bat Exemplar Gratuït · de la Dona Treballadora > Fase de diagnosi del Pla de Dinamització del...

24
Butlletí d’informació Municipal del Papiol Maig 2005 Núm. 31 Exemplar Gratuït Butlletí d’informació Municipal del Papiol Maig 2005 Núm. 31 Exemplar Gratuït BAT bat de a de El FMP ‘O5 i el centenari del Quixot, protagonistes de la Setmana Cultural pàg.4 El FMP ‘O5 i el centenari del Quixot, protagonistes de la Setmana Cultural pàg.4 El Papiol posseeix jaciments romans enterrats a can Tintorer pàg.16 El Papiol posseeix jaciments romans enterrats a can Tintorer pàg.16 Por la manchega llanura se vuelve a ver la figura de Don Quijote pasar. Va cargado de amargura, va, vencido, el caballero de retorno a su lugar...

Transcript of bat Exemplar Gratuït · de la Dona Treballadora > Fase de diagnosi del Pla de Dinamització del...

  • Butlletí d’informació Municipal del Papiol

    Maig 2005

    Núm. 31

    Exemplar Gratuït

    Butlletí d’informació Municipal del Papiol

    Maig 2005

    Núm. 31

    Exemplar GratuïtBAT batde adeEl FMP ‘O5 i el centenari del Quixot, protagonistes

    de la Setmana Cultural pàg.4

    El FMP ‘O5 i el centenari del Quixot, protagonistes

    de la Setmana Cultural pàg.4

    El Papiol posseeix jaciments romans

    enterrats a can Tintorer pàg.16

    El Papiol posseeix jaciments romans

    enterrats a can Tintorer pàg.16

    Por la manchega llanura se vuelve a ver la figurade Don Quijote pasar.

    Va cargado de amargura,va, vencido, el caballero de retorno a su lugar...

  • EL REPORTATGE 4

    > Setmana Cultural 2005> Entrevista a Pere Figueras> Valoració

    de la Setmana Cultural

    URBANISME 8

    > Collserola: parc natural> Finalització del Pla Estratègic

    SERVEIS PERSONALS 10

    > Ja està en marxa el Casal d’Estiu’05

    > Què és un Punt d’Informació Juvenil?

    ESPORTS 12

    > Últimes notícies de l’Esport Base

    > Quique Rumí, entrenador de l’equip de futbol sala

    PLE MUNICIPAL 14

    > Santiago Clua es jubila> Avantprojecte de conveni pels

    treballadors de l’Ajuntament> Dies oficials de la Festa Major> Promoció del voluntariat

    ESPAI VERD 15

    > Cursos de compostatge casolà

    VIDA A LA VILA 16

    > Jaciments romans al Papiol> 8 de març: Dia Internacional

    de la Dona Treballadora> Fase de diagnosi del Pla deDinamització del Comerç

    > Bases del III concurs de poesia> Oficina Mòbil d’Atenció al

    Consumidor> Carril bus a l’autopista> Astronomia

    GRUPS MUNICIPALS 21

    > Els grups municipals diuen la seva

    EL RACÓ DE LA CULTURA 22

    > Des de l’Escola de Música> Des del Centre de Lectura> Cine Club> En x@rx@

    LA NOSTRA GENT 23

    > Jordi Lorenz, l’arquer del Papiol

    S u m a r i

    2

    de B

    AT

    a ba

    tM

    aig

    200

    5

    FOTO PORTADABanda Burbano al FMP

    EDITAAjuntament del PapiolGabinet de Premsa

    COORDINACIÓGabinet d’alcaldia

    REDACCIÓAnna Jover

    COL·LABORADORSEN AQUEST NÚMERO

    Joaquim Serra, Montse Faura, Elsa Garcia,Jaume Sacasas,Ireneu Carrió

    DISSENY, COMPAGINACIÓ I IMPRESSIÓCreacions Gràfiques Canigó, s.l.Tel.93 229 23 60Fax.93 229 23 61

    DIPÒSIT LEGALB-46.893-2000

    TIRATGE1.700 exemplarsde BAT a bat no es faresponsable de l’opinió dels seus col·laboradors ni s’identifica necessàriamentamb els seus treballs publicats.

    Butlletí d’informació

    Municipal del PapiolAbril 2005 · Núm. 31Exemplar Gratuït

    BAT batde ade

    Ajuntament del Papiol

  • E d i t o r i a l

    3

    de B

    AT

    a ba

    tM

    aig

    200

    5

    Civisme per a una bonaconvivència

    No es pot dir que, actualment,valors com el civisme, la responsa-bilitat i tot allò que promou una bonaconvivència entre la gent estigui demoda.La nostra societat, amb la duresa quela ideologia dominant ha imposatsobre la vida laboral, està fent que l’in-dividualisme i altres actituds de “sal-vi’s qui pugui” s’imposin a la vidacol·lectiva.La publicitat que constantment crea ifomenta influències per consumir igastar més, ens genera unes necessi-tats que ens porten a pensar nomésen l’interès propi. I els telefilms i lespel·lícules, en general, tampocfomenten ni la generositat ni els com-portaments cívics ja que moltesvegades presenten als joves i als notan joves models de comportamentgens constructius.Crec que tot això està en la base demoltes activitats incíviques que caleradicar. Els sorolls, el poc respecte pelmobiliari públic i per les coses delsaltres, el descontrol dels animals decompanyia, entre moltes altres acti-tuds, són les que cal detectar i comba-tre si volem arribar i mantenir un nivellde convivència que faci agradable lanostra vida col·lectiva.L’Ajuntament vol implicar-se a fonsper aconseguir resultats en aquestàmbit. Hi invertirem recursos i esfor-ços de tots aquells elements que desdel sector públic puguin contribuir aaixecar el nivell. A part d’incrementar la vigilància perevitar les actituds incíviques estempreparant una primera campanya sobreanimals de companyia que ens pot mar-car el camí a seguir. Però per aconse-guir resultats positius necessitem l’es-forç i la col·laboració de tothom. Crec que mitjançant la conscienciació,la responsabilitat i sense baixar laguardia en cap moment, aconseguiremque al Papiol les coses millorin tambépel que fa el civisme i la solidaritatallunyant del nostre entorn les activi-tats que no ajuden a que uns i altresens fem la vida més agradable.

    Civismopara una buenaconvivencia

    No se puede decir que, actual-mente, valores como el civismo, laresponsabilidad i todo aquello que pro-mueve una buena convivencia entre lagente esté de moda.Nuestra sociedad, con la dureza que laideología imperante ha impuesto sobrela vida laboral, está haciendo que elindividualismo y otras actitudes de“sálvese quien pueda” se impongan ala vida colectiva.La publicidad, que constantementecrea y fomenta influencias para consu-mir y gastar más, nos genera unasnecesidades que nos llevan a pensarsólo en el interés propio. Y los tele-films y las películas, en general, tam-poco fomentan ni la generosidad ni loscomportamientos cívicos ya quemuchas veces presentan a los jóvenesy a los no tan jóvenes modelos de com-portamiento nada constructivos.Creo que todo esto está en la base demuchas actividades incívicas que es nece-sario erradicar. El ruido, el poco respetopor el mobiliario público y por las cosas delos demás, el descontrol de los animalesde compañía, entre muchas otras actitu-des, son las se tienen que detectar y com-batir si queremos llegar y mantener unnivel de convivencia que haga agradablenuestra vida colectiva.El Ayuntamiento quiere implicarse afondo para conseguir resultados eneste ámbito. Invertiremos recursos yesfuerzos de todos aquellos elementosque desde el sector público puedancontribuir a levantar el nivel.A parte de incrementar la vigilancia paraevitar las actitudes incívicas estamospreparando una primera campaña sobreanimales de compañía que nos puedemarcar el camino a seguir. Pero paralograr resultados positivos necesitamosel esfuerzo y la colaboración de todos.Creo que mediante la concienciación, laresponsabilidad y sin bajar la guardia enningún momento, conseguiremos que enel Papiol las cosas mejoren por lo que acivismo y solidaridad se refiere. Sólo asíalejaremos de nuestro entorno las activi-dades que no ayudan a que unos y otrosnos hagamos la vida más agradable.

    Albert VilàL’Alcalde

  • E l r e p o r t a t g e

    4

    de B

    AT

    a ba

    tM

    aig

    200

    5

    Setmana Cultural 200510 dies plens d’activitats culturals se salden amb èxit de participacióUn any més, el Papiol va impregnar-se

    de l’essència primaveral i va deixar

    fluir la literatura, el romanticisme i l’in-

    tercanvi de tradició i cultura que carac-

    teritza el mes d’abril amb l’arribada de

    la diada de Sant Jordi. Del 22 a l’1 de

    maig, va tenir lloc la Setmana Cultural

    del Papiol, un esdeveniment que

    aporta una gran varietat d’activitats

    d’àmbit cultural per als públics de

    totes les edats i que està organitzada

    per l’Associació Empenta Cultural del

    Papiol (AECP) en col·laboració amb l’A-

    juntament.

    Aprofitant l’any del llibre i l’homenatge

    al Quixot, el Centre de Lectura va aprofi-

    tar per introduir un acte novedós al pro-

    grama: una lectura didàctica del Quixot

    a la plaça Joan Fuster. El I Festival de

    Música del Papiol també va ser una ini-

    ciativa primerenca dins el marc de la

    Setmana Cultural.

    El Casal de la dona, com de costum, va

    obrir les portes del seu local a totes

    aquelles persones que volguessin admi-

    rar les obres d’art creades pels propis

    alumnes del casal. S’hi van exhibir

    peces de punt de coixí, quadres, teles i

    ceràmica, vertaderes peces de col·lec-

    cionista.

    Aquestes i moltes altres activitats són

    les que van configurar 10 dies de rauxa i

    espectacle sense descans.

    El ritme dels tambors va ressonar per tot el poble

  • E l r e p o r t a t g e

    5

    de B

    AT

    a ba

    tM

    aig

    200

    5

    Festival de Música del Papiol, la novetat de la festaJa fa temps que un moviment jove actiu

    i emprenedor ha començat a néixer al

    municipi. Aquest moviment ha esdevin-

    gut associatiu i ha adquirit un nom:

    Joves Actius del Papiol (JAP). El partit

    de futbol benèfic per recol·lectar jogui-

    nes organitzat durant el passat Nadal,

    va ser la primera activitat ideada per la

    JAP i va tenir molt d’èxit.

    Les ganes de seguir treballant per fer

    del Papiol un municipi dinàmic, viu i jove

    va desembocar en una nova proposta

    que va veure la llum durant la passada

    Setmana Cultural: el Festival de Música

    del Papiol (FMP).

    Tal i com van anunciar els organitzadors

    a la seva pàgina web (www.fmp05.tk), el

    Festival va néixer amb la intenció de

    “recuperar les 6 hores de Rock’n’Roll

    del Papiol”. Una versió més familiar del

    Festival de Benicàssim i Montblanc, el

    FMP va acollir, el cap de setmana de

    Sant Jordi, una trobada musical carac-

    teritzada per la bona música i l’acam-

    pada jove a la zona del Poliesportiu.

    Així doncs l’objectiu va quedar prou

    clar: tenir una àmplia oferta musical en

    un mateix lloc i en un mateix cap de

    setmana.

    Els grups convidats van oferir un llarg

    repertori d’estils ben diversos: jazz,

    rumba, ska, funk, rock, fusió, flamenc...

    en definitiva, dues nits plenes de bona

    música i espectacle.

    Música i literaturaCom és natural, les activitats destina-

    des a la música i els llibres han estat

    recurrents durant els 10 dies. L’Hora

    del Conte que es va celebrar a la Plaça

    Joan Fuster dissabte 23 d’abril, va

    pretendre explicar llegendes i histò-

    Pere Figueras, responsable de la Setmana Cultural1. Amb quin objectiu es crea la Setmana Cultural?

    Es va començar a fer després del primer Congrés de

    Cultura Catalana, amb l’objectiu de fer arribar activi-

    tats culturals al poble. Tot i que a la primera setmana

    cultural, al 1978, alguns actes van ser censurats.

    2. Quines entitats i associacions hi prenen part?

    Totes les del poble que vulguin participar-hi.

    3. Coordinar les activitats de la Setmana Cultural

    es fa difícil?

    Sí, és complicat. S’han de coordinar les activitats evitant que coinci-

    deixin les unes amb les altres, per poder gaudir de totes elles.

    4. Quina és l’activitat més antiga que encara s’engloba en la

    Setmana Cultural?

    El concurs de pintura.

    5. Neixen propostes noves?

    De quins sectors?

    Sí, en neixen cada any i altres es renoven.

    Enguany, la Joventut Activa del Papiol ha organit-

    zat el 1r Festival de Música del Papiol. També, ha

    sorgit la idea de fer una lectura oberta del Quixot.

    6. La valoració de la Setmana Cultural d’en-

    guany és positiva?

    Molt, creiem que és molt diversa i plural i a gust

    de molta gent. Cal recordar que la Setmana Cultural és oberta

    a tothom i a totes les entitats i associacions del poble.

    És per això que disposem d’un correu electrònic per tal que la

    gent ens faci arribar les seves opinions i valoracions:

    [email protected]

    Pere Figueras

    Mireia Casas va oferir un concert de piano a la sala del Castell El grup Circo Pop en plena actuació al FMP’05

    “El FMP va acollir una trobada musicalcaracteritzada per la bona música i l’acampada jove a la zona del Poliesportiu.”

  • ries per a infants d’una manera alter-

    nativa de la veu de Pepa Tomàs. El

    mateix dia, el ballet de l’AMPA Pau

    Vila va oferir un espectacle a la pista

    d’estiu del Casino Municipal que va

    precedir a l’actuació dels Rossinyols

    novells. Una tarda que va acabar de la

    manera més dolça possible, amb una

    bona xocolatada.

    Diumenge 24 d’abril, a la Plaça de l’Es-

    glésia, la Coral la Perdiu va mostrar els

    seus dots corals i al migdia va tenir

    lloc la III Escudellada del Papiol orga-

    nitzada per l’Espai de Recerca pel

    Patrimoni i que va gaudir d’una multi-

    tudinària assistència. Els ingredients

    que es van exposar, entre ells una pilo-

    tes de carn de tamany considerable,

    van atraure les mirades de tots aquells

    que passaven pel carrer major.

    Les corals de l’Escola de Música Miquel

    Pongiluppi van oferir, el dia 26 d’abril,

    un acte on els grups de cambra d’alum-

    nes i professors de l’escola van mostrar

    les aptituds musicals que havien après

    durant el curs a través del Carnaval

    dels animals de C.Saint Saëns, una his-

    tòria narrada on els personatges s’ex-

    pressaven a través de les notes musi-

    cals diferents instruments. Una tarda

    on els alumnes no van ser els únics can-

    taires, sinó que els pares i el públic

    assistent també va acabar participant,

    amb aplaudiments, de la gran festivitat

    musical.

    La Banda Municipal va ser l’encarre-

    gada d’animar la Festa dels Jordis i les

    Montserrats que es va celebrar dime-

    cres 27 d’abril a la sala del castell i l’es-

    plèndida actuació de la soprano i pia-

    nista Mireia Casas, diumenge 1 de

    maig, va donar per acabada la Set-

    mana Cultural 2005.

    La participació ciutadanaPreparar una vintena d’activitats per

    a ser realitzades en una setmana no

    és fàcil. La dificultat de tot plegat

    rau en coordinar de manera eficaç

    tots i cadascun dels actes previstos

    Els més menuts de l’Escola de Música

    van mostrar les habilitats corals adquirides durant tot l’any

    Les puntes de coixí també

    van ser presents durant la Setmana Cultural

    E l r e p o r t a t g e

    6

    de B

    AT

    a ba

    tM

    aig

    200

    5

    “El Papiol vaimpregnar-se del’essència primaveral i va deixar fluir la literatura, el romanticisme i l’intercanvi detradició i cultura”

    Es va treballar intensament per fer del Poliesportiu

    una autèntica sala de concerts

    El cavall armat va mostrar

    un gran espectacle de foc

  • En el món hi ha una gran varietat de costums, inquietuds, preo-

    cupacions i il·lusions que fan créixer la cultura i que van elabo-

    rant el teixit social de cada grup humà.

    A petita escala, però no menys important, als pobles existeixen

    aquestes varietats i això és bo, sempre que hi hagi el respecte

    mutu i que no es tanqui cap porta a ningú. Es molt important i

    necessari, per a la pròpia evolució de la persona com a individu i

    com a ciutadà, que tingui ganes i il·lusió de fer activitats que

    arribin a tothom i que aquestes vagin deixant la seva empremta

    en la història d’un poble.

    La Setmana Cultural d’enguany va començar el 22 d’abril i es

    van anar realitzant actes fins el 2 de maig. Darrera d’aquest

    actes hi ha molta feina. Feina impossible de realitzar sense les

    persones que ho preparen i vetllen perquè tot funcioni. Són per-

    sones d’associacions, entitats del poble, personal de l’Ajunta-

    ment, en resum gent del poble, que aposten per la cultura, la

    solidaritat, la convivència i pel que tots anomenem col·loquial-

    ment “fer poble”.

    Malgrat que la majoria de persones del poble conviuen, respec-

    ten i estimen el que es fa, hi ha una minoria que estan molt allun-

    yats d’aquests sentiments, si més no, així ho van demostrant en

    els seus actes de caire vandàlic. Potser no sempre són els matei-

    xos, però en pocs mesos, exactament des de les vacances de

    Setmana Santa, continuen succeint bretolades que trenquen

    l’esperit de convivència essencial en tota societat.

    S’han hagut d’instal·lar dos cops les aixetes del pati de l’escola

    Pau Vila, destrossades a patades, s’han fet malbé les cistelles de

    bàsquet, col·locades a la pista fa pocs dies, s’han trencat vidres

    de l’edifici de l’escola, s’han realitzat pintades a la població i al

    mobiliari urbà, entre d’altres coses.

    La gota que ha fet vessar el got va succeir dissabte 23 d’abril.

    Dins el marc del I Festival de Música del Papiol es van robar 4

    guitarres que pertanyien a un grup de música que actuava aque-

    lla nit. Les 4 guitarres van aparèixer, però totalment destrossa-

    des. QUÈ ESTÀ PASSANT?

    L’objectiu d’aquest escrit no és el de dramatitzar sinó transme-

    tre una preocupació que va més enllà del fet material. Ens preo-

    cupa el fet incívic, insolidari i irrespectuós amb la majoria de la

    gent del poble. Des de l’Ajuntament rebutgem aquests actes van-

    dàlics. Recolzem i animem a totes les persones que treballen per

    a la convivència, la cultura i la solidaritat del poble i que desit-

    gem que continuïn treballant-hi amb il·lusió.

    L’èxit de participació en les noves activitats programades per

    aquesta Setmana Cultural ha estat molt remarcable. Esperem

    que ens vagin arribant noves propostes que, com el Festival de

    Música, demostrin la gran capacitat dels joves per organitzar-se

    i dur a terme una voluntat de fer del Papiol una vil·la exemplar,

    plena de vida i de qualitat.

    Maria Solè

    Regidora de cultura i joventut

    Una aposta per la cultura, la solidaritat i la convivència

    Valoracióde la setmana cultural 2005

    E l r e p o r t a t g e

    7

    de B

    AT

    a ba

    tM

    aig

    200

    5

    sense que se solapin entre ells. Pere

    Figueras és la cara visible de l’orga-

    nització de la Setmana Cultural. Ell,

    conjuntament amb l’equip de perso-

    nes que configuren l’Associació

    Empenta Cultural del Papiol, és l’en-

    carregat de donar forma i contingut

    a la celebració.

    L’èxit general de l’esdeveniment ha

    estat gràcies a tots aquells vilatans

    que han facilitat el treball als col·lec-

    tius organitzadors i han cooperat per

    fer de la Setmana Cultural un referent

    de participació social en un àmbit

    local com és el Papiol. A tots ells els

    volem donar les gràcies i animar-los a

    seguir treballant per la cita del prò-

    xim any. La multitudinària escudellada va tornar a tenir molt d’èxit

  • U r b a n i s m e

    8

    de B

    AT

    a ba

    tM

    aig

    200

    5

    Augmentaran les inversions per a la seva conservació

    Medi Ambient vol convertir Collserola en un Parc NaturalLa Conselleria de Medi Ambient pretén

    que Collserola sigui un parc natural. El

    departament ha presentat un estudi de

    mesures de protecció d'aquest pulmó

    verd de l'àrea metropolitana de Barce-

    lona. El parc, gestionat actualment per

    la Diputació de Barcelona, ocuparà una

    superfície de 8.836 hectàrees.

    Collserola conté una àmplia mostra

    d'ambients naturals mediterranis, en els

    que hi trobem predominantment bos-

    cos. Aquests, juntament amb diverses

    formacions de vegetació baixa, formen

    un mosaic que acull una variada fauna.

    Hi són presents gairebé totes les espè-

    cies animals del bosc mediterrani.

    Aquesta diversitat es la riquesa biolò-

    gica de la serra.

    El conseller Salvador Milà va assenyalar

    que la declaració de Parc Natural serà

    "una peça més, però molt important del

    nou model territorial de la regió metro-

    politana", que pretén comptar amb una

    sèrie de zones verdes connectades

    entre si (Collserola, l'Ordal, delta del

    Llobregat, Sant Llorenç de Munt i serra-

    lada de Marina).

    La serra ja està en l'actualitat protegida

    jurídicament tot depenent dels Ajunta-

    ments, però la conversió en Parc Natu-

    ral incrementaria aquesta tutela ja que

    la Generalitat te molt més marge de

    maniobra i d'actuació, fins al punt que

    infraestructures com per exemple el

    túnel d'Horta o edificacions no progra-

    mades en zones urbanitzables s'haurien

    de paralitzar. La nova qualificació també

    determina un augment de les inversions

    en aquesta zona.

    El director general de Medi Natural,

    Ramon Luque, va dir que el decret de

    conversió de Collserola en Parc Natural

    pot estar en mans de la Generalitat "en

    uns sis mesos".

    El Pla Especial d'Ordenació i Protecció

    del Medi Natural del Parc de Collserola,

    del 1987, i el Pla d'Espais d'Interès Natu-

    ral, del 1992, ja atorguen certa protecció

    a la serra. Però aquesta tutela no impe-

    deix que la zona arrossegui un bon

    cúmul de problemes per la forta pressió

    urbanística que hi pesa al damunt: frag-

    mentació dels sistemes naturals per

    culpa de les infraestructures, degrada-

    ció del territori, pèrdua de biodiversitat

    i altres.

    L'estudi, portat a terme per Medi Natu-

    ral en col·laboració amb la Universitat

    Autònoma de Barcelona, detecta

    aquests processos anòmals i aporta

    solucions que seran possibles quan la

    serra es converteixi en parc. Entre les

    propostes s'aconsella una requalificació

    de 649 hectàrees, que passarien de ser

    “El parc, gestionatactualment per laDiputació de Barcelona,ocuparà una superfíciede 8.836 hectàrees”

    Imatge de l’emblemàtica Torre de Collserola

  • urbanitzables o estarien destinades a

    equipaments forestals i agrícoles. Així

    mateix, hi ha previst efectuar una

    ampliació de l'àrea actualment prote-

    gida (de 7.605 hectàrees a 8.863 hectà-

    rees) i la declaració de dues reserves

    naturals (la Rierada- Can Balasc i la font

    Groga-vall de Sant Medir). En conjunt, el

    territori del parc s’ampliarà aproxima-

    dament unes 1200 hectàrees.

    Però les propostes més trencadores

    tenen a veure amb les infraestructures.

    Així, es proposa una modificació del Pla

    General de Carreteres per eliminar

    grans obres viàries previstes a la zona,

    com el túnel d'Horta o el túnel central.

    L'estudi proposa que només s'autoritzin

    infraestructures de transport públic a

    cel obert.

    També hi ha recomanacions com ara la

    reducció de la velocitat viària a 50

    km/h (excepte a l'autopista dels túnels

    de Vallvidrera); l'eliminació progres-

    siva de línies elèctriques i de vivendes

    i horts que no disposen de permís, així

    com una restricció a la caça que

    només es permetrà com a control de

    la superpoblació d'animals (senglars o

    conills).

    U r b a n i s m e

    9

    de B

    AT

    a ba

    tM

    aig

    200

    5

    De cara al pro-

    per més d’octu-

    bre, està previst

    l’acabament de

    l’elaboració del

    Pla Estratègic

    Papiol 2010 i la

    creació del Con-

    sell del Poble, un

    organisme permanent de participació del municipi i que, entre altres

    tasques, assumirà el seguiment de l’aplicació del Pla Estratègic.

    Fins el mes d’octubre està previst que totes les persones que

    han participat en l’elaboració del Pla tinguin ocasió d’avaluar la

    prioritat de cadascuna de les accions previstes i de suggerir-ne

    alguna de nova. Aquesta enquesta es farà al llarg del mes de

    maig mitjançant un enviament del qüestionari i els materials d’a-

    companyament.

    Amb aquestes respostes, l’equip de desenvolupament del Pla

    treballarà en la seva finalització perquè pugui ser presentat al

    poble el proper mes d’octubre.

    En la mateixa reunió es determinarà el reglament i la composició

    del primer Consell del Poble que, de manera regular, rebrà infor-

    mació i serà cridat a opinar sobre les qüestions importants que

    afectin al Papiol.

    De cara al proper mes d’octubre...

    Finalització del Pla Estratègici creació del Consell del Poble

    Parc de Collserola, més espai per zona verda“Es proposa unamodificacio del PlaGeneral de Carreteresper eliminar les obres”

    El dia de la presentació

    Les idees han sortit com a fruit del debat

  • S e r v e i s P e r s o n a l s

    10

    de B

    AT

    a ba

    tM

    aig

    200

    5

    El Casal d’Estiu ja està en marxa

    Hem deixat enrera el mal temps i les

    baixes temperatures, la primavera ja és

    aquí i sense adornar-nos ben aviat

    estarem a les portes de l’estiu, és per

    això que l’Ajuntament del Papiol ja ha

    començat a fer els preparatius neces-

    saris per la posta a punt del Casal d’Es-

    tiu 2005.

    Enguany, l’organització del Casal

    s’ha adjudicat a dues empreses:

    Al·lot (per les activitats de lleure) i

    Nou Joc (per les activitats esporti-

    ves), per tal de potenciar esbarjo i

    entreteniment durant la temporada

    d’estiu.

    El Casal d’Estiu es planteja amb l’objec-

    tiu de proporcionar als nens i nenes del

    municipi, d’entre 3 i 12 anys, un espai

    d’oci tot afavorint el civisme, el respecte

    a la natura i altres valors de convivència

    ciutadana.

    Les tarifes han estat aprovades per

    Ple Municipal el passat mes de març i

    s’ha aconseguit que siguin una mica

    més econòmiques que les de l’any

    anterior. Tot i així, les famílies nom-

    broses que vulguin matricular tots els

    seus fills al Casal d’Estiu podran gau-

    dir de bonificacions i descomptes

    depenent de la quantitat de germans

    que s’inscriguin.

    “Les tarifes són més econòmiques que les de l’anyanterior”

    Tarifes Casald’Estiu ‘05

    Casal de lleure:Hora d’Acollida: 2’5€/hora

    Casal matí: 8€/setmana i persona

    Casal matí +tarda: 41€/setmana i persona

    Casal matí +dinar: 58€/setmana i persona

    Casal matí +dinar +tarda:71€/setmana i persona

    Casal esportiu:2 setmanes (només matí):

    66€ ‡ 126€ amb dinar

    3 setmanes (només matí):99€ ‡ 189€ amb dinar

    4 setmanes (només matí):132€ ‡ 252€ amb dinar

    5 setmanes (només matí):165€ ‡ 345€ amb dinar

    * En cas que alguna persona vulgui fer activitat

    esportiva per la tarda haurà de pagar un

    suplement setmanal de 13€

  • S e r v e i s P e r s o n a l s

    11

    de B

    AT

    a ba

    tM

    aig

    200

    5

    Tal i com es va presentar en el Pla d’Actuació Municipal, el Pla Jove

    engloba la creació, al municipi, del Punt d’Informació Jove. Aquest

    Pla ja ha estat aprovat per la Junta de Govern Local i en conseqüèn-

    cia el Punt Jove és un objectiu futur que comença a prendre forma.

    Maria Solè, regidora de joventut, afirma que els treballs en

    aquest camp ja estan molt avançats i que abans de l’estiu els

    joves del Papiol ja podran gaudir d’un Punt d’Informació Jove

    propi i de qualitat amb uns objectius generals ben definits:

    1. Promoure processos d’inserció activa dels joves a la societat

    2. Augmentar les pràctiques participatives, culturals, associa-

    tives i creatives dels joves.

    3. Donar resposta a la necessitat d’un espai de trobada per a

    joves, alhora que participin activament en la dinamització

    sociocultural del poble.

    Aquest projecte serà un espai d’atenció, orientació, assessora-

    ment i dinamització per als joves del nostre poble. L’espai ser-

    virà perquè els joves hi trobin informació i assessorament en

    tots aquells àmbits que afecten la seva vida: estudis, feina, habi-

    tatge, lleure i viatges, mobilitat, cultura o salut. També serà un

    punt de suport per a les associacions de joves del poble.

    La figura de l’informador juvenil serà molt important ja que

    serà aquest el que transmetrà i facilitarà materials i publica-

    cions d’autoconsulta. Tot i així els usuaris del punt d’informació

    també podran cercar informació a Internet a través dels ordina-

    dors que hi haurà instal·lats en aquest espai.

    Durant el mes de maig es realitzarà una trobada entre la Regi-

    doria de Joventut, la tècnica especialista i els joves del poble

    per tal d’elaborar la Constitució del Punt Jove.

    Per obtenir informació i orientació sobre temes diversos...

    Propera creació del Punt d’Informació Jove

    Gavàhttp://espaijove.gavaciutat.net/cat/espaijove/

    El Punt d’Informació Juvenil

    d’aquest municipi fa tres anys que

    està en funcionament i ha resultat

    ser tot un èxit a nivell d’implicació i interacció entre el municipi i

    els seus ciutadans més joves.

    Actua en l’assessorament especialitzat dels següents àmbits:

    � Habitatge: tots els aspectes relacionats amb l’habitatge

    com els ajuts per la seva compra, borses d’habitatge o les

    condicions i requisits necessaris pel lloguer.

    � Món Laboral: orientació en la recerca de feina, programes i

    cursos de formació ocupacional.

    � Consum: tots els temes relacionats amb el consum i els

    drets del consumidor.

    � Sexualitat: assessorament en temes de prevenció de

    malalties de transmissió sexual, orientació i planificació

    familiar.

    Molins de Reihttp://www.molinsderei.net/puntjove/

    El Punt Jove d’aquest municipi fa uns quants anys que està

    vigent. Els seus serveis a la població s’han consolidat a mesura

    que han anat passant els anys i ha esdevingut un espai informa-

    tiu molt important per a tots aquells joves que han necessitat de

    recursos pel desenvolupament de les seves activitats.

    El Punt Jove de Molins de Rei actua en els camps següents:

    � Ensenyament reglat i no reglat

    � Treball i formació

    � Habitatge

    � Societat

    � Turisme

    � Premis i concursos

    � Agenda i activitats en general

    També poden tramitar el carnet d'alberguista jove, adult, fami-

    liar, grup i el carnet internacional d'estudiant de la mateixa

    manera que poden disposar d’un espai d’Internet gratuït.

    2 exemples de punts d’informació al Baix Llobregat

  • Espor ts

    12

    de B

    AT

    a ba

    tM

    aig

    200

    5

    El proper dissabte dia 7 de maig, l’Esport Base del Papiol orga-

    nitzarà, amb la col·laboració de l’Ajuntament, les Fases Sectors

    d’Esports per Equips. Al Poliesportiu hi podrem veure una final

    molt aferrissada entre equips provinents d’arreu de la

    comarca, des del Vallès oriental i occidental fins el Baix Llobre-

    gat nord i sud.

    L’equip aleví d’handbol masculí i l’equip aleví d’handbol femení

    del Papiol han estat els que han aconseguit classificar-se per a

    la Final Sectors d’Esports per Equips, si finalment resulten

    guanyadors d’aquesta final, la propera cita la tindran a les Fases

    Territorials on posteriorment podran accedir, en el cas que

    esdevinguin campions, a les Fases Nacionals.

    Pels equips d’handbol de l’Esport Base el Papiol, ja és un triomf

    poder participar a la final de la Fase Sectors d’Esports per

    Equips tot i que no arribin a classificar-se.

    Esport BaseEls Jocs Escolars arriben a la fase final

    Nens de tota la comarca al poliesportiu

    La cursa tindrà lloc el proper mes de juliolEnguany, la cursa del Papiol s’ha vist ajornada. Tots aquells que hi vulguin prendre part hauran

    d’apuntar-se a l’agenda que la cita serà el proper mes de juliol per la tarda enlloc del matí del

    dia 1 de maig com fins ara s’havia anat fent. Això sí, el recorregut serà el mateix d’anys ante-

    riors adaptant alguns trams a les necessitats dels participants.

    La cursa es planteja com un acte on tothom hi pot prendre part, sense tenir en compte l’edat ni

    les característiques físiques dels corredors. No és obligat que els participants es prenguin la

    cursa com un acte competitiu, sinó com una activitat esportiva de caire popular. Així doncs,

    aquells papiolencs i papiolenques que vulguin fer de la cursa una bona passejada pel poble

    seran igualment reconeguts com a participants de l’esdeveniment.

    L’Esport Base

    organitza

    activitats d’estiuPer tal d’allargar la temporada d’es-

    port, tot i haver acabat la lliga, l’Es-

    port Base està preparant diverses

    activitats estiuenques per oferir la

    possibilitat, als alumnes ho desitgin,

    d’allargar la temporada.

    Torneigs, stages, campus i d’altres pro-

    postes són les que s’estan estudiant

    dur a terme els mesos de juny i juliol.

    Imatge de la cursa de l’any passat

    Preinscripcions per a la temporada 2005-2006 de l’Esport BaseJa s’estan acabant de dissenyar les preinscripcions per a la temporada 2005-2006 de

    l’Eport Base El Papiol. Tots aquells que vulguin rebre informació, poden posar-se en

    contacte amb els entrenadors de cada secció.

    El proper Bat a Bat inclourà, en aquesta mateixa secció, dades específiques sobre la for-

    malització de la inscripció per a la propera temporada.

    L’avaluació global de les activitats esportives organitzades des de l’Esport Base és molt

    positiva. La participació ha estat elevada en tots els equips i els objectius proposats a

    principi de curs s’han acomplert i han permès refermar la filosofia predominant de l’Es-

    port Base: potenciar la pràctica esportiva per sobre dels resultats.

  • Espo r t s

    13

    de B

    AT

    a ba

    tM

    aig

    200

    5Bicicletada a Collserola per fomentar el civismeEl passat diumenge 17 d’abril, el Parc de Collserola en

    col·laboració amb la Diputació de Barcelona, va organitzar

    una jornada ciclista emmarcada dins la campanya Bones

    pràctiques en bici al Parc de Collserola. Així doncs, l’objectiu

    principal de la trobada va ser informar als usuaris sobre les

    actituds cíviques i respectuoses amb l’entorn a l’hora de

    practicar aquest esport.

    A la jornada hi van assistir, en total, 300 ciclistes. Els 18

    papiolencs que es van aplegar a la zona del municipi van rea-

    litzar un itinerari ben dinàmic: de l’ermita de la Salut fins la

    Colònia Montserrat passant per darrera del Puigmadrona i

    can Amigonet.

    Un diumenge que va resultar profitós i divertit per a tots els

    participants, des del ciclista més jove (8 anys) fins el més veterà

    (65 anys).

    Al Papiol, l’esport ha esdevingut un ele-

    ment més d’identitat local. Entre la gran

    varietat de pràctiques esportives que

    trobem a la vila, cal fer esment de l’e-

    quip de futbol sala que la temporada

    passada va aconseguir pujar de catego-

    ria. Quique Rumí, el seu entrenador,

    està content del resultat que van acon-

    seguir però vol que l’equip segueixi tre-

    ballant dia a dia per poder millorar,

    encara més, la seva posició en la lliga.

    BaB: L’equip a quina posició de la lliga

    es troba?

    Q.R.: L’equip està situat en la 15ª posició.

    BaB: Quins objectius us vau marcar per

    aquesta temporada? S’han acomplert?

    Q.R.: Els objectius per aquesta tempo-

    rada eren els de mantenir la categoria ja

    que som un club jove. Aquesta és la nos-

    tra tercera temporada, però que en la

    segona temporada vam pujar de cate-

    goria, que això és molt important.

    BaB: Quin ambient es respira a l’equip?

    Q.R.: L’ambient en contra de la situació

    en que estem no és dolenta, perque per

    sobre del futbol som amics, i això ajuda

    molt a fer front circunstàncies dolentes.

    BaB: Us imaginàveu arribar fins a

    aquesta posició?

    Q.R.: Com he dit abans aquesta és una

    temporada en una categoria superior i a

    on em trobat molt més nivell de joc pel

    que fa als equips contraris, mai em pen-

    sat en estar a dalt de tot ni a baix del tot.

    Imaginavem i pensavem en lo que hi ha.

    BaB: Com és entrenar un equip local?

    Q.R.: Més que entrenar, és com portar

    un club per a poder jugar a futbol sala, i

    a vegades no és gens fàcil entre altres

    perqué hi ha molta paperasa pel mig o

    que si s’ha d’anar aquí o allà per buscar

    qualsevol cosa i després que coses molt

    petites li donen i et fan donar moltes

    voltes. Pel que fa dins l’equip no és molt

    dificil ja que tots ens coneixem, som

    amics, som una pinya i casascú aporta el

    que sap i el que pot.

    BaB: Com ho feu per afrontar els costos

    de l’equip?

    Q.R.: Els costos de l’equip ho afrontem

    dels beneficis de les 24 hores de futbol

    sala, de la subenció de l’ajuntament i de

    la nostra butxaca.

    BaB: Cada quan entreneu?

    Q.R.: Entrenem cada dimecres de 21 a 22

    hores i cada divendres de 20 a 21 hores. I

    vull aprofitar per dir que si algún noi vol

    formar part d’aquest equip per la tempo-

    rada que ve, que s’apropi a parlar amb

    nosaltres aquests dies a poliesportiu.

    BaB: Es fa difícil compaginar la vida

    laboral amb els entrenaments i partits?

    Q.R.: No és que sigui una cosa fàcil ni

    difícil, és com anar a treballar, que saps

    que has d’anar. Per respecte als com-

    panys s’ha d’anar i s’ha de cumplir ja que

    això és lo que dius a principi de tempo-

    rada i si veus que no serà així doncs dei-

    xar-ho corre. I no crec que sigui molt difí-

    cil ja que son unes hores relativament

    fàcils com per a no ser hores de treball.

    BaB: Com valoreu l’actitud de l’afició?

    Q.R.: L’actitud de l’afició no la podem

    valorar molt ja que no ens segueixen

    gaire per no dir gens, però és lo que hi

    ha. Però per contra ens agrada molt la

    contestació del poble quan celebrem les

    24 hores de futbol sala.

    Si hi ha algú interessat juguem els dis-

    sabtes a les 16:45 hores al poliesportiu

    cada 15 dies.

    Quique Rumí, entrenador de l’equip

    El futbol sala buscanous jugadors per a ser competitius

    Els ciclistes a punt per començar

  • P l e M u n i c i p a l

    14

    de B

    AT

    a ba

    tM

    aig

    200

    5

    L’Ajuntaments’acomiada del SantiDesprés de 23 anys treballant a l’Ajun-

    tament del Papiol, Santiago Clua es

    jubila als 65 anys. Un bon àpat, regals i

    brindis amb cava és tot el que es va

    organitzar per acomiadar-lo. Molt emo-

    cionat per tots els detalls, va manifestar

    la seva tristesa de deixar a tota aquella

    gent que havia esdevingut una segona

    família per ell. Ara tindrà tot el temps

    del món per fer allò que sempre havia

    volgut realitzar i per començar... què

    millor que un viatge a Venècia? Santiago Clua, 23 anys a l’Ajuntament

    Dies oficials de la Festa Major 2005Enguany, la Festa Major del Papiol tin-

    drà lloc el proper mes de juliol, més

    concretament la setmana del 27 al 31.

    Tal i com es va aprovar al Ple Municipal,

    el dia 29 de juliol s’ha establert com a

    jornada festiva local.

    El concurs per seleccionar el cartell de

    les festes acaba el seu termini de pre-

    sentació el proper dia 17 de maig.

    Les bases es poden obtenir a l’Oficina

    d’Atenció al Ciutadà.

    L’Ajuntament aposta per la promoció del voluntariatDesprés que el conveni de Promoció del Voluntariat de Creu Roja finalitzés el pas-

    sat mes de desembre, l’Ajuntament ha aprovat per ple tornar a aprovar el conveni

    per aquest any ja que els compromisos que es van pactar l’any anterior es van dur a

    terme satisfactòriament.

    Se signa un pre-acord de convenipels treballadors de l’AjuntamentDesprés d’un llarg període de negociació entre la cúpula consistorial i CCOO, el

    govern municipal ha signat un pre-acord de conveni amb els tècnics i administra-

    tius interins de l’Ajuntament.

    L’acord substituirà l’antic conveni que estava vigent des de 1999 i que s’havia que-

    dat obsolet amb el pas del temps.

    S’aprova el conveni entre l’Ajuntament i el Centre d’Informació a Treballadors EstrangersEl Papiol ha incrementat el nombre d’immigrants estrangers extra-

    comunitaris. Aquest fet ha condicionat que, per tal de fer-los arribar

    assessorament i informació sobre la seva regularització, l’Ajunta-

    ment del Papiol aprovi el conveni de col·laboració del sindicat CCOO

    del Baix Llobregat per a l’atenció als treballadors immigrants.

    El Centre d’Informació a Treballadors estrangers (CITE), és

    una associació especialitzada en la gestió, orientació, for-

    mació i inserció dels treballadors estrangers, i que s’ocupa

    de gestionar els tràmits adequats per a la integració dels

    immigrants.

    Ajuntament del Papiol

  • E s p a i Ve r d

    15

    de B

    AT

    a ba

    tM

    aig

    200

    5

    Èxit d’assistència al curs de compostatge casolàEl dissabte 2 d’abril es va realitzar un noucurs de compostatge casolà al Papiol;anteriorment ja se n’havien fet però feia uns quants anys que no se’n feien. El cursva comptar amb l’assistència d’una vintenade participants que tenien en comú l’interèsen recuperar la matèria orgànica a casa i la disponibilitat d’un espai -—pati o jardí—on ubicar el compostador.

    Crònica de la xerrada

    El taller va començar amb la presentació per part d’Albert Torras,

    cap de l’àrea d’educació ambiental de l’entitat metropolitana del

    medi ambient, que va dir que el Papiol era l’onzè municipi metro-

    polità on es duia a terme aquest taller. També va explicar que el

    projecte de promoció del compostatge casolà es planteja com una

    experiència de reducció de residus orgànics directament a les

    cases on es produeixen i com una acció de divulgació del compos-

    tatge i de la gestió dels residus a nivell domèstic.

    A continuació, en Salvador Cid, biòleg de compostadores.com —

    l’empresa contractada per l’entitat metropolitana per realitzar

    els cursos— va explicar què és el compostatge, quins avantatges

    comporta realitzar-lo a casa i va explicar com s’havia de posar

    en marxa un compostador. Posteriorment es va centrar en els

    tipus de residus orgànics que s’hi poden posar, les proporcions

    que s’haurien de mantenir i va donar consells generals sobre el

    manteniment del compostador.

    Finalment es va procedir a mostrar el fàcil procés de muntatge

    dels compostadors que cedeix l’entitat. Es tracta de composta-

    dors de plàstic, resistents a la intempèrie amb una tapa per

    mantenir les condicions —temperatura, humitat...— del procés de

    compostatge el màxim d’estables possibles. Alhora, permeten

    una gran facilitat de manipulació.

    Entrega dels compostadors

    El curs va acabar amb el lliura-

    ment dels compostadors a totes

    les persones assistents. En

    aquesta primera fase del pro-

    grama de promoció de compos-

    tatge casolà, els compostadors

    que proporciona l’EMMA són

    compostadors per a jardí de 420,

    800 o 1.050 litres i, en casos excepcionals, més grans, de

    fins a 2.000 litres. A més dels compostadors també es va

    lliurar un manual de compostatge i una eina per a remenar

    el compost.

    La setmana de l’11 al 15 d’abril, els mateixos tècnics de compos-

    tadores.com van realitzar visites a tots els compostadors per tal

    de veure’n l’estat de funcionament i donar consells in situ per al

    seu correcte funcionament.

    Èxit de la iniciativa

    Donada la bona acollida del programa de promoció del

    compostatge és possible que més endavant es tornin a fer

    sessions al Papiol, ja us informarem. També s’està treba-

    llant la possibilitat que es faci una campanya específica

    per a compostadors de terrassa o balcó, utilitzant tècni-

    ques de vermicompostatge (compostatge amb cucs de

    terra).

    “El curs va comptaramb l’assistència d’una vintenade participants que tenien en comúl’interès en recuperar la matèria orgànica a casa”

    Característiques dels compostadorsEl disseny dels petits orificis en combinació amb un sistema

    d’aletes esbiaixades garanteix una ventilació adequada per als

    microorganismes. A més, la circulació d’aire optimitzada també

    regula la humitat i la temperatura a l’interior del compostador.

    D’aquesta manera s’aconsegueixen les condicions necessàries

    per a una bona i ràpida descomposició SENSE OLORS.

    Altres avantatges dels TERMOCOMPOSTADORS són les

    següents:

    - Una tapa gran que permet una càrrega còmoda, per exemple

    des d’un recipient de recollida d’un tallagespa.

    - El seu sistema de juntes no només és molt pràctic en el

    moment de muntar el compostador, sinó que també facilita

    molt la descàrrega del compost, ja que es pot obrir tota la

    part inferior.

    - La seva construcció robusta, formada per parets gruixudes

    que incorporen estabilitzadors d’UV, té també un efecte d’aïl-

    lament tèrmic que afavoreix la descomposició.

    - El plàstic usat en la construcció és 100% reciclat i fabricat

    sense l’ús de fluorohidrocarburs, i gràcies a la qualitat del

    plàstic, tenen una vida útil llarga.

  • Vida a l a Vi l a

    16

    de B

    AT

    a ba

    tM

    aig

    200

    5

    Un apunt històric del municipiRoma posseeix àmfores fetes amb argila del Papiol

    A finals del segle I-II a.C, la producció vinícola a lacomarca del Baix Llobregat vaser molt prolífera i reconegudaa tot l’Imperi Romà. Les rutescomercials entre les capitalsmés importants de l’èpocavan forçar la construcciód’àmfores pel transport del vivia marítima. Les condicionsgeoestratègiques del Papiolvan permetre transformar elmunicipi en un dels fabricantsi distribuïdors d’àmfores mésimportants del territori.

    Can Tintorer: vil·la romana

    Potser molts vilatans ja saben que el

    Papiol gaudeix d’un passat històric

    valuós, però potser no tants tenen

    consciència que al municipi encara que-

    den jaciments romans enterrats dins la

    finca de can Tintorer, concretament

    davant del km 5.200 de la carretera de

    Molins de Rei a Caldes de Montbui.

    Tal i com ens va fer saber l’arqueòleg

    Josep Maria Solías, la vil·la romana acol-

    lia les tasques tradicionals d’una casa de

    pagès de l’època, tot i que la producció

    de vi era la que tenia més pes. Solías

    recull en la seva tesi doctoral que “l’acti-

    vitat productiva de la vil·la es va acabar

    de cop cap els anys 50-60 a.C. perquè,

    segurament, el mercat i la qualitat viní-

    cola de la Gàl·lia va fer tancar el negoci”.

    Alguns estudis realitzats a partir de les

    excavacions assenyalen que la vil·la

    romana pertanyia a una família benes-

    tant de Roma. Els propietaris van delegar

    les feines a esclaus autòctons i per això a

    moltes de les àmfores recuperades s’hi

    poden percebre noms de l’època proce-

    dents de sectors humils gravats amb

    punxó: Aptus, Felix, Helenus, Sabinus...

    Les àmfores, fetes amb argila del municipi,

    pesaven molt. Aquest fet va impulsar el

    comerç marítim en detriment a les rutes

    comercials terrestres tot i que la Via

    Augusta passava pel costat del Papiol. La

    mercaderia es recollia amb barcasses a la

    llera de la riera de Rubí fins a desembocar

    al riu Llobregat a través del qual s’arribava

    fins al mar Mediterrani. La millor època pel

    trasllat de la mercaderia solia ser la tem-

    porada de pluges, sovint cap al setembre.

    Cándido Reyes, l’arquitecte que ha ela-

    borat el Catàleg de Patrimoni del muni-

    cipi, especifica en el seu avantprojecte

    que Solías també va localitzar ceràmica

    romana a la serra d’en Maimó, un ter-

    reny que fa pendent cap el nucli urbà

    del Papiol. El jaciment es troba a sobre

    d’un substrat geològic format per pro-

    fundes capes d’argiles quaternàries

    explotades industrialment.

    L’ús de l’argila va esdevenir essencial

    per la fabricació d’àmfores però també

    al llarg de tota la història. Així ho

    demostra el procés de degradació de la

    Bòvila de Can Tintorer que abans de ser

    explotada era una muntanya quasi tan

    elevada com la que culmina el Castell.

    El procés de descoberta

    Mossèn Frederic Martí Albanell, antic

    vicari de la població, va ser el primer en

    descobrir el tresor arquitectònic que

    s’amagava sota terra. “De l’època de la

    dominació romana, n’és una bona mos-

    tra un camp situat prop de la masia de

    can Tintorer on arreu es troben

    objectes que acusen evidentment l’exis-

    tència d’una vil·la romana”, explica el

    L’extracció d’argila ha estat una activitat

    continuada al Papiol

    Planta elaborada per J.M. Solías de l’estructura de la vil·la romana que es troba al municipi

    La mercaderia es recollia amb barcasses a la llera de la riera de Rubí fins a desembocar al riu Llobregat a través del qual s’arribava fins al mar Mediterrani

  • Vida a l a Vi l a

    17

    de B

    AT

    a ba

    tM

    aig

    200

    5

    mossèn en la seva obra Notes histò-

    riques del Papiol (1926).

    L’any 1936 i amb l’arribada de la guerra

    civil, els descobriments van tornar a

    enterrar-se entre les cendres i el fum i no

    va ser fins el 1975 que, com a conseqüèn-

    cia de les obres per la construcció de l’au-

    topista, el passat va tornar a reeixir a la

    llum. El Museu Municipal de Molins de

    Rei, conjuntament amb el Museu de Rubí,

    iniciaren una campanya de salvament

    després d’haver-ho comunicat al Museu

    Arqueològic de Barcelona. Aquesta acció

    va permetre localitzar diferents habita-

    cions -algunes d’elles molt malmeses

    pels treballs urbanístics de l’autopista-

    d’una vil·la romana . Al 1977, el jaciment

    es va donar a conèixer i es va demostrar

    que es tractava d’un dels principals forns

    productors d’àmfores de la zona laietana.

    En diferents campanyes de prospecció

    superficial, el Museu de Molins va recu-

    perar una gran quantitat de material de

    superfície que evidenciava la importàn-

    cia del jaciment. Per aquest motiu, va

    sorprendre que l’autopista B-30 passés

    just per damunt d’aquests terrenys,

    donat que el jaciment s’havia inclòs en

    una carta arqueològica feta pel Museu

    Arqueològic de Barcelona amb l’objec-

    tiu de salvar-ne les restes.

    Després de la intervenció de 1975 no es

    va tornar a excavar fins el 1983. En aquell

    moment s’estava construint el Cementiri

    de Roques Blanques i es va obrir una car-

    retera d’accés, al costat d’una de les habi-

    tacions. Va ser aleshores quan Josep

    Maria Solías, arquitecte i tècnic municipal

    de l’Ajuntament de l’Hospitalet, va proce-

    dir a fer una excavació d’urgència. Tot i

    que no va aparèixer cap estructura, es

    van trobar àmfores i algunes escultures

    de terra cuita.

    L’última excavació es va realitzar al

    1986 i des d’aleshores el patrimoni

    històric de can Tintorer segueix enter-

    rat en silenci passant desapercebut per

    la majoria de vilatans.A la primera excavació es van recuperar

    trossos de ceràmica que, en un passat,

    havien estat àmfores romanes

    El jaciment es troba molt a prop del Cementiri de Roques Blanques

    Tipus d’argilaL'argila és la matèria prima insubsti-

    tuïble i necessària per al treball cerà-

    mic. Així ha estat des de fa més de

    10.000 anys.

    Tal com es presenta en la naturalesa,

    ja sigui en els jaciments explotables

    com en els dipòsits sedimentaris o

    en els fangs que trepitgem, pot ser

    de color vermellosa o blanca gri-

    senca. També les hi ha groguenques,

    verdoses, negres; però el més impor-

    tant és el color després de la cocció.

  • V i d a a l a V i l a

    18

    de B

    AT

    a ba

    tM

    aig

    200

    5

    Tal i com es va presentar al Pla d’Actuació Municipal (PAM),

    l’Ajuntament del Papiol ha posat en marxa un Pla de Dina-

    mització del Comerç per potenciar l’activitat comercial dels

    petits establiments en detriment de l’oferta que aporten les

    grans superfícies comercials situades als nuclis urbans

    adjacents.

    Aquest mes d’abril ja s’ha posat en marxa la primera fase del

    pla que consisteix en fer un previ diagnòstic de la situació del

    comerç al Papiol. S’ha estudiat el nombre de comerços exis-

    tents, s’ha calculat estadísticament el percentatge de clients i

    la tipologia de mercat en el que s’inscriuen les petites

    empreses de la vila.

    Els futurs passos que integren el pla de dinamització consistiran

    en adequar la tipologia d’oferta amb accions de sensibilització,

    millorar l’urbanisme comercial, elaborar una estratègia comer-

    cial municipal i acordar propostes de finançament.

    L’objectiu del projecte és incentivar el consum a les botigues del

    municipi sense haver d’acudir als centres comercials del Baix

    Llobregat per adquirir aquells productes que les nostres tendes

    ja oferten.

    El Pla de Dinamització del comerç ha iniciat la seva fase de diagnosi

    El passat 8 de març es va celebrar el Dia mundial de la dona tre-

    balladora, una jornada per reflexionar sobre el paper que han

    desenvolupat, al llarg de la història i en l’actualitat en relació al

    treball, les dones d’arreu. El Papiol va voler participar de la

    diada i és per això que, des de l’Ajuntament, es va organitzar

    una activitat relacionada amb la temàtica.

    El dilluns 14 de març a les 20:00 de la tarda es va projectar la

    pel·lícula Te doy mis ojos al Casal de la Dona del municipi i poste-

    riorment es va dur a terme una xerrada sobre el contingut del film.

    Sinopsi de la pel·lícula

    Toledo (Espanya). En una fosca nit d'hivern, una dona jove, Pilar,

    surt precipitadament de casa amb el seu fill. Està tan atabalada

    que surt de casa amb sabatilles. Se'n va perquè el seu marit,

    Antonio, la maltracta, l'agredeix, la humilia. Al llarg del film, la

    directora Icíar Bollaín intenta reflexionar sobre què és el que

    provoca que en una parella hi hagi una situació de violència. Vol

    respondre's a la següent pregunta: ¿per què dues persones que

    s'estimen arriben al maltractament, a la violència i, en ocasions,

    a l'assassinat?

    Es tracta d'una pel·lícula imprescindible, de visionat obligat per a

    qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat social. És un

    atroç i precís diagnòstic exposat amb molta atenció al detall,

    amb maduresa creativa i que es fonamenta en un excel·lent guió

    i en unes esglaiadores interpretacions de Luis Tosar i de, sobre-

    tot, Laia Marull. El seu personatge, Pilar, és summament compli-

    cat. No sap ni qui és ni per què li passa el que li està passant. Una

    persona anul·lada, dominada que troba en l'explicació dels qua-

    dres clàssics, en l'art l'única via per recuperar el gust per la vida.

    Cinefòrum al Casal de la Dona

    8 de març:Dia Internacionalde la Dona Treballadora

    El què cal saberabans de veure la pel·lícula

    EstatsCasos per milió de donesmés grans de 14 anys

    Assassinatsde dones

    Romania 119 12,6Finlàndia 19 8,6Noruega 12 6,5Luxemburg 1 5,5Dinamarca 12 5,4Suècia 17 4,5Regne Unit 107 4,3Alemanya 128 3,5Espanya 62 2,8Irlanda 3 2Polònia 30 1,8Holanda 12 1,8Islàndia 0 0

    Font: Centre Reina Sofia. Dades de l’any 2000

    Dones mortes. La violència masclista a l'estat espanyol

    2000 2001 2002 2003 2004Cònjuge 31 25 25 31 31Ex cònjuge 4 2 2 4 5Company 12 16 16 18 14Ex company 3 1 3 9 5Xicot 8 2 5 6 6Ex xicot 4 4 2 3 4TOTAL 62 50 53 71 65

    Font: Institut de la Dona

    Edat dels agressors

    2000 2001 2002 2003 200416-17 1 0 0 0 018-20 1 0 0 0 221-30 7 9 10 7 1131-40 18 17 11 23 1541-50 14 9 8 16 1551-64 6 5 4 12 4Més de 64 7 6 11 7 13Desconeguda 8 4 9 6 3

    Font: Institut de la Dona

  • En el marc cultural de l’any del Llibre...Les bases del III concurs de poesia de la Festa de la Cirera ja s’han fet públiquesEn motiu de la XXII Festa de la Cirera que se celebrarà el proper

    mes de juny, el Centre de Lectura del Papiol ja ha fet públiques les

    bases per poder participar en el II concurs de poesia amb motiu

    de la XII Festa de la Cirera i VI Mostra de Serveis del municipi.

    Qui vulgui ja pot fer arribar les seves obres al Centre de Lectura o bé a

    l’Ajuntament tot i que l’últim dia per a fer-ho és el proper 21 de maig.

    El Jurat farà públic els guanyadors durant la fira i farà el lliure-

    ment de premis el dia 1 de juny a partir de les 19:30 del vespre.

    Bases III Concurs Poesia’051. Hi podran concórrer, en qualsevol modalitat, tots els treballs

    poètics inèdits que no hagin estat premiats en altres concursos.

    2. L’esmentat certamen és obert a totes les persones que hi

    vulguin participar, sense límit d’edat. L’extensió màxima del

    treball serà de 50 versos que constitueixin una unitat.

    3. La temàtica versarà sobre el món de les cireres, el metre i la

    rima seran lliures.

    4. S’estableixen dues modalitats: català i castellà

    5. Només es pot presentar un poema per persona i modalitat

    6. El poema, presentat en cinc còpies, es posarà en un sobre en

    el qual s’hi inclourà un de més petit i tancat que contindrà

    les dades personals de l’autor, l’adreça i el telèfon. En el

    sobre s’especificarà també el títol del poema. Els treballs es

    numeraran per ordre de recepció

    7. Els premis es repartiran en dos grups:

    - Infants (fins als 12 anys):

    Millor recull de poemes en català

    Millor recull de poemes en castellà

    - Adults:

    Millor recull de poemes en català

    Millor recull de poemes en castellà

    8. Les obres no premiades podran ser retirades a partir del dia

    7 de juny.

    9. El Jurat podrà decretar premis deserts

    10. La participació en el certamen suposa l’acceptació de les pre-

    sents bases, per qualsevol aclariment es pot trucar al telèfon

    93 673 20 41 i demanar per l’Elsa Garcia o a les oficines de

    l’Ajuntament en horari d’atenció al públic.

    V i d a a l a V i l a

    19

    de B

    AT

    a ba

    tM

    aig

    200

    5

    Per denunciar qualsevol tipus de frau...

    El Papiol rep la visita de l’Oficina Mòbil d’Atenció al Consumidor

    El passat dimecres 27 d’abril els papio-

    lencs i papiolenques que ho van voler,

    van poder visitar la rulotte de l’Oficina

    d’Atenció al Consumidor per fer

    públiques les seves queixes o reclama-

    cions per algun frau que haguessin patit.

    A l’Oficina Mòbil els tècnics de la Dipu-

    tació de Barcelona van atendre als ciu-

    tadans en totes aquelles qüestions o

    dubtes relacionats amb l’àmbit dels

    drets dels consumidors, etiquetatge i

    garanties dels productes, compra i llo-

    guer d’habitatges, serveis bancaris,

    assegurances, compra-venda de

    vehicles, serveis post-venda, compres

    fora d’establiment, serveis turístics...

    entre d’altres dubtes.

    La iniciativa, organitzada conjunta-

    ment entre l’Ajuntament del Papiol i la

    Diputació de Barcelona, pretenia facili-

    tar als vilatans l’oportunitat de denun-

    ciar les seves queixes referents al res-

    pecte dels seus drets com a

    consumidors, per part dels proveïdors

    de mercaderies o serveis.

    Els drets dels consumidors són:

    I- Dret a la protecció de la salut i la

    seguretat.

    II- Dret a la protecció dels seus inter-

    essos econòmics i socials.

    III- Dret a la reparació de danys i per-

    judicis.

    IV- Dret a la informació i a l’educació.

    V- Dret a estar representat per mitjà

    de les associacions d’usuaris.

    VI- Dret a la protecció davant de

    situacions d’inferioritat, de

    subordinació i d’indefensió

    Font: OCU

  • V i d a a l a V i l a

    20

    de B

    AT

    a ba

    tM

    aig

    200

    5

    UN VIATGER DE BUTACA No hi ha cosa que una persona imagini

    que una altra no la pugui realitzar. Jules Verne

    Ens trobem en un any ple de commemoracionsculturals. Sempre és bo aprofitar efemèrides perdonar a conèixer al gran públic temes quemoltes vegades estan limitats a unes minories,no per inaccessibles, sinó perquè la majoria degent prefereix més informar-se d’assumptes frí-vols i banals.Per començar, el febrer passat va fer 75 anysque l’astrònom nord-americà Clyde Tombaughva localitzar Plutó; fa 100 anys que Einstein vapublicar la Teoria de la Relativitat, pel queenguany se celebra l’Any Mundial de la Física; fa400 anys de la publicació del llibre de cavalleriesmés famós –que no vol dir millor, oi Tirant loBlanc?- del món, que de retruc genera l’any delllibre, i per acabr aquest resum, el centenari dela mort de Jules Verne.Avui, no obstant, ens limitarem a l’obra de JulesVerne. Aquest prolífic autor francès va néixer a Nantes el 1828 iva morir a Amiens el 1905. Seguint l’historial del seu pare ambdesgana es va llicenciar en dret. Mai va cursar estudis científicsperò devia ser l’avenç de la ciència i la tecnologia del segle XIXèque el va fer interessar per aquests temes. És evident que enaquella època els mitjans de comunicació estaven a les bece-roles i no hi havia la facilitat que hi ha ara accedir a segons quinstemes, però qui volia documentar-se podia recórrer a publica-cions especialitzades de cert nivell.El grau de documentació de l’obra verniana, tant científica comtecnològica, és esparverant. La descripció que fa dels artilugis,de les dades científiques i de la geografia és d’allò més versem-blant. I això que no va sortir del seu poble natal fins ben gran,quan ja havia escrit bona part de les seves novel·les. Gràcies aun germà que era mariner mercant va poder recórrer personal-

    ment els territoris que tan detalladament haviadescrit.Verne pot considerar-se l’iniciador de la litera-tura d’anticipació, que més endavant passaria aanomenar-se ciència-ficció, però l’encís de lesnovel·les vernianes consisteix en barrejar l’aven-tura amb la presència de tècniques futuristes,que si bé moltes ja començaven a aplicar-se, pelgran públic eren completament desconegudes.A més, els protagonistes resolien situacions pro-blemàtiques de seguretat personal amb enginy,el que les seves obres poden prendre’s com unmanual de supervivència. L’obra més emblemàtica pels que ens agradenels temes espacials és De la Terra a la Lluna. Pre-tendre fer una novel·la que hi reflectís un viatgeinterplanetari era un agosarament superlatiu.Els precedents literaris per impulsar un vehicle ala Lluna els, podem trobar en el Viatge a la Lluna(1656) de Cyrano de Bergerac, però són comple-tament il·lusoris. A l’època de Verne el sistemamés potent d’impulsar un objecte era la balís-tica. Dels coets només es coneixien els de festa

    major, tot i que els xinesos ja n’havien emprat per activitatsbèl·liques, però era impensable que una nau es pogués impulsaramb pólvora. Per tant, no és estrany que el sistema que ideésVerne fos un gran canó que llancés un obús a la Lluna.Aquesta solució no és factible, però ja sabem que la literatura i,sobretot, el cinema es prenen moltes llicències a l’hora de recór-rer a la ciència, la tecnologia o, fins i tot, a la història. Si prescin-dim d’aquesta particularitat els arguments poden ser molt inter-essants i enginyosos. Al cap i a la fi, a la vida real, quan parlem noho fem pas en rima, com en la literatura clàssica, ni ens comuni-quem cantant com personatges d’òpera i ni quan passegemacompanyats ho fem en pas a deux, com els ballarins i ben béque són tasques molt preuades.

    Jaume Sacasas

    Les novel·les de Verne ens fan somiar

    amb viatges improbables

    Astronomia

    La B-23, l’autopista d’entrada i sortida

    de Barcelona antigament denominada

    A2, tindrà pròximament un carril bus

    que evitarà que el transport públic hagi

    de fer les cues diàries en hores punta,

    tal i com el Baix Llobregat ha reivindicat

    els últims anys.

    El govern català ha aprovat aquest mes

    la seva habilitació, una vegada realitzats

    els estudis informatius de la proposta.

    Les obres podrien iniciar-se al mateix

    2005, una vegada licitades i adjudi-

    cades. No obstant, la mesura ha de

    rebre encara el vist i plau del Ministeri

    de Foment, que és el titular de l’auto-

    pista.

    La via registra uns 450.000 vehicles al

    dia. La mesura busca fer més atractiu

    l’ús de l’autobús en els desplaçaments

    habituals, en detriment del vehicle pri-

    vat, que manté col·lapsades cada dia les

    principals vies de la comarca.

    Els sindicats i el Consell Comarcal

    havien sol·licitat aquesta mesura, per

    a promoure el transport públic i fer-lo

    més eficaç, degut a que l’ampliació de

    les carreteres els últims anys s’ha

    mostrat insuficient. Els esmentats

    organismes han manifestat que

    seguiran treballant en l’opció d’habili-

    tar un carril bus en cada sentit de cir-

    culació enlloc d’un de sol de caràcter

    reversible.

    Per entrar i sortir de Barcelona

    S’instal·larà un carril bus a l’autopista

  • Par t i ts Po l í t i cs

    21

    de B

    AT

    a ba

    tM

    aig

    200

    5

    Volem constatar amb satisfacció que lapresentació del Pla d’Actuació Municipal ila difusió de la publicació “El que farem”amb l’explicació de les coses que es pen-sen fer des de l’Ajuntament en la presentlegislatura ha estat molt ben rebuda per lapoblació.

    Per a nosaltres és la constatació de que l’equiprenovat que es va fer càrrec de l’Ajuntament enla passada legislatura està treballant amb unaforta empenta i amb moltes idees innovadoresque han sabut explicar bé i que significaran unamillora important en molts aspectes de la nos-tra població.

    Les propostes contingudes en el Pla d’ActuacióMunicipal també ens fa pensar en el camí quehem recorregut en els últims cinc anys. Ja no estracta de propostes d’urgència sobre qüestionsen les que el Papiol portava un retard històricsinó que sobretot conté projectes modernitza-dors i que sens dubte milloraran la qualitat devida.

    I el que ens tranquil·litza d’aquests projectes ésque estan sortint emmarcats dins d’una bonaplanificació a la que l’equip municipal va dedi-car molt d’esforç i molt de temps en la passadalegislatura i en segueixen dedicant actualment.Avui podem dir que globalment sabem on anem

    i les accions que se’ns proposa són esglaonadesper arribar als objectius globals.

    Per finalitzar, només volem demanar a l’equipmunicipal que posin el mateix esforç i lamateixa diligència que han posat en l’elabora-ció dels projectes en la seva realització. Quecap d’ells l’hagin d’inscriure com a promesaincompleta.

    JUNTS PEL PAPIOL

    El Pla d’Actuació Municipal

    L’espai que el de Bat a Bat reserva per als partitspolítics es molt reduït com heu pogut comprovar,la lletra es torna petita i cada cop l’esforç per lle-gir-lo és major. Gràcies a tots per fer-ho i esperemque amb brevetat el tipus de lletra i la presentaciósiguin similars al resta de la publicació, d’altramanera haurem de sospitar que existeix manipula-ció propagandística.Avui fem arribar la continuació del darrer escrit que,per falta d’espai, no va publicar-se al butlletí anterior. Convergència tenia raó quan:Va iniciar de forma pionera el rebliment de lesextraccions amb residus de construcció o ende-rrocs, restaurant d’aquesta manera la forma origi-nal dels terrenys afectats per l’activitat industrial.

    Aquest ha estat i és actualment una importantentrada de fons a les arques Municipals. Lamentemque a diferència del projecte de CDC, que ambaquest ingressos pretenia reduir impostos i millo-rar equipaments, el govern actual l’hagi destinat aincrementar les despeses generals i el pagamentde projectes faraònics a tècnics externs. Convergència tenia raó quan:Va avisar l’actual equip de govern fins a l’extremde fer-ho constar a l’acta d’un Ple Municipal, queles decisions preses com a conseqüència del roba-tori ocorregut a les dependències de la PoliciaLocal, no les trobava correctes i que podien serrecorregudes davant els Tribunals de Justícia, laprepotència de l’equip de govern i en especial del

    Exc. Sr. Alcalde Albert Vilà, han fet que al no aten-dre les nostres observacions hagin costat al pobledel Papiol més de 25 milions de les antigues pesse-tes. Amb aquests diners podíem haver construïtuna bona part del nou Casino Municipal i de l’hoteld’entitats per acollir amb dignitat a les associa-cions culturals i esportives.Convergència veu amb preocupació com, cada copexisteix una diferencia més gran entre el que el grupde govern denomina “el que volem fer” i la realitat”del que fan”, el que això comporta de forma imme-diata com a mala gestió dels nostres diners i patri-moni i el que comportarà al futur poder reconduirtota la gestió Municipal al nivell de servei real delpoble i no de fantasies faraòniques d’una minoria.

    I CONVERGENCIA TAMBE TENIA RAÓ

    Al Congrés dels Diputats s’està coent el futurd’un país. És per això que la importància d’ERCen les demandes socials ha de ser clau en el pro-cés democràtic de Catalunya. Nosaltres, ERC delPapiol, hem d’aprofitar el moment actual idemostrar que l’àmbit local i les necessitatsmunicipals són igualment importants, que lesnostres peticions s’engloben en l’agenda políticade l’Estat.

    Seguint aquesta línia d’actuació, Esquerra Republi-cana va pactar amb el PSOE uns pressupostos his-tòrics dels quals ERC del Papiol va sol·licitar-netres demandes essencials per a la millora de lacomunicació del municipi:

    1) La línia de RENFE El Papiol-Mollet2) L’adaptació pel servei de rodalies El Papiol-

    Mollet (estació d’enllaç)3) La connexió AP7-A2 per millorar la circulació de

    la comarcal C-1413

    Volem millorar el transport i la comunicació delPapiol amb els municipis que se situen relativa-ment a prop i tanmateix, en l’actualitat, no s’hipot establir una relació directa a causa de lamala combinació pel que fa als transportsmetropolitans.

    Des de la nostra secció volem aprofitar el bonmoment d’ERC a Madrid i fer realitat aquelles

    demandes que solventaran el dèficit que pateixel Papiol.

    Fer sentir la veu és molt important, així doncs usemplacem a participar cada segon dijous de mesen les nostres reunions. El diàleg és l’inici de lalluita democràtica per a la millora social.

    Salut i República

    ERC el Papiol, cada cop més influent

    NOTA DE LA REDACCIÓ: A la vista de la petició de CIU en el seu escrit, la Redacció del Bat a Bat augmentarà el tamany de la lletra dels textos enviats

    pels partits polítics. La compaginació anterior responia només a criteris informatius, estètics i d'agilitat de lectura. Agraïm la col·laboració recordant

    que sempre és necessària una mateixa quantitat de caràcters per a poder igualar tots els escrits.

  • El Racó de la Cultura

    22

    de B

    AT

    a ba

    tM

    aig

    200

    5

    >> hhttttpp::////wwwwww..ggrreeaattbbuuiillddiinnggss..ccoomm

    Pels amants de l’arquitectura s’hacreat aquesta web que us guiaper les principals capitalsmundials per exposar-vos lainformació rellevant delpatrimoni arquitectònic mésrellevant. Una bona font dedocumentació per aquells estudiants d’arquitectura quenecessitin obtenir coneixement pels exàmens de final de curs.

    >> hhttttpp::////wwwwww..ssuubbwwaayynnaavviiggaattoorr..ccoomm

    Teniu planejat un viatge d’últimahora a Amsterdam, Moscou,Londres, Nova York o Brussel·les ino sabeu com desplaçar-vos perla capital? Ara podeu consultarles parades de metro de totes les

    ciutats del món des de l’ordinador de la vostra habitació!Així podreu estar preparats abans d’hora i no fer tan elturista despistat a l’hora de la veritat.

    >> hhttttpp::////wwwwww..ggrreeaatteerrggoooodd..ccoomm

    La fam i la pobresa del tercermón sempre és un tema dedebat durant la Setmana dela Solidaritat que es convocades de les escoles, però perquè no donar un cop d’ull a larealitat un dia qualsevol comavui? Aquesta pàgina webexposa els índex de fam a l’Àfrica així com dades sociològiquesdels projectes de desenvolupament i alfabetització.

    En x@rx@

    e.s.t. | Esbjörn Svensson Trio

    “Un trío de jazz Suec que sedueix al món”

    La historia sueca de l’éxit del trío segueix després d’enregistrarel seu nou àlbum, e.s.t. està en el bon camí, una vegada més,com des dels seus inicis. Sense dubte, la carrera d’ e.s.t. és lad’un trío que s’ha anat conformant un so propi però, que noobvïa les influències com les del rock, per exemple. En un mercatencara verge pel jazz europeu, sentir-los és una alegría. És undels pocs conjunts europeus que han pogut accedir a l’ escenari.

    e.s.t. ha trencat amb la tradició del líder a favor de la igualtat ambels seus membres, que juga, no tan sols amb el jazz que utilitza,amb les seves demostracions d’ efectes lleugers i màquines vives,que aconsegueix a “encantar” a l’audiència. Amb el seusoundscape únic, combinant jazz amb elements electrónics, hanfet guanyar audiència als més joves del HipHop. És,definitivament, una de les ventes més innovadores del jazz d’avui.

    La sinceritat, la curiositat i una mica d’ ocasió és tot d’una partde la fundació artística d’ Esbjörn Svensson. Amb el piano, desfàles seqüències, cercant el so d’una guitarra. Experimenta ambmolta cura, amb accents de la bateria i s’adinsa en la inspiracióde les profunditats de les formes orchestrals. Atent a lesconsideracions necessaries de l’equilibri musical, integraelements electrònics emn la seva visió musical, creant unabarreja óptima de textures. Amb noves idees harmòniques, enssorpren amb variacions melòdiques i aornaments queenganxen. Perquè la seva música és la classe d’ art que no confïaen la seguretat d’un estil particular, és molt més eficaç.

    L’àlbum “viaticum” on el trío d’ Esbjörn Svensson, amb la sevacombinació familiar d’en Dan Berglund en el baix i MagnusÖstrüm a la bateria, demostren una vegada més, que és un grantrio. Realment, un disc fet amb molt de gust!

    Des de l’Escola de MúsicaPer Montse Faura | Recomanem un disc

    2277 ddee mmaaiiggEELL SSEECCRREETTOO DDEE VVEERRAA DDRRAAKKEE((DDrraammaa)) ddee MMiikkee LLeeiigghhAAmmbb IImmeellddaa SSttaauuttoonn,, RRiicchhaarrdd GGrraahhaamm ii EEddddiiee MMaarrssaann

    Londres, 1950: Vera Drake viu amb el seumarit Stan i els seus fills, ja grans, Sid iEthel. No són rics, però sí una famíliaunida i feliç. Vera neteja cases, Stan esmecànic al taller del seu germà, Sid treba-lla per un sastre i Ethel en una fàbrica pro-vant bombetes. Però la desinteressadaVera té un secret: sense que ho sàpiganingú del seu entorn, ajuda a joves dones,sense acceptar diners a canvi, a posar fi a

    embarassos no desitjats. Quan una d´aquestes noies ha d’anarràpidament a l’hospital després d’avortar, les investigacionspolicials arriben fins a Vera i el seu món s´enfonsa.

    Cine-Club de Molins de Rei

    Club de LecturaAquest dies passats hem viscut tots la festa del llibre, on hem

    pogut veure la quantitat de novetats que han sortit, però ara

    no m'agradaria fer esment d'aquestes sinó de la novel·la de

    Caterina Albert i Paradís "Víctor Català" publicada en fulle-

    tons de vuit pàgines setmanals a la revista Joventut des del

    19 de març de 1904 fins al 20 d'abril de 1905, ara fa 100 anys.

    L'obra se centra en el trasbals interior d'una dona, la Mila,

    provocat per la insatisfacció de la convivència amb el seu

    marit i la solitud que això li comporta . Inspirada en un pai-

    satge real, la muntanya, ultrapassa la funció de marc per

    assolir un sentit simbòlic que juntament amb el d'alguns per-

    sonatges, és la base del simbolisme que regeix l'obra.

    Solitud és l'obra més universal de la narrativa modernista, d'ella

    s'han fet nombroses edicions i ha sigut traduïda a set llengües.

    El proper dia 30 de maig a les 20 hores al Centre de Lectura

    el Club de lectura es trobarà novament, per comentar l'obra

    d'en Juli Verne i més concretament el llibre "De la terra a la

    lluna". Aquest cop ens acompanyarà el Sr. Jaume Sacasas

    que ens parlarà dels avenços de l'home en aquest tema.

  • La nostra gent

    23

    de B

    AT

    a ba

    tM

    aig

    200

    5

    Els inicis

    “Tot va començar un dia que el meu

    cunyat em va dir que l’acompanyés a

    practicar el tir amb arc”. Tal i com explica,

    els seus inicis van ser totalment involun-

    taris, fruit d’una casualitat. I és que abans

    de dedicar-se al tir amb arc en Jordi

    havia provat un munt d’esports ben

    diversos: trial, bàsquet, futbol, hípica...

    però cap d’ells el va enganxar com ho ha

    fet el tir amb arc. “Jo m’enganyava a mi

    mateixa dient-me que es cansaria de

    practicar-lo... però no ha estat així”,

    explica Neus Costa, la seva dona i compa-

    nya esportiva incondicional. Els dos por-

    ten 10 anys casats i el més sorprenent és

    que, tot i no poder-se veure massa durant

    la jornada laboral, estan totalment com-

    penetrats gràcies als esports que quasi

    sempre han fet junts. La Neus encara riu

    recordant quan, en un primer moment, es

    va negar a practicar el tir amb arc amb el

    Jordi però ara la seva actitud ha canviat

    fins al punt que l’any passat va esdevenir

    subcampiona de la lliga catalana.

    De Robin Hood a Legolas

    “El tir amb arc té moltes modalitats, la

    que jo practico és la de bosc. Consisteix

    en fer un ruta pel camp i intentar encer-

    tar la fletxa a una hipotètica peça de

    caça. A vegades són reproduccions

    d’animals reals i d’altres són fotogra-

    fies”. La modalitat de bosc és molt dife-

    rent al que estem acostumats a veure

    per televisió. En Jordi no fa una prepa-

    ració prèvia al llançament de la fletxa

    sinó que el seu tir és totalment intuïtiu,

    quan veu la diana apunta i dispara.

    “L’arc és el més important per mi. Un arc

    amb personalitat defineix el teu estil”. En

    aquest esport trobem diversos tipus d’arc:

    el recta, el clàssic, el corbat, el mecànic i el

    lliure. Cadascun respon a unes caracterís-

    tiques de tir determinades, “en el meu

    cas, jo uso l’arc corbat com el Legolas de

    la pel·lícula El Senyor dels anells”. Va

    començar adquirint l’arc més barat del

    mercat. Ara té el seu propi disseny: un arc

    fabricat amb canya de bambú.

    Pròxima estació: Gènova

    Pel Jordi el tir amb arc és una activitat

    complementària a una jornada laboral de

    8 hores. Entrena intensivament tres dies

    a la setmana i la seva constant dedicació

    es pot comprovar observant la durícia

    permanent que té a un dels dits de la mà

    dreta. “És un pena que aquesta modalitat

    no estigui contemplada a nivell olímpic,

    sinó jo podria viure del tir amb arc”.

    Del 16 al 22 de maig, la Neus i el Jordi

    viatgen fins a Itàlia per assistir al mun-

    dial de tir amb arc modalitat recorregut

    de bosc. A Gènova els esperen unes jor-

    nades molt dures ja que hi participaran

    països com són els Estats Units, Gran

    Bretanya o França. “La competència

    serà molt forta, però intentaré fer-ho el

    millor que sé. El més important és tenir

    voluntat i no caure en el pessimisme”.

    Els seus entrenaments s’han endurit els

    últims mesos, però ell segueix fent vida

    normal. Li apassiona l’esport que l’ha fet

    famós i per això quan agafa l’arc i la

    fletxa és capaç de resistir a les pitjors

    condicions meteorològiques possibles:

    neu, boira, pluja, fred, calor... quan tensa

    la corda i fixa l’objectiu, el món que l’en-

    volta deixa d’existir.

    És l’enveja de qualsevol afeccionat al tir amb arc, allà on posa l’ull posa la fletxa i el millor de tot és que poques vegades nol’encerta. Jordi Lorenz ha estat campió de la lliga espanyola 2003-2004 i, en tots els campionats que ha participat fins ara,sempre ha pogut pujar al podi. Només porta set anys en aquest esport i ja se situa al capdavant. La propera cita la té a Gènovaon, al mes de maig, es disputarà el mundial. La competència és dura però el seu optimisme li obre les portes cap a l’èxit.

    Jordi Lorenz el Robin Hood del Papiol

    1) El principal tret del teu caràcter?

    A vegades sóc una mica infantil...

    2) La qualitat que prefereixes

    en un home?

    El companyerisme

    3) I en una dona?

    El suport i la comprensió

    4) Què és el que més aprecies dels teus

    amics?

    Mira, jo els pocs amics que tinc són

    bons

    5) El teu principal defecte?

    Massa perfeccionista... sobretot amb

    l’arc!

    6) El color que més t’agrada?

    Potser el negre...

    7) La flor que més t’agrada?

    La rosa

    8) L’animal que més t’agrada?

    El cavall

    9) Els teus escriptor preferits?

    Andreu Buenafuente

    10) Quina música escoltes sovint?

    Màxima FM

    11) Els teus herois de ficció?

    Mai n’he tingut cap...

    12) Un viatge inoblidable?

    El País Basc, és preciós!

    13) El que més detestes es..?

    Les feines de la llar

    14) Quin fet t’inspira més indulgència?

    La política

    15) Estat actual del teu esperit?

    Content

    16) Quin és el teu lema?

    “A gaudir, que la vida són dos dies!”

    PERSONAL IINTRANSFERIBLE

    La concentració és molt important

    per fixar l’objectiu

    “El so de la fletxatravessant el vent emfa sentir especial”

  • Transports i telèfons d’interés

    Vull trucar a ...Ajuntament 93 673 02 20Dispensari Municipal 93 673 15 35CAP Molins (Consultes) 93 668 77 11Creu Roja 93 668 10 26Servei d’Urgències Molins 93 680 28 76Servei d’ambulàncies-Urgències 061Farmàcia Vilà 93 673 07 74Escola Pau Vila. Direcció 93 673 00 22Cicle Inicial 93 673 03 36Educació Infantil 93 673 08 83Escola Bressol El Cucut 93 673 12 79Escola Música 93 673 08 83Correus 93 673 02 40Policia Local 93 673 20 00Mossos emergències Trànsit 088Bombers Sant Feliu 93 666 10 80

    Piscina Municipal 93 673 03 96Pavelló d’Esports 93 673 03 77Deixalleria 93 673 17 24Centre de Dia Josep Tarradellas 93 673 01 90Casal d’Avis Alexandre Figueras 93 673 16 53Centre Municipal de Lectura 93 673 20 41Casal de la Dona 93 673 11 95AVARIES

    Aigües 93 342 25 41Fecsa-Enher 900 77 00 77MOSECA (Manteniment enllumenat públic) 900 72 43 65Catalana de Gas 900 75 07 50ATENCIÓ AL CLIENT Aigües 900 71 07 10ATENCIÓ AL CLIENT Fecsa-Enher 902 50 77 50

    Cementiri 93 673 05 35Parròquia 93 673 01 21

    Horaris RENFE

    Horaris Autobusos Bus de l’Estació

    Horaris Autobusos nocturns

    �

    � �

    � � � ��

    Castellbisbal Papiol Barcelona

    Feiners Dissabtes Diumengesi Festius

    El Papiol El Papiol El Papiol

    6.20 7.25 9.257.00 (Directe) 9.25 12.157.25 11.25 15.258.25 (1) 13.25 17.309.25 15.25 19.45

    10.25 17.25 (1)

    11.40 (1) 18.2513.25 20.2514.40 (2)

    15.2516.40 (1)

    18.2519.40

    � �PAPIOL ESTACIÓ

    SORTIDES DEL PAPIOL

    SORTIDES DE L’ESTACIÓ

    S O R T I D E S D E B A R C E L O N A

    Feiners Dissabtes Diumengesi Festius

    7.00 (A) 8.15 (A) 10.15 (A)8.10 (A) 10.15 (A) 13.00 (A)11.40 (A) 12.15 (A) 16.10 (A)13.00 (A) 14.15 (A) 18.15 (A)14.15 (A) 16.00 (A) 21.1515.30 (A) 19.15 (A)17.00 (A) 21.15 (A)18.15 (A)19.15 (A)20.00 (A)21.10 (A)

    (A) Viatge per Autopista (2) Excepte juliol i agost(1) Viatge només fins a Molins de Rei Agost: Horari dissabtes

    Sortida de BCN- Plaça Catalunya *Arribada estació de RENFE-El Papiol1,05 - 2,05 - 3,05 - 4,05 1,38 - 2,38 - 3,38 - 4,38

    * Recordar al conductor que ens dirigim (si és el cas) a la part alta del Papiol

    Papiol BCN Terrassa

    Feiners

    5.07 10.03 16.035.40 10.33 16.336.16 11.03 17.03

    6.28 11.33 17.336.45 12.03 17.587.06 12.33 18.287.28 13.03 18.587.36 13.28 19.288.07 13.58 20.28 8.36 14.28 21.148.58 15.03 21.589.33 15.33 22.40

    Papiol BCN Terrassa

    Dissabtes i festius

    5.08 10.45 18.456.15 11.45 19.457.16 12.45 20.57

    7.45 13.45 21.458.16 14.45 22.16

    8.45 15.45 22.399.16 16.45

    9.45 17.45

    Papiol Martorell

    Feiners

    5.47 11.31 17.316.05 12.01 18.016.55 12.31 18.317.16 13.01 19.01

    7.43 13.31 19.317.55 14.01 20.018.16 14.31 20.31

    8.46 15.01 21.469.16 15.31 22.10

    9.46 16.01 23.4210.16 16.31 00.2311.00 17.01

    Papiol Martorell

    Dissabtes i festius

    7.01 16.187.46 17.178.11 18.179.14 19.17

    10.11 20.1711.17 21.17

    12.18 21.4713.17 22.3514.18 00.2315.17

    6.306.507.10

    7.307.538.13

    8.369.15

    9.3510.10

    10.4011.10


Memòria Regidoria Dinamització Econòmica i Turisme 2013.pdf

Memòria Regidoria Dinamització Econòmica i Turisme 2013.pdf

Dinamització de Grups en Educació

Dinamització de Grups en Educació

Butlletí informatiu - Exemplar gratuït - Estiu 2019 / Núm. 61entitats.elmasnou.cat/sites/entitats.elmasnou.net/files... · Butlletí informatiu - Exemplar gratuït - Estiu 2019

Butlletí informatiu - Exemplar gratuït - Estiu 2019 / Núm. 61entitats.elmasnou.cat/sites/entitats.elmasnou.net/files... · Butlletí informatiu - Exemplar gratuït - Estiu 2019

bat Exemplar Gratuït · Butlletí d’informació Municipal del Papiol Juliol 2004 Núm. 26 Exemplar Gratuït Juliol 2004 Núm. 26 BAT bat Exemplar Gratuït de a Es crea la Comissió

bat Exemplar Gratuït · Butlletí d’informació Municipal del Papiol Juliol 2004 Núm. 26 Exemplar Gratuït Juliol 2004 Núm. 26 BAT bat Exemplar Gratuït de a Es crea la Comissió

Nº 15 Tempada 17/18 EXEMPLAR GRATUITO

Nº 15 Tempada 17/18 EXEMPLAR GRATUITO

TÍTULOprojectes.camfic.cat/CAMFiC/Seccions/GrupsTreball/Docs/... · Web view-La Treballadora social, la treballadora familiar, els diferents equips externs de suport en treball social

TÍTULOprojectes.camfic.cat/CAMFiC/Seccions/GrupsTreball/Docs/... · Web view-La Treballadora social, la treballadora familiar, els diferents equips externs de suport en treball social

Dinamització associativa 2.0 sessió 4

Dinamització associativa 2.0 sessió 4

Dinamització associativa 2.0 sessió 1

Dinamització associativa 2.0 sessió 1

Dia de la Dona Treballadora: La dona gitana d'ahir i d'ara

Dia de la Dona Treballadora: La dona gitana d'ahir i d'ara

Estudi per a la dinamització socioeconòmica de vilafant

Estudi per a la dinamització socioeconòmica de vilafant

Pla de dinamització turística oliana

Pla de dinamització turística oliana

PRESENTACIÓ DEL PLA D’INICIATIVES DE DINAMITZACIÓ COMARCAL

PRESENTACIÓ DEL PLA D’INICIATIVES DE DINAMITZACIÓ COMARCAL

Diada de la Dona Treballadora

Diada de la Dona Treballadora

Dinamització de comunitats en línia (2a part)

Dinamització de comunitats en línia (2a part)

El dia Internacional de la Dona Treballadora neix de la ...cgtense.pangea.org/IMG/pdf/8m_manifiesto_catalan_0.pdf · El dia Internacional de la Dona Treballadora neix de la situació

El dia Internacional de la Dona Treballadora neix de la ...cgtense.pangea.org/IMG/pdf/8m_manifiesto_catalan_0.pdf · El dia Internacional de la Dona Treballadora neix de la situació

La Dona Treballadora als anys 60 a Sant Sadurní d'Anoia

La Dona Treballadora als anys 60 a Sant Sadurní d'Anoia

Dinamització ciutadana i tic jornada final

Dinamització ciutadana i tic jornada final

Estudi, diagnosi i pla de dinamització de l’economia ... · 3 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització

Estudi, diagnosi i pla de dinamització de l’economia ... · 3 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització

INTERVENCIÓ DEL TREBALLADOR O TREBALLADORA …

INTERVENCIÓ DEL TREBALLADOR O TREBALLADORA …

Dinamització ciutadana i tic 2ona març 2013

Dinamització ciutadana i tic 2ona març 2013