Basses d’en Broc i aiguamoixos de la Déu Vellacia humana. Malgrat aquests impactes, no es...

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○

47○○

Conca del Fluvià

B.1. Alteracions hidrològiques. B.3. Alteracions sobre la flora i la fauna.

B.2. Alteració qualitat de l’aigua. B.4. Valoració general de l’indret.

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○

Cartografia de referència de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

A. DESCRIPCIÓ GENERAL

A.1. Tipologia.

A.2. Figures o règim de protecció.

A.3. Usos.

A.4. Particularitats ecològiques ibiològiques.

B. DIAGNOSI.

Versió actualitzada: Març 2001

Basses d’en Broci aiguamoixos de la Déu Vella

- Zones lèntiques d’interior, de terra baixa i munta-nya mitjana: aiguamolls, salobrars endorreics, es-tanys, llacunes, clots, criptoaiguamolls (herbassarshumits, patamolls, etc), etc

- Parc natural- Pla d’espais d’interès natural

- Gestió com a zona humida- Ramaderia

- Elevada diversitat biològica i representativitat- Terbolesa de l’aigua

- No s’observen alteracions destacables - Sobrefreqüentació antròpica- Presència d’espècies animals exòtiques

Les basses d’en Broc i els aiguamoixos de la DéuVella són, respectivament, unes basses naturals iuns herbassars humits situats un al costat de l’altre,als afores de la població d’Olot. Ocupen una super-fície de poc més de mitja hectàrea.

Es coneixen referències de que aquest espai, a co-mençaments del segle XX, ocupava més de 20 hec-tàrees de superfície. L’any 1986 es restauraren elsprats i aiguamoixos de la Déu Vella com a zona hu-mida, i l’any 1991 es referen les basses d’en Broc.Actualment formen part del Catàleg d’Espais d’Inte-rès Preferent del Parc natural de la zona volcànicade la Garrotxa.

El règim d’inundació és natural, tot i que se’n pot re-gular el cabal artificialment. La inundació és perma-nent i amb escasses oscil·lacions de nivell. Aquestfet possibilita la presència de diverses comunitatsvegetals i animals associades a les zones humides,molt completes i ben conservades.

La vegetació hidròfita la constitueixen herbassars dePotamogeton, així com poblacions de llenties d’ai-gua (Lemna) sobre la superfície de l’aigua. De la ve-

Espai amb un notable interès ambiental pel fet delocalitzar-se en un àmbit geogràfic de tendènciaatlàntica i per la presència del roure pènol.

E. 1:5.000

La Teuleria

El Prat

La Deu

Basses d’en Broci aiguamoixos de la Déu Vella

Topogràfic 1:5.000: 297-089 (Full 295)

getació de les riberes cal destacar els bogars, elsprats de lliris grocs, canyissars, jonqueres, creixe-nars, etc. La vegetació forestal de ribera està consti-tuïda per àlbers (Populus alba), salzes (Salix alba),tells de fulla petita (Tilia cordata), vimeteres (Salixfragilis.), etc. Igualment, cal fer especial esment dela roureda de roure pènol que envolta l’espai i queconstitueix una de les escasses localitats catalaneson aquesta comunitat apareix. El mateix Parc natu-ral ha realitzat tasques de reforestació d’aquesta es-pècie als voltants de les basses d’en Broc i en elsherbassars de la Déu Vella.

Els impactes sobre aquest espai són l’eutrofitzaciód’origen agroramader, la presència d’espècies depeixos exòtics com la carpa (Cyprinus carpio), queafavoreix la resuspensió dels sediments i pot ferperillar la vegetació de macròfits, o l’elevada presèn-cia humana. Malgrat aquests impactes, no es con-sidera que perilli la conservació d’aquest espai de-gut a l’interès del Parc natural en la recuperació deles zones humides del domini de la roureda de rourepènol.

0150300

Garrotxa

Olot

Turó de Pujou

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○

48○○

Conca del Fluvià



○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○



A.1. Tipologia.


A.3. Usos.


B. DIAGNOSI.


Basses de can Jordà

- Zones lèntiques d’interior, de terra baixa i munta-nya mitjana: aiguamolls, salobrars endorrèics, es-tanys, llacunes, clots, criptoaiguamolls (herbassarshumits, patamolls, etc), etc


- Gestió com a zona humida- Ramaderia

- Zones importants a la conservació d’espècies defauna de l’annex 2 de la Llei 3/1988, de protecciódels animals, i de les Ordres d’ampliació d’espèciesprotegides- Presència d’hàbitats naturals de l’annex I de la Di-rectiva hàbitats- Elevada diversitat biològica i representativitat

- Eutrofització- Terbolesa de l’aigua

- No s’observen alteracions destacables - Sobrecàrrega ramadera

Les basses de can Jordà són dues petites basses de0,4 hectàrees que juntament amb la zona de pratsinundables adjacent, poden abastar un màxim de 3hectàrees. Es tracta de dues petites cubetes d’ori-gen natural però que han estat objecte de modifica-cions. Un aspecte destacable d’aquesta zona humi-da és que és una de les poques zones humides ensòl volcànic existents a Catalunya.

El Parc natural de la zona volcànica de la Garrotxahi ha realitzat tasques de recuperació que han con-sistit en la reexcavació de les basses i en la modifi-cació de la xarxa de drenatge.

Malgrat el reduït tamany de les basses, la diversitatde comunitats vegetals és molt elevada. S’hi trobenclaps de bogar, de jonquera, de poblaments de cà-rex, de lliri groc, etc. També hi ha una petita salzeda(hàbitat d’interès comunitari: codi 92A0) envoltant partde les basses. En no haver-hi peixos, es tracta d’unazona humida de gran interès per als amfibis, ja queés un lloc de reproducció important per a aquestsanimals.

Les basses de can Jordà són una de les poqueszones humides en sòl volcànic de Catalunya. Lestasques de recuperació efectuades i el projected’ampliació previst permetran un millordesenvolupament dels seus sistemes naturals.

E. 1:5.000

Can Jordà

Puig Jordà

El Portell

Basses de can Jordà

Planissars

Topogràfic 1:5.000: 297-090 (Full 295)

0170300

Garrotxa

Santa Pau

Hi ha espècies com el tòtil (Alytes obstetricans), elgripau comú (Bufo bufo), etc. Apart de l’interèsecologic manifest, cal dir que d’ençà de les obres demillora ecològica, encara s’estan recuperant o esta-blint les comunitats higròfiles potencials.

És notori l’interès del Parc natural per conservar lesseves zones humides i no es preveu cap impacteque en pugui fer perillar la integritat ecològica. Mal-grat tot, sí que caldria considerar una reducció de lapressió de pastura que actualment provoca eutrofit-zació i enterboleix l’aigua.

La Direcció del Parc, amb una subvenció de laDipurtació de Girona, que és la propietària dels ter-renys, té previst ampliar durant l’any 2001 la zonainundable en poc més de mitja hectàrea.

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○

49○○

Conca del Fluvià



○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○



A.1. Tipologia.


A.3. Usos.


B. DIAGNOSI.


Resclosa de Sant Jaume de Llierca

- Embassaments i masses d’aigua originades perassuts, rescloses i altres

- Pesca i/o piscifactoria- Lleure i esports

- Presència d’hàbitats naturals de l’annex I de la Di-rectiva hàbitats-Presència d’una comunitat de ribera ben estructu-rada i amb genotips propis de la zona

- No s’observen alteracions destacables

- Eutrofització- Vessament d’aigües urbanes

- Sobrefreqüentació antròpica- Sobrecàrrega ramadera

La resclosa de Sant Jaume de Llierca és una zonahumida de 2,3 hectàrees de superfície. Sembla serque la resclosa ja no s’utilitza actualment, però en-cara deriva l’aigua vers un canal que torna a des-guassar al riu Fluvià uns 400 metres aigües avall.

Pel que fa a la vegetació, hi ha claps de Potamogetonal fons de l’aigua, canyissar i bogar a les riberes iuna verneda relativament ben constituïda (hàbitat d’in-terès comunitari: codi 91E0), especialment a l’illa deldavant mateix de la resclosa, així com retalls de sal-zeda i albereda (hàbitats d’interès comunitari: codi92A0).

L’espai es ressent de l’afluència de gent (hi ha uncàmping aigües amunt), de la pressió dels herbívors,de l’eutrofització i contaminació de l’aigua, de la pescai de la caça, entre altres factors negatius.

Espai d’origen antròpic i de notable interès ambien-tal -destaca la presència de fins a 3 hàbitats d’interèscomunitari; que el veuria incrementat amb un mésgran control i regulació dels usos existents.

E. 1:5.000

Resclosa

Resclosa de Sant Jaume de LliercaEl Fluvià

Can Custica

Can Coma

Can Sorribes

Serra de la Capelleta

Bac dels Conills

Topogràfic 1:5.000: 299-086 i 299-087 (Full 257)

1160300

Garrotxa

Sant Jaume de Llierca

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○

50○○

Conca del Fluvià



○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○



A.1. Tipologia.


A.3. Usos.


B. DIAGNOSI.


Guixeres de Tortellà

- Graveres, argileres i similars - Gestió com a zona humida

- Especial interès per la seva aportació a ladiversificació dels sistemes naturals de la conca flu-vial o de l’àrea geogràfica on es localitza




Les guixeres de Tortellà, a cavall dels municipis deTortellà i Sales de Llierca, són una petita zona humi-da producte d’una antiga extracció de guix i que fouactiva fins l’any 1992. L’espai ocupa una superfíciede menys d’1 hectàrea.

El règim d’inundació és natural, per entrades d’ai-gua de pluja i per tall del nivell freàtic. En el clot for-mat per l’extracció de guix s’observen dues cubetesdiferenciades. La primera, més gran i fonda, ésd’inundació permanent. La segona s’inunda única-ment amb caràcter temporal.

Des del punt de vista ecològic, les millors mostresde vegetació de zones humides es localitzen en lazona d’inundació temporal. Hi creix un bogar moltben desenvolupat, amb taques de canyís (Phragmitesaustralis) i joncs (Scirpus holoschoenus). Igualmenthi ha alguns arbres de ribera aïllats com el salze(Salix alba), la sarga (S. elaeagnos) i el gatell (S.atrocinerea). En canvi, els talussos verticals dificul-ten l’establiment de vegetació a la zona de la cubetad’inundació permanent.

Tot i que diversos factors negatius poden disminuirl’interès i el potencial ecològic d’aquest espai (abo-

Espai que destaca per la combinació d’aigüesprofundes i d’aigües somes. És del tot lloable lavoluntat de l’Ajuntament de Tortellà per a restaurar-lo.

Guixeres de Tortellà

Palol

can Guixeres

can Guixeric

camps de Palol

E. 1:5.000Topogràfic 1:5.000: 300-085 (Full 257)

caments de runes, colmatació natural, activitats ci-negètiques, etc), la seva conservació sembla garan-tida gràcies a l’interès del mateix Ajuntament deTortellà per a restaurar la guixera, condicionant-la ipotenciant-la com a zona humida.0810300

Garrotxa

Tortellà i Sales de Llierca

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○

51○○

Conca del Fluvià



○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○



A.1. Tipologia.


A.3. Usos.


B. DIAGNOSI.


Rescloses d’en Bassols i del Molí

1200300GarrotxaArgelaguer

- Embassaments i masses d’aigua originades perassuts, rescloses i altres - Aprofitament hidroelèctric

- Presència d’hàbitats naturals de l’annex I de la Di-rectiva hàbitats- Presència d’una comunitat forestal de ribera benestructurada i amb genotips propis de la zona- Elevada diversitat biològica i representativitat

- Variacions dràstiques del nivell d’aigua per deriva-cions, extraccions i bombeig

- Vessaments aigües residuals industrials, residustòxics, carburants i lubrificants d’embarcacions amotor

- Extensió camps i plantacions

Les rescloses d’en Bassols i del Molí pertanyen almunicipi d’Argelaguer. Es tracta de dues petites res-closes del riu Fluvià que s’utilitzen per a la generaciód’electricitat. Ocupen una superfície d’unes 9 hectà-rees.

La resclosa d’en Bassols queda situada en una pla-na, cosa que permet una bona ocupació de terrenyper part de la vegetació de ribera i helofítica, i la famolt atractiva per a la fauna. La resclosa del Molí, encanvi, es troba més encaixonada per l’obaga de laserra de Fontanals. Pel que fa a la vegetació, sotales aigües hi creixen herbassars de Potamogeton itambé hi ha llenties d’aigua. A les vores (especialmenta la resclosa d’en Bassols) hi prolifera el canyís(Phragmites australis), la boga (Typhadominguensis), les jonqueres de jonc boval (Scirpusholoschoenus), el càrex pèndul (Carex pendula), elsherbassars de gram d’aigua (Paspalum paspaloides),etc. La vegetació forestal de ribera hi està molt benconstituïda, amb vernedes (hàbitat d’interès comuni-tari prioritari: codi 92E0) i salzedes (hàbitat d’interèscomunitari: codi 92A0) i espècies com el vern (Alnusglutinosa), el salze (Salix alba), la sarga (S.elaeagnos), el freixe de fulla petita (Fraxinusangustifolia), etc.

Espai que destaca pel seu bosc de ribera. Constitueixun punt important per la dispersió de llavors d’arbresde ribera autòctons. Així mateix, és una zona denidificació i hivernada d’ardèids.

Argelaguer

Riu Fluvià

Topogràfic 1:5.000: 300-086 (Full 257) E. 1:8.000

L’existència d’aquest bosc de ribera ben conservatfa que aquestes rescloses siguin un punt importantde descans de molts ardèids. Així mateix, a la zonahi nidifiquen diverses espècies d’anàtids i s’hi ob-serven amb regularitat diversos limícoles.

Els impactes que amenacen la integritat d’aquestespai són la substitució del bosc de ribera per plan-tacions de pollancres i altres conreus, l’abocamentd’aigües residuals industrials i d’algunes granges; ila presència de deixalles en sectors concrets. Estracta, malgrat tot, d’un espai de notable interès eco-lògic i d’un gran potencial per a determinats grupsfaunístics.

Resclosa d’en Bassols Resclosa del Molí

Obaga de la Serra de Fontanals

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○

52○○

Conca del Fluvià



○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○



A.1. Tipologia.


A.3. Usos.


B. DIAGNOSI.


Estanyols de la vall de Sant Miquelde Campmajor

- Zones lèntiques d’interior, de terra baixa i munta-nya mitjana: aiguamolls, salobrars endorreics, es-tanys, llacunes, clots, criptoaiguamolls (herbassarshumits, patamolls, etc.), etc

- Sense usos aparents

- Especial singularitat hidrològica

- Extensió camps i plantacions- No s’observen alteracions destacables

- Eutrofització

Els estanyols de la vall de Sant Miquel de Campmajorsón un sistema llacunar de més de 30 estanyols d’ori-gen càrstic. La principal característica de la vall deSant Miquel de Campmajor és la creació d’estanysper la circulació de l’aigua del subsòl en aqüífer con-finat que va dissolent els guixos, els quals es vancarstificant. Amb el temps augmenten les cavitats ies produeixen grans bosses ocupades per l’aigua.Aquestes cavitats, en època de sequera, poden te-nir un nivell molt baix d’aigua. En faltar la pressió del’aigua, les parets de les cavitats col·lapsen formant-se estanyols circulars o subcirculars.

La formació d’estanyols determina uns processosde colonització biològica que tenen un interès cab-dal per entendre els fenòmens de successió primà-ria en ecosistemes aquàtics. En formar-se l’estany,s’aporta aigua fortament mineralitzada i una granquantitat de matèria orgànica, que li donen unes ca-racterístiques eutròfiques.

La respiració dels sers vius accelera la formació d’unmedi anòxic reductor, molt favorable a processosmicrobians. Tot plegat condiciona uns estanyols amb

Conjunt d’estanyols que destaquen, pel que fa al seuinterès ecològic, pels poblaments i comunitats deprocariotes. Així mateix, cal fer esment de que estracta d’una contrada -la vall de Sant Miquel deCampmajor, geològicament ben activa.

(veure pàgina següent)

0690300

Pla de l’Estany

Sant Miquel de Campmajor

un predomini de les espècies procariotes enfront leseucariotes.

El gradient hídric que es configura al voltant delsestanyols tendeix a crear comunitats helofítiquesamb predomini de la boga (Typha) i el canyís(Phragmites), que posteriorment donen pas al vern(Alnus glutinosa). Pel que fa a la fauna, la reduïdaextensió dels estanyols no permet la presència d’ungran nombre d’espècies ni d’una gran quantitat d’ani-mals. S’hi troben les espècis més típiques com lapolla d’aigua o gallineta (Gallinula chloropus ) o lesfotges (Fulica atra).

Els principals impactes negatius sobre aquests es-pais són el taponament dels estanyols per tal de noperdre superfície cultivable, l’eutrofització de les ai-gües i la presència de deixalles en alguns d’ells.

De tots els Estanyols de la Vall, els més conegutssón:

• Estanyol Petit• Estany de can Coromina• Estanyol d’en Rovira• Estanyol de can Barraca• Estanyol de les Tres Creus• Estanyol Negre• Estanyol de la Balca• Estanyol del Racó• Estanyol Blau• Estanyol de la Guàrdia

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○

E. 1:15.000

Estanyols de la vall de Sant Miquel de Campmajor

l’arbreda de l’estany

Can Coromina

Planaferrana

Estany d’en Barraca

Can Brugada

Pla de Campmajor

Pla de Sant Miquel

Can Pere Pastor

Can Prat

Carretera de Banyoles a Miere GE-524


○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○

54○○

Conca del Fluvià



○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○



A.1. Tipologia.


A.3. Usos.


B. DIAGNOSI.


Resclosa de Serinyà i illa del Fluvià

- Embassaments i masses d’aigua originades per assuts,rescloses i altres- Zones lèntiques de tipus fluvial d’interior, de terra baixa ide muntanya mitjana: aiguabarreigs de rius, antics mean-dres, zones inundables, etc

- Reserva natural de fauna salvatge

- Aprofitament hidroelèctric

- Presència d’hàbitats naturals de l’annex I de la Directivahàbitats- Presència d’una comunitat forestal de ribera benestructurada i amb genotips propis de la zona- Zones importants per a la conservació d’espècies de fau-na de l’annex 2 de la Llei 3 / 1988, de protecció dels animals,i de les Ordres d’ampliació d’espècies protegides

- Variacions dràstiques del nivell d’aigua perderivacions, extraccions i bombeig

- Eutrofització


La resclosa de Serinyà i illa del Fluvià és una resclo-sa que genera una zona estanyada a cavall delsmunicipis de Serinyà, Maià de Montcal i Sant Ferriol.

Es tracta d’un espai de gran interès ecològic decla-rada l’any 1992 Reserva natural de fauna salvatge,amb una superfície total de 37 hectàrees. La totalitatde les finques englobades en aquesta Reserva sónde titularitat pública.

Al fons de les aigües hi creixen petits claps dePotamogeton i a les vores hi ha petits retalls de bo-gar i canyissar. L’aspecte ecològic més rellevant és,però, la vegetació forestal de ribera. Aquesta estàconstituïda per verneda (hàbitat d’interès comunitariprioritari: codi 91E0) i salzeda (hàbitats d’interès co-munitari: codi 92A0), acompanyades d’altres arbresde ribera com el pollancre (Populus alba), el freixede fulla petita (Fraxinus angustifolia), el gatell (Salixatrocinerea), l’om (Ulmus minor), etc. Es tracta d’unbosc molt ben estructurat i de gran interès per a l’avi-fauna.

L’escassa accessibilitat d’aquest espai facilita que l’in-dret aculli una important població d’ocells. Hi nidifica,

Espai que destaca per la presència d’un bosc deribera (albereda i verneda) autòcton i ben estructurat.És, per tant, un punt important de dispersió de llavorsd’espècies forestals i constitueix una zona denidificació i migració d’ocells.

E. 1:10.000

Resclosa de Serinyài illa del Fluvià

Can Pou

Les Planelles

Resclosa

Cadavall

Can Vila- Rodona

Cal Carreter


1190300

Garrotxa i Pla de l’Estany

Maià de Montcal, Sant Ferriol i Serinyà

per exemple, el bernat pescaire (Ardea cinerea), elmartinet de nit (Nycticorax nycticorax), el martinetblanc (Egretta garzetta), el blauet (Alcedo atthis), lapolla d’aigua o gallineta (Gallinula chloropus), l’àneccoll verd (Anas platyrhynchos), etc.

Els principals impactes sobre l’espai són l’eutrofit-zació de les aigües, la substitució del bosc de riberaper conreus de girasol, blat de moro i plantacions depollancres; i la presència de deixalles.

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○

55○○

Conca del Fluvià



○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○



A.1. Tipologia.


A.3. Usos.


B. DIAGNOSI.


Bassa de mas Pastellso antic estany de Siurana

- Zones lèntiques d’interior, de terra baixa i munta-nya mitjana: aiguamolls, salobrars endorreics, es-tanys, llacunes, clots, criptoaiguamolls (herbassarshumits, patamolls, etc.), etc

- Regadiu i usos agrícoles

- Important zona de refugi i hivernada d’ocells

- Dessecació per obres de drenatge



La bassa de mas Pastells correspon al que quedade l’antic estany de Siurana, pràcticament dessecatdel tot i ja només reconeixible sobre cartografia i perla toponímia. La bassa de mas Pastells es localitzaal municipi de Siurana i ocupa en l’actualitat una su-perfície de 5,6 hectàrees.

La vegetació d’aiguamoll que hi resta es limita a ges-pes calcígades subhumides i a unes poques taquesde canyissar. Tanmateix, l’espai té un cert interès coma refugi d’ocells hivernants.

Aquest espai està amenaçat per determinades pràc-tiques agrícoles i pels treballs de dessecació.

La bassa de mas Pastell és l’última mostra del quehavia estat l’estany de Siurana. Caldria evitar la sevadesaparició definitiva.

E. 1:10.000

Bassa de mas Pastells

Carretera de la Bisbal d’Empordà a Portbou

Riera de siurana

Mas Pastells

Topogràfic 1:5.000: 310-086 (Full 258)

0090300

Alt Empordà

Siurana

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○

56○○

Conca del Fluvià



○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○



A.1. Tipologia.


A.3. Usos.


B. DIAGNOSI.


Pedrera de Vilacolum

- Graveres, argileres i similars - Ramaderia

- Presència d’hàbitats naturals de l’annex I de la Di-rectiva hàbitats- Elevada diversitat biològica i representativitat

- Abocament de runes i residus inerts



La pedrera de Vilacolum es localitza al municipi deTorroella de Fluvià. La presència de l’actual zonahumida es deu a l’extracció de traquita. Ocupa unasuperfície de poc més d’1 hectàrea.

A les zones més fondes, la inundació hi és perma-nent, fet que permet l’establiment d’una vegetaciósubmergida de macròfits d’aigua dolça (hàbitats d’in-terès comunitari: codi 2150). A les vores i a les zonesd’inundació més temporal hi creixen els canyissars,jonqueres de terra baixa (hàbitats d’interès comuni-tari: codi 5420) i gespes calcígades i humides quesón pasturades per ramats d’ovelles.

Aquest espai és especialment singular per la pre-sència d’algunes espècies com l’alismatàcia Baldelliaranunculoides, la ciperàcia Scirpus litoralis i altresespècies d’aiguamolls força rares a Catalunya.

Per altra banda, l’espai té certa importància geològi-ca per la presència d’un important jaciment paleon-tològic i de traquita.

Pel que fa als impactes sobre aquest espai, una ex-cessiva pastura i trepig per part del bestiar oví o

La pedrera de Vilacolum és un espai d’origen antròpicque destaca per ser un refugi d’algunes espèciesvegetals singulars. La presència d’un jacimentpaleontològic justifica, encara més, la conveniènciade la seva conservació.

E. 1:5.000

camí de la Pedrera

Pedrera de Vilacolum

camí de Siurana

camí Alt de Sant Julià de Fluvià

Prat d’en Cervera

Topogràfic 1:5.000: 310-087 (Full 258)

1050300

Alt Empordà

Torroella de Fluvià

alguns abocaments de runes que s’hi han produït,poden posar en perill la seva integritat.

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○

57○○

Conca del Fluvià



○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○



A.1. Tipologia.


A.3. Usos.


B. DIAGNOSI.


Antic estany de Palolo de Sant Tomàs de Fluvià

L’antic estany de Palol és un petit espai situat en unadepressió entre el riu Fluvià i el nucli de Sant Tomàsde Fluvià. L’alimenta principalment el rec de Mollet, iamb el nivell màxim d’inundació abasta unes 8hectàrees de superfície.

Els darrers anys el rec de drenatge havia anat perdentla seva capacitat per a desguassar i l’estanymantenia una inundació gairebé permanent. Gràciesa això, sota les aigües hi apareixien claps de Charavulgaris i de Polygonum amphibium. Per les voreshi havia retalls de canyissar, bogar, jonqueres de joncboval i altres espècies pròpies dels herbassarshumits.

Tanmateix, l’any 1995, el rec de drenatge fou reparati actualment la major part de l’estany es troba sem-brada amb girasol i blat de moro.

- Zones humides d’interior de terra baixa i muntanyamitjana: aiguamolls, estanys, salobrars endorreics,estanyols, basses, clots, criptoaiguamolls(herbassars humits, patamolls, etc), etc

- Regadiu i usos agrícoles

- Elevada diversitat biològica i representativitat

- Dessecació per obres de drenatge - Extensió camps i plantacions

- No s’observen alteracions destacables L’estany de Palol és una antiga zona humidad’inundació temporal i que, degut a unes obres dedrenatge, ha perdut la capacitat d’estanyament del’aigua. La seva recuperació seria desitjable des delpunt de vista ambiental ja que complementaria leszones humides de la plana empordanesa.

0230300

Alt Empordà

Torroella de Fluvià i Sant Miquel de Fluvià

Antic estany de Palolo de Sant Tomàs de Fluvià

Carretera de Sant Tomas de Fluvià

Carretera de Sant Miquel a Torroella de Fluvià GEV-6216

Can RocaRec de Mollet

La Plana

Topogràfic 1:5.000: 309-088 (Full 258) E. 1:5.000

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○

58○○

Conca del Fluvià



○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○



A.1. Tipologia.


A.3. Usos.


B. DIAGNOSI.


Illa de Caramany

- Gestió com a zona humida

- Reserva natural integral- Parc natural- Pla d’espais d’interès natural

- Zones importants a la conservació d’espècies de faunade l’annex 2 de la Llei 3/1988, de protecció dels animals, ide les Ordres d’ampliació d’espècies protegides- Presència d’hàbitats naturals de l’annex I de la Directivahàbitats- Presència d’una comunitat forestal de ribera benestructurada i amb genotips propis de la zona



- No s’observen alteracions destacables- Zones humides de tipus fluvial d’interior, de terrabaixa i muntanya mitjana: aiguabarreigs de rius,antics meandres, zones inundables, etc

1010300

Alt Empordà

Sant Pere Pescador

La Reserva natural integral «Caramany-Fluvià» for-ma part del Parc natural dels aiguamolls del’Empordà i la constitueix l’illa de Caramany, situadaa 2 Km de la desembocadura del Fluvia. L’espai ocu-pa una superfície de 6,7 ha.

A l’illa de Caramany es localitza un dels boscos deribera més extensos i ben estructurats i conservatsdel Parc natural dels aiguamolls de l’Empordà i detot el litoral català. Les comunitats forestals mésdestacables són les de bosc de ribera, com la salzedai l’albereda (hàbitats d’interès comunitari: codi 92A0)o el tamarigar (hàbitat d’interès comunitari: codi82D0), amb presència d’espècies com el freixe, l’om,el pollancre, i un llarg etcètera.

Pel que fa a la fauna, l’illa és un punt importantd’hivernada i nidificació d’ardèids i altres ocells.

L’aïllament d’aquest espai ha facilitat la seva excel·lentconservació. Cal destacar especialment l’origenautòcton de les espècies vegetals d’aquest extensbosc de ribera.

E. 1:10.000

Illa de Caramany

En aquest espai es troba un dels millors boscos deribera de la Catalunya litoral. Els arbres que s’hilocalitzen són d’origen autòcton. Així mateix, el seuaïllament facilita la utilització de l’espai pels ocellsnidificants i hivernants.

Topogràfic 1:5.000: 311-087 (Full 258)

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○

59○○

Conca del Fluvià



○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○



A.1. Tipologia.


A.3. Usos.


B. DIAGNOSI.


Riu Vell

- Zones litorals lligades a la dinàmica fluvial: desem-bocadures actuals de rius, antigues desembocadu-res, planes d’inundació, ullals, aiguamolls,etc



- Zones importants per a la conservació d’espèciesde fauna de l’annex 2 de la Llei 3/1988, de protecciódels animals, i de les Ordres d’ampliació d’espèciesprotegides- Elevada diversitat biològica i representativitat

- Dragats i actuacions a la llera i marges

- Abocaments deixalles sòlides

- Sobrefreqüentació antròpica

L’anomenat Riu Vell és en una antiga desemboca-dura del riu Fluvià. Es localitza a cavall dels munici-pis de Sant Pere Pescador, l’Armentera i l’Escala, iocupa una extensió de 16,6 hectàrees.

És un espai que té un interès especial com a refugid’hidròfits i helòfits rars a Catalunya, com la mànsega(Cladium mariscus). Antigament, s’havia citat a lazona l’hidrocaris (Hydrocharis morsus-ranae).

Aquest espai està parcialment inclòs en el Parc na-tural dels aiguamolls de l’Empordà.

Zona humida que destaca per la presència d’hidròfitsi helòfits rars a Catalunya. Caldria evitar aquells usosque atempten contra la seva integritat.

E. 1:18.000

El Riu Vell platja de les Dunes

Car

rete

ra ve

lla d

’Em

púrie

s

Platja d’EmpúriesCan Caramany

Platja de Sant Perecamping

El Riu Vell

Topogràfic 1:5.000: 311-089, 312-089 i 312-090 (Full 296)

1230300

Alt Empordà

Sant Pere Pescador, l’Armentera i l’Escala

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○

60○○

Conca del Fluvià



○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○○

○



A.1. Tipologia.


A.3. Usos.


B. DIAGNOSI.


Meandres del riu Fluvià

- Zones lèntiques de tipus fluvial d’interior, de terrabaixa i de muntanya mitjana: aiguabarreigs de rius,antics meandres, zones inundables, etc



- Zones importants a la conservació d’espècies de faunade l’annex 2 de la Llei 3/1988, de protecció dels animals, ide les Ordres d’ampliació d’espècies protegides- Presència d’hàbitats naturals de l’annex I de la Directivahàbitats- Elevada diversitat biològica i representativitat

- Dragats i actuacions a la llera i marges

- Abocaments deixalles sòlides

- Sobrefreqüentació antròpica

Els meandres del riu Fluvià de Sant Pere Pescadori l’Armentera són, en realitat, antics meandresd’aquest curs fluvial que es troben totalment des-connectats de les seves aigües superficials permotes de contenció. Ocupen 3 hectàrees de super-fície.

Es tracta d’un sistema de dues basses i constitueixun valuós refugi per a moltes espècies d’hidròfits (hà-bitat d’interès comunitari: codi 3150). En aquest es-pai es coneix, per exemple, la presència de l’hepàti-ca Riccia fluitans, la nimfàcia Nymphaea alba, laceratofil·làcia Ceratophyllum demersum, l’haloragà-cia Myriophyllum verticillatum, diversosPotamogeton, etc.

Formen part del Parc natural dels aiguamolls del’Empordà.

Espai de tipus fluvial i amb remarcables poblamentsd’hidròfits. És un punt estratègic per a la nidificació ihivernada de moltes espècies d’ocells.

E. 1:7.500

El Fluvià

El Bosc Gran

camí de la Mota

Mota

cam

í del

Riu

Meandres del riu Fluvià

Topogràfic 1:5.000: 311-088 (Full 258)

0950300

Alt Empordà

Sant Pere Pescador i l’Armentera

Basses d’en Broc i aiguamoixos de la Déu Vellacia humana. Malgrat aquests impactes, no es...

Documents

Transcript of Basses d’en Broc i aiguamoixos de la Déu Vellacia humana. Malgrat aquests impactes, no es...