Biblioteca escolar i alfabetitzaciأ³ 13. Conclusions de la segona part Part III Biblioteques...

download Biblioteca escolar i alfabetitzaciأ³ 13. Conclusions de la segona part Part III Biblioteques escolars

If you can't read please download the document

  • date post

    04-Jul-2020
  • Category

    Documents

  • view

    0
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of Biblioteca escolar i alfabetitzaciأ³ 13. Conclusions de la segona part Part III Biblioteques...

  • Biblioteca escolar i alfabetització

    informacional

    Antonio Marí Martín

    Curs 2006-2007

  • Biblioteca escolar i alfabetització

    informacional

    Memòria de llicència retribuïda pel Departament

    d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

  • Índex

    Part I Biblioteques escolars

    1. Introducció

    2. Iniciatives anteriors al 2000

    3. Els documents normatius

    4. La legislació del context europeu i un breu panorama

    5. La legislació al context espanyol i català

    6. Un altre panorama

    7. Conclusions de la primera part

    Part II Alfabetització informacional

    8. Repàs del procés

    9. La definició

    10. Models, normes

    11. Alfin i educació

    12. Globalització i bretxa

    13. Conclusions de la segona part

    Part III Biblioteques escolars i alfabetització informacional

    14. Iniciatives recents

    15. Funcions de la biblioteca escolar

    16. Integració en el currículum

    17. Integració en el context

    18. Bibliotecari escolar

    19. Conclusions generals

    20. Bibliografia

  • Agraïments

  • PART I

  • 11

    1. Introducció

    § 1 Ja en la presentació del nostre projecte a la convocatòria de llicència retribuïda del

    Departament d’Educació la Generalitat de Catalunya intentàvem deixar clar que el que

    presenta aquesta memòria és un treball merament teòric; afegirem ara que no és

    pràctic: no és una “perogrullada”. Això no només vol dir que està fora dels seus

    objectius oferir tècniques o activitats concretes sobre l’assumpte que ens ocupa, sobre

    l’alfabetització informacional, o sobre les reformes o dinàmiques o activitats d’una

    biblioteca escolar1, malgrat que sí estava previst en principi algunes “receptes” per a

    l’organització de les biblioteques escolars en el context del centre escolar: això ha

    fracassat, com explicarem al capítol final. Que no sigui pràctic vol dir també que la

    reflexió que conté la memòria tampoc es tradueix en directrius, pautes, normes –com

    es vulgui anomenar- ni sobre l’alfabetització informacional, ni sobre l’organització

    bibliotecària, ni sobre l’organització escolar, encara que sí comentarem pautes,

    directrius, normes alienes.

    No es trobarà aquí cap fonamentació pedagògica de les idees exposades, és a dir, cap

    teoria de l’aprenentatge concreta que serveixi de rerefons a les idees suggerides sobre el

    currículum escolar. Tampoc s’elabora en aquest treball un model teòric ni un conjunt

    de normes sobre alfabetització informacional. N’hi ha molts; el que fem és comentar

    críticament els que ens semblen més rellevants per intentar extreure algunes idees

    sobre la necessària transformació del currículum escolar, principalment de l’educació

    secundària, i del paper que conseqüentment ha de jugar la biblioteca escolar. Menys

    encara s’intentarà fer cap reflexió general sobre el paper de la biblioteca escolar en la

    cultura: el que hi ha sobre això a la tercera part no és més que un comentari del que ja

    està escrit per instàncies més competents. Per tant, dir que aquest és un treball

    “merament teòric” significa que, tot seguint, això sí, una idea central, farem comentaris

    i suggeriments sobre el que ens sembla bé i el que no tant del que s’ha dit sobre els dos

    conceptes que intitulen la memòria. La pretensió d’originalitat d’aquests suggeriments i

    comentaris es redueix a intentar fer-los coherents amb aquesta idea central.

    1 Sobre les possibilitats de transformació de la biblioteca escolar hi ha unes quantes coses més que suficientment bones; tant que –independentment que no sigui la motivació del nostre treball-, res de més bo podríem haver-hi afegit. Per exemple: Baró, Mañà, 1994; Fuentes, 2006; Cobos, Álvarez, 2006, o Yagüez, 2006.

  • 12

    Per això, aquesta memòria no té caràcter sistemàtic, no hi ha una jerarquia conceptual i

    proposicional suficientment articulada; i hem volgut, en conseqüència, organitzar-la

    com una enumeració de paràgrafs, de manera discursivament lineal; això sí, agrupats

    per l’homogeneïtat de les qüestions tractades. L’objectiu és deixar palès que el que aquí

    és fa no té la pretensió, repetim, d’una proposta teòrica, sinó que es limita a un conjunt

    d’informacions i de suggeriments en no massa ocasions originals. Algunes d’aquestes

    qüestions són exposades d’un cop; altres2 -com ara el problema de l’adquisició de la

    consciència de la falta d’informació-, reapareixen en moments diferents, constituint

    d’aquesta manera els fils unificadors.

    § 2 La idea central de la que parteix aquest treball és la següent: les biblioteques

    escolars no han arribat a ser el que el nou sistema educatiu exigia, no només per

    escassesa d’iniciatives, ni tampoc per falta d’inversió i planificació, sinó sobretot perquè

    tant la funció tradicional de la biblioteca, com, en bona part, les missions que

    actualment es proposen potenciar, no donen servei a les necessitats pedagògiques dels

    centres. Estem aquí interessats en els centres d’educació secundària, que, segons la

    imatge habitual, satisfan les necessitats educatives de la societat prèvies a la inserció

    dels alumnes en el mercat laboral. Però precisament aquesta funció està avui molt

    qüestionada. No és objecte d’aquest treball discutir aquesta qüestió en la seva

    generalitat. Assumim, d’entrada, que, independentment dels molts elements

    demagògics que hi estan implicats i del grau de l’èmfasi que cada agent implicat fa, és

    real, és objectiu que el sistema educatiu públic, en particular de l’ensenyament

    secundari, pateix de diferents problemes que es tradueixen en un dèficit de formació

    dels seus alumnes: excés d’abandons del sistema, assoliment insuficient de les

    competències, manca de confiança en el sistema educatiu “formal”.

    D’altra banda, teòrics, educadors i institucions semblen d’acord en què la formació dels

    alumnes implica necessàriament l’aprenentatge de capacitats per adquirir, valorar i

    usar la informació, ja que el volum, el dinamisme i la intercanvi de coneixements

    exigeix actualment el domini de les fonts d’informació. Aquest domini gairebé no

    s’ensenya als centres educatius de secundària. Podríem sospitar, doncs, que aquell

    dèficit de formació dels nostres alumnes podria ser en certa manera pal·liada si el

    sistema educatiu, més concretament, el currículum educatiu -entenent per això el

    conjunt de competències establertes per una determinada política educativa-, assumís

    decisivament aquest ensenyament. No som, naturalment, tan ingenus per pensar que

    aquesta seria la panacea dels nostres problemes: limitacions -o desorientacions- de

    2 A partir de la segona part, bàsicament; la primera és fonamentalment informativa.

  • 13

    finançament, formació de professorat, o deficiència de las tasques orientadores de

    l’administració -això que hauria de fer la inspecció educativa. Però sí creiem que

    orientar el conjunt el currículum en funció de l’aprenentatge d’aquell domini seria molt

    positiu, fins i tot podria ajudar a la millora d’altres factors, com la redefinició de les

    prioritats del programes de formació de professorat, o la integració de funcions dels

    diferents agents pedagògics.

    Doncs bé, el que aquí intentem mostrar -diem “mostrar”, no “demostrar”- és, d’una

    banda, que una reforma del currículum basada en les competències “informacionals”3

    dels alumnes necessitaria de la creació de biblioteques escolars. Parlem en sentit

    estricte de creació, perquè ni han existit fins ara de manera generalitzada, ni, sobretot,

    poden ajudar al nou currículum sota el model tradicional de les seves funcions i les

    seves tasques, model caracteritzat fonamentalment per la marginalitat dins dels

    processos d’ensenyament i aprenentatge. Però, d’altra banda, és precisament una

    reforma del currículum el que donaria sentit a les biblioteques escolars, el que podria

    situar-les al centre del procés educatiu. Un nou currículum -tal i com sembla que es va

    conformant- necessita de l’existència de biblioteques escolars; la revitalització de les

    biblioteques escolars necessita un nou currículum.

    Constin de seguida les mancances que pateix l’argument que vertebra aquest treball: no

    precisem les causes per les quals el sistema educatiu públic no compleix en molts

    aspectes les seves funcions; no justifiquem que l’aprenentatge de la capacitat de

    manipular la informació sigui el més central del procés educatiu de l’etapa obligatòria;

    i, s