Bizi Berri III Plana Plan Bizi Berri III · -Escenario Nivel 4, Transmisión Alta. Tasa IA a 14:...
Transcript of Bizi Berri III Plana Plan Bizi Berri III · -Escenario Nivel 4, Transmisión Alta. Tasa IA a 14:...
Bizi Berri III Plana
Zorroztasuna, erantzunkidetasuna eta enpatia
Trantsizio Sozialaren eta 2030 Agendaren Idazkaritza Nagusia – Lehendakaritza – Eusko Jaurlaritza
(LABIren Batzorde Teknikoaren aholkularitzarekin egindako dokumentua)
2021eko otsailaren 12a
COVID-19aren pandemiaren bilakaerari Euskadin emandako erantzun komunitarioaren balantzea eta aurreikuspena
Plan Bizi Berri IIIBalance y previsión de la respuesta comunitaria a la
evolución de la pandemia de la COVID-19 en Euskadi
Rigor, corresponsabilidad y empatía
Secretaría General de Transición Social y Agenda 2030 – Lehendakaritza – Gobierno Vasco
(Documento elaborado con el asesoramiento de la Comisión Técnica del LABI)
12 de febrero de 2021
Euskera Castellano
Plan Bizi Berri IIIBalance y previsión de la respuesta comunitaria a la
evolución de la pandemia de la COVID-19 en Euskadi
Rigor, corresponsabilidad y empatía
Secretaría General de Transición Social y Agenda 2030 – Lehendakaritza – Gobierno Vasco
(Documento elaborado con el asesoramiento de la Comisión Técnica del LABI)
12 de febrero de 2021
3
Plan Bizi Berri III
Sumario
Resumen ejecutivo.
Introducción.
Primera parte. Premisas éticas y criterios rectores
1. Premisas éticas.
2. Criterios rectores: rigor y corresponsabilidad.
3. Compromiso institucional y solidaridad.
4. Empatía.
5. Pedagogía Bizi Berri.
Segunda parte. Balance después de un año de pandemia
6. Memoria resumida del recorrido de la COVID-19 en Euskadi.
7. Evaluación de los objetivos establecidos en el Plan Bizi Berri II.
8. Lecciones aprendidas.
Tercera parte. Panel de escenarios,indicadores y medidas del Plan Bizi Berri III
9. Puntos de partida y objetivos de la estrategia Bizi Berri III.
10. Descripción del panel.
11. Criterios en relación con la interpretación de este panel de escenarios e indicadores.
12. Metodología y ejes de atención preferente de la Comisión Técnica.
Presentado en el LABI el tercer Plan Bizi Berri, la estrategia de respuesta co-munitaria y regulación de actividades y hábitos sociales frente a la pandemia
·En base a la experiencia del último año, se actualizan sus contenidos y se adaptan a la evolución de la pandemia y a las previsiones para el periodo febrero-junio.
·Contempla dos hipótesis de trabajo:
—La primera representa la apuesta del plan: lograr una esta-bilización a la baja de la incidencia inferior a 300/100.000 habitantes, reforzada por la vacunación.
—La segunda se prepara para una eventual contagiosidad al alza influida por las nuevas variantes del virus con inciden-cias superiores a 300/100.000 habitantes.
·En este marco, el nuevo panel del Plan Bizi Berri III estructura cinco escenarios, indicadores y medidas preventivas adapta-das a cada nivel de riesgo.
·El objetivo básico sigue siendo evitar el confinamiento estric-to, el colapso sanitario, el cierre educativo, el coma económi-co y el aumento de brechas sociales.
·Bizi Berri III aboga por un mayor acuerdo en el ámbito euro-peo y del estado. Plantea una propuesta para armonizar las principales medidas a adoptar.
El primer Plan Bizi Berri es del 4 de mayo de 2020. Estuvo orientado a la planifi-cación de la desescalada, tras el confinamiento domiciliario de la primera ola. El Plan Bizi Berri II, fue presentado el 2 de octubre, estableció que cuatrimestralmente se prepararía una actualización. Este documento, el Plan Bizi Berri III, responde a aquel compromiso. Orienta una estrategia entre febrero y junio de 2021. El Plan Bizi Berri III no aborda ni la estrategia sanitaria, ni la recuperación socioeconómica. Se centra en la regulación y adaptación de actividades y hábitos sociales a la evolu-ción de la pandemia. El documento se estructura en tres partes.
Primera parte: premisas éticas y criterios rectores
Bizi Berri II definió unas bases que se trasladan a esta tercera actualización. La estrategia se adecúa, pero los fundamentos éticos permanecen. Cuatro principios se reiteran como fundamento del plan: de humildad y conciencia de limitación,
5
Resumen ejecutivo
Plan Bizi Berri III
de reconocimiento y conciencia del valor positivo persistente, de responsabilidad y conciencia ética personal, y de solidaridad y conciencia de dignidad humana.
Dos palabras sintetizan los criterios estratégicos de respuesta comunitaria para hacer frente a la COVID-19: RIGOR Y CORRESPONSABILIDAD. Sobre esta base, se añaden ahora tres nuevos apartados titulados: “Compromiso institucional y solida-ridad”, “Empatía” y “Pedagogía Bizi Berri”.
Estamos ante una situación de extraordinaria dificultad para todas y todos. En este contexto, las instituciones tenemos un deber de rigor y corresponsabilidad. Debemos trabajar para encontrar el mejor equilibrio entre la protección del bien mayor de la salud, y el menor mal posible a la economía, el empleo y los sectores más afectados.
Nos guiamos por criterios sanitarios, con el asesoramiento de profesionales y orga-nismos internacionales. Todas las administraciones estamos adoptando decisiones para paliar, en la medida de nuestras posibilidades y recursos, los impactos socio-económicos de la pandemia.
No obstante, los sentimientos de malestar son generales en el conjunto de la socie-dad, aquí en Euskadi y en cualquier rincón del planeta. La pregunta es si hay algo más que podamos hacer todas las personas. El Plan Bizi Berri III responde con una afirmación: la amabilidad. Tenemos en nuestra mano este vehículo de comunica-ción y solidaridad comunitaria en un momento en el que todo el mundo lo está pasando mal.
La empatía forma parte de lo más singular y universalmente humano. No es incom-patible con la crítica. La más aguda puede ser amable, y la aparentemente menos incisiva pueda estar cargada de la mayor hostilidad. Implica comprensión y actitud solidaria ente las dificultades, empatía con los sufrimientos, afabilidad en el trato y formas agradables que provoquen buen ambiente y animen actitudes construc-tivas y esfuerzos cooperativos.
Nuestra sociedad necesita en este momento compartir un clima de empatía. Cada persona necesita encontrarse a cada momento con dosis de humanidad que le ayuden a encarar en mejores condiciones esta situación tan compleja. Cada perso-na puede hacer esta aportación al bien común.
“Bizi Berri” apela también a una reflexión pedagógica. En el futuro, muy proba-blemente, nada será exactamente igual a como fue antes de la pandemia. Vamos a seguir conviviendo con el virus a largo plazo. Nuestra manera de convivir con el
6
Plan Bizi Berri III
virus debe asentarse en una estrategia sostenible. La vivencia de la COVID-19 es, además de muchas otras cosas, una interpelación sobre la sostenibilidad y límites de los hábitos de vida de nuestra antigua normalidad.
El plan de respuesta comunitaria a la evolución de la pandemia de la COVID-19 en Euskadi se denomina “Bizi Berri”, precisamente, por este motivo. Su pedagogía no apela a la expectativa de una “recuperación de la normalidad anterior” sino a la necesidad de tejer una nueva forma de vivir la vida cotidiana que sea sostenible en la convivencia con el virus y sostenible, al mismo tiempo, con la vida, el planeta, la salud, la economía y el empleo. Una nueva forma de vida que contribuya a un desarrollo humano saludable y sostenible.
Segunda parte: balance después de un año de pandemia
El Plan Bizi Berri II ha contribuido positivamente a lograr dos objetivos básicos: por una parte, a evitar la vuelta al confinamiento, el cierre de las escuelas, el colapso sanitario y el coma económico; y, por otra, a consolidar un panel de referencia con un conjunto de herramientas que ha permitido a las instituciones vascas adaptar las respuestas a la evolución de la pandemia y a sus contingencias y que, al mismo tiempo, ha supuesto un marco útil y accesible para la información a la sociedad y a los medios de comunicación.
De la experiencia de los últimos doce meses cabe extraer una serie de aprendizajes y conclusiones que se sintetizan en diez puntos:
·Constataciones de carácter general
I. Ningún país tiene la fórmula mágica. El aprendizaje es recíproco.
II. Desde octubre, la evolución en Euskadi ha sido grave, aunque con cifras me-nos negativas que la media del entorno.
III. Es mucho lo que se sabe y todavía es mucho lo que no se sabe sobre este virus.
IV. En los próximos meses debemos contemplar dos hipótesis: (a) estabilización a la baja reforzada por la vacunación, o (b) tendencia al alza influida por las nuevas variantes.
·Conclusiones proyectadas a los próximos meses
V. Espaciar las desescaladas y ajustar las restricciones en periodos de alta movi-lidad e interacción social.
VI. Ajustar los parámetros de incidencia y los indicadores del panel Bizi Berri II a las dos hipótesis mencionadas.
7
Plan Bizi Berri III
VII. Del mismo modo, reordenar las medidas previstas en el Plan Bizi Berri II.
·Conclusiones que se refuerzan
VIII. Mantener los mismos objetivos, añadiendo ahora un plus de ambición.
IX. Adelantar en lo posible el horario de limitación de la movilidad nocturna.
X. Mantener la incidencia de 500/100.000 habitantes como indicador de alar-ma excepcional.
Estas diez referencias constituyen la base para la actualización del panel del Plan Bizi Berri III.
Tercera parte: Panel de escenarios, indicadores y medidas del Plan Bizi Berri III
El marco temporal del Plan Bizi Berri III se proyecta desde febrero hasta junio de 2021. Sus objetivos generales son tres: (1) evitar el confinamiento estricto, el co-lapso sanitario, el cierre educativo, el coma económico y el aumento de las brechas sociales; (2) lograr en una primera etapa consolidar la Tasa de Incidencia con una tendencia a la baja en valores entre 60 y 300/100.000 habitantes, y (3) actualizar el panel de referencia del Plan Bizi Berri ofreciendo herramientas que permitan responder con agilidad a la evolución de la pandemia.
Bizi Berri III se configura como un plan de contingencia que contempla dos hipóte-sis de trabajo y cinco escenarios ante la propagación o mitigación de contagios. La primera hipótesis define el objetivo y apuesta del Plan Bizi Berri III.
·Hipótesis 1. Estabilización a la baja en Tasas de Incidencia Acumulada en 14 días inferiores a 300/100.000. Incidencia positiva de la vacunación.
-Escenario Nivel 1, Transmisión Baja. Tasa IA a 14: 0-60/100.000.
-Escenario Nivel 2, Transmisión Moderada. Tasa IA a 14: 60-150/100.000.
-Escenario Nivel 3, Transmisión Tensionada. Tasa IA a 14: 150-300/100.000.
·Hipótesis 2: Las Tasas de Incidencia se sitúan por encima de los 400/100.000 con ten-dencias al alza. La contagiosidad influida por las nuevas variantes del virus se dispara.
-Escenario Nivel 4, Transmisión Alta. Tasa IA a 14: 300-500/100.000.
-Escenario Nivel 5, Transmisión Muy Alta. Tasa IA a 14: >500/100.000.
La descripción de la situación, en uno u otro estadio, se define en base a un indica-dor de referencia y varios indicadores complementarios. El indicador de referencia es la Tasa de Incidencia Acumulada en 14 días. Revela el número de casos nuevos que van apareciendo en una población. Los indicadores complementarios son el
8
Plan Bizi Berri III
9
Plan Bizi Berri III
Índice de reproductividad (R0) y la Razón de Tasas, la presión asistencial y % de ocu-pación en camas UCI, el impacto por franjas de edad, la Trazabilidad de los casos y la Tendencia al alza, a la baja, o estable.
Las medidas preventivas prevén diferentes modulaciones de las restricciones para cada escenario y, en diferentes ámbitos: movilidad nocturna, horario de cese de actividades, cierres perimetrales, límite máximo de agrupación de personas, aforos, máximos en eventos, educación reglada y no reglada, actividades diversas, txokos, sociedades, lonjas u ocio nocturno, locales de juego, hostelería, y el deporte en sus diferentes variantes. (Ver panel de Referencia del Plan Bizi Berri III en páginas 61 y 62)
Los escenarios y las medidas previstas para cada escenario son orientativas y mo-dulables. No están automática y mecánicamente asociadas. Las decisiones sobre medidas a adoptar en cada coyuntura deberán basarse en una valoración multicri-terio y atender a diferentes factores, variables e indicadores.
Bizi Berri III aboga por un mayor grado de armonización de las estrategias y me-didas a adoptar, tanto en el ámbito europeo como de modo especial entre las Comunidades Autónomas del Estado. Sugiere en este sentido una propuesta para promover un mayor acuerdo en la gestión de la pandemia en el Estado en ámbi-tos tales como: el horario de la movilidad nocturna, el máximo de agrupación de personas, el horario de cierre de establecimientos y de cese de actividades, o la posibilidad de establecer medidas similares en las localidades de más de 5.000 ha-bitantes con una Tasa de Incidencia Acumulada en 14 días superior a 500/100.000 habitantes.
La divulgación social del Plan Bizi Berri es una de las medidas que cabe considerar relevantes porque la pedagogía social de rigor, corresponsabilidad y empatía tiene carácter estratégico. Corresponderá a la Secretaría General de Transición Social y Agenda 2030 gestionar un programa de divulgación del Plan Bizi Berri.
Durante el primer semestre de 2020, el mundo vivió las consecuencias de la primera ola de la pandemia de la COVID-19. El 13 de marzo, a propuesta del Lehendakari Iñigo Urkullu, el Gobierno Vasco adoptó la Declaración de Emer-gencia Sanitaria al amparo del LABI (Larrialdiari Aurre egiteko Bidea, Plan de Protección Civil de Euskadi). Algunos días antes, el Gobierno Vasco adoptó de-cisiones que establecieron las primeras medidas de Salud Pública para prevenir la propagación del virus.
Posteriormente, mediante la aprobación del Estado de Alarma, el Presidente del Gobierno español decretó un confinamiento general que restringió la ma-yor parte de las actividades habituales en nuestra sociedad, como la produc-ción y el consumo de bienes y servicios, la actividad laboral, los servicios socia-les, la educación presencial, la actividad científica, la libertad de movimiento, la vida social, el acceso a la cultura, la actividad física o la práctica religiosa.
Desde finales de abril, las medidas de Salud Pública adoptadas frenaron la propagación de contagios de la infección provocada por el virus SARS-CoV-2. Esta coyuntura planteó la necesidad de preparar un proceso ordenado de des-activación de restricciones. El objetivo primordial fue preservar la salud pública y recuperar la salud social, tratando de limitar los costes que el confinamiento iba a producir en el empleo y la economía y revertir el deterioro de la situación para el conjunto de la sociedad.
A este proceso se le denominó de diferentes modos: “plan de desescalada”, “plan de vuelta a la nueva normalidad”. En Euskadi, fue conocido como “Plan Bizi Berri”. Aquel documento, de 4 de mayo de 2020, define objetivos y prin-cipios, líneas estratégicas y fases, implicaciones en diferentes sectores y planes departamentales, aspectos económicos y lecciones aprendidas, un resumen de actuaciones y, finalmente, las conclusiones. Su anexo 1 estableció las previsio-nes para un proceso de desescalada en Euskadi, estructurado en cuatro fases y en los diferentes sectores de actividad. El Anexo 2 ofrece una relación de ejemplos y experiencias internacionales.
Aquel documento fue la guía del Gobierno Vasco para desarrollar el diálogo y los acuerdos con el Gobierno español, por un lado; y con el resto de institucio-nes vascas y entidades sociales afectadas, por otro. Fue una herramienta útil que permitió actuar con previsión y coordinación. Sirvió de base asimismo para la redacción de las distintas órdenes que desde el Gobierno Vasco se fueron dictando para hacer efectivo el proceso escalonado de recuperación de activi-dades sociales y económicas.
11
Introducción
Plan Bizi Berri III
El pasado 2 de octubre de 2020 fue presentado en el seno del Consejo Asesor del LABI el Plan Bizi Berri II, con carácter de actualización del plan de mayo. Existe una diferencia fundamental entre ambos documentos. El primero res-pondió a la necesidad de superar una situación de confinamiento muy exigen-te y recuperar de modo ordenado actividades básicas del funcionamiento so-cial. El segundo se centró en estructurar una respuesta comunitaria para hacer frente a una situación de evolución incierta y al alza de la pandemia, tanto en Euskadi como en todo el mundo, en lo que luego ha sido denominada como “segunda ola”.
El Plan Bizi Berri II se configuró como un plan de contingencia que contempla cinco escenarios de riesgo. La descripción de la situación en uno u otro estadio se determina en función de tres indicadores básicos: incidencia, reproductivi-dad y gravedad. La principal aportación del Plan Bizi Berrri II es la creación de un Panel de Referencia para analizar en cada momento la regulación de me-didas de respuesta comunitaria a la evolución de la pandemia en sus distintos escenarios.
Este panel se constituyó en herramienta de trabajo del LABI. Desde octubre de 2020, este órgano quedó estructurado en dos ámbitos: el Consejo Asesor, conformado por las principales representaciones institucionales de Euskadi; y la Comisión Técnica, que presta asistencia al Consejo Asesor.
El Plan Bizi Berri II estableció en su punto “3.4. Metodología de trabajo” que la Comisión Técnica del LABI prepararía cuatrimestralmente una propuesta de actualización de su contenido. De este modo, las próximas habrían de pre-sentarse en febrero, junio y octubre de 2021. Este nuevo documento, el Plan Bizi Berri III responde a aquel compromiso y trata de enmarcar y orientar una estrategia entre febrero y junio de 2021.
Del mismo modo que se hizo en su segunda edición, conviene también acotar, en este caso, el alcance de esta tercera versión del Plan Bizi Berri. La estrategia global del Gobierno Vasco frente a la pandemia y sus consecuencias tiene tres herramientas o referencias fundamentales:
-En primer lugar y desde el punto de vista sanitario, la estrate-gia general de organización desde la salud pública, la asistencial general, hospitalaria, de UCIs o de vacunación, la realización de test y cribados y el Plan de Vigilancia, Control y Rastreo de Casos y Contactos Estrechos.
12
Plan Bizi Berri III
13
Plan Bizi Berri III
-En segundo lugar y desde el punto de vista socioeconómico, el Plan de Reconstrucción Berpiztu, orientado a la reactivación so-cio-económica y la recuperación del empleo.
-En tercer lugar y desde el punto de vista de la gobernanza y contribución comunitaria, el Plan Bizi Berri, enfocado a la re-gulación de actividades y adaptación de los hábitos sociales a la evolución cambiante de la pandemia respondiendo a las circuns-tancias particulares en cada momento.
El Plan Bizi Berri III se enmarca en el tercer eje y no aborda, por tanto, ni la estrategia sanitaria, ni la recuperación socioeconómica. Está centrado en ar-ticular la necesaria adaptación de las actividades sociales, la respuesta comu-nitaria, los compromisos y la corresponsabilidad que, en forma de hábitos y comportamientos sociales, requiere la COVID-19 por parte del conjunto de la ciudadanía.
Se adecuará en sintonía con las recomendaciones y directrices de institucio-nes internacionales como la OMS en el marco de las Naciones Unidas o del European CDC en el ámbito europeo y sobre la base de las mejores prácticas y evidencias disponibles. Está alineado en el marco europeo de actuación, en concreto con el Pilar 2 del Centro para el control de enfermedades europeo (European CDC https://www.ecdc.europa.eu/en), descrito en su documento de Monitorización y Evaluación del marco de referencia para las actividades de respuesta ante la pandemia.
El documento se estructura en tres partes. La primera actualiza las premisas éticas y los criterios rectores del Plan Bizi Berri. La segunda aborda el balance después de un año de pandemia. Finalmente la tercera parte presenta el nue-vo panel de escenarios, indicadores y medidas contempladas en el Plan Bizi Berri III.
Primera partePremisas éticas y criterios rectores
17
Plan Bizi Berri III
El Plan Bizi Berri II definió un conjunto de bases que se trasladan de forma prácticamente literal a esta tercera actualización. La estrategia se adecúa a la situación de cada coyuntura; pero los fundamentos éticos del Plan Bizi Berri permanecen en sus sucesivas actualizaciones. Estas bases se desglosan en sus premisas éticas y criterios rectores. Añaden ahora un nuevo apartado titula-do “Elogio de la amabilidad, como eje transversal”.
1. Premisas éticasTodo plan de actuación o intervención requiere reflexionar sobre el espíritu o la filosofía que lo mueve. Identificar los principios que sustentan el Plan Bizi Berri equivale a compartir una reflexión previa sobre la actitud que necesi-tamos para afrontar esta compleja crisis. Se exponen cuatro principios que atienden a la experiencia del último año.
1.1. Principio de humildad y conciencia de limitaciónLa humildad es el conocimiento de nuestras propias limitaciones y actuar de acuerdo con ese conocimiento. La pandemia ha puesto al descubierto nues-tra vulnerabilidad, tanto en su dimensión individual como colectiva. No tene-mos una fórmula mágica. Es mucho lo que ya se sabe del virus; pero también es mucho lo que todavía se desconoce. Ni lo podemos, ni lo sabemos todo. Así es la condición humana. Nuestras perspectivas son siempre incompletas. Todo lo que deba hacerse debe partir de la aceptación de este incontestable principio de realidad. Necesitamos aprender, ayudarnos y colaborar.
1.2. Principio de reconocimiento y conciencia del valor positivo persistenteSiempre existe un factor o perspectiva de potencia constructiva cuyo reco-nocimiento tiene importancia clave para enfrentar la realidad. Se trata de lo que podríamos denominar el valor positivo persistente. En nuestro caso, por ejemplo, nuestros servicios públicos, o la entrega de tantos profesionales o el esfuerzo que está realizando la sociedad en su conjunto. Superar una crisis como la de la COVID-19 consiste, en gran medida, en buscar y potenciar las oportunidades entre las dificultades. Explicitar el reconocimiento de lo posi-tivo es el oxígeno psicológico y comunitario para la resiliencia.
18
1.3. Principio de responsabilidad y conciencia ética personalCada persona puede elegir. Responde de sus actos y sus consecuencias. Tene-mos conciencia para elegir con sentido ético. En el marco de las gravísimas consecuencias en salud, económicas y sociales de la COVID-19, este principio implica plantearse una interpelación personalizada: qué parte me toca a mí. No se trata solo de lo que podemos exigir, también de lo que podemos apor-tar como parte de una respuesta comunitaria que es indispensable. Plantear esta pregunta en primera persona y buscarle una respuesta con sentido ético plasma el principio de responsabilidad.
1.4. Principio de solidaridad y conciencia de dignidad humanaLa dignidad humana representa el sentido de lo que es ser persona, y es el fundamento de los derechos humanos. Empuja a favorecer la igualdad y pro-mover las condiciones que permitan salir de esta crisis sanitaria, económica y social con mayor cohesión social. Las consecuencias de la pandemia afectan de un modo más directo a los sectores más desfavorecidos. Esta reflexión im-plica compromiso individual y colectivo. Principio de solidaridad y conciencia de dignidad humana hoy, en 2021, en el mundo y en Euskadi se expresan en tres palabras: Desarrollo Humano Sostenible. Esta también es la respuesta a la crisis de la COVID-19.
2. Criterios rectores: rigor y corresponsabilidadDos palabras sintetizan la estrategia de respuesta comunitaria del Gobierno Vasco para hacer frente a la COVID-19 en los próximos meses: RIGOR Y CO-RRESPONSABILIDAD. Sobre esta base, la formulación sintética de esta estra-tegia se expresa del siguiente modo:
Promover una estrategia de RIGOR y CORRESPONSABILIDAD para aplacar la transmisión del virus en nuestra comunidad y conseguir su control como amenaza para la sociedad. Esta estrategia se despliega mediante dos ejes complementarios de actuación prioritaria: por un lado, Vigilancia Epide-miológica, Protección y Promoción de la Salud; Intensificar las labores de identificación de casos y aislamiento de contactos, atención a los afecta-dos, inmunización de los susceptibles y preservación de la salud, y avanzar en el cumplimiento del plan de vacunación; y, por otro, perseverar con firmeza en las medidas de respuesta comunitaria que resultan eficientes para la reducción, contención o mitigación de los contagios.
Plan Bizi Berri II
19
Plan Bizi Berri III
La mejor alternativa es profundizar en la personalización del compromiso de rigor científico y corresponsabilidad. Se necesita la contribución de todas y cada una de las personas; en colaboración con el resto de agentes e institu-ciones. Es un trabajo en equipo. Auzolana es una vez más la respuesta como sociedad, en esta ocasión con más motivo que nunca. En lo que se transmite persona a persona, todos y todas podemos ser eslabones de la cadena de contagio. Todos y todas podemos ser víctimas de sus efectos.
RIGOR y CORRESPONSABILIDAD para evitar la vuelta al confinamiento, el colapso sanitario, el coma económico, y el aumento de las brechas sociales.
RIGOR y CORRESPONSABILIDAD para defender la salud pública, la educa-ción, la economía, el empleo y la cohesión social.
RIGOR y CORRESPONSABILIDAD para seguir haciendo lo que hemos hecho bien en los últimos meses.
RIGOR y CORRESPONSABILIDAD para cuidarnos en primera persona y para cuidar de quienes nos rodean.
RIGOR y CORRESPONSABILIDAD para arrimar el hombro y asumir la parte de responsabilidad que a cada cual nos toca en la construcción de la solución.
Rigor y corresponsabilidad en un contexto tan complejo e inédito como el actual equivale a anteponer una mirada proactiva. La cuestión primera no es dónde está el problema y quién es el culpable. La emergencia de la situación que atravesamos hace que la cuestión primera sea plantear dónde está la solución, cómo la construimos entre todos y cuál es la aportación en primera persona que corresponde a cada cual.
3. Compromiso institucional y solidaridadLa situación en los primeros meses de 2021 no es peor que la padecida duran-te 2020; pero arrastramos un cansancio mayor. Nos referimos a esta realidad como “fatiga pandémica”. Todos y todas estamos más cansados. La situación es muy dura. Nunca habíamos vivido algo así en este siglo. Estamos teniendo que hacer frente a privaciones prolongadas en el tiempo.
Nos vemos obligados a limitaciones de movilidad y a posponer encuentros con seres queridos. Vemos de cerca el sufrimiento de familias por la pérdida de algún familiar o un prolongado y doloroso ingreso hospitalario. Nuestra economía se resiente. Nuestros negocios y empresas pasan por dificultades.
19
20
Plan Bizi Berri III
El desempeño de nuestras profesiones se hace más complejo y duro…
No estábamos preparados. Nunca nos había ocurrido algo así. Todas las per-sonas aquí y en todo el mundo estamos perdiendo algo. Algunos más que otros. Somos víctimas de un tipo particular de catástrofe natural. Saldremos de esta situación; pero lo haremos habiendo padecido perjuicios e importan-tes molestias. No será posible salir indemnes de este trance. Todos y todas perderemos algo. Tenemos que estar mentalizados para enfrentar esta rea-lidad inapelable.
En este contexto, las instituciones tenemos un deber de rigor y corresponsa-bilidad. Este documento es una expresión de ese compromiso. No estamos libres de cometer errores. Si lo hacemos, tratamos de corregirlos a la mayor brevedad. Somos conscientes de las circunstancias y dificultades que están atravesando muchas personas, familias, asociaciones, negocios y empresas. Somos también conscientes de los esfuerzos enormes que están desarrollan-do para superar estas adversidades.
Es una situación de extraordinaria dificultad para todas y todos. Estamos tra-bajando para encontrar el mejor equilibrio entre la protección del bien ma-yor de la salud, y el menor mal posible a la economía, el empleo y los sectores más afectados. Nos guiamos por criterios de salud, con el asesoramiento ex-perto de profesionales y organismos internacionales.
Todas las administraciones estamos adoptando decisiones para paliar en la medida de nuestras posibilidades y recursos los impactos socio-económicos de la pandemia. En 2020, hemos articulado fondos para ayudar a las personas y familias más vulnerables, para compensar las pérdidas que están padecien-do sectores como la hostelería, el comercio, el turismo, o la cultura, entre otros. Este compromiso ha tenido reflejo en el presupuesto de 2020 y lo va a seguir teniendo en 2021.
También es necesaria la solidaridad. Solidaridad demostrada hasta ahora y solidaridad necesaria a partir de ahora. Cumplir las medidas preventivas de higiene, distancia o mascarilla es solidaridad; también lo es el apoyo a las personas más vulnerables o la aceptación de criterios de priorización en la vacunación. También es solidaridad cumplir los días de aislamiento o confina-miento, solidaridad y amabilidad para no contagiar a personas familiares o a personas que sean vecinas, compañeras o conciudadanas nuestras.
4. EmpatíaNo obstante, todo lo anterior, los sentimientos de malestar son generales en el conjunto de la sociedad, aquí en Euskadi y en cualquier rincón del planeta. La pregunta que podemos plantearnos es si hay algo más que podamos hacer todas las personas para contribuir en positivo a dar la vuelta a esta situación. El Plan Bizi Berri III quiere responder a esta pregunta con una afirmación cla-ra. Tenemos una opción, una alternativa que no debemos desdeñar. Se trata de la empatía.
En un momento en el que todo el mundo lo está pasando mal, en el que todas las personas estamos sufriendo o padeciendo penalidades, dificulta-des, privaciones o malestares tenemos en nuestra mano utilizar la empatía como vehículo de comunicación y solidaridad comunitaria. La empatía no es incompatible con la crítica. La crítica más aguda puede ser amable, y la crítica aparentemente menos incisiva pueda estar cargada de la mayor hostilidad.
La empatía, así como la amabilidad es una opción que no cuesta ni consume recursos. Una opción que echa mano de una energía renovable e inagotable y que es aliada de la sostenibilidad. Implica comprensión y actitud solidaria ante las dificultades, empatía con los sufrimientos, afabilidad en el trato con los demás, suavidad en la conversación y formas agradables que provoquen buen ambiente y animen actitudes constructivas y esfuerzos cooperativos.
La empatía forma parte de lo más singular y universalmente humano. Nues-tra sociedad necesita en este momento compartir un clima de empatía. Cada persona que compone nuestra sociedad necesita encontrarse a cada momen-to con dosis de humanidad y amabilidad que le ayuden a encarar en mejores condiciones esta situación tan compleja.
Además de solidaridad, necesitan empatía y amabilidad las familias que han sufrido la pérdida o la enfermedad, o las y los profesionales del ámbito sani-tario y sociosanitario, y de todos los servicios esenciales. Necesitan empatía las personas y sectores más vulnerables. Necesitan amabilidad todas las per-sonas que viven en la zozobra de la incertidumbre de estos tiempos que nos toca vivir; es decir, la práctica totalidad de las personas.
Es necesaria en el ámbito laboral y profesional, en los medios de comunica-ción, en la política, en las asociaciones y entidades del tercer sector. Es nece-saria la amabilidad en la calle, en el vecindario, en el parque y en casa. En toda circunstancia y lugar, todas las personas podemos contribuir a mejorar la situación con una pequeña aportación de empatía y amabilidad.
Plan Bizi Berri III
21
22
Plan Bizi Berri III
Ryszard Kapuscinski dejó escrito que a lo largo de la historia el ser humano siempre ha tenido tres posibilidades de respuesta ante otro ser humano: la “guerra” (la respuesta hostil), el “muro” (aislar o ignorar) o la “amabilidad” (empatía y acercamiento). La empatía es la actitud a la altura y medida de la dignidad humana.
5. Pedagogía Bizi Berri A lo largo de los últimos doce meses y en medio del impacto de la pandemia, la ciudadanía en todo el planeta ha tenido que acostumbrarse a nuevas for-mas de relacionarse, moverse, protegerse y vivir. Una pregunta que surge re-currente y espontáneamente es cuándo se podrá recuperar la “normalidad”. En torno a esta interrogante cabe una reflexión que resulta pertinente para evitar la generación de falsas expectativas.
Muy probablemente, nada será exactamente igual a cómo fue antes de la pandemia. Las medidas de higiene personal o colectiva y hábitos de salud pública que han sido necesarios en la etapa pandémica, seguirán siendo ne-cesarios en la etapa post-pandémica, incluso después de un proceso de vacu-nación general. Esta modificación de hábitos afectará a todos los sectores y a todo tipo de actividades.
Vamos a seguir conviviendo con el virus y con otros agentes infecciosos a lar-go plazo. Este es un principio de realidad. Y siendo esta la realidad a la que habremos de enfrentarnos, es necesario que nuestra manera de convivir con el virus esté asentada en una estrategia sostenible. La vivencia de los efectos y restricciones provocados por la COVID-19 es, además de muchas otras cosas, una interpelación sobre la sostenibilidad y límites de los hábitos de vida de nuestra antigua normalidad.
El plan de respuesta comunitaria a la evolución de la pandemia de la CO-VID-19 en Euskadi se denomina “Bizi Berri”, precisamente, por este motivo. La pedagogía Bizi Berri no apela a la expectativa de una “recuperación de la normalidad anterior” sino a la necesidad de tejer una nueva forma de vivir la vida cotidiana que sea sostenible en la convivencia con este virus y otros agentes infecciosos actuales y por venir y sostenible, al mismo tiempo, con la vida, el planeta, la salud, la economía y el empleo. Una nueva forma de vida que contribuya a un desarrollo humano saludable y sostenible.
23
Plan Bizi Berri III
Este balance no se configura como una evaluación de todas las variables en juego. Ofrece una perspectiva panorámica. Persigue facilitar una compren-sión global del proceso que hemos vivido y señalar los momentos y claves principales del mismo.
Con esta finalidad, ofrece tres referencias: en primer lugar, presenta una me-moria resumida del recorrido de la COVID-19 en Euskadi que se complementa con varios gráficos y cuadros informativos. En segundo lugar, incorpora una evaluación de los objetivos del Plan Bizi Berri II. Por último, extraer las conclu-siones y aprendizajes que cabe sacar de lo vivido hasta este momento.
Segunda parteBalance después de un año de pandemia
27
Plan Bizi Berri III
6. Memoria resumida del recorrido de la COVID-19 en Euskadi La Comisión Municipal de Salud y Sanidad de Wuhan (MSSW) informó el 31 de diciembre de 2019 de la existencia de un grupo de casos de neumonía de etiología desconocida asociado al mercado de animales vivos de la ciudad, con inicio de síntomas a partir del 8 de diciembre. El 7 de enero de 2020, las autoridades chinas identificaron en estos casos un nuevo coronavirus al que se atribuyó el brote, que posteriormente recibió la denominación de SARS-CoV-2. El 11 de enero se anuncia la primera muerte en aquella ciudad china, el 21 se confirma que la neumonía podía transmitirse entre humanos y el 23, Wuhan quedaba en cuarentena, cerrada al exterior.
A los pocos días, el Departamento de Salud del Gobierno Vasco comienza a trabajar ante una eventual llegada del virus a Euskadi. El 24 de enero, se anuncia la reunión del Consejo Asesor de Enfermedades Infecciosas Emer-gentes de Euskadi. A partir de este momento, se produce una intensa suce-sión de reuniones y encuentros en todos los ámbitos institucionales y sanita-rios para prepararse ante una amenaza sobre la que todavía se desconoce su dimensión y gravedad.
6.1. La primera ola, de marzo a julioEl 28 de febrero, el Departamento de Salud identifica los dos primeros posi-tivos de COVID-19 en Euskadi. El miércoles 4 de marzo, se notifica el primer fallecimiento con positivo de coronavirus de un hombre de 82 años en Bi-zkaia. El 11 de marzo la OMS decreta la pandemia. El viernes 13 un Consejo de Gobierno extraordinario, declara la situación de Emergencia Sanitaria en Euskadi. La Consejera de Seguridad firma la Orden por la que se activa el Plan de Protección Civil de Euskadi ante la situación de emergencia y excepciona-lidad que vivimos.
El sábado 14, el Consejo de Ministros, decreta el estado de alarma lo que implica un confinamiento domiciliario que se prolongará durante tres meses. El sábado 28 de marzo, el Gobierno español amplía el cierre de actividades económicas no esenciales. Euskadi presenta una propuesta de interpretación flexible de la medida para una mejor adecuación de las medidas en el sector industrial. La propuesta es aceptada.
28
Plan Bizi Berri III
28
En aquellas primeras semanas, Euskadi, como el conjunto de países, se vio afectada por la concurrencia de una demanda global de adquisición de ma-terial sanitario. La demanda de EPIs, respiradores, mascarillas, guantes, dis-positivos para toma de muestra, pruebas diagnósticas… fue simultánea en todo el mundo. Esta circunstancia provocó momentos de escasez de stock, sin llegar a derivar en situaciones de desabastecimiento.
Por otra parte, Euskadi padeció al inicio una mayor incidencia del virus entre las y los profesionales de la salud, como consecuencia de una primera afec-ción en el Hospital de Txagorritxu de contagios por un primer caso impor-tado. De este modo, el primer golpe de la COVID-19 penetra en el sistema sanitario y, al unísono, en el sociosanitario. El espacio residencial se muestra en todo el mundo especialmente vulnerable al virus con un alto número de personas infectadas y fallecimientos.
El 25 de marzo se produce el pico más alto de contagios con 723 positivos de-tectados. Desde este día, se inicia una tendencia descendente en la transmi-sión del virus. En cuanto al impacto en las UCI de Osakidetza, el nivel más alto se produce a finales de marzo con 233 camas ocupadas. Fueron momentos muy delicados que no llegaron al colapso; pero que tensionaron fuertemente el sistema sanitario.
El estricto confinamiento domiciliario se mantiene en vigor hasta el 20 de junio de 2020, aunque semanas antes se inicia una progresiva desescalada del mismo. Durante marzo, abril y mayo se suceden 11 reuniones del Con-sejo Asesor del LABI. Afortunadamente, desde finales de marzo la tasa de incidencia inicia un recorrido descendente. Entre primeros de mayo y el 15 de julio de 2020, la Tasa de Incidencia Acumulada en 14 días se mantuvo por debajo de los 50/100.000 habitantes. Esto permitió, entre otras cosas, que el 12 de julio se pudieran celebrar las elecciones al Parlamento Vasco.
No obstante, estos buenos datos, probablemente, hicieron extender la percep-ción generalizada de que la batalla estaba ganada o, al menos, controlada. Lo cierto es que la adaptación a la “nueva normalidad” en medio del contexto veraniego y vacacional dio paso a una nueva escalada de contagios.
6.2. La segunda ola, desde el 15 de julio al 29 de diciembreDesde el 15 de julio, la tendencia es ascendente. Alcanza su pico más ele-vado de esta subida el 28 de agosto con 856 contagios. Antes de esa fecha,
29
Plan Bizi Berri III
el 17 de agosto, el Lehendakari volvió a reactivar la Declaración de Emer-gencia Sanitaria y asumió, en consecuencia, la dirección y coordinación de las actuaciones de emergencia contempladas en el “Plan de Protección Civil de Euskadi LABI”. Se activan nuevas medidas restrictivas que afectan al ocio nocturno, a los aforos, a los horarios de cierre de la hostelería, o al límite en la agrupación máxima de personas. Se batalla en aquellas fechas con lo que se denominó como las “no-fiestas”.
A primeros de septiembre, la Tasa de Incidencia Acumulada en 14 días llega a los 400/100.000 habitantes. Se inicia una tendencia descendente de la curva epidemiológica. A primeros de octubre la Tasa de Incidencia Acumulada des-ciende hasta los 244/100.000 habitantes.
El 4 de octubre se registran 272 contagios, la jornada con menos casos en esta etapa. Cuatro días antes había sido presentado el Plan Bizi Berri II. En todo caso, la situación no se estabiliza. A partir del 5 de octubre, se inicia un rápido y abrupto incremento de la incidencia. El 17 de octubre, el LABI dio luz verde a sendas órdenes de la Consejera de Salud, estableciendo medidas restrictivas más severas. Previa a su entrada en vigor somete su contenido a consulta del Tribunal Superior de Justicia del País Vasco.
El 22 de octubre este tribunal emite resolución desfavorable a alguna de las medidas previstas por el LABI, alegando que el Gobierno Vasco no tiene competencia para regular el límite máximo de agrupación de personas. Se da la circunstancia de que otros tribunales superiores en otras Comunidades Autónomas habían resuelto favorablemente esta misma cuestión.
En este contexto, el 23 de octubre, el Lehendakari solicita al Presidente del Gobierno español la Declaración de Estado de Alarma para su aplicación a través del mando y gestión de las correspondientes Presidencias de cada Co-munidad Autónoma. Tras la resolución del TSJPV, el objetivo de esta petición, respaldada por Dictamen de la Comisión Técnica del LABI, fue dotar de segu-ridad jurídica a la respuesta que el Gobierno Vasco debía dar a la evolución de la pandemia.
La propuesta del Lehendakari fue en pocas horas respaldada por la práctica totalidad de Presidentes autonómicos. De este modo, el domingo 25 de octu-bre, el Consejo de Ministros, en sesión extraordinaria, aprobó a través de un Real Decreto la Declaración del Estado de Alarma inicial de 15 días, extensi-ble a 6 meses. Es decir, hasta el 9 de mayo.
30
Plan Bizi Berri III
30
El Consejo Asesor del LABI, en dos encuentros consecutivos, dio luz verde a sendos Decretos del Lehendakari de 26 de octubre y de 6 de noviembre que determinan la implantación de exigentes medidas restrictivas, deriva-das del Panel de Referencia de medidas preventivas previstas en el Plan Bizi Berri II.
La tendencia ascendente alcanza el 5 de noviembre la que, hasta ahora, ha sido la cima de contagios con 1.547 casos. En ese momento la Tasa de Inciden-cia Acumulada en 14 días en Euskadi es de 850/100.000 habitantes.
A partir de ese momento, las medidas preventivas establecidas empiezan a surtir efecto y se inicia una tendencia descendente intensa y sostenida que se prolonga hasta el 29 de diciembre, día en que la Tasa de Incidencia Acu-mulada en 14 días se sitúa en 235/100.000 habitantes. Durante unos días, se mantiene estable pero, en la primera semana del 2021, vuelve a producirse un cambio de tendencia.
6.3. La segunda ola, a partir del 29 de diciembreMuy probablemente, una de las razones, no la única, que explican este cam-bio de tendencia es el efecto de los puentes festivos, las acumulaciones en centros comerciales y los encuentros sociales y familiares del periodo navi-deño. Las consideraciones sobre la relación causa-efecto ante un cambio de tendencia deben hacerse, vista la experiencia, con toda cautela. No puede ol-vidarse, por ejemplo, que días antes del inicio del periodo navideño el incre-mento de la incidencia es muy acusado ya en otras Comunidades Autónomas y en Estados de nuestro entorno.
Por otra parte, a mediados de diciembre, teníamos por primera vez noticia de la existencia de una nueva variante del SARS-CoV-2 en el Reino Unido (variante británica), al parecer, de una mayor contagiosidad. No existe, por el momento, conocimiento suficiente sobre los efectos que esta u otras varian-tes puedan tener en la evolución de la situación.
En cualquier caso, con el inicio del año 2021, estamos ante lo que, en algu-nos países, se ha calificado como el inicio de la “tercera ola”. En Euskadi no consideramos que estemos ante una tercera ola, sino que nos encontramos todavía en una segunda ola que, hasta el momento, ha tenido tres picos epi-démicos de tendencia ascendente: el primero se produce entre julio y agosto; el segundo entre octubre y noviembre, y el tercero, entre enero y febrero.
31
Plan Bizi Berri III
Este documento se cierra con fecha de 12 de febrero. Podemos constatar que el tercer pico epidémico de la segunda ola ha dibujado una curva similar a la del segundo pico, aunque con incidencia menor. El punto más alto del tercer pico epidémico es de 2 de febrero. Sin embargo, el sistema sanitario se ha visto más tensionado en este tercer ascenso que en el segundo, aunque sin llegar a los niveles de la primera ola. La ocupación de camas UCI el 1 de febrero ha alcanzado el 59,93% sobre 343 camas disponibles. En noviembre fue de 54,65% sobre 330 camas disponibles.
La mirada al periodo febrero-junio a la hora de prever el comportamiento de este tercer pico epidémico de la segunda ola se ve condicionado por dos variables importantes: la variable negativa de las variantes mutadas del virus; y la variable positiva del impacto de la vacunación.
La variable negativa viene condicionada por la incertidumbre de la incidencia que pueda llegar a tener en Euskadi, la variante británica, u otras del SARS-CoV-2 que han empezado a circular o que pudieran importarse (sudafricana o brasileña). A la hora de cerrar este documento, el porcentaje de positivos detectados de la variante británica es de un 16,8% (semana del 1 al 7 de febrero).
Las previsiones no pueden ser todavía definitivas. Podemos encontrarnos en un escenario de infectividad significativamente mayor que multiplique la Tasa de Incidencia Acumulada en pocas semanas, o podríamos encontrarnos en un escenario de incremento moderado de la incidencia bien porque la contagiosidad no es tan intensa o bien porque las medidas de prevención adoptadas constituyen un medio de contención eficaz.
En el otro lado de la balanza, la variante positiva de cara a los próximos meses es el proceso de vacunación iniciado a finales de 2020. Hay todavía muchas incógnitas sobre la capacidad de producción y distribución de las vacunas y, en consecuencia, sobre la proyección definitiva del calendario de vacunación. En cualquier caso, no cabe duda de que la vacunación es una parte fundamental de la estrategia de lucha contra la pandemia. A fecha de cierre de este documento está prácticamente completada la vacunación de las personas del ámbito sociosanitario. En cuanto a la vacunación de los profesionales sanitarios de la Sanidad Pública, se ha alcanzado ya un 35,09%.
Aplicando un criterio de prudencia conservadora en las previsiones, cabe con-templar que para el mes de junio puedan estar vacunadas, al menos, todas
32
Plan Bizi Berri III
las personas mayores de 70 años, además de los sanitarios, los colectivos más vulnerables y los colectivos esenciales. Esta predicción permite suponer que el indicador de gravedad –que viene esencialmente determinado por el riesgo de afección en el sistema hospitalario y, especialmente, en la ocupación de las camas UCI– pueda verse aliviado.
En el momento de cerrar este documento tenemos conocimiento del Auto del Tribunal Superior de Justicia del País Vasco favorable a la reapertura de la hostelería en localidades con una tasa de incidencia acumulada en 14 días por encima de 500/100.000 habitantes. Desde el punto de vista epidemioló-gico, la Comisión Técnica del LABI ha expresado su perplejidad y disconfor-midad por la argumentación epidemiológica empleada para sustentar esta resolución. La reapertura de la hostelería con incidencias tan altas se suma a las variables que, en las próximas semanas y meses, pueden tener un efecto negativo en la actual tendencia descendente.
Gráfica 1. Fuente Osakidetza
A primeros de abril, se alcanza la cifra más alta de personas fallecidas, 51 en una solo semana. En esta primera gráfica podemos comprobar que, en el se-gundo pico epidémico de la segunda ola, a mediados de noviembre, es de 26. Desde entonces, en el tercer pico epidémico, todavía no se ha alcanzado esta cifra. Desde principio de marzo de 2020 y final de enero de 2021, el número total de personas fallecidas en Euskadi por COVID-19 es de 3.291. Este dato es el reflejo más duro de la realidad del impacto de la COVID-19.
Probablemente, el indicador más fiable para medir el grado de gravedad que tiene la incidencia de la pandemia en cada momento sea el de ocupación de camas UCI. En este segundo gráfico puede verse la evolución y la afección en cada uno de los tres momentos de mayor presión. En la primera ola, con 232 camas UCI en Osakidetza el día 2 de abril. En el segundo pico epidémico de la segunda ola, 146 los días 13 y 14 de noviembre, y hasta el momento de cerrar este documento, en el tercer pico epidémico, 167 camas UCI ocupadas el 10 de febrero.
33
Plan Bizi Berri III
Gráfica 2. Fuente Osakidetza
34
Plan Bizi Berri III
Esta tercera gráfica describe la evolución de la Tasa de Incidencia Acumulada en 14 días por 100.000 habitantes. Es interesante comparar el pico de esta tasa de incidencia en la primera ola con la parte más elevada de la curva de fallecimientos y de ocupación de camas UCI de la primera ola en los dos grá-ficos anteriores. La explicación de esta aparente incongruencia se encuentra en el número de test que se han realizado en las distintas etapas y en los sistemas de detección y rastreo de contagios y contactos.
Euskadi fue durante la primera ola una de las cinco regiones europeas con mayor número de test de detección realizados por millón de habitantes. En primavera la media de test diarios realizados fue de 2.708,05. Sin embargo, en la segunda ola, el número medio de test diarios realizados ha ascendido a 9.650,47. Los nuevos planes y recursos de detección de casos y contactos y la experiencia acumulada permitieron multiplicar prácticamente por cuatro
Gráfica 3. Fuente Osakidetza
1-15 marzo ·Primeros casos en Euskadi. Se declara la Emergencia Sanitaria. Se inicia el confinamiento domiciliario y el Estado de Alarma.
16-31 marzo ·Hay una alta transmisión comunitaria y no hay capacidad de los sistemas para seguir o rastrear los contagios.
1-15 abril ·Continúa la propagación, las medidas de confinamiento no producen todavía resultados (efecto 2 semanas).
16-30 abril ·La curva de contagios experimenta una moderación. Las medidas restrictivas empiezan a dar los primeros resultados.
1-15 mayo ·Se aplana la curva de contagios. Se aplican las primeras medidas de flexibilización y alivio del confinamiento.
16-31 mayo ·Mejora la evolución de contagios. Se flexibiliza la movilidad y se reducen restricciones en instalaciones y servicios.
1-15 junio ·La tendencia positiva lleva a preparar el escenario de “nueva normalidad”. Se flexibiliza la movilidad general.
16-30 junio ·Los buenos datos ponen fin al Estado de Alarma y Euskadi entra en la denominada “nueva normalidad”.
1-15 julio ·Los buenos datos conviven con focos en localidades. Se activa el uso obligatorio de mascarilla.
16-31 julio ·Desescalada, movilidad vacacional, “no-fiestas”, ocio nocturno y agrupaciones provocan un repunte de contagios.
1-15 agosto ·La dinámica de los mismos factores hace que continúe la tendencia ascendente de contagios.
16-31 agosto ·Se vuelve a declarar la Emergencia Sanitaria en Euskadi. El LABI establece restricciones horarias en hostelería y ocio nocturno.
35
Plan Bizi Berri III
la capacidad de identificar y aislar a un número mucho mayor de personas infectadas por el virus.
A continuación, se ofrecen tres cuadros que complementan los datos y la información de este balance de un año de pandemia en Euskadi. El cuadro 1 ofrece una síntesis de la evolución de la pandemia en Euskadi estructurada en quincenas. El cuadro 2 presenta una relación de fechas de reunión del Consejo Asesor del LABI, indicando la Tasa de Incidencia del día en que se celebraron, así como las decisiones adoptadas en cada reunión. Finalmente, el cuadro 3 ofrece una relación similar relativa a las reuniones de las Confe-rencias de Presidentes con una síntesis de las propuestas presentadas por el Lehendakari.
Cuadro 1. Síntesis retrospectiva por quincenas
36
Plan Bizi Berri III
Periodo Principales claves
1-15 sept. ·Rastreo de casos, uso de mascarilla, distancia interpersonal y restricción de ocio nocturno empiezan a dar resultados.
16-30 sept. ·Se consolida la tendencia a la estabilización en los indicadores mayores de transmisión y tensión del sistema sanitario.
1-15 oct. ·Se presenta el Plan Bizi Berri II. La Tasa de Incidencia Acumulada en 14 días comienza una tendencia al alza.
16-31 oct. ·Los datos empeoran notablemente. Son necesarias medidas más restrictivas. Se vuelve a declarar el Estado de Alarma.
1-15 nov. ·Nuevo repunte de contagios que obliga a tomar nuevas medidas como el cierre de la hostelería. Se alcanza un nuevo pico con 1.420 positivos en un día.
16-30 nov. ·Las nuevas restricciones mejoran la evolución de los contagios. Continuamos en datos alarmantes pero la tendencia se corrige.
1-15 dic. ·La notoria mejoría de la evolución permite aliviar algunas de las restricciones más duras. Se aprueban las condiciones en que deberán celebrarse las navidades.
16-31 dic. ·La tendencia sigue siendo descendente. No obstante, se modula el relajamiento de algunas medidas por prevención ante nuevos repuntes.
1-15 enero ·Se produce un cambio de tendencia. En toda Europa se empieza a hablar de tercera ola.
15-31 enero ·Se consolida la tendencia ascendente. El LABI aprueba nuevas y severas medidas de restricción para invertir la pendiente de la curva.
1-12 febrero ·Se inicia una tendencia descendente de la curva epidemiológica. El TSJPV permite la reapertura de la hostelería en municipios con tasas superior a 500/100.000.
37
Plan Bizi Berri IIIC
uad
ro 2
. Rel
ació
n d
e fe
chas
de
reu
nio
nes
del
LA
BI,
con
Tas
a d
e In
cid
enci
a A
cum
ula
da,
órd
enes
o d
ecre
tos
apro
bad
os
y p
rin
cip
ales
med
idas
ad
op
tad
as
I. Pr
imer
a O
la
REU
NIO
NES
LA
BI
TASA
IA
EN 1
4 D
ÍAS
DEC
RET
O /
OR
DEN
PRIN
CIP
ALE
S M
EDID
AS
AD
OPT
AD
AS
LAB
I 14/
03/2
020
23,5
9
·OR
DEN
13
de
mar
zo d
e la
Co
nse
jera
de
Salu
d·A
ctiv
ació
n d
el P
lan
de
Pro
tecc
ión
Civ
il d
e Eu
skad
i, La
rria
ldie
i Au
rre
egit
eko
Bid
ea (
LAB
I), p
ara
hac
er f
ren
te a
la
situ
ació
n d
e al
erta
ep
idem
ioló
gic
a g
ener
ada
po
r la
pro
pag
ació
n d
el C
ovi
d-1
9.
·OR
DEN
13
de
mar
zo d
e la
Co
nse
jera
de
Salu
d
·Inte
nsi
fica
ció
n d
e lim
pie
za e
n t
ran
spo
rte
pú
blic
o y
zo
nas
de
pas
o o
est
anci
a.
·Lo
s ev
ento
s d
epo
rtiv
os
pro
fesi
on
ales
y n
o p
rofe
sio
nal
es, s
e h
arán
a p
uer
ta c
erra
da.
·Su
spen
sió
n d
e ac
tivi
dad
es c
ole
ctiv
as c
eleb
rad
as e
n e
spac
ios
cerr
ado
s y
qu
e im
pliq
uen
a m
ás d
e 50
0 p
erso
nas
.
·Su
spen
sió
n d
e la
act
ivid
ad f
orm
ativ
a p
rese
nci
al e
n t
od
as l
as e
nti
dad
es p
úb
licas
o p
riva
das
qu
e im
par
ten
cu
alq
uie
r ti
po
de
form
ació
n y
en
señ
anza
de
tod
os
los
niv
eles
, in
clu
ido
el u
niv
ersi
tari
o.
·OR
DEN
14
de
mar
zo d
e la
Co
nse
jera
de
Salu
d·C
ierr
e d
e ce
ntr
os
de
día
par
a p
erso
nas
may
ore
s.
·Su
pre
sió
n d
e vi
sita
s a
per
son
as m
ayo
res
en c
entr
os
resi
den
cial
es.
·Ces
e d
e cu
alq
uie
r ti
po
de
acti
vid
ad e
n m
use
os,
ho
stel
ería
, ce
ntr
os
de
acti
vid
ad d
epo
rtiv
a, l
oca
les
de
jueg
o,
txo
kos
o c
entr
o d
e cu
lto
.
LAB
I 20/
03/2
020
67,7
8
·El L
AB
I an
aliz
a el
ref
uer
zo d
e tr
es e
jes
de
actu
ació
n:
·Co
mp
arti
r la
info
rmac
ión
dis
po
nib
le y
las
pri
ori
dad
es d
e ca
da
mo
men
to
·Co
ord
inar
los
pro
gra
mas
y p
olít
icas
de
aten
ció
n s
oci
al
·Act
ivar
to
das
las
med
idas
de
cará
cter
eco
nó
mic
o.
LAB
I 27/
03/2
020
198,
39
·El L
AB
I est
able
ce c
inco
pri
ori
dad
es:
-Res
pu
esta
san
itar
ia p
ara
pre
serv
ar la
sal
ud
pú
blic
a y
sup
erar
est
a cr
isis
.
-Res
pu
esta
so
cial
par
a ay
ud
ar a
las
per
son
as y
fam
ilias
qu
e m
ás lo
nec
esit
en.
-Res
pu
esta
eco
nó
mic
a p
ara
apo
yar
a la
s em
pre
sas
y p
rote
ger
el e
mp
leo
.
-Res
pu
esta
co
mu
nic
ativ
a p
ara
info
rmar
co
n t
ran
spar
enci
a y
leal
tad
a la
so
cied
ad.
-Res
pu
esta
co
lab
ora
tiva
par
a n
o d
esp
erd
icia
r u
na
sola
en
erg
ía e
n lo
qu
e n
o s
ea r
elev
ante
.
LAB
I 03/
04/2
020
293,
49·O
RD
EN 6
de
abri
l de
la
Co
nse
jera
de
Salu
d·S
usp
ensi
ón
tem
po
ral
de
mer
cad
os
y fe
rias
tra
dic
ion
ales
de
ven
ta d
irec
ta d
e al
imen
tos
y p
rod
uct
os
agrí
cola
s y
gan
ader
os
en la
CA
E.
LAB
I 08/
04/2
020
277,
90·E
l LA
BI i
nic
ia e
l pro
ceso
de
pre
par
ació
n y
ela
bo
raci
ón
del
qu
e lu
ego
ser
á el
Pla
n B
izi B
erri
.
LAB
I 17/
04/2
020
159,
38
·El L
AB
I acu
erd
a p
rep
arar
las
sig
uie
nte
s m
edid
as d
e d
esco
mp
resi
ón
so
cial
y e
con
óm
ica:
·Po
sib
ilita
r sa
lidas
a l
a ca
lle p
ara
men
ore
s, a
sí c
om
o p
ara
cole
ctiv
os
con
nec
esid
ades
esp
ecia
les.
Sie
mp
re e
n
con
dic
ion
es li
mit
adas
de
tiem
po
, dis
tan
ciam
ien
to f
ísic
o y
no
ag
rup
ació
n.
·Pre
par
ar l
a ap
ertu
ra l
imit
ada
y es
calo
nad
a d
e co
mer
cio
s y
peq
ueñ
os
neg
oci
os,
co
n e
stri
ctas
med
idas
de
seg
uri
dad
y d
e d
ista
nci
amie
nto
fís
ico
.
·Au
tori
zar
la r
ealiz
ació
n d
e ac
tivi
dad
fís
ica
de
man
era
ind
ivid
ual
, en
co
nd
icio
nes
de
limit
ació
n d
e ti
emp
o y
p
roh
ibie
nd
o d
e m
aner
a es
tric
ta la
ag
rup
ació
n d
e p
erso
nas
.
·Est
able
cer
un
pro
toco
lo e
spec
ífico
par
a el
ám
bit
o d
e la
Ed
uca
ció
n,
un
a ve
z co
ntr
asta
do
co
n l
a co
mu
nid
ad
edu
cati
va.
·Org
aniz
ar la
vu
elta
pro
gre
siva
a la
no
rmal
idad
en
la p
rop
ia A
dm
inis
trac
ión
pú
blic
a.
38
Plan Bizi Berri III
LAB
I 29/
04/2
020
69,9
6·E
l LA
BI a
nal
iza
un
pri
mer
bo
rrad
or
del
Pla
n B
izi B
erri
.
LAB
I 07/
05/2
020
41,7
3
·El L
AB
I defi
ne
las
pro
pu
esta
s p
ara
pas
ar a
la F
ase
1 en
el p
lan
des
esca
lad
a d
el G
ob
iern
o e
spañ
ol:
·Mo
vilid
ad i
nte
rter
rito
rial
en
tre
mu
nic
ipio
s co
lind
ante
s d
e tr
ánsi
to h
abit
ual
y a
ctiv
idad
es s
oci
oec
on
óm
icas
o
rdin
aria
s.
·Act
ivid
ad e
du
cati
va p
rese
nci
al d
el a
lum
nad
o d
e 4.
de
ESO
; pri
mer
o y
seg
un
do
de
Bac
hill
erat
o y
alu
mn
ado
de
Form
ació
n P
rofe
sio
nal
.
·Rea
nu
dac
ión
de
las
ob
ras
de
reh
abili
taci
ón
en
viv
ien
da.
·Ap
ertu
ra d
el p
equ
eño
co
mer
cio
co
n a
ten
ció
n i
nd
ivid
ual
izad
a, e
n e
l m
un
icip
io d
e re
sid
enci
a, p
or
tiem
po
lim
itad
o y
co
n u
so d
e m
asca
rilla
s.
·Incr
emen
to d
e fr
ecu
enci
as a
l 10
0% e
n t
ran
spo
rte
pú
blic
o.
Afo
ro d
el 6
0%,
flex
ibili
zad
o e
n h
ora
s p
un
ta,
esp
ecia
lmen
te e
n a
lta
cap
acid
ad f
erro
viar
ia. U
so o
blig
ato
rio
de
mas
cari
lla.
·Ap
ertu
ra l
imit
ada
y co
n r
estr
icci
on
es e
n h
ost
eler
ía.
Rec
og
idas
en
el
esta
ble
cim
ien
to y
en
treg
as a
do
mic
ilio
b
ajo
ped
ido
.
·Inco
rpo
raci
ón
del
33%
del
per
son
al e
n t
urn
os
de
mañ
ana
y ta
rde
en e
l ám
bit
o ju
dic
ial.
LAB
I 14/
05/2
020
25,5
0
·OR
DEN
14
de
may
o d
e la
C
on
seje
ra d
e Sa
lud
·So
licit
ar a
l Le
hen
dak
ari
la m
od
ula
ció
n d
el P
lan
de
Pro
tecc
ión
Civ
il d
e Eu
skad
i, La
rria
ldie
i A
urr
e eg
itek
o B
idea
(L
AB
I) y
ad
apta
rlo
a la
fas
e d
e vi
gila
nci
a sa
nit
aria
.
·DEC
RET
O 1
5 d
e m
ayo
del
Le
hen
dak
ari
·Se
per
mit
e la
mo
vilid
ad d
entr
o d
el T
erri
tori
o H
istó
rico
.
·Se
per
mit
e la
act
ivid
ad f
ísic
a y
dep
ort
iva
den
tro
del
Ter
rito
rio
His
tóri
co.
LAB
I 18/
05/2
020
18,2
3·D
iso
luci
ón
del
Pla
n d
e Pr
ote
cció
n C
ivil
de
Eusk
adi,
Larr
iald
iei
Au
rre
egit
eko
Bid
ea (
LAB
I) p
ero
man
ten
imie
nto
ac
tivo
de
un
Co
mit
é C
ien
tífi
co A
seso
r p
ara
esta
nu
eva
fase
de
“vig
ilan
cia
san
itar
ia”.
39
Plan Bizi Berri IIIII.
Seg
un
da
Ola
en
202
0
REU
NIO
NES
LA
BI
TASA
IA
EN 1
4 D
ÍAS
DEC
RET
O /
OR
DEN
PRIN
CIP
ALE
S M
EDID
AS
AD
OPT
AD
AS
LAB
I 18/
08/2
020
257,
63·O
RD
EN d
e 19
de
ago
sto
d
e 20
20 d
e la
Co
nse
jera
d
e Sa
lud
·Afo
ro d
el 7
5% e
n lu
gar
es d
e cu
lto
.
·Ho
stel
ería
: die
z p
erso
nas
po
r m
esa
y m
áxim
o d
e 60
en
inte
rio
res.
Cie
rre
a la
s 01
.00h
.
·Afo
ro d
el 6
0% e
n e
ven
tos
dep
ort
ivo
s.
·Cie
rre
del
oci
o n
oct
urn
o.
·Cie
rre
de
lon
jas
juve
nile
s.
·Afo
ro d
el 6
0% e
n e
stab
leci
mie
nto
s d
e ju
ego
y a
pu
esta
s.
LAB
I 28/
08/2
020
365,
91·P
rin
cip
ales
med
idas
de
cara
al i
nic
io d
e cu
rso
en
Eu
skad
i.
LAB
I 02/
10/2
020
263,
76·P
rese
nta
ció
n d
el P
lan
Biz
i Ber
ri II
.
LAB
I 17/
10/2
020
322,
09
·Las
ag
rup
acio
nes
máx
imas
se
red
uce
n d
e 10
a 6
per
son
as.
·Lo
s af
oro
s se
red
uce
n a
l 50%
en
to
do
s lo
s ám
bit
os
de
acti
vid
ad; h
ost
eler
ía (
salv
o t
erra
zas)
, eve
nto
s cu
ltu
rale
s,
even
tos
relig
ioso
s…
·En
cu
anto
a l
os
límit
es d
e as
iste
nci
a en
eve
nto
s se
co
nte
mp
la u
n m
áxim
o e
n i
nte
rio
res
de
400
per
son
as y
de
600
en e
xter
iore
s.
·La
limit
ació
n h
ora
ria
par
a el
cie
rre
de
la h
ost
eler
ía s
e ad
elan
ta a
las
24:0
0h. S
e p
roh
íbe
la a
ctiv
idad
en
txo
kos
y so
cied
ades
.
·El h
ora
rio
de
cier
re d
e p
arq
ues
, jar
din
es y
uso
de
par
qu
es in
fan
tile
s se
est
able
ce h
asta
las
23:0
0h.
·Se
susp
end
en la
s co
mp
etic
ion
es d
e d
epo
rte
no
fed
erad
o.
LAB
I 22/
10/2
020
416,
05
·OR
DEN
22
de
oct
ub
re d
e la
Co
nse
jera
de
Salu
d
·Co
nfi
nam
ien
to m
un
icip
al d
e la
s lo
calid
ades
afe
ctad
as p
or
bro
tes.
·Lím
ite
de
encu
entr
os
soci
ales
fu
era
del
gru
po
de
con
vive
nci
a es
tab
le.
·Su
spen
sió
n d
e cu
alq
uie
r ac
tivi
dad
dep
ort
iva
en g
rup
o.
·Pro
hib
ida
la u
tiliz
ació
n d
e p
arq
ues
infa
nti
les,
pú
blic
os
y p
laza
s en
tre
las
21:0
0h y
las
06:0
0h.
·Pro
hib
ida
la v
enta
de
alco
ho
l en
tre
las
21.0
0h y
las
06.0
0h.
·Ho
ra m
áxim
a d
e ci
erre
de
esta
ble
cim
ien
tos
com
erci
ales
y h
ost
eler
os
a la
s 21
.00h
.
·Pro
hib
ido
el c
on
sum
o e
n b
arra
en
est
able
cim
ien
tos
de
ho
stel
ería
.
·OR
DEN
22
de
oct
ub
re d
e la
Co
nse
jera
de
Salu
d·A
foro
del
50%
en
cen
tro
s d
e cu
lto
.
·Ho
stel
ería
: afo
ro d
el 5
0% e
n e
l in
teri
or,
máx
imo
de
6 p
erso
nas
po
r m
esa
y co
nsu
mo
sie
mp
re s
enta
do
. Ho
ra d
e ci
erre
a la
s 00
.00h
.
·Pro
hib
ida
cual
qu
ier
acti
vid
ad e
n t
xoko
s y
soci
edad
es g
astr
on
óm
icas
.
·Dep
ort
e: m
áxim
o g
rup
os
de
6. E
n c
om
pet
icio
nes
y e
ven
tos
dep
ort
ivo
s af
oro
s d
el 5
0% c
on
máx
imo
de
400
per
-so
nas
en
inte
rio
r y
600
en e
xter
ior.
·Lo
cale
s d
e ju
ego
y a
pu
esta
s: c
ierr
e a
las
00.0
0h.
LAB
I 26/
10/2
020
547,
47·D
ECR
ETO
36/
2020
, de
26 d
e o
ctu
bre
del
Leh
en-
dak
ari
·Lim
itac
ión
mo
vilid
ad n
oct
urn
a d
e 23
.00h
a 0
6.00
h.
·Co
nfi
nam
ien
to m
un
icip
al y
per
imet
ral d
e la
CA
E.
·Ag
rup
ació
n m
áxim
a p
erm
itid
a d
e 6
per
son
as.
40
Plan Bizi Berri III
LAB
I 05/
11/2
020
789,
25·D
ECR
ETO
38/
2020
, de
6 d
e n
ovi
emb
re d
el L
ehen
-d
akar
i
·Lim
itac
ión
mo
vilid
ad n
oct
urn
a d
e 22
.00h
a 0
6.00
h.
·Ob
ligat
ori
o u
so d
e m
asca
rilla
en
los
pu
esto
s d
e tr
abaj
o.
·Cie
rre
de
tod
os
los
esta
ble
cim
ien
tos
y lo
cale
s co
mer
cial
es a
las
21:0
0h.
·Red
ucc
ión
afo
ro a
l 35%
en
cen
tro
s d
e cu
lto
.
·Cie
rre
tota
l en
est
able
cim
ien
tos
de
ho
stel
ería
, res
tau
raci
ón
, txo
kos
y so
cied
ades
gas
tro
nó
mic
as y
est
able
cim
ien
-to
s d
e ju
ego
y a
pu
esta
s
·Su
spen
did
os
ensa
yos
y ac
tuac
ion
es c
ole
ctiv
as n
o p
rofe
sio
nal
es d
e ca
ráct
er m
úsi
co-v
oca
l o
de
dan
zas,
sal
vo
form
ació
n r
egla
da.
·Su
spen
did
a cu
alq
uie
r ac
tivi
dad
dep
ort
iva
en g
rup
o t
anto
en
en
tren
amie
nto
co
mo
en
co
mp
etic
ión
, sa
lvo
pro
-fe
sio
nal
y s
emip
rofe
sio
nal
.
LAB
I 19/
11/2
020
753,
60·D
ECR
ETO
39/
2020
, de
20
de
no
viem
bre
del
Leh
en-
dak
ari.
·Se
pro
rro
gan
el c
on
jun
to d
e m
edid
as a
pro
bad
as e
n lo
s D
ecre
tos
36/2
020
y 38
/202
0.
LAB
I 30/
11/2
020
443,
51·D
ECR
ETO
42/
2020
, de
1 d
e d
icie
mb
re d
el L
ehen
-d
akar
i.·M
áxim
o d
e 60
% d
e af
oro
en
loca
les
com
erci
ales
de
más
de
150m
2 ; y
del
75%
en
los
de
has
ta 1
50m
2 .
LAB
I 09/
12/2
020
317,
23·D
ECR
ETO
44/
2020
, de
10
de
dic
iem
bre
del
Leh
en-
dak
ari.
·Se
amp
lía e
l ho
rari
o d
e lim
itac
ión
no
ctu
rna
a la
s 01
.30h
las
no
ches
del
24
a 25
de
dic
iem
bre
y d
e 31
de
dic
iem
bre
a
1 d
e en
ero
.
·Se
leva
nta
el c
on
fin
amie
nto
mu
nic
ipal
.
·En
tre
los
día
s 23
y 2
6 d
e d
icie
mb
re y
30
y 2
de
ener
o s
e p
erm
iten
des
pla
zam
ien
tos
par
a en
trar
o s
alir
de
la C
AE.
·Lo
s d
ías
24, 2
5 y
31 d
e d
icie
mb
re y
1 d
e en
ero
se
amp
lía a
10
per
son
as la
ag
rup
ació
n m
áxim
a d
e p
erso
nas
.
·Se
reab
re a
l pú
blic
o la
ho
stel
ería
. Ho
rari
o d
e ci
erre
máx
imo
a la
s 20
.00h
.
LAB
I 22/
12/2
020
282,
77·D
ECR
ETO
47/
2020
, de
22
de
dic
iem
bre
del
Leh
en-
dak
ari.
·Se
adel
anta
la
limit
ació
n d
e m
ovi
lidad
no
ctu
rna
a la
s 00
.30h
las
no
ches
del
24
a 25
de
dic
iem
bre
y d
el 3
1 d
e d
icie
mb
re a
1 d
e en
ero
.
·Se
rest
rin
ge
par
e fi
n d
e añ
o e
l mar
gen
de
día
s p
ara
des
pla
zam
ien
tos
de
entr
ada
o s
alid
a d
e la
CA
E ú
nic
amen
te
al 3
1 d
e d
icie
mb
re y
1 d
e en
ero
.
·El 2
4 y
25 d
e d
icie
mb
re, a
gru
pac
ión
máx
ima
de
10 p
erso
nas
. El 3
1 y
1 y
6 d
e en
ero
, 6 p
erso
nas
.
·El 2
4, 2
5 y
31 d
e d
icie
mb
re y
el 1
, 5 y
6 d
e en
ero
los
esta
ble
cim
ien
tos
com
erci
ales
y d
e h
ost
eler
ía d
eber
án c
erra
r a
las
18.0
0h. E
l 25
de
dic
iem
bre
y 1
y 6
de
ener
o n
o p
od
rán
ab
rir
has
ta la
s 09
.00h
.
·Se
pro
híb
e la
ad
mis
ión
de
nu
evo
s cl
ien
tes
en c
amp
ing
s en
tre
el 3
0 d
e d
icie
mb
re y
el 2
de
ener
o.
·Se
pro
híb
e la
cel
ebra
ció
n d
e co
tillo
nes
o b
anq
uet
es lo
s d
ías
31 d
e d
icie
mb
re, 1
, 5 y
6 d
e en
ero
.
41
Plan Bizi Berri IIIIII
. Seg
un
da
Ola
en
202
1
REU
NIO
NES
LA
BI
TASA
IA
EN 1
4 D
ÍAS
DEC
RET
O /
OR
DEN
PRIN
CIP
ALE
S M
EDID
AS
AD
OPT
AD
AS
LAB
I 11/
01/2
021
305,
40·D
ECR
ETO
1/2
021,
de
12 d
e en
ero
, del
Leh
en-
dak
ari
·Cie
rre
per
imet
ral d
el T
erri
tori
o H
istó
rico
de
resi
den
cia.
·Cie
rre
per
imet
ral m
un
icip
al d
e la
s lo
calid
ades
co
n u
n T
.I.A
.≥ 5
00/1
00.0
00.
·Rea
nu
dac
ión
de
ensa
yos
no
pro
fesi
on
ales
de
dan
zas.
·Rea
nu
dac
ión
de
entr
enam
ien
to d
e d
epo
rte
esco
lar
en m
un
icip
ios
con
un
a T.
I.A. <
500
/100
.000
.
·Rea
nu
dac
ión
de
com
pet
ició
n f
eder
ada.
·Rea
per
tura
de
loca
les
de
jueg
o y
ap
ues
tas
en la
s m
ism
as c
on
dic
ion
es d
e re
stri
cció
n d
e la
ho
stel
ería
.
LAB
I 22/
01/2
021
507,
48·D
ECR
ETO
4/2
021,
de
22 d
e en
ero
, del
Leh
en-
dak
ari
·Cie
rre
per
imet
ral d
e to
do
s lo
s m
un
icip
ios
de
Eusk
adi.
·Lim
itac
ión
de
agru
pac
ión
máx
ima
de
4 p
erso
nas
. Est
e lím
ite
se a
plic
a ta
mb
ién
al n
úm
ero
máx
imo
de
per
son
as
po
r m
esa
en h
ost
eler
ía.
·Ob
ligat
ori
edad
de
uso
de
mas
cari
lla e
n d
epo
rte
qu
e se
des
arro
lle e
n in
stal
acio
nes
en
inte
rio
res.
42
Plan Bizi Berri IIIC
uad
ro 3
. Rel
ació
n d
e fe
chas
de
Co
nfe
ren
cias
de
Pres
iden
tes,
co
n T
asa
de
Inci
den
cia
Acu
mu
lad
a y
pro
pu
esta
s p
rese
nta
das
po
r el
Leh
end
akar
i en
dic
has
reu
nio
nes
I. Pr
imer
a O
la
CO
NFE
REN
CIA
S D
E PR
ESID
ENTE
STA
SA IA
EN
14
DÍA
SPR
OPU
ESTA
S PR
ESEN
TAD
AS
POR
EL
LEH
END
AK
AR
I
15/0
3/20
2032
,86
-“A
pro
bar
el p
aqu
ete
de
‘Pro
pu
esta
s y
med
idas
ext
rao
rdin
aria
s fi
rmad
o p
or
los
agen
tes
emp
resa
rial
es y
sin
dic
ales
’ qu
e es
tá s
ob
re la
mes
a d
el C
on
sejo
de
Min
istr
os”
.
-“Pr
iori
zar
las
med
idas
de
apo
yo a
au
tón
om
os
y co
mer
cio
, esp
ecia
lmen
te a
fect
ado
s p
or
las
rest
ricc
ion
es im
pu
esta
s”.
-“Su
bsi
dia
r a
las
emp
resa
s q
ue
man
ten
gan
el e
mp
leo
. He
apo
rtad
o e
l mo
del
o d
el G
ob
iern
o A
lem
án q
ue
pag
a el
60%
de
las
ho
ras
no
tra
-b
ajad
as y
asu
me
el 5
0% d
el c
ost
e d
e la
Seg
uri
dad
so
cial
”.
-“So
licit
ar a
la U
nió
n E
uro
pea
la p
ues
ta e
n m
arch
a d
e u
n a
mb
icio
so P
lan
de
estí
mu
lo e
con
óm
ico
. Es
fun
dam
enta
l ad
op
tar
dec
isio
nes
efi
-ca
ces
par
a ev
itar
la r
eces
ión
”.
-“R
eco
no
cer
y co
mp
ensa
r a
las
y lo
s p
rofe
sio
nal
es d
e la
san
idad
y l
os
serv
icio
s es
enci
ales
po
r el
plu
s d
e es
fuer
zo,
entr
ega
y co
mp
rom
iso
q
ue
está
n d
emo
stra
nd
o a
nte
est
a cr
isis
”.
22/0
3/20
2010
7,49
-“Es
co
nve
nie
nte
qu
e el
Min
iste
rio
de
San
idad
est
able
zca
crit
erio
s h
om
og
éneo
s p
ara
real
izar
lo
s te
st d
e d
iag
nó
stic
o y
co
nta
bili
zar
el
nú
mer
o d
e p
erso
nas
rec
up
erad
as. E
sta
info
rmac
ión
es
fun
dam
enta
l par
a d
imen
sio
nar
y a
bo
rdar
deb
idam
ente
el p
rob
lem
a”.
-“A
bo
go
po
r u
na
may
or
un
idad
de
acci
ón
en
el m
arco
de
la U
nió
n E
uro
pea
, a la
ho
ra d
e ad
op
tar
el c
on
jun
to d
e d
ecis
ion
es e
stra
tég
icas
q
ue
deb
en p
on
erse
en
mar
cha”
.
29/0
3/20
2024
5,29
-En
rel
ació
n c
on
la p
aral
izac
ión
to
tal d
e la
act
ivid
ad in
du
stri
al: “
La d
ecis
ión
ad
op
tad
a p
or
su G
ob
iern
o (…
) no
era
la ú
nic
a p
osi
ble
. Exi
stía
n
otr
as a
lter
nat
ivas
(…).
Po
r ej
emp
lo, d
esd
e el
pu
nto
de
vist
a d
el c
alen
dar
io, i
nic
iar
un
a se
man
a m
ás t
ard
e u
na
qu
ince
na
de
may
or
limit
ació
n
de
acti
vid
ades
hab
ría
ten
ido
un
men
or
imp
acto
en
la
eco
no
mía
, en
la
ind
ust
ria
y, s
ob
re t
od
o,
en l
a p
rote
cció
n d
el e
mp
leo
. N
os
hab
ría
per
mit
ido
tam
bié
n e
valu
ar m
ejo
r el
efe
cto
del
co
nfi
nam
ien
to e
n s
u p
rim
era
fase
.
-“A
yer
mis
mo
le
pla
nte
é p
or
escr
ito
un
a va
rian
te q
ue,
fre
nte
a u
na
con
trap
rod
uce
nte
ap
licac
ión
un
ifo
rme
de
las
nu
evas
res
tric
cio
nes
, p
erm
itie
ra s
u a
dap
taci
ón
a la
rea
lidad
san
itar
ia e
ind
ust
rial
de
cad
a co
mu
nid
ad a
utó
no
ma”
.
05/0
4/20
2029
2,05
-“Es
nec
esar
io u
n ‘
Plan
de
vuel
ta a
la
no
rmal
idad
’ q
ue
no
s p
erm
ita
salir
del
co
nfi
nam
ien
to y
la
inac
tivi
dad
de
form
a es
calo
nad
a. T
ene-
mo
s d
os
sem
anas
más
par
a av
anza
r en
su
pre
par
ació
n.
Un
Pla
n p
ara
volv
er a
la
acti
vid
ad e
du
cati
va,
eco
nó
mic
a, s
oci
al o
cu
ltu
ral.
No
s co
rres
po
nd
e an
tici
par
esc
enar
ios
de
reac
tiva
ció
n g
rad
ual
par
a ci
rcu
laci
ón
, tra
nsp
ort
e, r
eap
ertu
ra d
e em
pre
sas,
cen
tro
s ed
uca
tivo
s y
oci
o,
reci
nto
s d
epo
rtiv
os
o la
act
ivid
ad c
ult
ura
l…”.
43
Plan Bizi Berri III
12/0
4/20
2021
1,93
-”N
eces
itam
os
ges
tio
nar
cer
teza
s y,
esp
ecia
lmen
te, c
om
un
icar
cer
teza
s a
la s
oci
edad
. Cer
teza
es
un
co
no
cim
ien
to s
egu
ro y
cla
ro, q
ue
no
g
ener
e d
ud
as. E
sta
es la
cla
ve d
e n
ues
tra
coo
rdin
ació
n; p
orq
ue
cad
a ve
z q
ue
ges
tio
nam
os
o c
om
un
icam
os
en b
ase
a co
nje
tura
s in
cier
tas
o n
o c
on
tras
tad
as, s
e ag
rava
n lo
s p
rob
lem
as, n
ues
tra
coo
per
ació
n s
e re
sien
te y
co
nfu
nd
imo
s a
la s
oci
edad
. Pri
mer
o c
oo
rdin
ació
n, y
lueg
o,
com
un
icac
ión
. No
al r
evés
. Nec
esit
amo
s co
mp
arti
r ce
rtez
as”.
-“C
erte
zas
sob
re l
as m
asca
rilla
s, l
os
test
, la
lle
gad
a y
dis
trib
uci
ón
de
sum
inis
tro
s. C
erte
zas
sob
re l
os
dat
os
de
evo
luci
ón
de
la p
and
emia
y
la in
form
ació
n q
ue,
insi
sto
, deb
e b
asar
se e
n m
eto
do
log
ías
y cr
iter
ios
ho
mo
gén
eos.
(…
) so
bre
la d
eses
cala
da
o ‘P
lan
de
vuel
ta a
la n
or-
mal
idad
’”.
-“C
erte
zas
sob
re lo
s p
lan
es d
e ay
ud
a o
rien
tad
os
al e
mp
leo
... S
ob
re la
s p
olít
icas
so
cial
es. M
e re
fier
o, p
or
ejem
plo
, a la
fal
ta d
e re
spu
esta
so
bre
las
po
lític
as a
ctiv
as d
e em
ple
o; o
las
nu
evas
pro
pu
esta
s so
bre
el i
ng
reso
mín
imo
vit
al y
su
co
mp
lem
enta
ried
ad c
on
la R
enta
de
Ga-
ran
tía
de
Ing
reso
s q
ue
aplic
amo
s en
Eu
skad
i y, t
amb
ién
, en
otr
as C
om
un
idad
es”.
-”C
erte
zas
sob
re lo
qu
e d
ebem
os
ped
ir y
ofr
ecer
a la
Un
ión
Eu
rop
ea. S
om
os
Euro
pa
y n
eces
itam
os
un
a p
olít
ica
com
ún
. Cer
teza
en
la c
on
-cr
eció
n d
e la
s m
edid
as d
e ca
ráct
er g
ener
al q
ue
se h
an a
nu
nci
ado
. Cer
teza
s so
bre
los
Acu
erd
os
de
Esta
do
qu
e se
est
án p
lan
tean
do
. An
tes
de
deb
atir
so
bre
su
en
volt
ori
o, d
eber
íam
os
trab
ajar
los
con
ten
ido
s es
pec
ífico
s q
ue
no
s ay
ud
en a
val
ora
r p
rop
ues
tas
y re
spu
esta
s efi
cace
s co
n u
na
mir
ada
a m
edio
y la
rgo
pla
zo”.
19/0
4/20
2013
4,41
-“To
mar
en
co
nsi
der
ació
n la
s re
com
end
acio
nes
de
UN
ICEF
y S
ave
the
Ch
ildre
n p
ara
po
sib
ilita
r sa
lidas
a la
cal
le d
e m
eno
res,
en
co
nd
icio
nes
lim
itad
as d
e ti
emp
o, d
ista
nci
amie
nto
y n
o a
gru
pac
ión
”.
-“Pr
epar
ar la
ap
ertu
ra li
mit
ada
y re
gu
lad
a d
e co
mer
cio
s y
peq
ueñ
os
neg
oci
os,
co
n e
stri
ctas
med
idas
de
seg
uri
dad
y d
ista
nci
amie
nto
fís
ico
”.
-“A
uto
riza
r la
act
ivid
ad f
ísic
a in
div
idu
al, e
n e
spac
io a
bie
rto
en
co
nd
icio
nes
de
limit
ació
n d
e ti
emp
o y
sin
ag
rup
ació
n d
e p
erso
nas
”.
26/0
4/20
2083
,41
-“La
pro
tecc
ión
de
las
y lo
s p
rofe
sio
nal
es s
igu
e si
end
o p
rim
ord
ial.
Y s
ería
op
ort
un
o,
tam
bié
n,
con
oce
r la
pla
nifi
caci
ón
del
Go
bie
rno
es
pañ
ol p
ara
la d
istr
ibu
ció
n d
e su
min
istr
os
san
itar
ios
en lo
s p
róxi
mo
s SE
IS M
ESES
. Co
no
cer
esta
pla
nifi
caci
ón
ayu
da
a d
eter
min
ar c
uál
deb
e se
r n
ues
tro
ho
rizo
nte
de
auto
abas
teci
mie
nto
.”
-“C
on
tar
con
un
ho
rizo
nte
pre
sup
ues
tari
o c
laro
qu
e n
os
per
mit
a p
roye
ctar
las
nu
evas
med
idas
eco
nó
mic
as a
ad
op
tar .
(…)
es n
eces
ario
co
mp
arti
r la
pre
visi
ón
del
ho
rizo
nte
de
fin
anci
ació
n y
el m
arco
de
ayu
das
de
la U
nió
n E
uro
pea
. Y t
amb
ién
hac
er fl
uir
hac
ia la
s C
om
un
ida-
des
Au
tón
om
as y
su
s se
cto
res
pú
blic
os
esas
lín
eas
de
fin
anci
ació
n y
ayu
das
”.
-“En
el c
aso
vas
co, p
lan
teo
un
a p
rop
ues
ta C
ON
CR
ETA
: pac
tar
un
a n
uev
a se
nd
a d
e es
tab
ilid
ad p
resu
pu
esta
ria
en e
l pla
zo m
ás b
reve
po
sib
le
y en
el m
arco
de
la C
om
isió
n M
ixta
del
Co
nci
erto
Eco
nó
mic
o”.
-“V
uel
vo a
so
licit
ar u
na
clar
ifica
ció
n s
ob
re la
pro
pu
esta
del
Ing
reso
Mín
imo
Vit
al. N
eces
itam
os
con
oce
r el
cal
end
ario
de
pu
esta
en
mar
cha,
su
s co
nd
icio
nes
y c
uan
tías
pre
vist
as. (
…)
El m
od
elo
de
los
paí
ses
nó
rdic
os
es u
na
refe
ren
cia”
.
-“D
esta
co u
na
mat
eria
de
esp
ecia
l in
cid
enci
a so
cial
, eco
nó
mic
a y
en e
l em
ple
o: l
a ap
ertu
ra p
rog
resi
va d
e la
AC
TIV
IDA
D C
OM
ERC
IAL
con
la
s m
ism
as li
mit
acio
nes
qu
e lo
s co
mer
cio
s d
e al
imen
taci
ón
. El m
od
elo
de
Ale
man
ia e
s u
na
refe
ren
cia”
.
-“Pr
op
on
go
co
mp
arti
r cr
iter
io d
e ca
ra a
cu
esti
on
es d
e g
ran
inci
den
cia
soci
al E
STE
VER
AN
O: a
ctiv
idad
cu
ltu
ral,
even
tos,
fies
tas
po
pu
lare
s;
acti
vid
ad f
ísic
a y
dep
ort
e; o
la g
esti
ón
de
pla
yas
y p
isci
nas
”.
-“En
el á
mb
ito
de
asilo
y m
igra
ció
n v
uln
erab
le, e
s u
rgen
te a
do
pta
r cr
iter
ios
com
un
es, p
ara
su a
plic
ació
n e
n c
ada
Co
mu
nid
ad, c
on
rel
ació
n
a la
s p
rórr
og
as e
n lo
s d
isti
nto
s p
rog
ram
as y
a lo
s p
erm
iso
s d
e re
sid
enci
a y
trab
ajo
. El m
od
elo
de
Port
ug
al e
s u
na
refe
ren
cia”
.
44
Plan Bizi Berri III
03/0
5/20
2052
,92
-“En
rel
ació
n c
on
el I
ng
reso
Mín
imo
Vit
al, (
…)
esta
pre
stac
ión
deb
e co
ord
inar
se c
on
los
mo
del
os
de
asis
ten
cia
exis
ten
tes,
en
tre
los
qu
e se
en
cuen
tra
nu
estr
a R
enta
de
Gar
antí
a d
e In
gre
sos,
un
a ay
ud
a q
ue
tien
e co
mo
fin
co
ntr
ibu
ir a
la in
serc
ión
lab
ora
l y s
oci
al”.
-“C
on
sid
ero
ace
rtad
o q
ue
se b
usq
ue
un
acu
erd
o c
on
los
agen
tes
eco
nó
mic
os
y so
cial
es p
ara
acti
var
un
a p
rórr
og
a d
e lo
s ac
tual
es E
RTE
po
r fu
erza
may
or.
(…) D
e ig
ual
fo
rma,
y d
e co
nfo
rmid
ad c
on
las
neg
ativ
as e
xpec
tati
vas
eco
nó
mic
as y
de
emp
leo
, esp
ecia
lmen
te e
n la
ind
ust
ria,
se
ría
con
ven
ien
te u
na
tran
sici
ón
ág
il y
flex
ible
a n
uev
os
ERTE
po
r ca
usa
s ec
on
óm
icas
y o
rgan
izat
ivas
”.
10/0
5/20
2031
,35
-“V
alo
ro t
amb
ién
el a
cuer
do
alc
anza
do
est
a se
man
a en
el C
on
gre
so d
e lo
s D
ipu
tad
os.
Can
aliz
a la
inte
rpre
taci
ón
de
la c
og
ob
ern
anza
, tal
y
com
o h
emo
s so
licit
ado
des
de
nu
estr
as C
om
un
idad
es, y
qu
e h
emo
s d
e sa
ber
ap
licar
”.
-“La
cla
ve p
ara
no
sotr
os
de
cara
a e
sta
etap
a es
PLA
NIF
ICA
R p
ara
INV
ERTI
R Y
REA
CTI
VA
R. L
as in
stit
uci
on
es t
enem
os
un
pap
el c
lave
en
la
reco
nst
rucc
ión
. La
inve
rsió
n p
úb
lica
es u
na
her
ram
ien
ta f
un
dam
enta
l y e
s a
nu
estr
o ju
icio
el m
om
ento
de
inve
rtir
en
el s
iste
ma
san
itar
io,
en c
oh
esió
n s
oci
al e
igu
ald
ad y
, tam
bié
n, e
n r
eact
ivac
ión
eco
nó
mic
a y
emp
leo
”.
-“Pr
op
ug
nam
os
un
a R
ESPU
ESTA
EU
RO
PEA
EC
OSI
STÉM
ICA
, qu
e p
erm
ita
agili
zar
las
inic
iati
vas
en lo
s d
os
gra
nd
es r
eto
s d
e la
déc
ada:
Nu
evo
Pa
cto
Ver
de
y Tr
ansi
ció
n D
igit
al. E
ste
Fon
do
de
Rec
up
erac
ión
Eu
rop
ea h
a d
e se
rvir
par
a re
vert
ir la
s g
rave
s co
nse
cuen
cias
de
la p
and
emia
, p
ara
mat
eria
lizar
el p
rin
cip
io d
e so
lidar
idad
, par
a sa
lvag
uar
dar
el m
erca
do
inte
rio
r y
par
a fa
vore
cer
la in
vers
ión
pro
du
ctiv
a y
el e
mp
leo
”.
17/0
5/20
2018
,69
-“Pr
op
on
go
el u
so d
e m
asca
rilla
s en
to
da
acti
vid
ad q
ue
se r
ealic
e fu
era
del
do
mic
ilio
en
esp
acio
s ce
rrad
os
o e
n s
itu
acio
nes
en
las
qu
e n
o
se m
ante
ng
a la
dis
tan
cia
mín
ima
reco
men
dad
a en
tre
per
son
as”.
-“R
eco
nsi
der
ació
n (
de
las
fran
jas
ho
rari
as)
po
r p
arte
del
Go
bie
rno
esp
año
l, in
clu
so e
n e
sta
Fase
1, m
ante
nie
nd
o la
s fr
anja
s p
ara
las
per
so-
nas
may
ore
s y
los
cole
ctiv
os
de
ries
go
qu
e te
nem
os
qu
e p
rote
ger
esp
ecia
lmen
te”.
-“R
efo
rzar
las
med
idas
de
dis
tan
ciam
ien
to f
ísic
o e
ntr
e p
erso
nas
y u
so d
e m
asca
rilla
s, p
or
un
lad
o; y
flex
ibili
zar,
po
r o
tro
, las
res
tric
cio
nes
d
e af
oro
en
la s
egu
nd
a fa
se h
asta
el 5
0% e
n e
l ám
bit
o d
e lo
s ev
ento
s cu
ltu
rale
s o
en
ho
stel
ería
”.
-“Pr
op
on
go
qu
e p
erm
itam
os
esta
s ac
tivi
dad
es (
turi
smo
act
ivo
y d
e n
atu
rale
za)
de
form
a lib
re y
seg
ura
en
el e
nto
rno
nat
ura
l. Es
tas
acti
vi-
dad
es in
clu
yen
, po
r ej
emp
lo, e
l sen
der
ism
o”.
-“Fa
vore
cer
la a
ctiv
idad
ed
uca
tiva
pre
sen
cial
. (…
) La
ed
uca
ció
n p
rese
nci
al,
cum
plie
nd
o l
os
estr
icto
s p
roto
colo
s q
ue
hem
os
envi
ado
a l
os
cen
tro
s, e
s im
pre
scin
dib
le p
ara
con
trar
rest
ar la
des
igu
ald
ad d
el a
lum
nad
o m
ás v
uln
erab
le. E
l Go
bie
rno
Vas
co v
a a
man
ten
er e
ste
ob
jeti
vo
aten
die
nd
o a
los
info
rmes
de
Org
aniz
acio
nes
co
mo
UN
ICEF
, Sav
e th
e C
hild
ren
o la
Aso
ciac
ión
de
Ped
iatr
ía”.
24/0
5/20
2011
,52
-“C
on
tam
os
con
fo
ros
de
coo
per
ació
n m
ult
ilate
ral,
com
o p
or
ejem
plo
la
Co
mis
ión
de
Asu
nto
s R
elac
ion
ado
s co
n l
a U
nió
n E
uro
pea
qu
e se
reu
nir
á es
te j
uev
es;
pla
nte
arem
os
des
de
Eusk
adi
la n
eces
idad
de
con
sid
erar
las
pro
pu
esta
s d
e m
ovi
lidad
de
la E
uro
rreg
ión
Eu
skad
i, N
avar
ra y
Nu
eva
Aq
uit
ania
”.
-“R
eite
ro la
nec
esid
ad d
e co
nvo
car
la C
om
isió
n M
ixta
del
Co
nci
erto
Eco
nó
mic
o p
ara
red
efin
ir lo
s o
bje
tivo
s d
e es
tab
ilid
ad p
resu
pu
esta
ria
y d
eud
a p
úb
lica
de
Eusk
adi”
.
-“La
co
lab
ora
ció
n y
la
coo
rdin
ació
n v
an a
seg
uir
sie
nd
o n
eces
aria
s, s
in d
ud
a. A
ho
ra b
ien
, co
nta
mo
s co
n f
oro
s d
e re
laci
ón
mu
ltila
tera
l y
bila
tera
l su
fici
ente
s q
ue
no
s p
erm
iten
inic
iar
un
a n
uev
a et
apa.
Po
r es
o e
s p
or
lo q
ue
som
eto
a la
co
nsi
der
ació
n d
e to
das
y t
od
os,
la o
po
r-tu
nid
ad d
e ca
mb
iar
la c
on
tin
uid
ad y
el f
orm
ato
de
esta
s re
un
ion
es”.
45
Plan Bizi Berri III
31/0
5/20
205,
85
-“R
eite
ro la
so
licit
ud
del
3 d
e m
ayo
par
a p
rorr
og
ar la
ap
licac
ión
de
los
ERTE
de
fuer
za m
ayo
r, co
n b
on
ifica
cio
nes
al p
ago
de
las
coti
zaci
on
es
de
la S
egu
rid
ad s
oci
al h
asta
sep
tiem
bre
, par
a lo
s se
cto
res
más
afe
ctad
os
qu
e se
ap
un
tab
an a
niv
el d
e Es
tad
o, c
om
o c
om
erci
o, h
ost
eler
ía
o t
uri
smo
. Ta
mb
ién
par
a lo
s se
cto
res
ind
ust
rial
es q
ue
está
n s
ufr
ien
do
, y
van
a s
ufr
ir, l
a re
du
cció
n d
e ac
tivi
dad
. M
e re
fier
o a
l se
cto
r d
el
auto
mó
vil,
de
tris
te a
ctu
alid
ad, e
l aer
on
áuti
co o
la m
áqu
ina
her
ram
ien
ta”.
-“A
dem
ás, p
rop
on
emo
s q
ue
se b
on
ifiq
ue
el p
ago
de
las
coti
zaci
on
es a
la S
egu
rid
ad s
oci
al d
e lo
s ER
TE p
or
razo
nes
eco
nó
mic
as, t
écn
icas
, o
rgan
izat
ivas
o p
rod
uct
ivas
; al m
eno
s en
el á
mb
ito
de
las
peq
ueñ
as y
med
ian
as e
mp
resa
s, s
iem
pre
qu
e se
co
mp
rom
etan
al m
ante
nim
ien
to
del
em
ple
o.
Las
inst
itu
cio
nes
vas
cas
(…)
vam
os
a p
lan
tear
en
la
Mes
a d
e D
iálo
go
So
cial
de
Eusk
adi
un
co
mp
lem
ento
a l
os
ERTE
par
a lo
s sa
lari
os
más
baj
os.
Pla
nte
amo
s en
est
e se
nti
do
ap
licar
el m
od
elo
ale
mán
, es
dec
ir, u
n “
esfu
erzo
co
mp
arti
do
” en
tre
las
par
tes
imp
licad
as.
-“A
gili
zar
los
pro
ceso
s d
e re
gu
lari
zaci
ón
ad
min
istr
ativ
a d
e la
po
bla
ció
n m
igra
nte
par
a d
isp
on
er d
e p
erm
iso
s d
e tr
abaj
o”.
-“En
rel
ació
n a
l Fo
nd
o d
e 16
.000
mill
on
es d
e eu
ros
par
a la
rec
on
stru
cció
n s
oci
al y
eco
nó
mic
a, (
…)
serí
a o
po
rtu
na
y n
eces
aria
un
a cl
arifi
-ca
ció
n d
efin
itiv
a d
e lo
s p
lazo
s y
pro
ced
imie
nto
s d
e d
isp
osi
ció
n d
e es
te F
on
do
”.
-“Fa
cilit
ar, y
a, e
l pas
o f
ron
teri
zo t
al y
co
mo
hem
os
ped
ido
en
car
ta d
irig
ida
a ti
Pre
sid
ente
y a
l Pri
mer
min
istr
o f
ran
cés”
.
-“V
alo
rar
la e
xen
ció
n d
el IV
A d
e la
s m
asca
rilla
s h
igié
nic
as y
qu
irú
rgic
as p
ara
las
per
son
as q
ue
recu
rren
al c
op
ago
far
mac
éuti
co”.
-“A
mp
liaci
ón
de
la f
ech
a d
el a
rtíc
ulo
8 d
el R
DL
15/2
020
de
21 d
e ab
ril (
…)
qu
e re
cog
e la
ap
licac
ión
del
tip
o 0
% d
el IV
A a
las
entr
egas
de
bie
nes
nec
esar
ios
par
a co
mb
atir
los
efec
tos
de
la C
ovi
d-1
9 h
asta
el 3
1 d
e ju
lio d
e 20
20”.
07/0
6/20
203,
61-R
eite
ro la
nec
esid
ad d
e ex
enci
ón
del
IVA
en
mas
cari
llas
hig
ién
icas
y q
uir
úrg
icas
dis
pen
sad
as p
ara
los
cole
ctiv
os
reco
no
cid
os
en f
arm
acia
s;
así c
om
o la
mo
rato
ria
del
art
ícu
lo 8
del
Rea
l-D
ecre
to-L
ey 1
5/20
20 q
ue
reco
ge
la a
plic
ació
n d
el t
ipo
del
0%
del
IVA
a la
s en
treg
as d
e b
ien
es
nec
esar
ios
par
a co
mb
atir
los
efec
tos
de
la C
ovi
d-1
9 p
ara
seg
uir
pla
nifi
can
do
a m
edio
y la
rgo
pla
zo e
l su
min
istr
o in
dis
pen
sab
le”.
14/0
6/20
206,
08
-“Si
n i
nd
ust
ria
no
hay
rec
on
stru
cció
n.
Sin
In
vest
igac
ión
y C
ien
cia
no
hay
rec
on
stru
cció
n.
Sin
ap
ues
ta p
or
la i
nve
rsió
n p
rod
uct
iva,
no
hay
re
con
stru
cció
n. S
in a
po
yo a
la in
tern
acio
nal
izac
ión
del
tej
ido
em
pre
sari
al n
o h
ay r
eco
nst
rucc
ión
. Des
de
Eusk
adi e
stam
os
dis
pu
esto
s a
cola
-b
ora
r en
est
e em
peñ
o y
a d
esar
rolla
r u
na
Estr
ateg
ia q
ue
con
solid
e es
tas
bas
es p
ara
la r
ecu
per
ació
n. E
sta
Estr
ateg
ia d
eman
da
un
ho
rizo
nte
d
e cl
arid
ad e
n la
dis
po
sici
ón
de
recu
rso
s y
las
po
sib
ilid
ades
de
end
eud
amie
nto
”.
-“Po
r n
ues
tra
par
te, y
co
mo
co
nse
cuen
cia
de
un
a re
solu
ció
n d
el P
arla
men
to E
uro
peo
, est
amo
s im
pu
lsan
do
en
el R
LEG
, Reg
ion
es E
uro
pea
s co
n c
om
pet
enci
as L
egis
lati
vas,
un
a ap
ort
ació
n s
ob
re la
“co
op
erac
ión
ref
orz
ada”
en
el f
utu
ro d
e la
Un
ión
Eu
rop
ea. N
ues
tro
ob
jeti
vo e
s se
r ac
tore
s d
e p
rim
era
línea
en
Eu
rop
a y
ofr
ecer
nu
estr
o v
alo
r añ
adid
o e
n m
ater
ia d
e le
git
imid
ad, e
fect
ivid
ad, p
roxi
mid
ad y
exp
erie
nci
a d
e ca
ra a
la r
ecu
per
ació
n e
con
óm
ica
y d
el e
mp
leo
. Un
ob
jeti
vo c
om
un
itar
io y
un
bie
n c
om
ún
”.
-“Es
im
pre
scin
dib
le y
urg
ente
co
ncr
etar
un
mar
co fi
nan
cier
o d
e ce
rtez
a en
el
Esta
do
. Sa
bes
qu
e es
un
tem
a q
ue
no
s p
reo
cup
a. H
ay u
na
seri
e d
e in
cóg
nit
as, e
n n
ues
tro
cas
o r
elat
ivas
a la
met
od
olo
gía
par
a la
act
ual
izac
ión
de
los
ob
jeti
vos
de
esta
bili
dad
pre
sup
ues
tari
a y
deu
da,
as
í co
mo
el d
éfici
t so
bre
el P
IB, q
ue
deb
en s
er d
esp
ejad
as. C
erte
za e
con
óm
ica
par
a in
vert
ir y
rea
ctiv
ar e
l mer
cad
o in
tern
o. E
s p
ara
no
sotr
os
ho
ra d
e ac
tuar
y p
ara
actu
ar d
ebem
os
con
oce
r lo
s re
curs
os,
las
her
ram
ien
tas
y el
ho
rizo
nte
co
n q
ue
con
tam
os”
.
31/0
7/20
2093
,74
-“En
rel
ació
n c
on
est
as c
on
fere
nci
as, e
l art
ícu
lo 1
46 d
e la
Ley
40/
2014
est
able
ce q
ue
el d
esar
rollo
de
esto
s en
cuen
tro
s d
eben
ser
pre
par
a-d
os
y as
isti
do
s p
or
un
co
mit
é p
rep
arat
ori
o i
nte
gra
do
po
r u
n m
inis
tro
y c
on
seje
ro p
or
com
un
idad
. Pa
rece
ló
gic
o a
cord
ar c
rite
rio
s so
bre
te
mát
icas
a t
rata
r, o
rden
del
día
, co
mu
nic
ació
n,
acta
s y
even
tual
es a
cuer
do
s. S
in m
éto
do
, es
tos
encu
entr
os
con
stit
uye
n u
na
suce
sió
n d
e m
on
ólo
go
s d
isp
erso
s si
n c
on
clu
sió
n n
i pu
nto
de
lleg
ada
alg
un
o”.
-“A
dem
ás d
e m
ante
ner
to
do
s lo
s co
nse
jos
inte
rter
rito
rial
es, m
e p
arec
e co
nve
nie
nte
pro
fun
diz
ar e
n u
na
may
or
com
un
icac
ión
dir
ecta
en
-tr
e co
mu
nid
ades
au
tón
om
as. D
e m
aner
a es
pec
ial c
uan
do
se
trat
a d
e co
mu
nid
ades
lim
ítro
fes;
per
o t
amb
ién
cu
and
o u
na
Co
mu
nid
ad e
sté
pen
san
do
to
mar
un
a d
ecis
ión
qu
e p
ued
e af
ecta
r a
otr
a”.
-“En
rel
ació
n c
on
los
fon
do
s eu
rop
eos
(…),
qu
isie
ra a
nti
cip
ar q
ue,
en
mi o
pin
ión
y ll
egad
o e
l mo
men
to, e
l deb
ate
mu
y p
rob
able
men
te n
o
se c
entr
ará
tan
to e
n e
l cu
ánto
co
mo
en
el c
óm
o. E
l acc
eso
a lo
s fo
nd
os
va a
req
uer
ir u
na
estr
ateg
ia c
lara
de
adap
taci
ón
a lo
s n
uev
os
reto
s sa
nit
ario
s, a
la t
ran
sici
ón
en
erg
étic
o m
edio
amb
ien
tal y
a la
tra
nsi
ció
n t
ecn
oló
gic
o-d
igit
al”.
46
Plan Bizi Berri III
II. S
egu
nd
a O
la
CO
NFE
REN
CIA
S D
E PR
ESID
ENTE
STA
SA IA
EN
14
DÍA
SPR
OPU
ESTA
S PR
ESEN
TAD
AS
POR
EL
LEH
END
AK
AR
I
04/0
9/20
2039
9,73
-“C
reo
nec
esar
ia la
pró
rro
ga
de
los
ERTE
mie
ntr
as s
igam
os
exp
ues
tos
a lo
s ef
ecto
s d
e la
CO
VID
-19.
Ad
emás
, pro
po
ng
o a
rtic
ula
r m
edid
as
de
apo
yo e
spec
ífico
a s
ecto
res
trac
tore
s q
ue
atra
vies
an u
na
situ
ació
n d
elic
ada
com
o e
l aer
on
áuti
co, l
a au
tom
oci
ón
o la
máq
uin
a-h
erra
-m
ien
ta. E
s ta
mb
ién
urg
ente
ag
iliza
r la
tra
mit
ació
n d
e la
s ay
ud
as s
oci
ales
aco
rdad
as y
ap
rob
adas
an
tes
del
ver
ano
”.
-“R
esu
lta
estr
atég
ico
aco
rdar
un
eje
de
acci
ón
co
ord
inad
o p
ara
acti
var
los
Fon
do
s Eu
rop
eos
Nex
t G
ener
atio
n”.
-“La
ed
uca
ció
n p
rese
nci
al e
s co
mp
ensa
tori
a y
ha
de
ser
irre
nu
nci
able
des
de
el p
un
to d
e vi
sta
del
pri
nci
pio
de
igu
ald
ad. A
nte
los
vaiv
enes
d
e la
pan
dem
ia, l
a re
spu
esta
es
sere
nid
ad, c
on
stan
cia
y ad
apta
ció
n p
ara
def
end
er e
l der
ech
o f
un
dam
enta
l a la
ed
uca
ció
n”.
26/1
0/20
2054
7,57
-“La
s C
om
un
idad
es A
utó
no
mas
nec
esit
amo
s co
no
cer
CO
N M
AY
OR
CLA
RID
AD
:
·los
crit
erio
s g
ener
ales
de
la C
om
isió
n E
uro
pea
par
a la
sel
ecci
ón
de
los
pro
yect
os
tran
sfo
rmad
ore
s; y
si
esto
s p
od
rán
ser
ob
jeto
de
adap
taci
ón
a c
ada
Esta
do
en
fu
nci
ón
de
su r
ealid
ad s
oci
al, e
con
óm
ica
y te
cno
lóg
ica
de
par
tid
a;
·seg
un
do
, lo
s in
stru
men
tos
y cr
iter
ios
qu
e el
Go
bie
rno
esp
año
l p
on
drá
en
mar
cha
par
a la
sel
ecci
ón
y g
esti
ón
co
mp
arti
da
de
los
pro
yect
os
con
las
Co
mu
nid
ades
Au
tón
om
as; d
efin
ien
do
las
fun
cio
nes
esp
ecífi
cas
de
la C
on
fere
nci
a se
cto
rial
de
los
Fon
do
s Eu
rop
eos;
y ·t
erce
ro, l
os
sist
emas
de
eval
uac
ión
, seg
uim
ien
to y
co
ntr
ol d
e ej
ecu
ció
n d
e lo
s p
roye
cto
s, e
n e
l mar
co d
e lo
s p
arám
etro
s es
tab
leci
do
s p
or
la U
nió
n E
uro
pea
”.
47
7. Evaluación de los objetivos establecidos en el Plan Bizi Berri II A efectos de su evaluación, procede estructurar en dos bloques el apartado de objetivos del Plan Bizi Berri II. En primer lugar, los objetivos cuya evaluación debe hacerse en el marco temporal que va de octubre de 2020 a febrero de 2021; es decir, durante el periodo de vigencia del Plan Bizi Berri II. En segundo lugar, los objetivos que se proyectan a medio plazo y en el horizonte temporal más amplio de superación de la pandemia, e incluso de post-pandemia.
En síntesis, cabe destacar que el Plan Bizi Berri II ha contribuido positivamente a lograr dos objetivos básicos, pero fundamentales: por una parte, evitar la vuelta al confinamiento, el cierre de las escuelas, el colapso sanitario y el coma económico; y, por otra, consolidar un panel de referencia con un conjunto de herramientas que ha permitido a las instituciones vascas adaptar las respuestas a la evolución de la pandemia y a sus contingencias y que, al mismo tiempo, ha supuesto un marco útil y accesible para la información a la sociedad y a los medios de comunicación.
De modo resumido, la evaluación de estos objetivos se refleja en el siguiente cuadro:
Cuadro 4. Evaluación de los distintos objetivos establecidos en el Plan Bizi Berri II
Plan Bizi Berri III
Objetivos básicos del periodo Bizi Berri II
·Limitar la transmisión del virus, evitar la vuelta al confinamiento, el colapso sanitario, el coma económico y el aumento de las brechas sociales.
-Este fue el primer objetivo del Plan Bizi Berri II. El balance del periodo octubre 2020-febrero 2021 permite confirmar su cumplimiento.
·Consolidar un marco de actuación que permita actuar con previsión y anticipación para hacer posible una cohabitación sostenible con el virus ante la evolución de la pandemia.
-El Plan Bizi Berri II ha ofrecido un panel de referencia que establece un marco general de actuación con un conjunto de medidas ordenadas por escenarios e indicadores.
·Disponer de herramientas que permitan a las instituciones vascas adaptar con agilidad las respuestas a la evolución de la pandemia y a sus contingencias e imprevistos.
·El panel del Plan Bizi Berri II y el funcionamiento coordinado del Consejo Asesor del LABI y de su Comisión Técnica han permitido a las instituciones vascas actuar con previsión y coordinación.
48
8. Lecciones aprendidas8.1. Aprendizajes de la primera ola
El pico de octubre-noviembre no fue igual que el de la primera ola en primavera y, muy probablemente, el tercer pico epidémico de la segunda ola se manifestará de modo diferente a los anteriores. Precisamente, por este motivo, está prevista la actualización periódica de este documento. El Plan Bizi Berri II dedicó un apartado a exponer algunas de las principales lecciones aprendidas en la experiencia de la gestión de la pandemia desde marzo hasta septiembre de 2020.
Aquellos aprendizajes extraídos de aquella primera etapa pueden considerarse comprobados también en la experiencia de la segunda ola. El balance de todo lo vivido nos enseña qué es lo que nos ayuda a contener y reducir la extensión del virus, y qué es lo que nos perjudica y contribuye a incrementar su propagación. En el cuadro siguiente se vuelven a reproducir de un modo sintético aquellas lecciones. (La versión más extensa de este apartado puede consultarse en el Plan Bizi Berri II páginas 16 a 25)
Plan Bizi Berri III
Objetivos a medio plazo Evaluación
·Reforzar salud, educación y servicios públicos, la recuperación de la economía y el empleo, la reconstrucción emocional de nuestra sociedad, y promover solidaridad y cohesión social.
·El Plan Bizi Berri II ha estado alineado con este objetivo y ha tratado de contribuir a potenciarlo.
·Reforzar la pedagogía social sobre la necesidad de personalizar el compromiso de respuesta comunitaria con la medición de resultados.
·Bizi Berri II ha estado alineado con este objetivo. Los mensajes y la comunicación del LABI han tratado de reforzar esta pedagogía.
·Promover la capacidad de resiliencia de nuestra sociedad para la recuperación emocional, y la reconstrucción social, económica y del empleo.
·Bizi Berri II ha estado alineado con este objetivo. En el LABI ha sido eje central de la colaboración entre las instituciones vascas.
49
Cuadro 5. Síntesis de aprendizajes en la primera ola
8.2. Aprendizajes de la segunda ola y conclusiones hasta la fecha
8.2.1. Aprendizajes generales
I. Ningún país tiene la fórmula mágica. Todos y todas aprendemos de todos y todas
Salvo China y algunos territorios insulares, no hay un país o región que haya conseguido mantener de modo estable su Tasa de Incidencia Acumulada en 14 días por debajo de 60/100.000 habitantes. No hay, en este sentido, un modelo que pueda considerarse diferencialmente eficaz y que pudiera tener aplicación mimética en nuestro país. No hay fórmula mágica. Existen buenas prácticas y experiencias positivas que en cuanto se constatan se intentan aplicar. Todos y todas aprendemos de todos y todas.
II. Desde octubre, la evolución en Euskadi ha sido grave, aunque con cifras menos negativas que la media del entorno
A lo largo de los cuatro meses de vigencia del Plan Bizi Berri II, Euskadi se ha movido en datos de evolución epidemiológica menos altos que la media de
Plan Bizi Berri III
Lo que nos ayuda Lo que nos perjudica
·Capacidad de información sanitaria, realización de test y cribados, rastreo de contagios y contactos, aislamientos y cuarentenas.
·La movilidad y el continuo contacto con diferentes personas, incluso desconocidas.
·Establecimiento de burbujas familiares, sociales, educativas y laborales.
·Relajación de medidas en ocio nocturno, botellones y “no-fiestas”.
·Uso de mascarilla, distancia interpersonal e higiene.
·Relajación de medidas en bares, cafeterías, terrazas y restaurantes.
·Limitación al número personas que pueden agruparse.
·Relajación de medidas en reuniones familiares y de amigos.
·Protocolización de medidas de seguridad y coordinación en todos los sectores y ámbitos.
·El exceso de confianza y la falta de conciencia sobre los contextos de riesgo, así como la descoordinación.
·Limitación de aforos, ventilación de locales y actividades al aire libre.
·Desarrollar cualquier actividad en espacios cerrados, mal ventilados y/o concurridos.
·Disposición de hoteles para cuarentenas de personas con viviendas sin condiciones.
·Vivir en condiciones de habitabilidad precarias o de hacinamiento.
50
las Comunidades Autónomas y de los países de nuestro entorno europeo. Esta constatación no resta gravedad a la situación atravesada pero es un dato de contexto que debe ser considerado a la hora de evaluar el Plan Bizi Berri II.
III. Es mucho lo que se sabe y es mucho lo que no se sabe
Es mucho lo que se ha aprendido sobre este virus y sus comportamientos. Gracias a ello estamos consiguiendo que los nuevos picos epidémicos no empeoren los datos de las oleadas anteriores. Sin embargo, debe afirmarse con tanta humildad como rotundidad que es mucho todavía lo que la ciencia tiene que descubrir sobre la previsión de comportamientos del virus, sobre las relaciones causa-efecto de cambios bruscos de la tendencia epidemiológica, o sobre los factores por los que al mismo tiempo en una región la tendencia sube vertiginosamente, mientras en otra cercana permanece a la baja.
IV. En los próximos meses debemos gestionar la incertidumbre y contemplar dos hipótesis
A la vista de la experiencia de estos 12 meses, sabemos que hemos de movernos en un contexto de alta incertidumbre. No vamos a saber con suficiente certeza la evolución de los próximos cuatro meses. Tenemos que estar preparados, por tanto, para hacer frente, al menos, a dos hipótesis de evolución epidémica:
-Primera hipótesis: conseguimos, en una primera etapa, estabilizarnos a la baja en Tasas de Incidencia Acumulada en 14 días inferiores a 300/100.000 habitantes al mismo tiempo que avanza la vacunación.
-Segunda hipótesis: en los próximos 4 meses, la contagiosidad y la gravedad influida por las nuevas variantes del virus dispara la Tasa de Incidencia por encima de los 400-500/100.000 con tendencias al alza.
8.2.2. Aprendizajes específicos
Un método adecuado para extraer aprendizajes de un balance es plantear dos preguntas: si pudiéramos volver a situarnos en el 2 de octubre, momento en el que fue presentado el Plan Bizi Berri II, ¿qué haríamos de distinto modo? y ¿qué volveríamos a repetir? Esto es la reflexión que se incluye en los dos apartados siguientes:
Conclusiones proyectadas a los próximos meses
V. Espaciar las desescaladas y ajustar las restricciones en periodos de alta movilidad e interacción social
Plan Bizi Berri III
51
La experiencia sobre la evolución y las tendencias de las curvas de incidencia y el conocimiento sobre los periodos de contagiosidad, resultan en la necesidad de espaciar los procesos de desescalada cuando los datos experimentan mejorías para que estas se consoliden. Además, las experiencias del periodo vacacional de verano, de los puentes festivos, de los periodos álgidos de compras de diciembre o de los encuentros de Navidad, ponen de manifiesto el riesgo que representan los contextos de alta movilidad e interacción social. No obstante, conviene ser más preciso en esta afirmación para no incurrir en la injusticia de la generalización. La inmensa mayoría de la población cumple con rigor las medidas preventivas. El problema se suscita por comportamientos minoritarios que buscan sortearlas o incumplirlas. Son estas actitudes las que llevan a plantear cautelas añadidas y la necesidad de ajustar las restricciones ante la cercanía de fechas propicias para la movilidad y la interacción social o en los procesos de desescalada.
VI. Ajustar los parámetros de incidencia y los indicadores del panel Bizi Berri II
El Plan Bizi Berri II definió cinco niveles de riesgo. El escenario 1. “Sin transmisión Local” (IA 0/100.000) ha quedado muy lejos de la evolución real de la curva epidemiológica. Desde que desaparecen los efectos del confinamiento domiciliario estricto de marzo, abril y mayo; es decir, desde primeros de agosto, en ningún momento la Tasa de Incidencia Acumulada ha bajado de 200/100.0000 habitantes. Cabe afirmar que, frente a este virus, sin un confinamiento domiciliario estricto –opción que se considera como última alternativa– o bien sin una inmunidad de grupo por efecto de la vacunación –objetivo que no cabe esperar en los próximos cuatro meses–, situar para el Escenario 1 un objetivo de trasmisión local de incidencia cero no constituye una probabilidad realista. Debería, por tanto, producirse un ajuste de los parámetros de incidencia de los escenarios del Plan Bizi Berri III.
Por otra parte, tanto la Comisión Técnica como el Consejo Asesor del LABI, han utilizado de modo preferente uno de los tres indicadores establecidos en el Plan Bizi Berri II: la Tasa de Incidencia Acumulada en 14 días por 100.000 habitantes. El resto de indicadores han tenido carácter de información complementaria, con especial interés para la previsión de la evolución epidémica o al impacto sanitario, tanto desde el punto de vista de seguimiento y control como a la demanda hospitalaria. Procedería, por tanto, plasmar esta realidad de hecho en una previsión formalmente regulada en el Plan Bizi Berri III.
Plan Bizi Berri III
52
VII. Reordenar las medidas previstas en el Plan Bizi Berri II
La estructuración de las medidas previstas en el Plan Bizi Berri II venía muy condicionada por el bagaje de la desescalada de la primera ola. La experiencia de la segunda ola y de los decretos aprobados permiten actualizar y simplificar el panel de previsiones con criterios de mejora adaptados al momento actual. Es decir, cabe optimizar el panel de referencia del Plan Bizi Berri II, en lo que a la previsión de medidas preventivas se refiere.
Conclusiones que se refuerzan
VIII. Mantener los mismos objetivos, añadiendo ahora un plus de ambición
El balance del Plan Bizi Berri II permite constatar que los objetivos fijados fueron adecuados y que, además, han podido cumplirse. Teniendo en cuenta la variable negativa que representan la incertidumbre y la amenaza de nuevas variantes del virus, con vistas al Plan Bizi Berri III parece adecuado mantener los mismos objetivos. No obstante, y del mismo modo que existe una variable negativa, también ha de contemplarse la variable positiva que representan las vacunas. Por este motivo, el mantenimiento de los objetivos puede complementarse con un plus de exigencia y ambición en su consecución.
IX. Adelantar en lo posible el horario de limitación de la movilidad nocturna
Desde el primer momento, el LABI ha apostado por situar en el límite más estricto posible la limitación de movilidad nocturna, coloquialmente conocida como “toque de queda”. El marco del Decreto del Estado de Alarma fija ese límite a las 22:00h. Los expertos consideran que esta medida es especialmente efectiva en la reducción de los riesgos de la movilidad y la interacción social. Euskadi ha planteado la conveniencia de poder adelantar ese límite como mínimo hasta las 20:00h. En circunstancias extremas, situarlo a las 18:00h podría ser incluso una alternativa a un confinamiento domiciliario estricto. Por estos motivos, este posicionamiento del LABI merece ser mantenido y reforzado.
X. Establecer la incidencia de 500/100.000 como indicador de alarma excepcional
La regulación de las medidas preventivas adoptadas en estos cuatro meses ha establecido que una Tasa de Incidencia Acumulada en 14 días superior a 500/100.000 representa en un municipio la señal de alarma que obliga a adoptar medidas excepcionalmente estrictas. Esta medida está siendo eficaz,
Plan Bizi Berri III
53
tanto desde el punto de vista del rigor que requiere la gestión de las respuestas a la pandemia como desde el punto de vista de la corresponsabilidad. Por otra parte, las medidas restrictivas que se aplican en municipios que superan esa tasa, salvo algunos casos excepcionales, consigue resultados de cambio de tendencia en un periodo que oscila entre los 15 y los 25 días. La experiencia invita a mantener esta medida; pero debe considerarse la dificultad que plantea el anteriormente citado Auto del TSJPV.
Estos diez aprendizajes están íntimamente vinculados con el compromiso del Sistema Sanitario centrado en mantener y reforzar la capacidad de información y la realización de test, así como la capacidad de rastreos de contactos y contagios para hacer efectivos los aislamientos y cuarentenas.
8.2.3. Evidencias científicas sobre la transmisión del SARS-CoV-2 de persona a persona
Con la evidencia científica acumulada, se considera que la principal vía de transmisión del SARS-CoV-2 de persona a persona es mediante la inhalación de las gotículas y aerosoles respiratorios emitidos por un enfermo hasta las vías respiratorias superiores e inferiores de una persona susceptible. Los aerosoles son gotas emitidas al respirar y hablar de muy pequeño tamaño (<2,5 μm), que pueden quedar suspendidas en el aire hasta varias horas.
La concentración y tamaño de los aerosoles generados depende de la actividad desarrollada, siendo mínimo al respirar tranquilamente y progresivamente mayor al conversar en voz baja, voz alta, gritar, cantar, toser y hacer actividades físicas intensas. Exhalar humo de tabaco y de cigarrillos electrónicos también aumentan la emisión de aerosoles.
El contagio también se puede producir por contacto indirecto a través de las manos u objetos contaminados, que pueden ponerse en contacto con las mucosas de las vías respiratorias y la conjuntiva de otra persona susceptible.
La transmisión del virus es superior en espacios cerrados, mal ventilados y concurridos, ya que se concentran los aerosoles y aumenta la exposición. Las circunstancias donde se dan contacto estrecho y prolongado entre personas, espacios cerrados, ventilación escasa o deficiente, concurrencia de muchas personas y la realización de actividades incompatibles con el uso de la mascarilla, como comer y beber, y se propicia la conversación en voz alta, canto y otras emisiones de voz fuerte, son muy proclives a la transmisión del virus.
Plan Bizi Berri III
54
Plan Bizi Berri III
Dada la alta prevalencia de personas portadoras y transmisoras de virus de carácter asintomático (entre un 40% y 50% de la población portadora del virus), la transmisión se produce en muchos casos de manera involuntaria, favorecida por la presencia de grupos numerosos de personas, en espacios cerrados, de tamaño reducido y mal ventilados.
En las ‘Actuaciones de respuesta coordinada para el control de la transmisión de COVID-19’ (Consejo Interterritorial/Sistema Nacional de Salud. Actualizado a 22 de octubre de 2020) se detallan también aquellos espacios considerados de riesgo alto según estas consideraciones: velatorios, ceremonias, centros sociosanitarios, centros recreativos de mayores, zonas interiores de establecimientos de restauración y hostelería, zonas interiores de instalaciones y centros deportivos, residencias de estudiantes, establecimientos como salas de bingo y juegos recreativos y discotecas y locales de ocio nocturno.
Este conjunto de aprendizajes constituye las diez conclusiones de la evaluación del Plan Bizi Berri II. Constituyen, por lo tanto, premisas que definen la orientación específica del Plan Bizi Berri III y que se incorporan a los contenidos y modificaciones que se reflejan en el siguiente apartado del documento dedicado al Panel de escenarios, indicadores y medidas preventivas del Plan Bizi Berri III.
Tercera partePanel de escenarios, indicadoresy medidas del Plan Bizi Berri III
57
9. Puntos de partida y objetivos de la estrategia Bizi Berri III9.1. Puntos de partida
El Plan Bizi Berri III se redacta sobre la base de la experiencia y aprendizajes acumulados en las llamadas primera y segunda ola de la pandemia hasta el momento de cerrar este documento. Indudablemente, el conocimiento sobre el virus y su manejo es mayor. Sobre esta base de conocimiento lo fundamental es canalizar, durante un periodo de tiempo todavía largo e indeterminado, hábitos y comportamientos sociales seguros.
Las claves principales que singularizan la orientación del Plan Bizi Berri III tienen que ver con algunos aprendizajes extraídos de los últimos doce meses. Sabemos mucho más ahora del Coronavirus SARS-CoV-2; pero todavía es mucho lo que se desconoce. A partir de esta premisa, cabe plantear dos criterios rectores:
-primero, la estrategia debe asentarse en los aprendizajes y bases que, a día de hoy pueden, considerarse sólidos desde el punto de vista de la evidencia científica;
-y segundo, es necesario diseñar estrategias versátiles que puedan adaptarse a la evolución de una pandemia que experimenta giros que no encuentran todavía una explicación suficiente ni unívoca en la valoración científica de los mismos.
Por otra parte, el marco temporal del Plan Bizi Berri III se proyecta desde febrero hasta junio. Es decir, desde el final del invierno hasta el inicio del verano de 2021. Un tiempo que en la esperanza social debería representar la consolidación de una situación de mayor estabilidad en el control de la epidemia.
9.2. Objetivos
El Plan Bizi Berri III se enmarca en los objetivos generales del Gobierno Vasco en materia de respuesta a la crisis global que ha acarreado la pandemia. Responde, así mismo, a unos objetivos específicos en materia de respuesta comunitaria.
Plan Bizi Berri III
58
9.2.1. Objetivos específicos del periodo correspondiente al Plan Bizi Berri III
·Objetivo prioritario. Proteger la salud de nuestra ciudadanía y evitar el colapso sanitario, el confinamiento estricto, el cierre educativo, el coma económico y el aumento de las brechas sociales.
·Objetivo de superación. El objetivo es situar la Tasa de Incidencia por debajo de 60/100.000 habitantes. A corto plazo, el objetivo en una primera etapa es consolidar una tendencia a la baja en valores entre 60 y 300/100.000 habitantes.
·Objetivo de gestión. Actualizar el panel de referencia del Plan Bizi Berri ofreciendo herramientas que permitan responder con agilidad a la evolución de la pandemia.
9.2.2. Objetivos generales del Plan Bizi Berri
·Objetivos proactivos. Reforzar la salud pública, la educación en todas sus facetas, y los servicios públicos, la recuperación de la economía y el empleo, la reconstrucción emocional de nuestra sociedad, y promover la solidaridad y la cohesión social.
·Previsión. Consolidar un marco de actuación que permita actuar con previsión y anticipación para hacer posible una cohabitación sostenible con el virus ante la evolución de la pandemia.
·Concienciación. Reforzar la pedagogía social sobre la necesidad de personalizar el compromiso de respuesta comunitaria con la medición de resultados y el refuerzo positivo.
·Resiliencia. Contribuir a promover la capacidad de resiliencia de nuestra sociedad para la recuperación emocional, y la reconstrucción social, económica y del empleo.
10. Descripción del panelBizi Berri III se configura como un plan de contingencia que contempla dos hipótesis de trabajo y cinco escenarios ante la propagación o mitigación de contagios. La primera hipótesis define el objetivo y apuesta del Plan Bizi Berri III.
Plan Bizi Berri III
59
10.1. Dos hipótesis y cinco escenarios
·Hipótesis 1. Estabilización a la baja en Tasas de Incidencia Acumulada en 14 días inferiores a 300/100.000. Incidencia positiva de la vacunación.
-Escenario Nivel 1, Transmisión Baja. Tasa IA a 14: 0-60/100.000.-Escenario Nivel 2, Transmisión Moderada. Tasa IA a 14: 60-150/100.000.-Escenario Nivel 3, Transmisión Tensionada. Tasa IA a 14: 150-300/100.000.
·Hipótesis 2: Las Tasas de Incidencia se sitúan por encima de los 400/100.000 con tendencias al alza. La contagiosidad influida por las nuevas variantes del virus se dispara.
-Escenario Nivel 4, Transmisión Alta. Tasa IA a 14: 300-500/100.000.-Escenario Nivel 5, Transmisión Muy Alta. Tasa IA a 14: >500/100.000.
10.2. Indicadores
La descripción de la situación, en uno u otro estadio, se define en base a un indicador de referencia y cinco indicadores complementarios:
10.2.1. Indicador de referencia
10.2.2. Indicadores complementarios
Plan Bizi Berri III
Indicador Significado y observaciones
-Índice de reproductividad (Rt –conocida como R0*) y Razón de Tasas
·Informa de la transmisibilidad en periodos de tiempo concretos de la enfermedad. Será complementado con la Razón de Tasas de incidencia como medida de la tendencia (compara un periodo de tiempo con el inmediatamente anterior).
-Presión asistencial y % de ocupación en camas UCI
·Describe la gravedad de la situación en el impacto asistencial. Se analizará en relación con el Plan de Contingencia de UCIs. Se complementará con el número de ingresos hospitalarios por 100.000 habitantes.
-Impacto por franjas de edad
·Análisis de la incidencia por edades, con especial atención a las personas mayores de 65 años.
-Trazabilidad de los casos
·Porcentaje de positivos detectados mediante la identificación de contactos estrechos de casos diagnosticados.
-Tendencia al alza, a la baja, o estable
·Valoración de la tendencia de la curva por periodos semanales.
Indicador Significado y observaciones
-Tasa de Incidencia Acumulada en 14 días
·Revela el número de casos nuevos que van apareciendo en una población.
60
* La R0 se refiere a la tasa de reproducción del virus en condiciones de transmisión basales y en ausencia de respuesta inmunitaria. Esta R0 irá variando en cada momento Rt (t de tiempo), de acuerdo con las medidas que se pongan en marcha con la inmunidad poblacional y, también, con mutaciones del virus que lo hagan más infectivo.
La tasa de positividad también será tenida en cuenta como indicador complementario. Establece el porcentaje de casos positivos sobre el total de los test realizados. Ahora bien, a efectos de comparación, debe tenerse en cuenta que depende del número de pruebas que se hagan y, por lo tanto, de la estrategia diagnóstica de cada país o región. Cuantos más test se hagan, por ejemplo, en «screening» masivos de población, más baja será la tasa de positividad. Tiene un valor muy relativo y, por lo tanto, no es demasiado útil para valorar tendencias y apoyar la toma de decisiones. Se considera necesaria mantener su inclusión como una referencia más, ya que está incluido en paneles de monitorización a nivel estatal y europeo.
Cuadro 6. Síntesis de escenarios y aprendizajes
Plan Bizi Berri III
Escenarios Indicadores
Nivel 1. Transmisión Baja ·Tasa IA a 14: 0-60/100.000 hab.
Nivel 2. Transmisión Moderada ·Tasa IA a 14: 60-150/100.000 hab.
Nivel 3. Transmisión Tensionada ·Tasa IA a 14: 150-300/100.000 hab.
Nivel 4. Transmisión Alta ·Tasa IA a 14: 300-500/100.000 hab.
Nivel 5. Transmisión Muy Alta ·Tasa IA a 14: >500 casos/100.000 hab.
61
Plan Bizi Berri III
Esce
nar
ios
Niv
el 1
Tr
ansm
isió
n B
aja
Niv
el 2
Tr
ansm
isió
n M
od
erad
aN
ivel
3Tr
ansm
isió
n T
ensi
on
ada
Niv
el 4
Tr
ansm
isió
n A
lta
Niv
el 5
(
)Tr
ansm
isió
n M
uy
Alt
a
Ind
icad
or
de
refe
ren
cia
Tasa
IA a
14:
0-6
0Ta
sa IA
a 1
4: 6
0-15
0Ta
sa IA
a 1
4: 1
50-3
00Ta
sa IA
a 1
4: 3
00-5
00Ta
sa IA
a 1
4: >
500
Ind
icad
ore
s co
mp
lem
enta
rio
s d
e va
lora
ció
n
Impa
cto
en m
ayor
es d
e 65
año
s.Ín
dice
de
repr
oduc
tivid
ad R
0 y R
azón
de
Tasa
sPr
esió
n as
isten
cial
y o
cupa
ción
de
cam
as U
CI.
Traz
abili
dad.
Tend
enci
a al
alz
a, a
la b
aja,
o e
stab
le.
·Mo
vilid
ad
no
ctu
rna
Val
ora
r d
esac
tiva
ció
nD
e 22
:00
a 06
:00h
.V
alo
rar
par
a in
star
am
plia
ció
n
·Ces
e d
e ac
tivi
dad
es y
es
tab
leci
mie
nto
s D
e 22
:00
a 06
:00h
.D
e 21
:00
a 06
:00h
.V
alo
rar
may
or
limit
ació
n
ho
rari
a
·Cie
rre
per
imet
ral
CA
Des
acti
var
Val
ora
r d
esac
tiva
ció
nV
alo
rar
acti
vaci
ón
seg
ún
ten
den
cia
·Cie
rre
per
imet
ral
THD
esac
tiva
rV
alo
rar
acti
vaci
ón
seg
ún
ten
den
cia
·Cie
rre
per
imet
ral
mu
nic
ipal
Des
acti
var
Val
ora
r ac
tiva
ció
n
·Gru
po
s d
e p
erso
nas
Máx
imo
de
10V
alo
rar
máx
imo
de
6M
áxim
o d
e 4
·Afo
ros
inte
rio
res
de
tod
o t
ipo
d
e re
cin
tos
y es
tab
leci
mie
nto
s
De
aplic
ació
n g
ener
al: 6
0%En
co
mer
cio
s <
150m
2 : 7
5%D
e ap
licac
ión
gen
eral
: 50%
. En
co
mer
cio
s >
150m
2 : 4
0%V
alo
rar
rest
ricc
ión
al 3
5%.
·Máx
imo
s en
ev
ento
s 80
0 en
inte
rio
r y
1.20
0 en
ex
teri
or
600
en in
teri
or
y 80
0 en
ex
teri
or
400
en in
teri
or
y 60
0 en
ext
erio
rEn
ten
den
cia
al a
lza
valo
rar
anu
laci
ón
·Ed
uca
ció
n
reg
lad
aM
ante
nim
ien
to d
e la
pre
sen
cial
idad
Val
ora
r al
tern
ativ
as d
e p
rese
nci
alid
ad c
on
fo
rmat
o
on
lin
e en
niv
eles
su
per
iore
s
·Ed
uca
ció
n
no
-reg
lad
a (a
cad
emia
s,
eusk
alte
gis
…)
Gru
po
s d
e m
áxim
o 2
5 p
erso
nas
co
n d
ista
nci
a in
terp
erso
nal
Val
ora
r re
du
cció
n d
e g
rup
o
máx
imo
·Cen
tro
s o
ac
adem
ias
de
dan
zas
y b
aile
s
En g
rup
os
de
10 p
erso
nas
y
con
dis
tan
cia
inte
rper
son
al y
u
so o
blig
ato
rio
de
mas
cari
llaG
rup
os
de
6 p
erso
nas
y u
so o
blig
ato
rio
de
mas
cari
llaEn
ten
den
cia
al a
lza,
val
ora
r su
spen
sió
n
Pane
l de
refe
renc
ia d
el P
lan
Bizi
Ber
ri III
*
62
Plan Bizi Berri IIIEs
cen
ario
sN
ivel
1
Tran
smis
ión
Baj
aN
ivel
2
Tran
smis
ión
Mo
der
ada
Niv
el 3
Tran
smis
ión
Ten
sio
nad
aN
ivel
4
Tran
smis
ión
Alt
aN
ivel
5 (
)Tr
ansm
isió
n M
uy
Alt
a
·Act
ivid
ad
mú
sico
-vo
cal
En g
rup
os
de
10 p
erso
nas
y c
on
dis
tan
cia
inte
rper
son
al
Man
ten
er la
su
spen
sió
n
Ind
icad
or
de
refe
ren
cia
Tasa
IA a
14:
0-6
0Ta
sa IA
a 1
4: 6
0-15
0Ta
sa IA
a 1
4: 1
50-3
00Ta
sa IA
a 1
4: 3
00-5
00Ta
sa IA
a 1
4: >
500
·Ho
stel
ería
Afo
ro in
teri
or
60%
y t
erra
zas
al 1
00%
. Dis
tan
cia
1,5m
. C
on
sum
ició
n e
n p
osi
ció
n
sen
tad
a. C
ierr
e: 2
3:00
h.
Afo
ro d
el 5
0% e
n in
teri
ore
s, 1
00%
en
ter
raza
s y
dis
tan
cia
de
1,5m
. Pro
hib
ida
con
sum
ició
n e
n b
arra
o d
e p
ie. Ú
nic
amen
te e
n p
osi
ció
n s
enta
da.
Ho
rari
o d
e ci
erre
co
n e
l co
nju
nto
de
esta
ble
cim
ien
tos
En t
end
enci
a al
alz
a, v
alo
rar
rest
ricc
ion
es
adic
ion
ales
·Txo
kos/
soci
edad
es, l
on
jas
y o
cio
no
ctu
rno
Val
ora
r ap
ertu
ra c
on
lim
itac
ion
es d
e h
ora
rio
, afo
ro y
dis
tan
cia
Man
ten
er e
l cie
rre
·Lo
cale
s d
e ju
ego
Afo
ro in
teri
or
60%
. Dis
tan
cia
1,5m
. Cie
rre
23:0
0h.
Afo
ro d
el 5
0% y
dis
tan
cia
de
1,5m
. Ho
rari
o d
e ci
erre
co
n e
l co
nju
nto
de
esta
ble
cim
ien
tos
En t
end
enci
a al
alz
a, v
alo
rar
rest
ricc
ion
es
adic
ion
ales
·Dep
ort
e p
rofe
sio
nal
o
sem
ipro
fesi
on
alPe
rmit
ir e
n e
ntr
enam
ien
to y
co
mp
etic
ión
seg
ún
pro
toco
los
de
las
fed
erac
ion
es r
esp
ecti
vas
·Dep
ort
e fe
der
ado
Pe
rmit
ir e
n e
ntr
enam
ien
to y
co
mp
etic
ión
seg
ún
pro
toco
los
de
las
fed
erac
ion
es r
esp
ecti
vas
En m
un
icip
ios
con
tas
a >
500
valo
rar
seg
ún
ten
den
cia,
su
spen
sió
n o
per
mit
ir
entr
enam
ien
to
·Dep
ort
e es
cola
rPe
rmit
ir e
n e
ntr
enam
ien
to y
co
mp
etic
ión
Perm
itir
en
en
tren
amie
nto
y e
n g
rup
os
esta
ble
s. E
n t
end
enci
a a
la b
aja
valo
rar
inco
rpo
rar
la c
om
pet
ició
n
En m
un
icip
ios
con
tas
a >
500
valo
rar
seg
ún
ten
den
cia,
su
spen
sió
n o
per
mit
ir
entr
enam
ien
to
·Act
ivid
ad e
n
inst
alac
ion
es
dep
ort
ivas
in
teri
ore
s
Perm
itir
en
gru
po
s d
e 10
, co
n m
asca
rilla
, af
oro
de
60%
y d
ista
nci
a in
terp
erso
nal
Perm
itir
en
gru
po
s d
e 6,
co
n m
asca
rilla
sie
mp
re,
afo
ro d
el 5
0% y
dis
tan
cia
inte
rper
son
al.
En t
end
enci
a al
alz
a, v
alo
rar
susp
ensi
ón
to
tal
·Uso
de
vest
uar
ios
50%
de
afo
ro y
uso
ind
ivid
ual
de
du
chas
35%
de
afo
ro y
uso
ind
ivid
ual
de
du
chas
Val
ora
r ci
erre
de
vest
uar
ios
y d
uch
as
·Pú
blic
o e
n
even
tos
dep
ort
ivo
s
Afo
ro d
el 6
0%. M
áxim
o: 8
00 e
n in
teri
or
y 12
00 e
n e
xter
ior,
dis
tan
cia
de
seg
uri
dad
.M
ante
ner
la p
roh
ibic
ión
de
asis
ten
cia
de
pú
blic
o e
n e
ven
tos
dep
ort
ivo
s
·Dep
ort
e al
air
e lib
rePe
rmit
irPe
rmit
ir e
n g
rup
os
de
6
(*)
En e
l su
pu
esto
de
qu
e en
el
Esce
nar
io N
ivel
5 T
ran
smis
ión
Mu
y A
lta
se p
rod
uje
ran
in
cid
enci
as s
up
erio
res
a 70
0/10
0.00
0 y
al a
lza,
se
con
tem
pla
rían
med
idas
ext
rao
rdin
aria
s co
mo
las
si
gu
ien
tes:
(1) v
olv
er a
val
ora
r la
so
licit
ud
de
mo
difi
caci
ón
del
RD
del
Est
ado
de
Ala
rma
par
a ad
elan
tar
el h
ora
rio
de
mo
vilid
ad n
oct
urn
a ta
nto
co
mo
fu
ese
nec
esar
io o
, en
un
cas
o e
xtre
mo
, d
isti
nta
s p
osi
bili
dad
es d
e co
nfi
nam
ien
to; (
2) a
del
anto
del
ho
rari
o d
e ci
erre
de
acti
vid
ades
y e
stab
leci
mie
nto
s, (
3) m
ayo
r lim
itac
ión
de
afo
ros,
(4)
su
spen
sió
n d
e ac
tivi
dad
es, (
5) s
usp
ensi
ón
d
e ev
ento
s, (
6) s
usp
ensi
ón
de
prá
ctic
as d
epo
rtiv
as, (
7) v
alo
raci
ón
de
pro
pu
esta
s p
ara
pre
serv
ar la
máx
ima
pre
sen
cial
idad
po
sib
le e
n la
ed
uca
ció
n y
(8)
val
ora
ció
n d
e m
edid
as r
estr
icti
vas
o
de
con
fin
amie
nto
per
imet
ral a
plic
able
s en
un
bar
rio
, lo
calid
ad, c
om
arca
o T
erri
tori
o H
istó
rico
, en
fu
nci
ón
de
la g
rave
dad
de
la s
itu
ació
n.
*
63
11. Criterios en relación con la interpretación de este panel de escenarios e indicadoresI. La definición de escenarios tienen un valor orientativo para describir y entender los diferentes estadios en que puede encontrarse la pandemia en nuestra Comunidad. Pueden ajustarse en base a nuevos descubrimientos y evidencias o a factores imprevistos. No tienen, por tanto, una delimitación cerrada. Sus escenarios, indicadores y orientaciones, serán evaluados y revisados periódicamente por la Comisión Técnica del Consejo Asesor del LABI.
II. El indicador de referencia de incidencia acumulada a 14 días define el escenario en el que se encuentra Euskadi, un territorio o una localidad. Debe ser también entendido como indicador de información temprana y asequible para el conjunto de la sociedad. Esta información tiene relación directa con la comprensión del grado de compromiso social que en cada estadio de la pandemia se requiere por parte de la ciudadanía. En este sentido, debe ser considerada la latencia entre el momento en que el indicador baje del nivel requerido y el tiempo necesario por debajo de ese umbral para bajar de nivel de alarma.
III. Los indicadores complementarios sirven al ajuste, precisión o modulación de cada una de las medidas preventivas o restrictivas que deban ser adoptadas. Cada uno de estos indicadores complementarios debe ser valorado dentro de un contexto más amplio de variables que la Comisión Técnica del LABI analizará en cada momento siguiendo las recomendaciones internacionales, y que reportará al Consejo Asesor del LABI.
IV. Cada escenario y los criterios establecidos sirven para orientar las medidas a adoptar en cada momento. No obstante, escenarios y medidas a adoptar no están automática y mecánicamente asociadas. El sistema de decisión sobre estas medidas deberá ser multicriterio y deberá atender, como se ha señalado ya, a múltiples factores, variables e indicadores.
V. A los efectos de favorecer la anticipación de medidas en cada momento y coyuntura, y dentro de cada escenario se podrán calibrar tres estados de tendencia: “al alza”, “estable” y “a la baja” en función de la tendencia de la transmisión medida por el índice de reproductividad (R0). y la razón de las tasas de incidencia. Esta valoración será el resultado de analizar la variación
Plan Bizi Berri III
Esce
nar
ios
Niv
el 1
Tr
ansm
isió
n B
aja
Niv
el 2
Tr
ansm
isió
n M
od
erad
aN
ivel
3Tr
ansm
isió
n T
ensi
on
ada
Niv
el 4
Tr
ansm
isió
n A
lta
Niv
el 5
(
)
Tran
smis
ión
Mu
y A
lta
·Act
ivid
ad
mú
sico
-vo
cal
En g
rup
os
de
10 p
erso
nas
y c
on
dis
tan
cia
inte
rper
son
al
Man
ten
er la
su
spen
sió
n
Ind
icad
or
de
refe
ren
cia
Tasa
IA a
14:
0-6
0Ta
sa IA
a 1
4: 6
0-15
0Ta
sa IA
a 1
4: 1
50-3
00Ta
sa IA
a 1
4: 3
00-5
00Ta
sa IA
a 1
4: >
500
·Ho
stel
ería
Afo
ro in
teri
or
60%
y t
erra
zas
al 1
00%
. Dis
tan
cia
1,5m
. C
on
sum
ició
n e
n p
osi
ció
n
sen
tad
a. C
ierr
e: 2
3:00
h.
Afo
ro d
el 5
0% e
n in
teri
ore
s, 1
00%
en
ter
raza
s y
dis
tan
cia
de
1,5m
. Pro
hib
ida
con
sum
ició
n e
n b
arra
o d
e p
ie. Ú
nic
amen
te e
n p
osi
ció
n s
enta
da.
Ho
rari
o d
e ci
erre
co
n e
l co
nju
nto
de
esta
ble
cim
ien
tos
En t
end
enci
a al
alz
a, v
alo
rar
rest
ricc
ion
es
adic
ion
ales
·Txo
kos/
soci
edad
es, l
on
jas
y o
cio
no
ctu
rno
Val
ora
r ap
ertu
ra c
on
lim
itac
ion
es d
e h
ora
rio
, afo
ro y
dis
tan
cia
Man
ten
er e
l cie
rre
·Lo
cale
s d
e ju
ego
Afo
ro in
teri
or
60%
. Dis
tan
cia
1,5m
. Cie
rre
23:0
0h.
Afo
ro d
el 5
0% y
dis
tan
cia
de
1,5m
. Ho
rari
o d
e ci
erre
co
n e
l co
nju
nto
de
esta
ble
cim
ien
tos
En t
end
enci
a al
alz
a, v
alo
rar
rest
ricc
ion
es
adic
ion
ales
·Dep
ort
e p
rofe
sio
nal
o
sem
ipro
fesi
on
alPe
rmit
ir e
n e
ntr
enam
ien
to y
co
mp
etic
ión
seg
ún
pro
toco
los
de
las
fed
erac
ion
es r
esp
ecti
vas
·Dep
ort
e fe
der
ado
Pe
rmit
ir e
n e
ntr
enam
ien
to y
co
mp
etic
ión
seg
ún
pro
toco
los
de
las
fed
erac
ion
es r
esp
ecti
vas
En m
un
icip
ios
con
tas
a >
500
valo
rar
seg
ún
ten
den
cia,
su
spen
sió
n o
per
mit
ir
entr
enam
ien
to
·Dep
ort
e es
cola
rPe
rmit
ir e
n e
ntr
enam
ien
to y
co
mp
etic
ión
Perm
itir
en
en
tren
amie
nto
y e
n g
rup
os
esta
ble
s. E
n t
end
enci
a a
la b
aja
valo
rar
inco
rpo
rar
la c
om
pet
ició
n
En m
un
icip
ios
con
tas
a >
500
valo
rar
seg
ún
ten
den
cia,
su
spen
sió
n o
per
mit
ir
entr
enam
ien
to
·Act
ivid
ad e
n
inst
alac
ion
es
dep
ort
ivas
in
teri
ore
s
Perm
itir
en
gru
po
s d
e 10
, co
n m
asca
rilla
, af
oro
de
60%
y d
ista
nci
a in
terp
erso
nal
Perm
itir
en
gru
po
s d
e 6,
co
n m
asca
rilla
sie
mp
re,
afo
ro d
el 5
0% y
dis
tan
cia
inte
rper
son
al.
En t
end
enci
a al
alz
a, v
alo
rar
susp
ensi
ón
to
tal
·Uso
de
vest
uar
ios
50%
de
afo
ro y
uso
ind
ivid
ual
de
du
chas
35%
de
afo
ro y
uso
ind
ivid
ual
de
du
chas
Val
ora
r ci
erre
de
vest
uar
ios
y d
uch
as
·Pú
blic
o e
n
even
tos
dep
ort
ivo
s
Afo
ro d
el 6
0%. M
áxim
o: 8
00 e
n in
teri
or
y 12
00 e
n e
xter
ior,
dis
tan
cia
de
seg
uri
dad
.M
ante
ner
la p
roh
ibic
ión
de
asis
ten
cia
de
pú
blic
o e
n e
ven
tos
dep
ort
ivo
s
·Dep
ort
e al
air
e lib
rePe
rmit
irPe
rmit
ir e
n g
rup
os
de
6
(*)
En e
l su
pu
esto
de
qu
e en
el
Esce
nar
io N
ivel
5 T
ran
smis
ión
Mu
y A
lta
se p
rod
uje
ran
in
cid
enci
as s
up
erio
res
a 70
0/10
0.00
0 y
al a
lza,
se
con
tem
pla
rían
med
idas
ext
rao
rdin
aria
s co
mo
las
si
gu
ien
tes:
(1) v
olv
er a
val
ora
r la
so
licit
ud
de
mo
difi
caci
ón
del
RD
del
Est
ado
de
Ala
rma
par
a ad
elan
tar
el h
ora
rio
de
mo
vilid
ad n
oct
urn
a ta
nto
co
mo
fu
ese
nec
esar
io o
, en
un
cas
o e
xtre
mo
, d
isti
nta
s p
osi
bili
dad
es d
e co
nfi
nam
ien
to; (
2) a
del
anto
del
ho
rari
o d
e ci
erre
de
acti
vid
ades
y e
stab
leci
mie
nto
s, (
3) m
ayo
r lim
itac
ión
de
afo
ros,
(4)
su
spen
sió
n d
e ac
tivi
dad
es, (
5) s
usp
ensi
ón
d
e ev
ento
s, (
6) s
usp
ensi
ón
de
prá
ctic
as d
epo
rtiv
as, (
7) v
alo
raci
ón
de
pro
pu
esta
s p
ara
pre
serv
ar la
máx
ima
pre
sen
cial
idad
po
sib
le e
n la
ed
uca
ció
n y
(8)
val
ora
ció
n d
e m
edid
as r
estr
icti
vas
o
de
con
fin
amie
nto
per
imet
ral a
plic
able
s en
un
bar
rio
, lo
calid
ad, c
om
arca
o T
erri
tori
o H
istó
rico
, en
fu
nci
ón
de
la g
rave
dad
de
la s
itu
ació
n.
64
de diferentes indicadores conjuntamente, atendiendo además a la evolución de la epidemia en las Comunidades Autónomas vecinas y en otros países.
VI. Este marco de referencia de escenarios e indicadores se aplicarán tanto al ámbito del conjunto de Euskadi como a ámbitos delimitados territorialmente o puntuales y circunscritos a algún tipo de actividad sectorial, o sociodemográfica.
VII. Las medidas preventivas o restrictivas específicas que se incluyen para los distintos sectores de actividad son orientativas y podrán ser ajustadas o modificadas, mediante la herramienta normativa o directriz que corresponda, de acuerdo al análisis de factores e imprevistos que pudieran concurrir en cada momento.
VIII. Todas las previsiones del panel de referencia del Plan Bizi Berri III requieren por parte de la sociedad un cumplimiento estricto de las medidas de prevención comunitaria de carácter general: higiene de manos, distancia interpersonal, uso obligatorio y adecuado de mascarillas –tanto adaptadas al contexto como al número y duración de los usos aconsejable–, mantenimiento de círculos muy reducidos de interacción social y ventilación constante de espacios interiores.
IX. Este panel de referencia debe ser entendido como una herramienta complementaria del compromiso institucional de comunicación intensa con la sociedad, adaptando a cada escenario la información y los mensajes que ayuden a la ciudadanía a responder adecuadamente a la estrategia de rigor y corresponsabilidad. En este mismo sentido, conviene desarrollar una política comunicativa que ponga también en valor la promoción en positivo de actividades seguras y saludables en el contexto de prevención que plantea el impacto de la pandemia.
X. Sería conveniente un mayor grado de armonización de las estrategias y medidas a adoptar, tanto en el ámbito europeo como de modo especial entre las Comunidades Autónomas del Estado. Con esta perspectiva, las bases siguientes pueden constituir una propuesta de punto de partida para promover un mayor acuerdo en la gestión de la pandemia en el Estado:
·Adaptar las limitaciones establecidas en el RD 926/2020, de 25 de octubre para poder adelantar el límite horario de la movilidad nocturna (“Toque de queda”) a las 20:00h. (o tener posibilidad de hacerlo en la franja horaria más amplia que se acuerde según la Tasa de Incidencia Acumulada).
Plan Bizi Berri III
65
·Reducir la limitación de permanencia de grupos de personas en espacios públicos y privados a un máximo de 4, salvo convivientes.
·Fijar a las 19:00h. (o en la franja horaria que se acuerde según la Tasa de Incidencia Acumulada) el límite horario para el cierre de todo tipo de establecimientos, salvo farmacias y estaciones de servicio y el cese de todo tipo de actividades sociales, culturales o deportivas.
·Establecer pautas comunes de actuación en localidades de más de 5.000 habitantes con una Tasa de Incidencia Acumulada en 14 días superior a 500/100.000 habitantes.
12. Metodología y ejes de atención preferente de la Comisión Técnica12.1. Metodología
Las siguientes son las pautas generales que determinan la metodología de trabajo en la que se inserta la proyección práctica del Plan Bizi Berri III:
·Este plan se configura como un marco de trabajo para la descripción y valoración de la situación en cada momento y el análisis y previsión de medidas enmarcadas en la respuesta comunitaria. Se vincula al LABI (Larrialdiari Aurre egiteko Bidea, Plan de Protección Civil de Euskadi), y a su Consejo Asesor.
·A partir de su reunión de 2 de octubre de 2020, el LABI se estructuró en dos ámbitos: el Consejo Asesor presidido por el Lehendakari y conformado por las principales representaciones institucionales de Euskadi; y la Comisión Técnica, coordinada por la Secretaría General de Transición Social y Agenda 2030, y cuya misión será prestar asistencia al Consejo Asesor.
·Esta Comisión Técnica está compuesta por:
-Arantzazu Arrospide, Técnico de Planificación, Ordenación y Evaluación Sanitarias (Dpto. de Salud);
-Iñaki Berraondo, Coordinador de Servicios Sanitarios.
-Joseba Bidaurrazaga, Subdirector de Salud Pública y Adicciones en Bizkaia;
-Koldo Cambra, Subdirector de Salud Pública y Adicciones;
-Gustavo Cilla, Jefe del Servicio de Microbiología del Hospital Universitario Donostia;
Plan Bizi Berri III
66
-Ana Collazos, Jefe de Salud Laboral OSI Bilbao Basurto (Osakidetza);
-Esteban de Manuel, Director del Instituto de Investigación en Servicios de Salud Kronikgune;
-Iñaki Gutierrez-Ibarluzea, Director de Innovación Organizativa y de Gestión de la Fundación Vasca de Innovación e Investigación Sanitarias (BIOEF);
-Itziar Larizgoitia, Directora de Salud Pública y Adicciones;
-Enrique Peiró, Coordinador de Programas de Salud Pública y de Seguridad del Paciente de Osakidetza;
-Rosa Pérez, Directora General de Osakidetza;
-Sabino Torre, Viceconsejero de Régimen Jurídico;
-Josu Zubiaga, Viceconsejero de Seguridad.
·La Comisión Técnica está coordinada por el Secretario General de Transición Social y Agenda 2030, Jonan Fernandez. La Comisión podrá ampliar o variar su composición y podrá convocar a sus reuniones a aquellos otros expertos que considere conveniente o necesario, en cada momento.
·El Plan Bizi Berri III es la herramienta de trabajo para la descripción y seguimiento de la evolución de la pandemia, así como para la preparación de nuevas medidas y disposiciones que puedan afectar a las respuestas comunitarias.
·Siempre que se considere necesario, la Comisión Técnica preparará, y pondrá a disposición del Lehendakari como presidente del Consejo Asesor del LABI, una valoración de la situación para describir el escenario y determinar la tendencia en que se encuentra Euskadi.
·Esta valoración se proyectará en primera instancia a la situación de Euskadi en su conjunto, pero podrá ofrecer valoraciones específicas que afecten a barrios, localidades, comarcas, territorios históricos o actividades sectoriales, si un incremento diferencial de los datos delimitado geográficamente o socio-demográficamente lo aconseja.
·Del mismo modo, la Comisión Técnica del LABI podrá preparar documentos monográficos de análisis o propuestas de actuación sobre sectores de actividad específicos, ya sea en el ámbito educativo, cultural, deportivo, laboral o de cualquier otro tipo.
·Por último, la Comisión Técnica del LABI preparará cuatrimestralmente –y siempre que se considere necesario en función de la evolución de la pandemia
Plan Bizi Berri III
67
y de sus contingencias o imprevistos– una propuesta de actualización del Plan Bizi Berri. De este modo, las próximas actualizaciones se prepararían en junio y octubre de 2021.
12.2. Ejes de atención preferente
·Durante el periodo de vigencia del Plan Bizi Berri III (Febrero-Junio de 2021) la Comisión Técnica del LABI prestará atención preferente al seguimiento y estudio de los siguientes ejes temáticos:
-Seguimiento y análisis de experiencias internacionales de éxito. Valoración de formas de colaboración con el “Acelerador de acceso a las herramientas contra la COVID-19” iniciativa de colaboración mundial, promovida por la OMS.
-Análisis semanal de las variantes mutadas y de su incidencia en Euskadi y en el entorno.
-Estudio de alternativas ante una eventual tercera ola en relación con la realización de cribados y rastreos.
-Valoración de alternativas técnicas y jurídicas para eliminar los riesgos de transmisión del virus por aerosoles mediante el humo del tabaco o de cualquier dispositivo de vapeo en espacios de interacción social.
-Valoración constante de medidas cuya aplicación conjunta por acuerdo de todas las Comunidades Autónomas, o cuando menos de las comunidades limítrofes redundaría en una mejor respuesta a la pandemia.
-Seguimiento estrecho a los incrementos de contagios entre los más jóvenes y estudio de riesgos en los diferentes contextos escolares, extraescolares, deportivos o de ocio en la calle.
-Estudios específicos de temáticas como valoración de las medidas preventivas en el transporte público, uso y eficacia de APPs, modos de regulación de las restricciones a los consumos de comida, bebida, o tabaco en la vía pública y regulación de las burbujas de convivencia en diferentes contextos.
·La divulgación social del Plan Bizi Berri es una de las medidas que cabe considerar relevantes porque la pedagogía social de rigor, corresponsabilidad y amabilidad tiene carácter estratégico. Corresponderá a la Secretaría General de Transición Social y Agenda 2030 gestionar un programa de divulgación del Plan Bizi Berri.
Plan Bizi Berri III
Bizi Berri III Plana
Zorroztasuna, erantzunkidetasuna eta enpatia
Trantsizio Sozialaren eta 2030 Agendaren Idazkaritza Nagusia – Lehendakaritza – Eusko Jaurlaritza
(LABIren Batzorde Teknikoaren aholkularitzarekin egindako dokumentua)
2021eko otsailaren 12a
COVID-19aren pandemiaren bilakaerari Euskadin emandako erantzun komunitarioaren balantzea eta aurreikuspena
3
Bizi Berri III Plana
Aurkibidea
Laburpen exkutiboa.
Sarrera.
Lehen zatia: premisa etikoak eta irizpide gidariak
1. Premisa etikoak.
2. Irizpide gidariak: zorroztasuna eta erantzunkidetasuna.
3. Erakundeen konpromisoa eta elkartasuna.
4. Enpatia.
5. Bizi Berri pedagogia.
Bigarren zatia: balantzea, urtebeteko pandemiaren ondoren
6. COVID-19ak Euskadin egindako ibilbidearen memoria laburtua.
7. Bizi Berri II Planean ezarritako helburuen ebaluazioa.
8. Irakaspenak.
Hirugarren zatia: Bizi Berri III Planarenagertokien, adierazleen eta neurrien panela
9. Bizi Berri III estrategiaren abiapuntuak eta helburuak.
10. Panelaren deskribapena.
11. Agertoki- eta adierazle-panel hau interpretatzeko irizpideak.
12. Batzorde Teknikoaren metodologia eta lehentasunezko arreta- ardatzak.
LABIn hirugarren Bizi Berri Plana, erantzun komunitarioarenestrategia eta jardueren eta ohitura sozialen erregulazioa pan-demiaren aurrean
·Azken urteko esperientzian oinarrituta, edukiak eguneratu eta pandemiaren bilakaerara eta otsaila-ekaina aldirako aurreikus-penetara egokitu dira.
·Bi lan-hipotesi hartzen ditu kontuan:
—Lehenengoak planaren apustua adierazten du: intzidentzia-ren beheranzko egonkortasuna lortzea, 300/100.000 baino txi-kiagoa, txertaketaren bidez indartua.
—Bigarrena, 400/100.000 birusaren aldaera berriek eraginda-ko goranzko balizko kutsagarritasunerako prestatzen da.
·Esparru horretan, Bizi Berri III Planaren panel berriak bost ager-toki, adierazle eta arrisku maila bakoitzari egokitutako preben-tzio-neurri aurreikusten ditu.
·Oinarrizko helburua da, oraindik ere, konfinamendu zorrotza, osasun-kolapsoa, hezkuntza-itxiera, koma ekonomikoa eta gi-zarte-arrailak areagotzea saihestea.
·Bizi Berri III Planak akordio handiago baten alde egiten du Euro-pan eta Estatuan. Proposamen bat planteatu du, hartu beharre-ko neurri nagusiak harmonizatzeko.
Lehen Bizi Berri Plana 2020ko maiatzaren 4koa da. Deseskalatze planifikatzera bi-deratuta egon zen, lehen olatua etxean konfinatu ondoren. Bizi Berri II Plana urria-ren 2an aurkeztu zen, eta lau hilean behin eguneratze bat prestatuko zela ezarri zuen. Dokumentu hori, Bizi Berri III Plana, konpromiso hari erantzuten dio. Estrate-gia bat bideratzen du 2021eko otsaila eta ekaina bitartean. Bizi Berri III Planak ez dio heltzen osasun-estrategiari, ezta susperraldi sozioekonomikoari ere. Jarduera eta ohitura sozialak arautzea eta pandemiaren bilakaerara egokitzea du ardatz. Dokumentuak hiru zati ditu.
Lehen zatia: premisa etikoak eta irizpide gidariak
Bizi Berri II Planak hirugarren eguneratze honetara eramango diren oinarriak zehaz-tu zituen. Estrategia egokitu egiten da, baina oinarri etikoek iraun egiten dute. Lau
5
Laburpen exekutiboa
Bizi Berri III Plana
printzipio errepikatzen dira planaren oinarri gisa: umiltasuna eta mugen kontzien-tzia, etengabeko balio positiboaren aitorpena eta kontzientzia, erantzukizuna eta kontzientzia etiko pertsonala, eta elkartasuna eta giza duintasunaren kontzientzia.
Bi hitzek laburbiltzen dituzte COVID-19ri aurre egiteko erantzun komunitarioko irizpide estrategikoak: ZORROZTASUNA ETA ERANTZUNKIDETASUNA. Oinarri ho-rren gainean, hiru atal berri gehituko dira: “Erakundeen konpromisoa eta elkarta-suna”, “Enpatia” eta “Bizi Berri pedagogia”.
Egoera oso zaila da guztiontzat. Testuinguru horretan, erakundeok zorroztasun- eta erantzunkidetasun-betebeharra dugu. Lan egin behar dugu orekarik onena aurkitzeko osasunaren ondasun handiena babestearen eta ekonomiari, enpleguari eta sektore kaltetuenei ahalik eta kalte gutxien egitearen artean.
Irizpide sanitarioen arabera gidatzen gara, nazioarteko profesionalen eta erakun-deen aholkularitzarekin. Administrazio guztiak erabakiak hartzen ari gara pande-miaren inpaktu sozioekonomikoak arintzeko, gure ahal eta baliabideen arabera.
Hala ere, ezinegon-sentimenduak orokorrak dira gizarte osoan, hemen Euskadin eta planetako edozein txokotan. Galdera da ea pertsona guztiok egin dezakegun beste zerbait. Bizi Berri III Planak baieztapen batekin erantzuten du: adeitasuna. Eskura dugu komunikazio eta elkartasun komunitarioko bide hau, mundu guztia gaizki pasatzen ari den une honetan.
Enpatia gizakirik berezienaren eta unibertsalenaren parte da. Ez da bateraezina kri-tikarekin. Zorrotzena atsegina izan daiteke, eta, itxuraz, ez hain zorrotza, etsaita-sun handienaz betea. Zailtasunekiko ulermena eta jarrera solidarioa, sufrimendue-kiko enpatia, tratu atsegina eta giro ona eragiten duten eta jarrera eraikitzaileak eta ahalegin kooperatiboak bultzatzen dituzten modu atseginak eskatzen ditu.
Gure gizarteak une honetan enpatia-giroa partekatu behar du. Pertsona bakoitzak une oro gizatasun-dosiekin egon behar du, egoera konplexu horri baldintza hobeetan au-rre egiten laguntzeko. Pertsona bakoitzak egin dezake ekarpen hori guztion onerako.
“Bizi Berri”k ere hausnarketa pedagogikoa egiteko deia egiten du. Etorkizunean, seguruenik, ezer ez da pandemiaren aurretik izan zen bezalakoa izango. Birusare-kin epe luzean bizitzen jarraituko dugu. Birusarekin bizitzeko dugun modua estra-tegia jasangarri batean oinarritu behar da. COVID-19aren bizipena, beste gauza askorekin batera, gure antzinako normaltasunaren iraunkortasunari eta bizi-ohitu-ren mugei buruzko interpelazioa da.
6
Bizi Berri III Plana
COVID-19ren pandemiak Euskadin izan duen bilakaerari erantzuteko plan komu-nitarioari “bizi Berri” deitzen zaio, hain zuzen ere horregatik. Pedagogiak ez du es-katzen “aurreko normaltasuna berreskuratzeko” itxaropenik, baizik eta eguneroko bizitza bizitzeko modu berri bat ehundu behar dela, birusa eta, aldi berean, bizitza, planeta, osasuna, ekonomia eta enplegua modu jasangarrian bizitzeko. Bizimodu berri bat, giza garapen osasungarria eta jasangarria lortzen lagunduko duena.
Bigarren zatia: balantzea, urtebeteko pandemiaren ondoren
Bizi Berri II Planak modu positiboan lagundu du oinarrizko bi helburu lortzen: bate-tik, konfinamendura itzultzea saihestea, eskolak ixtea, osasun-kolapsoa eta koma ekonomikoa; eta, bestetik, erreferentzia-panel bat finkatzea, euskal erakundeei aukera eman diena erantzunak pandemiaren bilakaerara eta haren kontingentzie-tara egokitzeko, eta, aldi berean, komunikabideei eta gizarteari informazioa hela-razteko esparru erabilgarria eta eskuragarria izan dadin.
Azken hamabi hilabeteetako esperientziatik hainbat ikaskuntza eta ondorio atera daitezke, hamar puntutan laburbilduta:
·Egiaztapen orokorrak
I. Herrialde batek ere ez du formula magikorik. Ikaskuntza elkarrekikoa da.
II. Urritik, bilakaera larria izan da Euskadin, nahiz eta inguruko batez bestekoak baino zifra negatiboagoak izan ez.
III. Asko ezagutzen da eta oraindik asko da birus honi buruz ez dakiguna.
IV. Hurrengo hilabeteetan bi hipotesi hartu behar ditugu kontuan: (a) txertake-tak indartutako beheranzko egonkortzea, edo (b) aldaera berriek eragindako goranzko joera.
·Datozen hilabeteetara proiektatutako ondorioak
V. Deseskalatzeak tartekatzea eta murrizketak doitzea mugikortasun handiko eta interakzio sozialeko aldietan.
VI. Bizi Berri II paneleko intzidentzia-parametroak eta adierazleak aipatutako bi hipotesietara egokitzea.
VII. Era berean, Bizi Berri II Planean aurreikusitako neurriak berrantolatzea.
·Indartzen diren ondorioak
VIII. Helburu berberei eustea, orain anbizio-plus bat gehituz.
IX. Gaueko mugikortasuna mugatzeko ordutegia ahal den neurrian aurreratzea.
X. 500/100.000ko intzidentziari eustea salbuespenezko alarmaren adierazle gisa.
7
Bizi Berri III Plana
Hamar erreferentzia horiek dira Bizi Berri III Planaren panela eguneratzeko oinarria.
Hirugarren zatia: Bizi Berri III Planaren agertokien, adierazleen eta neurrien panela
Bizi Berri III Planaren denbora-esparrua 2021eko otsailetik ekainera arte dago au-rreikusita. Helburu orokorrak hiru dira: (1) konfinamendu zorrotza, osasun-kolap-soa, hezkuntza-itxiera, koma ekonomikoa eta gizarte-arrailen gorakada saihestea; (2) lehen etapan intzidentzia-tasa finkatzea, 60-300/100.000 biztanleko balioetan beheranzko joera izanik, eta (3) Bizi Berri Planaren erreferentzia-panela egunera-tzea, pandemiaren bilakaerari arintasunez erantzuteko tresnak eskainiz.
Bizi Berri III kontingentzia-plan bat da, bi lan-hipotesi eta kutsatzeen hedapenaren edo arintzearen aurrean bost agertoki jasotzen dituena. Lehen hipotesiak Bizi Berri III Planaren helburua eta apustua definitzen ditu.
·1. hipotesia. 14 egunetako Intzidentzia-tasa Metatua beherantz egonkortzea, 300/100.000tik behera. Txertaketaren eragin positiboa.
-1. mailako agertokia, Transmisio Baxua. ITM 14 egunetara: 0-60/100.000.
-2. mailako agertokia, Transmisio Ertaina. ITM 14 egunetara: 60-150/100.000.
-3.mailako agertokia, Transmisio Tentsionatua. ITM 14 egunetara: 150-300/100.000.
·2. hipotesia: 14 egunetako Intzidentzia-tasa Metatua 400/100.000 puntutik gora-koak dira, eta goranzko joerak dituzte. Birusaren aldaera berriek eragindako kutsaga-rritasuna igo egiten da.
-4. mailako agertokia, Transmisio Altua. ITM 14 egunetara: 300-500/100.000.
-5. mailako agertokia, Transmisio Oso Altua. ITM 14 egunetara: >500/100.000.
Egoeraren deskribapena, fase batean edo bestean, erreferentziazko adierazle ba-ten eta hainbat adierazle osagarriren arabera definitzen da. Erreferentziako adie-razlea 14 eguneko intzidentzia-tasa metatua da. Populazio batean agertzen diren kasu berrien kopurua adierazten du. Adierazle osagarriak hauek dira: ugalketa-in-dizea (R0) eta tasen arrazoia, lpresioa eta okupazioaren ehunekoa ZIU oheetan, adin-tarteen araberako eragina, kasuen trazabilitatea eta goranzko joera, behe-ranzkoa edo egonkorra.
Prebentzio-neurriek hainbat modulazio aurreikusten dituzte agertoki bakoitzerako murrizketei dagokienez, hainbat arlotan: gaueko mugikortasuna, jarduerak etete-ko ordutegia, itxiera perimetralak, pertsonak elkartzeko gehieneko muga, edukie-
8
Bizi Berri III Plana
9
Bizi Berri III Plana
ra, ekitaldietako maximoak, hezkuntza arautua eta ez-arautua, askotariko jardue-rak, txokoak, elkarteak, lonjak edo gaueko aisialdia, joko-lokalak, ostalaritza eta kirola, aldaera guztietan. (Ikus Bizi Berri III Planaren erreferentzia-panela, 59. eta 60. orrialdeetan)
Agertoki bakoitzerako aurreikusitako egoerak eta neurriak orientagarriak eta mo-dulagarriak dira. Ez daude automatikoki eta mekanikoki lotuta. Egoera bakoi-tzean hartu beharreko neurriei buruzko erabakiek irizpide anitzeko balorazioa izan beharko dute oinarri, eta hainbat faktore, aldagai eta adierazle hartu beharko di-tuzte kontuan.
Bizi Berri III Planak hartu beharreko estrategiak eta neurriak harmonizatzearen alde egiten du, bai Europan, bai Estatuko Autonomia Erkidegoen artean bereziki. Ildo horretan, Estatuko pandemiaren kudeaketan akordio handiagoa sustatzeko proposamen bat iradokitzen du, besteak beste, honako eremu hauetan: gaueko mugikortasunaren ordutegia, pertsonen multzokatze maximoa, establezimenduak ixteko eta jarduerak eteteko ordutegia, edo antzeko neurriak ezartzeko aukera 5.000 biztanletik gorako udalerrietan, baldin eta 14 egunetan intzidentzia-tasa metatua 100.000 biztanleko 500etik gorakoa bada.
Bizi Berri Plana gizartean zabaltzea garrantzitsutzat jo daitekeen neurrietako bat da, zorroztasunaren, erantzunkidetasunaren eta enpatiaren pedagogia soziala es-trategikoa baita. Trantsizio Sozialaren eta 2030 Agendaren Idazkaritza Nagusiari dagokio Bizi Berri Plana zabaltzeko programa kudeatzea.
2020ko lehen seihilekoan, COVID-19aren pandemiaren lehen olatuaren ondo-rioak bizi izan zituen munduak. Martxoaren 13an, Iñigo Urkullu Lehendaka-riak proposatuta, Eusko Jaurlaritzak Larrialdi Sanitarioko Adierazpena onartu zuen LABIren (Larrialdiari aurre egiteko bidea, Euskadiko Babes Zibileko Pla-na) babespean. Egun batzuk lehenago, Eusko Jaurlaritzak birusaren hedapena prebenitzeko Osasun Publikoko lehen neurriak ezarri zituen.
Ondoren, Alarma-estatuaren onespenaren bidez, Espainiako Gobernuko Presi-denteak konfinamendu orokor bat ezarri zuen, gure gizartean ohikoak diren jarduera gehienak mugatzeko: ondasunen eta zerbitzuen ekoizpena eta kon-tsumoa, lan-jarduera, gizarte-zerbitzuak, aurrez aurreko hezkuntza, jarduera zientifikoa, mugimendu-askatasuna, gizarte-bizitza, kulturarako sarbidea, jar-duera fisikoa edo erlijio-praktika.
Apirilaren amaieratik, Osasun Publikorako hartutako neurriei esker, SARS-CoV-2 birusak eragindako infekzioaren kutsadura-hedapena gelditu zen. Egoera ho-rrek murrizketak desaktibatzeko prozesu ordenatu bat prestatzeko beharra planteatu zuen. Funtsezko helburua osasun publikoa zaintzea eta gizarte-o-sasuna berreskuratzea izan zen, konfinamenduak enpleguan eta ekonomian eragingo zituen kostuak murrizteko eta gizarte osoarentzako egoeraren na-rriadura lehengoratzeko.
Prozesu horri hainbat modutan deitu zitzaion: “Deseskalatze-plana”, “Nor-maltasun berrira itzultzeko plana”. Euskadin, “Bizi Berri Plana” bezala ezagutu zen. Dokumentu horrek, 2020ko maiatzaren 4koak, honako hauek zehazten ditu: helburuak eta printzipioak, ildo estrategikoak eta faseak, inplikazioak hainbat sektoretan eta sailetako planetan, alderdi ekonomikoak eta ikasita-ko ikasgaiak, jardueren laburpen bat eta, azkenik, ondorioak. 1. eranskinean, Euskadin lau fasetan eta jarduera-sektore desberdinetan egituratutako deses-kalatze-prozesurako aurreikuspenak ezarri ziren. 2. eranskinak nazioarteko adibideen eta esperientzien zerrenda bat eskaintzen zuen.
Dokumentu hura Eusko Jaurlaritzaren gida izan zen, Espainiako Gobernua-rekin, alde batetik, eta eragindako gainerako euskal erakundeekin eta gizar-te-erakundeekin, bestetik, elkarrizketa eta akordioak garatzeko. Tresna ba-liagarria izan zen, eta aurreikuspenez eta koordinazioz jardutea ahalbidetu zuen. Era berean, Eusko Jaurlaritzak gizarte- eta ekonomia-jarduerak berres-kuratzeko prozesu mailakatua gauzatzeko eman zituen aginduak idazteko oi-narria izan zen.
11
Sarrera
Bizi Berri III Plana
2020ko urriaren 2an, LABIren Aholku Batzordean Bizi Berri II Plana aurkeztu zen, maiatzeko plana eguneratzeko. Funtsezko aldea dago bi dokumentuen artean. Lehenengoak konfinamendu-egoera oso zorrotza gainditzeko eta funtzionamendu sozialeko oinarrizko jarduerak modu ordenatuan berresku-ratzeko beharrari erantzun zion. Bigarrenean, erantzun komunitario bat egi-turatu zen, pandemiaren goranzko bilakaera zalantzagarriari aurre egiteko, bai Euskadin, bai mundu osoan, gerora “bigarren olatua” deitu den horretan.
Bizi Berri II Plana bost arrisku-egoera jasotzen dituen kontingentzia-plan gisa eratu zen. Fase bateko edo besteko egoeraren deskribapena oinarrizko hiru adierazleren arabera zehazten da: eragina, erreproduktibitatea eta larritasu-na. Bizi Berrri II Planaren ekarpen nagusia Erreferentzia Panel bat sortzea da, une bakoitzean pandemiaren bilakaerari erantzun komunitarioko neurrien erregulazioa aztertzeko.
Panel hori LABIren lan-tresna izan zen. 2020ko urritik, organo hori bi eremu-tan egituratu zen: Aholku Batzordea, Euskadiko erakunde-ordezkaritza na-gusiek osatua; eta Batzorde Teknikoa, Aholku Batzordeari laguntza ematen diona.
Bizi Berri II Planak “3.4. LABIren Batzorde Teknikoak lau hilean behin edu-kia eguneratzeko proposamen bat prestatuko luke. Horrela, hurrengoak 2021eko otsailean, ekainean eta urrian aurkeztu beharko lirateke. Doku-mentu berri honek, Bizi Berri III Planak, konpromiso hari erantzuten dio, eta 2021eko otsailetik ekainera bitarteko estrategia bat kokatzen eta bide-ratzen saiatzen da.
Bigarren edizioan egin zen bezala, kasu honetan ere komeni da Bizi Berri Pla-naren hirugarren bertsio honen irismena mugatzea. Pandemiaren eta haren ondorioen aurrean Eusko Jaurlaritzak duen estrategia globalak funtsezko hiru tresna edo erreferentzia ditu:
-Lehenik eta behin, eta ikuspegi sanitariotik, osasun publiko-, asistentzia orokorra-, ospitale-, ZIU- edo txertaketa-antolamenduaren estrategia oro-korra, testak eta baheketak egitea, eta kasuak eta harreman estuak zain-tzeko, kontrolatzeko eta konpontzeko plana.
-Bigarrenik, ikuspegi sozioekonomikotik, Berpiztu Berreraikuntza Plana, suspertze sozioekonomikora eta enplegua berreskuratzera bideratua.
12
Bizi Berri III Plana
13
Bizi Berri III Plana
-Hirugarrenik, gobernantzaren eta Erkidegoaren ekarpenaren ikuspegitik, Bizi Berri Plana, jarduerak arautzera eta gizarte-ohiturak pandemiaren bi-lakaera aldakorrera egokitzera bideratua, unean uneko egoera bereziei erantzunez.
Bizi Berri III Plana hirugarren ardatzean kokatzen da, eta, beraz, ez dio hel-tzen osasun-estrategiari, ezta susperraldi sozioekonomikoari ere. Gizarte-jar-dueren beharrezko egokitzapena, erantzun komunitarioa, konpromisoak eta erantzunkidetasuna artikulatzen ditu, ohitura eta portaera sozial gisa, herritar guztien aldetik.
Bat etorriko da OMEk Nazio Batuen esparruan edo European CDCk Europan emandako gomendioekin eta jarraibideekin eta eskura dauden jardunbide eta ebidentzia onenak oinarri hartuta. Europako jarduera-esparruan lerrokatuta dago, zehazki Europako Gaixotasunak Kontrolatzeko Zentroaren 2. Zutabea-rekin (European CDC https://www.ecdc.europa.eu/en), pandemiaren aurrean erantzuteko jardueretarako erreferentzia-esparrua monitorizatzeko eta eba-luatzeko dokumentuan deskribatutakoarekin.
Dokumentuak hiru zati ditu. Lehenengoak Bizi Berri Planaren premisa etikoak eta irizpide gidariak eguneratzen ditu. Bigarrenak balantzeari heltzen dio, ur-tebeteko pandemiaren ondoren. Azkenik, hirugarren zatiak Bizi Berri III pla-nean jasotako agertoki, adierazle eta neurrien panel berria aurkezten du.
Lehen zatiaPremisa etikoak eta irizpide gidariak
17
Bizi Berri III Plana
Bizi Berri II Planak oinarri-multzo bat definitu zuen, hirugarren eguneratze horretara ia hitzez hitz eramateko. Estrategia koiuntura bakoitzaren egoe-rara egokitzen da, baina Bizi Berri Planaren oinarri etikoak eguneratzen ja-rraitzen dute. Oinarri horiek beren premisa etikoetan eta irizpide gidarietan banakatzen dira. Orain beste atal bat gehitu da, “Adeitasunaren laudorioa, zeharkako ardatz gisa” izenekoa.
1. Premisa etikoakJarduteko edo esku hartzeko plan orok hura mugitzen duen espirituari edo filosofiari buruz hausnartzea eskatzen du. Bizi Berri Planaren oinarri diren printzipioak identifikatzea krisi konplexu honi aurre egiteko behar dugun jarrerari buruzko aurretiazko hausnarketa partekatzearen baliokidea da. Az-ken urteko esperientziari erantzuten dioten lau printzipio azaltzen dira.
1.1. Umiltasun-printzipioa eta mugen kontzientziaUmiltasuna da gure mugak ezagutzea eta ezagutza horren arabera jokatzea. Pandemiak agerian utzi du gure zaurgarritasuna, bai norbanakoari dagokio-nez, bai taldeari dagokionez. Ez dugu formula magikorik. Asko da birusaz dakiguna, baina asko da oraindik ezagutzen ez dena ere. Ezin dugu, ez daki-gu dena. Horrelakoa da giza egoera. Gure ikuspegiak osatugabeak dira beti. Egin behar den guztia errealitate-printzipio ukaezin hori onartzetik abiatu behar da. Ikasi, lagundu eta kolaboratu egin behar dugu.
1.2. Balio positibo iraunkorraren aintzatespenaren eta kon-tzientziaren printzipioaBeti dago potentzia eraikitzailearen faktore edo ikuspegi bat, errealita-teari aurre egiteko funtsezko garrantzia duena. Balio positibo iraunkorra dei genezakeena da. Gure kasuan, adibidez, gure zerbitzu publikoak, edo hainbeste profesional buru-belarri aritzea edo gizartea bere osotasunean egiten ari den ahalegina. COVID-19koa bezalako krisi bat gainditzea, neu-rri handi batean, zailtasunen artean aukerak bilatzea eta indartzea da. Po-sitiboaren aitorpena esplizitatzea erresilientziarako oxigeno psikologikoa eta komunitarioa da.
18
1.3. Erantzukizunaren eta kontzientzia etiko pertsonalaren printzipioaPertsona bakoitzak aukera dezake. Bere ekintzez eta ondorioez erantzuten du. Zentzu etikoz aukeratzeko kontzientzia dugu. COVID-19aren ondorio osasunezko, ekonomiko eta sozial oso larrien esparruan, printzipio horrek interpelazio pertsonalizatua planteatzea eskatzen du: zer dagokidan niri. Kontua ez da eska dezakeguna bakarrik, baita erantzun komunitario baten parte gisa eman dezakeguna ere, ezinbestekoa baita. Galdera hori lehen pertsonan planteatzeak eta erantzun etiko bat bilatzeak erantzukizunaren printzipioa islatzen du.
1.4. Elkartasunaren eta giza duintasunaren kontzientziaren printzipioaGiza duintasunak pertsona izatearen zentzua adierazten du, eta giza esku-bideen oinarria da. Berdintasunaren alde egitera bultzatzen du, bai eta krisi sanitario, ekonomiko eta sozial horretatik gizarte-kohesio handiagoarekin ateratzea ahalbidetuko duten baldintzak sustatzera ere. Pandemiaren on-dorioek modu zuzenagoan eragiten diete sektorerik behartsuenei. Hausnar-keta horrek konpromiso indibiduala eta kolektiboa eskatzen du. Elkartasu-naren printzipioa eta giza duintasunaren kontzientzia gaur, 2021ean, hiru hitzetan adierazten dira munduan eta Euskadin: Giza Garapen Iraunkorra. COVID-19aren krisiari erantzuna ere bada.
2. Irizpide gidariak: zorroztasuna eta erantzunkidetasunaBi hitzek laburbiltzen dute Eusko Jaurlaritzaren erantzun-estrategia komuni-tarioa, hurrengo hilabeteetan COVID-19ari aurre egiteko: zorroztasuna eta erantzunkidetasuna. Hori oinarri hartuta, estrategia horren formulazio sin-tetikoa honela adierazten da:
Gure erkidegoan birusaren transmisioa baretzeko zorroztasun- eta eran-tzunkidetasun-estrategia bat sustatzea eta haren kontrola lortzea, gizar-tearentzako mehatxu gisa. Estrategia hori lehentasunezko jarduketako bi ardatz osagarriren bidez hedatzen da: batetik, Zaintza Epidemiologikoa, Osasunaren Babesa eta Sustapena; kasuak identifikatzeko eta kontaktuak isolatzeko lanak areagotzea, kaltetuei arreta ematea, immunizatzea eta
Bizi Berri III Plana
19
Bizi Berri III Plana
osasuna zaintzea, eta txertaketa-plana betetzen aurrera egitea; eta, bes-tetik, tinko jarraitzea kutsadurari eusteko edo hura arintzeko eraginko-rrak diren erantzun-neurri komunitarioetan.
Zorroztasun zientifikoaren eta erantzunkidetasunaren konpromisoaren per-tsonalizazioan sakontzea da aukerarik onena. Pertsona guztien ekarpena behar da, gainerako eragileekin eta erakundeekin lankidetzan. Talde-lana da. Auzolana da beste behin ere erantzuna gizarte gisa, oraingoan inoiz bai-no arrazoi gehiagorekin. Pertsonatik pertsonara transmititzen den horretan, guztiok izan gaitezke kutsatze-katearen katebegiak. Guztiok izan gaitezke haren ondorioen biktima.
ZORROZTASUNA ETA ERANTZUNKIDETASUNA, konfinamendura itzul-tzea, osasun-kolapsoa, koma ekonomikoa eta gizarte-arrailak areagotzea saihesteko.
ZORROZTASUNA ETA ERANTZUNKIDETASUNA, osasun publikoa, hezkun-tza, ekonomia, enplegua eta gizarte-kohesioa defendatzeko.
ZORROZTASUNA ETA ERANTZUNKIDETASUNA, azken hilabeteetan ondo egin duguna egiten jarraitzeko.
ZORROZTASUNA ETA ERANTZUNKIDETASUNA, lehen pertsonan zaintze-ko eta ingurukoak zaintzeko.
ZORROZTASUNA ETA ERANTZUNKIDETASUNA, konponbidea eraikitzean bakoitzari dagokigun erantzukizun-zatia gure gain hartzeko.
Zorroztasuna eta erantzunkidetasuna egungo testuinguru konplexu eta be-rri batean, begirada proaktiboa lehenestearen parekoa da. Lehenengo kon-tua ez da non dagoen arazoa eta nor den erruduna. Bizi dugun egoera gero eta larriagoa denez, irtenbidea non dagoen, guztion artean nola eraikitzen dugun eta bakoitzari lehen pertsonan zer ekarpen dagokion planteatzea da lehenengo kontua.
3. Erakundeen konpromisoa eta elkartasuna2021eko lehen hilabeteetako egoera ez da 2020an izandakoa baino okerra-goa, baina neke handiagoa dugu. Errealitate horri “neke pandemikoa” esa-ten diogu. Denok gaude nekatuago. Egoera oso gogorra da. Inoiz ez dugu horrelakorik bizi izan mende honetan. Denbora luzeko gabeziei aurre egin behar diegu.
19
20
Bizi Berri III Plana
Mugikortasun-mugak ezarri behar ditugu, maite ditugun pertsonekin elkar-tzea atzeratzen ari gara. Hurbiletik ikusten dugu familien sufrimendua seni-deren bat galtzeagatik edo ospitaleratze luze eta mingarri batengatik. Gure ekonomia ahultzen ari da. Gure negozioek eta enpresek zailtasunak dituzte. Gure lanbideen jarduna konplexuagoa eta gogorragoa da…
Ez geunden prest. Inoiz ez zaigu horrelakorik gertatu. Hemengo eta mundu osoko pertsona guztiak zerbait galtzen ari gara. Batzuk besteak baino gehia-go. Hondamendi natural mota berezi baten biktimak gara. Egoera honeta-tik aterako gara, baina kalte eta eragozpen handiak jasan ondoren aterako gara. Ezingo da kalte-ordainik jaso trantze horretatik. Denok galduko dugu zerbait. Mentalizatuta egon behar dugu errealitate apelaezin horri aurre egiteko.
Testuinguru horretan, erakundeok zorroztasun- eta erantzunkidetasun-bete-beharra dugu. Dokumentu hau konpromiso horren adierazpena da. Ez gau-de akatsik egitetik libre. Hori egiten badugu, ahalik eta lasterren zuzentzen saiatuko gara. Jakitun gara pertsona, familia, elkarte, negozio eta enpresa askok pairatzen dituzten egoera eta zailtasunak. Jakin badakigu, halaber, ezbehar horiek gainditzeko ahalegin handiak egiten ari direla.
Zailtasun handiko egoera da guztiontzat. Lanean ari gara orekarik onena aurkitzeko osasunaren ondasun handiena babestearen eta ekonomiari, en-pleguari eta sektore kaltetuenei ahalik eta kalte txikiena egitearen artean. Osasun-irizpideen arabera gidatzen gara, nazioarteko profesional eta era-kundeen aholkularitza adituarekin.
Administrazio guztiak erabakiak hartzen ari gara pandemiaren inpaktu so-zioekonomikoak arintzeko, gure ahal eta baliabideen arabera. 2020an, per-tsona eta familia ahulenei laguntzeko funtsak antolatu ditugu, ostalaritza, merkataritza, turismoa eta kultura bezalako sektoreek jasaten dituzten ga-lerak konpentsatzeko, besteak beste. Konpromiso hori 2020ko aurrekontuan islatu da, eta 2021ean izaten jarraituko du.
Elkartasuna ere beharrezkoa da. Orain arte erakutsitako elkartasuna eta he-mendik aurrera beharrezkoa den elkartasuna. Higienea, distantzia edo mas-kara prebenitzeko neurriak betetzea elkartasuna da; baita pertsona ahule-nei laguntzea edo txertaketan lehentasuna emateko irizpideak onartzea ere. Elkartasuna da, halaber, isolamendu-egunak konfinamenduarekin, elkarta-sunarekin eta adeitasunarekin betetzea, senideak edo gure auzokideak ez kutsatzeko.
4. EnpatiaAurreko guztia gorabehera, ezinegon-sentimenduak orokorrak dira gizarte osoan, hemen Euskadin eta planetako edozein txokotan. Galdera hau egin dezakegu: ea pertsona guztiok beste zerbait egin dezakegun egoera horri buelta ematen laguntzeko. Bizi Berri III Planak baieztapen argi batekin eran-tzun nahi dio galdera horri. Aukera bat dugu, baztertu behar ez dugun au-kera bat. Enpatia da kontua.
Mundu guztia gaizki pasatzen ari den une honetan, pertsona guztiak nekea, zailtasunak, gabeziak edo ondoezak pairatzen ari garen une honetan, gure esku dugu enpatia erabiltzea komunikaziorako eta elkartasun komunitario-rako tresna gisa. Enpatia eta kritika ez dira bateraezinak. Kritikarik zorrotze-na atsegina izan daiteke, eta itxuraz hain zorrotza ez den kritikak etsaitasun handiena ekar dezake.
Enpatia adeitasuna bezala baliabiderik kostatzen ez den eta kontsumitzen ez duen aukera bat da. Aukera horrek energia berriztagarria eta agortezina ematen du, eta jasangarritasunaren aliatua da. Ulermena eta jarrera solida-rioa eskatzen du zailtasunekiko, enpatia sufrimenduekiko, adeitasuna bes-teekiko tratuan, leuntasuna elkarrizketan eta giro ona eragiten duten eta jarrera eraikitzaileak eta ahalegin kooperatiboak bultzatzen dituzten forma atseginak.
Enpatia gizakirik berezienaren eta unibertsalenaren parte da. Gure gizar-teak une honetan enpatia-giroa partekatu behar du. Gure gizartea osatzen duen pertsona bakoitzak une oro gizatasun- eta adeitasun-dosiekin topo egin behar du, egoera konplexu horri baldintza hobeetan aurre egiten la-guntzeko.
Elkartasunaz gain, enpatia eta adeitasuna behar dute galera edo gaixotasu-na jasan duten familiek, eremu sanitarioko eta soziosanitarioko profesiona-lek, bai eta funtsezko zerbitzu guztietakoek ere. Pertsona eta sektore ahu-lenek enpatia behar dute. Adeitasuna behar dute bizitzea dagokigun garai hauetako ziurgabetasunean bizi diren pertsona guztiek, hau da, ia pertsona guztiek.
Beharrezkoa da lan- eta lanbide-eremuan, komunikabideetan, politikan, el-karteetan eta hirugarren sektoreko erakundeetan. Adeitasuna beharrezkoa da kalean, auzoan, parkean eta etxean. Egoera eta leku guztietan, pertsona guztiok lagun dezakegu egoera hobetzen, enpatia eta adeitasun-ekarpen txiki batekin.
Bizi Berri III Plana
21
22
Bizi Berri III Plana
Ryszard Kapuscinskik idatzita utzi zuen, historian zehar gizakiak beti izan di-tuela hiru aukera beste gizaki baten aurrean erantzuteko: “Gerra” (aurkako erantzuna), “Harresia” (isolatzea edo baztertzea) edo “adeitasuna” (enpatia eta hurbilketa). Enpatia giza duintasunaren maila eta neurriko jarrera da.
5. Bizi Berri pedagogia Azken hamabi hilabeteetan, eta pandemiaren inpaktuaren erdian, herrita-rrek harremanetan jartzeko, mugitzeko, babesteko eta bizitzeko modu be-rrietara ohitu behar izan dute planeta osoan. Behin eta berriz eta berez sor-tzen den galdera bat da noiz berreskuratu ahal izango den “normaltasuna”. Galdera horren inguruan hausnarketa bat egin behar da, itxaropen faltsuak sor ez daitezen.
Ziur aski, ezer ez da pandemiaren aurrekoa bezalakoa izango. Etapa pande-mikoan beharrezkoak izan diren higiene pertsonaleko edo kolektiboko neu-rriak eta osasun publikoko ohiturak beharrezkoak izaten jarraituko dute eta-pa post-pandemikoan, baita txertaketa-prozesu orokor baten ondoren ere. Ohituren aldaketa horrek sektore eta jarduera mota guztiei eragingo die.
Epe luzean birusarekin eta beste agente infekzioso batzuekin bizitzen jarrai-tuko dugu. Hori errealitate-printzipioa da. Eta errealitate horri aurre egin behar diogun arren, beharrezkoa da birusarekin bizitzeko dugun modua es-trategia jasangarri batean oinarrituta egotea. COVID-19ak eragindako ondo-rioen eta murrizketen bizipena, beste gauza askoz gain, interpelazio bat da gure antzinako normaltasunaren iraunkortasunari eta bizi-ohituren mugei buruz.
COVID-19aren pandemiak Euskadin izan duen bilakaerari erantzuteko plan komunitarioari “Bizi Berri” deitzen zaio, hain zuzen ere horregatik. Bizi Be-rri pedagogiak ez du hel egiten “aurreko normaltasuna berreskuratzeko” itxaropenari, baizik eta eguneroko bizitza bizitzeko modu berri bat ehundu behar dela, birus honekin eta egungo edo etor daitezkeen beste agente in-fekzioso batzuekin elkarbizitzeko eta, aldi berean, bizitzarekin, planetare-kin, osasunarekin, ekonomiarekin eta enpleguarekin modu jasangarrian bizi-tzeko. Bizimodu berri bat, giza garapen osasungarria eta jasangarria lortzen lagunduko duena.
Bigarren zatiaBalantzea, urtebeteko pandemiaren ondoren
25
Bizi Berri III Plana
Balantze hori ez da jokoan dauden aldagai guztien ebaluazio gisa konfi-guratzen. Ikuspegi panoramikoa eskaintzen du. Helburua da bizi izan du-gun prozesuaren ulermen globala erraztea eta haren une eta gako nagusiak adieraztea.
Helburu horrekin, hiru erreferentzia eskaintzen ditu: lehenik eta behin, COVID-19ak Euskadin egin duen ibilbidearen memoria laburtua aurkezten du, hainbat grafiko eta informazio-koadrorekin osatzen dena. Bigarrenik, Bizi Berri II Planaren helburuen ebaluazioa dakar. Azkenik, orain arte bizita-kotik atera daitezkeen ondorioak eta ikaskuntzak erauztea.
6. COVID-19ak Euskadin egindako ibilbidearen memoria laburtua Wuhango Udal Osasun eta Osasun Batzordeak 2019ko abenduaren 31n ja-kinarazi zuen, etiologia ezezaguneko pneumonia-kasuen talde bat zegoela hiriko animalia bizien merkatuari lotuta, eta sintomak abenduaren 8tik au-rrera hasi zirela. 2020ko urtarrilaren 7an, Txinako agintariek, kasu hauetan, agerraldia egotzi zitzaion koronabirus berri bat identifikatu zuten, ondoren SARS-CoV-2 izena jaso zuena. Urtarrilaren 11n Txinako hiri hartan lehen he-riotza iragarri zen, 21ean pneumonia gizakien artean transmititu zitekeela baieztatzen da eta 23an Wuhan berrogeialdian geratzen zen, kanpora itxita.
Egun gutxi barru, Eusko Jaurlaritzako Osasun Saila lanean hasi zen birusa Euskadira iritsiko ote zen. Urtarrilaren 24an, Gaixotasun Infekzioso Berrien Euskadiko Aholku Batzordearen bilera iragarri zen. Une horretatik aurrera, bilera eta topaketa ugari izan ziren erakunde- eta osasun-esparru guztietan, mehatxuaren tamaina eta larritasuna oraindik ezagutzen ez ziren mehatxu baten aurrean prestatzeko.
6.1. Lehenengo olatua, martxotik uztaileraOtsailaren 28an, Osasun Sailak Euskadiko COVID-19aren lehen bi positiboak identifikatu zituen. Martxoaren 4an, asteazkenean, 82 urteko gizon baten lehen heriotza jakinarazi zuten Bizkaian. Martxoaren 11n OMEk pandemia de-kretatu zuen. Ostiralean, hilaren 13an, ezohiko Gobernu-Kontseiluak Osasun-la-rrialdiko Egoera deklaratu zuen Euskadin. Segurtasuneko Sailburuak Euskadiko Babes Zibileko Plana aktibatzeko Agindua sinatu zuen, bizi genuen larrialdi- eta salbuespen-egoeraren aurrean.
26
Bizi Berri III Plana
Hilaren 14an, larunbatean, Ministroen Kontseiluak alarma egoera ezarri zuen hiru hilabeteko etxeko konfinamenduarekin. Martxoaren 28an, Espainiako Go-bernuak funtsezkoak ez ziren jarduera ekonomikoen itxiera zabaldu zuen. Eus-kadik neurriaren interpretazio malgua egiteko proposamena aurkeztu zuen, in-dustria-sektoreko neurriak hobeto egokitzeko. Proposamena onartu zen.
Lehen aste horietan, Euskadiri, herrialde guztiei bezala, osasun-materiala eros-teko eskaera globalak eragin zion. Norbera babesteko ekipamenduen, arnasgai-luen, maskaren, eskularruen, laginak hartzeko gailuen eta proba diagnostikoen eskaria aldi berean gertatu zen mundu osoan. Egoera horrek stock eskaseko uneak eragin zituen, baina ez zen hornidurarik gabeko egoerarik gertatu.
Bestalde, Euskadin hasieran birusak eragin handiagoa izan zuen osasun-arlo-ko profesionalen artean, Txagorritxuko Ospitalean kutsatutako lehen kasu ba-ten ondorioz, inportatutako lehen kasu batek eraginda. Horrela, COVID-19aren lehen kolpea osasun-sisteman sartu zen eta, aldi berean, soziosanitarioan. Egoi-tza-eremua birusarekiko bereziki zaurgarria izan zen mundu osoan, infektatu-tako eta hildako pertsona askorekin.
Martxoaren 25ean gertatu zen kutsatze-maila altuena, 723 positibo izan bai-tziren. Egun horretatik aurrera, birusaren transmisioak beheranzko joera izan zuen. Osakidetzaren ZIUetan izandako eraginari dagokionez, mailarik altuena martxoaren amaieran gertatu zen, 233 ohe baitzeuden okupatuta. Oso une de-likatuak izan ziren, kolapsora iritsi ez zirenak, baina osasun-sistema gogor ten-katu zutenak.
Etxeko konfinamendu zorrotza 2020ko ekainaren 20ra arte egongo zen inda-rrean, nahiz eta aste batzuk lehenago pixkanaka deseskalatzen hasi zen. Mar-txoan, apirilean eta maiatzean LABIren Aholku Batzordeak 11 bilera egin zi-tuen. Zorionez, martxoaren amaieratik, intzidentzia-tasak beheranzko ibilbidea hasi zuen. 2020ko maiatzaren hasieran eta uztailaren 15ean, 14 eguneko in-tzidentzia-tasa metatua 50/100.000 biztanletik behera mantendu zen. Horrek, besteak beste, uztailaren 12an Eusko Legebiltzarrerako hauteskundeak egitea ahalbidetu zuen.
Hala ere, datu on horiek, ziur asko, zabaldu egin zuten borroka irabazita edo, gutxienez, kontrolpean zegoenaren pertzepzio orokorra. Egia esan, udako eta oporretako testuinguruan “normaltasun berrira” egokitzeak kutsatze maila be-rri bati bide eman zion.
27
Bizi Berri III Plana
27
6.2. Bigarren olatua, uztailaren 15etik abenduaren 29raUztailaren 15etik, joera goranzkoa izan zen. Igoera horren gailurrik altuena abuztuaren 29an iritsi zen, 856 kutsadurarekin. Egun hori baino lehen, abuz-tuaren 17an, Lehendakariak berriz ere suspertu zuen osasun-larrialdiko adie-razpena, eta, ondorioz, bere gain hartu zuen “LABI Euskadiko Babes Zibile-ko Planean” jasotako larrialdi-jarduerak zuzentzea eta koordinatzea. Neurri murriztaile berriak aktibatu ziren, gaueko aisialdiari, edukierei, ostalaritza ixteko ordutegiei edo pertsonen gehieneko multzoaren mugari eragiten zie-tenak. Garai hartan, “jairik ez” izenekoarekin borrokatu zen.
Irailaren hasieran, 14 eguneko intzidentzia-tasa metatua 400/100.000 biztan-lera iritsi zen. Kurba epidemiologikoaren beheranzko joera hasi zen. Urria-ren hasieran, intzidentzia-tasa metatua 244/100.000ra jaitsi zen.
Urriaren 6an 272 kutsatze izan ziren, etapa honetan kasu gutxien izan di-tuen eguna. Lau egun lehenago aurkeztu zen Bizi Berri II Plana. Nolanahi ere, egoera ez zen egonkortu. Urriaren 5etik aurrera, intzidentziaren igoera azkar eta malkartsua hasi zen. Urriaren 17an, LABIk argi berdea eman zien Osasuneko sailburuaren aginduei, eta neurri murriztaile zorrotzagoak ezarri zituen. Indarrean sartu aurretik, Euskal Autonomia Erkidegoko Auzitegi Na-gusiaren kontsultapean jarri zuen bere edukia.
Urriaren 22an, auzitegi honek LABIk aurreikusitako neurriren baten aurkako ebazpena eman zuen, Eusko Jaurlaritzak pertsonak elkartzeko gehieneko muga arautzeko eskumenik ez zuela adieraziz. Beste Autonomia Erkidego batzuetako goragoko auzitegiek aldeko ebazpena eman zioten gai berdi-nari.
Testuinguru horretan, urriaren 23an, Lehendakariak Alarmaren Estatu Adie-razpena ezartzea eskatu zion Espainiako Gobernuko presidenteari, Autono-mia Erkidego bakoitzeko Presidenteen agintearen eta kudeaketaren bidez aplika zezan. Euskal Autonomia Erkidegoko Auzitegi Nagusiaren ebazpena-ren ondoren, eskaera horren helburua, LABIren Batzorde Teknikoaren irizpe-nak babestua, Eusko Jaurlaritzak pandemiaren bilakaerari eman behar zion erantzunari segurtasun juridikoa ematea izan zen.
Lehendakariaren proposamena ia Autonomia Erkidegoetako presidente guztiek babestu zuten ordu gutxitan. Hala, urriaren 25ean, igandean, Mi-nistroen Kontseiluak, ezohiko bilkuran, Errege Dekretu baten bidez, 15 egu-
28
Bizi Berri III Plana
neko hasierako Alarmaren Estatuko Adierazpena onartu zuen, 6 hilabetera luza zitekeena. Hau da, maiatzaren 9ra arte.
LABIren Aholku Batzordeak, elkarren segidako bi bileratan, Lehendakaria-ren urriaren 26ko eta azaroaren 6ko dekretu bana onartu zuen, Bizi Berri II Planean aurreikusitako prebentzio-neurrien erreferentzia-taulatik eratorri-tako neurri murriztaile zorrotzak ezartzea zehazten zutenak.
Goranzko joerak orain arte kutsatzeen gailurra izan dena harrapatu zuen azaroaren 5ean, 1.547 kasuekin. Une horretan, Euskadin 14 egunetako intzi-dentzia-tasa metatua 850 biztanlekoa da 100.000 biztanleko.
Une horretatik aurrera, ezarritako prebentzio-neurriek eragina izaten hasi ziren, eta beheranzko joera handia eta iraunkorra hasi zen. Joera hori aben-duaren 29ra arte luzatu zen; egun horretan, 14 eguneko intzidentzia-tasa metatua 235/100.000 biztanlekoa da. Egun batzuetan egonkor mantendu zen, baina 2021eko lehen astean joera aldatu da berriro.
6.3. Bigarren olatua, abenduaren 29tik aurreraZiurrenik, joera-aldaketa hori azaltzen duten arrazoietako bat, ez bakarra, jai-zubien eragina, merkataritza-guneetako metaketak eta Gabonetako fa-milia-bilkurak eta bilkura sozialak dira. Joera-aldaketa baten aurrean kau-sa-efektu erlazioari buruzko gogoetak kontu handiz egin behar dira, espe-rientzia ikusita. Ezin da ahaztu, adibidez, Eguberri-aldia hasi baino egun batzuk lehenago intzidentziaren hazkundea oso nabarmena izan zela jada gure inguruko beste Autonomia Erkidego batzuetan eta Estatuetan.
Bestalde, abenduaren erdialdean, Erresuma Batuan COVID-19aren aldaera berri baten berri izan genuen lehen aldiz (britainiar aldaera), antza denez, kutsakortasun handiagoarekin. Oraingoz ez dago behar besteko ezagutza-rik aldaera horrek edo beste batzuek egoeraren bilakaeran izan ditzaketen ondorioei buruz.
Edonola ere, 2021. urtearen hasierarekin, herrialde batzuetan “hirugarren olatuaren” hasieratzat jo denaren aurrean gaude, nahiz eta gai horri buruz, une horretan, adostasun nahikorik ez egon. Batzuek uste dute bigarrenean gaudela oraindik. Olatu horrek goranzko joerako hiru erreplika izan ditu orain arte: lehena, uztaila eta abuztua bitartean; bigarrena, urria eta azaroa bitartean; eta hirugarrena, urtarrila eta otsaila bitartean.
29
Bizi Berri III Plana
29
Dokumentu hau otsailaren 12an itxi zen. Ikus dezakegu bigarren olatuaren hirugarren tontor epidemikoak bigarren tontorraren antzeko kurba marraz-tu duela, baina eragin gutxiagorekin. Hirugarren tontor epidemikoaren pun-turik altuena otsailaren 1ekoa da. Hala ere, osasun-sistemak tentsio handia-goa izan du hirugarren igoera horretan bigarrenean baino, baina ez da iritsi lehen olatuaren mailara. ZIU oheen okupazioa guztira 343 ohetik % 59,93ra iritsi da otsailaren 1ean. Azaroan, guztira 330 ohetik % 54,65ekoa izan zen.
Bigarren olatuaren hirugarren tontor epidemiko horren portaera aurreikus-teko orduan, bi aldagai garrantzitsuk baldintzatzen dute otsaila-ekaina al-diari begiratzea: birusaren aldaera mutatuen aldagai negatiboak eta txerta-ketaren eraginaren aldagai positiboak.
Aldagai negatiboa Euskadin izan dezakeen eraginaren ziurgabetasunak, britainiar aldaerak edo zirkulatzen hasi diren edo inportatu daitezkeen SARS-CoV-2aren beste batzuek baldintzatzen dute. Dokumentu hau ixtera-koan, britainiar aldaeran detektatutako positiboen ehunekoa % 16,8koa da (otsaileko lehen astea).
Aurreikuspenak ezin dira oraindik behin betikoak izan. Aste gutxiren bu-ruan, intzidentzia-tasa metatua biderkatzen duen nabarmen handiagoko kutsagarritasun-agertoki batean egon gaitezke, edo intzidentziaren hazkun-de moderatuko egoera batean, dela kutsagarritasuna hain handia ez delako, dela hartutako prebentzio-neurriak euste-bide eraginkorra direlako.
Balantzaren beste aldean, hurrengo hilabeteetarako aldaera positiboa 2020. urtearen amaieran hasitako txertaketa-prozesua da. Oraindik ere zalantza asko daude txertoa ekoizteko eta banatzeko gaitasunari buruz eta, ondorioz, txer-taketa-egutegiaren behin betiko proiekzioari buruz. Nolanahi ere, zalantza-rik gabe, txertaketa pandemiaren aurkako estrategiaren funtsezko zatia da. Dokumentu hau ixterakoan, esparru soziosanitarioko pertsonen txertaketa ia osatu da. Osasun Publikoko osasun-profesionalen txertaketa % 35,09koa da.
Aurreikuspenetan zuhurtasun kontserbatzailearen irizpidea aplikatuz, ekai-nerako, gutxienez, 70 urtetik gorako pertsona guztiek, osasun-langileek, ko-lektibo ahulenek eta funtsezko kolektiboek txertoa jaso ahal izango dute. Aurreikuspen horri esker, larritasun-adierazlea –batez ere ospitale-sistema-ren arriskuak eta, bereziki, ZIU oheen okupazioak zehazten duena– arindu egin daiteke.
30
Bizi Berri III Plana
Dokumentu hau ixterakoan, Euskal Autonomia Erkidegoko Justizia Auzitegi Nagusiaren Autoa ezagutu dugu, ostalaritza berriz irekitzearen aldekoa, 14 egunetan 100.000 biztanleko 500etik gorako intzidentzia-tasa metatua du-ten udalerrietan. Ikuspegi epidemiologikotik, LABIren Batzorde Teknikoak bere harridura eta desadostasuna adierazi ditu, ebazpen hori oinarritzeko erabilitako argumentazio epidemiologikoagatik. Ostalaritza hain gorabehe-ra handiekin berriro irekitzeak, datozen aste eta hilabeteetan, egungo behe-ranzko joeran eragin negatiboa izan dezaketen aldagaiekin bat egiten du.
Apirilaren hasieran hildakoen kopururik altuena lortzen dela, 51 aste baka-rrean. Lehen grafiko horretan ikus dezakegu bigarren olatuaren bigarren tontor epidemikoan, azaroaren erdialdean, 26koa da. Ordutik, hirugarren tontor epidemikoan, oraindik ez da kopuru hori lortu. 2020ko martxoaren hasieratik eta 2021eko urtarrilaren amaieratik, guztira 3.291 pertsona hil dira Euskadin COVID-19aren ondorioz. Datu hori COVID-19aren inpaktuaren errealitatearen islarik gogorrena da.
1. grafikoa. Iturria: Osakidetza
Covid-aren ondorioz, bigarren olatuaren hasieratik (uztailaren 6a) hildakoen kopurua, asteka
31
Bizi Berri III Plana
Ziurrenik, pandemiaren eraginak une bakoitzean duen larritasun-maila neurtzeko adierazlerik fidagarriena ZIU oheen okupazioa da. Bigarren gra-fiko honetan, presio handieneko hiru uneetako bakoitzaren bilakaera eta eragina ikus daitezke. Lehen olatuan, 232 ZIU ohe zeuden Osakidetzan api-rilaren 2n. Bigarren olatuaren bigarren tontor epidemikoan, azaroaren 13an eta 14an, eta dokumentu hau itxi arte, hirugarren tontor epidemikoan, 167 ohe ZIU okupatu ziren otsailaren 10ean.
3. grafikoa. Iturria: Osakidetza
Hirugarren grafiko honek 14 eguneko intzidentzia-tasa metatuaren bilakae-ra deskribatzen du100.000 biztanleko. Interesgarria da lehen olatuko intzi-dentzia-tasa horren tontorra aurreko bi grafikoetan lehen olatuko heriotzen kurbaren eta ZIU oheen okupazioaren kurbaren zatirik handienarekin alde-ratzea. Itxurazko inkongruentzia horren azalpena etapa bakoitzean egin den test kopuruan eta kutsadurak eta kontaktuak detektatzeko eta araka-tzeko sistemetan dago.
Euskadi, lehen olatuan, milioi biztanleko detekzio-test gehien egin zituen Europako bost eskualdeetako bat izan zen. Udaberrian egunean egindako testen batez bestekoa 2.708,05 izan zen. Hala ere, bigarren olatuan, egu-nean egindako testen batez bestekoa 9.650,47ra igo da. Kasuak eta kontak-tuak detektatzeko plan eta baliabide berriei eta metatutako esperientziari esker, birusak kutsatutako pertsonen kopuru askoz handiagoa identifikatze-ko eta isolatzeko gaitasuna ia lau aldiz biderkatu zen.
32
Bizi Berri III Plana
3. grafikoa. Iturria: Osakidetza
33
Bizi Berri III Plana
Jarraian, pandemiaren balantze honetako datuak eta informazioa osatzen duten hiru koadro eskaintzen dira. 1. taulak Euskadiko pandemiaren bila-kaeraren laburpen bat eskaintzen du, hamabostaldietan egituratua. 2. tau-lan LABIren Aholku Batzordearen bilera-daten zerrenda dago, bilera egin zen eguneko intzidentzia-tasa eta bilera bakoitzean hartutako erabakiak adierazita. Azkenik, 3. taulak Presidenteen Biltzarren bilerei buruzko antze-ko zerrenda eskaintzen du, Lehendakariak aurkeztutako proposamenen la-burpen batekin.
1. koadroa. Atzera begirako laburpena hamabostaldien arabera
Denbora Gako nagusiak
Mar. 1-15 ·Lehen kasuak Euskadin. Osasun-larrialdia deklaratzen da. Etxeko konfinamendua eta Alarma Egoera hasten dira.
Mar. 16-31 ·Komunitate-transmisio handia dago, eta sistemek ez dute kutsadurei jarraitzeko edo haien arrastoa jarraitzeko gaitasunik.
Api. 1-15 ·Hedapenak aurrera jarraitzen du, konfinamendu-neurriek oraindik ez dute emaitzarik sortzen (2 asteko efektua).
Api. 16-30 ·Kutsadura-kurbak moderazioa jasaten du. Neurri murriztaileak lehen emaitzak ematen hasi dira.
Mai. 1-15 ·Kutsadura-kurba baretzen da. Konfinamendua malgutzeko eta arintzeko lehen neurriak aplikatzen dira.
Mai. 16-31 ·Kutsatzeen bilakaera hobetzen du. Mugikortasuna malgutzen da eta instalazioetan eta zerbitzuetan murrizketak gutxitzen dira.
Eka. 1-15 ·Joera positiboak "normaltasun berriaren" agertokia prestatzera darama. Mugikortasun orokorra malgutu egiten da.
Eka. 16-30 ·Datu onek amaiera ematen diote Alarmaren Estatuari, eta Euskadi "normaltasun berrian" sartzen da.
Uzt. 1-15 ·Datu onak herrietako fokuekin batera datoz. Maskara nahitaez erabiltzea aktibatzen da.
Uzt. 16-31 ·Deseskalatzeak, oporretako mugikortasunak, "jairik ez" egunak, gaueko aisialdiak eta taldeek kutsatze-gorakada eragiten dute.
Abu. 1-15 ·Faktore horien dinamikak kutsatzeko goranzko joerarekin jarraitzea eragiten du.
Abu. 16-31 ·Berriro deklaratzen da Euskadiko osasun-larrialdia. LABIk ordutegi-murrizketak ezartzen ditu ostalaritzan eta gaueko aisialdian.
Denbora Gako nagusiak
Ira. 1-15 ·Kasuen miaketa, maskararen erabilera, pertsonen arteko distantzia eta gaueko aisialdiaren murrizketa emaitzak ematen hasten dira.
Ira. 16-30 ·Osasun-sistemaren transmisio- eta tentsio-adierazle handiagoetan egonkortzeko joera finkatzen da.
Urr. 1-15 ·Bizi Berri II Plana aurkezten da. 14 eguneko Intzidentzia Tasa metatuak goranzko joera hasten du.
Urr. 16-31 ·Datuek okerrera egiten dute nabarmen. Neurri murriztaileagoak behar dira. Berriz ere Alarmaren Estatua deklaratzen da.
Aza. 1-15 ·Kutsadurek gora egiten dute berriro, eta neurri berriak hartu behar dira, hala nola ostalaritza ixtea. 1.420 kasu positibo gertatzen dira egun batean.
Aza. 16-30 ·Murrizketa berriek kutsatzeen bilakaera hobetzen dute. Datu kezkagarrietan jarraitzen dugu, baina joera zuzendu egiten da.
Aben. 1-15 ·Eboluzioaren hobekuntza nabariak murrizketa gogorrenetako batzuk arintzea ahalbidetzen du. Gabonak ospatzeko baldintzak onartzen dira.
Aben. 16-31 ·Joerak beheranzkoa izaten jarraitzen du. Hala ere, zenbait prebentzio-neurriren lasaitzea modulatzen da, gorakada berrien aurrean.
Urt. 1-15 ·Joera-aldaketa gertatzen da. Europa osoan hirugarren olatuaz hitz egiten hasten da.
Urt. 15-31 ·Goranzko joera finkatzen da. LABIk bihurgunearen malda alderantzikatzeko murrizketa neurri berriak eta zorrotzak onartzen ditu.
Ots. 1-12 ·Kurba epidemiologikoaren beheranzko joera hasten da. EAEko Justizia Auzitegi Nagusiak 500/100.000 gorako tasak dituzten udalerrietan ostalaritza berriz irekitzeko aukera ematen du.
34
Bizi Berri III Plana
35
Bizi Berri III Plana2.
ko
adro
a. L
AB
Iren
bile
ra-d
aten
zer
ren
da,
intz
iden
tzia
-tas
a m
etat
uar
ekin
, on
artu
tako
ag
ind
u e
do
dek
retu
ekin
eta
har
tuta
ko n
eurr
i nag
usi
ekin
I. Le
hen
eng
o o
latu
a
LAB
IREN
BIL
ERA
K14
EG
UN
EKO
IN-
TZID
ENTZ
IA T
ASA
M
ETA
TUA
DEK
RET
UA
/ A
GIN
DU
AH
AR
TUTA
KO
NEU
RR
I NA
GU
SIA
K
2020
/03/
14 L
AB
I 23
,59
·AG
IND
UA
, mar
txo
aren
13
koa,
Osa
sun
Sa
ilbu
ruar
ena
·Eu
skad
iko
Bab
es Z
ibile
ko P
lan
a ak
tib
atze
a, L
arri
ald
iei
Au
rre
egit
eko
Bid
ea (
LAB
I),
CO
VID
-19a
ren
hed
apen
ak
erag
ind
ako
ale
rta
epid
emio
log
iko
ari a
urr
e eg
itek
o.
·AG
IND
UA
, mar
txo
aren
13
koa,
Osa
sun
Sa
ilbu
ruar
ena
·Gar
bik
eta
area
go
tzea
gar
raio
pu
blik
oan
eta
igar
ob
idee
tan
ed
o e
go
nal
die
tan
.
·Kir
ol-
ekit
ald
i pro
fesi
on
alak
eta
ez-
pro
fesi
on
alak
ate
ak it
xita
eg
itea
.
·Ere
mu
itxi
etan
eg
iten
dir
en e
ta 5
00 p
erts
on
a b
ain
o g
ehia
go
inp
likat
zen
dit
uzt
en ja
rdu
era
kole
ktib
oak
ete
tea.
·Pre
stak
un
tza-
jard
uer
a p
rese
ntz
iala
ete
tea
mai
la g
uzt
ieta
ko p
rest
aku
ntz
a et
a ir
akas
kun
tza
(un
iber
tsit
atek
oa
bar
ne)
em
aten
du
ten
era
kun
de
pu
blik
o e
do
pri
bat
u g
uzt
ieta
n.
·AG
IND
UA
, mar
txo
aren
14
koa,
Osa
sun
Sa
ilbu
ruar
ena
·Ad
inek
oen
tzak
o e
gu
nek
o z
entr
oak
ixte
a.
·Eg
oit
za-z
entr
oet
an a
din
eko
per
tso
nen
tzak
o b
isit
ak k
entz
ea.
·Mu
seo
etan
, o
stal
arit
zan
, ki
rol-
jard
uer
en z
entr
oet
an,
joko
-lo
kale
tan
, tx
oko
etan
ed
o k
ult
u-z
entr
oan
ed
oze
in
jard
uer
a eg
itea
ri u
ztea
.
2020
/03/
20 L
AB
I 67
,78
·LA
BIk
hir
u ja
rdu
era-
ard
atze
n e
rref
ort
zua
azte
rtze
n d
u:
·Esk
ura
dag
oen
info
rmaz
ioa
eta
un
e b
ako
itze
ko le
hen
tasu
nak
par
teka
tzea
.
·Giz
arte
-arr
etak
o p
rog
ram
ak e
ta p
olit
ikak
ko
ord
inat
zea.
·Neu
rri e
kon
om
iko
gu
ztia
k ak
tib
atze
a.
2020
/03/
27 L
AB
I 19
8,39
·LA
BIk
bo
st le
hen
tasu
n e
zart
zen
dit
u:
·Osa
sun
-era
ntz
un
a, o
sasu
n p
ub
liko
a za
intz
eko
eta
kri
si h
au g
ain
dit
zeko
.
·Beh
ar h
and
ien
a d
ute
n p
erts
on
ei e
ta f
amili
ei la
gu
ntz
eko
era
ntz
un
so
zial
a.
·En
pre
sei l
agu
ntz
eko
eta
en
ple
gu
a b
abes
teko
era
ntz
un
eko
no
mik
oa.
·Giz
arte
ari g
ard
enta
sun
ez e
ta le
ialt
asu
nez
info
rmat
zeko
era
ntz
un
ko
mu
nik
atib
oa.
·Lan
kid
etza
zko
era
ntz
un
a, g
arra
ntz
itsu
a ez
den
en
erg
ia b
akar
bat
ez
alfe
rrik
gal
tzek
o.
2020
/04/
03 L
AB
I 29
3,49
·AG
IND
UA
,ap
irila
ren
6k
oa,
Osa
sun
Sa
ilbu
ruar
ena
·EA
En e
likag
aiak
eta
nek
azar
itza
ko e
ta a
bel
tzai
ntz
ako
pro
du
ktu
ak z
uze
nea
n s
altz
en d
itu
zten
mer
katu
eta
az
oka
tra
diz
ion
alak
ald
i bat
erak
o e
tete
a.
2020
/04/
08 L
AB
I 27
7,90
·LA
BIk
ger
o B
izi B
erri
Pla
na
izan
go
den
aren
lan
- et
a p
rest
atze
-pro
zesu
ari e
kite
n d
io.
II. B
igar
ren
Ola
tua
2020
an
LAB
IREN
BIL
ERA
K14
EG
UN
EKO
IN-
TZID
ENTZ
IA T
ASA
M
ETA
TUA
DEK
RET
UA
/ A
GIN
DU
AH
AR
TUTA
KO
NEU
RR
I NA
GU
SIA
K
2020
/08/
18 L
AB
I 25
7,63
·AG
IND
UA
, ab
uzt
uar
en
19ko
a, O
sasu
n
Sailb
uru
aren
a
·%75
eko
ed
uki
era
kult
u-l
eku
etan
.
·Ost
alar
itza
: ham
ar la
gu
n m
ahai
bak
oit
zeko
eta
geh
ien
ez 6
0 b
arn
eald
eeta
n. 0
1:00
etan
ixte
a.
·%60
ko e
du
kier
a ki
rol-
ekit
ald
ieta
n.
·Gau
eko
ais
iald
ia ix
tea.
·Gaz
teen
tzak
o lo
nja
k ix
tea.
·%60
ko e
du
kier
a jo
ko-
eta
apu
stu
-est
able
zim
end
uet
an.
2020
/08/
28 L
AB
I 36
5,91
·Ikas
turt
e h
asie
rara
ko n
eurr
i nag
usi
ak E
usk
adin
.
2020
/10/
02 L
AB
I 26
3,76
·Biz
i Ber
ri II
Pla
nar
en a
urk
ezp
ena.
2020
/10/
17 L
AB
I 32
2,09
·Geh
ien
eko
tal
dea
k 10
lag
un
etik
6ra
mu
rriz
tu d
ira.
·Ed
uki
erak
%50
era
mu
rriz
tea
jard
uer
a-er
emu
gu
ztie
tan
: ost
alar
itza
n (
terr
azak
izan
ezi
k), k
ult
ura
-eki
tald
ieta
n,
erlij
io-e
kita
ldie
tan
...
·Eki
tald
ieta
ra jo
atek
o m
ug
ei d
ago
kien
ez, g
ehie
nez
400
per
tso
na
joan
ah
al iz
ang
o d
ira,
eta
600
kan
po
an.
·Ost
alar
itza
ixte
ko o
rdu
teg
i-m
ug
a 24
:00e
tara
au
rrer
atze
n d
a. D
ebek
atu
ta d
ago
txo
ko e
ta e
lkar
teet
an ja
rdu
tea.
·Par
keak
, lo
rate
gia
k et
a h
aur-
par
keak
ixte
ko o
rdu
teg
ia 2
3:00
etan
eza
rtze
n d
a.
·Fed
erat
u g
abek
o k
iro
l-le
hia
keta
k b
erta
n b
eher
a g
erat
zen
dir
a.
2020
/10/
22 L
AB
I41
6,05
·AG
IND
UA
, urr
iare
n
22ko
a, O
sasu
n
Sailb
uru
aren
a
·Biz
ikid
etza
eg
on
korr
eko
tal
det
ik k
anp
oko
giz
arte
-to
pak
eten
mu
gak
.
·Tal
dek
o e
do
zein
kir
ol-
jard
uer
a et
etea
.
·Deb
ekat
uta
dag
o 2
1:00
etat
ik 0
6:00
etar
a h
aur-
par
keak
, par
ke p
ub
liko
ak e
ta p
laza
k er
abilt
zea.
·Deb
ekat
uta
dag
o 2
1:00
etat
ik 0
6:00
etar
a al
koh
ola
sal
tzea
.
·Mer
kata
ritz
a- e
ta o
stal
arit
za-e
stab
lezi
men
du
ak ix
teko
geh
ien
ezko
ord
ua
21:0
0eta
n e
zart
zen
da.
·Ost
alar
itza
-est
able
zim
end
uet
an b
arra
n k
on
tsu
mit
zea
deb
ekat
uta
dag
o.
·AG
IND
UA
, urr
iare
n 2
2ko
a,
Osa
sun
Sai
lbu
ruar
ena
·% 5
0eko
afo
roa
kult
u-a
reto
etan
.
·Ost
alar
itza
: %
50
eko
ed
uki
era
bar
nea
ldea
n,
geh
ien
ez
6 p
erts
on
a m
ahai
b
ako
itze
ko
eta
bet
i es
erit
a ko
nts
um
itze
ko. I
xtek
o o
rdu
a 00
:00e
tan
eza
rtze
n d
a.
·Deb
ekat
uta
dag
o t
xoko
eta
elk
arte
gas
tro
no
mik
oet
an e
do
zein
jard
uer
a eg
itea
.
·Kir
ola
: 6k
o t
ald
e g
ore
na.
Kir
ol-
leh
iake
ta e
ta -
ekit
ald
ieta
n,
%50
eko
ed
uki
era,
geh
ien
ez 4
00 p
erts
on
a b
arru
an
eta
600
kan
po
an.
·Jo
ko-
eta
apu
stu
-lo
kala
k 00
:00e
tan
itxi
ko d
ira.
36
Bizi Berri III Plana
2020
/04/
17 L
AB
I 15
9,38
·LA
BIk
des
kon
pre
sio
so
zial
eta
eko
no
mik
oko
neu
rri h
auek
pre
stat
zea
erab
akit
zen
du
:
·Ad
ing
abea
k et
a b
ehar
ber
ezia
k d
itu
zten
ko
lekt
ibo
ak k
aler
a ir
ten
ah
al i
zate
a. B
etie
re d
enb
ora
-bal
din
tza
mu
gat
uet
an, u
rru
ntz
e fi
siko
an e
ta e
z ta
ldek
atze
an.
·Sal
toki
en e
ta n
ego
zio
txi
kien
irek
iera
mu
gat
ua
eta
mai
laka
tua
pre
stat
zea,
seg
urt
asu
n-n
eurr
i zo
rro
tzek
in e
ta
urr
un
tze
fisi
koar
ekin
.
·Jar
du
era
fisi
koa
ban
aka
egit
eko
bai
men
a em
atea
, den
bo
ra m
ug
atze
ko b
ald
intz
etan
, eta
zo
rro
tz d
ebek
atze
a p
erts
on
ak e
lkar
tzea
.
·Hez
kun
tzar
en
erem
ura
ko
pro
toko
lo
esp
ezifi
ko
bat
ez
artz
ea,
hez
kun
tza-
kom
un
itat
eare
kin
ko
ntr
asta
tu
on
do
ren
.
·Ad
min
istr
azio
pu
blik
oan
ber
tan
pix
kan
aka
no
rmal
tasu
ner
a it
zult
zea
anto
latz
ea.
2020
/04/
29 L
AB
I 69
,96
·LA
BIk
Biz
i Ber
ri P
lan
aren
leh
en z
irri
bo
rro
a az
tert
u d
u.
2020
/05/
07 L
AB
I 41
,73
·LA
BIk
1. f
aser
a ig
aro
tzek
o p
rop
osa
men
ak d
efin
itze
n d
itu
Esp
ain
iako
Go
ber
nu
aren
des
eska
lad
ako
pla
nea
n:
·Lu
rral
dee
n a
rtek
o m
ug
iko
rtas
un
a, m
ug
akid
e d
iren
eta
oh
iko
igar
ob
idea
du
ten
ud
aler
rien
eta
oh
iko
jard
uer
a so
zio
eko
no
mik
oen
art
ean
.
·DB
Hko
4.
mai
lako
ika
slee
n,
Bat
xile
rgo
ko l
ehen
eta
big
arre
n m
aila
koen
eta
Lan
bid
e H
ezik
etak
o i
kasl
een
h
ezku
ntz
a-ja
rdu
era
pre
sen
tzia
la.
·Etx
ebiz
itza
ko b
irg
aitz
e-o
bre
i ber
reki
tea.
·Ko
mer
tzio
tx
ikia
ir
ekit
zea,
b
anak
ako
ar
reta
reki
n,
biz
i d
en
ud
aler
rian
, d
enb
ora
m
ug
atu
b
ater
ako
et
a m
aska
rak
erab
ilita
.
·% 1
00ek
o m
aizt
asu
n-i
go
era
gar
raio
pu
blik
oan
. %
60k
o e
du
kier
a, p
un
tako
ord
uet
an m
alg
utu
ta,
bat
ez e
re
tren
bid
e-ah
alm
en h
and
ian
. Mas
kara
nah
itae
z er
abili
beh
ar d
a.
·Irek
iera
mu
gat
ua
eta
mu
rriz
keta
k o
stal
arit
zan
. Est
able
zim
end
uan
jaso
tzea
eta
etx
ean
en
treg
atze
a.
·Lan
gile
en %
33
sart
zea
go
izek
o e
ta a
rrat
sald
eko
txa
nd
etan
ere
mu
jud
izia
lean
.
2020
/05/
14 L
AB
I 25
,50
·AG
IND
UA
, mai
atza
ren
14
koa,
Osa
sun
Sa
ilbu
ruar
ena
·Leh
end
akar
iari
esk
atze
a La
rria
ldie
i Au
rreg
itek
o B
idea
(LA
BI)
Eu
skad
iko
Bab
es Z
ibile
ko P
lan
a m
od
ula
tzek
o e
ta
osa
sun
-zai
ntz
aren
fas
era
ego
kitz
eko
.
·9/2
020
DEK
RET
UA
, m
aiat
zare
n 1
5eko
a,
Leh
end
akar
iare
na
·Lu
rral
de
His
tori
koar
en b
arru
an m
ug
itze
a b
aim
entz
en d
a.
·Lu
rral
de
His
tori
koar
en b
arru
an ja
rdu
era
fisi
koa
eta
kiro
l-ja
rdu
era
egit
ea b
aim
entz
en d
a.
2020
/05/
18 L
AB
I 18
,23
·Eu
skad
iko
Bab
es Z
ibile
ko P
lan
a, L
arri
ald
iei A
urr
e eg
itek
o B
idea
(LA
BI)
, des
egit
ea, b
ain
a A
ho
lku
lari
tza
Bat
zord
e Zi
enti
fiko
a ak
tib
o m
ante
ntz
ea «
zain
tza
san
itar
ioko
» fa
se b
erri
ho
net
arak
o.
37
Bizi Berri III PlanaII.
Big
arre
n O
latu
a 20
20an
LAB
IREN
BIL
ERA
K14
EG
UN
EKO
IN-
TZID
ENTZ
IA T
ASA
M
ETA
TUA
DEK
RET
UA
/ A
GIN
DU
AH
AR
TUTA
KO
NEU
RR
I NA
GU
SIA
K
2020
/08/
18 L
AB
I 25
7,63
·AG
IND
UA
, ab
uzt
uar
en
19ko
a, O
sasu
n
Sailb
uru
aren
a
·%75
eko
ed
uki
era
kult
u-l
eku
etan
.
·Ost
alar
itza
: ham
ar la
gu
n m
ahai
bak
oit
zeko
eta
geh
ien
ez 6
0 b
arn
eald
eeta
n. 0
1:00
etan
ixte
a.
·%60
ko e
du
kier
a ki
rol-
ekit
ald
ieta
n.
·Gau
eko
ais
iald
ia ix
tea.
·Gaz
teen
tzak
o lo
nja
k ix
tea.
·%60
ko e
du
kier
a jo
ko-
eta
apu
stu
-est
able
zim
end
uet
an.
2020
/08/
28 L
AB
I 36
5,91
·Ikas
turt
e h
asie
rara
ko n
eurr
i nag
usi
ak E
usk
adin
.
2020
/10/
02 L
AB
I 26
3,76
·Biz
i Ber
ri II
Pla
nar
en a
urk
ezp
ena.
2020
/10/
17 L
AB
I 32
2,09
·Geh
ien
eko
tal
dea
k 10
lag
un
etik
6ra
mu
rriz
tu d
ira.
·Ed
uki
erak
%50
era
mu
rriz
tea
jard
uer
a-er
emu
gu
ztie
tan
: ost
alar
itza
n (
terr
azak
izan
ezi
k), k
ult
ura
-eki
tald
ieta
n,
erlij
io-e
kita
ldie
tan
...
·Eki
tald
ieta
ra jo
atek
o m
ug
ei d
ago
kien
ez, g
ehie
nez
400
per
tso
na
joan
ah
al iz
ang
o d
ira,
eta
600
kan
po
an.
·Ost
alar
itza
ixte
ko o
rdu
teg
i-m
ug
a 24
:00e
tara
au
rrer
atze
n d
a. D
ebek
atu
ta d
ago
txo
ko e
ta e
lkar
teet
an ja
rdu
tea.
·Par
keak
, lo
rate
gia
k et
a h
aur-
par
keak
ixte
ko o
rdu
teg
ia 2
3:00
etan
eza
rtze
n d
a.
·Fed
erat
u g
abek
o k
iro
l-le
hia
keta
k b
erta
n b
eher
a g
erat
zen
dir
a.
2020
/10/
22 L
AB
I41
6,05
·AG
IND
UA
, urr
iare
n
22ko
a, O
sasu
n
Sailb
uru
aren
a
·Biz
ikid
etza
eg
on
korr
eko
tal
det
ik k
anp
oko
giz
arte
-to
pak
eten
mu
gak
.
·Tal
dek
o e
do
zein
kir
ol-
jard
uer
a et
etea
.
·Deb
ekat
uta
dag
o 2
1:00
etat
ik 0
6:00
etar
a h
aur-
par
keak
, par
ke p
ub
liko
ak e
ta p
laza
k er
abilt
zea.
·Deb
ekat
uta
dag
o 2
1:00
etat
ik 0
6:00
etar
a al
koh
ola
sal
tzea
.
·Mer
kata
ritz
a- e
ta o
stal
arit
za-e
stab
lezi
men
du
ak ix
teko
geh
ien
ezko
ord
ua
21:0
0eta
n e
zart
zen
da.
·Ost
alar
itza
-est
able
zim
end
uet
an b
arra
n k
on
tsu
mit
zea
deb
ekat
uta
dag
o.
·AG
IND
UA
, urr
iare
n 2
2ko
a,
Osa
sun
Sai
lbu
ruar
ena
·% 5
0eko
afo
roa
kult
u-a
reto
etan
.
·Ost
alar
itza
: %
50
eko
ed
uki
era
bar
nea
ldea
n,
geh
ien
ez
6 p
erts
on
a m
ahai
b
ako
itze
ko
eta
bet
i es
erit
a ko
nts
um
itze
ko. I
xtek
o o
rdu
a 00
:00e
tan
eza
rtze
n d
a.
·Deb
ekat
uta
dag
o t
xoko
eta
elk
arte
gas
tro
no
mik
oet
an e
do
zein
jard
uer
a eg
itea
.
·Kir
ola
: 6k
o t
ald
e g
ore
na.
Kir
ol-
leh
iake
ta e
ta -
ekit
ald
ieta
n,
%50
eko
ed
uki
era,
geh
ien
ez 4
00 p
erts
on
a b
arru
an
eta
600
kan
po
an.
·Jo
ko-
eta
apu
stu
-lo
kala
k 00
:00e
tan
itxi
ko d
ira.
38
Bizi Berri III Plana
2020
/10/
26 L
AB
I 54
7,47
36/2
020
DEK
RET
UA
, 20
20ko
urr
iare
n 2
6ko
a,
Leh
end
akar
iare
na
·Gau
eko
mu
gig
arri
tasu
na
23:0
0eta
tik
06:0
0eta
ra.
·EA
Eren
ud
al-k
on
fin
amen
du
a et
a ko
nfi
nam
end
u p
erim
etra
la.
·Bai
men
du
tako
geh
ien
eko
tal
dea
k 6
per
tso
net
ako
ak.
2020
/11/
05 L
AB
I 78
9,25
·38/
2020
DEK
RET
UA
, 20
20ko
aza
roar
en 6
koa,
Le
hen
dak
aria
ren
a
·Gau
eko
mu
gig
arri
tasu
na
22:0
0eta
tik
06:0
0eta
ra.
·Lan
po
stu
etan
mas
kara
nah
itae
z er
abili
beh
ar d
a.
·Mer
kata
ritz
ako
est
able
zim
end
u e
ta lo
kal g
uzt
iak
21:0
0eta
n ix
tea.
·% 3
5eko
ed
uki
era
mu
rriz
tea
kult
u-a
reto
etan
.
·Ost
alar
itza
ko,
jate
txee
tako
, tx
oko
eta
elk
arte
gas
tro
no
mik
oet
ako
eta
jo
ko-
eta
apu
stu
-est
able
zim
end
uet
ako
er
abat
eko
itxi
era.
·Mu
sika
-ah
ots
ezko
ed
o d
antz
a-iz
aera
ko e
nts
egu
eta
em
anal
di k
ole
ktib
o e
z-p
rofe
sio
nal
ak b
erta
n b
eher
a u
ztea
, ar
autu
tako
pre
stak
un
tza
izan
ezi
k.
·Tal
dek
o
edo
zein
ki
rol-
jard
uer
a b
erta
n
beh
era
uzt
en
du
, b
ai
entr
enam
end
uan
b
ai
leh
iake
tan
, m
aila
p
rofe
sio
nal
ean
eta
erd
i-p
rofe
sio
nal
ean
izan
ezi
k.
2020
/11/
19 L
AB
I 75
3,60
·39/
2020
DEK
RET
UA
, 20
20ko
aza
roar
en 2
0ko
a,
Leh
end
akar
iare
na
·Lu
zatu
eg
iten
dir
a 36
/202
0 et
a 38
/202
0 D
ekre
tuet
an o
nar
tuta
ko n
eurr
iak.
2020
/11/
30 L
AB
I 44
3,51
·42/
2020
DEK
RET
UA
, 20
20ko
ab
end
uar
en 1
koa,
Le
hen
dak
aria
ren
a
·Geh
ien
ez %
60k
o e
du
kier
a 15
0m2
bai
no
geh
iag
oko
mer
kata
ritz
a-lo
kale
tan
; et
a %
75e
koa
150m
2 ar
teko
m
erka
tari
tza-
loka
leta
n.
2020
/12/
09 L
AB
I 31
7,23
·44/
2020
DEK
RET
UA
, 20
20ko
ab
end
uar
en
10ko
a, L
ehen
dak
aria
ren
a
·Gau
eko
mu
gak
o o
rdu
teg
ia a
ben
du
aren
24t
ik 2
5era
bit
arte
ko g
auet
an e
ta a
ben
du
aren
31t
ik u
rtar
rila
ren
1er
a ar
te z
abal
tzen
da.
·Ud
al-k
on
fin
amen
du
a ke
nd
u e
git
en d
a.
·Ab
end
uar
en 2
3tik
26r
a et
a u
rtar
rila
ren
30e
tik
2ra
bit
arte
an, E
AEr
a sa
rtze
ko e
do
han
dik
irte
teko
joan
-eto
rria
k eg
in a
hal
izan
go
dir
a.
·Ab
end
uar
en 2
4, 2
5 et
a 31
n e
ta u
rtar
rila
ren
1ea
n, 1
0 p
erts
on
ara
zab
altz
en d
a g
ehie
nek
o p
erts
on
a-ta
ldea
.
·Ost
alar
itza
pu
blik
oar
i ber
riro
irek
itze
n z
aio
. Ixt
eko
geh
ien
ezko
ord
ute
gia
20:
00et
an e
zart
zen
da.
2020
/12/
22 L
AB
I 28
2,77
·47/
2020
DEK
RET
UA
, 20
20ko
ab
end
uar
en 2
2ko
a,
Leh
end
akar
iare
na
·Gau
eko
m
ug
igar
rita
sun
-mu
ga
aben
du
aren
24
tik
25er
a et
a ab
end
uar
en
31ti
k u
rtar
rila
ren
1e
ra
bit
arte
ko
gau
etan
00:
30et
ara
aurr
erat
zen
da.
·Urt
eare
n a
mai
eran
, ab
end
uar
en 3
1n e
ta u
rtar
rila
ren
1ea
n s
oili
k m
urr
iztu
ko d
a EA
Era
sart
zeko
ed
o h
and
ik
irte
teko
joan
-eto
rrie
tara
ko e
gu
nen
tar
tea.
·Ab
end
uar
en
24an
et
a 25
ean
, 10
p
erts
on
ako
g
ehie
nek
o
tald
eak.
U
rtar
rila
ren
31
n
eta
1ean
et
a 6a
n,
6 p
erts
on
ako
ak.
·Ab
end
uar
en 2
4, 2
5 et
a 31
n e
ta u
rtar
rila
ren
1,
5 et
a 6a
n m
erka
tari
tza-
eta
ost
alar
itza
-est
able
zim
end
uak
18
:00e
tan
itxi
beh
arko
dir
a. A
ben
du
aren
25e
an e
ta u
rtar
rila
ren
1ea
n e
ta 6
an e
zin
izan
go
dir
a ir
eki 0
9:00
ak a
rte.
·Deb
ekat
uta
dag
o b
ezer
o b
erri
ak k
anp
inet
an o
nar
tzea
ab
end
uar
en 3
0eti
k u
rtar
rila
ren
2ra
bit
arte
an.
·Deb
ekat
uta
dag
o a
ben
du
aren
31n
, urt
arri
lare
n 1
ean
, 5ea
n e
ta 6
an k
oti
lioia
k ed
o o
turu
ntz
ak e
git
ea.
39
Bizi Berri III PlanaIII
. Big
arre
n o
latu
a 20
21ea
n
LAB
IREN
BIL
ERA
K14
EG
UN
EKO
IN-
TZID
ENTZ
IA T
ASA
M
ETA
TUA
DEK
RET
UA
/ A
GIN
DU
AH
AR
TUTA
KO
NEU
RR
I NA
GU
SIA
K
2021
/01/
2021
LA
BI
305,
40·1
/202
1 D
EKR
ETU
A,
urt
arri
lare
n 1
2ko
a,
Leh
end
akar
iare
na
·Biz
ileku
a d
ago
en L
urr
ald
e H
isto
riko
aren
itxi
era
per
imet
rala
.
·Ud
al m
aila
ko it
xier
a p
erim
etra
la 5
00/1
00.0
00 I.
T.M
reki
n.
·Dan
tza-
ents
egu
ez-
pro
fesi
on
alak
ber
riro
ab
iara
ztea
.
·Esk
ola
-kir
ole
ko e
ntr
enam
end
ua
ber
rab
iara
ztea
<50
0/10
0.00
0 I.T
.M. d
ute
n u
dal
erri
etan
.
·Leh
iake
ta f
eder
atu
ari b
erri
z ek
itea
.
·Jo
ko-
eta
apu
stu
-lo
kala
k b
erri
ro ir
ekit
zea,
ost
alar
itza
mu
rriz
teko
bal
din
tza
ber
ber
etan
.
2021
/01/
22 L
AB
I 50
7,48
·4/2
021
DEK
RET
UA
, u
rtar
rila
ren
22k
oa,
Le
hen
dak
aria
ren
a
·Eu
skad
iko
ud
aler
ri g
uzt
ien
itxi
era
per
imet
rala
.
·Geh
ien
ez e
re 4
per
tso
net
ara
mu
gat
zea
tald
eak.
Ost
alar
itza
ko m
ahai
bak
oit
zeko
geh
ien
eko
per
tso
na-
kop
uru
ari e
re a
plik
atze
n z
aio
mu
ga
ho
ri.
·Bar
ruko
inst
alaz
ioet
an e
git
en d
en k
iro
lean
mas
kara
era
bili
beh
arra
.
40
Bizi Berri III Plana3.
ko
adro
a. P
resi
den
teen
Bilt
zarr
en d
atak
, In
tzid
entz
ia-T
asa
met
atu
a et
a Le
hen
dak
aria
k b
ilera
ho
riet
an a
urk
eztu
tako
pro
po
sam
enak
I. Le
hen
eng
o O
latu
a
PRES
IDEN
TEEN
B
ILTZ
AR
RA
K
14 E
GU
NE-
KO
INTZ
I-D
ENTZ
IA
TASA
MET
A-
TUA
LEH
END
AK
AR
IAK
AU
RK
EZTU
TAK
O P
RO
POSA
MEN
AK
2020
/03/
1532
,86
-”M
inis
tro
en K
on
tsei
luar
en m
ahai
gai
nea
n d
ago
en ‘E
np
resa
era
gile
ek e
ta s
ind
ikat
uek
sin
atu
tako
ezo
hik
o p
rop
osa
men
eta
neu
rrie
n’ s
ort
a o
nar
tzea
”.
-”A
uto
no
mo
ei e
ta m
erka
tari
tzar
i lag
un
tzek
o n
eurr
iei l
ehen
tasu
na
emat
ea, b
erez
iki e
zarr
itak
o m
urr
izke
tek
erag
ind
a”.
-”En
ple
gu
a m
ante
ntz
en d
ute
n e
np
rese
i lag
un
tza
emat
ea. A
lem
ania
ko G
ob
ern
uar
en e
red
ua
aurk
eztu
du
t, la
n e
gin
gab
eko
ord
uen
% 6
0 o
rdai
ntz
en d
uen
a et
a G
izar
te S
egu
ran
tzar
en k
ost
uar
en %
50
ber
e g
ain
har
tzen
du
ena”
.
-”Eu
rop
ar B
atas
un
ari e
skat
zea
abia
n ja
r d
ezal
a ek
on
om
ia s
ust
atze
ko a
smo
han
dik
o p
lan
bat
. Fu
nts
ezko
a d
a at
zera
ldia
sai
hes
teko
era
bak
i er
agin
korr
ak h
artz
ea”.
-”O
sasu
n e
ta o
inar
rizk
o z
erb
itzu
etak
o p
rofe
sio
nal
ak a
ito
rtze
a et
a ko
np
ents
atze
a, k
risi
ald
i ho
nen
au
rrea
n e
raku
sten
ari
dir
en a
hal
egin
-,
entr
ega-
eta
ko
np
rom
iso
-plu
sag
atik
”.
2020
/03/
2210
7,49
-”K
om
enig
arri
a d
a O
sasu
n M
inis
teri
oak
iriz
pid
e h
om
og
eneo
ak e
zart
zea
dia
gn
ost
iko
-tes
tak
egit
eko
eta
ber
resk
ura
tuta
ko p
erts
on
en k
o-
pu
rua
zen
bat
zeko
. In
form
azio
ho
ri f
un
tsez
koa
da
araz
oar
i neu
rria
har
tzek
o e
ta b
ehar
bez
ala
hel
tzek
o”.
-”Eu
rop
ar B
atas
un
aren
esp
arru
an e
kin
tza-
bat
asu
n h
and
iag
o b
aten
ald
e eg
iten
du
t, a
bia
n j
arri
beh
ar d
iren
era
bak
i es
trat
egik
o g
uzt
iak
har
tzer
ako
an”.
2020
/03/
2924
5,29
-“In
du
stri
a-ja
rdu
era
erab
at g
eld
itze
ari
dag
oki
on
ez:
Zure
Go
ber
nu
ak h
artu
tako
era
bak
ia (
…)
ez z
en p
osi
ble
zen
bak
arra
. B
azir
en b
este
au
kera
bat
zuk
ere
(…).
Ad
ibid
ez, e
gu
teg
iare
n ik
usp
egit
ik, a
steb
ete
ger
oag
o ja
rdu
era-
mu
ga
han
dia
go
ko h
amab
ost
ald
i bat
has
teak
era
gin
tx
ikia
go
a iz
ang
o z
uen
eko
no
mia
n,
ind
ust
rian
eta
, b
atez
ere
, en
ple
gu
aren
bab
esea
n.
Ko
nfi
nam
end
uak
leh
en f
asea
n i
zan
du
en e
rag
ina
ho
bet
o e
bal
uat
zeko
au
kera
ere
em
ang
o z
igu
n”.
-”A
tzo
ber
tan
pro
po
satu
niz
un
, id
atzi
z, A
uto
no
mia
Erk
ideg
o b
ako
itza
ren
osa
sun
- et
a in
du
stri
a-er
real
itat
era
ego
kitz
eko
au
kera
em
ang
o
zuen
ald
aera
bat
, mu
rriz
keta
ber
riak
un
ifo
rmek
i ap
likat
zea
kalt
egar
ria
izan
go
litz
atek
een
a”.
2020
/04/
0529
2,05
-”N
orm
alta
sun
era
itzu
ltze
ko p
lan
bat
beh
arre
zko
a d
a, k
on
fin
amen
du
tik
eta
jard
uer
arik
eze
tik
mai
laz
mai
la ir
ten
ah
al iz
atek
o. B
este
bi
aste
dit
ug
u z
ure
pre
stak
un
tzan
au
rrer
a eg
itek
o.
Hez
kun
tza-
, ek
on
om
ia-,
giz
arte
- ed
o k
ult
ura
-jar
du
erar
a it
zult
zeko
pla
na.
Zir
kula
zio
-ra
ko, g
arra
iora
ko, e
np
resa
k b
erri
ro ir
ekit
zeko
, ika
stet
xeak
eta
ais
iald
irak
o, k
iro
l-es
par
ruet
arak
o e
do
ku
ltu
ra-j
ard
uer
arak
o p
ixka
nak
ako
su
sper
tze-
ego
erak
au
rrer
atze
a d
ago
kig
u”.
41
Bizi Berri III Plana
2020
/04/
1221
1,93
-”Zi
urt
asu
nak
ku
dea
tu b
ehar
dit
ug
u,
eta,
ber
ezik
i, zi
urt
asu
nak
giz
arte
ari
jaki
nar
azi.
Ziu
rtas
un
a ez
agu
tza
seg
uru
a et
a ar
gia
da,
zal
an-
tzar
ik s
ort
zen
ez
du
ena.
Ho
ri d
a g
ure
ko
ord
inaz
ioar
en g
ako
a; iz
an e
re, s
usm
o z
alan
tzag
arri
etan
ed
o e
gia
ztat
u g
abee
tan
oin
arri
tuta
ku
-d
eatz
en e
do
ko
mu
nik
atze
n d
ug
un
bak
oit
zean
, ara
zoak
larr
iag
otz
en d
ira,
gu
re la
nki
det
za a
hu
ldu
eg
iten
da
eta
giz
arte
a n
ahas
ten
du
gu
. Le
hen
eng
o k
oo
rdin
azio
a, e
ta g
ero
ko
mu
nik
azio
a. E
z al
der
antz
iz. Z
iurt
asu
nak
par
teka
tu b
ehar
dit
ug
u “
.
-”Zi
urt
asu
nak
mas
kare
i, te
stei
, ho
rnid
ure
n h
eltz
eari
eta
ban
aket
ari b
uru
z. P
and
emia
ren
bila
kaer
ari b
uru
zko
dat
uei
bu
ruzk
o z
iurt
asu
nak
et
a, b
erri
z d
iot,
met
od
olo
gia
eta
iriz
pid
e h
om
og
eneo
etan
oin
arri
tu b
ehar
den
info
rmaz
ioa
(…)
des
eska
latz
e e
do
‘No
rmal
tasu
ner
a b
uel
-ta
tzek
o P
lan
a’ri
bu
ruz”
.
-”En
ple
gu
ra b
ider
atu
tako
lag
un
tza-
pla
nei
bu
ruzk
o z
iurt
asu
nak
... g
izar
te-p
olit
ikei
bu
ruz.
Esa
te b
ater
ako
, en
ple
gu
-po
litik
a ak
tib
oei
bu
-ru
zko
era
ntz
un
ik e
zaz
ari
nai
z, e
do
Eu
skad
in e
ta b
este
au
ton
om
ia-e
rkid
ego
bat
zuet
an a
plik
atze
n d
ug
un
gu
txie
nek
o b
izi-
dir
u-s
arre
rari
et
a d
iru
-sar
rera
k b
erm
atze
ko e
rren
tare
kiko
osa
gar
rita
sun
ari b
uru
zko
pro
po
sam
en b
erri
ez”.
-”Zi
urt
asu
nak
Eu
rop
ar B
atas
un
ari
eska
tu e
ta e
skai
ni
beh
ar d
iog
un
ari
bu
ruz.
Eu
rop
a g
ara
eta
po
litik
a b
ater
atu
a b
ehar
du
gu
. Zi
urt
asu
na
irag
arri
dir
en n
eurr
i oro
korr
ak z
ehaz
tean
. Pla
nte
atze
n a
ri d
iren
est
atu
-ako
rdio
ei b
uru
zko
ziu
rtas
un
ak. B
ilgar
riar
i bu
ruz
ezta
bai
dat
u a
u-
rret
ik,
pro
po
sam
en e
ta e
ran
tzu
n e
rag
inko
rrak
bal
ora
tzen
lag
un
du
ko d
igu
ten
ed
uki
esp
ezifi
koak
lan
du
beh
arko
gen
itu
zke,
ep
e er
tain
et
a lu
zera
beg
ira”
.
2020
/04/
1913
4,41
-”K
on
tuan
har
tzea
UN
ICEF
ek e
ta S
AV
E th
e C
hild
ren
ek a
din
gab
eak
kale
ra a
tera
tzek
o e
man
dak
o g
om
end
ioak
, den
bo
ra-b
ald
intz
a m
ug
atu
-et
an, u
rru
ntz
e-b
ald
intz
a m
ug
atu
etan
eta
mu
ltzo
katu
gab
e”.
-”D
end
en e
ta n
ego
zio
txi
kien
irek
iera
mu
gat
ua
eta
arau
tua
pre
stat
zea,
seg
urt
asu
n-n
eurr
i zo
rro
tzek
in e
ta u
rru
ntz
e fi
siko
arek
in”.
-”Ja
rdu
era
fisi
ko in
dib
idu
ala
bai
men
tzea
, esp
azio
irek
ian
, den
bo
ra m
ug
atze
ko b
ald
intz
etan
eta
per
tso
na-
mu
ltzo
rik
gab
e”.
2020
/04/
2683
,41
-”Pr
ofe
sio
nal
en b
abes
ak f
un
tsez
koa
izat
en ja
rrai
tzen
du
. Eta
eg
oki
a iz
ang
o d
a, h
alab
er, g
utx
ien
ez s
ei h
ilab
etea
n o
sasu
n-h
orn
idu
rak
ba-
nat
zeko
Jau
rlar
itza
ren
pla
ng
intz
a ez
agu
tzea
. Pla
ng
intz
a h
ori
eza
gu
tzea
k g
ure
au
toh
orn
iku
ntz
a-h
ori
zon
tea
zein
izan
beh
ar d
en z
ehaz
ten
la
gu
ntz
en d
u”.
-”A
urr
eko
ntu
-mu
ga
arg
ia iz
atea
, har
tu b
ehar
reko
neu
rri e
kon
om
iko
ber
riak
pro
iekt
atze
ko a
uke
ra e
man
go
dig
un
a. (
…)
Beh
arre
zko
a d
a fi
nan
tzak
eta-
ho
rizo
nte
aren
au
rrei
kusp
ena
eta
Euro
pak
o B
atas
un
aren
lag
un
tzen
esp
arru
a p
arte
katz
ea.
Era
ber
ean
, A
uto
no
mia
Erk
ide-
go
etar
a et
a h
aien
sek
tore
pu
blik
oet
ara
bid
erat
zea
fin
antz
aket
a- e
ta la
gu
ntz
a-ild
o h
ori
ek”.
-”Eu
skad
iren
kas
uan
, p
rop
osa
men
zeh
atz
bat
pla
nte
atze
n d
ut:
au
rrek
on
tu-e
go
nko
rtas
un
erak
o b
ide
ber
ri b
at i
tun
tzea
ah
alik
eta
ep
e la
bu
rren
ean
eta
Ko
ntz
ertu
Eko
no
mik
oar
en B
atzo
rde
Mis
toar
en e
spar
ruan
”.
-”B
erri
ro e
skat
zen
du
t B
izi G
utx
ien
eko
Dir
u-s
arre
rare
n p
rop
osa
men
a ar
git
zeko
. Mar
txan
jart
zeko
eg
ute
gia
, bal
din
tzak
eta
au
rrei
kusi
tako
ze
nb
atek
oak
eza
gu
tu b
ehar
dit
ug
u. (
…)E
skan
din
avia
r h
erri
ald
eeta
ko e
red
ua
erre
fere
ntz
ia b
at d
a”.
-”G
izar
tean
, eko
no
mia
n e
ta e
np
leg
uan
era
gin
ber
ezia
du
en g
ai b
at n
abar
men
tzen
du
t: m
erka
tari
tza-
jard
uer
a p
ixka
nak
a ir
ekit
zea,
elik
a-d
ura
-sal
toki
en m
ug
a b
erb
erek
in. A
lem
ania
ko e
red
ua
erre
fere
ntz
ia b
at d
a”.
-”U
da
ho
net
an g
izar
tean
era
gin
han
dia
du
ten
gai
ei b
uru
zko
iriz
pid
eak
par
teka
tzea
pro
po
satz
en d
ut:
ku
ltu
ra-j
ard
uer
a, e
kita
ldia
k, h
erri
e-ta
ko ja
iak,
jard
uer
a fi
siko
a et
a ki
rola
, ed
o h
on
dar
tzen
eta
iger
ileku
en k
ud
eake
ta”.
-”A
silo
aren
eta
mig
razi
o a
hu
lare
n e
rem
uan
, p
rem
iazk
oa
da
iriz
pid
e ko
mu
nak
har
tzea
, er
kid
ego
bak
oit
zean
ap
likat
zeko
, p
rog
ram
a b
ako
itza
ren
ald
eko
eki
men
ei e
ta b
izile
ku-
eta
lan
-bai
men
ei d
ago
kien
ez. P
ort
ug
alen
ere
du
a er
refe
ren
tzia
bat
da”
.
42
Bizi Berri III Plana
2020
/05/
0352
,92
-”B
izi G
utx
ien
eko
Dir
u-s
arre
rari
dag
oki
on
ez, (
…) p
rest
azio
ho
ri d
aud
en la
gu
ntz
a-er
edu
ekin
ko
ord
inat
u b
ehar
da,
eta
ho
rien
art
ean
dag
o
gu
re D
iru
-sar
rera
k B
erm
atze
ko E
rren
ta, l
aner
atze
n e
ta g
izar
tera
tzen
lag
un
tzea
hel
bu
ru d
uen
a”.
-”N
ire
ust
ez, e
go
kia
da
erag
ile e
kon
om
iko
ekin
eta
so
zial
ekin
ako
rdio
bat
lort
zea,
eg
un
go
en
ple
gu
-err
egu
lazi
oko
esp
edie
nte
en lu
zap
en
bat
akt
ibat
zeko
, ezi
nb
este
z. (
…)
Era
ber
ean
, eta
eko
no
mia
- et
a en
ple
gu
-itx
aro
pen
neg
atib
oen
ara
ber
a, b
atez
ere
ind
ust
rian
, ko
men
igar
-ri
a lit
zate
ke t
ran
tsiz
io a
rin
eta
mal
gu
a eg
itea
arr
azo
i ek
on
om
iko
eng
atik
eta
an
tola
men
du
zko
eng
atik
En
ple
gu
a al
di
bat
erak
o e
rreg
u-
latz
eko
esp
edie
nte
ber
riet
ara”
.
2020
/05/
1031
,35
-”A
ste
ho
net
an D
ipu
tatu
en K
on
gre
suan
lo
rtu
tako
ako
rdio
a er
e b
alo
ratz
en d
ut.
Go
ber
nan
tza
par
teka
tuar
en i
nte
rpre
tazi
oa
bid
erat
zen
d
u, g
ure
erk
ideg
oet
atik
esk
atu
du
gu
n b
ezal
a, e
ta a
plik
atze
n ja
kin
beh
ar d
ug
u”.
-”G
ure
tzat
gak
oa
inb
erti
tzek
o e
ta s
usp
ertz
eko
pla
ng
intz
a eg
itea
da.
Era
kun
deo
k fu
nts
ezko
eg
inki
zun
a d
ug
u b
erre
raik
un
tzan
. In
ber
tsio
p
ub
liko
a fu
nts
ezko
tre
sna
da,
eta
, gu
re u
stez
, osa
sun
-sis
tem
an, g
izar
te-k
oh
esio
an e
ta b
erd
inta
sun
ean
inb
erti
tzek
o u
nea
da,
bai
ta e
kon
o-
mia
eta
en
ple
gu
a su
sper
tzek
o u
nea
ere
”.
-”Eu
rop
ako
era
ntz
un
eko
sist
emik
oa
bu
ltza
tzen
du
gu
, ek
imen
ak b
izko
rtu
ah
al i
zate
ko h
amar
kad
ako
bi
erro
nka
nag
usi
etan
: it
un
Ber
de
Ber
ria
eta
Tran
tsiz
io D
igit
ala.
Eu
rop
a B
erre
sku
ratz
eko
Fu
nts
ho
rrek
bal
io b
ehar
du
pan
dem
iare
n o
nd
ori
o l
arri
ak i
rau
ltze
ko,
elka
rtas
un
-p
rin
tzip
ioa
gau
zatz
eko
, bar
ne-
mer
katu
a b
abes
teko
eta
inb
erts
io p
rod
ukt
ibo
a et
a en
ple
gu
a b
ult
zatz
eko
”.
2020
/05/
1718
,69
-”Et
xeti
k ka
np
o e
spaz
io it
xiet
an e
do
per
tso
nen
art
eko
gu
txie
nek
o d
ista
ntz
ia m
ante
ntz
en e
z d
en e
go
eret
an e
git
en d
en ja
rdu
era
oro
tan
m
aska
rak
erab
iltze
a p
rop
osa
tzen
du
t”.
-”Es
pai
nia
ko G
ob
ern
uak
ber
riz
azte
rtze
a (o
rdu
-tar
teak
), b
aita
1.
fase
ho
net
an e
re,
adin
eko
entz
ako
eta
ber
ezik
i b
abes
tu b
ehar
dit
ug
un
ar
risk
u-k
ole
ktib
oen
tzak
o t
arte
ak m
ante
nd
uz”
.
-”A
lde
bat
etik
, per
tso
nen
art
eko
urr
un
tze
fisi
kora
ko e
ta m
aska
ren
era
bile
rara
ko n
eurr
iak
ind
artz
ea; e
ta, b
este
tik,
big
arre
n f
asea
n k
ult
u-
ra-e
kita
ldie
n e
do
ost
alar
itza
ren
ere
mu
an e
du
kier
a-m
urr
izke
tak
% 5
0era
ino
mal
gu
tzea
”.
-”Pr
op
osa
tzen
du
t ja
rdu
era
ho
riek
(tu
rism
o a
ktib
oa
eta
nat
ura
koa)
mo
du
ask
e et
a se
gu
ruan
eg
in a
hal
iza
tea
ing
uru
ne
nat
ura
lean
. Ja
r-d
uer
a h
ori
etan
, ad
ibid
ez, m
end
i-ib
iliak
sar
tzen
dir
a”.
-”H
ezku
ntz
a-ja
rdu
era
pre
sen
tzia
la b
ult
zatz
ea. (
…)
Hez
kun
tza
pre
sen
tzia
la e
zin
bes
teko
a d
a ik
asle
ah
ule
nen
des
ber
din
tasu
nar
i au
rre
egi-
teko
, ik
aste
txee
tara
bid
ali
dit
ug
un
pro
toko
lo z
orr
otz
ak b
etez
. Eu
sko
Jau
rlar
itza
k h
elb
uru
ho
rri
euts
iko
dio
, U
NIC
EF,
SAV
E th
e C
hild
ren
ed
o P
edia
tria
Elk
arte
aren
txo
sten
ak k
on
tuan
har
tuta
”.
2020
/05/
2411
,52
-“A
lde
anit
zeko
lan
kid
etza
-fo
roak
dit
ug
u,
Euro
par
Bat
asu
nar
ekin
lo
tuta
ko G
aiet
arak
o B
atzo
rdea
, es
ater
ako
, o
steg
un
ho
net
an b
ildu
ko
da;
Eu
skad
i, N
afar
roa
eta
Aki
tan
ia B
erri
aren
Eu
roes
kual
dea
ren
mu
gik
ort
asu
n-p
rop
osa
men
ak k
on
tuan
har
tzek
o b
ehar
ra p
lan
teat
uko
d
ug
u E
usk
adit
ik”.
-”B
erri
ro d
iot
beh
arre
zko
a d
ela
Ko
ntz
ertu
Eko
no
mik
oar
en B
atzo
rde
Mis
toa
dei
tzea
, Eu
skad
iko
au
rrek
on
tu-e
go
nko
rtas
un
aren
eta
zo
r p
ub
liko
aren
hel
bu
ruak
bir
defi
nit
zeko
”.
-”La
nki
det
zak
eta
koo
rdin
azio
ak b
ehar
rezk
oak
izat
en ja
rrai
tuko
du
te, z
alan
tzar
ik g
abe.
Den
a d
en, a
lde
anit
zeko
eta
ald
e b
iko
har
rem
an-
-fo
ro n
ahik
oak
dit
ug
u, e
tap
a b
erri
bat
i eki
teko
. Ho
rreg
atik
, bile
ra h
ori
en ja
rrai
pen
a et
a fo
rmat
ua
ald
atze
ko a
uke
ra e
mat
en d
iet
gu
ztie
i”.
43
Bizi Berri III Plana
2020
/05/
315,
85
-”M
aiat
zare
n 3
ko e
skae
ra e
rrep
ikat
zen
du
t, e
zin
bes
teko
En
ple
gu
a al
di
bat
erak
o e
rreg
ula
tzek
o e
sped
ien
teen
ap
likaz
ioa
luza
tzek
o,
Gi-
zart
e Se
gu
ran
tzar
en k
oti
zazi
oak
irai
lera
art
e o
rdai
ntz
eko
ho
bar
ieki
n, E
stat
u m
aila
n g
ehie
n k
alte
tuta
ko s
ekto
reen
tzat
, hal
a n
ola
mer
ka-
tari
tza,
ost
alar
itza
ed
o t
uri
smo
aren
tzat
. Jar
du
era-
mu
rriz
keta
jasa
ten
ari
dir
en e
ta ja
san
go
du
ten
ind
ust
ria-
sekt
ore
entz
at e
re b
ai. A
uto
mo
-b
ilare
n s
ekto
reaz
ari
nai
z, g
aurk
ota
sun
tri
stek
oa,
aer
on
auti
koaz
ed
o m
akin
a-er
rem
inta
z “.
-”H
orr
ez g
ain
, p
rop
osa
tzen
du
gu
ho
bar
ia e
mat
ea E
np
leg
ua
ald
i b
ater
ako
err
egu
latz
eko
esp
edie
nte
ek G
izar
te S
egu
ran
tzar
i o
rdai
nd
u
beh
arre
ko k
oti
zazi
oei
, arr
azo
i eko
no
mik
oen
gat
ik, t
ekn
iko
eng
atik
, an
tola
men
du
zko
eng
atik
ed
o p
rod
ukz
ioko
eng
atik
; gu
txie
nez
, en
pre
sa
txik
i eta
ert
ain
en e
spar
ruan
, bet
iere
en
ple
gu
ari e
ust
eko
ko
np
rom
iso
a h
artz
en b
adu
te. E
usk
adik
o G
izar
te E
lkar
rizk
etar
ako
Mah
aian
, eu
s-ka
l era
kun
deo
k so
ldat
a tx
ikie
net
arak
o E
np
leg
ua
ald
i bat
erak
o e
rreg
ula
tzek
o e
sped
ien
teen
osa
gar
ri b
at p
rop
osa
tuko
du
gu
. Ild
o h
orr
etan
, A
lem
ania
ko e
red
ua
aplik
atze
a p
lan
teat
zen
du
gu
, hau
da,
inp
likat
uta
ko a
ldee
n a
rtea
n “
ahal
egin
par
teka
tua”
eg
itea
.
-”B
izta
nle
ria
mig
ratz
aile
aren
ad
min
istr
azio
-err
egu
lari
zazi
oko
pro
zesu
ak b
izko
rtze
a, la
n-b
aim
enak
izat
eko
”.
-”G
izar
tea
eta
eko
no
mia
ber
rera
ikit
zeko
16.
000
mili
oi
euro
ko f
un
tsar
i d
ago
kio
nez
, eg
oki
a et
a b
ehar
rezk
oa
izan
go
lit
zate
ke f
un
ts h
ori
er
abilt
zeko
ep
eak
eta
pro
zed
ura
k b
ehin
bet
iko
arg
itze
a”.
-”M
ug
ako
igar
ob
idea
err
azte
a, z
uri
eta
Fra
ntz
iako
Leh
en m
inis
tro
ari z
uze
nd
uta
ko g
utu
nea
n e
skat
u b
ezal
a”.
-”Fa
rmaz
ia-k
oo
rdai
nke
tara
jotz
en d
ute
n p
erts
on
entz
at m
aska
ra h
igie
nik
o e
ta k
iru
rgik
oen
BEZ
aren
sal
bu
esp
ena
bal
ora
tzea
”.
-”A
pir
ilare
n 2
1eko
15/
2020
Leg
egin
tzak
o E
rreg
e D
ekre
tuar
en 8
. ar
tiku
luar
en d
ata
zab
altz
ea,
zein
ak j
aso
tzen
bai
tu B
EZar
en %
0 t
asa
aplik
atze
a C
OV
ID-1
9are
n o
nd
ori
oei
au
rre
egit
eko
beh
arre
zko
ak d
iren
on
das
un
-en
treg
ei, 2
020k
o u
ztai
lare
n 3
1ra
arte
”.
2020
/06/
073,
61-F
arm
azie
tan
ait
ort
uta
ko k
ole
ktib
oei
em
and
ako
hig
ien
e- e
ta k
iru
rgia
-mas
kare
tan
BEZ
a sa
lbu
este
ko b
ehar
ra b
erre
sten
du
t, b
ai e
ta
15/2
020
Erre
ge
Leg
e D
ekre
tuar
en 8
. art
iku
luar
en lu
zap
ena
ere,
zei
nak
jaso
tzen
bai
tu B
EZar
en %
0ko
tas
a ap
likat
uko
zai
ela
CO
VID
-19a
ren
o
nd
ori
oei
au
rre
egit
eko
beh
arre
zko
ak d
iren
on
das
un
-en
treg
ei, e
pe
erta
in e
ta lu
zean
ezi
nb
este
ko h
orn
idu
ra p
lan
ifika
tzen
jarr
aitz
eko
”.
2020
/06/
146,
08
-”In
du
stri
arik
gab
e ez
dag
o b
erre
raik
un
tzar
ik. I
kerk
eta
eta
zien
tzia
rik
gab
e, e
z d
ago
ber
rera
iku
ntz
arik
. In
ber
tsio
pro
du
ktib
oar
en a
ldek
o
apu
stu
rik
gab
e, e
z d
ago
ber
rera
iku
ntz
arik
. En
pre
sa-s
area
naz
ioar
teko
tzek
o la
gu
ntz
arik
gab
e, e
z d
ago
ber
rera
iku
ntz
arik
. Eu
skad
in p
rest
g
aud
e ah
aleg
in h
orr
etan
lag
un
tzek
o e
ta b
erre
sku
ratz
eko
oin
arri
ho
riek
sen
do
tuko
dit
uen
est
rate
gia
bat
gar
atze
ko.
Estr
ateg
ia h
on
ek
bal
iab
idee
n e
sku
rag
arri
tasu
nea
n e
ta z
orp
etze
ko a
uke
reta
n a
rgit
asu
na
eska
tzen
du
”.
-”G
ure
ald
etik
, et
a Eu
rop
ako
Par
lam
entu
aren
eb
azp
en b
aten
on
do
rio
z, L
egeg
intz
a es
kum
enak
dit
uzt
en E
uro
pak
o E
sku
ald
eak
Ara
ud
i O
roko
rrea
n,
Euro
par
Bat
asu
nar
en e
tork
izu
nek
o ‘
lan
kid
etza
in
dar
tuar
i’ b
uru
zko
eka
rpen
a b
ult
zatz
en a
ri g
ara.
Gu
re h
elb
uru
a Eu
rop
an
leh
en m
aila
ko a
kto
reak
izat
ea d
a, e
ta g
ure
bal
io e
ran
tsia
esk
ain
tzea
leg
itim
itat
eari
, era
gin
kort
asu
nar
i, h
urb
iltas
un
ari e
ta e
sper
ien
tzia
ri
dag
oki
enez
, eko
no
mia
ren
eta
en
ple
gu
aren
su
sper
rald
iari
beg
ira.
Hel
bu
ru k
om
un
itar
ioa
eta
on
das
un
ko
mu
na”
.
-”Ez
inb
este
koa
eta
pre
mia
zko
a d
a zi
urt
asu
nek
o fi
nan
tza-
esp
arru
bat
zeh
azte
a Es
tatu
an.
Bad
akiz
u k
ezka
tzen
gai
tuen
gai
a d
ela.
Gu
re
kasu
an,
aurr
eko
ntu
-eg
on
kort
asu
nar
en e
ta z
orr
aren
hel
bu
ruak
eg
un
erat
zeko
met
od
olo
gia
ri b
uru
zko
hai
nb
at z
alan
tza
dau
de,
bai
ta B
P-G
ren
gai
nek
o d
efizi
tari
bu
ruzk
oak
ere
, eta
arg
itu
eg
in b
ehar
dir
a. In
ber
titz
eko
eta
bar
ne-
mer
katu
a su
sper
tzek
o z
iurt
asu
n e
kon
om
iko
a.
Jard
ute
ko o
rdu
a d
a g
ure
tzat
, eta
zer
bal
iab
ide,
tre
sna
eta
zeru
mu
ga
dit
ug
un
jaki
n b
ehar
du
gu
”.
2020
/07/
3193
,74
-”H
itza
ldi
ho
riei
dag
oki
enez
, 40
/201
4 Le
gea
ren
146
. ar
tiku
luak
eza
rtze
n d
u t
op
aket
a h
ori
ek p
rest
atze
ko b
atzo
rde
bat
ek p
rest
atu
eta
la
gu
nd
u b
ehar
dit
uel
a, e
rkid
ego
bak
oit
zeko
min
istr
o e
ta k
on
tsei
lari
bat
ek o
satu
a. L
og
iko
a d
iru
di l
and
u b
ehar
reko
gai
ei, g
ai-z
erre
nd
ari,
kom
un
ikaz
ioar
i, ak
tei e
ta b
aliz
ko a
kord
ioei
bu
ruzk
o ir
izp
idea
k ad
ost
ea. M
eto
do
rik
gab
e, t
op
aket
a h
auek
ino
lako
am
aier
arik
eta
irit
sier
a-p
un
turi
k g
abe
saka
ban
atu
tako
bak
arri
zket
en s
egid
a d
ira”
.
-”Lu
rral
de
arte
ko k
on
tsei
lu g
uzt
iak
man
ten
tzea
z g
ain
, ko
men
igar
ria
iru
dit
zen
zai
t au
ton
om
ia e
rkid
ego
en a
rtek
o z
uze
nek
o k
om
un
ika-
zio
an s
ako
ntz
ea. B
erez
iki,
erki
deg
o m
ug
akid
eak
dir
enea
n, b
ain
a b
aita
erk
ideg
o b
atek
bes
te b
ati e
rag
in d
ieza
ioke
en e
rab
aki b
at h
artz
ea
pen
tsat
zen
du
enea
n e
re”.
-”Eu
rop
ako
fu
nts
ei d
ago
kien
ez, (
…)
aurr
erat
u n
ahi n
uke
, nir
e u
stez
eta
un
ea ir
itsi
tako
an, e
ztab
aid
a ez
del
a, z
iur
asko
, zen
bat
eko
an e
ta
no
lako
an o
inar
ritu
ko.
Fun
tsak
esk
ura
tzek
o,
estr
ateg
ia a
rgia
beh
arko
da
osa
sun
-err
on
ka b
erri
etar
a, i
ng
uru
men
-tra
nts
izio
en
erg
etik
ora
et
a tr
ants
izio
tek
no
log
iko
-dig
ital
era
ego
kitz
eko
”.
44
Bizi Berri III Plana
II. B
igar
ren
ola
tua
PRES
IDEN
TEEN
B
ILTZ
AR
RA
K
14 E
GU
NE-
KO
INTZ
I-D
ENTZ
IA
TASA
MET
A-
TUA
LEH
END
AK
AR
IAK
AU
RK
EZTU
TAK
O P
RO
POSA
MEN
AK
2020
/09/
0439
9,73
-”B
ehar
rezk
oa
iru
dit
zen
zai
t En
ple
gu
a al
di b
ater
ako
err
egu
latz
eko
esp
edie
nte
ak lu
zatz
ea, C
OV
ID-1
9are
n o
nd
ori
oen
era
gin
pea
n ja
rrai
-tz
en d
ug
un
bit
arte
an. G
ain
era,
eg
oer
a la
rria
n d
aud
en t
rakz
io-s
ekto
reei
lag
un
tza
esp
ezifi
koa
emat
eko
neu
rria
k an
tola
tzea
pro
po
satz
en
du
t, h
ala
no
la a
ero
nau
tika
ri, a
uto
mo
bilg
intz
ari e
do
mak
ina-
erre
min
tari
. Pre
mia
zko
a d
a, h
alab
er, u
da
bai
no
leh
en a
do
stu
eta
on
artu
ta-
ko g
izar
te-l
agu
ntz
en iz
apid
etze
a ar
intz
ea “
.
-”Es
trat
egik
oa
da
Nex
t G
ener
atio
n E
uro
pak
o F
un
tsak
akt
ibat
zeko
eki
ntz
a-ar
dat
z ko
ord
inat
u b
at a
do
stea
”.
-”H
ezku
ntz
a p
rese
ntz
iala
ko
np
ents
atza
ilea
da,
eta
uka
ezin
a iz
an b
ehar
du
ber
din
tasu
n-p
rin
tzip
ioar
en i
kusp
egit
ik.
Pan
dem
iare
n g
o-
rab
eher
en a
urr
ean
, era
ntz
un
a b
aret
asu
na,
irau
nko
rtas
un
a et
a eg
oki
tzap
ena
da,
hez
kun
tzar
ako
oin
arri
zko
esk
ub
idea
def
end
atze
ko”.
2020
/10/
2654
7,57
-“A
uto
no
mia
Erk
ideg
oo
k ar
gia
go
jaki
n b
ehar
du
gu
:
·Eu
rop
ako
Bat
zord
eare
n ir
izp
ide
oro
korr
ak p
roie
ktu
era
ldat
zaile
ak h
auta
tzek
o; e
ta e
a h
ori
ek e
stat
u b
ako
itze
ra e
go
kitu
ah
al iz
ang
o
dir
en, a
bia
pu
ntu
ko e
rrea
litat
e so
zial
, eko
no
mik
o e
ta t
ekn
olo
gik
oar
en a
rab
era;
·big
arre
na,
Esp
ain
iako
Go
ber
nu
ak a
uto
no
mia
-erk
ideg
oek
in p
roie
ktu
ak h
auta
tzek
o e
ta e
lkar
reki
n k
ud
eatz
eko
ab
ian
jarr
iko
dit
uen
tr
esn
ak e
ta ir
izp
idea
k; E
uro
pak
o F
un
tsen
Ko
nfe
ren
tzia
Sek
tori
alar
en b
erar
iazk
o e
gin
kizu
nak
defi
nit
uko
dit
u; e
ta
·hir
ug
arre
na,
pro
iekt
uak
eb
alu
atze
ko, j
arra
ipen
a eg
itek
o e
ta g
auza
tzea
ren
ko
ntr
ola
eg
itek
o si
stem
ak, E
uro
par
Bat
asu
nak
eza
rrit
ako
p
aram
etro
en e
spar
ruan
“.
45
7. Bizi Berri II Planean ezarritako helburuen ebaluazioaEbaluatzeko, Bizi Berri II Planaren helburuen atala bi multzotan egituratu behar da. Lehenik eta behin, 2020ko urritik 2021eko otsailera bitarteko den-boralearen esparruan ebaluatu beharreko helburuak, hau da, Bizi Berri II Pla-naren indarraldian. Bigarrenik, epe ertainera proiektatzen diren helburuak, pandemia gainditzeko denbora-muga zabalenean, baita pandemia ostekoan ere.
Laburbilduz, nabarmendu behar da Bizi Berri II Planak funtsezko bi helburu lortzen lagundu duela; baina funtsezkoak: batetik, konfinamendura itzul-tzea, eskolak ixtea, osasun-kolapsoa eta koma ekonomikoa saihestea; eta, bestetik, erreferentzia-panel bat finkatzea, euskal erakundeei aukera eman diena erantzunak pandemiaren bilakaerara eta haren kontingentzietara egokitzeko. Esparru erabilgarria eta eskuragarria izan da gizarteari eta ko-munikabideei informazioa emateko.
Laburbilduz, honako taula honetan jasotzen da helburu horien ebaluazioa:
4. koadroa. Bizi Berri II Planean ezarritako helburuen ebaluazioa
Bizi Berri III Plana
Bizi Berri II aldiko oinarrizko helburuak
·Birusaren transmisioa mugatzea, konfinamendura itzultzea, osasun-kolapsoa, koma ekonomikoa eta gizarte-arrailak areagotzea saihestea.
-Horixe izan zen Bizi Berri II Planaren lehen helburua. 2020ko urritik 2021eko otsailera bitarteko balantzeak aukera ematen du betetzen dela berresteko.
·Pandemiaren bilakaeraren aurrean birusarekin bizikidetza jasangarria izateko aurreikuspenez eta aldez aurretik jardutea ahalbidetuko duen jarduera-esparrua finkatzea.
-Bizi Berri II Planak erreferentzia-panel bat eskaini du, jarduera-esparru orokor bat ezartzen duena, agertoki eta adierazleen arabera antolatutako neurri-multzo batekin.
·Euskal erakundeei pandemiaren bilakaerari, gertakizunei eta ezustekoei emandako erantzunak arin egokitzeko aukera emango dieten tresnak izatea.
·Bizi Berri II Planaren panelak eta LABIren Aholku Batzordearen eta Batzorde Teknikoaren funtzionamendu koordinatuak aukera eman diete euskal erakundeei aurreikuspenez eta koordinazioz jarduteko.
46
8. Irakaspenak8.1. Lehen olatuaren ikaskuntzak
Urria eta azaroa arteko tontorra ez zen izan udaberriko lehen olatuaren berdina, eta, ziurrenik, bigarren olatuaren hirugarren tontor epidemikoa aurrekoen modu ezberdinean agertuko da. Hain zuzen ere, hori dela eta, dokumentu hau aldian-aldian eguneratzea aurreikusten da. Bizi Berri II Pla-nak 2020ko martxotik irailera arte pandemiaren kudeaketaren esperientzian ikasitako irakaspen nagusietako batzuk azaldu zituen.
Lehen etapa hartatik ateratako ikaskuntzak bigarren olatuko esperientzian ere egiaztatutzat jo daitezke. Bizi izandako guztiaren balantzeak erakusten digu zerk laguntzen digun birusaren hedapenari eusten eta hura murrizten, eta zerk egiten digun kalte eta zerk laguntzen duen birusaren hedapena areagotzen. Hurrengo koadroan, ikasgai haiek modu sintetikoan erreprodu-zitzen dira berriro. (Atal honen bertsiorik luzeena Bizi Berri II Planean kon-tsulta daiteke, 16-25 orrialdeetan)
Bizi Berri III Plana
Epe ertainerako helburuak Ebaluazioa
·Osasuna, hezkuntza eta zerbitzu publikoak indartzea, ekonomia eta enplegua berreskuratzea, gure gizartearen berreraikuntza emozionala, eta elkartasuna eta gizarte-kohesioa sustatzea.
·Bizi Berri II Plana bat etorri da helburu horrekin, eta hura indartzen laguntzen saiatu da.
·Gizarte-pedagogia indartzea, emaitzen neurketarekin erantzun komunitarioaren konpromisoa pertsonalizatzeko beharrari dagokionez.
·Bizi Berri II helburu horrekin lerrokatuta egon da. LABIren mezuak eta komunikazioa pedagogia hori indartzen saiatu dira.
·Gure gizarteak emozioak berreskuratzeko eta gizartea, ekonomia eta enplegua berreraikitzeko duen erresilientzia-gaitasuna sustatzea.
·Bizi Berri II helburu horrekin lerrokatuta egon da. LABI euskal erakundeen arteko lankidetzaren ardatz nagusia izan da.
47
5. koadroa. Lehen olatuaren ikaskuntzen laburpena
8.2. Bigarren olatuaren ikaskuntzak eta orain arteko ondorioak
8.2.1. Ikaskuntza orokorrak
I. Herrialde batek ere ez du formula magikorik. Guztiok ikasten dugu guztiengandik
Txina eta uharteetako lurralde batzuk izan ezik, herrialde edo eskualde batek ez du lortu bere 14 egunetako intzidentzia-tasa modu egonkorrean mantentzea 100.000 biztanleko 60tik behera. Alde horretatik, ez dago bereiziki eraginkorra den eta gure herrialdean aplikazio mimetikoa izan dezakeen eredurik. Ez dago formu-la magikorik. Jardunbide egokiak eta esperientzia positiboak daude, eta egiaztatu bezain laster aplikatzen saiatzen dira. Denok ikasten dugu guztiengandik.
II. Urritik, bilakaera larria izan da Euskadin, baina inguruko batez bestekoak baino ez hain zifra negatiboekin
Bizi Berri II Plana indarrean egon den lau hilabeteetan, Euskadik bilakaera epide-miologikoari buruzko datuak ez dira izan Europako autonomia-erkidegoetako eta
Bizi Berri III Plana
Laguntzen gaituena Kalte egiten diguna
·Osasun-informazioaren gaitasuna, testak eta baheketak egitea, kutsadurak eta kontaktuak arakatzea, isolamenduak eta berrogeialdiak.
·Mugikortasuna eta pertsona desberdinekin etengabeko harremana izatea, baita ezezagunekin ere.
·Familia-, gizarte-, hezkuntza- eta lan-burbuilak ezartzea.
·Neurriak erlaxatzea gaueko aisialdian, botiletan eta "jairik ez" egunetan.
·Maskara, pertsonen arteko distantzia eta higienea erabiltzea.
·Neurriak erlaxatzea taberna, kafetegi, terraza eta jatetxeetan.
·Elkartu daitezkeen pertsonen kopuruak mugatzea.
·Familien eta lagunen bileretan neurriak erlaxatzea.
·Segurtasun- eta koordinazio-neurriak babestea sektore eta eremu guztietan.
·Gehiegizko konfiantza eta arrisku-testuinguruei buruzko kontzientziarik eza, baita koordinaziorik eza ere.
·Edukiera mugatzea, lokalak aireztatzea eta aire zabaleko jarduerak egitea.
·Gune itxi, gaizki aireztatu eta/edo jendetsuetan edozein jarduera garatzea.
·Baldintzarik gabeko etxebizitzak dituzten pertsonen berrogeialdietarako hotelak jartzea.
·Bizigarritasun-baldintza prekarioetan edo pilaketan bizitzea.
48
herrialdeetako batez bestekoak bezain altuak. Egiaztapen horrek ez du larritasuna kentzen, baina kontuan hartu beharreko testuinguru-datua da Bizi Berri II Plana ebaluatzerakoan.
III. Asko da dakiguna eta asko da ez dakiguna
Asko da birus honi eta bere portaerei buruz ikasi duguna. Horri esker, erreplika epi-demiologiko berriek aurreko boladetako datuak ez okertzea lortzen ari gara. Hala ere, irmotasunez bezain umiltasunez esan behar da zientziak oraindik asko aurkitu behar duela birusaren portaeren aurreikuspenari buruz, joera epidemiologikoaren bat-bateko aldaketen kausa-efektu erlazioei buruz, edo, aldi berean, eskualde ba-tean joera azkar igotzeko faktoreei dagokienez, hurbileko beste batean beherantz jarraitzen duen bitartean.
IV. Datozen hilabeteetan ziurgabetasuna kudeatu eta bi hipotesi hartu behar ditu-gu kontuan
12 hilabete hauetako esperientzia ikusita, badakigu ziurgabetasun handiko testuin-guru batean mugitu behar dugula. Ez dugu behar bezain ziur jakingo hurrengo lau hilabeteetako bilakaera. Prest egon behar dugu, beraz, gutxienez bilakaera epide-mikoaren bi hipotesiri aurre egiteko:
-Lehen hipotesia: Lehen etapa batean, 14 egunetako intzidentzia-tasa metatuetan beherantz egonkortzea lortzen dugu, 100.000 biztanleko 300 baino gutxiagora, txertaketak aurrera egiten duen aldi berean.
-Bigarren hipotesia: datozen lau hilabeteetan, birusaren aldaera berriek eragindako kutsagarritasunak eta larritasunak intzidentzia-tasa 100.000 biztanleko 400-500etik gora jartzen du, goranzko joerarekin.
8.2.2. Ikaskuntza espezifikoak
Balantze batetik ikaskuntzak ateratzeko metodo egoki bat bi galdera plan-teatzea da: urriaren 2an berriz kokatzerik bagenu, Bizi Berri II Plana aurkez-tu zen unean, zer egingo genuke desberdin? Eta zer errepikatuko genuke berriro? Hau da hurrengo bi ataletako hausnarketa:
Datozen hilabeteetara proiektatutako ondorioak
V. Deseskaltzeak tartekatzea eta murrizketak doitzea mugikortasun handiko eta interakzio sozialeko aldietan
Intzidentzia-kurben bilakaerari eta joerei buruzko esperientziaren eta ku-tsagarritasun-aldiei buruzko ezagutzaren ondorioz, deseskalatze-prozesuak
Bizi Berri III Plana
49
espazioratu behar dira, datuek hobekuntzak izaten dituztenean, hobekun-tza horiek sendotzeko. Horrez gain, udako oporraldiko, jai-zubietako, aben-duko erosketa-aldi gorenetako edo Gabonetako bilkuretako esperientziek agerian uzten dute mugikortasun handiko eta interakzio sozialeko testuin-guruak arriskutsuak direla. Hala ere, baieztapen horretan zehatzagoa izan behar da orokortzearen bidegabekerian ez erortzeko. Herritar gehienek zo-rrotz betetzen dituzte prebentzio-neurriak. Arazoa portaera minoritarioek sortzen dute, eta horiek saihestea edo ez betetzea bilatzen dute. Jarrera ho-riek direla eta, zuhurtasun erantsia eta murrizketak doitu beharra plantea-tzen da, mugikortasunerako eta interakzio sozialerako data egokien hurbil-tasunari edo deseskalatze-prozesuei dagokienez.
VI. Bizi Berri II paneleko intzidentzia-parametroak eta adierazleak doitzea
Bizi Berri II Planak bost arrisku-maila zehaztu zituen. 1. agertokiak. «Tokiko transmisiorik gabe» (ITM 0/100.000) kurba epidemiologikoaren benetako bi-lakaeratik oso urrun geratu da. Martxoko, apirileko eta maiatzeko etxeko konfinamendu zorrotzaren ondorioak desagertzen direnetik, hau da, abuz-tuaren hasieratik, intzidentzia-tasa metatua ez da inoiz 200/100.0000 biztan-lera jaitsi. Birus horren aurrean, etxeko konfinamendu zorrotzik gabe –az-ken aukeratzat jotzen da– edo txertoaren ondorioz taldearen immunitaterik gabe –hurrengo lau hilabeteetan espero ezin den helburua–, 1. agertokian zero intzidentziako tokiko transmisio-helburu bat kokatzea ez da probabi-litate errealista. Beraz, egokitu egin beharko lirateke Bizi Berri III Planeko egoeretako intzidentzia-parametroak.
Bestalde, bai Batzorde Teknikoak bai LABIren Aholku Batzordeak lehenta-sunez erabili dute Bizi Berri II Planean ezarritako hiru adierazleetako bat: 100.000 biztanleko 14 eguneko intzidentzia-tasa metatua. Gainerako adie-razleak informazio osagarriaren izaera izan dute, eta bereziki interesgarria izan da epidemiaren bilakaera edo osasun-inpaktua aurreikusteko, bai ja-rraipenaren eta kontrolaren ikuspegitik, bai ospitale-eskariaren ikuspegitik. Beraz, bidezkoa litzateke errealitate hori Bizi Berri III Planean formalki arau-tutako aurreikuspen batean islatzea.
VII. Bizi Berri II Planean aurreikusitako neurriak berrantolatzea
Bizi Berri II Planean aurreikusitako neurrien egituraketa oso baldintzatuta zegoen lehen olatuaren beheraldiaren ezagutzaren ondorioz. Bigarren ola-tuaren eta onartutako dekretuen esperientziari esker, aurreikuspenen pa-nela eguneratu eta sinplifikatu daiteke, egungo egoerara egokitutako ho-
Bizi Berri III Plana
50
bekuntza-irizpideekin. Hau da, Bizi Berri II Planaren erreferentzia-panela optimizatu behar da, prebentzio-neurrien aurreikuspenari dagokionez.
Indartzen diren ondorioak
VIII. Helburu berberei eustea, orain anbizio-plus bat gehituz
Bizi Berri II Planaren balantzeak agerian uzten du ezarritako helburuak ego-kiak izan zirela eta, gainera, bete ahal izan direla. Birusaren mutazio berrien ziurgabetasunak eta mehatxuak eragiten duten aldagai negatiboa kontuan hartuta, egokia dirudi Bizi Berri III Planari begira helburu berak mantentzea. Hala ere, aldagai negatiboa dagoen bezala, txertoek dakarten aldagai positi-boa ere kontuan hartu behar da. Horregatik, helburuei eustea eskakizun- eta anbizio-plus batekin osa daiteke.
IX. gaueko mugikortasuna mugatzeko ordutegia ahalik eta gehien aurreratzea
Hasieratik, LABIk gaueko mugikortasunaren muga ahalik eta zorrotzenean jartzearen alde egin du, «Etxeratze-agindua» izenez ezagutzen dena. Alar-ma-estatuaren dekretuaren esparruak 22:00etan ezartzen du muga hori. Adituen ustez, neurri hori bereziki eraginkorra da mugikortasunaren eta interakzio sozialaren arriskuak murrizteko. Euskadik muga hori gutxienez 20:00ak arte aurreratzea proposatu du. Muturreko egoeretan, 18:00etan ko-katzea etxeko konfinamendu hertsi baten alternatiba ere izan liteke. Horre-gatik, LABIren jarrera hori mantendu eta indartu egin behar da.
X. 500/100.000ko intzidentzia aparteko alarmaren adierazle gisa ezartzea
Lau hilabete horietan hartutako prebentzio-neurrien erregulazioak eza-rri duenez, 14 eguneko intzidentzia-tasa metatua 500/100.000 baino han-diagoa bada, udalerri batean alarma-seinalea da, eta aparteko neurri zo-rrotzak hartzera behartzen du. Neurri hori eraginkorra izaten ari da, bai pandemiaren erantzunak kudeatzeak eskatzen duen zorroztasunaren ikus-pegitik, bai erantzunkidetasunaren ikuspegitik. Bestalde, tasa hori gain-ditzen duten udalerrietan aplikatzen diren neurri murriztaileek, salbues-penezko kasu batzuetan izan ezik, joera-aldaketaren emaitzak lortzen dituzte 15 eta 25 egun arteko epean. Esperientziak neurri horri datozen lau hilabeteetan eustera gonbidatzen gaitu; baina kontuan hartu behar da Euskal Autonomia Erkidegoko Justizia Auzitegi Nagusiaren aipatutako Auto horrek dakarren zailtasuna.
Bizi Berri III Plana
51
Hamar ikaskuntza horiek estu-estu lotuta daude osasun-sistemaren konpro-misoarekin, hau da, informatzeko eta testak egiteko gaitasuna mantentzean eta indartzean, bai eta kontaktuak eta kutsatzeak arakatzeko gaitasunean ere, isolamenduak eta berrogeialdiak gauzatzeko.
8.2.3. SARS-CoV-2 sistema pertsonatik pertsonara transmititzeari buruzko ebiden-tzia zientifikoak
Ebidentzia zientifiko metatuarekin, SARS-CoV-2ren transmisio-bide nagusia pertsona baten goiko eta beheko arnasbideetaraino gaixo batek igorritako arnasketa-tantak eta -aerosolak ukitzea eta arnastea da. Aerosolak arnasa hartu eta oso tamaina txikian (< 2,5 μm) hitz egitean igortzen diren tantak dira, airean zenbait ordura arte zintzilik gera daitezkeenak.
Sortutako aerosolen kontzentrazioa eta tamaina garatutako jardueraren araberakoa da, eta minimoa da arnasa lasai hartzean, eta gero eta handia-goa da ahapeka, ozen, oihu egitean, abestean, eztul egitean eta jarduera fisiko biziak egitean. Tabakoaren eta zigarro elektronikoen kea botatzeak ere aerosolen emisioa areagotzen du.
Kutsatzea gerta daiteke, halaber, kutsatutako eskuen edo objektuen bidez-ko zeharkako kontaktuaren bidez, beste pertsona baten arnasbideetako mu-kosekin eta konjuntibarekin kontaktuan jar baitaitezke.
Birusaren transmisioa handiagoa da leku itxietan, gaizki aireztatutakoetan eta jendetsuetan; izan ere, aerosolak kontzentratzen dira eta esposizioa areagotzen da. Birusa transmititzeko joera handia dute pertsonen arteko kontaktu estu eta luzeak, espazio itxiak, aireztapen urria edo eskasa, per-tsona askoren konkurrentzia eta maskara erabiltzearekin bateraezinak diren jarduerak, hala nola jatea eta edatea, eta ozen hitz egitea, kantatzea eta beste ahots-igorpen indartsu batzuk egitea sustatzen duten inguruabarrek.
Sintomarik gabeko birusa daramaten eta transmititzen duten pertsonen pre-balentzia handia dela eta (birusa daramaten biztanleen % 40 eta % 50 ar-tean), transmisioa nahi gabe gertatzen da kasu askotan, pertsona talde asko daudelako espazio itxietan, tamaina txikikoak eta gaizki aireztatuak.
«COVID-19 transmisioaren kontrolerako erantzun koordinatuko jarduerak» izenekoan (Lurralde arteko Kontseilua/Osasun Sistema Nazionala. 2020ko urriaren 22an eguneratua) zehazten dira arrisku handikotzat jotzen diren espazioak, gogoeta hauen arabera: beilatokiak, zeremoniak, zentro soziosa-
Bizi Berri III Plana
52
Bizi Berri III Plana
nitarioak, adinekoentzako jolas-zentroak, jatetxe- eta ostalaritza-establezi-menduen barrualdeko eremuak, instalazioen eta kirol-zentroen barrualdeko eremuak, ikasle-egoitzak, bingo-aretoak eta jolas-jokoak bezalako establezi-menduak, diskotekak eta gaueko aisialdirako lokalak.
Bizi Berri II Planaren ebaluazioaren hamar ondorioak dira ikaskuntza multzo hau. Beraz, Bizi Berri III Planaren orientazio espezifikoa definitzen duten pre-misak dira, eta Bizi Berri III Planaren agertokien, adierazleen eta prebentzio-neurrien panelari eskainitako dokumentuaren hurrengo atalean islatzen di-ren edukiei eta aldaketei gehitzen zaizkie.
Hirugarren zatiaBizi Berri III Planaren agertokien,adierazleen eta neurrien panela
55
9. Bizi Berri III estrategiaren abiapuntuak eta helburuak9.1. Abiapuntuak
Bizi Berri III Plana idatzi da pandemiaren lehen eta bigarren olatuetan meta-tutako esperientzian eta ikaskuntzetan oinarrituta, dokumentu hau itxi arte. Zalantzarik gabe, birusari eta haren erabilerari buruzko ezagutza handiagoa da. Jakintza hori oinarri hartuta, funtsezkoa da oraindik denbora luze eta zehaztugabe batez gizarte-ohitura eta -portaera seguruak bideratzea.
Bizi Berri III Planaren orientazioa bereizten duten gako nagusiak azken ha-mabi hilabeteetatik ateratako ikaskuntza batzuekin lotuta daude. Askoz gehiago dakigu orain SARS-CoV-2 Koronavirusari buruz, baina oraindik ez dakigu. Premisa horretatik abiatuta, bi irizpide gidari plantea daitezke:
-Lehenik, gaur egun ebidentzia zientifikoaren ikuspegitik sendotzat har daitezkeen ikaskuntzetan eta oinarrietan oinarritu behar da estrategia;
-Eta bigarrenik, pandemia baten bilakaerara egokitu daitezkeen estra-tegia moldakorrak diseinatu behar dira, oraindik horien balorazio zien-tifikoan azalpen nahikoa eta unibokoa aurkitzen ez duten birak jasaten dituztenak.
Bestalde, Bizi Berri III Planaren denbora-esparrua otsailetik ekainera artekoa da. Hau da, neguaren amaieratik 2021eko uda hasi arte. Denbora horrek, gizarte-itxaropenean, epidemiaren kontrolean egonkortasun handiagoko egoera bat sendotzea ekarri beharko luke.
9.2. Helburuak
Bizi Berri III Plana Eusko Jaurlaritzak pandemiak ekarri duen krisi globala-ri erantzuteko dituen helburu orokorren barruan kokatzen da. Era berean, erantzun komunitarioaren arloko helburu espezifiko batzuei erantzuten die.
9.2.1. Bizi Berri III Planari dagokion aldiaren helburu espezifikoak
·Lehentasunezko helburua. Gure herritarren osasuna babestea eta osasun-kolapsoa, konfinamendu zorrotza, hezkuntza-itxiera, koma ekonomikoa eta gizarte-arrailak saihestea.
Bizi Berri III Plana
56
·Hobetzeko helburua. Helburua da intzidentzia-tasa 60/100.000 biztanletik behera kokatzea. Epe laburrean, lehen etapan, helburua 60 eta 300/100.000 biztanle arteko balioetan beheranzko joera finkatzea da.
·Kudeaketa-helburua. Bizi Berri Planaren erreferentzia-panela eguneratzea, pandemiaren bilakaerari arin erantzuteko tresnak eskainiz.
9.2.2. Bizi Berri Planaren helburu orokorrak
·Helburu proaktiboak. Osasun publikoa, hezkuntza (alderdi guztietan) eta zerbitzu publikoak indartzea, ekonomia eta enplegua berreskuratzea, gure gizartearen berreraikuntza emozionala, eta elkartasuna eta gizarte-kohe-sioa sustatzea.
·Aurreikuspena. Pandemiaren bilakaeraren aurrean birusarekin bizikidetza jasangarria izateko aurreikuspenez eta aldez aurretik jardutea ahalbidetuko duen jarduera-esparrua finkatzea.
·Kontzientziazioa. Gizarte-pedagogia indartzea, emaitzak neurtzearekin eta indartze positiboarekin erantzun komunitarioaren konpromisoa pertsonali-zatzeko beharrari dagokionez.
·Erresilientzia. Gure gizarteak emozioak berreskuratzeko eta gizartea, eko-nomia eta enplegua berreraikitzeko duen erresilientzia-gaitasuna sustatzen laguntzea.
10. Panelaren deskribapenaBizi Berri III kontingentzia-plan bat da, bi lan-hipotesi eta kutsatzeen hedapena-ren edo arintzearen aurrean bost agertoki jasotzen dituena. Lehen hipotesiak Bizi Berri III Planaren helburua eta apustua definitzen ditu.
10.1. Bi hipotesi eta bost agertoki
·1. hipotesia. 14 egunetako Intzidentzia-tasa Metatua beherantz egonkor-tzea, 300/100.000tik behera. Txertaketaren eragin positiboa.
-1. mailako agertokia, Transmisio Baxua. ITM 14 egunetara: 0-60/100.000.
-2. mailako agertokia, Transmisio Ertaina. ITM 14 egunetara: 60-150/100.000.
Bizi Berri III Plana
57
-3.mailako agertokia, Transmisio Tentsionatua. ITM 14 egunetara: 150-300/100.000.
·2. hipotesia: 14 egunetako Intzidentzia-tasa Metatua 400/100.000 puntu-tik gorakoak dira, eta goranzko joerak dituzte. Birusaren aldaera berriek eragindako kutsagarritasuna igo egiten da.
-4. mailako agertokia, Transmisio Altua. ITM 14 egunetara: 300-500/100.000.
-5. mailako agertokia, Transmisio Oso Altua. ITM 14 egunetara: >500/100.000.
10.2. Adierazleak
Egoeraren deskribapena, fase batean edo bestean, erreferentziazko adieraz-le baten eta bost adierazle osagarriren arabera definitzen da:
10.2.1. Erreferentziazko adierazlea
10.2.2. Indicadores complementarios
Bizi Berri III Plana
Adierazlea Esanahia eta oharrak
-Erreproduktibitate-indizea (Rt – R0* gisa ezaguna) eta tasen arrazoia
·Gaixotasunaren kutsagarritasunaren berri ematea denbora-epe zehatzetan. Eragin-tasen arrazoiarekin osatuko da, joeraren neurri gisa (konparatu denbora-tarte bat aurrekoarekin).
-Asistentzia-presioa eta ZIU oheetan okupazioaren ehunekoa
·Asistentziaren inpaktuan egoerak duen larritasuna deskribatzen du. ZIUen Kontingentzia Planari dagokionez aztertuko da. 100.000 biztanleko ospitaleratze-kopuruarekin osatuko da.
-Eragina adin-tarteen arabera
·Intzidentziaren analisia adinaren arabera, arreta berezia jarrita 65 urtetik gorako pertsonengan.
-Kasuen trazabilitatea ·Diagnostikatutako kasuen kontaktu estuak identifikatuz detektatutako positiboen ehunekoa.
-Goranzko joera, beheranzkoa edo egonkorra
·Astean behin kurbaren joera baloratzea.
Adierazlea Esanahia eta oharrak
-14 egunetako Intzidentzia-tasa metatua
·Populazio batean agertzen diren kasu berrien kopurua erakusten du.
58
* R0 birusaren ugalketa-tasari dagokio, oinarrizko transmisio-baldintzetan eta erantzun immu-nitariorik ez dagoenean. R0 hori unean-unean aldatzen joango da Rt (t denbora), martxan jar-tzen diren neurrien arabera populazioaren immunitatearekin, eta, baita infektiboagoa egingo duten birusaren mutazioen arabera ere.
Positibotasun-tasa ere kontuan hartuko da adierazle osagarri gisa. Egindako test guztiekiko kasu positiboen ehunekoa ezartzen du. Dena den, alderaketa egiteko, kontuan hartu behar da egiten den proba-kopuruaren araberakoa dela, eta, beraz, herrialde edo eskualde bakoitzaren diagnostiko-estrategiaren araberakoa. Zenbat eta test gehiago egin, adibidez, biztanleriaren «screening» masiboetan, orduan eta txikiagoa izango da positibotasun-tasa. Oso balio erlati-boa du eta, beraz, ez da oso erabilgarria joerak baloratzeko eta erabakiak hartzen laguntzeko. Beharrezkotzat jotzen da hura beste erreferentzia bat bezala sartzea, Estatuko eta Europako monitorizazio-paneletan sartuta baitago.
6. koadroa. Agertokien eta adierazleen laburpena
Bizi Berri III Plana
Agertokiak Adierazleak
1. maila. Transmisio Baxua ·ITM 14 egunetara: 0-60/100.000 bizt.
2. maila. Transmisio Neurrizkoa ·ITM 14 egunetara: 60-150/100.000 bizt.
3. maila. Transmisio Tentsionatua ·ITM 14 egunetara: 150-300/100.00 bizt.
4. maila. Transmisio Altua ·ITM 14 egunetara: 300-500/100.000 bizt.
5. maila. Transmisio Oso Altua ·ITM 14 egunetara: >500 kasu/100.000 bizt.
59
Bizi Berri III Plana
Ag
erto
kiak
1. m
aila
Tr
ansm
isio
Bax
ua
2. m
aila
Tr
ansm
isio
Neu
rriz
koa
3. m
aila
Tran
smis
io T
ents
ion
atu
a4.
mai
la
Tran
smis
io A
ltu
a5.
mai
la (
)
Tran
smis
io O
so A
ltu
a
Bal
ioes
pen
-ad
iera
zle
osa
gar
riak
ITM
14
egu
net
ara:
0-6
0IT
M 1
4 eg
un
etar
a: 6
0-15
0IT
M 1
4 eg
un
etar
a: 1
50-3
00IT
M 1
4 eg
un
etar
a: 3
00-5
00IT
M 1
4 eg
un
etar
a: >
500
Bal
ioes
pen
-ad
iera
zle
osa
gar
riak
Erag
ina
65 u
rtet
ik g
orak
oeng
an.
R 0 err
epro
dukt
ibita
te-in
dize
a et
a ta
sen
arra
zoia
.A
siste
ntzi
a-pr
esio
a et
a ZI
U o
heen
oku
pazi
oa.
Posit
ibot
asun
a et
a tr
azab
ilita
tea.
Gor
anzk
o jo
era,
beh
eran
zkoa
edo
ego
nkor
ra.
·Gau
eko
m
ug
iko
rtas
un
aD
esak
tib
azio
a az
tert
zea
22:0
0eta
tik
06:0
0eta
raH
and
itze
a es
katz
eko
az
tert
zea
·Jar
du
erak
eta
es
tab
lezi
men
du
ak
uzt
ea22
:00e
tati
k 06
:00e
tara
21:0
0eta
tik
06:0
0eta
raO
rdu
-mu
ga
han
dit
zea
azte
rtze
a
·EA
Eko
itxi
era
per
imet
rala
Des
akti
bat
zea
Des
akti
bat
zea
azte
rtze
aA
ktib
azio
a az
tert
zea
·LH
ko it
xier
a p
erim
etra
laD
esak
tib
atze
aA
ktib
azio
a az
tert
zea
·Ud
al m
aila
ko
itxi
era
per
imet
rala
Des
akti
bat
zea
Akt
ibaz
ioa
azte
rtze
a
·Per
tso
na-
tald
eak
Geh
ien
ez 1
0G
ehie
nez
6 a
zter
tzea
Geh
ien
ez 4
·Esp
arru
eta
es
tab
lezi
-men
du
m
ota
gu
ztie
tako
b
arn
e-af
oro
ak
Oro
har
: % 6
0.15
0m2
bai
no
gu
txia
go
ko s
alto
kiak
: % 7
5O
ro h
ar: %
50.
150m
2 b
ain
o g
ehia
go
ko m
erka
tari
tza:
% 4
0%
35r
a m
urr
izte
a az
tert
zea
·Geh
ien
eko
ak
ekit
ald
ieta
n80
0 b
arru
an e
ta 1
.200
ka
np
oan
600
bar
ruan
eta
800
kan
po
an40
0 b
arru
an e
ta 6
00 k
anp
oan
Go
ran
zko
joer
an,
bal
iog
abet
zea
azte
rtze
a
·Hez
kun
tza
arau
tua
Pres
entz
ialt
asu
na
man
ten
tzea
Goi
-mai
lako
mai
leta
n on
lin
e fo
rmat
ua d
uten
aur
rez
aurr
eko
alte
rnat
ibak
azt
ertz
ea
·Ara
utu
gab
eko
h
ezku
ntz
a (a
kad
emia
k,
eusk
alte
gia
k)
Geh
ien
ez 2
5 p
erts
on
ako
tal
dea
k, p
erts
on
en a
rtek
o d
ista
ntz
iare
kin
G
ehie
nek
o t
ald
eare
n
mu
rriz
keta
azt
ertz
ea
·Dan
tza-
eta
d
antz
a-ze
ntr
oak
ed
o -
akad
emia
k
10 p
erts
on
ako
tal
dee
tan
eta
d
ista
ntz
ia m
ante
nd
uz
eta
mas
kara
nah
itae
z er
abilt
zea
6 p
erts
on
ako
tal
dea
k et
a m
aska
ra n
ahit
aez
erab
iltze
aG
ora
nzk
o jo
eran
: ete
tea
azte
rtze
a
Bizi
Ber
ri III
Pla
nare
n er
refe
rent
zia-
pane
la
*
60
Bizi Berri III PlanaA
ger
toki
ak1.
mai
la
Tran
smis
io B
axu
a2.
mai
la
Tran
smis
io N
eurr
izko
a3.
mai
la
Tran
smis
io T
ents
ion
atu
a4.
mai
la
Tran
smis
io A
ltu
a5.
mai
la (
)Tr
ansm
isio
Oso
Alt
ua
·Mu
sika
- et
a ah
ots
-jar
du
era
10 p
erts
on
ako
tal
dee
tan
eta
per
tso
nen
art
eko
dis
tan
tzia
reki
nEt
etea
man
ten
tzea
Bal
ioes
pen
-ad
iera
zle
osa
gar
riak
ITM
14
egu
net
ara:
0-6
0IT
M 1
4 eg
un
etar
a: 6
0-15
0IT
M 1
4 eg
un
etar
a: 1
50-3
00IT
M 1
4 eg
un
etar
a: 3
00-5
00IT
M 1
4 eg
un
etar
a: >
500
·Ost
alar
itza
Bar
nek
o e
du
kier
a %
60
eta
terr
azak
% 1
00. D
ista
ntz
ia:
1,5m
. Ed
aria
ese
rita
. Itx
iera
: 23
:00e
tan
.
Irek
iera
% 5
0eko
ed
uki
erar
ekin
bar
nea
ldee
tan
, % 1
00ek
o e
du
kier
arek
in
terr
azet
an e
ta 1
,5 m
-ko
dis
tan
tzia
reki
n. D
ebek
atu
ta d
ago
bar
ran
ed
o z
uti
k ed
atea
. Ese
rita
bak
arri
k. E
stab
lezi
men
du
ak ix
teko
ord
ute
gia
Go
ran
zko
joer
an, m
urr
izke
ta g
ehig
arri
ak
azte
rtze
a
·Txo
koak
/elk
arte
ak,
lonj
ak e
ta g
auek
o
aisi
aldi
a
Ord
ute
gia
, ed
uki
era
eta
dis
tan
tzia
mu
gat
uko
irek
iera
az
tert
zea
Itxi
era
mam
ten
tzea
·Jo
ko-l
oka
lak
Edu
kier
a: %
60.
Dis
tan
tzia
: 1,
5 m
. Itx
iera
23:
00et
an.
% 5
0eko
ed
uki
era
eta
1,5
m-k
o d
ista
ntz
iare
kin
. Bes
te e
stab
lezi
men
du
ek d
ute
n
ord
ute
gia
ixte
ko.
Go
ran
zko
joer
an, b
alo
ratu
mu
rriz
keta
g
ehig
arri
ak
·Kir
ol
pro
fesi
on
ala
edo
er
di-
pro
fesi
on
ala
Entr
enam
end
u e
ta le
hia
keta
n b
aim
entz
ea, f
eder
azio
bak
oit
zare
n p
roto
kolo
en a
rab
era
·Kir
ol f
eder
atu
aEn
tren
amen
du
an e
ta le
hia
keta
n b
aim
entz
ea F
eder
azio
bak
oit
zare
n p
roto
kolo
aren
ara
ber
a
500e
tik
go
rako
tas
a d
ute
n
ud
aler
riet
an, j
oer
aren
ar
aber
a, e
tete
a ed
o
entr
enat
zeko
bai
men
a em
atea
azt
ertz
ea
·Esk
ola
kir
ola
Entr
enam
end
uan
eta
leh
iake
tan
bai
men
tzea
Entr
enam
end
uan
eta
tal
de
ego
nko
rret
an b
aim
entz
ea.
Beh
eran
zko
joer
arek
in, l
ehia
keta
txe
rtat
zea
azte
rtze
a
500e
tik
go
rako
tas
a d
ute
n
ud
aler
riet
an, j
oer
aren
ar
aber
a, e
tete
a ed
o
entr
enat
zeko
bai
men
a em
atea
azt
ertz
ea
·Bar
ruko
kir
ol-
inst
alaz
ioet
ako
ja
rdu
era
10 p
erts
on
ako
tal
dee
tan
bai
men
du
a,
mas
kara
, % 6
0ko
ed
uki
era
eta
per
tso
nen
ar
teko
dis
tan
tzia
dit
uen
aB
aim
end
ua
6ko
tal
dee
tan
, mas
kara
reki
n b
eti,
Go
ran
zko
joer
an: e
rab
atek
o
eten
du
ra a
zter
tzea
·Ald
agel
en
erab
ilera
% 5
0eko
ed
uki
era
eta
per
tso
nen
art
eko
d
ista
ntz
ia.
Go
ran
zko
joer
an: e
rab
atek
o e
ten
du
ra a
zter
tzea
Ald
agel
ak e
ta d
utx
ak ix
tea
azte
rtze
a
·Kir
ol-
ekit
ald
ieta
ko
pu
blik
oa
% 6
0 ko
ed
uki
era.
Max
imo
a: 8
00 b
arn
eald
ean
et
a 1.
200
kan
po
ald
ean
.Je
nd
eak
kiro
l-ek
ital
die
tan
par
te h
artz
eare
n d
ebek
ua
man
ten
tzea
·Air
e za
bal
eko
ki
rola
Bai
men
tzea
6ko
tal
dee
tan
bai
men
tzea
(*)
5. a
ger
toki
an (
Tran
smis
io O
so A
ltu
a) 7
00/1
00.0
00ti
k g
ora
ko g
ora
beh
erak
ger
tatu
ko b
alir
a et
a g
ora
ntz
, ap
arte
ko n
eurr
i hau
ek a
zter
tuko
lira
teke
: (1)
Ala
rma
Esta
tuko
Err
ege
Dek
retu
a al
dat
zeko
esk
aera
ber
riz
azte
rtze
a, g
auek
o m
ug
iko
rtas
un
-ord
ute
gia
beh
ar b
este
au
rrer
atze
ko, j
ard
uer
ea-e
spar
ruen
itxi
era
edo
, mu
turr
eko
kas
u b
atea
n, k
on
fin
amen
du
-au
kera
des
ber
di-
nak
; (2)
jard
uer
en e
ta e
stab
lezi
men
du
en it
xier
a-o
rdu
teg
ia a
urr
erat
zea,
(3)
ed
uki
era
geh
iag
o m
ug
atze
a, (
4) ja
rdu
erak
ete
tea,
(5)
eki
tald
iak
etet
ea, (
6) k
iro
l-ja
rdu
erak
ete
tea,
(7)
hez
kun
t-za
n a
hal
ik e
ta p
rese
ntz
ialt
asu
n h
and
ien
a ed
uki
tzek
o p
rop
osa
men
ak b
alo
ratz
ea e
ta (
8) a
uzo
, h
erri
, es
kual
de
edo
lu
rral
de
his
tori
ko b
atea
n a
plik
a d
aite
zkee
n n
eurr
i m
urr
izta
ileak
ed
o
itxi
era
per
imet
rale
rako
neu
rria
k b
alo
ratz
ea, e
go
erar
en la
rrit
asu
nar
en a
rab
era.
*
61
11. Agertoki- eta adierazle-panel hau interpretatzeko irizpideakI. Agertokien definizioak balio orientagarria du pandemiak gure Erkide-goan izan ditzakeen faseak deskribatzeko eta ulertzeko. Aurkikuntza eta ebidentzia berrien edo ustekabeko faktoreen arabera doitu daitezke. Be-raz, ez dute mugaketa itxirik. LABIren Aholku Batzordearen Batzorde Tek-nikoak aldian-aldian ebaluatu eta berrikusiko ditu egoera, adierazle eta orientabideak.
II. 14 egunetan metatutako intzidentziaren erreferentzia-adierazleak Euska-di, lurralde bat edo herri bat dagoen agertokia definitzen du. Informazio goiztiarraren adierazle gisa ere ulertu behar da, gizarte osoarentzat esku-ragarria. Informazio horrek lotura zuzena du pandemiaren fase bakoitzean herritarrek eskatzen duten gizarte-konpromisoaren maila ulertzearekin. Ildo horretan, adierazlea eskatutako mailatik jaisten den unearen eta alarma-mailatik jaisteko atalase horretatik behera behar den denboraren arteko latentzia hartu behar da kontuan.
III. Adierazle osagarriek balio dute hartu beharreko prebentzio-neurri edo neurri murriztaile bakoitza doitzeko, zehazteko edo modulatzeko. Adieraz-le osagarri horietako bakoitza LABIren Batzorde Teknikoak unean-unean aztertuko dituen aldagaien testuinguru zabalago baten barruan baloratu behar da, nazioarteko gomendioei jarraituz, eta LABIren Aholku Batzordeari helaraziko dio.
IV. Agertoki bakoitzak eta ezarritako irizpideek une bakoitzean hartu beha-rreko neurriak orientatzeko balio dute. Hala ere, hartu beharreko neurriak ez daude automatikoki eta mekanikoki lotuta. Neurri horiei buruzko era-baki-sistemak irizpide anitzekoa izan beharko du, eta, adierazi den bezala, faktore, aldagai eta adierazle ugari hartu beharko ditu kontuan.
V. Une eta egoera bakoitzean neurriak aurreratzen laguntzeko, eta egoe-ra bakoitzaren barruan hiru joera-egoera kalibratu ahal izango dira: “Go-ranzkoa”, “Egonkorra” eta “Beheranzkoa”, erreproduktibitate-indizeak (R0) neurtutako transmisioaren joeraren eta intzidentzia-tasen arrazoiaren ara-bera. Balorazio hori hainbat adierazleren aldakuntza batera aztertzearen emaitza izango da, eta, gainera, inguruko Autonomia Erkidegoetan eta bes-te herrialde batzuetan epidemiak izan duen bilakaerari erreparatuko zaio.
Bizi Berri III Plana
62
VI. Agertoki eta adierazleen erreferentzia-esparru hori Euskadi osoari apli-katuko zaio, bai eta lurraldeka edo noizbehinka mugatutako eta jarduera sektorial edo soziodemografikoren batera mugatutako eremuei ere.
VII. Jarduera-sektore bakoitzerako sartzen diren prebentzio-neurri edo neu-rri murriztaile espezifikoak orientagarriak dira, eta egokitu edo aldatu ahal izango dira, dagokion tresna arauemailearen edo gidalerroaren bidez, une bakoitzean gerta daitezkeen faktoreen eta ezustekoen azterketaren arabera.
VIII. Bizi Berri III Planaren erreferentzia-paneleko aurreikuspen guztiek eska-tzen dute gizarteak zorrotz betetzea prebentzio komunitarioko neurri oro-korrak: eskuen higienea, pertsonen arteko distantzia, maskarak nahitaez eta egoki erabiltzea –bai testuingurura egokituta, bai erabilera gomendagarrien kopurura eta iraupenera egokituta– interakzio sozialeko zirkulu oso txikiak mantentzea eta barneko espazioak etengabe aireztatzea.
IX. Erreferentzia-panel hori gizartearekin komunikazio bizia izateko era-kunde-konpromisoaren tresna osagarri gisa ulertu behar da, eta agertoki bakoitzera egokitu behar dira herritarrei zorroztasun- eta erantzunkideta-sun-estrategiari behar bezala erantzuten lagunduko dieten informazioa eta mezuak. Ildo beretik, komeni da komunikazio-politika bat garatzea, pande-miaren inpaktuak planteatzen duen prebentzio-testuinguruan jarduera se-guru eta osasungarrien sustapen positiboari balioa emateko.
X. Komeniko litzateke hartu beharreko estrategiak eta neurriak gehiago harmonizatzea, bai Europan, bai Estatuko Autonomia Erkidegoen artean be-reziki. Ikuspegi horrekin, oinarri hauek abiaburu-proposamen bat izan dai-tezke pandemiaren kudeaketan akordio handiagoa sustatzeko Estatuan:
·926/2020 Errege Dekretuan ezarritako mugak egokitzea, gaueko mugi-kortasunaren ordu-muga (“etxeratze-agindua”) 20:00etara aurreratu ahal izateko (edo adostutako ordu-tarte zabalenean egiteko aukera iza-tea Intzidentzia-tasa metatuaren arabera).
·Pertsona-taldeak espazio publiko eta pribatuetan egoteko muga gehie-nez ere laura murriztea, bizikideak izan ezik.
·19:00etan (edo adosten den ordu-tartean Intzidentzia-tasa metatuaren arabera), establezimendu mota guztiak ixteko ordutegi-muga ezartzea, farmaziak eta zerbitzuguneak izan ezik, eta gizarte-, kultura- edo kirol-jarduera mota guztiak bertan behera uztea.
Bizi Berri III Plana
63
·5.000 biztanletik gorako udalerrietan, 14 egunetako intzidentzia-tasa me-tatua 500/100.000 biztanletik gorakoa duten udalerrietan jarduteko ja-rraibide komunak ezartzea.
12. Batzorde Teknikoaren metodologia eta lehentasunezko arreta-ardatzak12.1. Metodologia
Bizi Berri III Planaren indarraldian (2021eko otsaila-ekaina), LABIren Batzor-de Teknikoak arreta berezia eskainiko die honako ardatz tematiko hauen jarraipenari eta azterketari:
·Plan hau lan-esparru bat da, une bakoitzeko egoera deskribatzeko eta ba-loratzeko, eta Erkidegoaren erantzunaren barruko neurriak aztertzeko eta aurreikusteko. LABIrekin (Larrialdiari aurre egiteko bidea, Euskadiko Babes Zibileko Plana) eta haren Aholku Batzordearekin lotzen da.
·2020ko urriaren 2ko bileratik aurrera, LABI bi eremutan egituratu zen: ba-tetik, Aholku Batzordea, Lehendakaria buru dela eta Euskadiko ordezkaritza instituzional nagusiek osatua; eta, bestetik, Batzorde Teknikoa, Trantsizio Sozialaren eta 2030 Agendaren Idazkaritza Nagusiak koordinatua, zeinaren eginkizuna Aholku Kontseiluari laguntza ematea baita.
·Batzorde Teknikoa honako hauek osatzen dute:
- Arantzazu Arrospide, Plangintza, Antolamendu eta Ebaluazio Sanitarioko teknikaria (Osasun Saila);
- ñaki Berraondo, Osasun Zerbitzuen koordinatzailea.
- Joseba Bidaurrazaga, Bizkaiko Osasun Publikoaren eta Adikzioen zuzen-dariordea;
- Koldo Cambra, Osasun Publikoaren eta Adikzioen zuzendariordea;
- Gustavo Cilla, Donostia Unibertsitate Ospitaleko Mikrobiologia Zerbitzu-ko burua;
- Ana Collazos, Bilboko Basurtuko ESIko Lan Osasuneko burua (Osakidetza);
- Esteban de Manuel, Kronikgune Osasun Zerbitzuen Ikerketa Institutuko zuzendaria;
Bizi Berri III Plana
64
- Iñaki Gutierrez-Ibarluzea, Berrikuntza Sanitarioko eta Ikerkuntza Sanita-rioko Euskal Fundazioko (BIOEF) Antolakuntza eta Kudeaketa Berrikun-tzako zuzendaria;
- Itziar Larizgoitia, Osasun Publikoaren eta Adikzioen zuzendaria;
- Enrique Peiró, Osakidetzako Osasun Publikoko eta Pazientearen Segurta-suneko Programen koordinatzailea;
- Rosa Pérez, Osakidetzako zuzendari nagusia;
- Sabino Torre, Araubide Juridikoaren sailburuordea;
- Josu Zubiaga, Segurtasuneko sailburuordea.
·Jonan Fernandez Trantsizio Sozialaren eta 2030 Agendaren idazkari nagu-siak koordinatzen du Batzorde Teknikoa. Batzordeak osaera handitu edo al-datu ahal izango du, eta bere bileretara deitu ahal izango ditu une bakoi-tzean egokitzat edo beharrezkotzat jotzen dituen beste aditu batzuk.
·Bizi Berri III Plana lan-tresna bat da pandemiaren bilakaera deskribatzeko eta jarraipena egiteko, bai eta erantzun komunitarioei eragin diezaieketen neurri eta xedapen berriak prestatzeko ere.
·Beharrezkotzat jotzen den guztietan, Batzorde Teknikoak, egoeraren balo-razio bat prestatuko du eta Lehendakariaren esku jarriko du, LABIko Aholku Batzordeko lehendakari den aldetik, egoera deskribatuz eta Euskadiren joe-ra zehaztuz.
·Balorazio hau, lehenik eta behin, Euskadi osoaren egoerara proiektatuko da, baina auzo, herri, eskualde, lurralde historiko edo jarduera sektorialei eragiten dieten balorazio espezifikoak eskaini ahal izango ditu, baldin eta geografikoki edo soziodemografikoki mugatutako datuen gehikuntza dife-rentzial batek hala gomendatzen badu.
·Era berean, LABIren Batzorde Teknikoak dokumentu monografikoak pres-tatu ahal izango ditu jarduera-sektore espezifikoei buruzko analisietarako edo jarduera-proposamenetarako, bai hezkuntzaren, kulturaren, kirolaren, lanaren edo beste edozein eratako arloei dagokienez.
·Azkenik, LABIren Batzorde Teknikoak Bizi Berri Plana eguneratzeko proposame-na prestatuko du lau hilean behin –eta, betiere, pandemiaren bilakaeraren eta haren gorabeheren edo ezustekoen arabera beharrezkotzat jotzen bada. Ho-rrela, hurrengo eguneraketak 2021eko ekainean eta urrian prestatuko lirateke.
Bizi Berri III Plana
65
12.2. Lehentasunezko arreta-ardatzak
·Bizi Berri III Planaren indarraldian (2021eko otsaila-ekaina), LABIren Batzor-de Teknikoak arreta berezia eskainiko die honako ardatz tematiko hauen jarraipenari eta azterketari:
- Nazioarteko esperientzia arrakastatsuen jarraipena eta azterketa. “COVID-19aren aurkako tresnak eskuratzeko azeleragailuarekin” lanki-detzan aritzeko moduak baloratzea, OMEk sustatutako mundu-mailako lankidetzarako ekimena.
- Aldaera mutatuen eta horiek Euskadin eta ingurunean duten eraginaren asteroko analisia.
- Baheketak eta miaketak egiteko hirugarren olatu baten aurrean alterna-tibak aztertzea.
- Alternatiba teknikoak eta juridikoak baloratzea, interakzio sozialeko es-pazioetan tabakoaren kearen bidez edo bapeatzeko edozein gailuren bi-dez aerosolen bitartez birusa transmititzeko arriskuak ezabatzeko.
- Autonomia Erkidego guztiek edo, gutxienez, Erkidego mugakideek ados-tuta batera aplikatzeak pandemiari hobeto erantzutea ekarriko luketen neurrien etengabeko balorazioa.
- Gaztetxoen artean kutsadura-igoerei jarraipen estua egitea eta arriskuak aztertzea eskolako, eskolaz kanpoko, kiroleko edo kaleko aisialdiko tes-tuinguruetan.
- Gai jakin batzuei buruzko azterlan espezifikoak: garraio publikoko pre-bentzio-neurrien balorazioa, APPen erabilera eta eraginkortasuna, bide publikoan janari-, edari- edo tabako-kontsumoen murrizketak erregula-tzeko moduak eta hainbat testuingurutako bizikidetza-burbuilen erre-gulazioa.
Bizi Berri Plana gizartean zabaltzea garrantzitsutzat jo daitekeen neurrie-tako bat da, zorroztasunaren, erantzunkidetasunaren eta adeitasunaren pedagogia soziala estrategikoa baita. Trantsizio Sozialaren eta 2030 Agen-daren Idazkaritza Nagusiari dagokio Bizi Berri Plana zabaltzeko programa kudeatzea.
Bizi Berri III Plana