Biomassa forestal primària: disponibilitat i ocupació - Clons …...La disponibilitat de biomassa...

Biomassa forestal primària: disponibilitat i ocupació - Clons decirerer per a l’obtenció de fusta - Dona&Forestal: entrevistaElisabeth Dalla-Chiesa - El roure de fulla gran - L’immobilismenormatiu a les masies i cases rurals – El cecidis dels rouresEntrevista a Marc Font, propietari forestal a la Vall de Sau

novembre 2011

110

Biomassa forestal primària: disponibilitat i ocupació - Clons decirerer per a l’obtenció de fusta - Dona&Forestal: entrevistaElisabeth Dalla-Chiesa - El roure de fulla gran - L’immobilismenormatiu a les masies i cases rurals – El cecidis dels rouresEntrevista a Marc Font, propietari forestal a la Vall de Sau

ISO 9001:

Sistema de gestió

de la qualitat

ISO 14001:

Sistema de gestió i certificació

mediambiental

ElementalChlorine-Free esrefereix a papersfabricats amb

cel· lulosa que no ha estatblanquejada amb cloro gas.Garanteix uns mínims contin-guts de clor en el paper

Novembre 2011núm. 110

Publicació bimestral d’àmbit forestal

EDITA:Consorci Forestal de Catalunya

La Casa del Bosc. C/ Jacint Verdaguer, 317430 Santa Coloma de Farners (La Selva)

DIRECCIÓ:Joan Rovira i Ciuró

Josep M. Tusell i Armengol

PRODUCCIÓ:Núria Torras i Planas.

CONSELL DE REDACCIÓ:Rossend Castelló, Ramon Bosch, Melcior Soler,

Jordi Boix, Miquel Massaneda, Josep M. deRibot i Joan Garolera.

COL·LABORADORS:Mireia Gallego, Clara Callís, Roser Mundet,Pere Navarro, Mireia Codina, Albert Bosch,Antoni Vilanova, Neus Aletà, Xavier Piñero,

Sandra Torras, Àlex Serrahima i Josep M. Riba.

ADMINISTRACIÓ, PUBLICITAT i SUBSCRIPCIONS:Margarita Rovira

La Casa del Bosc. C/ Jacint Verdaguer, 317430 Santa Coloma de Farners.

Telèfon: 972 842 708 Fax: 972 843 094e-mail: [email protected]

web: www.forestal.cat

CatalunyaForestal no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autors

dels articles signats. La reproducció del contingutd’aquesta publicació és autoritzada

sempre que se n’indiqui la font.

IMPRESSIÓ:Litosplai SA. - DL: GI-1103-1997

ISSN edició impresa: 2014-0673

ISSN edició en línia: 2014-0681

Edició tancada el dia 30 de novembre de 2011

.......................................

Foto de portada:Consorci Forestal de Catalunya

3 sumari

Novembre de 2011catalunyaforestal

Amb el suport de:

ciència i tècnica

entrevista

opinió

tècnica forestal

biomassa

Editorial

Biomassa forestal primària: disponibilitat i ocupació

Disponibilitat de planter de pollancre per a les plantacions 2011-2012

La castanya, un producte de futur per diversificar laproducció forestal a Catalunya

Clons de cirerer per a l’obtenció de fusta

El roure de fulla gran

Legal: l’immobilisme normatiu a les masies i cases rurals

Publicacions i webs

Fitxa de plagues i malures: cecidis dels roures

Entrevista a Marc Font, propietari forestal de la Vall de Sau

5

6

11

13

16

activitat

El president Mas visita la Casa del Bosc

El Consorci es reuneix amb el conseller de Territori iSostenibilitat

Dona&Forestal: Elisabeth Dalla-Chiesa i Bracons

20

21

22

Potencialitats de la BFP: el turisme rural

Experiències en biomassa

24

27

29

32

34

35

37

En aquest producte el Paper és procedent de boscos gestionats deforma sostenible i fonts controlades.

Per a més informació: pefc.org

5 editorial


Rossend Castelló

President del ConsorciForestal de Catalunya

l passat mes de novembre amb la presència del President Mas i altres autoritats, vam inaugurarla Casa del Bosc a Santa Coloma de Farners, l’edifici de la Fundació Boscos rehabilitat de dalt abaix amb l’objectiu de crear un grup d’interès amb el màxim d’entitats relacionades amb el

bosc. La jornada de portes obertes va ser tot un èxit d’assistència i en els diferents espais de l’edifici esvan muntar exposicions fotogràfiques de les activitats de les entitats que hi són presents i l’exposició dedestrals de Martí Boada.

Actualment la Casa del Bosc acull a la pròpia Fundació, al Consorci Forestal de Catalunya, la coopera-tiva Serveis Forestals, l’oficina del CTFC a la demarcació de Girona, l’oficina de l’ADF Farners-Argimon-Sils, la seu de la Federació d’ADF de la Selva i de l’Associació de Silvicultors de l’Arc Mediterrani (ARC-med) i resta amb les portes obertes a altres entitats i associacions.

L’edifici de la Casa del Bosc no és més que la part visible de la idea de crear un espai de trobada on hiha lloc per totes les entitats del sector forestal de Catalunya, per assolir el que des del Consorci Forestalcreiem que és una necessitat fonamental: estructurar i dotar d’una major cohesió al conjunt del sectorper reforçar la capacitat de representació, la coordinació i el diàleg. Això ha de servir per reforçar tantla tasca que es duu a terme entre les diferents entitats i associacions, com la projecció del conjunt delsector cap a la societat.

Concretament i pel que fa al Consorci, des de fa quatre anys es treballa amb associacions de silvicul-tors-propietaris forestals d’àmbit local o de massís i es promou la formació d’aquestes en zones on hiha poca representativitat de la propietat. La creació d’associacions de propietaris forestals particulars itambé municipals, com és el cas d’ELFOCAT, així com el creixement extraordinari de les iniciatives vin-culades a la recerca en tema forestal (CTFC, CREAF, EFIMED) i atres centres que treballen en el camp dela innovació i transferència de tecnologia (l’INCAFUST i l’IRTA entre els més rellevants) són una oportu-nitat per formar una xarxa d’associacions que vetllen per la defensa del sector forestal i fa més neces-sari reforçar la tasca global que desenvolupa el Consorci Forestal de Catalunya com a entitat queengloba les diferents inquietuds i defensa les seves especificitats en l’àmbit català, estatal i europeu.

En aquests moments és fonamental fer un salt endavant pel que fa a la planificació, la silvicultura, elsaprofitaments i la transformació i valorització de productes forestals. Cal aprofitar les noves oportuni-tats vinculades a nous mercats (energia, compres responsables, productes no fusters, pagaments perserveis ambientals) que superin l’esgotament d’un model de creixement que arrossega darrera seu auna indústria de la primera transformació excessivament centrada en un mercat de poc valor afegit.

Tots aquests factors evidencien la necessitat de reforçar la col·laboració entre els agents del sector(silvicultors, indústria, administració i R+D) per avançar en la definició i desenvolupament d’un noumodel productiu. En aquest sentit, iniciatives com la de la Casa del Bosc i el recolzament i col·laboracióamb les entitats i associacions vinculades a la gestió, són una aposta decidida en aquesta direcció.

E

Preguntes sense resposta?

tècnica forestal 6Novembre de 2011catalunyaforestal

La disponibilitat de biomassa forestalprimària en sis àrees pilot de CatalunyaA Catalunya s’aprofita menys d’una tercerapart de la fusta que es produeix amb el creixe-ment dels boscos, i per tant, cada any s’acu-mula més quantitat de fusta que, a mancad’altres sortides, es podria destinar a biomassacom a font d’energia. Aquesta realitat és degu-da a la manca de rendibilitat econòmica de lesexplotacions forestals, que ha provocat quemoltes d’elles s’abandonin progressivament.

Tot i que les dades dels Inventaris ForestalsNacionals (IFN) ja ens verifiquen aquest incre-ment del volum de fusta en la majoria delsnostres boscos, a l’hora de plantejar la imple-mentació de la bioenergia amb estella forestalen un territori concret, és necessari avaluarquina és la disponibilitat de biomassa a la sevaàrea d’influència.

En aquest sentit, en el marc del projecteINNObiomassa s’ha avaluat i diagnosticat lacapacitat de penetració de la biomassa fores-tal primària (BFP)1 a sis àrees pilot: les comar-ques del Gironès, Anoia, Solsonès i la Noguera,part del Priorat, la Ribera d’Ebre i Baix Camp2 iàrea del Montnegre i el Corredor3. Alhora,també s’ha avaluat la demanda i necessitats

energètiques dels sectors en els que pot sermés interessant l’ús d’aquesta font d’energia(equipaments amb consums de calor impor-tant i amb disponibilitat d’espai per a la sitja),així com el potencial de creació d’ocupació.

Aquestes àrees van ser escollides per dife-rents motius: o bé per tenir una importantmassa boscosa, o bé per tenir taxes d’aturaltes, i perquè són representatives de les dife-rents singularitats del territori català. En toteselles no s’hi ha desenvolupat, fins al moment,cap iniciativa semblant.

El percentatge de superfície forestal arbradaen cada una d’aquestes àrees pilot varia entreel 31% i el 66% (dades obtingudes a partir delMapa de Cobertes del Sòl de Catalunya 3aedició), sent l’àrea del Montnegre i el Corredorla que obté el major percentatge (66%),seguida de la comarca del Solsonès (62%) i elGironès (59%). La resta d’àrees pilot es trobenper sota el 38% . En valors absoluts, el Sol-sonès és qui presenta més extensió de massaboscosa, amb 62.047 ha.

D’aquesta superfície només es comptabilitzacom a explotable o aprofitable (superfície ones poden realitzar aprofitaments de biomassa)aquella que reuneix els següents requisits:

Mireia Gallego i Clara Callís. Qnorm

Roser Mundet. Consorci Forestal deCatalunya

Pere Navarro i Mireia Codina. Centre Tecnològic Forestal deCatalunya

L’experiència en sis àrees de CatalunyaLa disponibilitat de biomassa forestal primària a les comarques del Gironès, Anoia, Sol-sonès i la Noguera i a les àrees del Montnegre-Corredor i part de la Ribera d’Ebre, Priorat iBaix Camp és de gairebé 150.000 t/any (30% b.h.). Aquesta quantitat és la que es potextreure dins la superfície aprofitable d’aquestes àrees pilot (un total de 149.379 ha),segons estimacions fetes en el marc del projecte INNObiomassa. En aquest projecte tambés’ha calculat el potencial de creació d’ocupació i s’han identificat els nínxols de mercat illocs de treball relacionats amb l‘aprofitament energètic de la biomassa. Segons les dadesobtingudes, la producció i consum de tota la biomassa forestal disponible a les 6 àreespilot suposaria la creació de 453 llocs de treball.

1. S’entén per biomassa forestal primària aquella que s’obté dels treballs de manteniment i millora de les masses forestals2. Municipis que integren part del Priorat, la Ribera d’Ebre i Baix Camp: Bellmunt del Priorat, Capçanes, Falset, els Guiamets, Marçà, el Masroig, elMolar, Pradell de la Teixeta i la Torre de Fontaubella, de la comarca del Priorat, Benissanet, Garcia, Ginestar, Miravet, Móra d’Ebre, Móra la Nova,Rasquera i Tivissa, de la comarca de la Ribera d’Ebre, i Colldejou, de la comarca del Baix Camp.3. Municipis que integren l’àrea del Montnegre i el Corredor: Arenys de Munt, Argentona, Calella, Dosrius, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, SantAndreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna i Tordera de la comarca del Maresme,Llinars del Vallès, Sant Celoni, Vallgorguina i Vilalba Sasserra, de la comarca del Vallès Oriental, i Fogars de la Selva, de la comarca de La Selva.

1. Fracció de cabuda coberta superior al 70%, uti-litzant el Mapa Forestal Espanyol (MFE)2. Pendent inferior al 100% 3. Distàncies màximes a banda i banda delscamins, en funció del pendent, de: 400 m perpendents < 30%; 75 m per pendents entre el 30 iel 60%; i 35 m per pendents entre el 60 i el 100%.

S’ha utilitzat el MFE perquè és l’única base car-togràfica que identifica les àrees amb unaFcc>70%, malgrat que està elaborat a una escalapoc precisa i està menys actualitzat que el Mapade Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC). Cal sen-yalar que, en general, només es consideren explo-tables els boscos amb una Fcc>70% perquè ésquan es produeix l’inici de la competència entre elsarbres, i perquè d’aquesta manera s’eviten possi-bles processos erosius, alhora que s’afavoreix elcreixement de la massa. Així doncs, cal tenir pre-sent que possiblement aquest mapa obviï molteszones on realment es podria actuar, i per tant, labiomassa que es comptabilitza a cada una de lesàrees pilot és la mínima disponible.

Excepcionalment, a la comarca de l’Anoia s’hafet el càlcul a partir del MCSC que només diferen-cia la superfície amb una Fcc>20% perquè, un copanalitzats els resultats amb el DAAM (representa-ció a l’Anoia) i contrastant-los amb altres estudisfets en altres comarques, s’ha considerat que elsvalors obtinguts a partir de Fcc>70% s’allunyenmassa de la realitat. Per això, no es pot fer unacomparació directe amb la resta de comarques.

Considerant aquestes limitacions, i mitjançantdiferents bases d’informació i programes de Siste-mes d’Informació Geogràfica, la superfície aprofi-table estimada a cada una d’aquestes àrees pilot esrecull a la taula 1.

Com es pot comprovar a la Taula 1, hi hacomarques on el percentatge de superfície explo-table respecte la superfície forestal arbrada noarriba al 50%, com és el cas del Gironès, mentreque en d’altres supera el 75%, com és el cas delSolsonès i l’Anoia (tenint en compte que a l’Anoias’han comptabilitzat les zones amb unaFcc>20%).

A partir de l’increment anual net del volum defusta amb escorça de cadascuna de les espècies(fruit de la comparació entre el IFN3 -2001- i elIFN2 -1990-) i la superfície susceptible de seraprofitada, es pot quantificar la disponibilitattotal de biomassa potencial, que és aquella quegaranteix aprofitaments sostenibles en el temps(Mundet, 2011).

El volum de fusta total disponible que s’obté, a les6 àrees estudiades, supera els 200.000 m3/any, equi-valents a gairebé 147.000 t30/any.

Aquests resultats no discriminen els arbres segonsla classe diamètrica perquè, per bé que alguns (prin-cipalment els de diàmetre superior a 15-20 cm)podrien tenir un circuit comercial diferent al de labiomassa, el cert és que una part important continuasense aprofitar-se ja sigui per la baixa demanda delmercat de la fusta o per no complir amb els baremsde qualitat que requereixen les serradores o indús-tries de desenrotllament, o en cas de volums petits,per l’increment dels costos fixes que implica la valo-rització del producte.

En cap cas s’ha comptabilitzat la biomassa de lesbranques i les fulles, ni tampoc de les soques.

Tenint en compte les espècies que apareixen a lesdiferents àrees pilot, una part de la biomassa dispo-

7 tècnica forestal


L’experiència en sis àrees de Catalunya

Taula 1. Superfície forestal aprofitable, en comparació amb la superfície totalde cada àrea d’estudi i la corresponent superfície forestal arbrada (bosc)

* Per a la transformació d’unitats de m3 a tones al 30% en base humida (t30) s’ha consideratuna densitat mitjana ponderada entre la densitat de l’escorça i la densitat de la fusta decada una de les espècies principals

nible podrà anar destinada a llenyes, principalment l’alzina i ensegon terme també el roure, perquè aquestes ja estan consolida-des dins el mercat de la llenya, aconseguint tenir un valor afegit.

La biomassa forestal, potencial de creació d’ocupacióLa biomassa llenyosa, i més encara la biomassa forestal primària,és l’energia renovable que més pot ajudar a la creació de nousllocs de treball, fet fonamental, sobretot en l’àmbit rural, ja quefixa població i afavoreix la cohesió social i territorial i el desenvo-lupament local.

Els processos de producció de biomassa forestal, com a recursenergètic, van des dels treballs forestals de gestió del bosc fins elsubministrament dels biocombustibles sòlids a les tecnologies degeneració d’energia. Les fases4, a grans trets, serien:a)Gestió forestal: planificació i inventari de les masses forestals;organització i calendari dels treballs posteriors.b)Aprofitament forestal: tallada, desembosc, reunió de fusta,esbrancada i apilada.c)Transport de la fusta en roll a centre de logística.d)Organització i gestió de centre de logística.e)Transformació de la biomassa forestal en biocombustiblessòlids: estellat, assecatge, emmagatzematge i control de la quali-tat. Tanmateix es poden donar casos de transformació de lesestelles en pèl·lets o briquetes. I sens dubte processos de transfor-mació de la fusta en roll en llenyes.f)Transport i subministrament dels biocombustibles als centres deconsum i/o usuaris.

Aquests processos es consideren que són llocs de treball direc-tes en la producció de biocombustibles, però caldria afegir elsindirectes i induïts, els quals els podrien categoritzar com aquellsque venen relacionats d’alguna manera amb totes les fases.Aquests podrien ser:· Relacionats amb el manteniment i reparacions de maquinàriaforestal i de transport.· Enginyeries i consultories per l’estudi de la viabilitat de projectes.· Fabricació, distribució i manteniment de calderes amb biomassaforestal.· Elements constructius relacionats amb instal·lacions: sitges,obres, rases, etc.· R+D+i en tots els processos de producció, transformació i tec-nologia per l’obtenció d’energia a partir de biomassa forestal.

En tota aquesta cadena els llocs de treball que es podriengenerar serien d’interès, principalment a zones rurals i/o periur-banes amb contacte directe amb masses forestals i possiblesusuaris/consumidors de biocombustibles forestals.

Segons Christian Metschina, responsable de bioenergia de laCambra d’Agricultura de Estíria (Àustria), l’ús tèrmic de la bio-massa produeix 136 llocs de treball directes nous, en front de 9

que produeix el petroli o el gas natural, per cada 10.000 habi-tants que substitueixin el 100% de calderes de gasoil o gasnatural per calderes de biomassa (Avebiom, 2011).

En aquest context, i des dels estudis que s’han anat realit-zant, s’ha calculat quina podria ser l’ocupació per als proces-sos d’aprofitament d’estella forestal com a recurs energètic.

Per tal de poder determinar l’ocupació que es podria gene-rar amb la utilització de la biomassa forestal primària dispo-nible a les diferents àrees, es pren com a referència el ratiestimat pel CTFC i el CFC en quant a ocupació directa (apro-fitaments forestals, transport i treballs relacionats); i el ratiestimat a partir d’estudis realitzats a Eslovènia i Croàcia(Krajnc i Domac, 2007) per llocs de treball indirectes.

En base a la proporció que estableixen, a la bibliografiacitada, entre llocs de treball directes i indirectes (1 a 1,05), itenint en compte els llocs de treball directes estimats pelmateix CTFC i el CFC, s’han obtingut els llocs de treballindirectes.

Així, si és mobilitzés tota la biomassa forestal primària dis-ponible en les àrees d’estudi tindríem:

En les sis àrees pilot objecte d’estudi, es crearien 453 llocs detreball per a la producció i consum d’estella forestal, provinentde boscos.

tècnica forestal


8

4. Aquest esquema no és únic i indivisible, sinó que es tracta d’un esquema bàsic dels processos que es poden donar. Per exemple, l’estellat es pot donar al mateix lloc de l’aprofitament.

* En aquest cas, només s’ha comptabilitzat la BFP necessària per cobrir la deman-da d’energia tèrmica de tots els sectors d’activitat considerats interessants pe a laimplementació de la bioenergia (excepte el sector industrial), ja que la disponiblesupera aquest valor

Control de qualitat de l’estella que es descarrega a la sitja (foto: CTFC).

Taula 3. Estimació dels llocs de treball generats amb l’ús detota la BFP en cada àrea d’estudi.

Nínxols de mercat i llocs de treball relacionatsL’ús de la biomassa com a font energètica no és cap novetat, fasegles que es desenvolupa aquest mercat i els llocs de treballdirectes es troben clarament definits. Ha estat des de l’arribadadels combustibles fòssils que el sector ha patit una fortaregressió. No obstant, l’impuls dels últims anys de les energiesrenovables ha posicionat la biomassa com a nova oportunitatde negoci. En especial, és el sector de l’explotació i comercialit-zació de la biomassa on es detecta potencial per a la creació denous nínxols de mercat i oportunitats professionals.

La projecció de com aquesta creixent activitat empresariales tradueix directament en oportunitats professionals cen-trades en aquest sector (biomassa) es desenvolupa en duesàrees d’anàlisi: nínxols de mercat i llocs de treball directa-ment relacionats.

1. Nínxols de mercatReferits a aquelles activitats i iniciatives empresarials quegeneren oportunitats professionals en l’activitat decomercialització i aprofitament tèrmic de biomassa. Acontinuació s’exposen alguns casos:

a)Empreses de Serveis Energètics (ESE). Les ESE partei-xen de la base que sovint és la inversió que limita l’execu-ció d’un projecte, independentment de la viabilitat d’a-quest i de l’estalvi energètic, econòmic i ambiental quesuposa. En aquest sentit, fonamenten el negoci en assu-mir el risc de la inversió i recuperar-la en funció de l’es-talvi energètic final garantit.

b)Empreses Industrials i de Serveis. Empreses especialit-zades en oferir components, recursos i solucions tècni-ques per a l’explotació energètica de la biomassa. Totseguit es detallen les principals activitats empresarials:a. Fabricants de calderes de biomassa i components auxiliars.b. Instal·ladors especialitzats en biomassa i serveis demanteniment.c. Enginyeries / consultories especialitzades en projectesde biomassa.

c)Spin-off i Start-up. Iniciatives empresarials provi-nents del món universitari. Les spin-off sorgeixen amb la

finalitat d’explotar els resultats obtinguts en un procés derecerca, mentre que les start-up es caracteritzen perquèresponen a una oportunitat de mercat i, per tant, norequereixen recerca i innovació. Alguns serveis promogutsper aquest tipus d’empreses són:a. Protocols de transformació i eficiència de biomassa a energia.b. Disseny d’enginyeria de projectes de cogeneració.c. Suport de gestió i explotació energètica de biomassa.d. Software de subministrament i operacions.

2. Llocs de treball relacionatsEn la taula següent es detallen els perfils professionals relacionatsdirectament amb la comercialització i aprofitament tèrmic de labiomassa.

Així doncs, la biomassa forestal primària és una oportunitatper evolucionar cap a un model de sostenibilitat energèticade futur, crear llocs de treball nous i generar economia iocupació. L’experiència en sis àrees pilot de Catalunya mos-tra la disponibilitat de biomassa forestal primària i evidenciaque aquesta pot ser una font d’ocupació, capaç de dinamit-zar l’activitat silvícola i afavorir l’equilibri territorial, sobretoten zones rurals.

Procés d’estellat de la biomassa forestal (foto: CTFC).

tècnica forestal9Novembre de 2011catalunyaforestal

10tècnica forestal


Avebiom. ¿Cómo solucionar PARO+DÉFICIT ENERGÉTICO+INFLACIÓN? [En línia], 2011. <http://www.avebiom.org/pub_not_tex.php?id=287>

Krajnc, N. i Domac, J. 2007. How to model different socio-economic and environmental aspects of biomass utilisation: Case study in selected regions in Slove-nia and Croati. Energy Policy 35 (2007) 6010-6020.

Mundet, R. 2011. Catalunya Forestal; número 108. Juny 2011. Pàgs. 16-18. Proposta metodològica per a l’elaboració de disponibilitat de BFP.

Desembosc de fusta (foto: CTFC)

Taula 1. Inventari de perfils professionals. Taula 2. Exemple de perfil professional

Tots aquests perfils professionals s’analitzen al detall en el marc de l’estudipromogut pel projecte INNOBIOMASSA: Identificació de nínxols de treball iperfils professionals per sectors vinculats a la biomassa en el territori catalài en el qual s’identifiquen vies a nous perfils professionals. Un exemplen’és l’instal·lador de calderes de biomassa.

Aquestes són algunes de les idees principals que s’obtenena partir del projecte INNObiomassa que l’Associació Catalanade Municipis, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, elConsorci Forestal de Catalunya, la Federació d’Empresaris Ins-tal·ladors de Catalunya i Qnorm, han desenvolupat al llargdel 2011, amb el suport del SOC i el Fons Social Europeu, d’a-cord amb el programa d’ajuts a Projectes Innovadors, regulatper l’Ordre TRE/293/2010.

La iniciativa que s’ha desenvolupat a partir de 4 gransaccions dirigides a diagnosticar, formar, crear un distintiu dequalitat i comunicar, tenia com a objectius principals donar aconèixer la biomassa com energia neta que és i posar derelleu els avantatges econòmics, socials i ambientals del seuaprofitament. Amb aquestes finalitats s’ha creat un espaiweb en el qual s’agrupen tots els productes generats en elmarc d’INNObiomassa i que estan a disposició de tots aquellsusuaris que hi estiguin interessats (www.forestal.cat/inno-biomassa). Aquests productes van des dels mateixos estudisde disponibilitat de biomassa i demanda energètica, fins aPlans d’acció comarcal, passant per un vídeo divulgatiu i unaguia per a la producció de BFP, entre molts d’altres.

a qualitat del planter i el clon seleccionatsón aspectes molt importants per garantirl’èxit en les plantacions de pollancre. A

més, els riscos fitosanitaris del pollancre obliguena diversificar els clons de pollancre utilitzats i evi-tar en la mesura del possible les grans extensionsmonoclonals. Un altre aspecte molt important ésel d’adaptar el clon escollit per la plantació a lescaracterístiques dels terrenys a plantar (tipus desòl, disponibilitats d’aigua i de nutrients) a fi iefecte d’obtenir els objectius de producció i derendibilitat esperats.

En aquest article es vol mostrar la diversitaten els clons disponibles i alhora permetre unafàcil i ràpida localització del viver que disposadel clon seleccionat per la vostra plantació.

ViveristesEn total a Catalunya hi ha 5 viveristes registrats enel Registre Oficial de Proveïdors de Material Vege-tal i que produeixen planta de clons de pollancre.D’aquests tots han respost l’enquesta sobre les dis-ponibilitats del material vegetal de pollancre.

Disponibilitats per a la campanya 2011-2012El total de viveristes registrats proposen untotal de set clons de pollancre per a la produc-ció de fusta de qualitat i quatre per a la pro-ducció de biomassa. La disponibilitat total deplantes dels diferents clons que hi ha disponi-bles pel conjunt dels viveristes és de 70.800plantes per producció de fusta de qualitat i de110.000 estaques per producció de biomassa.

D’entre les disponibilitats de clons per la pro-ducció de fusta de qualitat, els principals clonsutilitzats són: el clon I-MC amb un 36.4% i elclon I-214 amb un 35.3% de l’oferta. El segongrup de clons en importància són el Triplo amb


Disponibilitat de planter de pollancre

per a les plantacions 2011-2012

Josep M. Tusell

Responsable del’Àrea Tècnica delConsorci Forestal deCatalunya.

L

Taula 1: Quantitats totals aproximades disponibles per cadaclon de pollancre (dades facilitades pels mateixos vivers)

tècnica forestal 12Novembre de 2011catalunyaforestal

un 16.9% i el Canadà Blanc amb un 7.1% res-pectivament. La resta de clons estan per sotadel 5% i en el següent ordre: Raspalje (2.8%),Columbia River (1.1%) i torna a aparèixertímidament el Luisa Avanzo (0.3%).

Pel que fa a la producció de biomassa, des-taca el clon I-MC amb un 45.5% de l’oferta, elI-214 amb el 21.6%, el Triplo amb un 18.2% iel Beaupré amb el 13.6% restant.

Taula 3. Evolució dels clons més utilitzats en els darrersanys (Font: DAR. Control de material vegetal)

Taula 2. Rànquing delsclons més produïts perla campanya 2011-2012 (dades facilita-des pels mateixosvivers)

On podeu trobar els diferents clons per a la campanya 2011-2012?

A la següent taula us relacionem la llista dels viveristes que han respost a l’enquesta i els clonsque tenen disponibles.

Foto superior: estaquetes de pollancre per a biomassa. Autor: Josep M. Tusell.Foto esquerra: tallada en una plantació de pollancres. Autor: Josep M. Tusell.

a situació actual del sector forestal a Cata-lunya condueix als propietaris de les fin-ques a plantejar-se la recerca d’alternatives

a la producció de fusta que permetin mantenir laseva gestió. Els productes forestals no fusters(bolets, pinyes, castanyes,...) i el pagament dels ser-veis ambientals són les principals vies de compen-sació econòmica a la gestió silvícola que es plante-gen recentment.

En aquest sentit, i atès a la importància que hatingut la producció de castanya a Catalunya entemps pretèrits, l’Associació de Propietaris delMontseny i el Consorci Forestal de Catalunya -jun-tament amb el Centre de la Propietat Forestal i elParc Natural del Montseny- promouen la revitalit-zació de la producció i comercialització de la cas-tanya de qualitat al massís. En l’àmbit econòmic,per posar en valor el seu fruit, augmentar la pro-ducció, i crear nous llocs de treball; en l’àmbitsocial, per recuperar els usos tradicionals i poten-ciar la gastronomia de la castanya; i en l’àmbit pai-satgístic i ambiental, per recuperar el bosc de cas-tanyer com un ecosistema forestal amb tretscaracterístics de les explotacions agrícoles i confor-mador d’un paisatge singular.Jornades Tècniques BioCastanea 2011Ponferrada, capital de la comarca del Bierzo (Lleó),va acollir del 16 al 20 de novembre la segona edi-ció de les Jornades Tècniques BioCastanea. L’objec-

tiu de les jornades era la transferència científica delsector de la castanya i els seus productes.

La trobada, que anava dirigida a tècnics, propie-taris i agents comercials del sector, es va dividir entres blocs temàtics i amb ponències d’especialistesde les principals zones productores de castanya al’estat espanyol (Galícia, Castella i Lleó i Andalusia) ia Europa (Itàlia i Portugal).

I. Bloc A. Fitosanitari: plagues i malaltiesLa convivència amb el xancre. Els resultats convi-den a l’optimisme, entenent el xancre com unamalaltia controlable amb la qual el castanyer hauràde conviure, si bé es deixa clar que la eradicació dela malaltia és gairebé impossible. A grans trets,aquestes són les conclusions a les quals van arribarels tres ponents a les jornades que van explicar lasituació actual del xancre a Castella i Lleó, a Galíciai a Catalunya, i els treballs i resultats de les inocula-cions realitzades durant el període 2006-2011.

En el marc d’aquest Bloc també es va destacar laimportància de la realització de treballs culturalsen zones inoculades i amb la hipovirulència benestablerta per afavorir la dispersió de soques dexancre hipovirulentes i eliminar els focus de xancrevirulent. Cal que les noves línies d’actuació en lluitabiològica contra el xancre centrin esforços en laformació dels propis gestors de les castanyedes(propietaris, treballadors forestals i tècnics) amb lafinalitat d’aprendre a diferen-ciar els xancres hipovirulentsdels virulents, i conèixer lesmesures preventives necessà-ries per evitar la proliferació dela malaltia als arbres sans.

Cal recordar que el xancredel castanyer (Cryphonectria

parasitica) és una malaltia for-tament agressiva que afecta elcastanyer a pràcticamenttota la península. Juntament


BioCastanea 2011

La castanya,un producte de futur per diversificar laproducció forestal a Catalunya

Albert Bosch Puig

Cooperativa Serveisdel Consorci Forestalde Catalunya, SCCL.Responsable DireccióTècnica Associació dePropietaris del Montseny

L

Taula de debat Convivència amb el xancre.Autor: Albert Bosch

14tècnica forestal


amb la tinta (Phytophthora cinnamomi) sónmalalties que impedeixen la persistència de lescastanyedes a una part de la superfície queocupen. No obstant, la lluita biològica contra elxancre mitjançant soques hipovirulentes per-met controlar l’expansió de la malaltia i mante-nir les masses en producció.

Les plagues del castanyer. El castanyer tambés’ha vist afectat per l’aparició de plagues que des-taquen principalment per la seva influència en ladisminució de la producció de castanya, tant enquantitat com en qualitat.

Les larves de Curculio elephas, Pammene fas-

ciana, Cydia splendana i Cydia fagiglandana,conegudes vulgarment com a cuc de la castanya,són les principals preocupacions dels productorsestatals i portuguesos. Per altra banda, a Itàlia i aFrança l’aparició de Dryocosmus kuriphilus, uncinípid procedent d’Àsia, ha provocat greus pro-blemes a nivell productiu i també pot provocar lamort del castanyer. Aquesta plaga està en quaran-tena a nivell europeu.

En el marc de les jornades es van exposar elsestudis que s’estan realitzant a Galícia i a Itàlia pelcontrol d’aquestes plagues amb mecanismes delluita biològica mitjançant nematodes entomo-patògens en el cas del combat d’insectes queparasiten els fruits, i lluita biològica mitjançantparasitoides en el cas del combat de Dryocosmus

kuriphilus. Els resultats del treball de laboratoriavalen l’eficiència d’aquests mecanismes de lluitabiològica, però les parcel·les de camp encara estanen fase experimental.En l’àmbit català és necessari controlar l’entradade material vegetal de l’exterior, independent-ment del passaport fitosanitari, per evitar laintroducció de nous grups de virus de xancre otinta, així com la de plagues com el Dryocosmus.

II. Bloc B. Mercats, comercialització i productetransformatA banda de la important quantitat de castanyacomercialitzada en fresc a la tardor com a pro-ducte amb un vincle tradicional, és importantallargar el consum d’aquest fruit durant tot l’anyi evitar que sigui només d’ús estacional. Enaquest sentit, es detecta la necessitat de treballaren la divulgació del consum del producte, i almateix temps, innovar en el procés productiuadaptant la transformació d’aquest fruit a la

demanda actual del consumidor.La creació de Marques de Garantia o de produc-

tes d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP) permetenposar en valor la castanya i diferenciar-la de la pro-cedent d’altres zones, fent valdre la reputació i laqualitat que se li atribueix per la seva procedència.

Actualment, a l’estat espanyol el 50% de lacastanya es consumeix en fresc, i el 50% restantpassa a la cadena de transformació. Analitzant lacomercialització de castanya pelada i congeladaels darrers anys per la indústria espanyola, nomésel 15% de la producció es va consumir a l’estat.Aquestes dues dades deixen entreveure unamanca de tradició en el consum de productesderivats de la castanya, i corrobora el fet de queel consum de castanya va poc més enllà del d’unfruit estacional.

Els principals destins d’aquesta castanya perindústria de transformació són els següents:

· Castanya sencera (cuita, o crua congelada)· Productes derivats (confits, marrón glacé,

aiguardent, cervesa,...)· Patés, cremes i purés· Castanya deshidratada· Farina

Un dels principals problemes en què es troba laindústria de transformació és la manca de homo-geneïtzació en els lots de matèria prima. Les prin-cipals característiques que es valoren per optimit-zar la producció en els processos de transformaciósón la resistència al trencament, la facilitat de pela(sense membranes interiors ni estries) i la bonaconformació i conservació del fruit.

La promoció del consum de productes transfor-mats de castanya és un dels principals objectius detreball que s’ha donat a conèixer i que es pretén

Castanyeda destinada a la producció de castanya a lacomarca del Bierzo. Autor: Albert Bosch

desenvolupar durant els pròxims anys pergarantir la viabilitat econòmica del sector cas-tanyicultor. I és que la utilització de castanyacom a base alimentària garanteix una millordieta, apte per a celíacs.

III. Bloc C. Models productiusLes principals comunitats autònomes productoresde castanya a l’estat espanyol són Galícia, Extre-madura, Castella i Lleó, Andalusia, Cantàbria iCatalunya. L’estructura de la propietat, la capaci-tat de producció de fusta i la seva indústria, i lesrealitats socials de cada zona han dibuixat unmapa productiu de la castanya molt diferenciat, igairebé inconnex.

Castella i Lleó. A Castella i Lleó prop del 50%de la superfície ocupada per castanyer, es con-centra a la comarca del Bierzo (19.000 ha).L’estructura de la propietat és la del minifun-disme, i amb terrenys de titularitat veïnal oncada castanyer és de propietaris diferents.Aquest fet comporta una gran dificultat degestió de les castanyedes, i fa que l’única viapossible per la recuperació de les masses aban-donades sigui la implantació de models d’asso-ciacionisme i cooperativisme per la gestió icomercialització de la castanya.

Actualment, al Bierzo, es produeix de mitja-na entre 5 i 6 mil tones anuals, amb puntes defins a 9 mil tones en anyades bones. Les cas-tanyedes de fruit, anomenades soutos, tenenuna producció mitja de castanya d’entre 2.000i 3.000 kg/ha/any.Andalusia. A Andalusia el castanyer es troba a

les províncies de Màlaga i Huelva (9.000 ha). Enaquestes zones fins els anys 40-50 la produccióde castanya es basava en l’autoconsum. A partird’aquest moment, i en especial a la província deMàlaga, es van començar a fer noves planta-cions i a coronar i a empeltar de nou les soquesmés envellides, amb objectius de producció decastanya per la comercialització. La superfíciemitjana de castanyedes de fruit de cada produc-tor és de 3 ha a Màlaga i de 5 ha a Huelva.

A les zones on van modificar els models degestió actualment tenen una producció mitjanade castanya d’uns 1.200 kg/ha/any. A la superfí-cie que no es van fer actuacions de millora ninoves plantacions la producció mitjana és d’uns600 kg/ha/any. Les cooperatives de productors

de castanya, que funcionen des dels anys 70, adiferència de Castella i Lleó només tenen objec-tius comercials.Catalunya. A Catalunya segons l’Inventari

Ecològic Forestal de Catalunya, el castanyer ésl’espècie dominant a una superfície d’unes12.200 ha i present a unes 28.500 ha.

Durant centenars d’anys les castanyedes cata-lanes també s’havien explotat per a la produccióde castanyes. Fins al primer quart del s. XX lacastanya de les Guilleries i del Montseny es va

exportar cap a d’altres paï-sos europeus (Llobet S.,1990). Durant la dècadadels 50, coincidint amb l’è-xode rural, es va produirun abandonament massiude les castanyedes destina-des a la producció de fruit,un cultiu molt vinculat a lavida dels masos.

Actualment, a pràctica-ment la totalitat de lasuperfície poblada permasses de castanyer esgestiona com a bosc derebrot destinat a la pro-ducció de fusta. L’abando-nament i substitució d’a-quest cultiu ha comportatque a l’actualitat la pro-ducció de castanya a Cata-lunya sigui una activitatresidual i establerta en unmercat opac.

Visita a una indústria detransformació en el marc deles Jornades BioCastanea.Autor: Albert Bosch


16tècnica forestal


Clons de cirerer

Exemple d’una plantació juvenil en terrenys agraris

Antoni VilanovaSubirats

Neus Aletà Soler

IRTA - ProduccióAgroforestal TorreMarimon

l cirerer (Prunus avium L.) és una espècieben coneguda per la seva producciófruitera i pel valor de la seva fusta. Per al

primer objectiu, l’obtenció de cirera, la selecciógenètica de varietats ha estat des de l’antiguitatben activa i aquesta producció s’ha localitzatsempre dins d’un context agrícola, sobre terresagràries. En canvi, per a l’obtenció de fusta s’harecorregut tradicionalment als ambients fores-tals amb l’extracció d’arbres no sotmesos ni aselecció ni a una silvicultura específiques, deri-vant actualment en una escassetat de peus ambbones característiques fustaneres.

En l’escenari actual, l’obtenció de fusta dequalitat ha de passar necessàriament per unaadequada gestió silvícola dels peus aïllats o deles petites masses naturals de l’espècie. No obs-tant, això no és suficient i no soluciona el pro-blema d’escala de mercat consistent en unademanda de lots en quantitat, qualitat, homo-geneïtat i amb una logística d’explotació iextracció fàcil i econòmica. Cal recordar quegran part de la fusta de cirerer d’alt valor con-

sumida a nivell nacional prové d’importació,sobretot de les plantacions nord-americanes.

Davant d’això, una solució podria passar perl’establiment de diferents models productius enforma de plantacions i per l’ús de materialforestal seleccionat exclusivament per a fusta.En aquest article s’exposa un model d’itineraritècnic de plantació monoespecífica en terresagràries, i es presenten els resultats del compor-tament productiu juvenil d’alguns dels primersclons de cirerer seleccionats a nivell nacional.

Material genètic i localització de l’assaigEls clons de P. avium provenen de diferents àre-es forestals espanyoles, a excepció de tres d’ori-gen francès utilitzats com a referències. El clonsd’origen nacional són seleccions obtingudes perdiferents centres de recerca forestal (Taula 1).Tots ells són seleccions de tipus fenotípic sobrearbres plus realitzades en ambients forestals. Elsclons d’origen francès, obtencions de l’INRA, esvan seleccionar de la mateixa manera i van sersotmesos a assaigs genètics en diferents ecolo-gies. Actualment són presents en moltes de lesplantacions franceses.

La plantació es troba localitzada al centreIRTA-Torre Marimon, Caldes de Montbui, a unaaltura de 176 m i ocupa un terreny sense pen-dents d’uns 3000 m2 (Fotografia 1). Les caracte-rístiques edàfiques i les condicions meteorolò-giques, registrades en els 3 anys d’estudi, esmostren en la taula 2.

Disseny de la plantació i itinerari tècnic Encara que tota la planta emprada procedeix depropagació in vitro, la mida de les plàntules fouvariable en el moment de la plantació, degut adiferències en les fases d’inici de la micropropa-

E

Fotografia 1. Vistageneral de la plantacióal 3r verd després de lapoda d’estiu.

per a l’obtenció de fusta:


Exemple d’una plantació juvenil en terrenys agraris

gació (Fotografia 2). La plantació segueix undisseny experimental amb blocs complets a l’at-zar amb 17 materials clonals i 2 arbres per uni-tat experimental, resultant un total de 136arbres estudiats. Es tracta d’una plantaciómonoespecífica amb una densitat de 400peus/ha (marc de plantació de 5x5m).

La plantació s’estableix al març del 2009, desprésde la preparació del terreny, i a partir d’aquí s’ini-

cien les tasques de manteniment i de formació delsarbres. Aquest calendari d’activitats es mostra en laFigura 1. En l’assaig es controla el creixement, laconformació del producte potencial i la tolerànciaa patògens. S’han registrat dades de diàmetre nor-mal, alçària total, alçària del canó net de branques irectitud del primer tram de canó de 2,5m de longi-tud. A més a més, s’han realitzat valoracions des-criptives sobre la tipologia dels verticils i els danysintegrals per patologies sobre les fulles.

Aquesta plantació està integrada dins d’una xar-xa nacional d’assaigs establida durant l’any 2009en la que es pretén aprofundir sobre el comporta-ment de l’espècie i específicament descriure cadaclon per al seu registre com a material de base decategoria qualificada/controlada (RD289/2003sobre Comercialització del Material Forestal deReproducció).

Fotografia 2. Variabilitat dels plançons en el moment dela recepció. A l’esquerra Bu-12 i Sa-2 (alçària mitjana de7cm) i a la dreta Nav-3 (alçària mitjana de 103 cm).

Taula 1. Obtentors, origen regional i estat comercial actual de cada un dels clons.

Figura 1. Itinerari tècnicaplicat fins als 3 anysd’edat

18tècnica forestal


Avaluació productiva i qualitativaEl creixement mitjà en alçària és elevat en tots els clons, ambvalors d’increment anual entre 1,1 i 1,4 metres. Al final del tercerany en plantació la mitjana de la plantació és de 4,2 metres ialguns clons destaquen per assolir valors mitjans al voltant de 5m (Figura 2). Gran part d’aquests últims es veuen afavorits per lasuperioritat manifesta en el moment de plantació, tal i com s’hacomentat anteriorment (Fotografia 2), degut a que partien d’al-guns mesos més d’edat posteriors a la micropropagació. Aquestajerarquia en alçària que es manté des de l’inici és probable que esdifumini en els propers anys ja que s’ha anat reduint progressiva-ment amb l’edat. En termes de creixement diametral no es con-serva la mateixa jerarquia que en alçària (Figura 3), a excepciódels arbres més baixos, el que confirma fortes diferències entreclons pel que fa a l’esveltesa. Finalment cal ressaltar que el 3r anyde creixement ha estat lleugerament inferior al 2n, 14.4 mmenfront de 16,5 mm, degut a l’aparició d’un fort atac de pugó(Myzus cerasi (Fabricius)) que va afectar als mesos de major crei-xement, tot i haver previst un aplicació de reg superior al 2n any.

El valors assolits en aquestes condicions són assimilables aalgunes experiències observades en clons de cirerer en condi-cions de creixement intensives, tant amb aportacions per fertirri-gació com en estacions d’alta qualitat a França. Un altre aspecterellevant és la alta homogeneïtat observada amb valors mitjansde coeficient de variació de 11,8%, resultats que en l’ús de mate-rials de llavor no són assolibles. Una bona homogeneïtat afavo-

reix la gestió per igual de cada uns dels arbres dins de la planta-ció en aspectes com la poda i les dosis de reg i, per altra banda,facilita la concentració de lots en el moment de l’explotació finalcom en les aclarides que es puguin planificar.

A l’edat de 3 anys s’ha format l’estructura d’un delsproductes de més valoració al final del torn, el canóbasal de l’arbre (figura 2). Tots els materials tenen uncanó net de branques que supera els 2 metres d’alçària, isón remarcables dos fets: en primer lloc la concentracióde defectes en el nucli central del tronc (inferior als 6cm de diàmetre) i en segon lloc, l’òptima rectitud assoli-da en aquest tram inferior (figura 4). Això configura unproducte potencial d’alt valor, tant en les successivesaclarides com a final de torn.

Un altre tret important que s’ha observat és ladiferència entre clons en la tipologia de ramificació. Ésconegut que el cirerer és una espècie que tendeix a for-mar pisos on es concentren les branques, fenomen ano-menat ramificació verticil·lada. Els clons analitzats enaquesta plantació difereixen lleugerament entre ells, ien alguns s’han registrat valors no adequats en aquestaspecte. Aquest fet empitjora la cilindricitat en la formadel canó, és un punt de ruptura potencial de l’arbre idificulta la poda.

Taula 2. Descripció de l’ecologia de la plantació

Figura 2. Alçària mit-jana i desviació asso-lida per cada clon ialçària de canó net debranques als 3 anysd’edat en plantació.

Figura 3. Evolució del dià-metre normal de cada clonfins als 3 anys d’edat enplantació.


Finalment, i aprofitant les diversespatologies foliars observades durant l’úl-tim any de creixement, any 2011, s’haclassificat cada uns dels clons en funciódel nivell d’afecció foliar experimentada.En la figura 6 es mostra una classificacióintegrant els danys sobre la fulla i podendestacar-se les grans diferències exis-tents entre clons. Són ben conegudes lesdiferents malalties que afecten al cirerer,especialment a nivell foliar, i el resultatsobtinguts van en la línia de nombrososestudis que confirmen una alta variabili-tat genètica en aquest aspecte. En canvi,no s’han observat diferències significati-ves en resistència als danys per pugó.

Balanç de la plantació i conclusionsEls resultats de creixement i arquitecturade l’arbre obtinguts amb l’ús de materialclonal seleccionat són molt positius, con-figurant un producte potencial en el quees maximitza l’homogeneïtat.

L’itinerari tècnic d’aquests primers anysha estat costós en temps i en infraestruc-tures (principalment reg, tractamentsfitosanitaris i instal·lació d’aspres). Aquestmodel de gestió es basa en una fortainversió inicial que passa per assegurar laformació molt ràpida del producte demés valoració: els primers 5-6 metres decanó. A partir d’aquí la gestió ha d’anarencarada principalment a un incrementsostingut del diàmetre de l’arbre. Actual-ment s’està experimentant amb altresmodels de gestió basats en la densificaciói l’ús d’espècies acompanyants. Tot i queaquests models comencen a consolidar-seen alguns països, l’ús de material clonalseleccionat obligaria igualment a realit-zar intervencions de formació per a obte-nir un producte de qualitat.

La gestió de les plagues demana unaespecial atenció als atacs severs de pugóque es poden presentar, com és en el casd’aquesta plantació. Tenir mitjans persolucionar-ho és aconsellable com tambéés important controlar de prop la sanitatgeneral dels arbres, ja que no es pot obli-dar que el cirerer és una espècie de rusti-citat limitada.

Les diferències que presenten els diver-sos clons per als caràcters estudiatss’hauran de continuar controlant en eltemps i sobretot en diferents ecologies.En aquest aspecte, l’anàlisi integral delsresultats de la xarxa nacional d’assaigsclonals facilitarà el criteri d’ús de cada und’ells en funció de les característiques del’estació on es plantin.

Finalment, fem esment que a nivell deCatalunya la UdL i l’IRTA han iniciat elsprimers treballs d’obtenció de diferentstipologies de material de base a partir derecursos genètics forestals de cirerer,propis del territori català, i s’espera queen els pròxims anys estiguin disponiblestant per a l’ús en plantacions com enrepoblacions.

BibliografiaAletà, N.; Vilanova, A.;Piqué, M. i Coello, J. (2008).Frondoses nobles: Materialsvegetals i tècniques demaneig per a la producció defusta de qualitat. JM. Tusell iPau Vericat. Santa Colomade Farners, Consorci Forestalde Catalunya: 55-63.

Cisneros, O. i Montero, G.(2008). Selvicultura de Pru-nus avium L. -Compendio deSelvicultura Aplicada enEspaña-. R. Serrada, G. Mon-tero i J. A. Reque. Madrid,Instituto Nacional de Inves-tigación y Tecnología Agrariay Alimentaria y FundaciónConde del Valle Salazar: pp605-642.

Figura 4. Valors mitjans de rectitud i desviació dels pri-mers 2,5m de canó al final del 3 any d’edat en plantació(1: molt corbat, 4: lleugerament corbat, 7: completa-ment recte).

Figura 5. Classificació de la tipologia de verticil al finaldel 3 any d’edat en plantació (1: verticil marcat, 2: verti-cil dispers, 3: absència de verticil).

Figura 6. Valors integrals de sanitat foliar i desviació alsetembre del 3 any d’edat en plantació (1: molt afec-tat, 2: lleugerament afectat, 3: sense afeccions).

AgraïmentsAls centres de recerca i admi-nistracions, obtentors i/o pro-pietaris, dels materials clo-nals: Junta de Castilla y León,Lourizán (Xunta de Galicia) iGobierno de Navarra. Les acti-vitats d’establiment d’aquestaparcel·la d’assaig i la resta dela xarxa nacional s’ha realitzaten el marc del projecte INIARTA2005-00057-C05.

20activitat


l president de la Generalitat, Artur Mas, va visitardissabte 12 de novembre la remodelada Casa delBosc en el marc de la jornada de portes obertes d’a-

questes instal·lacions. Durant la visita, el president es vainteressar especialment per les oportunitats de dinamitzaciódel sector forestal i de creació de llocs de treball vinculadesal mercat de la biomassa. La jornada també va comptaramb les visites de Josep Escorihuela, director General delMedi Natural i Biodiversitat del DAAM, i d’Antoni Solà,alcalde de Santa Coloma de Farners, entre d’altres. La casa del Bosc va obrir les portes en el marc de l’Any Inter-nacional dels Boscos i en el qual s’ha estrenat el remodelatedifici. La casa del Bosc que acull les oficines del Consorci

Forestal de Catalunya, la cooperativa Serveis Forestals, laFundació Boscos, l’ADF Farners-Argimont-Sils, el Centre Tec-nològic Forestal de Catalunya i ARCmed, va celebrar jornadade portes obertes tot coincidint amb la tradicional Festa dela Ratafia de Santa Coloma de Farners. La jornada, que va sermolt ben rebuda pels veïns de Santa Coloma de Farners, vareunir més de 150 persones. Els assistents van tenir l’oportu-nitat de veure com és una caldera de biomassa i com funcio-na; veure en primícia un vídeo sobre biomassa; així comconèixer l’activitat del Consorci, la de la cooperativa i la del’ADF. També van poder veure l’exposició “Destrals del món.Col·lecció de Martí Boada” i fer un tastet de ratafia i de gale-tes de Santa Coloma de Farners.

E

2 3 4 7

1: Josep Escorihuela, director General del Medi Natural i Biodiversitat del DAAM; Antoni Solà, alcalde de Santa Coloma de Farners, Josep M. de Ribot, president del Centre de la Propietat Forestal; Miquel Massa-neda, president de la Fundació Boscos; Francisco Rovira, president de PEFC España; i Joan Rovira, responsable de la Fundació Boscos i gerent de la Cooperativa Serveis Forestals conversant amb el president de laGeneralitat. 2: Un moment de la projecció en primícia del vídeo sobre biomassa. 3. Detall de l’interior de La Casa del Bosc. 4: Instantània de l’exposició ‘Destrals del món. Col·lecció de Martí Boada’. 5: Detall de l’ex-posició de la Cooperativa Serveis Forestals. 6: Alguns dels més de 150 veïns que van passar per La Casa del Bosc. 7: Detall de l’exposició de l’ADF Farners-Argimont-Sils

1

5

6

activitat21Novembre de 2011catalunyaforestal

El president del Consorci Forestal de Catalunya, Rossend Cas-telló, juntament amb el vicepresident de l’associació, RamonBosch; el delegat comarcal del Maresme i representant del’Associació de Propietaris del Montnegre Corredor, XavierAlfaras; i el responsable de l’àrea tècnica, Josep M. Tusell, esvan reunir el passat 14 de novembre amb el conseller deTerritori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, i amb el Secretari deMedi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot. Durant lareunió els representants del Consorci van presentar-los l’as-sociació, van exposar-los el potencial que representa la bio-massa per al sector forestal i per al territori, i també vanposar sobre la taula altres temàtiques com la problemàticaamb l’Agència Catalana de l’Aigua i les taxes associades per ala gestió dels boscos de ribera, així com la necessitat d’incor-porar els propietaris forestals en el òrgans de gestió delsespais naturals i de la problemàtica referents a les limita-cions actuals per a restaurar masies. En els diferents temes

tractats, el conseller es va mostrar sensible als plantejamentsde l’associació i es va mostrar convençut de la necessitat depotenciar la instal·lació de calderes de biomassa i de lanecessitat de revisar els criteris per a la rehabilitació demasies i cases rurals.

El president del Consorci i altres membres de la Junta de Govern es reuneixen ambel conseller de Territori i Sostenibilitat

Àlex Serrahima, advocat i membre del Consorci Forestal deCatalunya, va participar dijous 27 d'octubre al debat 'S'ha depagar o no pagar per anar a collir bolets?' emès en el programaEsfera pública de Catalunya Ràdio Lleida. El debat també va comptar amb les intervencions de MarcEstévez, expert en bolets i autor del llibre "El secret més benguardat"; Francisco Javier Martínez Sopena, coordinador de lasecció de Micologia de l'Institut d'Estudis Ilerdencs; i Enric Grà-cia Barba, micòleg del Departament de Botànica de la UB,col·laborador del programa de TVC "Caçadors de Bolets". Podeuescoltar el debat des del web del Consorci, www.forestal.cat.

El Consorci participa en el debat si s'hade pagar o no per anar a collir boletsdel programa Esfera pública

Èxit de participació a la jornada"Instal·lacions de valorització i sistemes deproducció de biomassa forestal primària"

Vallgorguina acull una nova edició de laFira del bosc i la terra

El web de l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners, www.scf.cat,ha publicat el mes de novembre unaentrevista a Rossend Castelló, presidentdel Consorci Forestal de Catalunya. Podeullegir l'entrevista a www.scf.cat.

El web www.scf.cat entrevista aRossend Castelló

Vallgorguina va acollir elsdies 26 i 27 de novembreuna nova edició de la Fira delbosc i la terra. La fira, quecompta amb la col·laboraciódel Consorci Forestal deCatalunya, del Bihurri (aizko-lari) ha ofert als visitantsdiversitat d’activitats relacio-nades amb el món forestal.

www.scf.cat

Una seixantena de persones van participar a la Jornada"Instal·lacions de valorització i sistemes de producció debiomassa forestal" organitzada pel Consorci Forestal deCatalunya en el marc del projecte INNObiomassa. La jor-nada va tenir lloc el dimecres 9 de novembre a Vilanovade Sau i a Caldes de Malavella.

D o n a & f o r e s t a l ? P a r t i c i p a !

“El bosc és un “pulmó verd” que permet regular les emissions deCO2. En segon lloc, el valor paisatgístic, i en tercer lloc, el valorpatrimonial que estem deixant als nostres hereus. Per aquestmotiu vull destacar la importància que té el fet de cuidar els nos-tres boscos”

Elisabeth Dalla-Chiesai Bracons

L’Elisabeth Dalla-Chiesa i Bracons ésfilla de pare italià i mare catalana. Elseu pare va arribar a Catalunya i es vaenamorar de la Sra. Loreto Bracons, lamestressa de la finca del “Bosc dePalou” a Sant Andreu de la Vola (Oso-na), i també d’aquest indret. Va néixera Barcelona fa 62 anys i va estudiar al’escola Italiana. Té 3 fills i és àvia.Actualment, l’Elisabeth viu a SantAndreu de la Vola i des dels 2 mesosd’edat que està vinculada a la Fincadel “Bosc de Palou”, la qual gestionades del 1998 tota sola, només amb lacol·laboració puntual dels seu fills.Aquesta finca es podria qualificard’“ecològica”. Des de l’any 2000. Tam-bé és propietària del Bar RestaurantMas l’Escola a St Andreu de la Vola, elqual està ubicat a l’antiga escola i al’antic ajuntament del poble.

Ens podria explicar quina és la sevavinculació amb el sector forestal?Fa molt temps que comento que no és elmateix tallar un arbre que gestionar unbosc, i nosaltres, des de sempre hemintentat gestionar la finca. El pare es vaenamorar d’aquest indret i va fer tot elpossible per mantenir la propietat i per-què anés guanyant valor, la va gestio-nar! Fa molts anys que intentem sensibi-litzar i fer pedagogia sobre la necessitatde gestionar els boscos. Els mateixosecologistes no tenen ni idea del que aixòsignifica. Si un bosc no es treballa, si noes cuida, en definitiva si no es gestiona,esdevé una selva verge i l’única cosa queaconseguim es que s’acabi cremant.Abans a tots els boscos hi havia unacolla de persones que es dedicavenexclusivament a mantenir el bosc encondicions i el masover tenia bestiar quefeia que aquest bosc es mantingués net,es podia passar per tot arreu, però avuien dia això ha canviat i els boscos sem-blen una selva verge. Fa mig segleaquest bosc havia estat molt ben treba-llat, mot ben gestionat, ja que es baixavaa Barcelona varis vagons de tren de car-bonet, a l'any. En aquesta època a lazona hi havia hagut moltes places car-boneres. Quan el meu pare va començara fer pistes dins dels boscos, la gent del

territori el va titllar de boig, creien queamb els matxos era suficient per arrosse-gar i treure la fusta.La Diputació de Barcelona mostrava lanostra finca com a model de fincamodernitzada, ben gestionada, ja querealitzàvem les tallades per etapes i avuien dia encara ens queda el resultat de lafeina feta. Perquè un bosc rendeixi, s’hade gestionar i, com a mínim, es necessi-ten 50 anys. En canvi, un camp de fesolso de cols en un any està gestionat i dónarendiments. Qualsevol professional llibe-ral, un arquitecte o un advocat, amb unpetit despatx, un telèfon i un ordinador,pot fer la seva feina, per gestionar bé unbosc es necessiten molts anys i moltterreny.

Des de quan hi està vinculada?Estic implicada directament en la gestióde la finca des de que la meva mare emva cedir les rendes de la finca. He partici-pat en molts aspectes, no solament en latala i la gestió de les diferents hectàreesque tenim, si no implicant-me també através d’entitats com el Consorci Forestalde Catalunya, la Diputació de Barcelona,l’Associació de Silvicultors de l’Arc Medi-terrani -ARCMED-, etc. Els meus paresgestionaven personalment la finca, i enel moment que la meva mare ens va

activitat23Novembre de 2011catalunyaforestal

D o n a & f o r e s t a l ? P a r t i c i p a !

traspassar aquest testimoni, me n’he fet càrrec jo. He partici-pat amb el Consorci Forestal de Catalunya des de sempre i fasis anys la Diputació de Barcelona va crear una associació depropietaris forestals d’aquest indret, Serra de Bellmunt-Coll-sacabra, de la qual vaig ser la primera presidenta. Aquest fetm’ha estat útil per integrar-me més en el món forestal i,vàrem tenir la gran sort, de ser la primera associació de pro-pietaris forestals amb bosc verd, és a dir que no se’ns haviacremat, no hem patit mai un incendi. El fet d’associar-nos vaser positiu per fer moltes proves pilot als nostres boscos, quedesprés han servit per gestionar altres indrets de Catalunya. AVic es va promoure la Federació d’Associacions de PropietarisForestals de Catalunya, de la qual vaig formar part de l’actafundacional. Actualment tenim la seu a Gaià i intentem quetots els propietaris i les propietàries forestals anem a la una,fet que és bastant difícil.

Quan li van passar el relleu de la finca?L’any 1998 em van passar el relleu de la gestió de la finca; lameva mare al faltar el meu pare, no es va trobar amb forcesper tirar endavant la finca i va creure que jo, al ser més jove,tenia més possibilitats de poder portar les rendes amb mésempenta.

Com descriuria la seva propietat?És una propietat de mitja muntanya, va dels 800 m als 1.400m, amb diferents tipus de bosc, amb solells i obagues. A lafinca tenim una diversitat bastant gran d’espècies, la majoriasón alzines, ja que el meu pare es va cuidar, fa molt anys, defer una selecció que va permetre que les alzines anessin proli-ferant més que no pas els roures. També es poden trobaràlbers, cirerers bords, molts teixos, til·lers, freixes... Hi ha unfaig molt maco que forma part de la famosa Fageda de laGrevolosa. La part alta de la fageda era propietat de la famí-lia, però quan va ser reconeguda com un bé patrimonial vapassar a mans de la Generalitat de Catalunya. Durant totaquest temps, la família, ha intentat que es preservés el millorpossible. Una part de la finca forma part d’un Pla d’Espaisd’Interès Natutal (PEIN), però això no significa que nopuguem gestionar-la.

Com la considera, com una inversió, un hobby o un ele-ment patrimonial?Considero la meva propietat com un bé patrimonial, tot i quetambé la considero una inversió de cara al futur. Tinc la gransort de tenir descendents, als meus néts els hi entusiasmaaquest indret i venen sempre que poden, el comencen a esti-mar. A mi me’l va fer estimar el meu pare, igual que als meus

fills. Aquest és un patrimoni que ve de l’any 900 i que s’ha anattransmetent de pares a fills i sí, li tenim una gran estimació.

En quin estat de salut diria que es troben els nostresboscos?Considero que la salut dels nostres boscos està bastant mala-ment, és probable que es degui a dos fets molt importants. Enprimer lloc, el bosc no és rendible econòmicament parlant, facinquanta anys sí que es podia viure del bosc, en cavi actual-ment hi has de posar diners de la teva butxaca. I en segonlloc, els ecologistes han mal entès el que suposa netejar unbosc. Per millorar la salut dels nostres boscos també és moltimportant que no proliferen els arbres al·lòctons, sinó que lesespècies autòctones vagin millorant. En els darrers anys elsboscos s’han anat abandonant de tal manera que, avui en dia,estan envaint els terrenys de conreu, tant és així, que a lazona de Bracons s’ha promogut un projecte de recuperacióde pastures. L’Associació de Propietaris Forestals Serra deBellmunt-Collsacabra treballa també en la recuperació depastures.

Quines són les principals contribucions del sector forestal ala societat?Voldria destacar-ne tres, en primer lloc, el bosc és un “pulmóverd” que permet regular les emissions de CO2. En segon lloc,el valor paisatgístic, i en tercer lloc, el valor patrimonial queestem deixant als nostres hereus. Per aquest motiu vull desta-car la importància que té el fet de cuidar els nostres boscos.

L’experiència de sis dones forestals apas-sionades pels boscos

Podeu conèixer l’experiència de totes aquestes sisdones forestals a l’apartat Dona&Forestal del web delConsorci Forestal de Catalunya, www.forestal.cat. Aixímateix també hi podreu conèixer la proposta que ensfa Elisabeth Dalla-Chiesa i Bracons per ajudar a millo-rar l’associació.

Amb el suport de:

24biomassa


al i com es va veient amb aquestacol·lecció d’instal·lacions amb BFP adiferents sectors, a cada numero es

tracta un sector o tipologiad’instal·lacions o de recinte. En aquest esfarà incís en un dels sectors que amb eltemps ha anat prenen força i està sent unainjecció per a les economies agràries,ramaderes i forestals. Gràcies a aquestanova línia d’ingressos s’han pogut mante-nir, algunes vegades, les feines derivadesprincipals de l’explotació i la fixació degent al territori. Es tracta del turisme rural.La demanda de la gent, sigui o no de ciu-tat, d’uns allotjaments més familiars i ambun contacte més gran amb la natura, hafet que el sector del turisme rural hagicrescut molt ràpidament, donant nou usosa masies que no s’utilitzaven, o en el cas de

grans masoveries o masies, a parts d’a-questes que no es feien servir i mantenientancades.

Aquesta demanda ha generat que el pro-pietari forestal, agrícola o ramader, doniun nou ús a aquelles estances que fins almoment o bé no utilitzava o les infrautilit-zava, traient-ne així un rendiment. Totesaquestes dependències o cases són moltdiferents entre elles, tant en dimensions,sistemes, espais i necessitats, però sí quetenen en comú les necessitat de calor.Totes elles necessiten escalfar (calefacció iACS) a la vegada i de forma conjunta totesles estances abans de que arribin el hostes.Un cop les estances estan a la temperaturadesitjada l’aportació de calor baixa i sim-plement s’ha de mantenir la temperaturade confort desitjada.

Xavier Piñero

Enginyer Tècnic Industrial

Potencialitats de la biomassa forestal primària (BFP)El turisme rural

T

Aquesta informacióha estat elaborada

amb el suporteconòmic de:

Autor: Xavier Piñero

Donat que els emplaçaments a escalfar sónconstruccions existents i en gran part anti-gues, aquestes es poden dividir en dos grupsque són:

Dependències en nucliSón aquelles cases o dependencies agrupadesamb un nucli general, és a dir, que o bé és unasola casa, o totes les parts estan a tocar lesunes amb les altres. Aquestes tenen la particu-laritat que es pot realitzar tota la instal·lacióde calefacció amb una sola distribució, indife-rentment del control que s’apliqui a aquestadistribució de calor (control per habitació, perzona o per casa complerta). De manera queactualment ja solen estar funcionant amb unaúnica caldera, normalment de gasoil, que dónaservei a tota la instal·lació, tant per a calefac-ció com per a la generació d’Aigua CalentaSanitaria (ACS). Així doncs la substitució de lacaldera existent és relativament senzilla. Estracta de posar el conjunt Sitja – Caldera elmés a prop possible de la ubicació actual de lacaldera, de manera que l’únic que quedaràpendent serà la interconnexió entre la novacaldera i la línia de la caldera existent, sensehaver de fer cap altre canvi al sistema de cale-facció o ACS, pel que no hi ha costos afegits.

Dependències disseminadesAquestes són les masies o masoveries quepodem trobar relativament a prop unes de lesaltres, però separades físicament. Actualmentsolen tenir una caldera cada una d’elles, peròdepenent de les distancies es podrà valorar sies pot instal·lar una sola caldera de biomassaque doni servei a totes les necessitats, el queobligarà a generar una línea d’interconnexióentre les cases i la caldera, anomenada Xarxade Calor (District Heating), d’aquesta maneraes substitueixen totes les calderes actuals peruna de sola, centralitzant tota la producció decalor en un sol lloc, disminuint el consum imanteniment i centralitzant zones d’atenció aun sol lloc. Com en el cas anterior, no s’ha demodificar res de les actuals instal·lacions,.Nomeses fa arribar la xarxa de calor fins a cada undels consums, on actualment hi ha la caldera, ies connecta a la sortida i entrada d’aquesta.

Segons l’ocupació de les cases, es té unanecessitat de calor o un altra, però per normageneral, les necessitats són de caps de setma-

na, ponts i setmanes senceres en el cas deNadal, cap d’any o alguna altra data assenya-lada. Així normalment la casa o dependènciaes comença a escalfar un temps abans que elclient arribi, per tal que estigui temperat a unatemperatura confortable en el moment queaquest ocupi l’estança. Per tant alhora de cal-cular, dissenyar i instal·lar una caldera de bio-massa, s’han de tenir molt en compte tant lesdimensions que s’han de calefactar, com eltemps de reacció que tindrà, el temps mínimnecessari per arribar a la temperatura desitja-da, doncs un error en algun d’aquests apartatspot fer que els temps de reacció siguin supe-riors als previstos o que no es arribem a cobrirla necessitat general. Això, per sort, no es capproblema, doncs avui en dia la major part, perno dir tots, dels fabricants o importadors decalderes de biomassa tenen la gent qualificadaper a poder realitzar aquets càlculs.

Actualment la major part d’instal·lacionsestan funcionant amb Gasoil i en alguna oca-sió amb GLP, tot i que la introducció de la bio-massa cada cop és més gran. Depenent delcombustible que pugui interessar mes fer ser-vir, estella o tronc, i en els casos de falta d’es-pai, pèl·let. Trobarem al mercat diferents cal-deres, que seran més o menys idònies pelproducte, així com diferents graus d’automa-tització (que va estretament lligat al rendi-ment de la caldera), pel que per a cada neces-sitat i cada lloc trobarem la caldera adequada.

El motiu de plantejar el canvi de lainstal·lació existent a una instal·lació ambconsum de biomassa forestal, no és un i únic,doncs en molts casos aquesta estança es trobaubicada dins una finca que sol tenir una partforestal, i per tant pot auto subministrar-seamb la fusta que ha crescut a la pròpia finca,minimitzant els costos de combustible i millo-rant a la vegada l’aspecte general de la fincaforestal i donant un valor afegit al turismerural. Però indiferentment de que el propietaries pugui o no auto subministrar, el cost de cale-facció es veu reduït a més del 50%, de maneraque pot fer que els preus del servei de llogar lesestances variï mantenint el mateix marge deguanys, per tant es pot competir més en preus osimplement tenir més ingressos per reinvertirenvers als equipaments a oferir als hostes. Defet cada vegada hi ha més instal·lacions de bio-massa en el món del turisme rural.

biomassa25Novembre de 2011catalunyaforestal

Una altra de les grans utilitats que ens dónauna caldera de biomassa és el fet de podertemperar la piscina exterior, en el cas de quese’n disposi, a més per normativa, les piscinesexteriors només es poden escalfar, o temperaramb sistemes d’energia renovables, ja siguisolar o biomassa. El fet de posar una calderade biomassa ens dóna la possibilitat de pujarla temperatura de la piscina uns graus per apoder allargar la temporada tant per la prima-vera com a la tardor, que a més és quan lanecessitat tèrmica de les estances és més baixai per tant no s’han de fer sobre dimensiona-ments de potencia de les calderes per a poderrealitzar aquest temperament de l’aigua.

Prenent com exemple una instal·lació real,on tenim que el darrer any havia consumit10.000 litres de gasoil per escalfar la vivenda ila zona de turisme rural, i agafant de referèn-cia els preus actuals dels diferents combusti-bles es genera una gràfica amb el cost ocasio-nat segons sistema empleat;

Gràfic 1. Comparativa del cost d’estella res-pecte altres combustibles.

En el gràfic 1 es realitza el càlcul en elsupòsit d’utilitzar estella comercial (s’ha presun preu de referencia de 90 €/t), així tal comes veu en el gràfic 1, l’ús de l’estella respecteal gasoil produeix un estalvi de 6.841,86 €anuals, tenint un consum anual d’estella de23 tones. En el cas que ens ocupa, com que

s’utilitza estella forestal de la propia finca,amb un cost menor, l’estalvi econòmic encarapot ser superior.

Es pot fer la substitució de diferents calde-res que es tenen i centralitzar-ho tot en unade sola totalment automatitzada de 100 kWla qual té un cost de 35.000 €, per tant teninten compte un increment anual del 5% delpreu del gasoil i un increment anual de 3% enel cas de l’estella, ens dóna una amortitzacióde la inversió de quatre anys i escaig:

Gràfic 2. Amortització de la instal·lació d’es-tella respecte al consum de gasoil.

En el gràfic 2 s’observa que si bé és cert queen aquesta amortització no s’ha tingut encompte el cost de l’obra civil a realitzar, a méss’observa que es redueixen les emissions, queen el cas del gasoil són:

Per tant veiem que el estalvi és molt bo,quant més consum tinguem millor podensortir les amortitzacions, tenint presentque consums inferiors als 3.000 € anualsno solen donar retorns de la inversió enun temps raonable.

26biomassa


espècies forestals29Novembre de 2011catalunyaforestal

El roure defulla gran

Quercus petraea

Sandra Torras i Noguer

Enginyera de ForestsCooperativa ServeisForestals

l roure representa en la mitologia elpoder suprem, la força forestal. És l’ar-bre sagrat per excel·lència que els celtes

associen als nascuts el dia d’inici de la primave-ra. Els roures es troben entre les espècies mésdiverses d’arbres. Els elevats nivells de diversitat,es deuen probablement al manteniment demides de poblacions molt grans, al flux genètica grans distàncies i a la interfertilitat dels indi-vidus/es poden fecundar entre ells. El tempsentre dues generacions també és elevat; aixòevita que les poblacions de roures pateixin deri-va genètica, és a dir, que canviïn les sevescaracterístiques al llarg del temps (Ducosso, A;Bordacs, S., 2008). El roure de fulla gran (Quer-

cus petraea) també denominat roure àlbar oroure blanc europeu deu el seu nom petraea

(de pedra) a la seva capacitat per habitar zonespedregoses i no necessitar sòls ni molt rics nimolt profunds.

DistribucióEls roures han patit migracions importants enresposta als canvis climàtics que es remonten al’Era Quaternària. Durant l’últim període glacial,l’àrea de distribució natural va estar restringidaa la Península Ibèrica, al centre d’Itàlia i al sudde la península dels Balcans. En menys de 7000anys, els roures es van expandir fins a la sevaàrea de distribució actual. A l’actualitat, a Euro-pa l’àrea de distribució del roure va del sud deSuècia i del sud de Noruega fins a les Illes Brità-

niques, a l’Europa central i també a Itàlia i alnord de Grècia. Pel què fa a la Península Ibèri-ca, el trobem al nord des de Galícia fins a Cata-lunya, passant per Lleó, Palència, Santander iNavarra.

En l’àmbit dels Països Catalans, el trobem a lazona dels Pirineus, a les muntanyes del prelito-ral central, al Moianès i a Prades, on té el seulímit sud. Per tant, direm que el seu rang altitu-dinal oscil·la entre els 500 i els 1800 metressobre el nivell del mar.

Mapa de distribució del roure de fulla gran (Quercus petra-ea) a Catalunya (CREAF,2003)

Mapa de distribució del roure de fulla gran (Quercus petra-ea) en l’àmbit Mediterrani (tinet.cat)

E

30espècies forestals


MorfologiaEl roure de fulla gran (Quercus petraea) és un arbrecaducifoli que pot arribar als 30-40 metres d’altura i aviure uns 800 anys. Són arbres monoics (té flors femeni-nes i masculines al mateix arbre) i anemòfils (es pol·linit-zen a través del vent). Aquests arbres assoleixen la capa-citat de produir llavors a una edat que varia entre els 40i els 100 anys. Normalment si es vol reforestar amb èxitla llavor es recull directament de l’arbre.

És un arbre de port esvelt amb un tronc molt llarg irecte, el color de l’escorça és bru i es pot trobar esclove-llada ens els peus més vells.

Les branques són ramificades, poc flexuoses i ambbranquetes distribuïdes de forma regular al llarg d’a-questes.

Les fulles són simples, alternes i caduques, d’unesmides compreses entre els 6 i 10 cm d’amplada i els 10 iels 15 cm de llargada. Les fulles estan connectades ambun pecíol que no supera els 2 cm, amb lòbuls per banda(entre 5 i 8).

El color de les fulles és verd fosc per l’anvers i méspàl·lides al revers.

És un arbre que floreix entre els mesos d’abril i maig.Presenta flors coetànies que apareixen a les branquetes del’any. Són flors poc pedunculades que donen el seu fruit.

El seu fruit és una gla subsèssil, amb peduncle més curt queel pecíol de la fulla corresponent, que apareix entre els mesosde setembre i octubre; té una cúpula amb escames oposades.

El seu sistema radical aprofundeix inicialment més d’unmetre i quan atura el seu creixement desenvolupa unesarrels secundàries potents.

EcologiaEl roure de fulla gran (Quercus petraea) té un ampli nín-xol ecològic, ja que tolera sòls amb un pH d’entre 3,5 i 9 icondicions d’humitat des de xèriques a humides. Lesseves característiques fan que sigui el roure que ensacompanya en el trànsit del clima mediterrani a l’atlàn-tic. No està gaire estès tant per la competència d’altresespècies com per l’acció de l’home que ha buscat sempreaquest roure per la qualitat de la seva fusta.

Pel que fa al sòl, aquest li és indiferent; tot i que elsmillors boscos els trobem en terrenys calcaris, suportaperfectament els terrenys silícics. Pot viure en terrenyspedregosos i fins i tot rocosos si a la zona on s’ha esta-blert hi ha pluges abundants.

Es tracta d’una espècie que no abunda en els fondalsde barrancs i valls, sinó que prefereix sòls lleugers i benairejats, ja que és més sensible a la falta d’aireació delsòl que el roure comú (Quercus robur).

Viu a les vessants de les muntanyes, en indrets on la plu-viometria està per sobre dels 600 mm. Pot suportar tempe-ratures mitjanes de -3º C en el mes més fred.

Es tracta d’una espècie de mitja llum i temperamentrobust. Presenta certa similitud amb el faig (Fagus sylvati-

ca) en suportar durant els primers anys l’ombra dels adults. Tal com s’ha dit abans, la seva fusta és molt preuada.

És una fusta densa, tot i que no tant com la d’altres rou-res. La producció mitjana és de 4,2 m3/ha/any en volumde fusta amb escorça. Regenera bé sota la seva pròpiaombra i també sota l’ombra del pi roig (Pinus sylvestris) il’alzina (Quercus ilex).

El roure de fulla gran pot estar afectat per insectes ipatògens com l’oïdi del roure (Microsphaera alphitoi-

des), que s’ha revelat com el patogen més comú. Aquestoïdi produeix una taca blanca com de pols a les fulles ials brots tendres. Pot arribar a produir la mort de l’arbre.

L’arbre també pot estar afectat per insectes defoliadorscom el Tortrix viridiana, que es menja les fulles i els brotsfèrtils, impedint així la fructificació.

Actualment, s’han trobat algunes afeccions de Ceras-

tocystis fagacearum, patogen procedent de roures ame-ricans. Es tracta d’un fong que s’introdueix al sistemavascular de l’arbre i pot arribar a produir-li la mort. L’ar-bre infectat desenvolupa una espècie de “goma” que res-tringeix el flux de saba del teixit vascular, ocasionantcom a primer símptoma l’engroguiment de les fulles i laposterior defoliació.

De totes les espècies de roures existents, el roure defulla gran és el que pateix un menor atac de patògens,per això no veurem a les seves fulles i branques tantsatacs com en els altres roures.

Font: Botanicavirtual de la Universitat de Lleida.

SilviculturaRecentment, a la majoria de païsoseuropeus s’ha promogut una silvicul-tura propera a la naturalesa, on laregeneració natural ha de ser unaprioritat.

De totes maneres, la regeneraciónatural de les rouredes de fulla gran ésirregular i per aconseguir-la pot éssernecessària fer una reforestació com-plementària. En aquest cas, la qualitatgenètica del material forestal dereproducció resulta fonamental, ja quecom més bona sigui la planta, més bonrendiment aconseguirem en el futur.

Per la tendència a barrejar-se ambaltres espècies, si es vol aconseguir unbon regenerat, cal defensar-la de lainvasió d’altres espècies com el faig(Fagus sylvatica), el trèmol (Populus

tremula), el salze (Salix sp). i dematolls com la gatosa (Ulex parviflo-

rus), l’esbarzer (Rubus sp.) i el xucla-mel (Lonicera sp.).

D’altra banda, un cop aconseguida laimplantació de la roureda, la presènciad’aquestes espècies pot ser fins i totbeneficiosa en afavorir el creixementen alçada i la poda natural.

En plantacions més o menys regularsper aconseguir troncs rectes i sensenusos és recomanable mantenir ini-cialment boscos amb densitats eleva-des per deixar entre 100-150 peus pera final de torn al cap de 200 anys. Lacorba de distribució que es proposa ésla Taula següent:

Taula 1. Distribució ideal del roure defulla gran

S’aconsella que en els primers 50anys no es treguin productes amb valorcomercial, però entre els 40 i 70 anys,es pot començar a fer una selecció delsarbres amb futur i obtenir peces declasse diamètrica 15 amb valor comer-cial. Cal pensar en tot el procés en triarcorrectament els peus per a final detorn. Per garantir un tronc sense gairesnusos, si la poda natural no és suficient,es pot aprofitar durant les diferentsaclarides, realitzar diverses podes fins a8 – 12 metres.

A final de torn, als 250 anys, podemtenir, si les condicions han estat favo-rables amb un creixement mitjà de 3mm l’any, uns peus de 30 m d’alçada iuns 60-65 cm de diàmetre.

UsosLa fusta és similar a la del roure pènol(Quercus robur) però més dura i clara.Es tracta d’una fusta pesada, d’albecaestreta, groguenca, clara i de dura-ment ample, bru-fosc i molt resistenta podrir-se.

Les bones qualitats de la fusta, moltresistent a la humitat, ha estat causade la seva pèrdua a Espanya, on estavamolt buscada per a la construcciónaval. Per tant, als llocs ocupats anti-gament per rouredes de bona qualitathi trobem, degut a la sobreexplotació,boscos degradats.

Avui en dia, la millor fusta s’utilitzaper a mobles de qualitat, ja que és unafusta de gra fi i admet un bon poli-ment, per fabricar botes de vi; històri-cament s’havia utilitzat per fabricartravesses de tren. La fusta de menorqualitat s’utilitza en la construcció detanques, per a bigues dels teulats i pera treballs especials de la construcció.També és apte per desenrotllar,donant una fullola molt apreciada pera taulells de qualitat.També és considerada un bon combus-tible, ja que el seu carbó i la seva llen-ya tenen una combustió lenta, amb unpoder calorífic de 4600 kcal/kg.

espècies forestals31Novembre de 2011catalunyaforestal

Referències bibliogràfiques

CAPÓ, J. i MUNDET, R. Guia declassificació de la fusta en peu:Aplicacions i transformacions dela fusta dels boscos catalans.Consorci Forestal de Catalunya,2007.DUCOSSO, A.; BORDACS, S.“Robles común y albar”. Guia tèc-nica para la conservación genèti-ca y utilización del roble común yroble albar. FORESTA, 2008.<http://www.forestales.net/archivos/forestal/pdfs%2041/eufor-gen_q_robur.pdf> [Consulta:octubre 2011]GRACIA,C,. dir.Inventari Ecològic i Forestal deCatalunya: Centre de RecercaEcològica i Aplicacions Forestals(CREAF),2004.http://usuaris.tinet.cat/ral-turo/coscoja/arbol/fagaceae/qpe-tra.htmUNIVERSITAT DE LLEIDA IUNIVERSITAT POLITÈCNICA DECATALUNYA. Botànica agrícola iforestal [En línia]. <http://bota-nicavirtual.udl.es/fam/fagacies/quercus_petraea.htm> [Consulta:octubre 2011]

a legislació urbanística actualmentvigent a Catalunya és el Decret Legislatiu1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el

Text Refós de la Llei d’Urbanisme, i el Decret305/2006, de 18 de juliol, el qual aprova el seuReglament. Ambdós cossos legals contemplentotes les previsions referents a qualsevol actua-ció urbanística i determina els paràmetres de lestres classes de sòl que el mateix article 25 de laLlei preveu a l’efecte: sòl urbà, sòl urbanitzable i,sòl no urbanitzable.

En termes generals, el sòl no urbanitzable potser objecte d’actuacions específiques per a des-tinar-lo a activitats o equipaments d’interèspúblic com, xarxes d’abastament i subministra-ment d’aigua, d’energia elèctrica, infraestructu-res hidràuliques, de telecomunicacions, esta-cions de subministraments de carburants,etcètera. També, s’hi poden admetre usos i obresde caràcter provisional com, instal·lacions des-muntables, aparcaments de vehicles, centres dejardineria, activitats per al lleure, esportives orecreatives, entre d’altres. Alhora s’hi poden pre-veure construccions com bars, restaurants (decarretera), tallers de reparació de neumàtics,quioscos, i d’altres però, principalment, en sòl nourbanitzable hi predomina la presència demasies i cases rurals, construccions vinculades auna activitat agrícola, ramadera o forestal i, enmenor mesura però no menys important, elsestabliments de turisme rural i de càmpings.

D’aquesta manera, tant la Llei com el seuReglament preveuen, per exemple, els procedi-ments a seguir en cas que es vulguin realitzarobres de conservació i millora, els passos per areconstruir o rehabilitar, per a la divisió horit-zontal, ampliacions, etcètera. Aquestes actua-cions urbanístiques, sotmeses al judici de lesAdministracions Públiques són, en molts supò-sits, restrictives i immobilistes, cosa que desafa-voreix el desenvolupament rural i dificulta elmanteniment i millora del patrimoni històric delnostre país.

D’altra banda, des de fa uns anys els municipis

de Catalunya estan redactant el què s’anome-nen popularment, “Catàlegs de Masies”, atèsque els articles 47 i 50 de la Llei d’Urbanismeaixí ho determinen. Aquests, són inventaris quecada Ajuntament redacta per tal d’identificar lesmasies i cases rurals que estan situades en el seuterme municipal, descriure-les i analitzar-les,justificar les raons legals que aconsellen la pre-servació o recuperació de la masia o casa rural i,adjudicar-ne els usos admesos i el seu nivelld’intervenció. Aquest catàleg de cada municipi,és en terminologia legal-urbanística, un PlaEspecial. Per això, a vegades s’utilitza indistinta-ment el terme Pla Especial de Masies (PEM) iCatàleg de Masies.

Cal tenir present que actualment, no tots elsAjuntaments de Catalunya tenen un PEM apro-vat. Tot i això, no exclou que també se’ls hi apli-qui la normativa urbanística (com és de suposar)prevista concretament, a la Disposició Transitò-ria Quinzena de la Llei. Per tant, quan un pro-pietari vulgui realitzar una divisió horitzontal,una rehabilitació o reconstrucció de ruïnes, ouna ampliació d’una estança preexistent a laseva masia o casa rural, encara que no estiguiinclosa en un Catàleg de Masies, se li aplicarà lalegislació abans esmentada (Llei i Reglament)entre d’altres, la qual preveu un seguit de passosa seguir i la intervenció de determinats òrgansque la pròpia llei habilita com a competents (lesComissions Territorials d’Urbanisme, per exem-ple) que seran preceptius, vinculants i necessarisper a poder dur a terme les actuacions urbanís-tiques preteses pel propietari de l’immoble.

No obstant això, actualment el mateix Depar-tament de Territori de la Generalitat no noméssegueix els paràmetres que contempla la nor-mativa urbanística a l’hora d’aprovar projectesd’obra major, sinó que alhora es basa en undocument interadministratiu que s’anomenaDirectrius de contingut per al catàleg de masies

i cases rurals. Aquestes Directius, elaboradesl’any 2009, són una guia sense rang jurídic (jaque no ha estat aprovat pel Parlament o mit-

L

32legal


Àlex Serrahima

Advocat dels ServeisJurídics del CFC

33catalunyaforestalNovembre de 2011

legal

jançant la potestat legislativa del Govern) queencamina als Ajuntaments i Comissions Territorialsd’Urbanisme i, el propi Departament de Territori iSostenibilitat a seguir uns criteris fixes que venen asuplir la manca de concreció que la Llei d’Urbanis-me i el seu Reglament preveuen pel que fa a lesintervencions urbanístiques a masies i cases ruralsde Catalunya.

D’aquesta manera, podem deduir que el docu-ment de les Directrius té un caràcter intervencio-nista pel fet que restringeix molt notablement elsparàmetres que es disposa a la pròpia Llei i Regla-ment d’Urbanisme, en matèria de masies i casesrurals. Per exemple, la normativa no preveu en capmoment, entre els requisits per a reconstruir unamasia en ruïnes, que s’hi hagi d’identificar duesparets en angle d’alçada mínima de dos metres,tinguin més de 75 metres quadrats o, en matèriade divisió horitzontal, que la quantitat d’habitatgesadmesos a dividir en funció de sostre disponiblesigui a raó d’un habitatge principal de 350m2 i, de150m2 la mitjana de restants habitatges resultants.I, com a conseqüència, aquest intervencionisme esmanifesta plenament quan és la pròpia Adminis-tració, mitjançant el Departament de Territori iSostenibilitat qui està aplicant aquest documentavui en dia. En definitiva, mentre no tingui un ranglegal que l’habiliti, no pot ser d’aplicació vinculantni tant inflexible.

Actualment coexisteixen i conviuen dos tracta-ments per part de l’Administració urbanística: elque estableix la pròpia normativa, i el que estableixel document Directrius de contingut per al catàleg

de masies i cases rurals. Finalment, cal tenir en compte el tractament que

tenen les masies i cases rurals situades en Plansd’Espais d’Interès Natural (PEIN), ja siguin sotafigures com parcs nacionals, parcs naturals, parat-ges naturals d’interès nacional, reserves naturals,entre d’altres, ja que estan subjectes, a més a més,per la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’Espais NaturalsProtegits de Catalunya, i de tota la corresponentnormativa sectorial. En aquest sentit, el tractamentrespecte masies i cases rurals ha d’atendre la nor-mativa, ha d’atendre les Directrius però, alhora, calsumar-hi el condicionant que comporta ser pro-pietari d’una masia o casa rural que estigui situadaen una zona inclosa al PEIN o Xarxa Natura 2000la qual es tradueix en un major control, intervenciói supervisió administrativa.

A mode de conclusió hem de tenir present que

existeix una excessiva intervenció per part de lesfigures de planejament urbanístic (POUM’s, PAM’s,PE’s, PDU’s, etcètera), hi ha un insuficient foment(econòmic) per part de l’Administració per conser-var cases pairals o masies dempeus amb seglesd’història i antiguitat i, alhora, existeix una consi-derable dificultat arran dels elevats costos de lesobres i la seva escassa i llarga amortització. Calentendre la masia i casa rural com una potenciali-tat econòmica pels titulars del sòl no urbanitzable,a banda d’evitar l’abandonament rural i, assentargeogràficament els fluxos socials que genera. És adir, la iniciativa d’un propietari d’arreglar-se unamasia propicia que, primer de tot, eviti que l’im-moble caigui a terra. Aquest factor és molt impor-tant si tenim en compte que moltes vegades estemparlant de patrimoni històric centenari. Segon,inverteix econòmicament en un assentamenturbanístic que proporciona ocupació i fixaciód’empreses en el món rural. I tercer, és un primerpas per tal que aquest propietari, consolidi un vin-cle amb el territori que des de fa molts anys haestat abandonat. Alhora, és notablement rellevantel fet que una simple inversió en edificacions exis-tents en sòl no urbanitzable ve acompanyada deincomptables beneficis com són tenir-hi masovers,veïns, la gestió de l’entorn natural (silvicultura,pastura, agricultura, recuperació d’espais, etcètera),entre molts d’altres, la qual cosa significa estroncarel progressiu èxode rural i, emplaçar-ne al seudesenvolupament continuat i amb vocació de per-manència.

La Corvera. Autor: Àlex Serrahima

Publicacions i webs 34Novembre de 2011catalunyaforestal

El web de la primera Fira de biomassa forestal deCatalunya ja està en marxa. La trobada que tindrà lloc del23 al 25 de febrer de 2012 al recinte Firal El Sucre de Vicpretén agrupar els representants de tota la cadena de valorde la biomassa forestal. Per saber més sobre la fira,www.firabiomassa.cat.

I Fira de biomassaforestalAutors: Joan Estrada, Francesc

Jutglar i Toni LlobetEditorial: Lynx Edicions2010294 pàginesISBN: 978-84-96553-54-5

Dins de la col·lecció de guies‘Descobrir la Natura’, la mateixacol·lecció de la guia ’Amfibis irèptils de Catalunya, PaísValencià i Balears’ que us vampresentar en el número anteriorde la revista Catalunya Forestal, us presentem ‘Ocells deCatalunya, País Valencià i Balears’. Es tracta d’una guia decamp que tracta de forma exclusiva les 375 espècies d’o-cells presents en aquestes àrees. En aquesta ocasió estàrecomanada per l’Institut Català d’Ornitologia. Disponibleen llibreries.

Ocells de Catalunya,País Valencià i Balears

http://www.firabiomassa.cat

Retecork, la Xarxa Europea de Territoris Surers ha remode-lat el seu espai web. Retecork té per objectiu representar idefensar els interessos de les col·lectivitats territorials ambpresència del sector surer; contribuir a la valorització idifusió del llegat cultural i patrimonial vinculat a aquestaactivitat i promoure el desenvolupament sostenible local anivell econòmic, social i ambiental.

Retecork

Catalana de Municipis, el Centre Tecnològic Forestal deCatalunya, el Consorci Forestal de Catalunya, Federaciód’Empresaris Instal·ladors de Catalunya i Qnorm subven-cionat pel SOC i el Fons Social Europeu, d’acord amb elPrograma d’ajuts a Projectes Innovadors, regulat perl’Ordre TRE/293/2010. En aquest espai trobareu tota lainformació relacionada amb aquest projecte que té la fina-litat de promoure la implantació de la biomassa forestal ievolucionar cap a un model de sostenibilitat energètica,tot generant llocs de treball.

http://www.retecork.org

INNObiomassahttp://www.forestal.cat/innobiomassa/

e n t r e v i s t a

"Tinc una gran sort perquè visc, treballo i disfruto de l’entorn rural”

Marc Font

Per què es van decidir per la biomassa?L’any 2009 vam tenir una despesa d’entre22.000 i 23.000 euros que equivalen a35.000 litres de gasoil. I ens vam veureforçats a canviar la calefacció de l’Hotelque funcionava amb llenya, però amb unrendiment molt baix.

Quin era el seu objectiu? Substituir quatre calderes de gasoil -tres ala granja i una a l’hotel-, per tal d’unifa-car-ho tot en una sola instal·lació.

Per què la biomassa?Històricament les cuines del restaurant del’hotel havien funcionat fins al 2007 ambllenya i l’avi havia fet carbó vegetal. Amés, a casa, gestionem el bosc que téunes 140 hectàrees. Tenim Pla Tècnic deGestió i Millora Forestal. Vam començar abuscar informació. Ens vam començar adocumentar sobre la biomassa; vam bus-car per Internet anar a jornades. A més,va coincidir que vaig anar a Escòcia a for-mar-me més com a motoserrista i vaigaprofitar per informar-me del tema. Ensvam adonar que teníem la logística. A

més, ens podíem beneficiar dels ajuts del’ICAEN, que eren del 30%, i també vaigaconseguir ajuts per la incorporació coma jove ramader, vam crear una SCP junta-ment amb el meu pare. Vam veure que labiomassa havia de funcionar. I el setem-bre del 2009 vam posar en marxa la ins-tal·lació.

Dos anys després diria que funciona?Sí. T’explico: cada any fem una actuaciód’entre 5 i 7 hectàrees . Del que s’obté,l’alzina es destina a llenya, ja que encaraté mercat, mentre que el pi roig, el roure iles restes de pollancre es destinen a bio-massa per alimentar la caldera. Per exem-ple, l’any 2009 vam treure entre 115 i 135tones de biomassa per abastir les 120tones que necessita aquesta instal·lacióen un any. Aquest 2011 n’hem tret 177tones o sigui uns 590 m3. I és que enaquests moments tenim la idea de ferestella a dos anys vista, ja que el lloguerde l’estelladora és força elevat. Ara bé, percontra, ens tocarà invertir en la plantad’emmagatzematge, ja que la que tenimara és provisional amb Geotex.

Propietari forestal a la Vall de Sau

En Marc Font té 27 anys i és de les poques persones que hi ha a Catalunya amb una titulació demotoserrista homologada (NPTC). És fill de La Riba de la Vall de Sau i té clar que el seu és l’en-torn rural. De fet, també ho és el de tota la seva família. El seu avi, el seu pare, la seva mare i lesseves dues germanes bessones, viuen i treballen en aquesta propietat forestal ubicada a les Gui-lleries. El seu és un model de negoci inspirador basat en la gestió forestal, el turisme rural i laramaderia que aprofita de manera sostenible les diferents oportunitats que els brinda el bosc il’entorn. Entre aquestes oportunitats, l’any 2009 van decidir apostar per la biomassa. Dos anysdesprés ja tenen en funcionament una xarxa de calor que, a partir de la combustió d’estellaforestal, proporciona calefacció a una granja de deslletament de porcs i calefacció i aigua calentasanitària a l’hotel La Riba i l’habitatge familiar. La seva experiència es va donar a conèixer en elmarc de la Jornada de Tardor que el Consorci Forestal de Catalunya va organitzar dins del projec-te INNObiomassa el passat 9 de novembre. La jornada va ser un èxit de participació. CatalunyaForestal us ha volgut apropar una mica més l’experiència de La Riba.

Per Núria Torras

38entrevista


I el desembosc i el transport? Com el fan?Els arbres es tiren a terra amb tota la brancada i s’hideixen durant dos mesos. Durant aquest temps lesvaques es mengen les fulles. Un cop han passataquests dos mesos comença l’arrossegament delsarbres amb el tractor i el cabrestany fins al puntd’”acopi”. Es fa una única pila perquè el dia que vel’estelladora ho tingui tot en un únic punt. Cal dir quela caldera que tenim, d’origen finlandès, és molt per-missible amb el producte que hi tires. Això ens permetpoder fer una estella més basta.

Ens podria explicar què abasteixen amb aquestes120 tones anuals?Generem una potència de 400 kw amb la qualescalfem la granja de deslletament de porcs quehem de mantenir entre 25º i 30º durant tot l’any, jaque cada cinc setmanes entren 2.500 porcs ques’han de deslletar. I a banda de la calefacció de lagranja subministrem aigua calenta i calefacció a lesinstal·lacions de l’hotel La Riba que té 13 habita-cions, 9 de dobles, 2 d’individuals i 2 suites. Totesamb bany complert. I amb aquesta caldera de bio-massa també subministrem l’aigua calenta i la cale-facció de l’habitatge familiar i annexos, amb untotal de 180 m2 i 5 banys.

Així doncs, els surten els números?Amb les subvencions sí. De fet, si tot va com en elsdarrers dos exercicis haurem amortitzat la instal·lacióde la caldera a 7 anys vista i amb un estalvi energèticrespecte el gasoil del 60%.

Si no haguessin pogut comptar amb les subven-cions ho haurien fet?És díficil de dir. Les subvencions van ser un gran ajut it’ajuden a decidir. Potser sense cap ajut econòmic perpart de l’administració la magnitud de la instal·lacióhauria estat diferent. Ara, amb els resultats actuals nodescartem a la llarga, la cogeneració.

A banda de la gestió forestal i l’hotel diu que tambétenen una granja i pastures? Sí, en el cas de la granja els porcs no són nostres, sinóque lloguem les instal·lacions. Les pastures sí que sónnostres. Tenim uns 100 caps de bestiar de carn deraça llemosina. Ja fa anys el pare es va treure lesvaques de llet i ara, des del 1994, només tenim les lle-mosines que, per una banda ajuden a gestionar elbosc i per l’altra es destinen a carn. Una part d’aques-ta carn ens la quedem nosaltres per al restaurant del’hotel, mentre que l’altra la venem a una carnisseria

de Folgueroles. També tenim cavalls Bretons i uncavall Comtoise per fer rutes amb carruatge.

També fan rutes amb carruatge?Sí. Oferim la possibilitat de conèixer l’entorn de laVall de Sau tot fent rutes amb carruatge. De fet, jovinc de l’àrea de les activitats de lleure. D’aquí queels mesos d’estiu, els quals no podem treballar abosc, potenciem les activitats de lleure que ens ofe-reix aquest entorn. A més, podem complementarl’oferta d’activitats amb rutes amb kayak, segway,

nordic walking que ofereix Aquaterraclub, l’àreaesportiva i d’activitats del Grup Sotacingles.

I dels cavalls Bretons què en fan?La idea de tenir aquests cavalls va sorgir d’un viatgea la Bretanya. Vam conèixer una noia que teniaaquests cavalls i ens va animar. Tenim tres euguesque cada una d’elles ja ha parit tres cops. Ara perara, intentem comercialitzar-los per vida.

El seu és un exemple de diversificació...Toquem moltes tecles. De fet, aquesta és la mentali-tat del medi rural. Diversificar perquè una activitatpugui recolzar l’altra quan aquesta ho necessita o ala inversa.

No s’ha plantejat mai dedicar-se a una altra cosa?Veig que hi ha parelles joves d’entre 25 i 35 anysque, per exemple treballen a Vic i venen a viure aquí,a la Vall de Sau. Estan disposats a fer cada diaaquesta carretera per gaudir de l’entorn, encara quenomés sigui per unes hores o el cap de setmana. Jotinc la gran sort de poder viure, treballar i disfrutarde l’entorn. Has de ser conscient d’on vius i aprofi-tar-ho. Tot i que la vida pot donar moltes voltes.

Alguna cosa a afegir?Sí. Una reivindicació: crec que la biomassa no hafet el boom que hauria d’haver fet perquè s’estàtreballant molt, però de baix a dalt. Cal que hihagi el recolzament de l’administració. Per exem-ple, cal que els ajuntaments hi apostin, ja que labiomassa els pot generar llocs de feina i estalvieconòmic. D’altra banda, hi ha molt desconeixe-ment sobre aquest tema. En aquest cas diria queés una qüestió cultural. Hi ha turistes que quanels expliques tot el que fem em diuen ‘Si, peròalgun dia se t’acabaran els arbres!’ Aleshores elsexplico que hi ha parts del bosc de la nostra fincaque fa ¡40 anys que no es toquen! En definitiva,cal molta divulgació.

Biomassa forestal primària: disponibilitat i ocupació - Clons …...La disponibilitat de biomassa...

Documents

Transcript of Biomassa forestal primària: disponibilitat i ocupació - Clons …...La disponibilitat de biomassa...