la seva distribució en pavellons inde-
pendents. Aquesta estructura, innova-
dora quan es va construir a principi de
segle, estava pensada per la forma en
que en aquells moments es donava l’a-
tenció mèdica hospitalària, cada espe-
cialitat actuava de forma independent a
les altres. Actualment, aquesta fórmula
està del tot desfasada, ja que cada espe-
cialitat actua tenint en compte a les
altres treballant de forma interdisci-
plinària.
Per aquesta raó l’Hospital encara el nou
segle amb un projecte d’innovació que
va molt més enllà que la construcció
d’un nou edifici. El projecte contempla
des de la redefinició de la missió, a la
innovació tecnològica, al desplegament
d’una nova estratègia de gestió hospi-
talària i a la construcció del nou edifici
que ocuparà la zona del solar al costat
de la Ronda del Guinardò i que tindrà
una superfície total de 80.000 m2.
El desplegament de tot aquest projecte
es va iniciar a l’any 1997. Ara amb la
col·locació de la primera pedra del que
serà el Nou Hospital de la Santa Creu i
Sant Pau, el passat 12 de desembre del
2000, es dona un altre dels passos pro-
gramats per que sigui realitat dintre de
la primera dècada del nou mil·leni.
FORMAR-SE PER AL MÓN DEL TREBALL
Properament s’iniciarà el període depreinscripció dels cicles formatiusper al curs escolar 2001-2002.L’Ajuntament de Barcelona, un anymés, posa a disposició de l’alumnatde la ciutat una oferta politècnica dequalitat que fa possible la formacióen un ampli ventall de professions deplena actualitat, sempre responent ales demandes del mercat de treball.
Oferta disponible en CiclesFormatius de Grau Mitjà i de GrauSuperior• Comerç i marketing
• Instal·lacions de fred, climatització
i producció de calor
• Administració
• Química
• Electricitat i electrònica
• Fabricació Mecànica
• Jardineria
Oferta en Cicles Formatius de GrauSuperior• Edificació i obra civil
• Comunicació, imatge i so
• Hosteleria i turisme
• Animació sociocultural
• Arts plàstiques i disseny –Graduat
Universitari– UAB
Els instituts compten amb instal·la-
cions de gran qualitat, que reproduei-
xen les condicions de treball a l’em-
presa. L’Institut Municipal d’Educació
ha realitzat fortes inversions que per-
meten afirmar, sense cap mena de
dubte, que disposa d’equipaments amb
la darrera tecnologia. Un exemple
d’aquest fet són els laboratoris de quí-
mica a l’IES municipal Narcís Montu-
riol, absolutament punters a la ciutat
de Barcelona.
Els centres municipals ofereixen al
seu alumnat la possibilitat de partici-
par en projectes reals en empreses del
sector en què s’està formant a través
del vincle existent entre els centres
educatius municipals i el Consell de la
Formació Professional i Ocupacional.
La voluntat d’aquests programes és
connectar els nois i noies en procés de
formació amb el món laboral des d’un
primer moment, fomentant així la
plena integració professional en el
mínim temps possible.
Els centres municipals ofereixen estu-dis d’ESO, batxillerat i formació pro-fessional en les diverses branques. Perampliar la informació podeu consultarla web de l’Institut Municipal d’Edu-cació, www.bcn.es/IMEB, on troba-reu les webs dels centres educatiusmunicipals, el ventall d’oferta disponi-ble i els centres on s’imparteix.
5
barcelonaeducació
Institut Municipal d’Educació deBarcelonaPlaça d’Espanya, 508014 BarcelonaDTS: 93 402 36 56Correu electrònic: [email protected]
6
barcelona joves
Aconseguir que els adolescentsadoptin hàbits d’alimentació méssans i tinguin una valoració méspositiva del seu cos i de la seva per-sonalitat. Aquest és l’objectiu deCanvis, un programa pilot quel’Institut Municipal de Salut Pública(IMSP) ha portat a terme a 52 cen-tres d’ensenyament secundari deBarcelona durant quatre mesos. Alprograma han participat 2.827alumnes de segon d’ESO de 13 anysd’edat, amb resultats força positius.Ara, el programa Canvis està a dis-posició de totes les escoles de la ciu-tat que hi estiguin interessades.
L’origen del programa arrenca de la
preocupació existent als àmbits
docents per l’aparició de trastorns ali-
mentaris, com l’anorèxia i la bulímia,
entre els alumnes. Davant de la
demanda de les escoles, l’Institut de
Salut Pública va elaborar un progra-
ma preventiu en aquest àmbit, a imat-
ge dels que ja es feien per a la preven-
ció del consum de drogues o de les
malalties de transmissió sexual.
UNA EDAT CLAU EN EL DESENVOLUPAMENTEl nom Canvis fa referència a les trans-
formacions físiques, piscològiques i
socials que tenen lloc a l’adolescència.
Aquesta és una edat clau, on es pro-
dueix una veritable tempesta al cos i
s’adopten patrons de conducta que
poden determinar en bona part l’estil
de vida de la persona adulta. És el
moment en què es poden triar hàbits
més saludables, i per això és important
oferir informació als joves. El que fa
Canvis és “treballar l’actitud envers els
aliments i la pròpia autoimatge, i trac-
tar d’evitar conductes de risc que poden
acabar, en cas extrem, en trastorns psi-
quíatrics com l’anorèxia i la bulímia”,
explica el doctor Antoni Plasencia, de
l’IMSP. Però no cal arribar als casos
extrems. El simple fet de seguir una
dieta equilibrada permet prevenir en el
futur problemes de salut relacionats
amb el sobrepés i l’obesitat.
El programa pilot de Canvis es va por-
tar a terme en tres etapes. Primer es
7
barcelonajoves
va fer una enquesta per a conèixer qui-
nes eren les actituds, els hàbits i la
informació dels adolescents respecte a
la nutrició. Aquesta enquesta inicial
va posar de manifest que el 95 % dels
nois i noies menja massa carn verme-
lla i embotits, mentre que un 88 % i
un 80 % té un consum insuficient de
verdura i cereals, respectivament.
S’ha d’assenyalar que el programa es
va elaborar el 1998 i es va desenvolu-
par durant el curs 1999-2000, abans
que la crisi de les “vaques boges” fes
disminuir el consum de vedella.
Tornant a l’enquesta, també hi havia
altres dades preocupants: el 17 % de
joves no esmorza abans de sortir de
casa; un 19 % de les noies estan insa-
tisfetes amb el seu pes i un 28 % d’e-
lles ja ha fet règim en alguna ocasió
per aprimar-se.
Durant la segona etapa, es va treba-
llar amb els mestres i els alumnes els
canvis que es produeixen a la puber-
tat, la piràmide alimèntaria més ade-
quada per a aquesta edat i la millora
de l’autoestima, per a tenir una valo-
ració més positiva del propi cos i la
pròpia personalitat. El programa dona
informació sobre els aliments, el cos i
determinats aspectes de l’autoimatge.
També es fa una anàlisi crítica d’a-
nuncis i modes, tot potenciant la
resistència dels joves davant una pres-
sió publicitària que imposa models
estètics basats en la primesa extrema.
Finalment, una nova enquesta va
recollir quins canvis s’havien pro-
duït.Els resultats no van ser especta-
culars, però sí encoratjadors. Es va
aconseguir que s’incrementés el con-
sum de cereals, carn blanca i sucs de
fruita, i per altra banda que augmen-
tés la satisfacció amb la pròpia perso-
nalitat. Segons el doctor Plasencia, el
programa “ha portat a canvis favora-
bles respecte a l’alimentació, que fan
albirar un cert optimisme. S’ha de
tenir en compte que és un tema amb
un entorn complexe, on intervenen
patrons culturals, socials i organitza-
tius (a quina hora es dina i es sopa,
per exemple). Però el programa ha
millorat els coneixements nutricionals
i modifica la intenció de conducta:
ara hi ha més adolescents que es pas-
sen a l’amanida. Un altra conseqüén-
cia important és que després del pro-
grama, ha augmentat el percentatge
de joves que esmorzen”.
Canvis ha obert la porta per a què
l’escola ajudi a prevenir possibles
desviacions de les conductes ali-
mentàries, potenciant conductes
equilibrades de nutrició. Aquest curs
s’hi han incorporat noves escoles, i
ara es treballa en alguna via que per-
meti que les famílies puguin partici-
par al programa. Un altre efecte
positiu és que, amb l’assessorament
que ofereix Canvis, es pot millorar la
dieta als menjadors escolars.
a classeAprendre a alimentar-se bé
10
barcelona medi ambient
El programa municipal per al control de la contaminació
acústica és el resultat d’una línia d’actuació que l’Ajun-
tament treballa des de fa temps. Hi havia una ordenança
que regulava els límits del soroll, i s’havia elaborat un
mapa sònic de Barcelona per conèixer el nivell de decibels
tot l’àrea urbana –que, òbviament, no és homogeni– entre
d’altres iniciatives. A partir d’aquesta base, s’ha elaborat
el programa.
Ja hem dit que el soroll és una problemàtica complexa.
Entre d’altres coses, perquè es produeix en un marc para-
doxal: nosaltres patim el soroll, però també el produïm
(quan agafem el cotxe, quan prenem un aperitiu a la
terrassa d’un bar...). Més exemples: hi ha certs hàbits
associats a una millor qualitat de vida, com tenir un apa-
rell d’aire condicionat, que al seu torn provoquen soroll.
És a dir, la reducció del soroll depén, en bona mida, del
comportament de cadascú. I per això una part important
el programa està dedicada a informar i sensibilitzar als
ciutadans sobre el tema. Però el programa recull també
mides que actuaran sobre les causes de contaminació
sonora més importants.
EL TRÀNSITEl principal focus emissor de soroll és el trànsit. És una
situació comuna a totes les ciutats europees. La circulació
de vehicles és la responsable de la major part del soroll
ambiental o de fons de les àrees urbanes. En aquest punt,
el programa preveu mesures infrastructurals com ara la
instal·lació de paviment antisoroll. En els propers dos anys,
més del 50 % dels grans vials de Barcelona disposaran d’a-
quest paviment, que redueix entre 2 i 3 decibels el nivell de
soroll ambiental (entre 4 i 5, en les vies ràpides). En aques-
ta línia s’inscriu també la instal·lació de pantalles acústi-
ques, que esmorteiran la propagació del soroll generat pels
vehicles. Ara ja n’hi ha en algunes zones, però es preveu
instal·lar-les a altres punts de la ciutat. El de més enver-
gadura serà el tram de Gran Via-Glòries.
Una tercera mesura és un programa de subvenció per a
l’aïllament acústic dels habitatges. L’Institut del Paisatge
Urbà subvencionarà el 50 % de l’import de la factura per
la substitució dels vidres existents per d’altres dobles o més
gruixuts, que ofereixen un aïllament millor. També es pre-
veu potenciar l’arbrat com a barrera acústica.
Pel que fa a la mobilitat en general, s’adoptaran mesures
per reduir el trànsit. Entre elles, l’increment de l’oferta de
transport públic, la peatonalització dels carrers o impul-
sar la xarxa Carsharing d’ús de cotxe de propietat com-
partida, promoguda per l’Associació de Promoció del
Transport Públic.
El programa també contempla els sorolls punta, que són
els que sobresurten per damunt del soroll de fons. Són els
que més molesten a la gent, i poden ser mòbils o fixos.
Entre els primers, les motos s’emporten la palma. En
aquest apartat, la Guàrdia Urbana ha posat en marxa un
operatiu especial, iniciat el 5 de febrer. Consisteix en cinc
equips de patrulla, tres de dia i dos nocturns, que contro-
len les infraccions dels vehicles i les emissions excessives de
soroll produït pels tubs d’escapament de les motos, els clà-
xons, etc. Durant el març i el juny, hi haurà dues campan-
yes especials amb divuit equips de patrulla (tretze diürns i
Objectiu:
reduir el sorollL’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa un programa perreduir la contaminació acústica a la ciutat. Parlar decontaminació acústica és parlar de soroll, i actualment un nivellmoderat de soroll és considera un indicador del grau de qualitatde vida. Però el soroll és també una problemàtica complexa, onintervenen multitud de factors lligats al nostre estil de vida,especialment a les ciutats.
11
barcelonamedi ambient
El trànsit
quinze nocturns). També es faran accions especials per
a les sirenes d’ambulàncies i de vehicles d’emergència
com els dels bombers.
Dins dels sorolls punta fixos o localitzats, els que pro-
voquen més queixes dels ciutadans són els relacionats
amb l’oci nocturn, especialment amb les terrasses i les
sortides de locals. Són l’altra font important de queixes,
juntament amb les motocicletes. Aquí s’ha previst un
programa de recolzament als districtes, que busca l’a-
cord per tal de compatibilitzar el dret al descans i el
dret a l’oci (regulació d’horaris, canvi del mobiliari de
les terrasses per un altre d’un material que no faci
soroll...), i que preveu sancions en cas de que aquests
acords no s’acompleixin.
12
barcelona societat
L’Ajuntament ha casat unes
4.000 parellesL’Ajuntament de Barcelona celebra matrimonis des de
l’any 1995, d’acord amb la Llei 35/1994, de 23 de
desembre, de modificació del Codi Civil, mitjançant la
qual es va autoritzar els alcaldes o persones en qui dele-
gui a celebrar enllaços civils. En aquest sentit, des de l’1
de març del 1995, l’Ajuntament fa aquest tipus de
cerimònies a les seus dels diferents districtes de la ciutat
i també al Saló de Cent i al Saló de Cròniques de l’edifi-
ci central de la plaça de Sant Jaume.
Després de tots aquests anys, s’han fet aproximadament
uns 4.000 matrimonis civils i la tendència indica que, any
rere any, les parelles opten cada vegada més per aquest
tipus de celebracions a l’Ajuntament de Barcelona. Així,
mentre l’any 1996 es van fer 628 casaments civils, l’any
passat aquesta xifra va augmentar fins als 870.
Segons les dades estadístiques, fins a l’any 2000 s’han
celebrat 264 casaments a l’edifici central de l’Ajunta-
ment de Barcelona, 149 al Districte de Ciutat Vella, 470
a l’Eixample, 276 a Sants-Montjuïc, 337 a les Corts,
444 a Sarrià-Sant Gervasi, 382 a Gràcia, 420 a Horta-
Guinardó, 179 a Nous Barris, 358 a Sant Andreu i 566
a Sant Martí.
Respectant sempre el protocol previst per a aquest
tipus d’enllaç, a les diferents seus municipals on se ce-
lebren matrimonis civils l’Ajuntament de Barcelona
ofereix a totes les parelles la possibilitat d’adaptar la
cerimònia i de guarnir l’espai al seu gust. D’altra ban-
da, com a record de la cerimònia a l’Ajuntament de
Barcelona o als districtes, tots els nuvis reben un petit
obsequi.
1996 1997 1998 1999 2000Districte de Ciutat Vella 47 28 34 23 17
Districte de l’Eixample 72 130 83 90 95
Districte de Sants-Montjuïc 50 49 54 66 57
Districte de les Corts 47 51 73 75 91
Districte de Sarrià-Sant Gervasi 66 92 118 78 90
Districte de Gràcia 83 70 86 72 71
Districte d’Horta-Guinardó 83 85 85 79 80
Districte de Nou Barris 28 42 31 38 40
Districte de Sant Andreu 51 57 73 82 95
Districte de Sant Martí 75 93 131 123 144
Ajuntament de Barcelona 26 46 41 61 90
Total 628 743 817 787 870
Matrimonis civils a l’Ajuntament de Barcelona
Cesc Gay i Marta Esteban, director i
productora de la pel·lícula “Kràm-
pack”, han estat premiats en la cate-
goria d’àudiovisuals per “la seva vita-
litat en la captació cinematogràfica
del món dels adolescents”.
Juan Montenegro s’ha endut el premi
de disseny per la guia trimestral gra-
tuïta “B-Guided”, que, segons el
jurat ofereix una “visió innovadora,
alternativa i inèdita de les activitats
i locals de Barcelona, Madrid i
Bilbao”.
El premi per la projecció internacio-
nal de Barcelona va ser per a la pia-
nista Alicia de Larrocha; el d’inves-
tigació per a l’equip de Radiometria
de la Universitat Politècnica de Ca-
talunya, que ha dissenyat el radiò-
metre instal·lat en un satèl·lit me-
teorològic; altres premiats són el
grup musical Barcelona 216, el tra-
ductor Francesc Parcerisas, l’histo-
riador Ferran Aisa i el periodista
Ramon Besa pels seus articles al
diari “El País”. 13
barcelonapremis Ciutat de Barcelona
El pare Miquel Batllori va guanyar el
premi en la categoria de literatura en
llengua catalana pel seu llibre
“Records de quasi un segle”, mentre
que el premi de literatura en llengua
castellana va ser per a l’escriptor
Enrique Vila-Matas.
Els arquitectes Oriol Bohigas, Josep
Maria Martorell i David Mackay van
guanyar el premi Ciutat de Barcelona
en arquitectura i urbanisme per la
rehabilitació de l’antic quarter Roger
de Llúria com a nou edifici de la
Universitat Pompeu Fabra. La restau-
ració ha conservat l’aspecte extern de
l’edifici i ha adequat l’interior com
instal·lacions docents.
El Ciutat de Barcelona en arts plàsti-
ques va ser per a Zush, artista que fins
al 4 de març ha exposat al Museu d’Art
Contemporani de Barcelona. El premi
en arts escèniques va ser per a l’actor
Manel Barceló, per la seva interpreta-
ció a l’obra teatral “Shylock”, i el de
mitjans de comunicació en ràdio i tele-
visió per a Miquel Giménez, pel progra-
ma especial emès per TVE-Catalunya
amb motiu de l’assassinat d’Ernest
Lluch. De Barceló es destaca la seva
“magnífica interpretació”, i de Gimé-
nez l’”excel·lència professional i la
capacitat de reacció” que va mostrar el
premiat per afrontar l’atemptat d’ETA.
El premi a la categoria multimèdia
va correspondre a la pàgina web
En.red.ando, que dirigeix el periodista
Luis Angel Fernández Hermana. El ju-
rat ha valorat l’”haver articulat un es-
pai de reflexió i debat sobre les noves
formes de comunicació, amb visió de
futur”.
L’alcalde de Barcelona, Joan Clos, va entregar aprincipis de febrer els Premis Ciutat de Barcelonaen un acte celebrat al Saló de Cent.
Entrega dels
premis Ciutat de Barcelona
16
barcelona cultura
El Museu Frederic Marès presenta perprimera vegada a Catalunya una exposiciómonogràfica d’un dels grans escultors tardogòticsque treballaren fonamentalment a Castella. Sota eltítol d’Alejo de Vahía, mestre d’imatges mostrauna selecció de vint-i-cinc peces, entre les quals hiha les més representatives de la producció d’aquestescultor.
Hi són presents pràcticament la totalitat de les con-servades en els museus catalans –Museu Nacionald’Art de Catalunya, Fundación Godia, Museu delCau Ferrat–. N’hi ha també del Museo Nacional deEscultura de Valladolid, així com d’altres col·lec-cions privades o públiques d’altres indrets de l’estat.
A Barcelona no és gens corrent poder veure expo-sicions d’escultura medieval. Per això en aquestcas, el Museu Frederic Marès conjuntament ambel professor Joaquín Yarza, medievalista recone-gut i comissari de l’exposició, contribueix no sols adescobrir una de les màximes figures de l’escultura hispà-nica en talla policromada dels segles XV-XVI, sinó també
a enriquir el panorama expositiude la temporada.
Cal saber que el Museu Frederic Marès és un delsmuseus que posseix més obres d’aquest artista iel seu taller. El seu fundador, l’escultor FredericMarès (1893-1991), que tan generosament vadonar la seva gran col·lecció a la ciutat deBarcelona, va aplegar, al llarg dels anys, nou
obres d’Alejo de Vahía, fet que demostra un copmés el seu coneixement i el seu encert.
En la mostra, presentada en dos espais alhora –lasala d’exposicions i la primera planta del museu–,
s’hi poden veure les pròpies i les cedides per altresentitats, conjunt dins del qual es troben algunes de lesobres més representatives de l’autor.
Originàriament concebudes com a escultura religiosai moltes avui peces de museu, les obres exposades són
d’una gran qualitat artística, raó per la qual permeten al’espectador fruir amb la seva contemplació. Alejo deVahía, una descoberta que val la pena.
El Museu Frederic Marès presenta l’obra de
l’escultor Alejo de Vahía
L’Ajuntament de Barcelona té 70 centres educa-tius entre la oferta dels quals podem trobar:Cicles Formatius Professionals, Batxillerat, ESO,Infantil i Primària, Escoles Bressol, Escoles deMúsica i Escoles d’Adults.
En la línia de proporcionar la màxima informacióa la ciutadania incorporant les noves tecnologies,els centres municipals han publicat webs facili-tant la informació prevista durant el període dematriculació, on cada centre exposa el seu pro-jecte pedagògic, la seva oferta educativa i lesactivitats del centre, al llarg del curs.
La construcció de la web des dels centres es vainiciar el curs anterior i ha requerit l’esforç delsequips directius, responsables d’elaborar i definirels continguts, i del professorat encarregat deconvertir tota la informació en una pàgina webatractiva, donat que en la majoria de casos con-fluïen la dedicació de temps en crear la pàgina il’esforç d’aprendre a fer-ho.
Les webs dels centres representen una nova formade comunicar-se, una gran porta oberta de l’esco-la cap al seu entorn, que combina diferents avan-tatges: facilitat d’oferir informació a distància,accessibilitat immediata i des de qualsevol lloc iagilitat per actualitzar els continguts informatiusi adaptar-se als canvis. La web facilita la partici-pació i la comunicació de l’alumnat i les famílies,entre centres i del conjunt de la comunitat educa-tiva i la societat.
http://www.bcn.es/IMEB
17
barcelonaen xarxa
Una web per a les famílies a cada
escola municipal
L’organització Public Communication of Sciencie and
Technology va ser fundada l’any 1989 per Pierre Fayard, doc-
tor en ciències de la Informació i de la Comunicació. Actual-
ment és membre del Comité Executiu. Fayard considera que la
celebració del congrés en el Fòrum de les Cultures representa
una possibilitat extraordinària per al diàleg entre les cultures.
A parer seu, “la ciència moderna es fa pràcticament igual en
tots els païssos però quan es tracta de comunicar aquesta
mateixa ciència o coneixement, aquest procés es fa de diferent
manera, segons les diferents cultures”.
El regidor Vladimir de Semir ha informat que s’estudia la pos-
sibilitat que, junt amb el Museu de la Ciència de Barcelona, el
congrés dediqui una part fonamental de la seva reflexió al
paper dels museus de ciència com a agents de difusió pública
del coneixement.
18
barcelona què cal fer per...?
El Fòrum Universal de les Cultures que se celebrarà a
Barcelona l’any 2004 acollirà el congrés mundial de
Comunicació Científica i Tecnològica (Public Communi-
cation of Science & Technology Network). Es tracta del
primer encontre que es confirma per a la cita del 2004
i atraurà a la ciutat prop de 300 especialistes de tot el
món. Aquesta xarxa, que congrega representants dels
cinc continents, experts tots ells en els processos cientí-
fics, culturals, socials i polítics, celebra un congrés mun-
dial cada dos anys.
A l’últim congrés –corresponent a l’any 2000 però cele-
brat fa dos mesos a Ginebra, al Laboratori Europeu de
Partícules Elementals CERN–, la regidoria de Ciutat
del Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona va pro-
posar la candidatura de Barcelona per acollir aquest
encontre en el marc del Fòrum Universal de les Cultu-
res, iniciativa que va ser acceptada pels organitzadors
entre altres quatre ciutats finalistes. El regidor Vladi-
mir de Semir ha estat elegit com a membre del comitè
executiu d’aquesta organització per als pròxims sis
anys.
Les qüestions que s’abordaran en el Congrés són “La
diversitat cultura com a riquesa en la comunicació del
Coneixement”, “Ètica de la ciència i de la comunicació
científica” i “La Ciència i la comunicació d’aquesta a la
societat del coneixement”. Els debats tractaran sobre
com la Societat del Coneixement supera el que es coneix
com la Societat de la Informació. Els avanços científics
que s’estan produint últimament i el ritme en què es pro-
dueixen, amb l’èxit de la seva difussió pública de forma
massiva, pot reduir aquest procès a un aspecte purament
tecnològic i restar importància a coneixement científic
que comporta.
El Fòrum Universal de les Cultures
acollirà el congrés mundial de Comunicació Científica y Tecnològica
barcelona Edita: Ajuntament de Barcelona. Direcció de Comunicació Corporativa i Qualitat. Consell d’Edicions iPublicacions: Vladimir de Semir (president), Enric Casas (coordinador), Mario Giménez (secretari), Joan-
Anton Benach, Assumpta Escarp, Jordi Marti, Francesc Navarro, Marta Continente, José Pérez Freijo,
Antoni Puig. Director: Francesc Navarro. Redacció: Felicia Esquinas, Gabriel Pernau, Carme Anfosso.
Redacció Districtes: Pilar Fernández (Ciutat Vella), Caridad Farré (Eixample), Josep Pasqual (Sants-
Montjuïc), Gemma Galvez (Les Corts), Teresa Gàmez (Sarrià-Sant-Gervasi), Isabel Pagés (Gràcia), Esther
Sust (Horta-Guinardó), Rosa Farga (Nou Barris), Susana Gómez (Sant Andreu), Ferran Martorell (Sant
Martí). Edició web: Ramon Muns. www.publicacions.bcn.es/BI. Disseny: Zinc design & communication.
Maquetació: Gerard Medina, Marta Costa i Cristina Vidal. Fotografia: Antonio Lajusticia, Luis Clúa, Manel
Socías, Rafael Escudé. Fotomecànica: Imatge i Producció Editorial. Impressió: Rotocayfo-Quebecor SA.
Dipòsit Legal: 29175-94.
Barcelona és de color…Blau cel. És una ciutat
molt clara.
El seu racó predilecte…El mar. Hi he passat moltes
hores. Els clubs en els quals he jugat sempre han
estat allà, i he passat moltes hores a casa d’un amic
íntim al costat del mar.
Un lloc per passejar?Per no repetir el mar, el Passeig de Gràcia o la part
vella.
Una estació de l’any?La primavera.
Ciutat Vella o Eixample?Ciutat Vella.
Canviaria Barcelona per alguna altra ciutat?Mai!
Un record?Mil. Sols un? Barcelona’92.
Un personatge barceloní?El Pep (Guardiola).
Una cosa que s’hauria de millorar?El trànsit ha millorat, però sempre…
Un bon lloc per sopar?Com a zona, la Barceloneta, però no em facis dir un
lloc concret.
Un edifici?La Sagrada Família.
El Museu d’Història de la Ciutatobre a les nits 4.000 m2 delsubsòl de Barcelona Per tercer any consecutiu, la proposta d’oci nocturn que
realitza el Museu durant els mesos d’hivern significa que un
dijous al mes el que s’inicia el 8 de febrer i segueix els dies
8 de març, el 5 d’abril i el 24 de maig, el Museu obrirà les
seves portes a partir de les 9 del vespre.
La visita s’inicia amb el teatre virtual Barcelona: una histò-
ria virtual, un espectacle multimèdia sobre els 2000 anys
d’història de la ciutat. Seguidament, de la mà d’un guia
especialitzat, es descobreix un recorregut de 4000m2 sota
el terra de Barcelona. El passeig mostra les restes arque-
ològiques –des del segle I aC fins al segle XI– amb carrers,
tallers i factories de vi d’època romana i el conjunt episco-
pal, amb el baptisteri paleocristià sota la catedral actual.
Al final de la visita es serveix una copa de cava en el marc
de la Casa Padellàs del Museu. La visita es realitza en
català i castellà.
Tot el recorregut té una durada d’unes dues hores i un preu
de 1000 pessetes. El tiquet es pot adquirir a les taquilles del
Museu qualsevol dia de la setmana (de 10 a 14 i de 16 a 20
hores, excepte els dilluns; el diumenges de 10 a 14 hores).
PER MÉS INFORMACIÓ es pot trucar al telèfon del Museu, 93.315.11.11, de dilluns a divendres de 10 a 14 hores.
La Barcelona de...
19
barcelonabreus
Manel Estiarte