BATEIG

Joan BaigetJan Baiget

F

Il·lustracionsIsabel Badia Nogués

2018

Primera Edició: març 2018

© Joan Baiget Solé i Jan Baiget Robles del text© Il·lustracions de Isabel Badia NoguésRevisió ortogràfica de Josep Maria Baiget Solé

Fotos: gràcies a Foundation For Deep Ecology i d'altres

Impressió i maquetació:

DL: T-406-2018ISBN: 978-84-948589-0-1

Per a compres de l'obra contactar: joan.baiget.sole@gmail.com

Cap part d’aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i de la coberta, no pot ser copiada reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric, com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l’autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

Drudis i Virgili EditorsImpremta Virgili - Tarragonawww.ivirgili.com

Dedicatòria

Dedicat al meu net, en Jan Baiget i Robles, l’ànima d’aquest text i protagonista espiritu-al de l’obra.

I dedicat també a la meva neta Julietta, l’esperada arribada de la qual va propiciar aquesta iniciativa.

Na Julietta i en Jan.

5

Pròleg

No recordo ben bé com va ser que quan el meu fill gran, el Pol, es plantejava anar a buscar ‘la parelleta’ vaig comen-

çar -com qui no vol la cosa- l’obra de teatre ‘Bateig’, pensada com una escenografia d’àmbit familiar amb el meu net Jan (que aleshores tindria uns 5 anys) i jo mateix. Però la cosa es va anar enredant conceptualment i jo vaig anar compli-cant-ho tot a poc a poc. No vam passar d’assajar el primer acte. Ara, en Jan ja ha fet els 10 anys i la Julietta aviat en farà 5. Com passa el temps! I que il·lús vaig ser de pensar que podia demanar-li al Jan -amb l’edat que tenia aleshores- in-terpretar una obra que anava creixent en complexitat i on jo hi anava abocant pensaments fonamentals de tota una vida.

Quan finalment vaig tenir gairebé tota l’obra estructurada en petits esborranys, em vaig començar a comprar llibres de teatre per a entendre com era això d’escriure una obra de teatre. Vaig llegir obres de totes èpoques i estils: El Mètode Gronhölm (2003, Jordi Galcerán), Esperando a Godot (1952, Samuel Beckett), La Tempestad (1623, William Shakespeare), La importancia de llamarse Ernesto (1895, Oscar Wilde), De vegades la pau (2008, Josep M. Diéguez), Un enemigo del pueblo (1882, Henrik Ibsen), Peus descalços sota la lluna d’agost (2008, Joan Cavaller), Calígula (1945, Albert Camus), Tres sombreros de copa (1932, Miguel Mihura), La evitable ascensión de Arturo Ui (1941, Bertolt Brecht), Pericles (1608, William Shakespeare), La Cabeza de Dragón (1910, Ramón del Valle-Inclán), El Mercader de Venecia (1597, William Shakes-peare)... Més enllà de la conscient distància del meu petit

6

text amb aquestes grans obres, la primera cosa que em vaig adonar és que ho havia escrit tot amb l’escenografia incorpo-rada. Les obres que llegia no donaven tants detalls dels estats i posats dels actors, de les imatges representades, del to de les paraules o dels detalls de l’escena. Jo m’imaginava amb el meu net, el Jan, representant l'obra i volia preservar-ne tots els detalls. I així ho escrivia: text i escenografia alhora, bar-rejats. He anat corregint aquest excés d’escenificació sense poder-me estar d’uns mínims. Potser això faci l’obra una mica més carregosa en primera lectura.

Pensat inicialment com un exercici familiar, vaig donar forma al text amb particularitats viscudes en primera per-sona i que només alguns poden interpretar, entenent però, que és justament l’adaptació de l’obra a cada context on es representi, amb continguts propis, el que li ha de donar la proximitat i la força per a ressaltar-ne el missatge central: la denúncia de la destrucció del planeta i la proposta d’idees per a una nova societat. Espero que aquesta petita comèdia pugui contribuir, per poc que sigui, a divulgar aquesta causa.

Pallejà, Març de 2018

7

BATEIG

F

PERSONATGES

El Doctor. Escenificat en un noi molt jovenet amb trets de persona gran

El Pacient. Escenificat en una persona gran amb trets de noi molt jovenet

F

ACTES

Acte I. El Doctor i el Pacient

Acte II. 'La Tradició'

Acte III. El Problema del Món

Acte IV. La Nova Societat

Acte V. El Desenllaç

8

ACTE PRIMER:

‘El Doctor i El Pacient’

(Nota: On es donen a conèixer el ‘Doctor’ i el Pacient’, amb els seus trets físics i mentals característics i on s’estableix el ‘punt de misteri’ inicial de la trama)

La cambra és un despatx. Al fons a la dreta es veu la porta d’entrada, davant la porta hi ha un moble de prestatges i a continuació hi penja un esquelet d’aquells que es fan servir per estudiar el cos humà. És el despatx d’un Doctor. La deco-ració és l’habitual d’un espai d’atenció: a l’esquerra hi ha una llibreria, una taula professional amb dues cadires per a les visi-tes i un llum de peu. Al costat de la taula un moble de calaixos de mitja alçada té enganxat al lateral una bústia oberta on hi posa ‘Reclamacions’. Al centre de la cambra, en primer terme, hi ha un sofà. Oposada a la taula, a l’altre costat de la sala, una ampla paret de color blanc.

El Doctor, amb bata blanca, és assegut a la taula. Té un ninotet a cada mà i els fa jugar inventant historietes i eme-tent fonemes inintel·ligibles. El Doctor és un noi jove, gairebé un nen... però duu bigoti.

Toc - Toc (piquen a la porta)

El Doctor aixeca el cap un segon mirant la porta i con-tinua jugant…

9

10

Toc - Toc (tornen a trucar)

El Doctor fa un gest d’incomoditat, el fastigueja deixar de jugar per haver d’anar a obrir, però ho ha de fer… ell és el Doctor...

S’aixeca sense ganes i amb cara de murri per sortir a obrir. La roba li va gran. La bata blanca li arriba fins els peus, amb mànigues amples i arremangades que li cobreixen quasi bé tot el braç. Les butxaques li cauen a l’alçada dels genolls. S’acosta a la porta i l’obre.

A l’altra banda de la porta apareix un home gran amb una densa barba blanca, neguitós, rialler, amb posat juganer i cara d’il·lús. La roba li va petita. Els pantalons i les mànigues de la camisa li venen curts, deixant molt visibles turmells i canells. Duu una carpeta sota el braç.

DOCTOR (amb posat seriós i poc entusiasme)

Bon dia…

PACIENT (il·lusionat i amb molt d’entusiasme, gairebé cridant)

Bon dia!! el Doctor Jan?

DOCTOR Jo mateix… passi, passi...

(li diu amb resignació mentre el fa passar amb un gest de la mà)

(l’home entra mirant-s’ho tot, tocant-ho tot i entrete-nint-se amb tot… mentre el Doctor tanca la porta i va cap a la taula del despatx, el Pacient deixa la carpeta a sobre del moble de prestatges i es posa a jugar amb l’esquelet que és prop de l’entrada… li agafa les mans aixecant-les com si fos un fantas-ma que li vol fer por, després es posa les mans de l’esquelet al

11

coll i es balanceja a banda i banda com si l’estigués escanyant mentre deix anar alguns gemecs que formen part del joc. El Doctor, ja assegut a la seva taula, s’ho mira perplex i fent cara d’incredulitat)

(amb certa estridència)

Ehem!, ehem!! ...que podria seure si us plau?

PACIENT (s’adona que no ha tingut l’actitud correcte, recull la

carpeta i va -encongit- ràpidament a seure)

Disculpi!

(el Doctor, menudet, seu damunt d’un coixí per a poder estar més a nivell de la taula... el Pacient segueix girant el cap a banda i banda, mirant-ho tot amb cara de sorprès)

(torna a exclamar il·lusionat, gairebé cridant)

Bon dia Doctor!!

DOCTOR (una mica seriós però molt correcte)

Això ja ho havíem dit, oi?

PACIENT (una mica encorregut)

Ah, ah ...sí, sí…

DOCTOR (cordial)

A veure, què se li ofereix? En què el puc ajudar?

PACIENT (una altra vegada molt il·lusionat i amb una certa ex-

citació i gesticulació que fa que el cul li doni bots a la cadira)

Miri Doctor... Doctor... és que... és que...

12

(gairebé cridant)

Doctor! ...acabo de NÉIXER!!!

(i ja més relaxat)

I... i venia a que em fes la revisió...

DOCTOR (es tira enrere com a sorprès, se’l mira fix i al cap d’uns

segons li diu molt cordialment…)

Un recent nascut?... Ah caram!! Moltes Felicitats!!

(s’aixeca de la cadira per a donar-li la mà efusivament per damunt de la taula amb gest de sincera felicitació)

PACIENT (il·lusionat, bellugadís, excitat, afirmant amb el cap)

Gràcies Doctor!

DOCTOR (tornen a seure tots dos, el Doctor s’acomoda damunt

del coixí i finalment agafa un paper de l’escriptori, un bolígraf i es disposa a escriure)

I ha nascut avui?

PACIENT Sí, sí… ara… fa…

(es mira el canell i es queda pensatiu… mira l’altre ca-nell i fa cara d’estranyat)

DOCTOR Pssst!

(el crida l’atenció acompanyat d’un senyal sonor amb els dits i diu tallant…)

…el rellotge li donaran després

13

PACIENT (alleugerit per l’aclariment)

Ah, ah! ...d’acord!

Doncs sí, he nascut ara... fa una estona!

M’han dit al Servei d’Habilitació de Nounats que vingués a veure'l per tal que em fes una revisió més deta-llada

DOCTOR Molt bé, molt bé... doncs apa, som-hi!

(escriu alguna cosa i pregunta...)

Nen?

(el Pacient es queda parat mirant el Doctor, perplex, sense cap expressió)

(li aclareix)

Que si ha nascut nen?!

PACIENT (pensatiu i estranyat, li sembla evident, fa un gest tí-

mid amb el cap)

Doncs… sí, no?

(el Doctor s’encongeix d’espatlles i torna a escriure al-guna cosa)

(el Pacient, sense treure la vista de damunt del Doctor -i amb cara de preocupació- va desplaçant lentament la mà esquerra des del genoll on la tenia recolzada fins als genitals i en arribar-hi i explorar-ho detalladament exclama amb sufici-ència, entre alleugerit i satisfet...)

Síiiiiiii, sí, sí, sí, síiiii... i tant!

14

DOCTOR (se’l queda mirant de nou... aquell individu li resulta

força curiós, com si estigués fora d'allò que és habitual... fa un gest d’acceptació amb el cap)

Dretà o Esquerrà?

(li pregunta mentre aixeca alternativament cada mà)

PACIENT

Esquerrà!... sí, sí, d’esquerres de tota la vida!

DOCTOR (se’l torna a mirar un moment, estranyat pel comentari)

Molt bé... i què ha nascut?

PACIENT Doncs he nascut Arquitecte Tècnic

DOCTOR Ah!Moltbé,moltbé…unoficimoltinteressant

PACIENT (afirmant amb el cap i donant-li importància)

Molt tècnic!

DOCTOR (amb obvietat)

És clar... Que porta els papers?

PACIENT Sí, sí... els porto

(obre la carpeta plena de fulls caòticament posats i els comença a remenar fins que al cap d’una estona...)

DOCTOR i PACIENT (alhora exclamen)

15

La burocràcia!!

(finalment el Pacient treu un grapat de papers, els en-trega al Doctor, que els mira per damunt i els acaba deixant a una safata)

DOCTOR A veure, passi cap aquí que li faré una primera revisió

detipusfísic

(baixant de la cadira es posa al costat de la taula i el fa posar dret davant d’ell... se’l mira de baix a dalt)

Que li han donat alguna cosa per menjar?

PACIENT

(amb resignació)

Sí… una cosa que m’han dit que era un biberó

DOCTOR (remuga mentre gira el cap a dreta i esquerra)

Quines rucades! això no li farà res!

PACIENT

(tímidament)

Ja m’ho semblava a mi, ja…

DOCTOR (amb comprensió i resignació)

Bé, és per ‘La Tradició’

(el Pacient resta pensatiu, sense dir res... no ho ha en-tès això de ‘La Tradició’)

Vostè el que necessita és un bon bistec!

Després li donaré un ‘val-menú post naixement’ per aquevagiamenjarquansurtid’aquí

16

PACIENT

Ah, molt bé! Moltes gràcies Doctor

DOCTOR (treu una escala de dos graons, la posa davant del Pa-

cient i s’hi enfila)

A veure... obri ben bé la boca

PACIENT (obrint la boca)

‘ggggggggg’

DOCTOR Carai! Quins queixals del seny més macos! Perfecte!

(el va reconeixent... li fa moure els braços amunt i avall, en sentit circular, li fa girar el cap a banda i banda i després fa rotar-lo, li acosta i li allunya el dit del nas fent que el miri, li mira el lloc de la fontanel·la, li pica suaument el cap per varis llocs i va mirant-lo i tocant-lo per tot en forma de reconeixement... li explora les orelles parant especial atenció a l’orella dreta, li mira les foses nassals, li toca la barbeta... i s’hi recrea pensatiu davant els ulls estranyats del Pacient... a la fi li diu…)

Vostè ha nascut molt gran eh!

PACIENT (content)

Sí, sí… ja m’ho han dit!

I m’han dit també que la meva mare encara trigarà bastant a néixer

DOCTOR Sí,ésclar,ésnormal...mentrestantliassignaremfills

i nets

17

PACIENT Síiii...jaentincganes!

DOCTOR (explorant-li ara l'orella dreta més detalladament, li

parla fent pantalla amb la mà)

Té una mica de perforació del timpà, però és perl’edat... ja se li passarà

PACIENT Com diu?!

DOCTOR (cridant molt i fent altaveu amb les dues mans)

Quetéunamicadeperforacióaltimpà!

Queavegadeshipodràsentirmalament,sobretotsiestà cansat...

...però que no es preocupi, que ja se li passarà!

PACIENT Ah! Ah! Entesos...

DOCTOR (baixa de l’escala i assenyalant-li els genitals diu...)

Això hem quedat que bé, oi?

PACIENT Sí, sí... perfecte!

DOCTOR Molt bé! Doncs ara li farem una segona revisió, de

tipusmental,consistentenunconjuntdeprovesaleatòriesde continguts de coneixement... és una cosa rutinària, demostreig, per a testejar que ha nascut amb unes informaci-ons correctament implantades

(agafa una carpeta del calaix de la seva taula)

18

PACIENT D’acord Doctor... jo em trobo força bé... i crec que

tambéhotinctotmoltclar

DOCTOR Doncs au!, vingui, passi cap aquí i segui si us plau...

(li posa una cadira al mig de la cambra -mirant la paret blanca- i el Pacient s’hi asseu... aleshores torna a la seva taula, fulleja primer la carpeta i després -manipulant un mecanisme indeterminat però rudimentari que hi ha a la taula- es projecta una làmina del Test de Rorschach a la paret blanca del lateral)

DOCTOR A veure com tenim el cap!

(fa un somriure de compromís)

Què hi veu aquí?

PACIENT (ràpid i convençut) Això és una làmina del Test de Rorschach

DOCTOR Molt bé! Bons coneixements de Psicologia

(revisa la carpeta de nou)

19

Ara li faré una prova on haurà de demostrar una bona visió

(manipula el mecanisme i es projecta una ‘A’ molt gran)

DOCTOR Què hi veu aquí?

PACIENT Doncs això és Arial negreta de 96 punts per polzada

DOCTOR Moltbé,moltbé!Bonsconeixementsd’Ofimàtica!

(torna a mirar la carpeta i en manipular el mecanisme es projecta ara una ‘B’ molt gran)

Què hi veu aquí?

PACIENT Ah!sí...aixòeraelsistemadecaixadelspartitspolí-

ticsal’EraAntiga

20

DOCTOR Molt bé! Bons coneixements d’Història del Frau!

Ara... anem a veure com porta la Mitologia

(manipula el mecanisme de nou i es projecta una dona molt obesa despullada)

Què hi veu aquí?

(el Pacient resta mut amb la boca oberta fent petits gestos de cara)

(li crida l’atenció)

Eh!

PACIENT (reacciona)

Ah! Sí, sí... Caram!

Això era la Deessa del mes de Febrer, segons la mito-logia Michelin

21

DOCTOR Molt bé, molt bé! Bons coneixements de Mitologia!

(El Pacient somriu satisfet mentre el Doctor torna a fu-llejar la carpeta que és un índex i manual per a la selecció de continguts d’informació i projecció de llurs imatges)

Què més? Què més?... Sí... ara toca l’Art

A veure... què és això?

(es veu projectat un dibuix d’un pallasso que porta màscares agafades amb fils com si fossin globus sota la capa d’un personatge que representa en Carnestoltes, amb el fons inconfusible de la barana del Balcó del Mediterrani de Tarra-gona)

22

PACIENT Sí...això...aixòésmoltantic...aranoemsurt...

(resta uns segons pensatiu fins que a la fi diu de corregut)

Ah! Sí... és una maqueta de cartell de Carnestoltes atribuïdaalademarcaciódeTarragonaidatadaafinalsdelSegle XX

DOCTOR Molt bé, molt bé! Bons coneixements d’Art!

DoncsdesprésdelesArts...elsOficis!

(manipula el mecanisme i es projecta l’Home de Vitru-vi, el cànon de les proporcions humanes de Leonardo da Vinci)

A veure, què hi veu aquí?

PACIENT Sí, sí... aquest va ser pescador

(fa posat de fer memòria)

23

Sí... i va esdevenir el Patró dels Pescadors! ...perquè els va ensenyar com explicar la grandària dels peixos!

(ho diu mentre ho escenifica eixamplant les mans)

Com es deia?... Com es deia?... Sí... ‘Sampere’, em sembla que es deia ‘Sampere’

(resta una mica pensatiu i a la fi diu...)

Crecquevatenirunafillahumorista!

DOCTOR Efectivament!...la‘Mary’!Moltbé,moltbé!...javeig

quevabédeconeixementsd’oficis!

(torna a fullejar la carpeta)

Doncs ja que parlem de l’ humor... a veure, què hi veu aquí?

(manipula el mecanisme i es projecta una foto de Blair, Bush i Aznar)

24

PACIENT Ah! Sí, sí... ja ho sé... aquests van ser uns humoristes

que van omplir de rialles la seva època... feien riure molt! Es deien, es deien...

(rumia amb cara feliç, com d’estar al circ)

Sí, ja ho tinc! Els GermansMarx! ...Chico, Harpo iGroucho

DOCTOR Molt bé, molt bé! ...bons coneixements d’Història de

la Faràndula

Doncs ja que parlem de tercets... què hi veu aquí?

(manipula el mecanisme i surten projectats els cone-guts com a micos savis en la tradició oriental)

PACIENT

Sí... això es creu que representava el trist esperit de laNegociacióielDiàlegentrelesnacionsdel’EraAntiga

DOCTOR

Moltbé!Bonsconeixementsd’HistòriaPolítica!

25

Aixòestàsortinttotmoltbé...potsernocalqueenfem més de proves

(el Pacient posa cara de molt satisfet)

Bé, ara per acabar amb aquesta primera fase de la revisió post naixement passi i posi’s mirant la taula

(el Pacient segueix les indicacions del Doctor)

Ara inclini’s una mica cap al davant, repenjant les mans, el cap mirant enllà

(fa un gest amb la mà de indicació)

PACIENT (davant la taula mirant-se estranyat el Doctor, no gosa

preguntar... s’hi posa lentament, amb dubtes)

Així?

(repenja les mans sense deixar de mirar-lo)

DOCTOR Així mateix! Tregui una mica el culet enrere i miri cap

allà, cap a l’altra banda

(amb el braç estirat li va fent gestos amb la mà per a que es giri)

PACIENT (treu el culet enrere, es gira lentament i amb desconfi-

ança i diu amb recel...)

Ja està?

DOCTOR (posant-se ben darrera del Pacient es va repujant la

màniga)

Un momentet només

26

(estén el braç ben llarg, el porta enrere lentament i li etziba un fort cop al cul)

PACIENT (sobresaltat)

Aiiiiii!!! Però què fa??!!

DOCTOR (inquisitiu)

Plori!

PACIENT (desconcertat)

Que... que plori?!

DOCTOR (condescendent i com demanant-t’ho) Sí home... només una miqueta… va, plori...

PACIENT (se’l queda mirant dubtós i al cap d’una estona fa pa-

tèticament com qui plora)

ngueeeeee... ngueeeeeeee

DOCTOR (satisfet i flegmàtic)

Molt bé, molt bé… ja està

(el Pacient es mira estranyat al Doctor en una pau-sa mantinguda, el qual estenent els braços com per justifi-car-se diu...)

És per rememorar ‘La Tradició’!

PACIENT (molt encorregut)

Doctor, no… no ho entenc això de ‘La Tradició’ Doctor!

27

Doctor, és que ja és la segona vegada que m’ho diu això de ‘La Tradició’, però jo no ho entenc... i aquest fet em trasbalsa molt!

DOCTOR (molt cordial i segur de si mateix)

No es preocupi home!... passi i segui, que és justa-ment part de la meva funció explicar-li què és ‘La Tradició’!

(passen del davant de la taula del despatx a davant del sofà mentre s’atenuen els llums de l’escenari)

(fi de l’Acte Primer ‘El Doctor i el Pacient’)

F

28

ACTE SEGÓN

‘La Tradició’

(Nota: On breument es contextualitza l’espai temporal de la trama amb l’explicació de ‘La Tradició’ i es dóna a entendre l’origen de la realitat social on transcorre l’obra)

(es reobren lentament els llums de l’escenari)

(el Doctor i el Pacient estan asseguts al sofà, de cos-tat... es miren i hi ha una mica de silenci fins que el Doctor diu amb transcendència i paternalisme...)

DOCTOR Araliexplicaré...elsentitde‘LaTradició’

Miri… no es pensi que quan hom acaba de néixer ja ho sap tot!

PACIENT (molt sorprès)

Ah no?!

DOCTOR Doncs no!

29

30

A més a més dels molts coneixements que ja té pel fet de néixer, com a conseqüència de la informació que se li ha anat induint durant el procés de gestació i a més a més de l’experi-ència de la vida que vostè anirà adquirint a mida que es faci petit…

(el Doctor fa una pausa, es posa dempeus i diu molt solemne mentre aixeca el dit índex assenyalant amunt...)

Hi ha ‘La Tradició’!

PACIENT Ah sí?!

DOCTOR Doncs sí!

PACIENT Expliqui’m en què consisteix això de ‘La Tradició’!

DOCTOR Miri, vostè quan neix ja sap gairebé tot el que ha de

saber

PACIENT Sí

DOCTOR Però no coneix ‘La Tradició’

PACIENT No!

DOCTOR Perquè ‘La Tradició’ és un coneixement que es con-

servaoralment iquevapassantdefillsaparesal llargdegeneracions

PACIENT Ah caram! Expliqui, expliqui!

31

DOCTOR ‘La Tradició’ és un conjunt de llegendes, d'algunes

de les quals ni se’n sap l’origen ja que es perd en la nit dels temps

Lamajoriad’aquestesllegendesparlendel’EraAnti-gaialgunes,mésespecíficament,dequanesvaacabar...dequanlasocietatantigaesvacomençaracol·lapsar,capallàafinalsdelsegleXXI...

...entre d’altres coses per la creixent contaminació del planeta!

Moltes d’aquestes llegendes són colpidores i cal que l’individutingui lamaduresadelnaixementperapoder-neassimilarelscontingutssenseconflictesemocionals

(es miren en un curt silenci)

Sap què explica una d’aquestes llegendes?

PACIENT No!

Esticintrigat!

DOCTOR Doncs que en un passat remot les persones...

(fa una pausa solemne i aixecant el dit diu…)

...lespersonesnaixienpetitesiesfeiengrans!!!

PACIENT (molt sorprès)

Què diu ara!?

DOCTOR Tal comho sent: les persones naixienpetites i es

feien grans !!!

Al’inrevésd’araquenaixemgransiensfempetits!

32

PACIENT No… no me’n puc avenir Doctor que les persones nai-

xessinpetites

(està uns segons amb cara d’al·lucinat fins que diu...)

Comlesbèsties!?

DOCTOR Exactament!Comlesbèsties!...icomelsmamífers,

lescriaturesnaixien,petites,delventredelesmares!!

PACIENT (amb astorament)

Vatua! Què diu ara!? ...del ventre de les mares?! ...estàclarquehaviendenéixerpetites...

Que fooort!!

DOCTOR Sí,jahoséqueesfadifícildecreure…peròhodiu‘La

Tradició’!

...per respecte a la qual rememorem alguns detalls d’aquell passat llunyà de la humanitat

PACIENT Quina cosa més estranya, oi Doctor? ...que la gent

naixéspetita

DOCTOR Sí

PACIENT I com podien anar a treballar així?

DOCTOR Doncs sembla que no hi anaven perquè, a més a més,

naixien sense coneixements!

33

PACIENT (molt sorprès)

Òndia! Això encara és més inversemblant!

DOCTOR Sí... i de fet sembla que no hi anaven mai a treballar!

...depetitsperquenotenienconeixements...idegransperque no tenien feina!

PACIENT (es queda pensatiu fins que diu...)

Ja és ben estrany tot això, oi?

DOCTOR Doncs sí

PACIENT Néixer sense coneixements! ...i què feien?

DOCTOR No ho sabem ben bé del cert, tenim indicis… li ho

ensenyaré

(torna a la tau-la per a manipular una altra vegada el meca-nisme que ara projec-ta sobre el blanc de la paret lateral una foto típica de la primera comunió on apareix un nen i una nena amb els vestits tradicionals de l’ocasió i el llibret d’ora-cions a la mà)

34

Segonsaquestsdocumentsgràficsconservats,sem-bla que al cap d’un temps, als nens els enviaven a la Marina… i a les nenes... les casaven!

PACIENT (molt estranyat)

Les caçaven?

DOCTOR (mentre torna de la taula)

No, no... no he dit això jo... he dit que les casaven, ‘ca-sa-ven’... Caram!

Aveuresiaquestaperforaciódeltimpà l’estàafec-tant més que no em pensava!

PACIENT Ho sento Doctor...

DOCTOR No s’hi amoïni... ja procuraré elevar el to de veu i vo-

calitzar més!

PACIENT Aixíquealesneneslescasaven...petitesisenseco-

neixements?!

(belluga el cap amb incredulitat i reflexiu fa una pausa)

I la Marina? ...què era la Marina?

DOCTOR Tampoc ho sabem exactament, sembla que se’ls em-

portavenenunvaixell.Abansqueexistíslateletransportacióalgunes coses les traginaven pel mar en vaixells, d’un con-tinental’altre

PACIENT (astorat)

35

Carai! Quina feinada!

DOCTOR Sí... però també hem trobat versions molt contradic-

tòries del fet de ser un ‘mariner’

(fa un gest amanerat amb la mà)

PACIENT Ah!

(estranyat i reflexiu)

Casar-se i anar en un vaixell... sense tenir coneixe-ments!

DOCTOR Sí, és tot molt estrany... suposem que aquell llibre

que duien a la mà devien ser les instruccions

(assenyalant els llibres d’oracions de la foto)

PACIENT Néixersenseconeixements...ipetits!

(resta reflexiu mirant el Doctor i sembla com si desco-brís alguna cosa)

Per cert Doctor… com és que vostè, essent ja tan pe-tit,encaratébigoti?

DOCTOR (es fa un silenci una mica llarg entre ambdós... mentre

es miren cara a cara el Doctor s’estira el bigoti cap endavant amb dos dits, que està agafat amb una goma, i diu com qui ‘confessa’...)

Éspostís!

PACIENT Ahhhh!!

36

DOCTOR

(encongint les espatlles i reflexiu)

Esqueamidaqueetvasfentpetitietvacaientlabarba, t’agafa com una enyorança...

PACIENT (consolador)

Me’n faig càrrec… deu ser dur fer-se jove!

DOCTOR (solemne i condescendent)

Bo!...lavidat’ensenya…ialafientensquenopotsser sempre gran!

PACIENT Ja… això ho aniré entenent amb el temps, oi Doctor?

DOCTOR (donant-li copets d’ànim a l’esquena)

I és clar home! Ja n’anirem parlant de tot això!

(treu una bossa de llaminadures de la seva butxaca, s’asseu al costat del Pacient i es posa a menjar-ne)

En vol?

PACIENT Són ‘xuxes’!!?

DOCTOR (content)

Síiii...

PACIENT Gràcies però no en vull… això són porqueries Doctor,

li farà mal la panxa!

DOCTOR Bah!

37

PACIENT I li farà malbé les dents...

DOCTOR

(encongeix les espatlles i diu amb resignació assenya-lant les dents...)

És igual... si d’aquí a poc ja em començaran a ‘entrar’!

(es queden tots dos reflexius mentre s’atenuen els llums de l’escenari)

(fi de l’Acte Segon ‘La Tradició’)

F

38

ACTE TERCER

‘El Problema del Món’

(Nota: On s’explica el col·lapse de la Societat Antiga, es pro-jecta un Documental de denúncia de la destrucció del planeta, s’explica la ‘Hipòtesi de les Latències’ i s’introdueix la ‘Societat Neorural)

(els llums de l’escenari es reobren a poc a poc)

(Doctor i Pacient segueixen asseguts al sofà, de costat, tots dos amb la mirada cap al davant)

PACIENT Doctor,tincunapreguntamoltimportant...

...com és que ara naixem grans si abans la gent naixia petita?Comvaesdeveniraquestcanvi?

DOCTOR Ésunaqüestiómoltprofunda!

(es queda pensatiu amb la mà fregant-se la barbeta... al poc temps es mira el Pacient, fa un gest amb la mà com gra-tant la barbeta a l’aire i diu...)

Li importa?

PACIENT (de primer no l’entén però després se n’adona i consent)

39

40

Ah! No, no...

(belluga el cap endavant acostant-se al Doctor qui amb la mà dreta es posa a acaronar una estona la barbeta del Pacient -assegut a la seva esquerra- com si fos la seva pròpia, davant els ulls oberts del Pacient)

DOCTOR Bé, com li deia és una qüestiómolt profunda... hi

ha varies versions de ‘La Tradició’ i de per què les persones abansnaixienpetitesiaraneixengrans...laversiómésver-semblant es aquesta…

(es posa dempeus i aixecant el dit molt lentament diu amb solemnitat)

Temps era temps…

(al Pacient se li obren els ulls, sembla molt sorprès per l’inici tan solemne... es queda mirant el Doctor i aquest inter-romp dient…)

És que comencen així aquestes coses!

PACIENT Ahhh!

(agafa la bossa de ‘xuxes’ que el Doctor havia deixat al sofà i es posa a menjar-ne)

DOCTOR (continua, ara una mica més ràpid)

Tempsera temps, l’essènciade lavidaconsistiaennéixerpetitsisenseconeixementsianar-losadquirintapoca poc en fer-se grans

(es miren)

És estrany però sembla que era així

41

(el Pacient assenteix amb el cap)

Les persones, en néixer, no tenien ni coneixements, ni experiència, ni seny... i en fer-se grans anaven creixent en coneixements, en experiència i en saviesa... i així va anar evo-lucionant la societat –de manera molt lenta- durant milers d’anys,finsqueal’EraAntiga,l’anomenadaRevolucióIndus-trial va capgirar totes les pautes anteriors... tot i portar un progrés impressionant -sense precedents!- aquella revolució va ser el començament d’una dinàmica social que va acabar així: a l’augment de coneixements i d’experiència de les per-sones no el seguia un augment de la seva saviesa sinó que molta gent, en fer-se gran, sembla que perdien el poc seny que havien pogut adquirir

PACIENT I això Doctor! Com podia ser?

DOCTOR Aquell nou sistema social va potenciar les grans

aglomeracions urbanes en detriment de les poblacions méspetites...enaquestcontext,esvaperdreelsentitdecomunitat i es va fomentar, molt i molt, l’individualisme

En un món ja globalitzat, la supervivència va pas-sar a ser quelcom independent de la comunitat i de l’en-torn immediat, del qual ja ningú se n’ocupava... amb tot això, els vincles entre ‘home’ i ‘comunitat’ i entre ‘comu-nitat’ i ‘medi natural’ es van anar deteriorant accelerada-ment

També es va desenvolupar una societat cada cop més complexa on les persones havien d’entendre i apren-dre cada cop més coses, mentre que la concentració del poder econòmic en mans d’uns pocs feia del treball un bé escàs i precari, exigint cada copmés permenys, finsel punt que l’estrès laboral provocava 120.000 morts cada any

42

PACIENT Renoi!

DOCTOR Aquella situació es va anar agreujant... la gent anava

sempre corrent i amb presses... els homes havien perdut la innocència del naixement feia temps i lluitaven per coneixe-ments i per diners per estar per damunt dels altres... aquella lluita va anar corsecant, a poc a poc, el cor dels homes i al capdavall a tota la Societat

PACIENT I que són ‘diners’ Doctor?

DOCTOR El‘diner’eraunacosaqueexistiaabansperaferin-

tercanvis o adquirir béns i que s’aconseguia a canvi de tre-ball...

...bé, en petites quantitats... en grans quantitatss’obtenia a base de robar, és clar

PACIENT Ah!

DOCTOR Però això no va durar molt perquè sembla que hi va

haverunesentitatsanomenades‘Bancs’-queencaranosesapben bé per a què servien- que van acabar amb tots els diners!

(s’asseu de nou)

Lagentviviaobsessionadapertenirtítolsiguanyardiners!

PACIENT I...iquèerenelstítolsDoctor?

DOCTOR Bé,elstítolserenunspapers,comelsdiners...

43

...mentre els diners garantien l’accés als béns, elstítols,quecomportavenprestigi,possibilitatsdefeinaipertantascenssocial,preteniengarantirl’accésalsdiners

PACIENT Ah! Ja ho entenc! ...i com s’aconseguien els títols

Doctor?

DOCTOR (lacònicament)

Amb diners!

(Doctor i Pacient queden mirant-se, reflexius, com si alguna cosa no quadrés)

(després d’una breu pausa el Doctor diu...)

Alcapdavall…collonades!...resnogarantiares!

PACIENT

Ah no?

DOCTOR Doncs no!

PACIENT Per què?

DOCTOR (solemne)

Res no funcionava bé perquè els homes no eren fe-liços i només es preocupaven d'allò que tenien i de qui tenia més, sense assaborir la vida per a la qual hem estat creats!

PACIENT

Ah no?!!

(reflexiu, deixa la bossa de ‘xuxes’, s’aixeca i declama en to molt poètic mentre gesticula suaument amb les mans...)

44

No anaven a passejar per la natura Doctor? …no s’as-seien a la vora d’un riu per escoltar la remor de l’aigua? ...no observavencomlavidadesfilavadavantdelsseusullsenfor-madeflors,peixos, insectes,aus,animalsipersones?...nogaudien de la diversitat, extensió i color de la vida?

DOCTOR (se’l mira amb dubtes, s’aixeca de cop, es distancia del

Pacient i li diu en to inquisitiu mentre l’assenyala amb el dit i tot el braç estès…)

Vostè és un poeta!!

PACIENT (flegmàticament)

No Doctor, Arquitecte Tècnic

DOCTOR N’està segur? ...no s’hauran equivocat amb els pa-

pers?

PACIENT Ah, doncs no ho sé… que hi hauria molta diferencia?

DOCTOR (es queda una mica pensatiu, gratant-se la barbeta i a

la fi li treu importància)

Home... no… li faria el menú de tofu...

PACIENT Ah!

(es mira el Doctor uns segons i reacciona)

Bé, Doctor, però encara no em puc imaginar que la gentnaixéspetitaniperquètotaixòvacanviaracomésara,perquè no devia ser pas fàcil aquesta transformació, oi?

(s’asseu i continua menjant ‘xuxes’)

45

DOCTOR (mentre el mira amb recel) No, no devia ser pas fàcil!

Sembla que al capdavall la gent, amb tot aquell complex procés d’aprendre i de lluitar pels diners i per la posició social, en fer-se grans… la gent esdevenia molt insolidària, perdien els sentiments i es tornaven egoistes...

(emfatitzant, mentre es mira fix el Pacient)

...MOOOLT EGOÍSTES!

PACIENT (innocent)

Ostres! quina sort que això no passa ara, oi Doctor?!

DOCTOR (mentre li pren bruscament la bossa de ‘xuxes’ de les

mans)

Noooo! És clar!

(resten uns segons mirant-se... el Doctor sembla una mica penedit d'això que ha fet... es posa la bossa de ‘xuxes’ a la butxaca i continua)

En resum, no els importava res sinó ells mateixos i el seu progrés material, sense tenir cura ni dels seus veïns ni del seu entorn

Aquella societat, ja urbana, girava l’esquena a la Na-turaiperdiaràpidamentelsentitdecomunitat...iaixívasercom lentament va començar la destrucció del Món

PACIENT (amb interès)

I com va ser això Doctor?

46

DOCTOR Doncs miri, totes les decisions basades en l’egoisme

són una agressió per al Bé Comú, que és l’essència de la societat idelavidadel’home... iaquestaactitudvaanardestruintelmóndel’EraAntiga,sobretotdurantelsseglesXX i XXI

Segui a la cadira, li projectaré un fragment d’un in-forme que parla dels fets d’aquella destrucció

(mentre el pacient s’asseu, el Doctor manipula el me-canisme habitual a la seva taula i es posa en marxa un repor-tatge on s’acompanya amb imatges el que es descriu oral-ment... el Documental diu:)

47

DOCUMENTAL

“Laprimerarevolució industrialvaser l’ inicide lafidel’EraAntiga:

• Va provocar un èxode massiu de la població cap a les ciu-tats

• La població urbana va anar creixent sense aturador a tot el món. Però les ciutats es van superpoblar i esdevingueren un atrafegat i contaminat caos

• Una important part d’aquella població, uns 800 milions de persones de l’època, vivien de forma marginal en suburbis convertitsenautènticstuguris.Aixòarribàarepresentarel 39,4% del total de la població urbana de les zones mal anomenades ‘més desenvolupades’

• El camp -per contra- es va despoblar i el poc progrés que hi havia no li arribava. El 50% de la població rural no tenia accés a bons serveis sanitaris

• La distancia entre pobres i rics cada vegada es feia més gran

• 100 milions de nens en edat escolar no anaven a escola

• 160milionsdenensméspetitsde5anys tenienunpesinferior al que els pertocava

• Cada dia morien 16.000 nens de menys de 5 anys per malaltiesevitables

• Unsegonèxode,perl’efecteprogressiudelcanviclimàtic,migràlapoblaciódelaterraferma-cadacopmésdesertit-zada- cap a les zones costaneres

Laproduccióagràriairamadera,petitaidistribuïda,esvaanarabandonantprogressivamentenbeneficidelesgransexplotacions. La concentració de la producció i de la dis-tribució dels aliments en mans d’uns pocs va alterar-ne la qualitat i la varietat:

48

• Molts dels components dels productes alimentaris eren nocius perquè s’adulteraven per a fer-los més econòmics oallargar-nelacaducitat.Lesal·lèrgies,intolerànciesilesintoxicacions eren habituals

• Ladiversitatd’alimentsescol·lapsà.Enmenysd’unsegle–per exemple- es van perdre el 90% de les varietats d’arròs d’un país que s’anomenava ‘la Xina’ i es van perdre el 90% de les varietats de fruites i vegetals d’un país que s’anome-nava ‘els Estats Units’

• D’altra banda, els transgènics anaven colonitzant la Terra

La mala alimentació de l’home, junt amb la consolidació d’unshàbitssedentaris,vaafectar-losfísicaimentalment:

• L’obesitatvacréixerambdescontrolconvertint-seenpan-dèmia

• Lamiopiavisualid’altresalteracionsdelavistaesconverti-renennorma,ajudadesperunaoftalmologiaquepreferiavendre ulleres a corregir defectes de visió

o Una de cada tres persones esdevingué miop en poc temps i 6 de cada 10 persones necessitaven ulleres graduades per a poder fer vida normal

• MalaltiescomlaDiabetis,l’AlzheimerielParkinsonesfe-ren habituals

• Una de cada 5 persones patia algun problema de salutmental a l’any

• L’índex de suïcidis esmultiplicà degut a la pressió ambquèesvivia,superantelnombredevíctimespercausadeltrànsit

• Les administracions perseguien els remeis naturals, l’ús d’herbesilesmedicinesalternatives,mentrequeelscos-tossanitaris–delsqualsunspocsentreienmoltdeprofit-esdevenien insostenibles per a les societats

La Banca, el Comerç i la Indústria manaven per sobre de la políticaambunesconseqüènciesdramàtiques:

49

• Els Bancs robaven legalment els seus clients amb la conni-vència de les administracions

• Les obres públiques es feien no per la necessitat sinó pel benefici d’empreses, amb les contractacions assignadesperpartitspolíticscomissionistes

• Elgrancomerçdestruïaelpetitcomerçambunaguerradepreus que un cop guanyada portava a l’encariment i l’em-pitjoramentdelaqualitatperamajorbeneficidel’oligar-quia que havia assaltat els canals de distribució

• Les farmacèutiques esdevingueren la tercera causa demort del planeta, venent remeis que o intoxicaven o eren innecessarisiineficaçosi–algunesvegades-permalaltiesqueellsmateixoshaviencreattoticercant-neelbenefici

• Les nuclears –costoses de fer, de mantenir, de tancar i de mantenir un cop tancades- produïren nombroses fuites radioactivesafectantgransextensionsdeterritoriiprovo-cantgransquantitatsdemalaltiesdecàncer

• La IndústriaQuímica convertí els rius en clavegueres deproductes tòxics, contaminant els mars i molts aqüífers

• LaSocietatdelplàstichocontaminavatotiabocavacadaany 8 milions de tones d’aquest material als oceans

• Plantes, animals i peixos quedaren contaminats

• Elsanimalscomençarenaextingir-setambé.Ennomésunsegle es perderen el 90% dels lleons, que varen veure el seu hàbitat reduït en un 80%

• Elriscd’extinciódelesespèciesjaafectava...

o El 26% de 5.500 espècies de mamífers

o El 13% de 10.400 espècies d’aus

o El41%de6.000espèciesd’amfibis

• Lespoblacionsmarinesdemamífers,aus,rèptilsipeixosvan decréixer un 49% en només 3 dècades

• La meitat dels coralls i un terç de les praderes marines ja s’havien perdut

50

51

52

53

54

PACIENT (havia anat donant senyals d’angoixa en sentir el que

s’estava explicant, fins que diu...)

Esperi!

(El Doctor atura la projecció)

Quetéungotd’aigua?...ésquem’esticmarejantunamica

DOCTOR I tant! No es preocupi que de seguit li dono i se li

passarà... potser és perquè encara està en dejú

(torna cap a la seva taula on tenia una ampolla d’ai-gua i un parell de gots, els omple tots dos, n’agafa un, li posa unes gotes d’una ampolleta i li porta)

Tingui! ...li he afegit unes gotes de 'Viturmax' que li aniràbé...éscomlamíticaAiguadelCarme

PACIENT Ah! Gràcies

(veu una mica d’aigua i sembla que es refà)

Jaesticbé,gràcies...continuïDoctor,siusplau...nosé si ho entenc tot, però és molt interessant

DOCTOR No es preocupi, ja l'anirem instruint en les històries

de ‘La Tradició’

(torna a deixar el got a la seva taula i continua amb la projecció)

55

DOCUMENTAL

“L’explotació forestal intensa i descontrolada va arrasar les millors zones boscoses del planeta i va propiciar l’aban-dó dels boscos de proximitat. La deixadesa de l’entorn, de boscos i conreus, va ser la causa principal de la plaga d’in-cendis forestals en molts llocs com la Mediterrània. Incendis que-uncopiniciatsperqualsevolmotiu-esfeienincontrola-bles degut a l’atapeïment i sequedat del bosc i sotabosc, on ja no pasturaven ramats, ni s’explotaven per a fer mobles, ni es recollia llenya per a calefacció, ni s’agafaven herbes per a medicines, ni es tallaven arbusts per a construir cistells o estris, ni es tallaven troncs per a bigues perquè ja no es cons-truïaambfusta.Totrestàsubstituïtperprocessosiproductesindustrials:

• En només 10 anys a la Mediterrània, bressol de la civilitza-ció, el foc va afectar 2 milions d’hectàrees

• Al’inicidelafidel’EraAntiga,ladesforestaciónetaanualdels Tròpics era de 12,3 milions d’hectàrees

• En dos segles, la desforestació acumulada de tot el Món va arribar als 6.000 milions d’hectàrees

Ladesforestacióil’úsdecombustiblesfòssils-encomptesd’energies netes- va anar emmetzinant el planeta. El diòxid de carboni emès a l’atmosfera es va incrementar el 50% en només unes poques dècades, arribant a ser de 33.000 mi-lions de tones mètriques anuals. Això va provocar moltes malalties,elterribleefectehivernacleiunincrementgradualde la temperatura mitjana del planeta:

• 7 milions de persones morien prematurament cada any degut a la contaminació

• Grans àrees del planeta es desertitzaren; les collites esmalmeteren i provocaren la manca d’aliments

• La pluja àcida anava destruint la vegetació

56

• L’escassetat d’aigua afectava ja el 50% de la població mun-dial

• S’alternaven grans sequeres amb aiguats torrencials

• Els huracans assolaven les ciutats

• ElsPolsesvancomençaradesglaçar.L’Antàrticdisminuïaaraóde100Km.cúbicsanuals.L’Àrtic(ennomésunany!)va perdre 1,81 milions de Km quadrats, el 29% de la seva superfíciemitjanaenlesdècadesprecedents

• El nivell del mar anava pujant, amenaçant de negar la ma-jor part dels assentaments humans més poblats, atès que més d’un 60% de la població mundial ja vivia a la franja de 100Km de costa

57

DOCTOR (atura la projecció avorrit de veure tantes desgràcies)

Enfi,quèlisembla?

PACIENT (esbufega mentre se’n va cap al sofà i s’hi deixa caure)

Impressionant...ésdesolador,notincparaules!

DOCTOR Sí,eraunescenariapocalíptic!

PACIENT (amb dubtes) I...iperquèerapocel·lípticDoctor?

DOCTOR No,nohedit‘pocel·líptic’,heditapocalíptic,‘a-po-

ca-lip-tic’...bé,potsernohaentèselmotperquèésunmotpropi d’una part de ‘La Tradició’ que vostè encara no coneix...

(remuga en veu baixa)

...o per que està sord!

PACIENT (no ha escoltat el darrer comentari)

Ah! ...d'acord

(molt pensatiu)

Però com podia ser que la gent permetés tanta des-trucció,Doctor?!...comlasocietat,engeneral,vaconsentirque tot s’anés degradant d’aquella manera?

DOCTOR Sí, la veritat és que resulta una mica inversemblant

tot plegat

Afortunadamentdisposemd’unimportanttestimoniqueensvaarribardirectamentdelsdiesdelcol·lapse...ésun

58

document manuscrit, d’autor desconegut, que fa una mena de‘reflexiópelfuturdesdelacatàstrofe’iqueenspermetentendre aspectes clau d’aquell context social i de com es va poder arribar a aquell nivell de destrucció

(agafa un escrit d’un calaix de la seva taula, s’apropa al Pacient, passa algunes pàgines i es disposa a llegir)

Aquestareflexióanònimadiuaixí...

“A més a més del nostre propi egoisme, responsable de la destrucció del Bé Comú, vam desatendre les creences espiritualsmésantiguesquepreveniende lesactitudspocètiques,possiblement,pelmalcomportamentdemoltsdelsseuslíders.Tambéelslíderspolíticserencorruptesos’hitor-naven.Ambtotaixò,senselídersespiritualsnipolítics,feiatemps que s’ havien perdut els referents.

La societat havia avançat molt respecte a èpoques anteriors,principalmentenconeixementsespecíficsientec-nologia. Això portà els homes –ebris de vanitat i autocom-plaença- a anomenar erròniament la nostra societat com la ‘Societat de la Informació i el Coneixement’.

Teníem coneixements, però ‘no vam tenir coneixe-ment’! ...i, per tant, tampoc vam tenir el criteri per abordar lesqüestionsfonamentalsdel’existència,comaraelsentitdela vida, la solidaritat, el missatge de l’amor, l’harmonia amb el medi, etc. I tampoc vam tenir coneixement perquè la men-tidaesvainstal·laralanostrasocietat.Enunmóncomunicatiglobalitzatvampatirunaenormemanipulacióinformativade diaris, ràdios i televisions que en realitat ens ‘desinforma-ven’ més que no pas ens informaven. Així, l’home no adqui-ria creences sòlides, sinó que restava profundament confós iperaixòeravulnerableimanipulable.Aixíesvanjustificarguerresinjustificablesiesvaestendreelcaospelmón.Real-ment hauria estat millor anomenar aquesta societat com la “Societat de la desinformació i el desconeixement!”

59

PACIENT (amb els ulls oberts com a plats)

Ostres que fort!

DOCTOR (continua)

“Aquestamanipulació informativa va facilitar queals Estats, les administracions acabessin ocupades per ban-des de lladres de coll blanc, que robaven tot el que podien acanvidenolegislarambèticanienfrontar-sealsgranspo-dersfàcticsmundials,causantsdetotes lesdesgràciesdelplaneta.

Això portà misèria i greus tensions socials que fi-nalment acabaren en nombroses guerres i fluxos massiusde refugiats que des-estructuraren llurs societats d’origen i dedestí.Hihavia65milionsderefugiatsdeguta lesguer-res i cada dia de l’any una mitjana de 42 mil persones més abandonavencasasevais’incorporavenalesestadístiquesde nous desplaçats forçosos, la xifra dels quals no parava de créixer.

Tot plegat ha estat el resultat d’uns pocs i podero-sosegoismespersonalsescenificatsenleslluitesfinanceresentreoligarques,enelsamosdelaindústriaarmamentista,enelsespeculadorsfinancers,enelsfanàticsmessiànics,enelsil·luminatsracistesoentantesaltresdelespitjorsmisè-ries humanes... però també, també!... ajudat per la suma de molts,molts,petitsegoismes!...eldecadascunadelesper-sones d’aquesta societat... Què hem fet!? Si hi ha un Déu, que ens perdoni!”

DOCTOR (acaba de llegir, fa una pausa i reflexiona)

Pel que sembla, l’egoisme era ja el mal de tots a l’EraAntiga...tothomdeia ‘joprimer!’ iningúpensavaenelconjunt...laHistòriaensfaentendrequealaEraAntiga,

60

senseelspetitsegoismesdemoltespersones,nos’hagues-sin imposat els grans egoismes d’uns pocs poderosos... va ser l’egoisme de tots el que va posar en perill la vida del planeta

(es fa un curt silenci)

PACIENT Però... i com podia ser que fossin tan i tan egoistes

Doctor?...tambése’mfadifícild’entendre,sincerament

DOCTOR

Bé, la crisis social, ecològica i de valors només va ser una cara de la moneda... encara n’hi va haver una altra, d’im-pacteméssubtilperònomenysdevastadoriquevacontri-buir –de manera silent- a la decadència del món urbà: la crisi delsentits!

(fa una pausa i diu amb transcendència, aixecant el dit...)

...perquès’haviaignoratdramàticamentla‘Hipòteside les Latències’! ...sàviament formulada durant l’etapa de la Societat de la Informació i el Coneixement i la qual va esde-venir -posteriorment- un pilar fonamental de la revolució que donaria pas a la nova societat...

(també amb transcendència)

...la dels ‘Neorurals’! ...origen de la nostra societat actual

PACIENT Doctor, jo em pensava que els Neandertals havien

viscut abans que la Societat de la Informació i el Coneixement

DOCTOR (una mica empipat)

Sí, això és així... però jo he dit ‘Neorurals’... “ne-o-ru-rals”, no Neandertals!

61

PACIENT Ah! ah! ...entesos

DOCTOR La Societat de la Informació i el Coneixement va ser

anterior a la Societat Neorural i molt posterior als Neander-tals, encara que sembla que n’hi sobrevivien alguns d’exem-plars de Neandertal

PACIENT Ah sí!? ...que curiós!

DOCTOR Sí,elqueéscuriósésquelasevaespècieesvaextingir

pelfred...iaquestsdarrersespècimenselsvaextingirlacalor

Enfi,comlideiadoncs,laSocietatdelaInformacióiel Coneixement va donar pas a la Societat Neorural

(matisa vocalitzant lentament mentre el mira)

‘Ne – o – ru – ral’

PACIENT Ja... ja... ja ho he entès!

(es queda un moment reflexiu i diu...)

I... i què és la ‘Hipòtesi de les Latències’ Doctor? ...vostè ha dit que els homes de la Societat de la Informació i elConeixementl’havienignoratdramàticament?

DOCTOR Sí... la ‘Hipòtesi de les Latències’ postula que els òr-

gansquesostenenelssentitspelsqualsensrelacionemambel món, és a dir, la vista, la oïda, l’olfacte, el gust i el tacte, s’han conformat evolutivamentdurantmilionsd’anys ambunsestímulsdelmónnatural,semprepresentsfinsalaSocie-tatRural...peròalafidel’EraAntiga,enpocmésd’unsegle,

62

la històrica societat rural desaparegué majoritàriament –per efectedelaindustrialització-enbeneficid’unasocietatbàsi-cament urbana

Ielsestímulsquerebienelsòrgansdelssentitsvanpassar a ser els d’un món urbà, totalment diferents dels del món natural... de la quietud visual del camp a l’atrafegat caos urbà de vianants, cotxes, motos, autobusos... del silenci ab-solut del camp al sonar dels clàxons i al motor d’explosió, de l’olor d’herba als elevats nivells de contaminació atmosfèri-ca,deltactedelafustaalmóndelplàsticidelmenjarnatu-ral als conservants, acidulants i colorants... tot va canviar en molt poc temps

Peròaquells estímuls, araurbans,no satisfeien lesexpectativesdellursòrgans:nilamobilitatdelcampvisual,ni el nivell de decibels, ni la composició de l’aire ni les olors, ni les textures, ni el gust de les coses, tenien res a veure amb els estímulsdel’entornnaturalambquès’haviendesenvolupatelsòrgansdelssentitsipelsquals,aquestssentits,estavenpreparatsi,peraixò,esperantunsestímulspropisd’unmónnatural que ara el món urbà els negava dia rere dia... això era inassolibleperal’organismehumà,quevacomençarapatirde manera silent

Miri, li ensenyaré un document gràfic conservatd’unaciutatdel’EraAntiga

(va cap a la seva taula, manipula el mecanisme de nou i es projecta una imatge de Sao Paulo on es veu un bosc de gratacels, atapeïts els uns contra els altres, en una atmosfera asfixiant)

Què li sembla?

PACIENT

Ostres!

63

DOCTOR (tornant de la taula)

Pot imaginar-se que un organisme biològic desen-volupatdurantmilionsd’anysambunsestímulsd’unentornnatural pugui ser feliç aquí dins?

PACIENT Evidentment que no... de cap manera!

DOCTOR Doncscomquenorebienunsestímulssatisfactoris

elshomestenienunpatimentlatent–iignorat-delssentitsque els empenyia compulsivament a aguantar llargues ho-res de cua en cotxe a les carreteres, els caps de setmana, per escapar-se de les ciutats contaminades i retrobar-se amb la natura,niquefosperunaestoneta,onelsseussentitsrebienunacurtasatisfacció

(emfatitza de manera solemne)

64

PerquèsónelssentitsallòqueensvinculaamblaVida, amb la Terra i ens permet percebre-la, entendre-la i sentir-nos-hiensimbiosi,comapartd’ellainoaïllatsisoli-taris

Iambelpatimentdelssentitstambépatial’ànimadeles persones...

...i una ànima turmentada és una ànima que obre la porta a tots els mals, inclòs l’egoisme

És per això que aquella Societat Urbana, de ciment, contaminaciói ‘ghettos’,sensesentitdecomunitatnicon-tacte amb la Natura, va contribuir a la decadència personal i col·lectiva

PACIENT

Fapatirnomésdepensarcomvivien!

(s’aixeca lentament, es posa reflexiu i amb la mirada perduda diu...)

Ara entenc per què a la nostra societat és tant impor-tant treballar la terra, cuidar els boscos, mimar la natura en definitiva...

(fa una pausa i com qui ha fet una gran descoberta exclama)

...éspersentir-nosbé!

I ara entenc com n'és d'harmoniós poder viure en po-blespetitsimitjans,envoltatsdenatura,treballarenelquet’agrada i contribuir també a la feina de la comunitat...

(sembla que s’entusiasmés i diu animat...)

...i els caps de setmana la gent va a visitar les ciutats, oi Doctor?

65

DOCTOR (amb satisfacció i orgull)

I és clar home! ...però perquè les ciutats d’ara també són boniques i equilibrades!

(s’atenuen els llums de l’escenari mentre Doctor i Paci-ent s’asseuen al sofà)

(fi de l’Acte Tercer ‘El Problema del Món’)

F

66

ACTE QUART

‘La Nova Societat’

(Nota: On s’explica com es van resoldre ‘els problemes del Món’ i on es reivindica la Gestió de la Saviesa i la Societat Neorural)

(es reobren els llums de l’escenari)

(Doctor i Pacient segueixen asseguts al sofà)

PACIENT Però... i que va passar Doctor? Es va destruir el Món?

No pot ser oi? Perquè s’hauria destruït la vida també, veritat?

I ara no seríem aquí!

DOCTOR (s’aixeca del sofà, es distancia i diu contundent...)

Efectivament!No,novaacabardepassaraixò...

...abans que els homes ho destruïssin tot...

(assenyalant amunt solemne amb el dit)

...la ‘Intel·ligència que governa l’Univers’ va dir...‘prou’!!

67

68

PACIENT I va ploure?

DOCTOR (se’l mira i matisa vocalitzant)

‘Prou’... va dir ‘prou’! NO ‘plou’!

PACIENT Ahhh!

DOCTOR (continua solemne)

Perquèaquesta'Intel·ligènciaglobal'tendeixilluitaper la supervivència com qualsevol ésser individual que for-mipartd’ella,perpetitqueaquestsigui,comuninsecteounaflor

PACIENT Iquèvafer‘laIntel·ligència’Doctor?

DOCTOR Bé,semblaque la ‘Intel·ligènciaquegoverna l’Uni-

vers’vapropiciaruna‘tempestaelectromagnèticainterestel-lar’ en forma d’ones còsmiques que va escombrar el Sistema Solar i que va destruir el 99% dels coneixements disponibles quelahumanitatdel’EraAntigahaviaemmagatzematpro-gressivament en sistemes exclusivament digitals

PACIENT (astorat)

Es van perdre el 99% dels coneixements de la Huma-nitat?!!

DOCTOR Efectivament! ...es van perdre el 99% de les da-

des, de les informacions i dels coneixements emmagat-zemats en suports digitals: llibres, arxius d’ajuntaments,

69

comptabilitats d’empreses, campus universitaris, comp-tesbancaris,informaciófiscaldelsestats,expedientsmèdics,programaris d’instal·lacions industrials,manualsde funcio-nament d’estris, enciclopèdies, fons documentals, diaris digi-tals,col·leccionsdefotografies...totelqueestavaensuportdigital!

I també va afectar, de retruc, les comunicacions i la pràctica totalitat del funcionament d’aquella societat que,poc a poc, havia anat delegant en els ordinadors, tots els sis-temesdegestió...d’undiaperl’altrelasocietatesvatrobara si mateixa desarmada dels coneixements que la sostenien i dels medis més bàsics per a funcionar, i va haver de recons-truir –com va poder- tot aquell llegat de generacions

PACIENT Que fort! Quin atzucac!

DOCTOR Sí, va ser una situació molt complexa, però va tenir

lasevapartpositivaperalespersonesiperalavida,lògica-ment, perquè sinó...

(aixecant el dit solemne)

...la ’Intel·ligènciaquegoverna l’Univers’nohoha-gués propiciat!

A la llarga, aquell fet va trencar un sistema que amb el temps s’havia tornat pervers i que no era bo per a ningú... latiraniadelsoligopolisidelsEstats-queemmordassavaelsciutadans- havia delegat la comunicació en les màquines: a les persones els tocava pagar factures cada cop més injustes i si tenies alguna queixa... a parlar amb una màquina!

Icapalafidel’EraAntiga,totelrastredigitaldelagent ja estava controlat: comunitats a què pertanyies, comp-tes bancaris, trucades, missatges que enviaves, per on passe-javes, amb qui et trobaves, què compraves, què menjaves...

70

tota la informació digital es relacionava i era observada en allò que es va anomenar ‘El Gran Germà’... la llibertat estava vigilada!

Demanera que la turmenta interestel·lar va forçarunanovasocietatonlespersoneserenelcentre...alafi,janoetcontestavaunamàquinaquanhaviesdeferunagestió,nihavies de fer llargues cues per a que t’atenguessin en persona, nieresnoméspartd’unafredaestadística...alasocietatques’esdevinguédesprésdelcrackelectromagnètictothomparla-va amb tothom, hi havia feina per a tots, la gent va esdevenir amableisolidàriaiferqualsevolgestióeraagradableinounmal de queixal com abans... i ningú espiava ningú!

Vostè ho deu entendre força bé tot això, doncs com a Arquitecte Tècnic ha d’haver rebut molta informació orienta-da a la Saviesa i no només al Coneixement, oi?

PACIENT SíDoctor,itant!LaGestiódelaSaviesaésunpilar

fonamental de la nostra formació i de la nostra Societat

(amb orgull i transcendència)

El Coneixement en sí no és el més important, sinó ‘com’l’utilitzemperalBéComú,associataunsPrincipis,ésadir, amb Saviesa!

DOCTOR Efectivament!

(ho ha expressat amb satisfacció com si més enllà de les incerteses que li provoca aquest individu hi descobrís un fons satisfactori)

PACIENT Aquest va ser un dels problemes que van llastrar l’Era

Antiga...tampocs’adonavenqueelConeixementpossibleésinfiniti,pertant,nocalcórrerdesesperadamentperaobte-

71

nir-lo, sinó gaudir-lo a mida que s’obté

No s’adonaven que no es tracta de ‘quant en tens’ sinó de ‘com fas servir el coneixement que tens’ per tal que el progrés social s’esdevingui

DOCTOR (torna a mostrar entusiasme)

Efectivament!

PACIENT I així, es va passar d’una societat accelerada a una

societat pausada, on el més important era aplicar els conei-xements existents per a resoldre amb generositat els proble-mes i les necessitats de les persones

DOCTOR Efectivament!

(solemne)

És per això que la turmenta interestel·lar electro-magnèticavaseralliberadora!

VafacilitarelpasalaCulturadela‘GestiódelaSa-viesa’, és a dir, el Coneixement supeditat als Principis, el Co-neixementcomapuntaldelaVeritat,baseperlaJustíciaquegaranteix la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat

PACIENT És emocionant! ...però amb tot el que m’ha explicat

devia ser molt dur al principi, oi Doctor?

DOCTOR Sí,desprésdelaturmentainterestel·larelectromag-

nèticavanquedarmésdocumentsdelaprimeraEraAntiga,és a dir, escrits en suport paper i en pedres, que no pas de l’EraAntigadigitalquevan-pràcticament-desaparèixer...demanera que va ser el moment d’afrontar un replantejament

72

profund de l’existència de l’home i de la seva Societat

Idesprésd’unconvulsperíodedeconflicteiderefle-xiócol·lectivavadonarpasalaSocietatNeorural

PACIENT

I com va ser la primera ‘Societat Neorural’ Doctor?

DOCTOR Doncs va ser un intent d’esmenar els errors del pas-

sat, d’alinear-se amb els Principis Universals i de quedar-se amb el millor del progrés sense haver de trencar –sobretot- la simbiosi de l’home amb la Natura... i, per cert, l’emblema que van fer servir els revolucionaris Neorurals va ser disse-nyatper la Il·lustradora IsabelBadiade laqual n’hemvistabans una obra de cartell de Carnestoltes... li ho mostraré!

(se’n va a la taula i projecta el logos de la Societat Neorural... sobre un quadrat ocre que representa La Terra organitzada en societat, creixen uns ar-bres de soca clara que pugen al cel on esclata el verd a les capçades)

Li agrada?

PACIENT Sí, sí... és força bonic!

DOCTOR La ‘Societat Neorural’ va canviar el paradigma exis-

tent i va desenvolupar un model social basat, sobretot:

-enla‘col·laborativitat’inoenlacorrosiva‘competitivitat’

- en l’aplicació de la saviesa i no només en el coneixement

-enlaindústriadelqueésnaturalinoenladelplàstic

- en la generositat i no en l’egoisme

73

- en els pobles i l'ecologia i no en les ciutats i el ciment

-enlatranquil·litatd’esperitinoenelcórreril’estrès

Miri, li mostraré el Manifest inicial que es conserva d’aleshores

PACIENT

Ah! Molt bé, molt bé...

DOCTOR (va de nou cap a la seva taula, agafa uns papers d’un

dels calaixos, torna cap al sofà i s’hi deixa caure mentre diu...)

Au!...tinguiillegeixi-hovostèmateix!

(li entrega el document al Pacient mentre agafa la bossa de ‘xuxes’ de la seva butxaca i es posa a menjar-ne)

PACIENT A veure...

(s’aixeca, avança lentament... s’atura i estira els bra-ços posant-se a llegir en veu alta amb la transcendència del qui promulga una Declaració de Principis)

“Manifest per a una ‘Societat Neorural’!

PRINCIPIS

• La Terra -i tota la vida que hi ha sobre ella- és Patri-moni Comú de la Humanitat i és una Responsabilitat Col·lectivatenir-nelacuraadient!

• La Diversitat és un patrimoni irrenunciable i prioritari a mantenir, per a:

o Especies animals i vegetals

o Llengües i cultures

74

o Paisatgesiedificacions

o Art i Literatura i la resta de disciplines

• Tots els Pobles de la Terra, amb les seves diferències i similituds, són igualment dignes per a viure en pau, llibertat i prosperitat en el seu hàbitat natural

• La honestedat de pensament i d’actuació esdevindrà el pilar fonamental de la nova Societat Neorural

SOCIETAT

• LaSocietatNeoruralfomentaràlespoblacionspeti-tes i mitjanes, equilibrades, integrades en el territori iquetinguincuradel’entornons’ubiquin

• TotselsPoblesdelaTerrahaurandegarantiralsseushabitants els recursos següents:

o Habitatge digne d’acord a la seva cultura

o Alimentació bàsica per a una nutrició correcte en el seu medi

o Feina digne per a una subsistència bàsica en la seva societat

• TotselsPoblesdelaTerrahaurandegarantiralsseushabitants els serveis següents:

o Assistència al naixement

o Assistència a la infantesa i a la gent gran

o Educació bàsica, cultura local i de visió global

o Aprenentatge de la llengua pròpia i de les llen-gües comunes

o Assistència a la salut prioritzant les teràpies naturals

• Els elements bàsics que l’existència ha proveït l’ho-me,coml’Aigua,esgarantiraninoseranobjectedenegoci

• L’Energiaquetotasocietatrequereixesgarantiràinoserà objecte de negoci

75

• Totalainfraestructurasocialnecessàriaesgarantiràino serà objecte de negoci

o ViesdeComunicacióiespaissuficientsperapar-car vehicles

o Canalitzacions d’Aigua, Gasos i Energies

o Transportscol·lectius

o Xarxes de Telecomunicació

INDÚSTRIA

• LaIndústriaAlimentàriaiFarmacèuticaserandecla-rades d’interès comú, estaran al servei de la salut dels Pobles i no seran objecte de negoci

• Tots els processos Industrials seran escrupolosos amb les emissions gasoses, les alteracions químiques i moleculars i la contaminació en general

• Es fomentaran les Produccions Artesanals i les xarxes de producció distribuïda evitant els oligopolis tant en la producció com en la distribució

ECONOMIA

• ElProgrésSocialesbasaràenla‘Col·laborativitat’ inoenlacorrosiva‘Competitivitat’delaSocietatdela Informació i el Coneixement

• El Creixement esdevindrà un mecanisme natural i lentinounareceptad’economiaespeculativa

• El Decreixement és una opció per a tots els Pobles de la Terra

POLÍTIQUES

• Es fomentaran les produccions locals per a un con-sum primari de proximitat

76

• Es fomentarà el Turisme entre tots els Pobles de la Terra com a font de riquesa, cultura i intercanvi

• Es fomentarà la migració temporal per a que es cone-guin altres cultures a fons, però s’evitarà les migraci-ons massives per causa de:

o Manca de recursos bàsics en el lloc d’origen, que caldràgarantir

o Mancademàd’obraenelllocdestí,quecaldràgestionar

• Esfomentaràlaactivitatsetmanalquecontempliundesenvolupament equilibrat de la persona en base a:

o El Treball propi

o LaInvestigacióil’estudipermanent

o Les Tasques Comunitàries, incloent-hi els treballs de ‘Cura del Medi Natural’

o L’Esport, l’Oci i el Descans

SOLIDARITAT

• Tota situació d’emergència i/o necessitat de qual-sevol Poble de la Terra serà mancomunadament tractadaiassistidad’acordalasevadimensióiambresponsabilitat prioritària per a la macro Regió de pertinença

• El Bé i el Progrés Social de tots els Pobles de la Terra seran zelosament vigilats

ANNEX (es queda com estranyat... mira el Doctor i diu tot i acabant el Manifest...)

• Totes les ‘xuxes’ seran de franc”??

Això és així?

77

DOCTOR (fa un gest de cap com justificant-se)

Bé, això va ser una revisió molt posterior

Però què? què li sembla en general?

PACIENT Home... bé, sembla tot molt lògic, no?

(murmureja)

...tret d’això de les ‘xuxes’!

DOCTOR Sí, és clar... és que vostè ja ha nascut amb aquesta

mentalitat, però per a la cultura d’aleshores a la gent li re-sultava inversemblant que una societat tan injusta com la de l'EraAntigapoguésrealitzaruncanviculturaltangranipros-perar vers una nova ‘Societat Neorural’

PACIENT Ja...

(resta pensatiu uns moments, expressa dubtes)

Però... amb el canvi de cultura, de societat, va can-viar tot Doctor?

Perquè jo encara no entenc per què abans les perso-nesnaixienpetitesiaranaixemgrans!!

(mentre mou el cap a banda i banda)

No... no hi veig el pas!!

DOCTOR (amb consternació)

No, és clar, té raó... encara... encara hi va haver un altra canvi important que ens relata ‘La Tradició’

78

PACIENT (amb molt d’interès)

Expliqui, expliqui...

DOCTOR (sembla trasbalsat per l'explicació, fa cops de cap)

En veure la perillositat de la humanitat per a la vida del planeta... sembla que...

(diu solemne aixecant de nou el dit...)

...la 'Intel·ligència que governa l’Univers’, a més amésdepropiciarlatempestaelectromagnèticainterestel·lar,va propiciar un altre efecte sobre els homes:

(després d'una pausa i molt transcendent)

La qualitat de l’esperma es va anar degradant!!

PACIENT (intrigat)

I... i per a què necessitaven una espelma Doctor?

DOCTOR (una mica tip)

‘Esperma’, he dit ‘esperma’, NO ‘espelma’!!

... faci’m pensar que li demani hora per “l’otorino”!

PACIENT (una mica tallat)

Ah! Ah! ...d’acord

DOCTOR Doncs sembla que...

(fa una pausa mentre mira el Pacient amb recel i ales-hores aixeca el braç i el dit índex per a dir sense massa convicció)

79

Temps era temps... l’home fecundava la dona amb esperma i la dona gestava nadons que naixien d’ella al cap de nou mesos, com si fossin animals mamífers

PACIENT Ostres Doctor, que fort!!

DOCTOR Peròalafidel’EraAntigaelsparàmetresdeVolum,

MobilitatiConcentraciódel’espermaesferendeficientspera la majoria de la població jove... en només 50 anys la con-centració d’espermatozous es va reduir en un 50%

Aquella degradació de l’esperma es podria imaginar que estava agreujada pel consum d’alcohol, tabac o per l’es-très,característiquesdel’època,perònoeraaixí...esvade-mostrar que l’agreujament provenia de la contaminació pels disruptors endocrins, d’ús habitual en la indústria i que es transmetia,jaabansdelnaixement,pelcordóumbilicalqueunia la mare i el nadó

Així que... degut a l’empobriment de l’esperma la fer-tilitatdel’homevaanarbaixant...igeneracióreregeneraciócada cop hi havia menys embarassos

PACIENT És impressionant!!

(El Pacient escolta, atent i neguitós, assegut al sofà)

DOCTOR I generació rere generació, degut a que cada vega-

da hi havia menys embarassos... conseqüentment hi havia menys naixements… de manera que...

(elevant el to i dramatitzant molt)

...generació rere generacióooo...

(fa una pausa i relaxant el to diu...)

80

...l’aparell reproductor de les persones de sexe feme-ní...esvaanaratrofiant...iaquellorificidelcosquetenienlessenyoresentrelescamesiperonsortienelsnens…

(sembla compungit mentre amb les mans escenifica el que diu)

...es va anar tancant…

(el Pacient es queda amb la mirada fixa i perplex…)

...tancant…

(el Pacient gira el cap per mirar el Doctor que segueix estrenyent les mans per acabar dient molt solemnement...)

...tancant!

PACIENT (resta mut mentre mira el Doctor en una pausa man-

tinguda)

(al cap d’uns segons s’aixeca d’un bot i crida molt excitat)

I es va tancar del tot?!!!

DOCTOR (se’l mira amb recel i diu eixut i rotundament...)

Sí!

PACIENT (gira el cap perdudament a banda i banda mentre es

deixa caure al sofà... està una estona com absent i a la fi diu tímidament…)

Iaquellorifici...noserviaperaresmés?

DOCTOR (enèrgic i autoritari)

Tranquil, eh! ...que vostè encara està a la senectut!

81

PACIENT (tímidament)

No Doctor... si era només per informar-me

DOCTOR (autoritari)

Informar-lo és justament el que haig de fer jo!

Elsnostrescientíficsvandescobrirquesis’informavaprematurament d’aquest fet… alguns individus -tal vegada comvostè-patienunestrèsfetal!

PACIENT (s’aixeca i excitat comença a donar tombs mentre diu)

Sí, sí…. Fatal! Fatal!

DOCTOR (molt emprenyat crida rotund...)

FETAL! ...del fetus!!

PACIENT (amb cara d’haver ficat la pota i assenyalant la orella

com per a justificar-se)

Ahh!, ahh! ...entesos, entesos… perdó….

(es queda desconsolat, s’asseu fent brandar el cap)

DOCTOR (fa com qui es relaxa i li diu amb optimisme mentre li

posa la mà sobre l’espatlla amb gest consolador…)

Però no s’hi amoïni home! …que no ho veu que ‘la Intel-ligènciaquegovernal’Univers’...sempredeixaalternatives?!!

(el Pacient es queda mirant el Doctor… primer és com que no entén i després se li obren els ulls com si entengués al-guna cosa que el sorprèn i el fascina)

82

PACIENT

aaaaaaaahhhhhhh!!!! … aaaahhhh!!!

(va fent cops de cap)

DOCTOR Bé, tornant al que li deia… aquella manera de néixer

cadavegadaeramésdifícil i esvaanaracabantprogressi-vament i -segons diu ‘La Tradició’- degut a la necessitat que nos’extingíslaraçahumanaitambéaprenentdelserrorsdelpassat, l’home va desenvolupar el nostre sistema actual de néixer que anomenem ‘IVV’

PACIENT I què vol dir Doctor?

DOCTOR ‘InVitroVeritas’!...ésenllenguatgedel’EraAntiga

PACIENT (encongeix les espatlles i hi torna)

I... què vol dir?

DOCTOR (solemne) Doncs que de veritat naixem madurs, amb els conei-

xementsincorporats...fecundatsartificialment…

(molt solemne)

...en garrafes de vidre de broc gros!

PACIENT (assenteix amb el cap i diu molt reflexiu i transcendent) És impressionant! És impressionant! ...quins canvis

que ha donat l’existència, oi Doctor?!!

83

DOCTOR (assenteix amb el cap i diu lacònicament amb la mira-

da perduda...)

I tant!

…abanslesgarrafeserenméspetites...

PACIENT (se’l queda mirant estranyat per la resposta, diu amb

resignació…) Ja…

(s’atenuen els llums de l’escenari)

(fi de l’Acte Quart ‘La Nova Societat’)

F

84

ACTE CINQUÈ

‘El Desenllaç’

(Nota: On es cerca un nom pel nounat i es produeix el de-senllaç final de l’Obra)

(es reobren els llums de l’escenari)

(el Doctor s’aixeca i el Pacient el segueix, tornen a la taula del despatx)

DOCTOR Enfi,noespreocupiquejaselianiràensenyanttot

això de ‘La Tradició’

PACIENT Sí, sí, això espero… és molt interessant i veig que en-

cara hi ha força coses de les quals no estem informats

DOCTOR Sí, és clar... és lògic!

Molt bé, molt bé... i com li posarem a vostè doncs?

PACIENT Ai! No ho sé Doctor, que em podria ajudar a triar el nom?

85

86

DOCTOR Ésclarhome!Itant!Totfostandifícilcomtriarun

nom!

A veure... no sé... mmm... que li semblaria... Robert?

(havia posat l’èmfasi a la segona síl·laba del nom...)

PACIENT (fa un bot nerviós i amb cara d’esgarrifança diu..)

Wert? Ai no!!, no, no, no… no ho sé per què, però no! Em dona un "mal rollo"!!

DOCTOR (amb posat que aquest home el descentra)

D’acord,noespreocupi...tenimalternatives...

(agafa un llibre que posa ‘Noms’, li ensenya i l’obre per la 1a plana)

A veure... que li sembla Adam?

PACIENT Adam? ...no sabia que era un nom Adam!

DOCTOR

Bé, és que és un nom provinent de ‘La Tradició’ i a vostè encara no se l’ha informat prou

PACIENT Mmm... no sé... Adam... és que... dona la sensació

que és un nom molt solitari, oi?

Penso que em trobaria molt sol amb aquest nom!

DOCTOR (fa cara d’ estranyat pel comentari mentre es grata la

barbeta)

87

D’acord...

(torna a mirar el llibre a la pàgina següent)

...i què me’n diu de Bernat?

PACIENT Uix Doctor! ...és que n’hi ha de pudents!

DOCTOR Sí home! ...però vostè no és un insecte!

(fa cara d’empipat i el Pacient de que no li interessa tenir un nom que s’usa també per a un insecte)

(torna a mirar el llibre i passa pàgina)

D’acord... i Cugat... que li semblaria Cugat?

PACIENT Uf! Doctor... és que... Cugat... si t’equivoques una

mica amb el nom, ja l’has...

(balanceja els dits índex i polze evidenciant similitud)

DOCTOR (aguantant la paciència, passa pàgina)

Entesos... i Damià?

PACIENT Damià? ...és que... si un amic et diu ‘ja quedarem Da-

mià’, un altre pot entendre que vol quedar demà... oi que m’entén?

DOCTOR (al·lucinat)

Bé, no sé si l’entenc però tant se val

(torna a mirar el llibre)

88

I Eloi?

(es miren en silenci, el Pacient roman absolutament quiet fins que el Doctor reacciona)

Ahhh! ...ja ho veig, Eloi... ’El hoy’... Damià-Eloi, veri-tat? Quants problemes!!

(el Pacient no diu res però afirma suaument amb el cap mentre el Doctor torna al llibre i passa pàgina)

Aveure...iFrank?

PACIENT Ui!Frank!

(aixeca les espatlles i balanceja el cos amb altivesa)

És un nom com de molta importància, oi?

Bufa!...laimportànciaquetéser‘Frank’!...aixòésdemolta responsabilitat!

No... no sabria pas portar tanta responsabilitat a so-bre Doctor

(resta amb posat de ‘digne renúncia’)

DOCTOR (amb estranyesa es torna a gratar la barbeta... co-

mença a sospitar que alguns continguts informatius del Pa-cient poden tenir inconsistències, però no diu res... es relaxa, mira el Pacient que segueix expectant, agafa el llibre de nou, passa full...)

I Guillem?

PACIENT (es queda parat, pensatiu, fa un gest amb el cap...)

Doctor, és que... cada vegada que et cridin "Gui-llem!"... és com si haguéssis de marxar amb presses!

89

DOCTOR (es queda perplex, aquell individu està a punt de treu-

re’l de polleguera... respira profund i torna al llibre, diu... )

Hug?

PACIENT Hug?

DOCTOR Hug

PACIENT Hug... Hug?

DOCTOR Hug

PACIENT Hug... és que sembla que t’ennueguis, oi Doctor?!

...oquet’agafisinglot!

DOCTOR (no diu res, una mica desesperat passa uns quants

fulls del llibre de cop i diu amb una ombra de mal humor i aixe-cant el to de veu...)

I què li semblaria Sòcrates?!

PACIENT No sé... no sé....

DOCTOR El què no sap?

PACIENT No sé... no sé res...

...només sé que no sé res...

(es queda fent posat de reflexió intel·lectual)

90

DOCTOR (deixa el llibre amb cara de molta sospita)

Esperi un moment si us plau

(s’aixeca de la cadira i va a buscar un formulari a la bústia on posa ‘Reclamacions’... diu per a si mateix...)

Aquest individu té interferències!

(torna a seure a la taula i escriu alguna cosa al full)

PACIENT Que... que hi ha cap problema Doctor?

DOCTOR (traient-li importància i com qui dissimula)

Noooo! No... cap problema!

(acaba d’escriure i deixa el paper a una safata de cap per avall)

Aveure,continuem...

...i un nom compost? ...com Marc Aureli

PACIENT (fa posat complaent)

Home... honestament, m’agrada

Ara,empreguntosideuseupràcticunnomcompost

DOCTOR (fa cara de que alguna cosa no funciona, es grata la

barbeta... sembla com qui dubte fins que a la fi li diu...)

Miri, de fet... és que... crec que li haurien de fer una revisióde la implantaciódelscontingutsdeconeixement...tinclasensacióquealgunesdelesinformacionsquehauriade tenir no han estat del tot ben enregistrades o les connexi-ons amb d’altres informacions no són prou adequades

91

Malgrat que les proves aleatòries inicials han anat forçabé,aratincmotiusperasospitarquepotserhihaalgu-na cosa que no va prou bé

PACIENT Ah sí? I doncs?

DOCTOR Doncs m’ho fa pensar algunes de les respostes que

m’ha donat... per exemple, la del darrer nom que li he pro-posat: Marc Aureli... m’ha dit que ‘honestament’ li agradava peròquenosabiasiseria‘pràctic’unnomcompost,oi?

(ha remarcat les paraules ‘honest’ i ‘pràctic’)

PACIENT Sí, sí... això és el que li he dit!

DOCTOR A veure... com vostè hauria de saber, Ciceró va ser un

filòsofdel’EraAntiga,delSegleIabansdeCrist

PACIENT (interromp bruscament i amb estranyesa l’explicació i

diu cridant i amb admiració...)

Doctor! ...i va ser tan important el musical del John Travolta com per a ‘referenciar’ els fets de la humanitat en base a l’espectacle?!

DOCTOR (amb cara d’al·lucinat i omplint-se de paciència)

‘Crist’... no ‘Grease’... he dit ‘Crist’

...segle I abans de ‘Crist’!

El musical va ser molt important... però no tant!

PACIENT Ahhhh!

92

(encorregut es disculpa assenyalant l’orella de nou)

DOCTOR ‘Crist’ és un concepte que pertany a ‘La Tradició’ i

que ja se li explicarà adequadament en un curs avançat

(es posa transcendent i aixecant el dit diu...)

Elsnostrescientíficsvanobservarquesialscontin-guts de coneixement s’hi incorporaven massa informacions de‘LaTradició’delamenaqueanomenem‘Religió’,‘Política’,‘Economia’ o ‘Mindfulness’... alguns recent nascuts patiencerts comportaments estranys

Sap que feien alguns d’aquests nadons just acabar de néixer?

PACIENT No

DOCTOR (amb cara transcendent i indignat) Doncs trencaven la garrafa!

PACIENT (esverat, crida)

Noooo! ...la garrafa que els va parir?!

(fa una pausa reflexiva i diu com qui es pot posar a plorar en qualsevol moment...)

La garrafa que els ha fet créixer?!

(el Doctor va afirmant amb el cap davant els ulls incrè-duls del Pacient que va negant amb el cap)

(ploriquejant)

No m’ho puc creure...

93

DOCTOR Doncs sí... com vostè mateix podrà esbrinar, a la nos-

tra Societat encara no tot és perfecte

(continua després de respectar uns moments l’astora-ment del Pacient)

Bé, tornant a Ciceró... en el seu llibre ‘Sobre els deu-res’(DeOfficiis)ensvallegarundelspensamentsquevaes-devenir més important per a la nova Societat Neorural i que per no haver-lo entès adequadament -o per haver-lo ignorat durant segles- va ser, sens dubte, factor important en l’esfon-dramentdel’EraAntiga

Aquest pensament diu així:

“Elqueéshonestielqueésútilsónduescaresdelamateixamoneda.Resquenosiguihonestpodràserútilitotacosaútilhoésperésserhonesta”

PACIENT (amb incertesa)

I... i què vol dir?

DOCTOR Doncs que hi havia qui pensava –sobre tot entre la

classepolítica-querobarnoerahonest,peròpodiasermoltpràctic

IaixòNOésaixí!...ialafid’aquís’esdevélapèrduadel benestar individual... i quan el pensament equivocat està moltarrelatiestès,s’esdevélapèrduadelbenestarcol·lectiu

Demaneraqueallòqueéshonestiallòqueésútil–esadir,pràctic-maisónalternatius,sinounasolamatei-xacosa...iaixòvostèhohauriad’havertingutenconsidera-ció en la seva resposta, ja que m’ha dit que ‘honestament’ li agradavaperòquenosabiasiseria‘pràctic’

94

PACIENT Efectivament!

(amb cara de convençut mentre afirma amb el cap)

Molt interessant

DOCTOR Doncs bé, tornant a la revisió de continguts... per

aquesta i algunes més de les seves respostes puc pensar que li manquen alguns vincles entre informacions o en té d’altres que són erronis

Jo, honestament, li recomano que passi per un pro-césderevisiódelsseuscontingutsdeconeixement

PACIENT Icreuqueseràpràctic?

DOCTOR (se li despengen les espatlles, se’l mira una mica al·lu-

cinat i després d’un curt silenci diu amb veu i posat d’evidència)

Sí... és clar que ho crec!

PACIENT D’acord, doncs com vulgui... ja em farà els papers!

DOCTOR (amb satisfacció)

Molt bé!

Doncs a veure si rematem el tema del nom perquè ja s’allarga una miqueta massa... no troba?

Què li sembla un nom curtet? Què li semblaria Pol?

PACIENT Ah! Doncs sí, m’agrada!!

(se’l veu content)

95

DOCTOR (satisfet com després d’haver aconseguit una gesta)

Apa! doncs ja està! ...li posarem Pol!

(escriu alguna cosa en un paper)

PACIENT Sí, sí, m’agrada força!

DOCTOR Doncs au, som hi! ...li acabo de fer els papers i li do-

naré el ‘val-menú post naixement’

(omple un altre paper, signa a varis llocs, li posa diversos segells i ho grapa tot esmerçant-hi una bona estona)

DOCTOR i PACIENT

(tots dos alhora)

La burocràcia!

DOCTOR (finalment li dona tots els papers)

Apa,tinguielval-menú,elvolantperalarevisiódecontingutsdeconeixementielcertificatprovisionaldenaixe-ment

I benvingut al Món Pol!

PACIENT Gràcies Doctor!

(en sec reacciona)

Ah! Doctor! ...i la cita per “l’Otorino”!

DOCTOR Ostres, i tant!

(omple un altre paper i li dona)

96

Tingui! I vagi, que ja deurà tenir gana!

PACIENT Sí, la veritat és que sí... moltes gràcies per tot Doctor!

DOCTOR (molt cordial mentre el Pacient introdueix els papers a

la carpeta)

I que vagi bé per la nova feina!

Ja sap on començarà a treballar?

PACIENT (fa que sí amb el cap, il·lusionat diu...)

A la Sagrada Família!!

DOCTOR Ah caram! …un lloc molt interessant, li agradarà!

PACIENT Tant de bo!

DOCTOR (amb orgull)

Segur! ...el meu besnet també hi va treballar

PACIENT Caram! doncs ja fa temps que va això, oi Doctor?

DOCTOR (esbufega bellugant la mà amunt i avall)

I tant!

(ara li dona la mà)

Molt bé, doncs que vagi bé per la Sagrada Família!

PACIENT Moltes gràcies!

97

(després de donar-se la mà per uns instants, el Pacient se’n va cap a la porta mentre el Doctor se’l queda mirant des del davant de la taula...)

(...però quan és a punt d’arribar a la porta...)

DOCTOR Esperi!!

PACIENT (s’atura, mira el Doctor que no diu res, dona mitja vol-

ta i se’n torna fins davant la taula on hi ha el Doctor)

Digui...

DOCTOR Se m’oblidava…

(es gira, agafa el got d’aigua de damunt de la taula i li tira a la cara)

(el Pacient, xop, es queda parat, en silenci, amb els braços oberts mirant la mullena primer i després mirant fix al Doctor com qui busca respostes)

(el Doctor encongeix les espatlles i diu justificant-se...)

És ‘La Tradició’!

(s’apaguen els llums. Final de l’Obra ‘BATEIG’)

F

98

ALGUNES NOTES PER A LA CORRECTEREPRESENTACIÓ/ADAPTACIÓ DE L’OBRA

L’obra està escrita amb l’escenografia molt explicitada però pensada com una estructura simple i flexible que conté un bon nombre d’elements locals aïllables, amb vocació de ser adaptable a cada context espai/temps (i llengua) en què es re-presenti, per a un millor acompanyament del missatge central de l’obra: la denúncia de la destrucció del Planeta i les propos-tes per a una nova Societat.

El personatge del Doctor escenificat en un noi jove-net i baixet, com més imatge de nen millor, es pot aconseguir parcialment amb la indumentària adient, però està pensat ori-ginàriament per a ser interpretat per un actor molt jove, ideal-ment un pre-adolescent. Per a fer l’obra més ‘practicable’ una part important del text es troba entre el Documental projectat, la Declaració de Principis de la Societat Neorural i el Manuscrit anònim (llegits).

Les referències còmiques a la sordesa, com element repetitiu, es poden incloure lliurement a qualsevol part de l’obra d’acord amb la conveniència de la llengua que s’estigui fent servir i del context de quan/on se celebri la representació.

Al primer acte, a la revisió dels ‘continguts informa-tius’ del Pacient, en les diverses visualitzacions d’elements que es demana al Pacient que identifiqui, els conceptes haurien d’incloure –idealment- aspectes del context més proper del lloc on es celebri la representació. Tota l’obra està pensada per a ser fàcilment adaptable a cada context (espai/temps) on es representi, mentre es mantingui el missatge central.

La referència específica a un important afer de corrup-ció (caixa ‘B’) a l’Estat Espanyol s’ha d’entendre en un context de crisi mundial de valors més ampli on la referència pot ser qualsevol altra del moment en que es representi l’obra.

99

A l’acte tercer, els fets de ‘la destrucció del Món’, es proposa que es presentin com un Documental, projectat amb imatges adients, per a posar el focus de la destrucció del pla-neta com a element clau de la trama de l’obra i com a factor de denúncia.

Quan el ‘Pacient’ es mareja, Viturmax simula el nom d’una essència reconstituent, d’una família similar a la home-opatia, que porta una base d’Etanol. La referència a l’Aigua del Carme es pot adaptar a qualsevol aiguardent potent del lloc on es representi l’obra, que en tots els aspectes -insistim- es recomanaria adaptar-la al context local d'on es representi.

La part de l’escena de triar el nom al ‘Pacient’, des de la proposta a la resolució, permet jugar amb diferents noms que tinguin una connotació d’actualitat o propera també al context on es celebri la representació, podent-ho adaptar a la llengua en la qual es faci la representació. La referència al ne-fast cas del ex Ministre d’Educació Espanyol és una referència puntual.

La referència al treball (Sagrada Família) pot ser també un element adaptable al context més proper, en clau d’humor o de reivindicació.

La proposta ferma d’adaptar el text (sobretot els actes I i V) als diversos contextos o llengües no ha de deixar en un pla secundari la lògica dels Actes de l’obra ni els següents aspectes fonamentals:

o les estadístiques de la destrucció del planeta (ex-tretes de fonts solvents)

o el concepte de ‘Gestió de la Saviesa’

o la ‘Hipòtesi de les Latències’

o la proposta d’una ‘Societat Neorural’

o el concepte de ‘unicitat de lo Honest i lo Pràctic’

o el missatge del mal que s’esdevé de la suma de molts petits egoismes.

F