BITÀCOLA, 8
-
Upload
dep-catala -
Category
Documents
-
view
238 -
download
5
description
Transcript of BITÀCOLA, 8
Índex
L’equip de redacció 3
Una mica d’història de l’institut: una història de canvis 4
Anant pel camí del moro 6
Notícies diverses 7
Recital de Valdeolivas 15
Entrevista a Emiliano Valdeolivas 16
L’adolescència 18
L’acne 19
Salut i alimentació 20
Un reportatge per l’institut 22
Entrevistem al J. A. Minguella 25
Els smartphones 27
Celebració de l’any Dickens 28
Projecte solidari dels alumnes del PQPI-PTT 29
Entrevista a la Mercè Mosoll 31
Els alumnes de primer i de segon parlen del seu
primer dia a l’institut 34
La festa dels quinze anys 35
Activitats del gust per la lectura 36
De llibres 38
16è Premi de Literatura: “Protagonista Jove” 2011-2012 40
La festa de Sant Jordi a l’institut 41
Llengües d’ús a l’institut Ramon de la Torre 44
L’escola a Catalunya 49
Els joves de segon de batxillerat ens parlen del seu futur 51
Desitjos de la gent de l’institut 53
Les retallades a l’ensenyament 54
Consells anticrisi 56
La música que s’escolta 57
Els alumnes opinen 59
Carta d’amor 68
Els menjars típics dels nostres alumnes
de l’Aula d’Acollida 69
Imatges d’un any 71
B i t à c o l a 3
Bitàcola | Juny de 2012
L’EQUIP DE REDACCIÓ
La revista del nostre centre es fa a partir
de les persones que fan l’optativa de la
revista a 3r d’ESO a través d’una
optativa que s’ofereix des del
Departament de llengua i literatura
catalanes. Enguany hem tingut la sort
que també s’ha fet a 2n d’ESO i l’ha
dirigit la professora Trini Ortega.
Tots els alumnes han treballat les
diferents tipologies textuals dels gèneres
periodístics. Han fet reportatges,
enquestes, articles d’opinió, alguna
crònica, notícies diverses,... Han treballat
de valent i ara és el moment d’ensenyar-
vos el que hem fet.
Els alumnes de segon han estat: Camila
Alderete, Rodrigo Alonso, Alexandra
Arboleda, Kevin Arias, Francesc Ávila,
Paula Barman, Noemí Barnils, Ruben
Bartolome, Paula Buxaus, David
Cardenas, Judit Carrera,, Joshua
Chinchon, Tania Cotacachi, Nacer El
Yaakoubi, Júlia Fábregas, Cristina
Fernández, Andrea Garcia, Joanna
Garcia, Nerea Garcia, Daniela Grajales,
Ainoha Izquierdo, Rocio Jiménez,
Omaima Khoyani, Abobaker Laamiri,
Anderson Mallo, Laura Marsal,Lorena
Martínez, Ihssan Mchicha, Joel Muñoz,
Paco Nuñez, Marco Ramírez, Bruno
Rauth, Ermina Rotaru, Cristina
Rovira,Laura Rovira, Aida Ruiz, Arnau
Tolrà, Sara Toledano, Xiliana Toro,
Adam Torresi Belén Trujillo.
Volem agrair a tots els alumnes i
professors que ens han ajudat a fer
possible que aquesta revista sigui una
realitat. En especial, agraïm la
col·laboració de la professora de Visual i
Plàstica Gemma Álvarez ja que ha
motivat els seus alumnes per tal de fer la
portada d’aquesta edició de la revista.
Aquesta portada l’ha feta l’Anna Ruiz de
3r d’ESO. La felicitem.
L’equip de redacció de 3r del primer
quadrimestre ha estat format per les següents
persones: Raquel Colmena, Fàtima El Miri,
Carolina Jiménez, Yolanda Paños, Àlex
Sánchez, Laia Carmona, Daryl Garrido,
Cristina Bosque, Laira Bravo i David
Bruguerola. L’equip de redacció de 3r del
segon quadrimestre ha estat format per:
Daniela Peña, Desirée Molina, Elisabeth
Pérez, Anna Reyes, Noemí Hermoso, Sava
Adrián Manea i Anabel Romero.
4
Bitàcola |La nostra revista
UNA MICA
D’HISTÒRIA DE
L’INSTITUT: UNA
HISTÒRIA DE
CANVIS
Avui dia l’INS Ramon de la Torre està
en el carrer del Camí Moro des de l’any
1999, però al començament el centre es
trobava al carrer Reus n.5, dalt d’una
fàbrica. Sembla ser que hi va ser des del
1996 fins al 1999.
A l’any 1984 hi havia a Torredembarra
una escola d’FP i els professors que hi
impartien classes depenien de
l’Ajuntament. El curs 85-86 aquesta
escola va passar a ser pública i va passar
a ser una secció de l'institut Comte de
Rius de Tarragona. Més endavant, va ser
institut d’FP de Torredembarra i es va
independitzar del Comte de Rius.
Més tard va sortir un decret en el qual
tots els instituts havien de fer batxillerat.
Això va comportar problemes d’espai, ja
que no hi cabien tots els alumnes
matriculats. Va ser aleshores quan es va
haver de construir un altre edifici. Essent
l’alcalde Celestí Salort i Gaspar, es va
decidir que es faria un edifici a
l’avinguda Sant Jordi n.1 (on avui dia
està situat el CEIP Antoni Roig). En
aquest edifici s’impartia l’FP 1 i l’FP 2
d’electricitat i d'administratiu, el
batxillerat i el COU. Però el curs 95-96
es van haver de ficar uns barracots
prefabricats, perquè no s’hi cabia. I va
ser aleshores quan es van veure obligats
a fer un altre institut, que es va situar a
l’avinguda Sant Jordi n. 63.
Així, doncs, una vegada es va edificar tot
l’institut es va traslladar al nou edifici,
excepte els tallers elèctrics. Aquest fet va
suposar que creés una situació
complicada perquè els alumnes d’FP
havien d’anar a dos llocs.
Al mes de març del 1996 es va
comunicar que es faria un altre centre
nou i la inspectora Carme Mas va
B i t à c o l a 5
Bitàcola | Juny de 2012
designar l’Anselm Aguadé com a
director del nou edifici.
Al curs 96-97 es va crear el nou institut.
El Departament d’Educació va fer una
separació de l’institut i va decidir separar
dos departaments i que aquests creessin
el nou institut. Van decidir que sortís
l’FP, fent així un altre trasllat dels tallers.
I es va tornar al carrer Reus n.5. La
primera junta directiva estava constituïda
per Anselm Aguadé (director), Coro
Luengo (coordinadora), Paco Gilabert
(cap d'estudis) i Pere Llagostera
(secretari).
En aquest moment hi havia dos centres a
la vila de Torredembarra. Un ja tenia un
nom i l’altre va ser el Departament
d’Educació qui va decidir posar-li
Ramon de la Torre. Segons sembla el
nom de Ramon de la Torre prové d’un
personatge que en els documents del
segle XII s’anomena Raimundus de
Turre, un senyor que va estar estretament
vinculat al castrum de Montornès (La
Pobla de Montornès). L’historiador
Antoni Virgili a la revista abr
(Agrupació de Balls populars
Torredembarra) l’any 1997 en parlava
en un article titulat Ramon de Torre, el
personatge (XII) i el seu esperit (XX).
Es va decidir de fer dues zones
educatives l'una per Torredembarra,
Altafulla i La Riera, i l'altra per a la resta
de pobles.
El curs 97-98 l'institut va incorporar de
cop tota l'etapa educativa de 1r d'ESO a
4t, a més dels PTT, i es va necessitar més
professorat per cobrir les necessitats
educatives. És en aquest curs que es va
plantejar el canvi de nom de manera
legal. Així es van fan una sèrie de
propostes des dels sectors: alumnes,
pares i professorat. Van sortir tres
propostes: A) IES Ramon de la Torre, B)
IES Torredembarra, C) IES Baix Gaià (a
proposta de direcció) i D) IES Clarà.
Segons sembla els dos centres van pactar
que cap dels dos centres li posarien IES
Torredembarra, donat que fins aleshores
era IES de Torredembarra.
Aquestes propostes es van portar a
votació al Consell Escolar i durant
aquest temps l’ús va anar fent. Al final la
votació va donar com a resultat el nom
d’IES Ramon de la Torre.
El curs 98-99 l’institut incorpora el
Batxillerat i al març del 1999 s’inaugura
el nou edifici.
I al curs 2011-12 es va canviar el nom
d’IES (institut d’educació secundària)
pel d’Institut. Quina manera de marejar
la perdiu.
Daryl Garrido i Laia Carmona
6
Bitàcola |La nostra revista
ANANT PEL CAMÍ
DEL MORO
Fa uns divendres vam anar pels camins
del moro a investigar per què es deia
així, i vam estar trucant per les cases una
bona estona a veure si trobàvem alguna
persona que ens ho pogués explicar.
Anàvem trucant, però no sortia la
persona indicada. Al final una dona gran
ens va dir que ella no sabia res, però que
el seu marit va ser qui va fer les cases del
Camí del Moro. L’home es deia Ramon
Suau Nel·lo i era una persona molt
agradable.
Vam estar fent-li petites preguntes. Ens
va dir que abans tot eren garrofers, un
camp enorme d’arbres i moltes herbes, i
que a prop de casa seva hi ha les restes
d’una antiga vil·la romana. Cal dir que
aquesta vil·la va ser construïda en dues
fases, la primera en època republicana
(segles II-I aC) i la segona en la primera
època imperial (segles I-II dC). També
s’ha de constatar que en aquest indret
s’han trobat estructures de tipus
residencial, termal i de serveis.
La vil·la romana del Moro constitueix un
dels jaciments més importants i millor
coneguts de l'ager tarraconensis.
Emplaçada al nord-est de Tarraco, al
costat de la via Augusta, entre la vil·la
romana dels Munts (Altafulla) i l'Arc de
Berà (Barà).
El nom del Camí del Moro deu venir
d’antic, però el cas és que l’Ajuntament
de Torredembarra va posar aquest nom,
segons ens han dit, l’any 1999.
Anabel Romero
Desirée Molina
Noemí Hermoso
B i t à c o l a 7
Bitàcola | Juny de 2012
NOTÍCIES
DIVERSES
Intercanvi
El dia 20 d’octubre de 2011 van venir els
alumnes de l’institut Stadtterilsche
Bahrenfeld d’Hamburg (Alemanya) amb
motiu del programa d’intercanvi que hi
ha entre els dos centres. Els professors
responsables d’aquest intercanvi són:
Svetlana Nikolov i Andreu Daura. Van
aprofitar la seva estada aquí per conèixer
el país i la cultura.
La castanyada 2011
La castanyada no es va poder fer fins el
dia 4 de novembre perquè es va
suspendre el dia que tocava per la pluja.
El divendres dia 4 al matí vam fer classe
normal i després vam tenir una hora i
mitja de pati.
Els alumnes de quart d’ESO van ser els
que van organitzar tota la castanyada.
Van fer: jocs castanyes música al
gimnàs, entrepans...
Hi havia diferents jocs a la pista i això va
fer que la gent, sobretot els de primer,
participés.
Valors del Nadal.
Reciclatge al pessebre.
Els alumnes de religió de l’institut han
fet un pessebre, per Nadal, amb
materials de rebut: caixes d’embalatge
dels polvorons, retalls de cartolina,
diaris vells,...
En els treballs previs a classe es van
treballar valors que podríem viure en
aquesta festa: estimar, compartir,
acompanyar, solidaritat, comprensió,
amor fratern, perdonar, respectar,
esperança, amistat, felicitat, alegria i
família. Després van formar part del
Pessebre en forma de cartells que es
van penjar dins l’establia.
8
Bitàcola |La nostra revista
Xerrada sobre
l’alimentació
Es va fer una xerrada sobre els transtorns
alimentaris i el seu tractament.
Els del centre CATA de Vilafranca del
Penedès van parlar de l’anorèxia
nerviosa, la bulímia nerviosa, el transtorn
de conducta alimentària no específica
(TCANE), els transtorns per afartament,
l’obesitat,... als alumnes de l’ESO del
centre. Van alertar sobre alguns senyals
per detectar l’anorèxia nerviosa com: la
manca de consciència de la malaltia, la
por a engreixar-se, l’obsessió pel pes i el
cos que fins i tot arriba a la distorsió de
la realitat, l’ús de roba ampla per amagar
el cos, el fet de menjar molt lentament, el
fet de seleccionar el menjar a trossets
petits i escampar-lo pel plat, la invenció
d’excuses per no asseur’es a la taula,
l’aïllament social, el canvi en el caràcter,
hiperactivitat,... associat a la pèrdua de
cabell, desaparició de la menstruació, el
ressecament de la pell, la sensació de
fred,... També van alertar sobre alguns
senyals per detectar la bulímia nerviosa
com: el fet de menjar de manera
descontrolada, de pressa i amb ansietat,
el fet de fer dietes i no menjar, l’obsessió
pel menjar i pel pes, la manca de
constància, el canvi de caràcter,...
associat al deteriorament de les peces
dentals, aparició de l’estrenyiment,
lesions o callositats als artells,... Van
explicar altres transtorns i els seus
senyals i fins i tot van venir persones que
havien tingut aquests problemes a
explicar algun cas i a donar algun
consell. Una xerrada interessant!
Dues alumnes de Batxillerat participen
en la segona olimpíada de biologia de
Catalunya
Les alumnes de segon de batxillerat Alba
Frias i Verónica Puerta van participar el
12 de febrer a la IIa Olimpíada de
Biologia de Catalunya en la qual van
participar uns 200 alumnes de tot
Catalunya.
Poemes
El dia 21 de març va ser el dia mundial
de la poesia i els alumnes de segon,
tercer i quart d’ESO, i segon de
batxillerat, del nostre institut van llegir el
poema Quatre paraules de Narcís
Comadira en diferents idiomes, com
l'àrab, el castellà, xinès, català, alemany i
portuguès. Els alumnes que van
participar són els següents: Marina Casas
(2B bat.), Laia Elias (2B bat.), He Zhou
(3r A.), Angelo Lauricella (2n), Ana
Maria Colta (4r B.), Khadia Lhouni,
Ishan el Kanfoud (3r B.) i Cristian Díaz
(3r B.).Totes aquestes locucions les
podeu trobar a la pàgina de la biblioteca.
http://bibliotkinstitutramondelatorre.blog
spot.com.es
B i t à c o l a 9
Bitàcola | Juny de 2012
Dones investigadores
Es va proposar un concurs relacionat
amb les dones investigadores, al passadís
principal van fer un mural on hi havia el
nom d'aquestes dones investigadores:
Dorothy Crowford (1910 -1994), Jane
Goodall (1934), Maria la Jueva (s.III.
d.C), Anna Veiga (1956), Rosalind
Franklin (1920-1958), Marie Curie
(1867-1934), Barbara Mcclintock (1902-
1992), Tuneko Okazki (1933), Lise
Meitrer (1878-1968).
S'ha volgut destacar que en el terreny de
la investigació científica a banda
d'investigadors també hi han hagut dones
que han fet importats descobriments
científics en el camp de la investigació
química i biològica. Es va proposar un
joc per a tots els alumnes de l'institut. Es
tractava de relacionar el número i la
lletra de la imatge. Aquest concurs es va
acabar el dilluns 19 de març.
Els guanyadors van ser: Sandra Dengra
(4t B), Martí Nogués (4t A) i Núria Simó
(4t A).
Concurs de lectura en
veu alta
El passat mes d'abril, a iniciativa de la
biblioteca, al nostre institut es va
celebrar un concurs de lectura en veu alta
entre els alumnes de l’ESO. Els alumnes
van ser seleccionats pels professors de la
matèria d'alternativa.
Van formar part del jurat de selecció:
Anna Giró, Virgínia Lagueruela, Fàtima
Calvo, Pep Roselló, Quim Pérez, Mercè
Mosoll, Gemma Martínez, Núria
Espluga i Dolors Marchan.
10
Bitàcola |La nostra revista
Els escollits van ser els segúents:
Cristina Rovira i Andrea Viedma, per
primer.
Iolanda Virgili, Melania Doncel, Daryl
Garrido i Carla Baumann, de tercer curs.
Patrícia Witt i Míriam Antona, de quart
curs.
Aquests alumnes van participar el
divendres 11 de maig, al complex
educatiu a Tarragona, al Vlllè Certamen
Nacional de Lectura en veu alta. Tot i
que ho van fer molt bé, finalment no van
aconseguir passar a la semifinal.
Si voleu saber més d'aquest concurs o
comentar els vostres llibres preferits o
estar al dia d'altres informacions de la
biblioteca, us aconsellem visitar aquest
bloc:
http://bibliotkinstitutramondelatorre.blog
spot.com.es
Teatre al centre
Des de l'optativa de teatre de segon
d'ESO s'han representat tres textos
teatrals al gimnàs del centre: primer, una
adaptació de Criatures de la companyia
T de Teatre; segon, una adaptació de la
famosa pel·lícula Grease, tenint en
compte que enguany es commemora
l’any de la seva posada en escena, i
finalment un text inventat pels alumnes
que parodia el famós programa de
televisió Tu sí que vales. Un fragment
d’aquest treball teatral fet pels alumnes
es pot veure a
http://departamentcat.blogspot.com.es/20
12/05/commemorant-grease.html
B i t à c o l a 11
Bitàcola | Juny de 2012
Great Expectations
Amb motiu del bicentenari de la mort de
Charles Dickens des del departament
d’anglès es va decidir retre-li un petit
homenatge fent una obra de teatre sobre
una adaptació d'una obra seva molt
coneguda anomenada 'Great
Expectations' (Grans esperances, 1861).
En aquest projecte han participat alguns
alumnes de 4t d'ESO B i D i també hem
comptat amb la inestimable col·laboració
del departament de plàstica (Marta i
Gemma).
'Great Expectations' tracta sobre un nen
orfe, Pip, de família molt modesta que
s'enamora d'una noia de classe alta,
educada, arrogant i inaccessible per a ell.
Ella el desprecia enormement, perquè el
considera un miserable per algú com
ella. Per això, en Pip decideix que vol
esdevenir un 'gentleman' a tota costa, per
conquerir-la...
L'obra l'hem gravada en vídeo i es
penjarà en un blog que es va crear amb
motiu de l'aniversari de Dickens. Si teniu
curiositat podeu veure els vostres
companys de segon cicle a l'enllaç
següent:
http://anydickens.blogspot.com.es/.
Segur que algun somriure us treu!
Xerrada sobre llengües
minoritàries
La diplomàtica Victòria Tur fa cinc anys
que treballa i viu a Zimbabwe, i coneix
la realitat lingüística d'aquest país. Tant
és així que a títol personal ha fet una
gramàtica comparada i un diccionari
shona-castellà. El fet de sistematitzar la
gramàtica shona també és un intent de
reconèixer una cultura que parlen
milions de persones. Victòria Tur va
12
Bitàcola |La nostra revista
aprofitar la seva estada a les nostres
terres per fer-nos una xerrada molt
interessant sobre les llengües
minoritàries als alumnes de Batxillerat.
http://departamentcat.blogspot.com.es/2
012/03/xerrada-sobre-les-llengues-
minoritaries.html
Felicitem els alumnes
de 2n de batxillerat
Hi ha hagut unes notes d'excel·lent en els
treballs de recerca de segon de
batxillerat. Felicitem a: Cristina Aguilar,
Adrià Asencio, Marc Ballester, Marta
Casanovas, Lavínia Córdoba, Laura
Garriga, Lídia Gual, Gonzalo Guardia,
Jefferson Palas, Carla Pérez, Diana
Pijuan, Eva Prieto, Isaac Rodríguez,
Meritxell Serrano, Crisitna Tomás,
Marina Casas, Laia Elias, Letícia
Fernández, Judith Riambau i Helena
Rovira.
Mostra de fotofilosofia
Per tal de celebrar la Jornada mundial de
la filosofia de 2011 es va convocar per
cinquena vegada la mostra de
fotofilosofia. L'objectiu era enriquir el
pensament filosòfic a secundaria tot
aprofitant la creativitat de l'alumnat i
cercant noves formes de col·laboració
entre els departament filosofia dels INS.
L'objectiu de la mostra era aplegar
“espurnes de pensament” fetes per
alumnes de secundària expressades en
una fotografia digital acompanyada d'un
títol en forma de pregunta vinculada a la
filosofia.
Podeu tornar a veure les fotografies,
llegir els comentaris dels autors i autores
i afegir-ne de vostres, a
http://filoramondelatorre.blogspot.com/.
A la pagina web de l'institut trobareu un
link que us portarà directament al blog.
B i t à c o l a 13
Bitàcola | Juny de 2012
Taps solidaris
Hi ha hagut una iniciativa per part de
dues companyes del centre, la Cristina
Bosque i la Laira Bravo, de col·laborar i
reunir una tonelada de taps de plàstic per
a un nen que té epilèpsia. Aquest nen es
diu Enric i viu amb la seva mare a Santa
Coloma de Gramanet. Si aconseguim
reunir una tonelada de taps li podran
donar 200€ per poder fer-se unes
proves. De moment portem recollits 42
quilos de taps.
Mercat solidari. Fundació Vicent Ferrer
El dissabte 12 de maig, una dotzena
d’alumnes de religió (1r a 4rt d’ESO)
van participar en el Mercat Solidari de la
Fundació Vicent Ferrer. Van estar
acomapanyat de les professores: Trini
Ortega, Anna Juncà i Dolors Marchan.
El mercat es va celebrar a la plaça de les
Monges (Mn. Joaquim Boronat), de les
10 del matí a les 8 del vespre.
A la paradeta del nostre centre hi havia:
joguines, llibres, bijuteria, parament de
la llar,etc. Tot el material va ser donació
dels alumnes i professors de l’institut.
L’objectiu del mercat era recollir 1.700€
per a poder finançar una depuradora, la
nostra aportació va ser de 320€.
Durant la diada del mercat solidari els
alumnes han pogut veure que participar
en aquest projecte els fa sentir molt bé,
sentint-se útils sense esperar res a canvi,
perquè a més d’ajudar a moltes famílies
de l’Índia podem donar utilitat a moltes
coses que ja no fem servir.
Gràcies a tothom per participar en aquest
acte solidari i de germanor.
14
Bitàcola |La nostra revista
Premis Baldiri Reixach
Aquest any el nostre centre ha estat
distingit amb un dels premis Baldiri
Reixach que atorga la Fundació Lluís
Carulla. El títol del treball presentat era:
“Joan Maragall”. Els alumnes d’ESO
van fer aquest treball tutoritzats per:
Àngela Martí, Dolors Marchán, M. José
Pérez, Gustau San Emeterio i Gemma
Tort .
Els treballs que van presentar van ser les
activitats fetes en motiu de la Jornada de
Sant Jordi’11 sota el lema “Joan
Maragall”. Val a dir que la major part de
treballs els van fer els alumnes de NEE
del centre: la capsa que recull tots els
treballs, els poemes il·lustrats, els
poemes inspirats en Maragall i fets per
ells mateixos, els cal·ligrames de “La
vaca cega”...
Els poemes-objecte es van fer en una
optativa anomenada “Club de lectura” i
“Seguint les passes deL Poeta” es van fer
des del Departament de Ciències Socials.
La resta de materials (Auca, Cronologia
de la Vida i obra del poeta, Selecció de
textos de lectura lliure i de la “Marató de
lectura continuada”) es van fer des de la
Comissió de Biblioteca.
B i t à c o l a 15
Bitàcola | Juny de 2012
Adéu a les promocions
de 4t d’ESO i de 2n de
batxillerat
El dia 1 de juny es va fer un acte de
comiat als alumnes que enguany han
cursat el segon de batxillerat. Els
encoratgem a continuar superant-se i els
desitgem un futur excel·lent. Sort a la
selectivitat!
També el 21 de juny a les 18h. es farà un
acte de comiat per als alumnes que
acaben la seva etapa d’educació
secundària obligatòria.
Daniela Peña i Anna Reyes
RECITAL DE
VALDEOLIVAS
El rapsoda Emiliano Valdeolivas
presentó en nuestro Instituto, el día 24 de
enero, una selección de poemas
musicados. Se realizaron dos actuaciones
en las que participaron activamente los
alumnos, ya que, con anterioridad y en
sus respectivas clases de Lengua
castellana y literatura, habían trabajado
estos poemas.
Tuvimos la oportunidad de escuchar,
siguiendo una línea diacrónica, algunos
de los textos más relevantes de nuestra
literatura, tanto culta como popular.
Esperamos repetir esta experiencia, pues
la consideramos sumamente
enriquecedora, por cuanto no sólo
permite el acercamiento a obras
importantes, sino que nos ayuda a
conocer la música, los acentos, los
diferentes estilos poéticos a lo largo del
tiempo.
La participación tuvo su momento álgido
en el momento de la interpretación de
estos conocidísimos poemas, en que
todos acompañamos al intérprete con
16
Bitàcola |La nostra revista
palmas y en el estribillo e, incluso, en el
Romance de El Prisionero, con cánticos
durante todo el poema.
- Al salir de la cárcel de Fray Luis
de León (Renacimiento).
- Soneto a una nariz de Francisco
de Quevedo (El Barroco).
- Olas gigantes de Gustavo Adolfo
Bécquer (Pre-Romanticismo).
- El Prisionero (Romance tradicional).
Ni que decir tiene que los aplausos, vivas
y bravos se repitieron después de cada
interpretación y que el entusiasmo fue
“in crescendo”, a lo largo de toda la
actuación. Queremos agradecer al
cantautor el entusiasmo y la maestría
con que nos obsequió, así como
reconocer la belleza y la fuerza de su
voz. Nos conquistó a todos ya desde los
primeros compases. Gracias, maestro, y
esperamos volver a contar con su
presencia antes pronto que tarde.
Ángeles Pons
Entrevista a
EMILIANO
VALDEOLIVAS
¿Cuánto llevas haciendo esta
actividad?
Pues llevo unos treinta años cantando en
directo en institutos, universidades... No
lo hago exactamente como lo hago
ahora, porque como éste es un recorrido
muy amplio, lo he ido completando con
el tiempo.
¿Cómo decidiste dedicarte a ello?
Esto me viene de pequeño, ya de niño
escuchaba a cantautores como Paco
Ibáñez, que cantaba poesía en un
momento en que estaba prohibido;
escuché un disco suyo y pensé que yo
quería hacer una cosa parecida a ello,
aunque no sabía hasta donde quería
llegar y al final he acabado haciendo
algo muy parecido a lo que hacían estos
cantautores.
B i t à c o l a 17
Bitàcola | Juny de 2012
¿Cómo realizas la elección de los
poemas?
Como hago esta actividad para que
aprendan alumnos de todo el país,
intento escoger poemas que se estudian
en todos los centros y, luego, los que a
mí también me gustan porque tienen algo
que decir.
¿Has grabado algún CD?
Tengo dos discos: El cantar de mío Cid
y Cantología de la literatura española,
que es lo que hago aquí.
¿Te sientes cómodo haciendo este
trabajo delante de adolescentes?
Me encanta porque, si tú aquí en el
escenario no comunicas y te sientes
incómodo y no lo disfrutas tú, es
imposible que los demás lo puedan
disfrutar. Estaría muy incómodo si no me
gustara mi trabajo.
¿Crees que hemos sido participativos y
te has sentido bien con nosotros?
Me ha gustado mucho porque se ha
vuelto a cumplir el milagro poético de la
comunicación: al principio estaba el
ambiente frío porque vosotros no estáis
muy acostumbrados a escuchar textos
clásicos y porque hay gente que nunca ha
visto en directo a un cantautor, pero a lo
largo de la actuación, ''la cosa'' ha ido in
crescendo y al final, todo el mundo ha
acabado cantando y participando.
Nuria Simón i Jazel Ouled (4t ESO)
Aquests són els comentaris d’alguns
alumnes que van assistir al concert i
que des del bloc de la biblioteca del
centre es recullen:
Aida Gómez: " em va semblar una
forma molt interessant i a la vegada molt
divertida d'estudiar poesia".
Núria Simó: "em va agradar molt la
seva actuació perquè sabia combinar els
temes clàssics amb un to bromista"
Berta Saeta:" a mi em va semblar una
manera d'estudiar poesia que no es feia
llarga ni pesada, va estar molt bé! Una de
les més divertides va ser la baralla entre
Góngora i Quevedo".
Laia Carmona: "penso que és una
forma divertida i original d'aprendre
poesia i enriquir-nos. Va cantar algunes
poesies que ja coneixia i m'agraden
molt"
Soumia el Harchaoui: "va ser molt
bonic. Em va impressionar molt la veu.
Era molt greu. Una persona molt
extrovertida"
Jazel Ouled: "els poemes estan molt ben
musicalitzats.Va fer una bona selecció, i
els acords sonaven molt medievals."
Si voleu saber alguna cosa més aneu a
http://bibliotkinstitutramondelatorre.blog
spot.com.es/2012_02_01_archive.html
18
Bitàcola |La nostra revista
L'ADOLESCÈNCIA
L'adolescència és una etapa molt dura
per als nois i noies.
Als nois els comença a sortir barba, i a
les noies els arriba la menstrució. Quan
la tenen ho passen molt malament perquè
els fa molt mal la panxa, i els canvia
l'humor: estan malcarades o estan molt
dèbils, ja que es posen a plorar per tot.
Els adolescents sempre estan pendents
dels nois i les noies; estan plens
d’hormones bàsicament. Alguns estan
tan pendents de les noies (i les noies dels
nois) que no s'assabenten dels estudis.
Ells o elles s’estan fixant en tots els
defectes que tenen: si tinc grans o si estic
mal pentinada, si això, si allò... Sempre
es veuen com si estiguessin horribles.
Mai estan conformes amb el que tenen,
sempre volen coses noves com roba, i
volen anar perfectes. I sempre estan
rebels, sobretot amb els pares. Quan
tenen problemes sempre ho paguen amb
ells, cridant-los, i fins i tot insultant-los.
De vegades, arriben a casa i estan farts
de tot, de problemes amb amigues, amb
els seus xicots, i ho deixen anar tot de
cop. I com que els adolescents ho tenim
tot, perquè ens ho donen tot, quan ells
ens demanen alguna cosa i els pares ens
diuen que no, saltem a la primera i ens
enfadem.
Els adolescents sempre tenen la
curiositat de provar coses noves, una
d'elles podrien ser les drogues, com les
pastilles, els porros; algunes vegades,
fins i tot, es punxen i esnifen. També
tenen la curiositat de quan van a alguna
festa de beure alcohol.
Nosaltres tenim altres canvis, canvis
hormonals, quan no saps si ets
heterosexual o homosexual, sempre estàs
dubtant, i no saps què fer ni a qui triar.
L'adolescència té canvis, curiositat de
provar coses noves, experimentar
sensacions... És aquella etapa de la vida
que fas les primeres coses, com la teva
primera vegada de tenir relacions sexuals
amb algú, la teva primera festa, la teva
primera borratxera i la dels teus amics.
Sempre et recordaràs de tots els
moments bons i dolents de l'etapa de
l'adolescència.
Elisabeth Pérez
B i t à c o l a 19
Bitàcola | Juny de 2012
L’acne
En la nostra edat tenim una sèrie de
canvis hormonals que afecten al nostre
cos, un d’ells és l’acne.
Què és l’acne?
L’acne és l'autoinflamació de les
glàndules pilosebacies de la pell que
obstrueix els seus porus i facilita
l'aparició de diferents erupcions cutànies
a la pell. Per extensió fa referència a tot
el conjunt d’afeccions de la pell
caracteritzades per seborrea, retencions
sebàcies, inflamacions,...
La majoria de casos es presenta en els
adolescents, causats pels canvis
hormonals, però pot ocórrer a totes les
edats.
Per què es causa l’acne?
Encara no se sap per què algunes
persones pateixen acne i d’altres no.
Segons sembla les causes poden ser molt
variades: l’activitat hormonal, l'estrès,
les glàndules sebàcies hiperactives,
l'acumulació de cèl·lules mortes a la pell,
les bactèries al porus, la irritació cutània,
qualsevol medicació, i l'exposició a alts
nivells de clor...
Com es classifica l’acne?
En funció del nombre de pústules o barbs
es pot classificar des de lleu a greu,
passant per etapes d’intermèdies.
Com es pot tractar?
Hi ha molts tractaments que van des de
l’exfoliació de la pell fins a fàrmacs
receptats pel dermatòleg.
Fàtima El Miri
20
Bitàcola |La nostra revista
LA SALUT I
L’ALIMENTACIÓ
Entrevistem el Jordi Ochoa, el nostre
professor de gimnàstica, per preguntar-li
sobre la relació que hi ha entre la salut i
l’alimentació, un tema que ens acostuma
a preocupar.
1. Què és el més important per estar
en forma? Podries dir-nos alguns
consells?
L'important és una bona alimentació
(tots saben quins són el aliments
saludables i no saludables), realitzar
activitat física de manera regular i tenir
un descans adequat (mínim 8 hores).
2. Una marató: 42 quilòmetres de
carrera sense descans. Per afrontar
aquesta prova sense efectes secundaris
cal estar preparat, ben entrenat i ben
alimentat? Quina atenció ha de
prestar l'atleta a l'alimentació?
Sí. Sense un bon entrenament, sense
estar ben alimentat i ben preparat
psicològicament no es pot aconseguir.
Cal seguir les normes abans de fer una
prova d'esforç. S'ha d'anar augmentant la
càrrega progressivament, menjar
aliments no calorífics i hidrats de carbó.
3. Tant influeix el sopar del dia
anterior en les capacitats i en el
rendiment físic?
Depèn de la prova. Sí, influeix. A la nit
cal menjar el just i necessari, i respectar
les dues hores abans de dormir.
4. Quin tipus d'esmorzar ens
recomanaries abans de fer esport? I
després?
Abans de fer esport, un got de suc,
cereals o alguna cosa de fruita, llet, i de
llarga duració d'hidrats de carbó.
5. Creus que els nois d'avui en dia es
miren molt d'estar en forma pel que
surt a la televisió? Quina relació hi
hauria d'haver entre l'alçada i el pes,
per estar bé?
Sí i no. Sí perquè el mitjans de
comunicació marquen els estereotips que
la societat ha de seguir; però no, perquè
si realment la gent jove segueix així amb
aquest tipus de vida... Sempre cal estar
nivelat de''180 cm/80 kg''
6. El tabac perjudica molt a l’hora de
fer esport, és veritat? Quins efectes té
en el rendiment i en el cos de
l'esportista?
B i t à c o l a 21
Bitàcola | Juny de 2012
El tabac perjudica el rendiment, sobretot
el nivell cardiorespiratori i la disminució
de la seva resistència.
7. Creus que els joves d’avui en dia
fan molt esport? Tu ho recomanes?
Quins esports són més recomanables
per als joves?
No, els nois tenen una vida sedentària.
Sí, ho recomano. ''El meu objectiu: No
busco rendiment, busco fer exercici
divertit''. Esports col·lectius per
fonamentar la relació entre els
practicants que impliquen la resistència.
8. Podries dir-nos les coses més bàsiques
per ser un bon esportista i algunes coses
bàsiques per tenir una bona qualitat de
vida per una persona que no és
esportista?
Torno a dir el de la pregunta número 1:
tot és el mateix ritme, ja que els tres
pilars són fonamentals: el menjar,
l'activitat física i el descans.
9. És bo per a la nostra salut prendre
begudes energètiques?
Per a la societat en general no fa falta. Sí,
si es realitza una pràctica esportiva.
10. Diuen que els aliments molt
energètics a baixos preus, l'oci
sedentari i l'escassa activitat física
tenen major influència en l’obesitat
dels gens. Tu què en penses? Com es
podria solucionar? Què hauríem de
fer els joves per evitar aquest
problema?
No hi ha un gen de l'obesitat. Jo penso
que són hàbits de vida no saludable el
que produeix l'obesitat. Seguir els tres
consells.
11. La majoria de nens a Catalunya
tenen obesitat per causa del menjar i
del sedentarisme. Creus que podrien
fer diferents menús a l'institut per
mantenir-nos en forma? Creus que els
alumnes haurien de participar en
algun programa d'esport? Què en
penses de tot plegat?
22
Bitàcola |La nostra revista
Sí, ja ho està els hàbits són el principal.
Doncs que si segueixen amb aquests
hàbits pot anar a pitjor. Els joves
tendeixen a ser nens amb obesitat. Hem
de canviar d'estil de vida. Una bona
alimentació i sobretot una vida més
activa. Si se segueix així augmentaran
les malalties del cor, la tensió i
l'esperança de vida disminuirà.
12. Creus que hi ha molta relació entre
la salut i l'alimentació? Quines pautes
ens recomanaries?
Sí, perquè el que busques és estar bé i
tenir una salut i si vols tenir una bona
salut has de tenir una bona alimentació.
No cal obsessionar-se. La clau és
l'equilibri.
Ja ho veieu si voleu tenir una bona salut
cal que seguiu una dieta equilibrada i que
feu esport regularment. Recordeu, el
sentit comú i l’equilibri són fonamentals
en tot.
Annabel Romero i Desirée Molina
UN REPORTATGE
PER L’INSTITUT
B i t à c o l a 23
Bitàcola | Juny de 2012
24
Bitàcola |La nostra revista
Cristina Bosque
B i t à c o l a 25
Bitàcola | Juny de 2012
ENTREVISTEM AL
J. A MINGUELLA
J. A. Minguella és professor d’aquest
institut i ens ensenya tecnologia. Amb ell
aprenem a entendre el món de la
tecnologia i construïm els nostres
coneixements a través de les pràctiques
que fem al taller. Ens ha semblat que per
la seva gran experiència dins el món de
l’ensenyament ens podria explicar una
mica el seu punt de vista sobre el seu
ofici.
1. Sempre has treballat de professor?
No. He treballat al mateix temps a la
indústria.
2. Quants anys portes a l’ofici de
professor?
35anys.
3. De petit volies ser professor? Per
què?
No. Perquè no se sap el que és un
professor.
4. T’agrada el teu ofici? O t’ hagués
agradat treballar d’una altra cosa?
Normalment els joves confonen l’ofici
amb el treball que es fa. Un professor pot
ser arquitecte, metge, enginyer, filòleg,
etc. Jo sóc enginyer i n’estic molt
content i, a més, he pogut treballar de
moltes coses, una de les quals és la de
professor.
5. Tens alguna experiència que t’hagi
marcat professionalment?
Les experiències d’enginyer, com a
dissenyador, a la universitat i professor
de la UNESCO.
6. Explica’ns alguna experiència amb
algun alumne?
Una experiència bona és el resultat de
quan et ve a veure un ex alumne que està
fent enginyeria i t'explica el content que
està i el bé que va i, d'aquestes
experiències, en tinc moltes. I també
quan vas pels llocs, magatzems, botigues
tècniques, fàbriques i et trobes
exalumnes... a més, si compres en
aquests llocs et fan un descompte.
7. Alguna vegada t'has plantejat
deixar la docència? O canviar de
treball?
No. No.
8. Tens bon rotllo amb els teus
companys de feina?
El mateix que ells el tenen amb mi.
9. Quina creus que és la diferència
entre educar i ensenyar?
Educar és el mestre del col·legi de
primària i ensenyar és el professor de
secundària.
26
Bitàcola |La nostra revista
10. Per què s'ha d'aprendre avui? I
què s' ha d'aprendre?
Per el mateix motiu que s’havia
d’aprendre ahir, s'ha d’aprendre avui i
s'ha d'aprendre demà. És fals que s'hagi
d'aprendre el que més t'agrada. S'ha
d'aprendre el que més et convé, que no
sempre coincideix amb el que t'agrada, i
això a vegades costa molt.
11. En tants canvis dins del món de
l'ensenyament quins diries que han
estat bons i quins no tan bons? Per
què?
Des que vaig començar no considero que
hi hagi hagut canvis bons; crec que ha
anat a pitjor perquè per mi s'ha perdut
l'essencial de l'ensenyament.
12. Con veus la pissarra i el guix en l'
època en què vivim?
Que funciona encara que no hi hagi
electricitat.
13. El món necessita la tecnologia, per
què?
El fi de la tecnologia és millorar la
qualitat de vida; després vénen els
polítics i ho espatllen tot.
14. Et recordes d'algun problema gros
a algun institut en què hagis estat?
Sí, en recordo un que hauria pogut ser
molt tràgic. Un ”alumne” va posar sodi
embolicat amb paper de diari dintre d'un
wàter. L'aigua amb el sodi explota. Al
cap d’una estona tot va saltar per l’aire.
15. Per què t’agrada la tecnologia?
Perquè permet crear coses noves i fer-te
la vida més fàcil.
16. Quina classe de tecnologia
t’agrada?
Totes classes de tecnologia m'agraden,
però la que menys m'agrada és les
maldites noves tecnologies. Amb la
tecnologia es pot crear: avions, cotxes,
trens, ponts, motos, televisors, vaixells,
etc.
17. Explica'ns quins canvis has viscut
a l'institut?
Els primers temps estaven on està el
CAP, amb barracons, després van anar a
l'institut de dalt, i després es va fer
l'actual i dins de l'actual vaig fer tots els
canvis dels tallers de tecnologia
18. Alguna vegada has volgut marxar
a mitja classe? Per què?
No, és l’alumne que no l’interessa el que
ha de marxar.
19. Quines altres activitats
professionals t'han apassionat?
Actualment em dedico a l'agricultura:
producció d'oli, de mel, de vi i de fruites.
Cristina Bosque i Laira Bravo
B i t à c o l a 27
Bitàcola | Juny de 2012
ELS
SMARTPHONES
Els smartphones són telèfons
intel·ligents; aquesta, almenys, seria la
traducció exacta. En l’INS Ramon de la
Torre, com en tots els instituts, l’ús dels
smartphones és molt freqüent entre els
alumnes. Per al que més s’utilitzen és per
a les xarxes socials, és a dir, “Facebook”,
“WhatsApp”, “Twitter”, etc.
El telèfon smartphon més venut al 2009
va ser el de la casa Nokia amb sistema
operatiu (Symbian OS). Va ser aquest el
més venut perquè era econòmic i va ser
molt comú durant els anys 2007-2009.
Més tard va sortir la Black Berry, encara
que, segons el nostre parer, era molt
inferior a altres sistemes operatius encara
que els inexperts la prefereixen. En el
2010 Nokia (Symbian Os) continuava
sent el més pioner i després del Nokia el
més venut era l‘Android creat per
Google. Més tard al 2011 el més venut
va ser l’Android, perquè era molt genèric
i moltes marques el fabricaven. Després
d’aquest el més venut va ser l’iPhone i
no va ser el més venut perquè era massa
car.
Per veure com estaven les preferències
sobre el tema al centre es va fer una
enquesta durant el primer trimestre i
aquests en van ser els resultats.
Tenen o no tenen smartphone a l’INS
Ramon de la Torre?
Daryl Garrido i Laia Carmona
0
20
40
60
80
100
1r 2n 3er 4rt
SI
NO
TOTAL
28
Bitàcola |La nostra revista
CELEBRACIÓ DE
L’ANY DICKENS
Com ja sabeu cada any intentem
commemorar alguna data especial que
es produeixi durant l’any i en aquest
2012 hem celebrat el 200 aniversari del
naixement de Charles Dickens. Des del
Departament de Llengües Estrangeres
hem volgut que tots els alumnes i
professors hi participessin d’alguna
manera. Hem de dir que estem molt
satisfets de la col·laboració i la
participació de tothom. Una part de tot
aquest magnífic treball ha quedat
exposada al vestíbul del centre perquè
en puguem gaudir una mica més. Hem
de destacar els cartells de títols d’obres
famoses de Dickens realitzats pels
alumnes de 2n d’ESO, així com els
pictogrames sobre la vida de l’autor
anglès que han fet els alumnes de 1r
d’ESO.
Per altra banda, cal comentar
l’excel·lent treball dels alumnes de 4rt
d’ESO en el disseny de punts de llibre.
No ens oblidem dels alumnes de 3r
d’ESO, que han estat participant en
una representació de l’obra Oliver
Twist. Com també cal esmentar el blog
sobre la vida i l’obra de Dickens que
han anat fent els alumnes de 4rt, per si
el voleu visitar l’adreça és:
www.anydickens.blogspot.com
També cal destacar l’aparador que ens
van preparar els i les companyes del
PQPI amb tot de llibres de Dickens.
Finalment volem destacar les lectures
que es van fer el dia de Sant Jordi
organitzades des de la Biblioteca i
felicitem a tots els alumnes lectors per
la seva gran participació. Va ser un
gran final per a aquesta celebració!
Aquí en teniu unes imatges:
Felicitem els i les alumnes de 1r
d’ESO:
Sabina Francés, Eduard Moya, Aleix
Tiscar, Andrea Sánchez i Carla Torres
per haver obtingut una menció per fer
els millors pictogrames.
Gemma Martínez
Departament de llengües estrangeres
B i t à c o l a 29
Bitàcola | Juny de 2012
Els alumnes i l’equip de
professors del PQPI-
PTT de l’institut de
l’especialitat auxiliar en
vendes, oficina i atenció
al públic, converteixen
el seu projecte integrat
amb un acte solidari
El Projecte Integrat del PQPI-PTT ha
de permetre consolidar la integració
dels continguts impartits al llarg del
programa, globalitzant i
interelacionant, i, si escau, completant
aquells continguts i competències
susceptibles de mostrar, al final del
Programa de Qualificació Professional
Inicial, el grau d’assoliment dels
objectius generals del PQPI-PTT.
Com tots els anys l’equip de professors
han portat a terme juntament amb els
alumnes el Projecte Integrat que forma
part del seu itinerari formatiu, basat en
el treball cooperatiu. Aquest curs ha
consistit en el desenvolupament d’un
negoci dedicat a la creació de
productes, fets a mà amb material
reciclat, seguint la Llei de les 3 R:
Reduir, Reutilitzar i Reciclar per crear.
30
Bitàcola |La nostra revista
A partir de material que els alumnes
reutilitzen i reciclen com poden ser les
càpsules “Nespresso”, llaunes,
ampolles de plàstic, etc. creen
productes tals com braçalets, penjolls,
agulles, clauers, porta espelmes, flors,
etc.
El passat dia 30 de maig els alumnes
van portar a terme un acte solidari que
va consistir en bescanviar tots els
articles realitzats dintre del Projecte
Integrat per aliments que es van donar
a l’organització de Cáritas de
Torredembarra.
L’organització del Projecte en tres
àrees (àrea administrativa, àrea de
creació, producció i espai de venda i
l’àrea de màrqueting i publicitat) i el
seu desenvolupament ha permès als
alumnes poder desenvolupar tots els
aspectes més concrets dels
coneixements adquirits durant el curs,
fet que ha estat molt positiu ja que a
través d’un treball cooperatiu han posat
a la pràctica de manera autònoma les
responsabilitats, les habilitats i
capacitats que comporta la concreció
d’un projecte basat amb una idea de
negoci.
El resultat ha estat un Projecte
compromès amb l’entorn (acte
solidari), amb el Medi ambient (Llei de
les 3 R) i participatiu (tota la comunitat
educativa ha estat invitada a
col·laborar).
Sílvia Vilaplana Serret.
Tutora del PQPI-PTT
Nota: Agrair a tot l’equip de professors
(Coro Luengo, Anselm Aguadé, Anna
Carceller, Àngela Martí, Verónica
Segura, Carme Mitjans, Anna Mitjans i
Joan Casas) la tasca desenvolupada
amb els alumnes.
B i t à c o l a 31
Bitàcola | Juny de 2012
ENTREVISTA A
LA MERCÈ
MOSOLL
Com es diu vostè?
Mercè. Em dic Mercè Mosoll i Borràs
On va néixer?
A Gospí, un poblet petit i preciós de la
comarca de La Segarra (Lleida), a dos
quilòmetres de Sant Ramon, localitat
força coneguda pel sumptuós santuari
de frares mercedaris –popularment
conegut com l’Escorial de La Segarra-
i per la producció i venda d’articles de
pell, sobretot jaquetes i pantalons.
Petit, sí, però no et creguis, si el
busques al Google apareix, eh!
On viu ara?
Des del passat estiu estic vivint a
Altafulla, on m’he comprat un
apartament petit a la banda de la platja.
Per què es va traslladar?
Bé, la veritat és que feia molts anys
que em rondava pel cap la idea de
demanar el trasllat del meu lloc de
treball cap algun institut de la Costa
Daurada, amb preferència a prop
d’Altafulla, ja que aquesta població
m’ha tingut el cor robat des que hi vaig
venir per primera vegada de colònies
de 2n d’ESO amb alumnat de l’institut
on treballava fins el curs anterior.
D’això fa més de 10 anys. Després
vaig tornar amb altres alumnes
diverses vegades i cada cop
m’agradava més, així que el curs
passat vaig fer el cor fort i, malgrat em
va costar moltíssim deixar el caliu del
Centre on treballava des del seu primer
any d’existència, el 1996, vaig
demanar l’esmentat trasllat.
Quants anys té?
Uf! Molts més dels que m’agradaria
tenir. Mira, et donaré una pista: als 20
anys vaig ocupar la primera plaça de
funcionària com a professora
d’Ensenyança General Bàsica (l’antiga
EGB) i d’això fa més de 35 anys, així
que...
Estat civil? Té fills?
Casada, però separada des del 2001.
Tinc dues filles, la gran va estudiar
Ciències Econòmiques a la Universitat
de Barcelona (UB) i la petita és
enginyera per la Universitat
Politècnica de Catalunya (UPC) amb
seu a Terrassa.
Vostè què volia ser de petita?
Des que recordo, sempre havia volgut
ser “mestra”. Tinc clar que la causa es
trobava en la gran admiració que sentia
per les mestres destinades al meu
poble, totes elles molt cultes, joves i
32
Bitàcola |La nostra revista
modernes, en contrast amb les noies
que jo coneixia, que no havien estudiat
i que es pentinaven i vestien de forma
molt més avorrida que la mestra
acabada d’arribar. Jo tindria uns 6 anys
i ja sentia gran admiració per ella. La
mirava i no deia res, però pensava: “De
gran seré mestra”.
Què ha estudiat i/o quina formació
té?
Inicialment vaig estudiar Magisteri a
l’Escola de Magisteri de Lleida,
titulació que em va permetre treballar
de professora d’EGB impartint
diferents matèries, entre elles
Matemàtiques, Física i Química i
Educació física. Per la mateixa època
em vaig treure el Certificat d’Aptitud
en Llengua anglesa i a partir d’aquell
curs ja només vaig fer classes de
Matemàtiques i de Llengua anglesa a
la 2a etapa d’EGB, és a dir, a alumnes
que, per edat, avui dia estarien a
l’institut cursant 1r i 2n d’ESO. Va ser
molts anys després, el 1996, que la
Reforma Educativa em va portar de
treballar en un col·legi d’EGB a
treballar en un institut de secundària de
nova creació i, sense deixar mai de
treballar, vaig matricular-me de
Filologia Catalana a la Universitat
Oberta de Catalunya (la UOC), vaig
llicenciar-me i... ja veus, des de llavors
que ensenyo català.
Té algun record especial de quan
estudiava per a ser professora?
Sí, el record més especial és el que
guardo de les colònies obligatòries que
havíem de fer les alumnes –sí, només
les noies, nois i noies sempre anàvem
separats per aquella època, a l’aula
també) per a completar els estudis
teòrics abans d’obtenir el títol.
Recordo que les vam fer a Villanúa,
petita població del Pirineu aragonès,
prop de Jaca. Acabava de complir 19
anys i eren les primeres colònies de la
meva vida, em semblava un somni
poder passar nit i dia amb les amigues i
en contacte amb la natura, així que
imagina’t... la disciplina era estricta,
però m’ho vaig passar tan bé que no
les oblidaré mai!
A vostè, qui o què la va motivar per
a treballar en l’ensenyança?
Les bones mestres que vaig tenir de
petita, que van saber despertar en mi el
gust per la lectura i el cuquet de la
curiositat, les ganes de descobrir coses
noves, d’adquirir nous coneixements,
d’aprendre... juntament amb les ganes
de transmetre tot això a altres persones
i de contribuir a la seva educació i
formació. I a qui millor que als
adolescents?
Quants anys fa que s’hi dedica?
Ja t’he dit... més de 35.
On va començar a treballar?
L’últim curs de Magisteri era de
Pràctiques remunerades i, doncs,
suposava “començar a treballar”. Jo,
aquestes Pràctiques vaig triar de fer-les
al col·legi Pleyan de Porta de Lleida,
on assistien, només, nenes de la
Maternitat, és a dir, nenes abandonades
amb les quals vaig arribar fins i tot a
formar i entrenar un equip de bàsquet
femení que vam competir en el torneig
provincial d’aquell any. Tanmateix, el
curs següent van destinar-me al
col·legi Guiu-Clara de Mollerussa i,
fins el juny de 2011, tota la meva vida
laboral com a docent ha transcorregut
allí, a la capital de la comarca del Pla
d’Urgell, a uns 22 km de Lleida.
Com va ser donar la primera classe?
B i t à c o l a 33
Bitàcola | Juny de 2012
Bé, una mica de por no puc negar que
la tenia perquè per primer cop em
trobava davant d’un grup d’uns 35
alumnes de 13-14 anys i això sempre
imposa, sobretot perquè jo no en tenia
gaires més d’anys, i recordo que em
preguntava: i si no aconsegueixes fer-
te obeir? Però comptava amb
l’avantatge d’haver fet classes
particulars per guanyar-me la vida des
de molt joveneta, així que ja tenia una
certa experiència, i de seguida me’n
vaig sortir prou bé.
Com era donar classes de català? És
igual avui?
Com t’he dit abans, no era català el que
ensenyava quan vaig començar sinó
Matemàtiques i altres matèries de la
rama de Ciències o de l’Educació
Física, però fos el que fos el que
ensenyés, no era igual que avui, era
més fàcil, bàsicament perquè en
general l’alumnat tenia clars els seus
deures, era disciplinat i, en general,
s’esforçava més que avui dia per
aconseguir el que es proposava.
Sempre he cregut que la indisciplina és
una causa important del fracàs escolar
del qual tant es parla avui dia.
Ha treballat d’una altra cosa?
No, sempre he treballat en la docència.
Em va passar una ocasió d’or per
treballar d’intèrpret en un ministeri de
Madrid, però entre que no em venia de
gust marxar de Catalunya i que em
fascinava el món de l’adolescència, la
vaig rebutjar i vaig continuar on era.
De fet, ben aviat vaig comprendre que
mai no em dedicaria a altra cosa que a
ensenyar i educar.
Què fa en les seves estones lliures?
Esport o lectura. M’encanta anar a
córrer una estona cada dia, caminar i
fer excursions a la muntanya els caps
de setmana i per vacances, i la resta del
meu temps lliure, sempre que m’és
possible la passo llegint. Seure damunt
la sorra de la platja amb un llibre obert
a la mà, ben tapada quan fa fred i no hi
ha ningú més, i llegir llargues hores
amb la música de les onades regalant-
te l’oïda, l’olor de sal i la brisa fresca a
la cara, proporciona un gaudi tan
especial que m’és impossible de
transmetre’l amb paraules.
Li agradaria que les seves filles es
dediquessin a l’ensenyament com
vostè?
Sí, però només si senten de debò que
l’ensenyament és la seva vocació. De
fet, ja s’hi dediquen. La filla gran és
professora de Matemàtiques en un
institut de Lloret de Mar i la filla petita
treballa d’enginyera pel matí, però
durant les tardes ensenya Mecànica de
vehicles en un institut de El Prat de
Llobregat. Reconec que a mi m’agrada
molt que segueixin el meu camí, però
són elles les que l’han triat i les que el
continuaran o no. És la seva vida i el
que les fa felices a elles em fa feliç a
mi.
Alumnes de l’optativa de revista de 2n.
34
Bitàcola |La nostra revista
Els alumnes de
primer i segon ens
parlen del seu
primer dia a
l’institut
La vida està plena de canvis i els
alumnes que ara fan primer també
n’han fet un gran canvi: passar de la
primària a la secundària. Els dubtes,
les incerteses de com serà segur que els
van treure alguna hora de son.
Nosaltres vam fer una enquesta als
alumnes de primer i de segon de l’ESO
per tal de veure com se sentien i què
pensaven abans d’entrar a l’institut i
ara. Aquestes van ser les tres preguntes
que els vam fer.
1. Què pensaves abans de començar
l’institut?
2. Què en penses ara?
3. Què és el que més t’ha agradat del
primer any?
I aquestes són les respostes d’alguns
alumnes del centre.
Noemí Ceruelo 1r D
1. Jo abans de començar el curs
pensava que seria més difícil.
2. Ara penso que no és tan difícil,
només s’ha d’estudiar una mica.
3. El que més m’ha agradat d’aquest
any ha estat els nous amics que he fet i
que m’he trobat altres que abans ja
coneixia.
Daniel Girol 1r D
1. Pensava que seria molt difícil, que
els exàmens serien molts llargs i que
els nens més grans eren agressius.
2. Que els profes són bastant estrictes,
els nens són molt amables, encara que
hi ha un mica de tot.
3. El que més m’ha agradat ha estat els
canvis d’horari (són millors).
Júlia Caballero 1r D
1. Pensava que el nivell seria més alt,
els profes molt durs i els alumnes
antipàtics.
2. És més fàcil del que pensava i que
les classes no tenen tants alumnes com
em pensava.
3. El que més m’ha agradat ha estat les
excursions i els horaris del dimecres i
divendres.
Verónica Bosque 1r C
1. Pensava que els grans m'anaven a
pegar, que seria més difícil i els
professors serien molt estrictes.
2. Que no és agradable i difícil.
3. Les vacances.
Antonio Cerezo 1r C
1. Que seria més difícil, i els nois
dolents.
2. Que seria més fàcil i els professors
més durs.
3. Que he fet més amics.
Rubén Bertran 2n D
1. Anava a aprendre més.
2. No m'agrada.
B i t à c o l a 35
Bitàcola | Juny de 2012
3. La professora Ángeles de Castellà.
Kevin Álvarez 2n D
1. Anava a ser més fàcil.
2. Algunes matèries són més difícils.
3. Amics, vacances i el professor de
plàstica Miquel.
Joana Garcia 2n A
1. Seria diferent i interessant i molts
nervis.
2. Doncs que la gent que he conegut
em cau molt bé i m'imaginava que els
professors serien més estrictes.
3. L'excursió de Barcelona a l'Imax i la
castanyada.
Bruno Rauth
1. Seria molt divertit.
2. Els amics i la nova gent que he
conegut.
3. L'excursió a Barcelona a l'Imax i
l'estona al Mare Magnum.
Daniela Peña, Desirée Molina, Anna
Reyes i Anabel Romero
LA FESTA DELS
QUINZE ANYS
Els 15 anys és una festa molt important
a llatinoamèrica i centre Amèrica. És la
festa en la qual representa que passes
de nena a dona.
Aquesta festa no és com una festa
qualsevol, i no es celebra igual que tots
els aniversaris. L'homenatjada va
vestida amb un vestit llarg. Els colors
que es trien per al vestit són
normalment colors clars. El resultat
acostuma a ser un vestit sofisticat. A
més, la maquillen i li posen joies al
coll i al canell.
La festa comença amb l'arribada de
tots els invitats. Quan tots estan
reunits, surt la que fa quinze anys del
braç del pare o del germà, i
seguidament ballen el vals amb
cadascun del nois de la festa. En
acabar ell ball, el pare ha de canviar les
sabates a la seva filla i li'n posa unes
altres de taló.
36
Bitàcola |La nostra revista
Després del ball inicial de la festa
s'entreguen quinze roses i s'apaguen
quinze espelmes, es fa un brindis i el
pare i la mare fan un discurs.
Finalment es dóna pas a la música i
tots comencen a ballar.
Cal dir que totes les noies de sud
Amèrica celebren aquesta festa amb
molta il·lusió.
Daniela Peña i Carolina Jiménez
ACTIVITATS DEL
GUST PER LA
LECTURA
La setmana del 12 al 16 de març els
alumnes de 1r i 2n d’ESO i 1r i 2n de
Batxillerat van fer una sèrie d’activitats
del programa d’incentivació lectora El
Gust per la Lectura promogut pel SIAL
del Departament d’Ensenyament.
Aquest programa El Gust per la
Lectura té per objectiu la formació de
bons lectors i lectores. Es tracta que, al
llarg de la seva formació educativa, els
joves esdevinguin lectors competents,
crítics i capaços de gaudir del plaer de
la lectura.
Els alumnes es van inscriure a l’edició
anual del XVIIè Concurs El Gust per la
Lectura. Els alumnes de 1r d’ESO van
llegir i fer una sèrie d’activitats al
voltant del llibre de la premiada
escriptora Maite Carranza, El Clan de
la lloba;
els de segon van llegir el llibre de C.
Dickens, Oliver Twist, essent enguany
l’any del bicentenari d’aquest
escriptor; i els de primer i segon de
batxillerat van llegir l’antologia
poètica titulada Com un foc invisible
de Màrius Torres, aprofitant també que
B i t à c o l a 37
Bitàcola | Juny de 2012
enguany és l’any del centenari d’aquest
poeta lleidatà.
Les activitats de 1r i 2n de l’ESO van
anar a càrrec de l’actriu Jordina Biosca
i les de Batxillerat per part de l’actor
Ferran Castells, una persona molt
vinculada a Torredembarra. Aquests
professionals van ajudar els alumnes
en les activitats relacionades amb el
concurs. La Jordina Biosca va ajudar a
construir personatges sòlids per als
seus textos, a estructurar una història
tenint en compte tots els elements de
l’espai, el temps, l’acció, els
contratemps,... El Ferran Castells va
donar unes bones pautes per a lectura
en veu alta i la comprensió dels textos
poètics de Màrius Torres. Tots van
poder entendre millor els poemes que
havien treballat en les seves
presentacions digitals amb veu i
música.
Us fem una petita ressenya de les obres
treballades:
El Clan de la lloba: El Clan de la
lloba és la primera part de la trilogia
La guerra de les bruixes, una obra de
Maite Carranza. Es va escriure l'any
1969. El personatge principal de la
trilogia és Anïd Tsinoulis. En el primer
llibre és una noia de 14 anys, molt
intel·ligent, que és tan baixa com una
nena d'11 anys i pesa com una de 9. Té
els cabells negres i uns ulls blaus
preciosos, freds com l'acer, nets com el
mar. La seva mare, Selene Tsinoulis la
pèl-roja, és una bruixa Omar del clan
de la lloba, i tots els indicis l'apunten
com a l'elegida de la profecia d'Or.
Oliver Twist: Oliver és un nen orfe que
creix enmig de privacions en un centre.
Un dia és escollit pels companys per a
demanar més menjar, motiu pel qual és
expulsat i titllat de problemàtic.
Comença aleshores com a aprenent de
diversos amos fins que coneix un vailt
que l'enganya per unir-se a la seva
banda de lladres, dirigida per en Fagin.
Com un foc invisible: La dedicació a
l'escriptura i l'atenció al món artístic i
literari són una constant en la vida de
Màrius Torres, una vida vinculada a la
malaltia. La seva poesia pot ser
contemplada com una resposta artística
a un conjunt d'adversitats; una resposta
38
Bitàcola |La nostra revista
profundament vinculada al darrer
període d'una trajectòria vital, però
volgudament deslligada de tots els
referents particulars.
Tot un bon treball que cal destacar i
felicitar per la feina que han fet,
malgrat no hagin estat seleccionats en
el Concurs d’enguany.
Anna Reyes
DE LLIBRES
“Un llibre meravellós és una victòria
guanyada en tots els camps de batalla
del pensament humà.”
Honoré de Balzac (1799-1850).
Escriptor francès
La majoria de joves llegeixen i
llegeixen prou. Les lectures són molt
variades i van des de la saga crepuscle
i les seves criatures de la nit de
Stephanie Meyer amb Crepuscle,
Lluna nova, Eclipsi o Trenc d’alba;
passant per la saga de Maggie
Stiefvater amb una història d’amor
entre una noia i un noi que té uns
fascinants ulls grocs molt misteriosos
(http://www.temblor.grupo-
sm.com/); Mitjanit de Claudia Gray
en una història complicada de vampirs
(http://www.editorialempuries.cat/ca
/llibre/mitjanit_9992.html); Las
canciones para Paula Blue Jeans és
una novel·la de l’Editorial Everest que
primer va aparèixer a la xarxa i que ha
tingut molt d’èxit perquè parla dels
adolescents i de les seves relacions a
través de la xarxa.
(http://www.cancionesparapaula.co
m/), Química perfecta de Simone
Elkeles també és una novel·la d’èxit
els comentaris són molt bons com es
pot veure a:
http://www.juvenilromantica.es/2010
/04/quimica-perfecta-simone-elkeles-
resena.html; La nit que la Wendy va
aprendre a volar d’Andreu Martin, una
novel·la policíaca que captiva des de la
primera pàgina; Crispetes per a la
Norma Scheweizer de Pere Pons;
Kafka i la nina que se’n va de viatge
de Jordi Sierra; El Robinson del metro,
de Felice Holman de La Magrana
B i t à c o l a 39
Bitàcola | Juny de 2012
Edicions; Quan un toca el dos, d'Anna-
Greta Winberg de La Magrana
Edicions; L’amic retrobat de Fred
Uhlman de Columna Jove; i
moltíssimes més.
Hi ha moltes pàgines que ens poden
orientar per tal d’escollir les nostres
lectures. Algunes ens parlen de
lectures, d’altres ens permeten llegir
llibres a través de la xarxa. Aquí us
proposem algunes pàgines interessant:
Moltes d’aquestes pàgines també es
poden seguir a través del twitter i del
facebook. Busqueu i remeneu, segur
que trobareu un llibre que us agradi.
Yolanda Paños i Àlex Sánchez
1. http://muchoslibrosjuveniles.blogspot.com/2010/10/dejando-paraiso-simone-elkeles.html
2. http://www.bibliotheka.org/
3. http://llibresperllegir.cat/
4. http://kweilan.blogspot.com.es/
5. http://www.quellegeixes.cat/
6. http://llegeixesoque.blogspot.com.es/
7. http://bibliotecavirtual.diba.cat/inici
8. http://www.llibres.cat/
9. http://quadern.blogs.com/literaturajuvenil/
10. http://www.quellegeixes.cat/
11. http://www.racocatala.cat/forums/fil/105732/web-llibres-on-line-gratuits
12. http://www.gutenberg.org/browse/languages/es
13. http://www.bibliotheka.org/
14. http://www.planetalibro.net/ebooks/eam/index.php
15. http://www.librodot.com/index.php
16.http://www.llegirllibres.cat/stag/llegir-llibres-per-internet-el-llibre-negre-dels-
secrets.html
40
Bitàcola |La nostra revista
16è Premi de
Literatura
“Protagonista
Jove” 2011-2012
L’últim trimestre d’aquest curs escolar
2011-2012 l’alumnat de l’optativa
“Club de Lectura” de 2n d’ESO del
nostre institut ha participat com a Jurat
en el procés de votació del 16è Premi
de Literatura “Protagonista Jove” que,
any rere any, convoca el Consell
Català del Llibre Infantil i Juvenil
(ClijCAT) en col·laboració amb
l’Associació Catalana d’Amics del
Llibre Infantil i Juvenil amb el propòsit
d’estimular la lectura d’imaginació en
els nois i noies.
A tal efecte, una comissió d’experts en
literatura per a joves va seleccionar a
principi de curs vuit llibres en català
d’entre els publicats entre el juliol de
2010 i el juny de 2011, quatre per al
grup d’edat de 13-14 anys i quatre per
al grup d’edat de 15-16 anys, i va
presentar les Bases per a poder-hi
participar a tots els centres d’ESO i
Batxillerat, així com les biblioteques
de Balears, Catalunya i País Valencià.
L’objectiu del Premi de Literatura
«Protagonista Jove» és aconseguir que
el major nombre possible de joves de
les Comunitats esmentades llegeixin
els llibres seleccionats i, finalment, es
constitueixin com a Jurat dins de cada
centre o biblioteca atorgant la seva
puntuació del 4 a l’1 començant pel
que considerin millor (4) i acabant pel
que els hagi agradat menys (1). Es
pretén d’aquesta manera que la veu
dels joves es faci sentir, donant-los
l’oportunitat de funcionar com a Jurat
amb repercussió més enllà del centre
escolar i de la biblioteca.
Per participar-hi, tant la inscripció
(finalitzada el 31 de desembre de
2011) com les votacions (només
possibles fins el 15 de maig de 2012)
B i t à c o l a 41
Bitàcola | Juny de 2012
són telemàtiques, i per a poder votar, el
ClijCAT envia un codi d’accés als
centres i biblioteques inscrits, codi que
cal conservar fins haver enviat la
votació col·lectiva del grup de joves
que hi participa.
En aquesta edició, els llibres que s’ha
llegit l’alumnat de l’institut Ramon de
la Torre que hi ha participat són:
HERNÀNDEZ, Pau Joan. Quan no
te’n vas. Edebé
MANSO, Anna; POMES, Juliet. Una
noia N.O.R.M.A.L. s’ofereix de
cangur. Cruïlla
MORPURGO, Michael. Cavall de
guerra. Estrella Polar
REID, Lynne. Tigre Tigre. Bambú
D’aquests quatre llibres, el que ha
obtingut una puntuació més alta al
nostre centre ha estat Quan no te’n vas,
de Pau Joan Hernández, seguit d’Una
noia N.O.R.M.A.L. s’ofereix de cangur,
d’Anna Manso i Juliet Pomes.
Al juny, cada alumne/a participant
rebrà un diploma que l’acreditarà com
a membre del Jurat i per participar en
el sorteig d’un lot de llibres d’uns
cinquanta títols que concediran les
editorials que hauran publicat els
llibres més votats. Els autors i els
editors dels llibres guanyadors també
rebran una distinció.
El veredicte del 16è Premi de
Literatura «Protagonista Jove» es va
fer públic el dia 31 de maig del 2012 i
les obres guanyadores han estat: a la
categoria 13-14 el llibre de M.
Morpurgo Cavall de guerra i a la
categoria 15-16 el llibre d’Annabel
Pitcher La meva germana viu sobre la
llar de foc.
Mercè Mosoll
LA FESTA DE
SANT JORDI A
L’INSTITUT
El dia de sant Jordi és un dia important
per Catalunya i la gent que vol
celebrar-lo fa regals: llibres per als
nois i roses per les noies. Per celebrar
aquesta diada al nostre centre a partir
de les 12 es va fer un doble concert un
per als de primer i segon i una hora
més tard el van fer per als de 3r, 4t i
batxillerat. Com cada any els
professors de música, la Carme
Marchena, en Carles Pascual i la
Sandra Marsal van organitzar el
conjunt instrumental i la coral per fer-
nos aquest concert amb peces del rock
català, Highell to hell, Miami beach i
El cop de rock. Dins d’aquest acte es
van donar els premis del concurs
literari de Sant Jordi. Els guanyadors
d’aquest concurs van ser:
42
Bitàcola |La nostra revista
CATEGORIA 1: ALUMNAT DE
PRIMER CICLE DE L'ESO
CATALÀ
NARRATIVA:
Accèssit a Britany signat per Pedro que
correspon a l'alumne de 2n A Ivan
Romero.
3r premi: Marina, la filla del mariner
signat amb el pseudònim Enigma que
correspon a l'alumne a Paula Bauman
Requen de 2n B.
2n premi: El retorn, signat amb el
pseudònim Enigma que correspon a
l'alumne de 1r B Eduard Moya
Martínez.
1r premi: L'eau de Beauté, signat per
Lluna que correspon a l'alumna de 2n
A Joana García Rojas.
POESIA
3r premi:Quina és la solució signat
per Delmar que correspon a l'alumna
de 2n B Belén Trujillo Rodríguez.
2n premi:La meva família signat per
Estela i que correspon a l'alumna de 2n
B Michelle Gálvez Cabeza.
1r premi:La pèrdua signat per Lluna
blava que correspon a l'alumna de 2n B
LAURA ROVIRA Vidal.
CASTELLÀ
NARRATIVA:
2n premi: Historias para Lala de
Andrea Viedma de 1r A.
1r premi: El retorno de Eduard Moya
de 1r B.
POESIA:
3r premi: Sant Jordi de Janira Ocaña
de 1r B.
3r premi: Sin amor no hay vida de
Ainhoa Garcia de 1r A.
2n premi: Amor de Mar Seco 1r A.
1r premi: La historia de in amor
impossible de Andrea Viedma de 1r A.
CATEGORIA 2: ALUMNAT DE
SEGON CICLE DE L'ESO
CATALÀ
NARRATIVA:
3r premi: Desert.
B i t à c o l a 43
Bitàcola | Juny de 2012
2n premi: Injustícia monetària, signat
per Ona que correspon a l'alumna de 3r
A Júlia Sastre Montserrat.
1r premi: Difícil de suportar, signat per
Della que correspon a l'alumna de 3r A
Iolanda Virgili.
POESIA:
3r premi: desert.
2n premi: Tu, signat per Pingu que
correspon a l'alumna de 3r A Anna
Ruiz Romero.
1r premi: Estimar-te, fugir,... signat per
Fantasia que correspon a l'alumna de
3r A Melania Doncel Segovia.
CASTELLÀ
NARRATIVA:
2n premi: No es lo que esperas de
Cristovao da Silva 4t A.
1r premi: Miedo de Melania Doncel de
3r A.
POESIA:
1r premi: Odio de Cristovao da Silva
de 4t A.
CATEGORIA 3: BATXILLERAT I
CICLES FORMATIUS
CATALÀ
NARRATIVA
Desert.
POESIA
3r premi: desert.
2n premi: desert.
1r premi: Una nit al cel que correspon
a l'alumna de 1r de Batxillerat B
Montserrat Gil Ramos.
CASTELLÀ
Desert.
El dia de Sant Jordi vam acabar fent
uns tallers a la tarda.
Adrián Manea
44
Bitàcola |La nostra revista
LLENGÜES D’ÚS
A L’INSTITUT
RAMON DE LA
TORRE
S’ha iniciat un estudi per saber l’estat
lingüístic de l’institut Ramon de la
Torre des de la Coordinació de llengua,
interculturalitat i cohesió social a partir
de dades recollides a les tutories. De
moment només s’ha fet en el cursos del
primer i segon de l’ESO. Aquest estudi
revela unes dades que demostren que
les actuacions fetes per la Generalitat
han estat poc fructíferes, almenys en
aquest context analitzat.
Llengües utilitzades per l’alumnat a
1r curs de la ESO, per grups:
Per tal de fer l’estudi de les llengües
d’ús als alumnes, s’ha fet un
qüestionari des de la tutoria on es
demanava a l’alumnat d’una banda,
quines llengües utilitzava: a casa, amb
els amics i en altres àmbits i quines
llengües coneix.
Els resultats queden recollits als gràfics
següents:
1r ESO A
TOTAL D’ALUMNES
ENQUESTATS: 25 ALUMNES
Llengües
que utilitzen a
casa
Llengües
que utilitzen
amb els
amics i en altres
àmbits
No
utilitzen gens el
català
en cap àmbit
Català: 3 0
12
alumnes
Castellà: 15 12
Castellà i català: 5 11
Altres 1 (romanès)
1 (romanès
i
castellà)
Dels 25 alumnes enquestats, 13
alumnes reconeixen que no utilitzen
gens el català en cap àmbit,
percentatge que suposa el 52% de
l’alumnat.
0
2
4
6
8
10
12
14
16
A casa Amb els amics
Només català
Només castellà
Totes dues llengües
Altres
B i t à c o l a 45
Bitàcola | Juny de 2012
1r ESO B
TOTAL D’ALUMNES
ENQUESTATS: 20 ALUMNES
Llengü
es que utilitze
n a
casa
Llengües que
utilitzen amb els amics i
en altres
àmbits
No
utilitzen gens el
català en
cap àmbit
Català: 2 0
12
alumnes
Castellà: 11 10
Castellà i català: 2 5
Altres 5 (4
àrab i 1
xinès)
Dels 20 alumnes enquestats, 12
alumnes reconeixen que no utilitzen
gens el català en cap àmbit,
percentatge que suposa el 60% de
l’alumnat.
1r ESO C
TOTAL D’ALUMNES
ENQUESTATS: 21 ALUMNES
Llengües que
utilitzen a
casa
Llengües que utilitzen amb
els amics i en
altres àmbits
No utilitzen
gens el
català en cap
àmbit
Català: 2 2
18
alumnes
Castellà: 13 16
Castellà i català: 0 3
Altres 2 (romanès)
3 (àrab) i
1(amazic)
6 (2 romanès/cast.i
4 àrab/cast.)
Dels 21 alumnes enquestats, 18
alumnes reconeixen que no utilitzen
gens el català en cap àmbit,
percentatge que suposa el 85,7% de
l’alumnat.
0
2
4
6
8
10
12
A casa Amb els amics
Només català
Només castellà
Totes dues llengües
Altres
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
A casa Amb els amics
Només català
Només castellà
Totes dues llengües
Altres
46
Bitàcola |La nostra revista
1r ESO (RESUM TOTAL DEL
CURS)
TOTAL D’ALUMNES
ENQUESTATS: 87 ALUMNES
Llengües
que utilitzen
a casa
Llengües
que utilitzen amb els
amics i en
altres àmbits
No
utilitzen gens el
català
en cap àmbit
Català: 8 2
59
alumnes
Castellà: 52 55
Castellà i català: 8 23
Altres 18
alumnes:
- 5 romanès
- 11 àrab
- 1
amazic
- 1 xinès
18 alumnes
- 5
romanès/cast
- 12 àrab/cast
- 1
xinès/cast
Dels 87 alumnes enquestats, 59
alumnes reconeixen que no utilitzen
gens el català en cap àmbit,
percentatge que suposa el 67,8% de
l’alumnat de 1r de la ESO.
Llengües utilitzades per l’alumnat a
2n curs de la ESO, per grups:
Seguint el mateix procediment fet a 1r
curs de la ESO, s’ha fet un qüestionari
des de la tutoria on es demana a
l’alumnat d’una banda, quines llengües
utilitza: a casa, amb els amics i en
altres àmbits i quines llengües coneix.
Els resultats queden recollits als gràfics
següents:
2n ESO A
TOTAL D’ALUMNES
ENQUESTATS: 25 ALUMNES
Llengü
es que utilitze
n a
casa
Llengües que
utilitzen amb els amics i en altres
àmbits
No
utilitzen gens el
català en
cap àmbit
Català: 5 1
14
alumnes
Castellà: 13 14
Castellà
i català:
4 7
Altres 2 (àrab)
1
(portuguès/cas
t.)
2 (àrab/cast.)
1 (portuguès/cast.)
Dels 25 alumnes enquestats, 14
alumnes reconeixen que no utilitzen
gens el català en cap àmbit,
percentatge que suposa el 56% de
l’alumnat.
0
10
20
30
40
50
60
A casa Amb els amics
Només català
Només castellà
Totes dues llengües
Altres
0
2
4
6
8
10
12
14
16
A casa Amb els amics
Només català
Només castellà
Totes dues llengües
Altres
B i t à c o l a 47
Bitàcola | Juny de 2012
2n ESO B
TOTAL D’ALUMNES
ENQUESTATS: 25 ALUMNES
Llengües que
utilitzen
a casa
Llengües que
utilitzen
amb els amics i en
altres
àmbits
No utilitzen
gens el
català en cap
àmbit
Català: 2 0
14
alumnes
Castellà: 14 12
Castellà i català: 5 9
Altres 4 (àrab)
4
(àrab/cast.)
Dels 25 alumnes enquestats, 14
alumnes reconeixen que no utilitzen
gens el català en cap àmbit,
percentatge que suposa el 56% de
l’alumnat.
2n ESO C
TOTAL D’ALUMNES
ENQUESTATS: 19 ALUMNES
Llengüe
s que utilitzen
a casa
Llengües
que utilitzen
amb els
amics i en altres
àmbits
No
utilitzen gens el
català
en cap àmbit
Català: 1 0
13
alumne
s
Castellà
:
11 10
Castellà
i català:
3 5
Altres 4 (àrab)
4
(àrab/cast.)
Dels 19 alumnes enquestats, 13
alumnes reconeixen que no utilitzen
gens el català en cap àmbit,
percentatge que suposa el 68,42% de
l’alumnat.
0
2
4
6
8
10
12
14
16
A casa Amb els amics
Només català
Només castellà
Totes dues llengües
Altres
0
2
4
6
8
10
12
A casa Amb els amics
Només català
Només castellà
Totes dues llengües
Altres
48
Bitàcola |La nostra revista
2n ESO D
TOTAL D’ALUMNES
ENQUESTATS: 25 ALUMNES
Llengüe
s que utilitzen
a casa
Llengües que
utilitzen amb els amics i
en altres
àmbits
No
utilitzen gens
el
català en cap
àmbit
Català: 1 0
10
alumn
es
Castell
à:
14 8
Castell
à i
català:
5 12
Altres 4 (àrab)
1 (romanè
s)
4 (àrab/cast.)
1 (romanès/cas
t.)
Dels 25 alumnes enquestats, 10
alumnes reconeixen que no utilitzen
gens el català en cap àmbit,
percentatge que suposa el 40% de
l’alumnat.
2n ESO (RESUM TOTAL DEL
CURS)
TOTAL D’ALUMNES
ENQUESTATS: 94 ALUMNES
Llengües que
utilitzen a
casa
Llengües que utilitzen
amb els
amics i en altres
àmbits
No utilitz
en
gens el
català
en cap àmbit
Català
:
9 1
51
alumnes
Castell
à:
52 44
Castell
à i
català:
17 33
Altres 16 alumnes:
- 1
romanès/c
ast.
- 12 àrab/cast.
- 2 àrab
- 1
portuguès
16 alumnes
- 14 àrab/castellà
- 1
romanès/cas
t
- 1portuguès/
cast
Dels 94 alumnes enquestats, 51
alumnes reconeixen que no utilitzen
gens el català en cap àmbit,
percentatge que suposa el 54,25% de
l’alumnat de 2n de la ESO.
Aquestes dades mostren com la llengua
catalana està en un segon o tercer
0
5
10
15
A casa Amb els amics
Només català
Només castellà
Totes dues llengües
Altres
0
10
20
30
40
50
60
A casa Amb els amics
Només català
Només castellà
Totes dues llengües
Altres
B i t à c o l a 49
Bitàcola | Juny de 2012
terme i que malgrat els esforços de la
Generalitat de Catalunya i del
Departament d’Educació, encara fa
falta mesures per equilibrar la situació.
Gemma Tort
(Coordinació de llengua,
interculturalitat i cohesió social)
L’ESCOLA A
CATALUNYA
El cartell de l’esquerra és de Josep
Obiols que va ser un encàrrec de
l'Associació Protectora de
l'Ensenyança Catalana, una entitat
creada el 1898 per impulsar el català a
l'escola. L’altra cartell es va difondre
l’11 de setembre de 2011 a través del
diari ARA a través d’un adhesiu, amb
un lema modificat davant les noves
circumstàncies.
L'actual model d'immersió lingüística a
l’Ensenyament, el pilar de l’èxit
integrador de la nostra societat, s’ha
vist qüestionat pels diferents tribunals
de justícia, a petició només cinc
famílies a les quals se’ls ha donat
suport des de determinats partits, des
50
Bitàcola |La nostra revista
de Convivència Cívica Catalana,...
Aquest curs escolar 2011-12 va
començar amb la sentència del TSJC
(Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya) en què s’instava a la
Generalitat de Catalunya a aplicar
mesures perquè el castellà fos la
llengua vehicular a l’escola, aplicant
així la sentència del desembre de 2010
del Tribunal Suprem (TS). Es
començava el curs, per tant, amb un
atac a la llengua catalana, la llengua
vehicular del sistema educatiu català,
un atac a l’Estatut de Catalunya, ara
amb un intent de politització de la
llengua.
La realitat és que les dades
estadístiques sobre el model lingüístic
educatiu i la utilització del català i del
castellà avalen que el model
d’immersió en català que s’empra és
l’adequat, tal i com es pot veure avalat
per l’informe PISA. De fet, és l’única
manera de garantir l'exigència legal del
ple domini de les dues llengües
cooficials en finalitzar l'ensenyament
obligatori, ja que l'actual situació del
català en la societat catalana no permet
el canvi de model educatiu si es volen
aconseguir els actuals resultats.
Diferents entitats com escola en català
(http://www.escolaencatala.cat/),
plataforma per la llengua
(https://www.plataforma-llengua.cat/),
som escola
(http://www.somescola.cat/) van
iniciar una sèrie de iniciatives populars
per tal de continuar amb aquest model
d’immersió reconegut
internacionalment. Si entreu en algunes
d’aquestes pàgines veureu que hi
formen part moltíssimes entitats
cíviques i culturals de tot l’àmbit
educatiu català i també veureu què s’ha
fet i què s’està fent. S’ha de dir que
s’han fet concentracions, s’ha demanat
l’adhesió dels docents, de tots els
centres docents i dels consells escolars
de Catalunya al manifest per a una
escola en català, s’ha presentat una
proposició de llei: “defensem l’escola
en català”, s’han recollit signatures, els
ciutadans s’han concentrat davant els
ajuntaments per demanar aquest model
d’escola, als consistoris municipals se
n’ha parlat, alguns han fet un informe
de queixes lingüístiques del poc
respecte a la llengua catalana,... Al
nostre centre també es va parlar sobre
aquest tema entre el claustre de
professors i majoritàriament van donar
suport a la iniciativa i es van adherir al
manifest de somescola.cat; i així
mateix, va passar amb el consell
escolar.
L’escola catalana és un model que no
segrega per motius lingüístics, on
tothom hi té cabuda; és un model que
des dels anys 80 s’està duent a terme i
que l’èxit social i professional s’hi ha
vist reflectit. Per tant, si un sistema
funciona i té èxit, quin interès hi ha
darrere de tot plegat?
Departament de català
B i t à c o l a 51
Bitàcola | Juny de 2012
ELS JOVES DE
SEGON DE
BATXILLERAT
ENS PARLEN DEL
SEU FUTUR
Els joves de segon de batxillerat ara
acabaran el curs i alguns d’ells
seguiran estudiant i d’altres intentaran
combinar els estudis amb alguna feina
que els permeti seguir endavant amb
els estudis. Tenen molta il·lusió, però
també moltes incerteses. No saben si
podran trobar el treball que els
agradaria de fer i per al qual hauran
estudiat. Saben que per viure de
manera independent han de trobar un
primer treball que els permeti guanyar-
se la vida i també saben que ara mateix
hi ha una taxa d’atur juvenil (16-29
anys) d’un 54%. La crisi afecta a tota
la població i d’una manera especial a la
joventut, si aquesta no està ben
preparada.
A començaments d’aquest curs vam fer
una entrevista als alumnes de segon de
batxillerat. Els vam fer una sèrie de
preguntes per saber què pensaven
sobre el seu futur. Ara us en farem un
resum del que els vam preguntar i del
que ens van dir.
A la pregunta: Penses seguir estudiant
després d’acabar batxillerat? La
majoria va dir que sí, a excepció d’una
persona.
A la pregunta: Creus que s’ha de tenir
estudis per poder aconseguir feina?
Gairebé tots els alumnes van dir que
cal tenir estudis per aconseguir feina.
A la pregunta: De què t’agradaria
treballar quan acabis els estudis?
Molts alumnes van dir que volien
medicina i dret. Però també ens van
dir: inspector d’homicidis, en un
museu, psicòloga, assistent social,
professor de parvulari, periodisme,
realització, administració i direcció
d’empreses, criminologia, model, en
qualsevol empresa, en una notaria,...
A la pregunta: Creus que la crisi
t’afectarà per trobar treball malgrat
tinguis estudis? La meitat dels alumnes
creuen que la crisi els afectarà malgrat
tinguin estudis, però l’altra meitat
tenen confiança en el futur.
A la pregunta: Amb quants anys
t’emanciparàs? Els alumnes
majoritàriament van dir que
s’emanciparien amb més de 18 anys.
Només pocs alumnes van dir que ho
farien amb més de 29 anys.
A la pregunta: Amb quants anys creus
que començaràs a treballar? Els
alumnes creuen que començaran a
treballar amb més de 18, pocs creuen
que serà amb més de 25 anys. També
cal dir que bastants creuen que
trobaran feina als 18.
A la pregunta: Qui creus que té més
possibilitats de trobar feina en el món
actual? Els alumnes creuen que tenen
més possibilitats de trobar feina la gent
amb estudis.
Ala pregunta: Quines qualitats haurien
de tenir els joves d´avui? Els alumnes
creuen que les principals qualitats són:
ganes de treballar, estudis, el respecte,
ser responsables i respectuosos, ser
espavilats, educats, treballadors, tenir
experiència,...
A la pregunta: Què prefereixes del dia de
demà. ser autònom o treballar per algú?
Les preferències estan bastant
anivellades.
A la pregunta: Creus que aconseguiràs
treballar del que vols? La meitat creuen
que sí que ho aconseguiran i l’altra
meitat estan entre el dubte i la negació.
A la pregunta: Si fossis director d’una
empresa quin seria el perfil de
treballador que buscaries? Creuen que el
perfil de treballador seria algú amb
imaginació i amb iniciativa per fer les
coses, responsable, educat, treballador,
simpàtic, puntual.
I finalment a la pregunta: És important
ser emprenedor? Per què? Els alumnes
pensen que és important ser emprenedor.
L’educació és essencial per als joves. els
estudis són indispensables per obtenir
una feina que els realitzi i que els doni
una estabilitat econòmica que els permeti
emancipar-se de la casa dels pares. Com
veiem els nostres joves de l’institut estan
molt conscienciats que per tenir un bon
futur en el món laboral s’ha de tenir una
bona formació i unes qualitats i maneres
de fer. Malgrat les dificultats actuals que
hi ha al nostre país, creiem que
aconseguiran fer realitat els seus somnis
si s’hi esforcen de valent.
Raquel Colmena i David Bruguerola
0
5
10
15
20
25
30
35
40Seguir estudiant
Tenir estudis per trobarfeina
T'agradaria treballar delque has estudiat
Creus que t´afectara lacrisi
Anys que t´emanciparàs
B i t à c o l a 53
Bitàcola | Juny de 2012
DESITJOS DE LA
GENT DE
L’INSTITUT
Per Nadal la gent és molt propensa a
formular desitjos. Als darrers dies de
l’any des de les tutories es van repartir
uns fulls de color verd per tal que
poséssim els nostres desitjos de cara
l’any vinent, la nostra vida, el món,...
Aquests fulls els vam enganxar en un
arbre que es va posar al passadís de la
planta baixa.
Nosaltres vam voler preguntar a alguns
alumnes què desitjaven:
Bruno Rauth 2nA: Que la meva família
sempre tingui salut.
Verónica Bosque 1r C: Que no hi hagi
tantes malaties.
Soumia 1r C: Desitjo tornar al meu país
per veure la meva família.
Mohamed el Ferdaous: Desitjo que la
gent del meu país no passi més gana i
que tinguin més diners.
Carla Torres 1r C: Que tots els companys
ens portem bé.
Ayoub el Yakoubi 1r C: Que no hi hagi
tanta crisi.
Cristina Bosque 3r C: Estar sempre al
costat de la persona que estimes.
Laira Bravo 3r C: Tenir sempre algú al
teu costat.
Després vam anar a l’arbre i en vam
seleccionar uns quants. Els desitjos són
anònims i molt variats, i van des de
temes personals a temes més
humanitaris. Aquí en teniu uns quants:
Desitjo no perdre mai la meva família i
els meus amics.
Desitjo que el 2012 sigui molt millor que
l’any passat: no tenir cap preocupació
per res, i ser molt feliç i enamorar-me
molt. Per cert, si pot ser, que no hi hagi
tanta gent falsa repartida per tot el món.
Viure feliç amb les persones que
m’estimen.
M’agradaria poder estar amb les
persones que estimo sempre que vulgui,
ser millor i ajudar en tot les persones
més importants per a mi.
Que ningú mai perdi l’esperança.
Que hi hagi igualtat en tot el món.
Desitjo que algun dia toqui la guitarra o
el baix en un bon grup i aprendre a tocar
la guitarra. També m’agradaria que tots
els meus amics siguin feliços escullin el
54
Bitàcola |La nostra revista
camí que escullin i que tinguin una llarga
i feliç vida.
El meu desig ha de ser especial, ha de ser
un desig per a tothom i per a mi: un
desig sense felicitat, ni amor, un desig
possible, un desig real.
Amb el desig que el meu somni secret es
compleixi.
Que tots els alumnes de Bat aprovin les
PAU.
Desitjo aprovar l’examen de cotxe.
Desitjo viure feliç amb les persones que
t’estimen i que canviïn les coses en el
país.
Desitjo que s’acabi la crisi.
Desitjo que no hi hagi gent que passi
gana.
Desitjo que tot el món sigui molt feliç,
que no hi hagi injustícies i que tothom
ens estimem.
Cristina Bosque i Laira Bravo 3r C
LES RETALLADES
A
L’ENSENYAMENT
El dia 29 de febrer es va organitzar la
primera vaga pel sindicat d'estudiants a
tot l'estat Espanyol. Les manifestacions
d'alumnes que hi va haver durant el mes
de febrer van ser importants. A València
la Generalitat no ha pagat els diners als
centres públics perquè puguin fer front a
les despeses que té cada centre. Per això,
molts instituts i escoles han estat
sotmesos talls d'electricitat i calefacció,
per impagament. Arran d'aquests fets els
alumnes van sortir al carrer. Les imatges
que van sortir a la premsa i a la televisió
van ser molt esgarrifoses. Aquestes
imatges van donar la volta al món per la
duresa amb què va respondre la policia i
per les declaracions dels dirigents
polítics. A Catalunya el mateix dia també
es van fer diverses manifestacions,
contra les retallades al sector de
l'ensenyament públic, organitzades pels
estudiants de secundària i d'universitats.
La manifestació va ser convocada per la
PUDUP i va comptar amb el suport de
sindicats d'estudiants i del personal PAS
i PDI. Els motius: la reducció del
finançament públic, l'augment del cost
de les taxes dels estudis universitaris, el
B i t à c o l a 55
Bitàcola | Juny de 2012
nou model de governança a les
universitats, la reducció de les beques,...
Aquestes retallades comporten i seguiran
comportant la pèrdua de molts llocs de
treball no tan sols afectaran a les
universitats i als centres d'ensenyament
primari i secundari sinó que també
afectaran a algunes empreses com de
neteja, de catering, de llibres, de
transport, d’activitats complementàries
com tallers, teatres, sortides,...
Les retallades afecten a tots els àmbits de la
població. Els diaris i els comentaris de la gent
expressen un malestar. En el nostre centre
molts estudiants i professors han exercir el dret
de la vaga diverses vegades durant aquest curs.
Els estudiants i els professors estan indignats
amb les notícies de retallades a l’ensenyament
públic que cada dos per tres surten publicades
als mitjans de comunicació.
Els professors del centre volen un
ensenyament públic i de qualitat, i una manera
de manifestar el seu desacord amb la política
de retallades del govern de la Generalitat i el
Ministerio de Educación y Ciencia és portant
cada dimecres unes samarretes grogues en què
es fa un S.O.S a l’ensenyament públic i de
qualitat. Molts centres han penjat una pancarta
a fora del centre, altres fan tancades, altres
també porten samarretes grogues, altres fan
cartes informatives que reparteixen a tothom,
altres fan talls a la via pública, concentracions
a diferents instituts, etc. Tots volen fer saber a
la població que la inversió en educació s’ha
reduït molt i que estan preocupats per
l’educació dels infants i els adolescents perquè
són el nostre futur.
L’11 d'abril a Torredembarra, més
concretament a la zona del Castell, es va fer un
acte de suport a l'ensenyament públic per part
de tots els torrencs. Es va elaborar una
pancarta en contra de les retallades, i alumnes i
professors van cridar unànimement a favor de
l'ensenyament públic i de qualitat.
Les retallades afecten als alumnes de
l’ensenyament públic d’aquesta manera: 1.
més alumnes a les classes, que poden arribar
als 35 a l’ESO i als 40 al Batxillerat; 2. no hi
haurà substitucions pels professors que es
posin malalts si falten menys de 10 dies; 3. els
alumnes de grau superior hauran de pagar una
matrícula de 360 euros, en uns ensenyaments
que havien estat gratuïts; 4. baixaran les
beques escolars i especialment les
postobligatòries; 5. les reparacions també es
veuran afectades ja que serà prioritari l’aigua,
56
Bitàcola |La nostra revista
la llum, el telèfon, la calefacció,...; 6. pujaran
les taxes universitàries; 7. s’anul·laran les
matèries de menys de 10 alumnes matriculats
al batxillerat a excepció d’algunes matèries
com el llatí i el grec; 8. es poden reduir o
anul·lar les mesures de suport i de recolzament
si els instituts no tenen recursos propis; 9. la no
inversió en material digital; 10. la modificació
del currículum; entre d’altres. També els
professors es veuen afectats per aquestes
mesures: 1. la reducció del sou de més d’un
25%; 2. l’augment de grups classe a càrrec i de
més alumnes per aula; 3. la reducció de llocs
de treball; 4. la no substitució del professorat
per malaltia si aquest falta deu dies; 5.
l’augment de la jornada laboral; 6. els
constants canvis en el currículum; 7. la
reducció de sou als interins i substituts; entre
d’altres.
Tant els nostres professors com els alumnes
són responsables amb la feina que fan i com
que són competents fan la feina ben feta, però
és evident que cal manifestar el seu malestar
perquè veuen com en reduir la inversió en
educació també afecta la societat del benestar.
Adrián Manea
CONSELLS
ANTICRISI
“Abundats beneficis esperen a qui
descobreix el secret de trobar
l'oportunitat en la crisi.”
(proverbi oriental)
Tenint en compte que estem amb una
situació de crisi cal ser estalviadors i ser
prudents en el que comprem o el que no,
en el que fem o deixem de fer. Per tal
d'aconseguir sobreviure en aquesta etapa
podríem proposar alguns consells:
1. Apagar els llums fluorescents de les
aules, perquè durant el dia no fa falta.
2. Posar la calefacció quan faci falta,
sense haver de passar fred.
3. Enviar correus electrònics de faltes
d’assistència, de comunicats
d’incidència, comunicats en general,...
als pares en comptes de trucar-los o
donar-los en paper.
4. Deixar enviar WhatsApp des dels
mòbils dels alumnes als pares en
comptes de trucar des del centre, per dir-
los que estan malalts i que els vinguin a
buscar.
5. Preguntar la quantitat de menjar que
vol menjar l’alumne al menjador escolar
abans que li posin al plat, ja que la
majoria de gent tira el menjar i es
desaprofita un menjar que es podria
aprofitar.
B i t à c o l a 57
Bitàcola | Juny de 2012
6. Deixar portar una carmanyola amb el
dinar.
7. Portar ordinadors de casa.
8. Reaprofitar els llibres.
9. Demanar més ajudes, perquè els
diners que ens donen són molt pocs i no
ens arriba.
“Si vols superar la crisi, supera’t a tu
mateix. Fes d'aquesta crisi el desafiament
que et porti a treure, en cada moment,
instant, a utilitzar el millor de tu.” (A
Rovira).
Elisabeth Pérez
LA MÚSICA QUE
S’ESCOLTA ARA
Les 15 cançons que s’escolten més de
pop avui en dia, aquí posem una llista:
1-Taio Cruz, Hangover
2-Gym class heroes, Stereo hearts
3-Adele, Someone like you
4-Katy Perry, The one that got away
5-Britney Spears, Criminal
6-La oreja de Van Gogh, Cometas por el
cielo
7-Madonna, Give me all your luvin
8-Pitbull, International love
9-Micheal Teló, Ai se eu te pego
10-Coldplay, Paradise
11-Jessie J., Domino
12-Lagarto amarillo, Dejarse la piel
13-Flo Rida, Good feeling
14-Ed Sheeran, The a team
15-David Guetta, Titanium
58
Bitàcola |La nostra revista
Les 15 cançons que s’escolten més de
rock avui en dia, aquí posem una llista:
1- Guns´n Roses, Sweet Child´o Mine
2-Nirvana, Smells like Teen Spirit
3-AC/DC, Back in Black
4-Queen, Bohemian Rhapsody
5-Bon Jovi, Its my Life
6-The Eagles, Hotel California
7-Linkin Park, In The End
8-Metallica, Enter Sandman
9-Aerosmith, Dream On
10-Black Sabbath, Paranoid
11-Pink Floyd, Another Brick in The
Wall
12-Kiss, Rock and Roll at Nite
13-System of a Down, Chop Suey
14-The Rolling Stone, Satisfaction
15-Deep Purple, Smoke On The Water
Les 15 cançons que s’escolten més de
house avui en dia, aquí posem una llista:
1-Ma Chérie-Dj Antoine Feat. The Beat
Shakers
2-Millonaire -Kitsch 2.0 Feat. Theory &
Luke Aster
3-Deep In Love-Tom Boxer
4-International Love -Pitbull Feat. Chris
Brown
5-Levels -Avicii
6- Calling (Lose My Mind) -Sebastian
Ingrosso & Alesso Feat. Ryan Tedder
7- Hangover -Taio Cruz Feat Florida
8-Paso -Sak Noel
9- Wild One Two -Jack Back Feat.
David Guetta & Nicky Romero & Sia
10-This Is The Night -Mike T Feat.
Rawanne
11-What Happens In Vegas -Chukie &
Gregor Salto
12-We Found Love -Rihanna Feat.
Calvin Harris
13-Levantala -Marsal Ventura &
Surrender Dj's
14-Antidote -Swedish House Mafia Vs.
Knife Party
15-Never Be Alone -Deepside Deejays
Les 15 cançons que s’escolten més de
reggaeton avui en dia, aquí posem una
llista:
1- Zion & Lennoxft Tony Dize, Hoy lo
Siento
2-Wisin & Yandel Ft. Jennifer López,
Follow The Leader
3-Randy Nota Loka Ft Guelo Star,
Imaginate
4-Nicky, Jam ft. J.Álvarez, Tu primera
vez
5-Plan b, Es un secreto
6-Don Omar, A lo mejor ya es tarde ft
Syko
7-Daddy Yankee, Ven Conmigo ft.
Prince Royce
8-Tony Dize, Terminalo (Ella me pidió)
9- Don Omar, Hasta que salga el sol
10- Franco El gorila ft los androides, Se
envolvió
11- Ñejo ft. Kenai, Mi estilo de vida
12- Arcangel, La maravilla
13- Daddy Yankee ft.Don Omar,
Lovumba
B i t à c o l a 59
Bitàcola | Juny de 2012
14- Ñengo Flow, Cuando me extrañe va
a volver
15- Ñejo, Esa pelicula
Les 15 cançons que s’escolten més de
latin-house avui en dia, aquí posem una
llista:
1- Replay, La Musica (2Bos Rubens
Latin Dream Remix)
2- Jarlinzon Rodríguez, Fernando Ávila,
Trompet- In (Original Latin Mix)
3- Veerus, Maxie Devine, D-Wave (Feat.
Sigrid), Calinda (Menini & Viani
Remix)
4- Helguera & Dominicus, Brothers In
The Booth, Dirty Helene (Dorush
Remix)
5- DJ Fist, Carnaval (Original Mix)
6- Etienne Ozborne, Chris Montana, El
Hacha (Original Mix)
7- Dave Kurtis, Violino (Club Mix)
8- Cosme Martin, My Sidi Mansour
(Massivedrum Remix)
9- Valero, Esperanto (Original Mix)
10- Kidhouse, Saxong (Ricardo Espino
Remix)
11-Tujamo, Mombasa (Matthias Richter
Remix)
12-Zelonka, Flamenco (Dancing In The
Sun) (Original Version)
13-Tune Brothers, Serenata (Eddie
Thoneick Remix)
14-Fuzzu, Carnival (Mix One)
15-DJ Fist, Children From Mali
(Original Mix)
Anabel Moreno i Desirée Molina
ELS ALUMNES
OPINEN
L’abandonament
d’animals
Detesto la gent que abandona les seves
mascotes per vacances. Saben que són
éssers vius, però encara així els és igual.
Només pensen que no són persones i que
la mascota els molesta per sortir. Detesto
la gent que només compra els animals
per acontentar els seus fills mentre els
facin gràcia, i quan ja no els estimen els
abandonen com si això fos una cosa
normal.
Aquestes persones no saben que els
animals tenen sentiments i ens agraeixen
tot el que fem per ells. No saben que els
60
Bitàcola |La nostra revista
animals són els millors amics de les
persones, són fidels, ens protegeixen... i
el millor és que no parlen. Per això
detesto aquestes persones, perquè fent
això demostren que no tenen cor.
Molta gent acostuma a anar-se’n de
vacances i això implica deixar la casa
sola i també la mascota. En aquest cas
has de buscar-li un lloc on deixar-la.
Pots escollir entre deixar-la amb un
familiar, un amic o portar-la a una
guarderia especial.
Si decideixes deixar-la amb algun
conegut has de deixar-li el menjar
necessari, comentar-li com ha de cuidar
el teu animal i donar-li el telèfon del
veterinari al que assisteixes normalment.
Si decideixes portar-la a una guarderia
especial has d’assegurar-te que aquell
lloc té els elements necessaris per poder
cuidar el teu animal.
I encara molt millor si decideixes
emportar-te’l de vacances, ja que podràs
gaudir amb ell i no t’hauràs de preocupar
per si el tenen ben cuidat i amb les
condicions que es mereix un dels amics
que més t’estima.
Anna Ruíz (3r A)
Música a les tendes
Odio anar de compres i trobar aquesta
música tan escandalosa i amb el volum
tan alt. Entres a dins i tens la sensació de
trobar-te en una discoteca amb la música
al màxim on no pots sentir ni els teus
propis pensaments. Dónes un pas dintre
de la tenda per mirar roba i l'únic que
vols de seguida és marxar corrent.
Per una part ho trobo un bon invent ja
que la gent, quan passa pel costat, es
para i veu tan bon ambient i tanta alegria
que només per això, alguns són com els
peixos i piquen l'ham. D'aquesta
manera ja noten com una obligació
d'entrar a xafardejar. Però no tot està a
favor, hi ha gent a qui li agrada entrar en
una tenda i poder estar-s'hi tota l'estona
que vulgui, però a causa de la música
massa alta arriba un moment que
s'atabala i marxa. A vegades arriba un
punt que s’està tan estressat que no es
compra res.
Jo penso que això de posar música a les
tendes es fa amb bona intenció, per a que
la gent trobi una mica de vida en l'espai.
El problema és que no s'adonen que és
inquietant i que hi ha persones que no es
troben a gust en ambients com aquests.
Jo faria alguna modificació, posaria
música però amb un to normal, sense
passar-se, i mai no posaria una música
escandalosa. El que també faria és posar
un estil de música que concordés amb la
tenda. Per exemple, si parlem d'una
tenda modernitzada, doncs posar una
música que sigui moderna; en canvi, si
parlem d'una tenda més formal, doncs
posaria una música que fos relaxant.
B i t à c o l a 61
Bitàcola | Juny de 2012
D'aquesta manera és probable que tots
ens trobéssim en un ambient agradable a
l'hora d'anar a comprar.
Ariadna Morera (3r A)
Telèfons mòbils
Abans de començar voldria preguntar
una cosa: series capaç d'estar dues
setmanes sense el teu telèfon mòbil? Més
d'un segur que pensarà: “És clar que no!
Com parlaréamb els meus amics i
<<twiteare>> que acabo de veure una
formiga? Per la mort deDéu!
Bé, dons el que passa és que la societat
d'avui en dia està capficada en els
telèfonsmòbils i no pot imaginar una
vida sense ells. I a mi em sembla que
això és molt trist.
Penso que està molt bé que tinguin tantes
utilitats, però d'aquí a que fins i tot hi
hagi una aplicació per petar grans ho
veig molt estúpid, tot i que encara veig
més estúpid que hi hagi gent que s’hi
gasti diners. Això no vol dir que no hi
hagi aplicacions que siguin útils, com
ara el Google Maps.
En fi, crec que hauríem d'aixecar una
mica la vista i adonar-nos que el temps
val or ique l'estem malgastant, i que
viure, només viurem un cop. No et
limitis a estar les 24hores del dia davant
d'una pantalleta, perquè com bé diu
una cançó de Lax'n'Busto:
“cada instant és únic, no es repetirà”
Cristina Rodríguez (2n A)
La crisi
A causa de la crisi econòmica actual, a
les escoles, als instituts i als centres
d’educació en general s’han fet moltes
retallades.
S’ha hagut d’estalviar en el material
escolar, comprat menys i s’ha utilitzant
més cops.
També s’han reduït els llocs de
manteniment, com per exemple les dones
de la neteja. També s’han retallat els
sous dels mestres de forma que molts
d’ells treballen disgustats.
Encara que la situació econòmica en el
nostre país no és gens bona, penso que
no haurien de tocar sectors tan
importants com l’educació, en tot cas si
baixessin els sous als polítics i als rics la
cosa aniria millor. Malgrat que hi hagi
hagut retallades jo no he notat cap canvi
significatiu.
Com que hi ha hagut moltes retallades la
gent està enfadada perquè ells segueixen
62
Bitàcola |La nostra revista
pagant impostos, fins i tot els han
augmentat, i els serveis que ofereix
l’estat s’han reduït, tant que molts ja no
tenen qualitat i donen menys serveis que
altres.
Aida Gómez (4t C)
Els insectes
D’insectes n’hi ha de diferents tamanys,
formes, colors, espècies. Tots provenen
de diferents llocs, tenen moltes
característiques, alguns curen, altres
maten, però tots em produeixen una
sensació de pànic. Els diferents tipus de
persones afrontem aquesta situació de
diferents maneres. A unes persones els
agrada fer exploracions i captar insectes,
n’hi ha d’altres que no els donen massa
importància, i uns altres com jo, que no
els suportem.
D’una banda, no podria suportar estar en
un lloc on hi hagués insectes com
aranyes, abelles, escarabats, etc. Sé que
no em farien res dolent, però no
m’agraden gens.
D’altra banda, m’agrada mirar-los per
Internet, llibres, fotos, etc. per veure la
diversitat d’insectes que hi ha. Alguns
tenen uns colors tan estranys que mai
t’imaginaries que existeixen. Poden
arribar a ser molt estranys, però també
interessants.
Ermina Rotaru (2n A)
Injust però cert
No m’agrada gens que els metges, que
cada dia estan salvant vides, tinguin un
salari baix. En canvi els esportistes
cobren milions d’euros i, encara que
estiguin tot el dia entrenant i fent dietes
molt estrictes, és injust.
És injust que els polítics estiguin fent
moltes retallades als funcionaris, sobretot
a Educació i a Sanitat, perquè
condemnen molta gent a passar gana.
No m’agrada gens que els diputats,
senadors, etc. tinguin una pensió vitalícia
i que, en canvi, estiguin baixant les
pensions als pensionistes i jubilats.
I és molt injust que els alcaldes es posin
els sous que els dóna la gana, que els
polítics que han robat al govern no vagin
a la presó, que hi hagi més cotxes
oficials a Espanya que als EE.UU -ja que
Espanya és molt més petita- i que el
polítics gaudeixin de targetes de crèdit
oficials quan podrien viure sobradament
amb el salari que ells mateixos s’han
posat.
B i t à c o l a 63
Bitàcola | Juny de 2012
Aquests només són uns quants exemples
amb què es pot comprovar que la vida és
molt injusta.
Joana Garcia (2n A)
Xarxes Socials
Les xarxes socials les utilitzem molt en
la nostra vida. La gent les utilitza
diàriament per comunicar-se a través
d’ordinadors, mòbils...
Esta bé utilitzar-les una estona per poder
parlar amb els coneguts, compartir fotos,
idees, gustos, jugar, i moltes més coses.
La gent també les utilitza per estar al dia
de les coses que passen al món.
El que no està bé és passar a les xarxes
socials moltes hores al dia, ja que no és
bo per la vista i, a més, t’oblides del que
està passant fora. El que també passa és
que quan vas pel carrer amb el mòbil no
t’adones de res i pots tenir algun
problema o accident, com xocar amb
algú.
En conclusió, penso que estan molt bé
les xarxes socials però s’han de reduir les
hores per evitar enganxar-s’hi i que ens
facin un mal irreparable.
Joel Ballester (2n B)
Injustícia monetària
M’encanta la moda, la roba, cuidar-me,
etc. Però odio veure com hi ha gent
morint-se de gana quan les models
cobren tals immensitats de diners; és
injust que només pel fet de ser guapes i
tenir bon cos cobrin aquestes quantitats
de diners, perquè a més han tingut la sort
de néixer així, però... i la gent que ha
estudiat carreres, s’ha tret màsters, s’han
matat a estudiar, etc.? No cobra ni la
meitat d’aquests diners i no pot escollir
entre ser guapa o no.
Considero que té molt més mèrit haver-
64
Bitàcola |La nostra revista
se esforçat per tenir un sou que cobrar
milionades per ser maco o maca. Em
sembla bé que desfilin i patrocinin roba i
la llueixen bé, no es pot negar, però
haurien de cobrar un sou normal perquè
no té cap mèrit el que fan, no costa res
passejar-se per una passarel·la, que et
maquillin i et fiquin “mona”, i encara
menys quan saps el que cobraràs. Tots
aquests diners donats de més,
“regalats”estaria millor dit, haurien
d’estar destinats a persones que els
necessiten, és a dir, a ajuda.
M’agradaria moltíssim que es valorés
l’esforç i es deixés de banda el físic i
coses tan materials. A més, l’anorèxia
crec que està molt fonamentada en els
models televisius i de desfilada, perquè
veuen aquestes noies tan “perfectes”
físicament mentre a elles se les
subestima , i és quan cauen en la
malaltia.
Júlia Sastre (3r A)
La crisi
Fa quatre anys vam entrar en una etapa
de decadència econòmica que actualment
està afectant molt el nostre país. En
molts llocs han fet una gran reducció de
personal i cada dia hi ha més persones a
l’atur, al temps que s’està retallant a
Sanitat, Ensenyament, Serveis socials,
etc.
B i t à c o l a 65
Bitàcola | Juny de 2012
Les despeses socials estan sofrint una
caiguda molt gran, fins i tot a la casa
reial se li ha retallat una petita proporció
dels seus ingressos anuals.
Hi ha famílies senceres sense treball i no
tenen diners ni per a les mínimes
necessitats. També petits autònoms que
han fracassat al seu propi negoci no
tenen dret ni a rebre l’atur,
circumstàncies que provoquen una
situació molt desagradable.
A l’hora de fer la compra cada vegada
més gent compra marques blanques
perquè són més econòmiques, i al carrer
cada vegada s’hi troba més gent que
demana per a poder sobreviure el dia a
dia.
Jo penso que en lloc d’haver reduït el
personal podien haver reduït el sou i així
més gent tindria treball i no n’hi hauria
tant d’atur.
Laura Marsal (2nB)
Tecnologies digitals
Jo penso que les tecnologies digitals,
com ara els telèfons mòbils nous amb
què pots fer de tot, són massa
tecnològics, i més per a nens de primària
que ja comencen a portar-los. Crec que
això l’únic que fa és que estiguis part del
teu temps enganxat a aquests aparells i
no prestis atenció al que de veritat
importa, com ara els estudis. Seria millor
que algunes coses fossin com abans, com
els telèfons mòbils que només servien
per trucar. I també les “plays”, que està
bé que hi juguem de tant en tant, però
s’han tornat un vici ja que ens tenen
tancats a casa sense fer altra cosa que
mirar la tele i donar-li als botons del
comandament. A més, moltes persones
es fan sedentàries a causa de les
tecnologies digitals, i augmenta
l’obesitat infantil perquè els nens no
surten i no fan esport, l’únic que fan és
estar estirats al sofà.
La tecnologia està bé depenent de com i
amb quina freqüència s’utilitzi. Per altra
banda, algunes tecnologies digitals -com
els ordinadors, per exemple- són bones
eines de treball i també funcionen per
comunicar-se amb amics d’altres països
o per trobar tot tipus d’informació a
Internet.
Nicolás Moretti (2n A)
66
Bitàcola |La nostra revista
CITES CÈLEBRES
La lectura ens dóna l'
aliment que fa viure
el cervell: les
paraules, els signes,
les idees, el
pensament. Som
humans perquè tenim paraules i podem
parlar amb els altres i amb nosaltres
mateixos.(...) les paraules, la lectura, a
més, ens ordena el cap. Tenir un bon
vocabulari és com tenir un armari ben
endreçat: de seguida troben allò que
busquem. Les persones que llegeixen i
tenen moltes paraules al cap són més
ordenades, més sanes, més felices.
(Emili Teixidor)
Per a mi, un llibre és una mena de pala
amb la qual cavo el meu interior.
Sobretot, tot llegint, aquest acte de cavar
en mi mateix em produeix més plaer que
respirar, fins i tot a vegades em fa que
respirar sigui més plaent.
(Martin Walser)
Una successió de petites voluntats
aconsegueix un gran resultat.
(Carles Badallaire)
La majoria dels homes no els manca
força, sinó constància.
(Víctor Hugo)
Per arribar al moment de la realització
cal travessar el desert dels anys estèrils.
(Rabindranath Tagore)
La bellesa que atrau rarament coincideix
amb la bellesa que enamora.
(José Ortega y Gasset)
Si vols conèixer a una persona, no li
preguntis el que pensa, sinó el que
estima.
(Sant Agustí)
La constància es un pont entre el desig i
la realització.
(Luis Señor)
El secret de la meva felicitat està en no
esforçar-me pel plaer, sinó en trobar el
plaer en l'esforç.
(André Gide)
La felicitat és un article meravellós:
quant més se’n dóna, més n'hi queda a
un.
(Blai Pascal)
La saviesa de la vida consisteix a
eliminar allò que no és essencial.
(Lin Yutang)
B i t à c o l a 67
Bitàcola | Juny de 2012
L’home és molt més complicat que el
seu pensament.
(Paul Valéry)
No s’ha de carregar els nostres
pensaments amb el pes de les nostres
sabates.
(Andreu Breton)
A vegades podem passar-nos anys sense
viure en absolut, i de sobte tota la nostra
vida es concentra en un sol instant.
(Òscar Wilde)
Aquell que pregunta és un beneit durant
cinc minuts, però qui no pregunta es
queda beneit per sempre. (Proverbi
xinès)
No existeix res bo ni dolent; és el
pensament humà el que fa semblar així.
(William Shakespeare)
Quan parlis, procura que les teves
paraules siguin millors que el silenci.
(Proverbi hindú)
Mai consideris l’estudi com una
obligació, sinó com una oportunitat per
penetrar en el meravellós món del saber.
(Albert Einstein)
Invertir en coneixements produeix
sempre els millors beneficis. (Benjamin
Franklin)
La intel·ligència consisteix no solament
en el coneixement, sinó també en la
destresa d’aplicar els coneixements a la
pràctica. (Aristòltil)
M’ho van explicar i ho vaig oblidar; ho
vaig veure i ho vaig entendre; ho vaig fer
i ho vaig aprendre. (Confuci)
Governa casa teva i sabràs quant costa la
llenya i l’arròs; cria els teus fills, i sabràs
quant deus als teus pares. (Proverbi
oriental)
La possibilitat de realitzar un somni és el
que fa la vida interessant. (Paulo Coelho)
Els únics que estan sempre de tornada
són aquells que mai han anat enlloc.
(Antonio Machado)
Un dels principals objectius de
l’educació ha de ser ampliar les finestres
a través de les quals veiem el món.
(Arnold H. Glasgow)
És millor viatjar ple d’esperança que
arribar. (Proverbi japonès)
Noemí Hermoso
68
Bitàcola |La nostra revista
Carta d’amor
Amor,
Bé, no sé com començar. Necessito dir-
te tot el que sento per tu.
Durant el temps que hem estat junts, has
fet que fos la noia més feliç del món. Em
feies sentir com si només existíssim els
dos. Sempre em recordo dels moments
bons que vam passar junts, quan em
deies princesa, quan m’abraçaves i em
deies que sempre estaríem junts, o
aquelles tardes d’estiu que passàvem
junts a la platja. Sempre em recordaré de
tots aquells moments i de molts altres
que vaig passar al teu costat.
També vam passar moments dolents,
moments difícils; però sempre ho
acabàvem resolent. El que no es va poder
arreglar va ser aquell dissabte 10 d’agost,
quan em vas dir que em deixaves. Jo no
m'ho creia. No pensava que em podries
fer el que em vas fer. Em vas deixar per
una altra: per la meva millor amiga.
Després d'haver estat dos anys i mig
junts, em vas canviar per ella. Em vas
enganyar durant un mes. Jo veia que
passàveu molt de temps junts, però ella
em deia que no, que només éreu amics i
jo confiava en les seves paraules. Però
pel que vaig veure confiar, de vegades,
no és gaire bo. Ja no puc ni confiar en la
meva millor amiga; en aquella que
sempre em deia que mai em fallaria, que
sempre estaria al meu costat. Tu també
n'ets culpable, i molt. Confiava en tu i
em vas fer una putada i, a sobre,
m'insisties dient-me que tornés amb tu,
que ho vas fer sense pensar, que estaves
en una festa, ... Si m'ho haguessis dit al
principi, potser t'hagués perdonat, però
m'ho vas dir al cap de dues setmanes, i ja
no et vaig voler donar una altra
oportunitat, ni tan sols parlar amb tu.
Encara que ara estiguis amb ella, i
després de tot el que em vas fer, jo, et
vaig perdonar, però encara no em puc
creure el que em vau fer. Em vau fer
molt de mal.
Vaig conèixer un noi, en Marc. El vaig
conèixer a l‘aniversari d'una amiga. Amb
el temps vam començar a parlar. Ell
m'estimava, però jo estava confusa. Em
va dir que m'esperaria tot el temps que
fes falta. I així va ser. Ara estic amb ell.
L'estimo molt. Per fi he trobat algú que
m'estima de veritat.
T’escric aquesta carta per dir-te que
durant el temps que vam estar junts vaig
ser molt feliç, però no tot dura per
sempre. Espero que siguis feliç i que
trobis algú que t'estimi molt...
Anna Reyes, Elisabeth Pérez i Daniela
Peña
B i t à c o l a 69
Bitàcola | Juny de 2012
ELS MENJARS
TÍPICS DELS
NOSTRES
ALUMNES DE
L’AULA
D’ACOLLIDA
Els alumnes de l’aula d’ acollida hem
treballat a l’aula els menjars típics dels
països dels quals procedim. Després de
rumiar-ho molt aquests són els que més
ens han agradat.
Us animem a que els poseu a la pràctica.
VEUREU QUE BONS !!!!!!
PAÍS: ROMANIA
CAPITAL: Bucarest
SUPERFÍCIE: 238.391 Km2
MONEDA: Leru
POBLACIÓ: 21.628.000 h.
MENJAR: Zahar ars
INGREDIENTS PER A QUATRE
PERSONES:
5 ous
1 litre de llet
350g de sucre
1 cullerada de farina
PREPARACIÓ:
Col·locarem en una cassola 150gr de sucre i la posarem al foc, anirem
removent amb una cullera de fusta fins que el sucre es caramel·litzi.
Després en un bol posarem els ous, 200g de sucre i la cullerada de
farina. Ho barrejarem tot fins a aconseguir una mescla
homogènia. Posarem el sucre caramel·litzat en un motlle, afegirem la
mescla que hem fet abans i ho posarem al forn uns trenta minuts.
Després el retirarem del forn i el deixarem refredar, un cop refredat el
traurem del motlle i farem porcions.
BON PROFIT !!!!!
Eduard Oprea 1C
70
Bitàcola |La nostra revista
Una altra proposta:
PAÍS: ARGENTINA
CAPITAL: Buenos Aires
SUPERFÍCIE: 2.766.890 Km2
MONEDA: Peso argentí
POBLACIÓ: 41.343.201 h.
MENJAR: “Asado argentino”
INGREDIENTS PER A QUATRE PERSONES:
Carn de vedella (una peça sencera de la part de
les costelles)
Sal
Salsa “chimi-churri”
INGREDIENTS SALSA:
All, Farigola, Ceba. Llorer, Orenga, Pebre
vermell, Vinagre, Aigua, Sal, Oli.
PREPARACIÓ:
Posarem sal a la carn, mentrestant el carbó que vagi
cremant a la barbacoa.
Després posarem la carn a la graella i anirem vigilant que
no es cremi. Quan la carn estigui cuita la posarem en un
plat i li afegirem la salsa “chimi-churri” que prèviament
haurem preparat.
PREPARACIÓ DE LA SALSA:
En un bol posarem a trossets l’all, la farigola, la ceba, el
llorer, l’orenga, el pebre vermell, el vinagre, la sal, una
mica d’aigua i una mica d’oli. Ho barrejarem tot i ja està la
salsa feta.
Aquests plat també el podem acompanyar amb xoricets,
botifarrons i xinxolines (menuts).
BON PROFIT!!!!
Camila Alderete 2C
B i t à c o l a 71
Bitàcola | Juny de 2012
IMATGES D’UN ANY
72
Bitàcola |La nostra revista
74
Bitàcola |La nostra revista
B i t à c o l a 75
Bitàcola | Juny de 2012
76
Bitàcola |La nostra revista
B i t à c o l a 77
Bitàcola | Juny de 2012
78
Bitàcola |La nostra revista
B i t à c o l a 79
Bitàcola | Juny de 2012
Moltès gràcies a
tots per fer
possible aquesta
revista.
Juny de 2012