Boletín informativo de la Associació Gent Gran de Platja d’Aro

Número 14 ABRIL-SEPTIEMBRE 2016

DIRECCIÓN: Centre Cívic Vicenç Bou Platja d’Aro

Teléfono 972 818341 E-mail: asocggplatja@gmail.com

Web: gentgranplatjadaro.wordpress.com

Editorial.………………………………….…3

Relato……………………….……....……..4

El Sal Pas…………………….……………..5

Un magraner especial……..……..6-7

A cuatro leguas de Pinto…….8-9-10

A veces es necesario cambiar…..11

El paper i els papers…………….12-13

Comentario camp. Domino………14

El vi de raig i d’altres…...............15

Patrocinadores…………………………16

Premis C. Roja St. Feliu……..…17-20

Y el destino decidió…………………..17

Importancia de las emociones.. 21-22

¿Qué es el glaucoma?............23-24

Patrocinadores………………………….25

La Guatlla……………………………..26-27

II campeonato domino……………..28

Las ranas…………………………………...29

Pioneros Asoc Petanca……………..30

Punt Trobada Gent Gran……..31-32

Visita horts ecològics …………..33-35

Patrocinadores…………………………36

Viatge a Olot……………………………..37

Cumpleaños 2º trimestre………….38

Cumpleaños 3er trimestre………..39

Activitats Gent Gran………………….40

Centenari La Caixa………….…………41

Pintura………………………………………42

Receta cocina El Caracol……………43

La Junta de la AGG de Platja D’Aro no

se hace necesariamente solidaria con

las opiniones que expongan los

autores de los artículos publicados y se

reserva el derecho de admisión.

JUNTA DIRECTIVA

Presidenta: Ana María Pardo Teruel

Secretario: Jaume Rodríguez Berengueras

Tesorero: Rafael Castellls.

Vocales :

Viajes: Pedro Bueno

Dinámica: Luisa Rodríguez

Informática: Ricardo Ibañez.

Diversos: Amador Gali y Hortensia Abon.

Para cualquier consulta sobre el boletín:

Responsable : Ricardo Ibáñez

C.M : Lia 1952

Correo electrónico:

asocggplatja@gmail.com

Página Web:

https://gentgranplatjadaro.wordpress.co

m/

Para colaborar en el boletín sólo se

precisa:

Ánimo

Voluntad

Artículos (escritos, poesía, vivencias,

cocina, salud, pintura………….)

Enviar o entregar vuestra colaboración

a :

Associació Gent Gran Castell-Platja

D’Aro.

Centre Civic Vicens Bou

Calle Escoles , nº 2 ó al correo

electrónico asocggplatja@gmail.com

3

EDITORIAL

Esta primavera está siendo igual de rara que el invierno, en fin, espero que el largo

verano que nos espera no sea muy caluroso.

De nuevo con todos ustedes para hablar de algunas cositas.

En Junta estamos muy contentos de ver la aceptación que nuestra revista está

teniendo, no solo con los socios, sino también con distintas entidades y personas que

colaboran con nosotros aportando sus relatos, así como nuevos sponsor que nos ayudan a que

esta revista se pueda editar en este nuevo formato, MUCHAS GRACIAS A TODOS ELLOS.

Este trimestre está siendo tranquilo a nivel de actividades de Junta, ya que teníamos

programado un viaje a Teruel para el pasado día 12 y 13 de mayo y no se pudo realizar por

falta de viajeros, ha sido aplazada para el próximo día 16 y 17 de junio y esperamos que se

pueda realizar.

En este trimestre también tendrá lugar "la quincena de la vellessa" organizada por el

Centro Civico y el Ayuntament de Castell-Platja D'Aro-Sagaro, en la que se van a celebrar

distintas actividades en las que se espera la colaboración de todos los socios así como el reesto

del pueblo.

Entre otras actividades tendrá lugar el próximo día 27 de junio un campeonato de

dómino en el que se espera una gran participación.

Recordaros también que en la página web de la Associació, aparte del los boletines

podéis encontrar totdo tipo de información: salidas, Punt de trobada, así como el apartado de

CONTACTOS, donde podéis enviarnos un correo expresando vuestras sugerencias e

inquietudes.

Bueno, por hoy nada más, deciros que este revista es de este trimestre y el próximo, ya

que en el verano "nos damos vacaciones", os deseo a todos un feliz verano y hasta la próxima.

ANA

4

RELATO

Recuerdo de pequeño, hablo del año 1940, mi padre amante del campo y

la naturaleza le gustaba y aprovechaba el día que tenia fiesta, los

domingos, y de buena mañana me llamaba temprano para ir a coger el

tren y bajarnos a la Floresta cargados los dos con una mochila cada uno.

Llevábamos el almuerzo, judías pasadas por la paella con butifarra, pan y

la bota de vino Una vez en la Floresta, andábamos unos cuantos Kms

pero no sabría deciros cuantos, buscando la orilla de un rio, bueno en

este caso fue un riachuelo para refrescar la bebida, entonces con cuatro

ramas encendía fuego para calentar la fiambrera donde iba el almuerzo.

En aquellos tiempos no había el control de los pirómanos, pero mi padre

consciente de ello, se aseguraba de apagarlos.

Mi padre se tumbaba en el suelo una vez almorzado mirando el

firmamento, deambular de los pájaros con sus cantos ligeros , eso era un

relax para contemplar la naturaleza, mientras yo recorría los alrededores

buscando moras, por cierto que eran muy gordas, como aquellas no las he

vuelto a ver.

Una de la veces estando quieto recopilando moras, presentí que alguien

me estaba mirando, oí un susurro detrás mío, me giré y vi la cabeza de

una gran serpiente con la lengua vibrando, tiré todo y salí corriendo

asustado hacia mi padre que al verme llegar en estas condiciones me

pregunto ¿ qué ha pasado?; se lo conté y se echó a reír, me acompaño

donde estaba el reptil y ya no estaba, recogimos todo y nos fuimos para

casa, pero a mí la visión que tuve la mantengo grabada en mi mente.

Cuando llegamos a casa se lo contó a mi madre y abroncó a mi padre.

No tengo miedo a las serpientes solo que les tengo respeto.

Jaime Rodríguez Berenguer

5

EL SAL PAS

Els que hem arribat en aquest Món abans de la Guerra Civil ja coneixíem aquesta

tradició del SAL PAS. Jo recordo que en la dècada dels anys quaranta, quan estàvem en

Setmana Santa, a la casa a on vivia,un dia d’aquesta setmana, passava el Rector del

Poble i alguns escolans a fer El SAL PAS. Ells portaven un atuell on hi havia sal

barrejada en algun líquid i primer deia una oració i, tot seguit amb l’ajut d’una cullera o

algú similar tirava un petita quantitat de sal al costat dret de la porta d’entrada de la

casa i a una altura de dos metres aproximadament.

Després d’haver fet l’operació, voluntàriament se’ls obsequiaven amb alguna cosa de

les que es recollien a la masia. Això ho feien en totes les cases de pagès i del poble.

Aquesta cerimònia es feia perquè els mals esperits no s’acostessin a la casa durant un

any, i com que al cap d’un any tornaven a passar,sempre estava protegida.

Com a nota discordant, hi havia una casa que quan havien passat a fer aquesta

operació, anaven a treure la sal perquè deien que la sal malmenava la seva paret. Però

el que no sé si els mals esperits si acostaven o no.

Si ara aquesta tradició ja no es practica, deu ésser perquè ja no hi deu haver-hi els

mals esperits que hi havia en aquell temps.

Joan Ribas

6

UN MAGRANER ESPECIAL El senyor Jordan vivia a les afores d’un poble situat en una vall just a sota d’unes muntanyes molt altes. De les muntanyes baixava un riu que els habitants aprofitaven per regar tots els camps, que no cal dir que amb l’abundor d’aigua donaven unes collites fantàstiques. Tenia un terreny amb molts arbres fruiters i cultivava també llegums i verdures del temps. Era un home de certa edat, vivia sol, la seva dona va morir feia uns anys i un fill que tenia va desaparèixer quan era una criatura i no el van trobar mai més. El senyor Jordan necessitava que algú l’ajudés a fer les feines del camp. A la porta de la finca hi posava molt sovint un cartell que deia “ Es necessita persona honrada i treballadora , edat de 20 a 25 anys. La veritat es que la gent que contractava li durava molt poc temps, un parell de setmanes com a màxim. Els contractats marxaven pel camí riu avall i no havien explicat mai els motius de la seva marxa. No diré com, he de guardar el secret , però em vaig assabentar del que passava a la finca del senyor Jordan. Quan algun jove es presentava per la feina , primer parlava amb ell, els hi preguntava si coneixien les feines del camp i quina experiència tenien. Després els deia, aquí tindreu menjar i llit i us pagaré el jornal cada setmana. Els oferia un sou i si acceptaven a l’endemà ja podien començar a treballar. Una recomanació important, els hi deia, al costat del riu hi ha un magraner, veureu que dona unes magranes precioses, aquest arbre no el podeu tocar ni menjar de la seva fruita , jo m’ocupo personalment i el seu fruit es pel meu consum particular . La veritat es que tots quan passaven pel costat del magraner, podien veure les seves magranes precioses de color carbassa i vermell i d’una mida considerable i un al darrera de l’altre queien en la temptació. Mes tard o més d’hora arribava un dia que mirant que no els veies l’amo agafaven una magrana la obrien i quedaven meravellats, els seus grans eren d’un roig intens i al menjar-los comprovaven que tenien un gust exquisit i extraordinari. A l’acabar la jornada i tornar a la casa l’amo els donava una mirada i els hi deia : Avui no dormiràs a casa, ves a la teva peça, recull les teves pertinences , et pagaré el que et dec i marxaràs acte seguit. Ah ¡. I mirat al mirall. L’home feia el que li havien dit i al mirar-se al mirall veia que tenia la boca totalment tenyida del color roig dels grans de la magrana, després cobrava el sou i marxava avergonyit pel camí riu avall. Un dia va arribar a la casa un home, buscava feina, era bastant jove i ben plantat portava un gos gran, de color blanc que atenia al nom de Nicky. El jove va parlar amb l’amo i després d’una conversa entre tots dos en la que no va faltar l’advertència sobre el magraner, van acordar la seva contractació, començaria a l’endemà mateix. Abans de adormir-se va estar pensant una estona, sabia que això de l’arbre de la fruita prohibida era una historia molt antiga i que segons alguna religió ho datava en els orígens de l’ humanitat. Però en aquest cas, només era una prova per demostrar el compliment d’una ordre o amagava alguna cosa mes ?. A l’endemà es va llevar ben d’hora i després d’esmorzar va marxar cap a la feina. Amb ell hi va anar el seu gos, que a part de fer-li companyia es va passar el dia perseguint algun animalet o jaient sota d’algun arbre. De lluny va veure el magraner, era un arbre preciós i els seus fruits eren extraordinaris. Vaja ! que cridava molt l’atenció. Al tornar a la casa va sopar amb l’amo i va notar que de tant en tant l’amo el mirava atentament. Després de parlar una estona va anar a la seva peça a dormir.

7

I així van anar passant els dies i les setmanes. Un dia per la tarda, el jove estava a prop del magraner i va veure caure una magrana, la qual es va estavellar contra el terra. En Nicky si va acostar, la va olorar , la va llepar i li va donar una mossegadeta. El jove se la va mirar, els grans eren d’un color roig intens, va estar temptat per provar-la, però la va agafar i la va llençar al riu. Mentre tornaven a la casa, el gos se li va acostar i va veure a l’instant una cosa estranya. La boca i la llengua del gos estaven totalment vermelles. No obstant el gos es veia content i tranquil, no semblava que estigués malalt. Immediatament va pensar amb l’advertència del amo respecte el magraner i va comprendre per que totes les nits l’home l’observava al arribar a la casa i mentre sopaven. Les magranes tenyien totalment d’un vermell intens la boca de qui menjava els seus grans. Va passar un any, la finca feia molt goig, aquell jove hi dedicava moltes hores ¡ totes les collites eren de qualitat i força abundants. Un dia el senyor Jordan va demanar al jove que l’acompanyes i van anar fins el magraner. I li va dir : Agafa la magrana que t’agradi mes, obre-la i menja’n El jove, un xic estranyat , va mirar al senyor Jordan i amb un interrogant a la mirada , li va dir – De veritat, esta segur ?. - Si clar, no tinguis cap inconvenient , ni cap por. Llavors el jove va agafar una magrana, la va obrir i va menjar uns grans i li va oferir a l’amo – Vostè no en vol menjar ?. - No gracies. Se’l va mirar uns moments amb atenció i li va dir. Seiem un moment, si us plau. I li va dir – Et vull explicar una cosa. Fa 25 anys en aquesta finca va néixer un nen, fill de la meva dona i meu i quan tenia dos anys un dia estava jugant pels voltants de la casa i va desaparèixer. Vam buscar per tota la finca, vam buidar la bassa, vam baixar al pou i varem buscar riu avall sense èxit. La meva dona estava desesperada i al final varem fer venir a la finca una dona mig bruixa, mig vident que ens va dir : El vostre fill es viu. Tornarà d’aquí a uns quants anys. Aquest arbre, va dir senyalant aquest magraner, us donarà la resposta. Prohibiu a tothom que treballi a la finca que mengi de la seva fruita i si us han desobeït, la boca se’ls tenyirà totalment de color roig intens. Quan tingueu algú a la finca que durant un any no hagi incomplert les vostres ordres, feu que mengi una magrana, davant vostre, i si no apareix el color roig a tota la boca, aquesta serà la senyal, aquell serà el vostre fill que es van endur uns homes transhumants estrangers que van passar per aquest poble amb els seus ramats. El senyor Jordan dirigint-se al jove li va dir : Tu no recordes res ?, la veritat es que el meu fill era molt petit. Però recordes alguna cosa ?, algun detall de quan tenies aquella edat ?. El jove va pensar uns instants – Hi ha una cosa, es només una petita melodia que em ve a la memòria de tant en tant i que no se on la he après. I acte seguit la va entonar. El senyor Jordan al sentir-la es va emocionar i es va posar a plorar, aquella era la cançó de bressol que la seva dona li cantava al seu fillet. – Tu ets el meu fill, no hi ha dubte. I va afegir. La teva mare tota la vida va estar esperant aquest moment. Sempre va viure amb l’esperança i la il·lusió de que algun dia tornaries a casa. Es van abraçar i a poc a poc junts van anar caminant en direcció a la casa. Aquella vetllada després de sopar va ser molt llarga, hi havia moltes coses per parlar entre ells dos. Antonio Comes Giné

8

A cuatro leguas de Pinto

Y a treinta de Marmolejo

Existe un castillo viejo

Que edificó Chisdanbinto

Lo habitaba un señor

Algo feudal algo bruto

Se llamaba Sisebuto

Y su esposa Leonor

Y Cunegunda su hermana

Y su madre Berenguela

Y una prima de su abuela

Que atendía por Mariana,

Y su cuñado Vitelio

Y Cleopatra, su tía, y su nieta

Rosalía.

, y su hijo mayor Rogelio.

Y así acaba la leyenda

Verídica, interesante,

Romántica, fulminante,

Estremecedora, horrenda,

Que de aquel castillo viejo

Entenebrece el recinto

A cuatro leguas de Pinto

Y a treinta de Marmolejo

Era una noche de invierno

Noche cruda y tenebrosa,

Noche sombría, espantosa

Noche fría, noche helada,

Noche triste, noche obscura,

Noche llena de amargura,

Noche infausta, noche airada.

En un gótico salón

Dormitaba Sisebuto, y un lebrel

seco y enjuto

y un lebrel seco y enjuto

Roncaba en el portalón. Con

quejido lastimero

el viento fuera silbaba,e

impotente se escuchaba

e impotente se escuchaba

el ruido del aguacero.

Cabalgando en un corcel

De color verde botella

Raudo como una centella

Llega al castillo un corcel

Empapada trae la ropa

Por efecto de las aguas,

¡Y como no lleva paraguas

9

Viene el pobre hecha una sopa!

Salta el foso, llega al muro,

La poterna está cerrada,

.-Me ha dado mico mi amada!

-exclama,-¡vaya un apuro!

De pronto algo resbala

Siente sobre su cabeza,

Extiende el brazo y tropieza

Con la cuerda de una escala.

-;Ah.. dice con fiero acento.

-;Ah…vuelve a decir gozoso.

-;A… repite venturoso.

-;Ah… otra vez, y asi, hasta ciento.

Trepa que trepa

Sube que sube

Cae en brazos de un queerube

La hija del conde…la ¡Pepa!

En lujoso camarín

Introduce a su adorado,

El de los cabello s de oro,

El de la nariz, de cielo,

¿Qué siente, di dueño mío¿

¿No sientes nada a mi lado ¿

¿Qué sientes, Lisardo amado¿

Y responde, tengo frío,

¿Frio has dicho? Eso me espanta.

¿Frío has dicho. Eso me inquieta.

No llevaras camiseta.

Pues toma ponte esta manta.

Y ahora hablemos del cariño,

Que nuestras almas disloca.

Yo te amo como una loca.

-Yo te adoro como un niño.

-Mi pasión raya en locura,

-La mia es un arrebato.

-Sino me quieres me mato.

-Sime olvidas, mer hago cura.

¿Cura tú, ¡Por Dios bendito!

¡el jamás de los jamases!

Pues estaría bonito. Hija soy de

sisebuto

Desde mi más tierna infancia

Y aunque es mucha mi arrogancia

Y aunque es mi padre muy bruto

Y aunque se lo que me expongo

Huyamos…. Vamos al Congo

A ocultar nuestros amores.

-Bien dicho, bien has hablado,

10

Huyamos aunque se enoje

Y si algún día nos cogen

¡ Que nos quiten lo bailado!

En esto, un ronco ladrido

Retumba potente y fiero

-¿Oyes¿-dice el caballero,

Es el perro que me ha olido.

Se abre la puerta excusada

Y, cual terrible huracán

Entra un hombre, luego un can…,

Luego nadie.. luego nada…

.-Hija infame, ¡-ruge el conde,

¿Qué haces con este señor¿

¿Dónde has dejado mi honor¿

¿Dónde? ¿Dónde? ¿Dónde?

Y tu, cobarde villano,

Antipático, repara

Como señalo tu cara

Con los dedos de mi mano

Después, sacando un puñal,

De un golpe certero

Le enterró, el cortante acero

Junto a la espina dorsal.

El joven naturalmente

Se murió como un conejo.

Ella frunció el entrecejo

Y enloqueció de repente.

También quedo el conde loco

De resultas del espanto

El perro no llegó a tanto

Pero le faltó poco.

Desde aquel día, de horror

Nada se volvió a saber

Del conde, de su mujer

Llamada Leonor, de Cunegunda

su hermana etc…

============================================================

Peluquería de la Gent Gran en el Centre Cívic

11

A VECES ES NECESARIO CAMBIAR Había un gusano de esos llamados gusanos de seda que confeccionan un capullo que antes sacaban de la seda. Andaba el gusano buscando su comida que es la morera, pero le informaron escaseaba y le dijeron de un monte que estaba lleno de estos arboles. Pensó que si quería sobrevivir, tenía que desplazarse a este monte, pero resulta que estaba muy lejos pero lo intentó. Una vez decidido se echó a andar al paso claro de gusano y pensó que se moriría por el camino, por el camino se encontró a una ardilla y le dijo ¿ A donde vas gusano?, el le contestó que iba al monte a buscar las moreras y la ardilla se echó a reír porque nunca llegaría a su paso, el gusano no le hizo caso y siguió; mas tarde se encontró a un conejo y le hizo la misma pregunta y también se echó a reír porque a este paso no llegaría nunca, y así fue todo el camino andado encontrándose a otros muchos animales de los cuales todos rieron. Esto le dio al gusano repensar y sacar en conclusión que podía hacer, se le vino la idea y se dijo que tonto he sido porque tengo la solución; empezó a confeccionar el capullo delante de todos los que se reían y pensó. Bueno vosotros reíros que el que ríe ultimo ríe más a gusto. ´ Todos estaban pendientes de lo que el gusano estaba haciendo, alguien de los animales dijo que cobarde se ha escondido dentro de un capullo, y así fueron pasando los días y siempre a las atentas miradas. A los 30 días se abrió el capullo y apareció el gusano, claro que transformado en mariposa, se rió el esta vez de todos echó el vuelo hacia este monte y dejó a todos con dos palmos de narices. Siempre tenemos que intentar conseguir nuestros sueños, y si vemos que no podemos, tal vez deberíamos hacer un cambio radical para conseguir nuestro anhelo . Jaime Rodríguez Berenguer

12

EL PAPER I “ELS PAPERS” (Realitat en lo general i molta ficció en lo particular)

El paper, des de fa uns segles, ha estat el custodi de la memòria de tot el que els homes han

fet i desfet al llarg de la historia. En museus, biblioteques i arxius històrics es guarden milions

de manuscrits i llibres que son el reflex dels coneixements adquirits per l’estudi i el pensament

humà.

Avui en dia el paper s’està substituint en molts àmbits. El mon de la Informática i l’electrònica

es el veritable motor d’aquest canvi. Quasi tots els diaris es fan també en edicions digitals i els

telèfons mòbils son el magatzem de milions de fotografies que mai es traslladaran al paper i no

ompliran aquells àlbums entranyables que no faltaven en cap família. Tenim també els “llibres

electròniques”, en realitat unes petites biblioteques. I que podem dir ! , d’un minúscul objecte

el “ Pen drive” que ens fa creure en els miracles, no en els sobrenaturals, que aquests son una

qüestió de fe religiosa, però si en els miracles de la ciència i, que en el seu interior guarden una

enorme quantitat d’informació.

Però, de tant en tant, el paper, o millor dit, “els papers”, dits d’una manera general, son els

protagonistes en el mon que vivim. Qui no te present o no recorda els anomenats “Papers de

Salamanca” ?, que era la documentació oficial o privada de Catalunya, que en acabar la guerra

civil espanyola (1936-1939) es van endur les autoritats franquistes, guanyadores de la guerra,

com la prova fefaent dels actes que consideraven contraris al seu pensament polític i que es

van dipositar en un museu com un botí de guerra. Retornada la democràcia i reclamats durant

molts anys, la majoria, que no pas tots, han estat tornats als seus legítims propietaris.

I ara, pocs dies abans d’escriure aquestes reflexions, han sortit a la llum, els que s’han titulat

com els “Papers de Panamà” ( Es curiós, com s’han batejat, ja que l’origen de tot el material

es informàtic). L’assumpte es el següent : Algú ha entrat en les entranyes dels ordinadors d’un

gabinet d’advocats amb domicili a Panamà i, que entre altres coses, suposo, es dedicaven a

crear societats fantasmes per col·locar diners d’origen, diríem que irregular. I aquest algú,

ha sostret una gran quantitat d’informació, que ha fet arribar a mans d’un Gabinet de

periodistes d’investigació , els quals després de contrastar-la , l’ han anat publicant, fen

esclatar aquest gran escàndol.

Moltes persones conegudes per tothom, de tots els àmbits: Polític, artístic, econòmic,

esportiu,.......... surten retratats en aquests papers. Això esta totalment viu i ja han començat

les explicacions dels implicats, mes o menys creïbles, i les primeres dimissions d’alguns alts

càrrecs politics.

Molt bé, doncs resulta que enmig d’aquest gran embolic, un servidor, ahir va rebre una carta

del “Ministerio de Hacienda de España” en el que em diuen que em presenti el dia últim

d’aquest mes a la Delegació territorial del meu domicili per un assumpte del meu interès.Com

assumpte es menciona : “Posible infracción fiscal relacionada con los Papeles de Panamá”. El

text de l’escrit, que en part no acabo d’entendre, conté paraules i advertències bastants

inquietants. He de dir amb tota sinceritat, (com, per altre banda, han dit tots el que han anat

sortint en els papers fins que se’ls ha vist el llautó) que em sembla que van equivocats. Per

13

desgracia o per sort soc un jubilat que viu de la seva pensió i crec que tot deu ser degut a un

error. Amb Amèrica les úniques relacions, per cert molt llunyanes en el temps, que he tingut

son : la d’un germà del meu avi Josep que se’n va anar a fer les Amèriques fa més de cent anys

i el intent fallit dels meus pares d’emigrar a Veneçuela amb tota la família quan jo tenia uns

deu anys (sembla que un consol va fugir amb els diners dels visats de molta gent i la cosa es va

espatllar)

Per tant si el meu nom figura en aquests papers només pot ser: Per un error. Per que tinc un

homònim en alguna part del mon. O per que algú m’ha posat de testaferro (home de palla) en

alguna societat. Potser, ara que hi penso, utilitzant la meva documentació de quan em van

pispar la cartera en el metro de Barcelona – Línia 3, ara fa uns anys.

Si resulta que realment puc disposar d’alguna “fortuneta” pagaré a la “Hacienda Española” tot

el que em demanin, multes, recàrrecs, interessos de demora, el que vulguin, i si sobra alguna

quantitat serà ben rebuda. Pel tema de sortir retratat a la premsa no pateixo ja que no soc

famós i només em coneix la meva família i quatre bons amics ben comptats. Ara, això si, si la

repatriació dels diners comporta alguna pena de presó, he de dir que per aquí no hi passaré de

cap de les maneres i lluitaré amb totes les meves forces per demostrar la meva total

innocència. I dels diners no en voldré saber res. Que se’ls quedi qui vulgui !!.

Antonio Comes i Giné.

14

COMENTARIO SOBRE CAMPEONATOS DE DOMINO La Associació de la Gent Gran creadora de actividades para los socios en el año 2014 impulsamos la novedad de celebrar campeonatos de domino y tras una labor constante de información hacia los socios , conseguimos que en este año 2015 se celebraran 12 campeonatos con ello queremos decir que lo conseguimos, lo cual nos orgullece. Hemos puesto unas normas para que cualquiera que no sepa mucho pueda ganar depende de las fichas que escoja y en este campeonato hay dos mujeres ganadoras que a continuación describimos: Resultado de este campeonato primero de este año celebrado el 4/3/2016 Premio 1º CHRIS(es nuevo y se hará socio) ganó en la final 4 partidas y 58 puntos Premio 2º AGUSTI CORTES(socio nº1 1021 gano 2 partidas y 66 puntos Premio 3º MARIA ANGELS FERRAN socipo 596 gano 2 partidas y 71 puntos Premio 4º MARIA LEAL socia 897 gano 2 partidas y 74 puntos Como veis los puntos también juegan su papel. Animaros para apuntaros a la próxima, pues hay quien ese mismo día preguntaron cuando sera la próxima, ya informaremos de la fecha.

15

EL VI DE RAIG I D’ALTRES

En els primers vint i dos anys de la meva vida vaig viure en una masia de Calonge, en la

qual ens fèiem el vi de raig i d’altres, per anar bevent tots els dies de l’any, dons

teníem diverses classes de raïms: xarel·los ,moscats, garnatxes ,malvasies,” pica-polles”

,jaqués,híbrids ,etcètera; però per poder tenir aquest vi preparat per beure’l era

necessari fer moltes coses i posar-hi moltes hores de treball.

El vi començàvem a “fabricar-lo” quan podàvem els ceps; al cap d’algunes setmanes

s’havien de llaurar les vinyes, després cavar els ceps, quan creixien les tòries s’havien

de treure els brots que sobraven, s’havien d’ensulfatar i ensofrar alguna vegada

mentre es formava el raïm,i també s’havien d’espampolar els ceps, perquè el sol

toqués els raïms, i quan aquests estaven madurs els baiàvem, els portàvem a la tina i

amb els peus els xafàvem (d’aquest treball en dèiem “follar els raïms”. Després els

tiràvem al fons de la tina i, quan hi teníem tots els raïms, trèiem el vi i el posàvem a les

bótes que ja havíem preparat dies abans. Aquest vi que sortia era el que en dèiem “vi

de raig”, que era el millor. Després d’haver tret aquest vi, hi tiràvem una quantitat

d’aigua a dintre de la tina, i la deixàvem que fermentés amb la brisa dels raïms uns

quants dies, i després tornàvem a treure el vi que sortia i aquest era el que en dèiem

“vi d’aigües”, era un vi amb menys graus però també era bastant bo; i al final trèiem

el que quedava dels raïms (la brisa) i ho portàvem a una casa veïna que tenien una

premsa,(el mas Ribot) i llavors ho premsaven i sortia el que en dèiem “vi premsat”,

que era el de menys qualitat en comparació amb els altres. I d’aquesta manera ja

teníem el vi per anar bevent tot l’any: vi de raig, vi d’aigües i vi premsat. Amb tot

aquest producte podíem beure vi en el àpats de cada dia, també ens anava bé per

menjar pa amb vi i sucre, i també per fer una bona suca mulla. I amb tot això, si era a

hivern ja podia bufar la tramuntana que la sentíem menys forta. I a l’estiu podíem

posar-hi aigua fresca, per no tenir tanta calor.

En el contracte que teníem amb el propietari de la casa, havíem d’entregar-li una

quantitat de raïms a compte de l’arrendament.

Aquesta masia era el mas Gil de Calonge, que en aquell temps no comptava ni amb

aigua corrent, ni electricitat, ni gas, ni calefacció, ni totes les comoditats que hi han

avui dia.

Al final de la dècada dels anys 50, el propietari de la masia se la va vendre i nosaltres,

com que teníem una propietat i família aquí, a Castell d’Aro, hi vam venir a viure, i vam

poder tenir les comoditats més elementals que llavors tothom tenia.

.Joan Ribas

19 novembre de 2015

16

17

PENSAMENTS D’ANIVERSARI

Era el dia 1 de Maig del 2015, la meva dona i jo ens havíem llevat amb la idea de recordar i commemorar aquella data ja tan llunyana del 1950 en que vàrem unir les nostres vides mitjançant la celebració del nostre matrimoni. Feia 65 anys justos que ens havíem casat.

La nostra mirada cap enrere ens descobria un ampli paisatge en que s’hi veien episodis de cinc generacions a saber:

La dels nostres avis, la dels pares, la nostra pròpia, la de la nostra filla i per finalitzar la de les nostres nétes. Però aquell dia ens esperava la gran sorpresa d’un primer membre de la sisena generació. Va néixer el nostre primer besnét. Va ser un regal d’aniversari tan extraordinari que ni nosaltres mateixos ens ho crèiem. Aquella criatura que estàvem esperant per uns quinze dies més tard es va avançar i va voler néixer al cap de 65 anys justos del casament dels seus besavis.

Com a tals, els nostres ulls, veuen el nen amb totes les qualitats del món, però si ens ho mirem fredament, hem de reconèixer que tot i essent un nano molt maco no deixa de ser una criatura igual que milers i milers d’infants que neixen cada dia. Però amb tota franquesa us he de dir que estem meravellats observant l’evolució que va fent quasi diàriament.

En néixer ja vam observar que el tacte és potser el sentit que primer es desperta en els nounats així com també el de la oïda. El primer es manifesta amb el contacte físic que s’estableix amb la mare, contacte íntim d’ambdós. En canvi, es més perceptible per terceres persones la captació que tenen pels sons. És meravellós observar els gestos que fa amb la seva “carona” quan li cantes unes cançons que ja sap distingir i fins i tot classificar un xic.

Als besavis ens queden pocs anys per poder gaudir de la seva companyia així com la de la resta de la família que hem anat creant com si fos un gran arbre al que li han anat sortint diverses branques que han donat o donaran fruit.

Per a nosaltres, la família és la institució primordial de la societat puig que en ella es poden conrear qualitats espirituals que d’altra forma es ferien més difícils d’adquirir si es fes en terreny menys adobat. El bon exemple i les proves d’amor dels progenitors són indispensables perquè la llavor doni una bona collita.

A les criatures d’avui dia els tocarà viure en aquest món tan aspre, com ha estat sempre, però el nostre deure és inculcar-los-hi que amb esforç i perseverança, és possible millorar-lo si contribuïm aportant el nostre granet de sorra per construir una societat tan sols una mica millor que la que hem trobat.

El treball també és indispensable perquè millorin les coses i per enfrontar-nos a aquesta naturalesa que és cert que ens ha donat la vida però que ens la pot treure amb molta facilitat.

18

Malgrat tot, la pitjor dificultat amb que ens hem d’enfrontar és fruit dels nostres propis defectes que no són altres que els set pecats capitals tan ben definits per la religió catòlica.

Fa pocs dies que en Roger ha complert sis mesos i l’hem portat a la consulta pediàtrica, ens han dit que la criatura està perfectament constituïda i que tots els òrgans del seu cos funcionen perfectament.

El nen es desenvoluparà físicament i és segur que els pares es preocuparan perquè al llarg del seu creixement adquireixi un bon bagatge cultural i espiritual junt amb els estols d’infants que van naixent i que els permetrà viure en un món que tan de bo sigui cada dia millor com a llar de la humanitat.

Albert Tauler

19

G A N A

Tot just comença a clarejar i, en el Mas Perera, hi ha molt moviment. La Ramona trasteja, atrafegada, amunt i avall: dona menjar al bestiar, neteja el galliner, les gàbies dels conills i prepara els aparells mecànics per munyir les vaques. És una dona alta i fornida, de cabell pèl-roig i com un fregall d’espart.

Propietària de la finca agrícola veu com passen els anys sense pena ni glòria. Això no obstant, un cop enllestides les primeres feines del dia, com que ja se li ha despertat la gana, acostuma a esmorzar de forquilla a Can Tonet, que és el restaurant que té més a prop. Ho fa per esplaiar-se i trencar la monotonia de la seva vida de pagesa. Fa el trajecte amb el seu cotxe -força vell, atrotinat i deslluït, però que conserva prou bé- que condueix amb destresa i encert. A la fonda tots els clients la coneixen i l’Esteve, el propietari, li té molta estima.

Només arribar passa per la cuina a saludar l’Antonieta, mestressa i fada dels fogons, i tafaneja el que si cou. Només de sentir l’olor que es desprèn de l’escudella, que va coent a poc a poc, i dels rostits que fan xup-xup a les cassoles se l’hi fa la boca aigua i es deleix per entaular-se. Un cop asseguda crida l’Esteve:

- Bon dia, què tenim avui per esmorzar? Què em suggereixes?

- Peus de porc amb cargols, respon l’Esteve.

- Noi, com t’ho fas per tenir-me sempre tan contenta? i xala només de pensar-hi. - Posa-me’n un bon plat.

- I per beure?

- Com sempre, un porró de vi amb cava.

Li porten el plat, agafa la forquilla, comença a menjar i després d’unes poques mossegades el color de la cara li canvia, li passa de rosat salmó a vermell intens. Veure-la escurar els ossets del peu de porc és un bon espectacle: ho fa amb un extrema avidesa i els deixa més nets que una patena. Fa el mateix amb els cargols, que allibera amb un xuclet ben sonor i després d’empassar-se’ls deixa les closques tant llustroses i polides que se’n podrien fer collarets. De tant en tant aixeca el porró, acluca les parpelles i per no ennuegar-se controla el raig. En acabar demana:

- Em portaràs un carajillo?

- Un carajillo?, replica l’Esteve. Voldràs dir un cigaló, tu que ets tan de la ceba.

- No, un carajillo d’anís, que una cosa és la política i una altra les coses de menjar.

En passar per caixa, l’Antonieta li dona una bossa amb les restes de guisats i ossos que li ha recollit per al seu gos.

Contenta com un gínjol s’acomiada de tothom i surt de la fonda per tornar-se’n a casa on l’espera un dia carregós: avui toca plantar l’ordi i el blat de moro. Puja al cotxe, es

20

corda el cinturó, intenta afluixar-lo... Potser sí que s’ha excedit aquest matí amb l’esmorzar! Engega el motor, comença a avançar, encén la ràdio i se sent la veu de Mònica Terribes que diu: “Aquest matí entrevistem el doctor Enric Vidal, de Metges sense Fronteres, que és avui aquí per parlar-nos de la fam al món i la desnutrició infantil”.

Montserrat Morè

21

LA IMPORTÀNCIA DE LES EMOCIONS I ELS PENSAMENTS PER A TENIR BONA SALUT

Tothom sap que per tenir salut cal menjar sà, fer exercici i visitar-se periòdicament amb els

metges especialistes pertinents. Si bé tot això és cert, la ciència cada vegada acumula més i

més evidències que el que pensem i el que sentim i com pensem i com sentim influencia

molt i molt la salut i la qualitat de les persones.

El que hem observat des de fa anys els psicòlegs i des de fa segles els metges troba ara proves ben racionals i demostrables en la nostra tant estimada ciència.

I és que la qualitat dels nostres pensaments, les nostres emocions, la nostra manera d'afrontar els conflictes i relacionar-nos tant amb nosaltres mateixos com amb els nostres iguals s'ha vist que té efectes directes sobre la nostra salut Per posar-vos només un exemple: Ara sabem que els conflictes poden ser l'origen del càncer. La ciència encara avui dia no ha pogut identificar en base a quins conflictes concrets, però si que ha demostrat que tant els conflictes no resolts com l'estrès contribueixen al fet que el càncer es desenvolupi més ràpidament. L'estrès influeix en el càncer, augmentant-ne el risc en les persones sanes i reduint la taxa de supervivència en les persones que ja l'havien desenvolupat. I aquest és només un dels casos que sabem exactament com les emocions i els pensaments poden afectar la nostra salut. Per això cal vetllar, i aquesta és la principal novetat del que us vull explicar, per cuidar la nostra salut emocional. Escoltar els nostres pensaments, la qualitat d'aquests per, si convé, canviar-los per a uns altres de més positius.

Amb les emocions igualment: Cal que les escoltem bé, interpretar quin missatge ens volen dir, expressar-les degudament i a temps. I si no som capaços de fer-ho nosaltres sols, no passa absolutament res. Us encoratjo a ser prou valents per demanar ajuda professional. La vostra salut ho notarà, el vostre entorn també i estareu molt contents i agraïts d'haver pres aquesta decisió.

US ANIMO A PROVAR-HO!

Estar ben connectats amb nosaltres mateixos ens portarà segur a ser molt feliços, a viure amb alegria, de forma positiva i a deixar la malaltia aparcada ben lluny!

10 CONSELLS PER A ACONSEGUIR-HO

- Allibera el cor de l'odi.

- Fes que els problemes et "rellisquin"

- Dóna més. Espera menys

- Substitueix la tristesa per l'entusiasme

- Canvia la por i l'ansietat per serenitat

- Canvia la ira i l'enveja per comprensió

- Estima't a tu en primer lloc - -

Viu en harmonia amb la naturalesa

- Riu. Envolta't de qui et faci somriure

- Aprèn a dir No

I recorda que res ocorre per casualitat....Si aquest article ha arribat fins a tu és per alguna cosa!

:)

Anna Agustí. Psicóloga

22

LA IMPORTANCIA DE LAS EMOCIONES Y LOS PENSAMIENTOS PARA TENER BUENA SALUD

Todo el mundo sabe que para tener salud hay que comer sano, hacer ejercicio y visitarse

periódicamente con los médicos especialistas pertinentes. Si bien todo esto es cierto, la ciencia

cada vez acumula más y más evidencias que lo que pensamos y lo que sentimos y cómo

pensamos y cómo sentimos influencia mucho y mucho la salud y la calidad de las personas.

Lo que hemos observado desde hace años los psicólogos y desde hace siglos los médicos

encuentra ahora pruebas muy racionales y demostrables en nuestra tanto estimada ciencia.

Y es que la calidad de nuestros pensamientos, nuestras emociones, nuestra manera de

afrontar los conflictos y relacionarnos tanto con nosotros mismos como con nuestros iguales

se ha visto que tiene efectos directos sobre nuestra salud

Para poneros sólo un ejemplo: Ahora sabemos que los conflictos pueden ser el origen del

cáncer. La ciencia todavía hoy en día no ha podido identificar en base a qué conflictos

concretos, pero sí que ha demostrado que tanto los conflictos no resueltos como el estrés

contribuyen al hecho que el cáncer se desarrolle más rápidamente. El estrés influye en el

cáncer, aumentando el riesgo en las personas sanas y reduciendo la tasa de supervivencia en

las personas que ya lo habían desarrollado. Y este es sólo uno de los casos que sabemos

exactamente como las emociones y los pensamientos pueden afectar nuestra salud.

Por eso hay que velar, y esta es la principal novedad de la que os quiero explicar, para cuidar

nuestra salud emocional. Escuchar nuestros pensamientos, la calidad de estos por, si conviene,

cambiarlos para otros de más positivos.

Con las emociones igualmente: Hace falta que las escuchemos bien, interpretar qué mensaje

nos quieren decir, expresarlas debidamente y a tiempo. Y si no somos capaces de hacerlo

nosotros sólo, no pasa absolutamente nada. Os aliento a ser bastante valientes para pedir

ayuda profesional. Vuestra salud lo notará, vuestro entorno también y estaréis muy contentos

y agradecidos de haber tomado esta decisión.

¡OS ANIMO A PROBARLO!

Estar muy conectados con nosotros mismos nos traerá seguro a ser muy felices, a vivir con

alegría, de forma positiva y a dejar la enfermedad aparcada bien lejos!

10 CONSEJOS PARA CONSEGUIRLO

- Libera el corazón del odio.

- Haz que los problemas te "resbalen"

- Da más. Espera menos

- Substituye la tristeza por el entusiasmo

- Cambia el miedo y la ansiedad por serenidad

- Cambia la ira y la envidia por comprensión

- Estímate a ti en primer lugar –

- Vive en armonía con la naturaleza

- Ríe. Rodéate de quien te haga sonreír

- Aprende a decir No

Y recuerda que nada ocurre por casualidad...

.Si este artículo ha llegado hasta tú es por algo! :)

Anna Agustí. Psicóloga

23

Què és el Glaucoma?

El glaucoma és una malaltia de l’ull que es caracteritza per l’augment de la Pressió intraocular

(PIO) i si aquesta pressió puja molt i durant molt de temps, pot acabar fent mal al Nervi òptic i

danyar la visió.

Dintre de l’ull circula un líquid, humor aquós, que s’encarrega de la nutrició de les estructures

internes de l’ull. La funció d’aquest líquid és la mateixa que la de la sang, però és transparent i

permet que passi la llum i així veiem. Aquest líquid es fabrica i reabsorbeix contínuament, però

quan aquest mecanisme no funciona bé, pot acumular-se i augmentar la pressió. Aquesta PIO

elevada, no té res a veure amb la hipertensió.

Els factors de risc pel glaucoma és tenir antecedents a la família, persones d’edat avançada,

miopia, diabetis, ... per aquest motiu convé que en les persones grans es facin controls de PIO i

detectar-ho abans de que danyi al Nervi òptic i afecti la visió.

La major part dels glaucomes de les persones grans són crònics, apareixen de forma

progressiva i es tracten amb col·liris que s’han d’aplicar una ó 2 vegades al dia, segons la

indicació de l’oftalmòleg i s’ha de fer seguiment de la PIO. També caldrà fer control de la visió,

del fons d’ull i el camp visual de forma periòdica i avisar a altres metges de que es fa

tractament pel glaucoma, ja que alguns medicaments s’haurien d’evitar i les gotes, encara que

siguin pels ulls, poden tenir algun efecte secundari a distància.

És molt important amb la edat, assegurar-nos de revisar la vista i la PIO, per mantenir-nos

actius i reduir al màxim el risc de caigudes.

Dra. Rosario Jiménez Leal.

24

Qué es el Glaucoma?

El glaucoma es una enfermedad del ojo que se caracteriza por el aumento de la presión

intraocular (PIO) y si esta presión sube mucho y durante mucho tiempo, puede acabar

haciendo daño al nervio óptico y dañar la visión.

Dentro del ojo circula un líquido, humor acuoso, que se encarga de la nutrición de las

estructuras internas del ojo. La función de este líquido es la misma que la de la sangre, pero es

transparente y permite que pase la luz y así vemos. Este líquido se fabrica y reabsorbe

continuamente, pero cuando este mecanismo no funciona bien, puede acumularse y aumentar

la presión. Esta PIO elevada, no tiene nada que ver con la hipertensión.

Los factores de riesgo por el glaucoma es tener antecedentes en la familia, personas de edad

avanzada, miopía, diabetes, ... por este motivo conviene que en las personas mayores se hagan

controles de PIO y detectarlo antes de que dañe al nervio óptico y afecte la visión.

La mayor parte de los glaucomas de las personas mayores son crónicos, aparecen de forma

progresiva y se tratan con colirios que se tienen que aplicar una ó 2 veces al día, según la

indicación del oftalmólogo y se tiene que hacer seguimiento de la PIO. También habrá que

hacer control de la visión, del fondo de ojo y el campo visual de forma periódica y avisar a

otros médicos de que se hace tratamiento por el glaucoma, puesto que algunos medicamentos

se tendrían que evitar y las gotas, aunque sean por los ojos, pueden tener algún efecto

secundario a distancia.

Es muy importante con la edad, asegurarnos de revisar la vista y la PIO, para mantenernos

activos y reducir al máximo el riesgo de caídas.

Dra. Rosario Jiménez Leal.

25

26

La guatlla

Possiblement la visió que d’ella en tinguem estigui envoltada d’olors de carnisseria.

Una capseta quadrada farcida de petits ous pigallats o uns ocellons esberlats a tocar dels

pollastres i les costelles de porc. Pobra imatge per un animal que té molt més de salvatge que

no pas de bèstia de corral. La guatlla (Coturnix coturnix), també anomenada gotlla i guàtllera,

és la codorniz que inspirà el nom de la revista sarcàstica ja desapareguda. A pesar de la seva

mida modesta no es tracta pas d’un moixó sinó d’un fasiànid, del grup de les galliformes, és a

dir un parent proper dels faisans i les perdius, i també de les gallines. I a fe que la guatlla, amb

el seu cos rodanxó, ales amples, cua curta i bec ample, podria recordar-nos un poll jovenet.

Però no ens enganyem, malgrat el seu aspecte i que no li agradi gaire volar, quan s’hi posa ho

fa de valent. És el que tècnicament anomenem un migrador de llarga distància, un corredor de

fons en definitiva, capaç de fer dos viatges anuals de milers de quilòmetres. La raó d’aquest

llarg trajecte és enllaçar les seves àrees de cria, on es reprodueix a la primavera i l’estiu amb

les zones d’hivernada, on s’alimenta durant la tardor i l’hivern. Les primeres s’estenen, a grans

trets, des de les illes Cap Verd, Canàries i el nord d’Àfrica fins a l’interior de Rúsia, incloent-hi

tota la Conca Mediterrània, Turquia i el Càucas, l’Europa central i oriental, les Illes Britàniques i

el sud d’Escandinàvia. Les segones es troben al sud del desert del Sàhara, sobretot entre

Senegal i Sudan, i també a l’Índia, encara que algunes guatlles puguin quedar-se a passar

l’hivern, rarament a Europa, i més habitualment al nord d’Àfrica.

La guatlla arriba entre nosaltres el mes d’abril, i tant bon punt ho fa, se la sent cantar

insistentment des dels sembrats. Però la seva aparició és irregular, hi ha anys bons per la

guatlla i altres on pot resultar molt escassa i desaparèixer d’alguns indrets. Es un ocell

capritxós, els mascles són polígams i per això durant l’època de cria poden canviar sovint de

territori per cercar les femelles, movent-se distàncies considerables. El seu cant monòton es

pot sentir des de lluny i és un agradable record dels matins de primavera. A casa nostra no han

faltat maneres de transcriure’l, com ara “set per vuit, set per vuit!” i “vuit per vuit, vuit per

vuit!” com si vanament intentés fer memòria de les taules de multiplicar. O també els “blat

segat, blat segat!” i la seva variant “blat florit, blat florit!” que a més de l’onomatopeia indica la

seva atracció pels camps d’aquest cereal. Se la pot trobar, a més, en altres conreus de cereal

d’hivern com l’ordi, la civada i el sègol, així com a camps d’userda, a prats i fins i tot a zones

cremades quan queden cobertes d’herba. En aquests llocs construeix un niu discret, ben

amagat, directament a terra, on la femella pondrà de set a dotze ous. I és ara quan

comprenem perquè aquests ous són terrosos, pigallats, ben visibles a la carnisseria però

invisibles a la guineu que es passeja pel marge del sembrat. Passar desapercebuts és la seva

garantia de donar vida als pollets que seran els reproductors dels anys vinents.

Com molts altres animals propers, la guatlla ha inspirat frases populars diverses. Així,

quan una cosa fa mal es diu que fa tant de profit com els perdigons a les guatlles. Quan hom és

un beneït s’afirma que és més tonto que una guatlla mirant-se a l’espill. I tocar el botet a algú

27

vol dir fer-li la punyeta, en referència a l’instrument utilitzat antigament per imitar el cant de la

guatlla per atreure-la i poder-la caçar fàcilment. Malauradament la guatlla és una espècie en

declivi a Europa. A la Vall d’Aro és ara molt més escassa del que ho era abans i en molts indrets

ha desaparegut com a reproductora. Els motius d’aquestes disminucions són principalment els

canvis en el paisatge i en les pràctiques agrícoles. La substitució de camps de cereal per altres

conreus menys favorables o per càmpings, zones urbanes i carreteres i l’abandonament de

molts camps voltats de bosc la perjudiquen. L’ús de llavors de cicle curt i màquines segadores

ràpides provoquen la destrucció del niu o la mort dels polls encara incapaços de volar. La

utilització de pesticides diversos disminueixen el seu aliment i canvien el seu hàbitat. I

finalment, la mitja veda, la caça que es practica alguns diumenges del mes d’agost i setembre,

elimina animals d’unes poblacions ja molt reduïdes i per aquest motiu algunes àrees de caça ja

no la practiquen. En definitiva, si volem seguir escoltant el “set per vuit” durant molts anys cal

que tinguem cura del territori i tractem la natura amb respecte.

Per saber-ne més:

Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.) 2004. Atles dels ocells nidificants de

Catalunya 1999-2002. Institut Català d'Ornitologia i Lynx Edicions. Barcelona.

Fonoll, C. 2000. Veus d’ocells. Lynx Edicions, Barcelona.

Autor del text: Pere Pons Ferran

© Handbook of the birds of the Western Palaearctic

28

II CAMPEONATO DOMINO

En fecha dia 8 de Abril del año en curso 2016 , se ha celebrado el segundo Campeonato de dómino con la escasa participación de 13 participantes por motivos que muchos están con el Imserso.

Los ganadores han sido:

Primer premio: AGUSTI CORTES

Segundo premio : JOSEP MARTI

Tercer premio: MARIA ANGELS FERRAN

Cuarto premio :IRENE TRULLENQUE

LA JUNTA

29

LAS RANAS

Erase una vez, en el país de las ranas, que las autoridades decidieron celebrar una

competición deportiva, que consistía en ver quien llegaba primera a lo alto de una

torre, una gran torre que se encontraba en aquel lugar.

Todo estaba preparado y una multitud se reunió para gritar y vibrar por las ranas

concursantes.

Se dio la salida y todas las ranas comenzaron a saltar y trepar en dirección a la torre. A

lo alto de la torre.

Pronto se vio que la muchedumbre dudaba mucho de que alguna de las ranas llegara

hasta la cumbre.

Enseguida se notaba que los espectadores se desmoralizaban y comenzaban a repetir

“no lo vais a conseguir”, “qué lástima, es muy difícil”.

En cuanto a las ranas participantes, pronto se dieron cuenta de la actitud y los

comentarios del público y empezaron a desistir. Pero había una que persistía, a pesar

de todo y continuaba subiendo y saltando en busca de la meta.

La multitud continuaba gritando “es muy difícil” “imposible” “no lo conseguirá” y las

ranas participantes se daban por vencidas, excepto aquella que continuaba y subiendo

cada vez con más fuerza.

Finalmente fue la única que llegó a la cima y fue proclamada vencedora. La gente fue a

felicitarla y aplaudirle y fue proclamada vencedora.

De pronto los que fueron a felicitar a la vencedora se dieron cuenta de una cosa: ¡la

rana vencedora era sorda! Y lo que para las demás eran muestras de desaliento los

comentarios, para ella eran muestras de soporte, aliento y alegría.

Conclusión:

No hay ninguna manera mejor de ignorar los comentarios respecto a las posibilidades

de uno/a de realizar sus sueños que permanecer sordo a dichos comentarios.

L.G. Año nuevo 2016.

30

PIONEROS FUNDADORES DE LA ASSOCIACION DE LA PETANCA DE PLATJA D`ARO Corría el año 2009 y éramos unos pocos que jugábamos a la petanca donde el Ayuntamiento nos había construido dos pistas para que pudiéramos ejercer este juego, claro que fue a base de insistir. Fueron creciendo los jugadores y pensamos que podríamos formar una Asociación legal y así se llevó a cabo la solicitud a Gerona que nos fue concedida cuya documentación está en poder de la Junta actual.. Pedimos al Ayuntamiento la necesidad de mas pistas debido a la incorporación de mas socios que fue concebido y construido cinco pistas. Decidimos en la primera reunión que la Asociación fuera no lucrativa con lo cual con un solo pago era suficiente para ser socio eterno, claro que con la colaboración del Ayuntamiento que nos subvenciona para campeonatos. La legalización de la Asociación fue en fecha 23 de Marzo del año 2009 llevada a cabo por los pioneros que a continuación detallamos y mandamos fotos. ELISEO FERNANDEZ como PRESIDENTE SOCIO N 1 FERNANDO CARVALHO “ VICEPRESIDENTE SOCIO N 2 JOSE TARIFA “ TESORERO SOCIO N 3 JAIME RODRIGUEZ “ SECRETARIO SOCIO N 4 GERARDO PARADINAS “ VOCAL SOCIO N 5 ANTONIO ALCALA “ VOCAL SOCIO N 6 ANTONIO GOMEZ “ VOCAL SOCIO N 7 SILVESTRE NAVARRO “ VOCAL SOCIO N 8 PLATJA D`ARO, 1 de abril de 2016 JAIME RODRIGUEZ BERENGUER

PUNT DE TROBADA PER A GENT GRAN

31

ELS DIVENDRES DE 16 HA 18:30 H AL CENTRE CÍVIC VIÇENS BOU

El Punt de Trobada per Gent Gran està promogut pel projecte de Prevenció i Benestar per

Gent Gran de l’Ajuntament.

Va iniciar-se el divendres 9 d’octubre del 2015 amb un espectacle de màgia i des de llavors

cada divendres, de 16h a 18.30h) s’ha obert aquest espai de trobada on s’hi han organitzat

diferents activitats:

Xerrades i conferències, cinefòrums i videofòrums, quina, teatre no-sexista, audició de l’Escola

Municipal de Música, jocs de taula intergeneracionals, etc.

La participació de la gent gran en el Punt de Trobada ha estat variable, i de mica en mica l’espai

s’ha anat consolidant els divendres a la tarda.

El Punt de Trobada tornarà a engegar a partir de l’octubre, i animem a tota la gent gran de

Platja d’Aro, Castell d’Aro i S’Agaró que vinguin a participar-hi i a compartir!!!

Una de les conferències ,que va agradar molt i que va aportar nous coneixements sobre la

salut, va ser la que tenia el títol “ NUTRICIÓ PER UN BON ENVELLIMENT” (realitzada per

Mònica Albertí)

Tot seguit us en farem un breu resum, amb algunes consideracions per tenir un bon

envelliment:

- Heretem dels nostres pares la predisposició genètica a tenir certes malalties, però això no significa que les haguem de tenir, depenent de com sigui la nostra vida.

- Hi ha 2 tipus d’envelliment que es donen al mateix temps: l’envelliment cronològic que són els anys que tenim des que vam néixer; i l’envelliment biològic que és el que tenen les cèl·lules del nostre cos i que depenent de com el cuidem.

- Així doncs, l’envelliment no es pot evitar , és un procés natural, tanmateix cada persona té el control de com envelleix ( segons el que menja, l’exercici físic, el que sent i pensa, etc. )

- Totes les malalties que tenen a veure amb l’envelliment són degudes a la pèrdua de teixit muscular, que es pot regenerar sempre a través de l’alimentació i de l’exercici físic.

- Els aliments es poden dividir en colors ( Verd, blau, vermell, groc/taronja, etc.) i cada grup d’aliments aporten al nostre cos unes propietats ( vitamines, minerals, etc.)

- Ens podem fer 5 preguntes bàsiques:

1.- Cuides el que menges?

2.- Vas bé de ventre?

3.- Dorms bé?

32

4.- Et mous? Fas exercici?

5,. Et toca el Sol?

Si a totes les preguntes responem amb un SI, voldrà dir que estem fent medicina per un bon

envelliment:

Projecte de Prevenció i Benestar per a Gent Gran

Ajuntament de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró

33

UNA VISITA ALS HORTS ECOLÒGICS

El passat dia 7 d’abril uns quants alumnes de l’Escola d’Adults de Castell-Platja d’Aro vam

anar a veure els horts ecològics que l’Ajuntament va fer, ara fa uns tres anys, al paratge Els

Vinyals, perquè els jubilats i altres persones necessitades del municipi poguessin anar a

entretenir-se i collir alguna cosa pel consum de la casa. Hi vam anar en dos grups. Al primer

eren uns 15 alumnes, acompanyats per les educadores Sònia i Shara. Van anar-hi a les 10. A

l’altre grup érem uns 30 i ens van acompanyar l’Anna i la Maria i vam anar-hi a les 11. Ens van

rebre la Sandra, en representació de l’Ajuntament i en Salvador, president de l’Associació

d’Hortolans.

Després d’una breu salutació, la Sandra i en Salvador ens van explicar com funcionava

aquesta associació i quins eren els seus objectius. Ens van dir que els objectius eren conrear les

parcel•les de manera totalment ecològica i produir verdures pel consum de la casa dels

parcel•listes i que estava totalment prohibit vendre-les. Primer, en Salvador ens va dir que,

quan va començar a treballar la seva parcel•la, abans no havia treballat mai de pagès i que la

seva experiència en aquest tema era molt poca. Després ens va explicar com ho fan per

combatre les malalties i els insectes que ataquen les plantes. A pesar de la meva llarga

experiència com a pagès, - més de seixanta anys dedicats al món de la pagesia-, el món

ecològic no el conec gaire bé, ja que, abans de jubilar-me, quan treballava l’hort, l’agricultura i

els productes ecològics encara no havien arribat a la nostra zona. El que ara ells fan de manera

ecològica nosaltres ho havíem de fer amb els productes que hi havia. Amb el poc que en sé

d’aquest tema no puc avaluar les explicacions d’en Salvador, però vaig deduir que eren

correctes. Després va parlar d’altres temes com ara els suposats beneficis dels ocells en els

conreus, els sistemes de reg, la influència de la lluna sobre les plantes i molts d’altres. Alguns

d’aquests temes no els coneix gaire bé i alguna de les explicacions que ens va donar no eren

gaire correctes. Per conèixer bé aquests temes són necessaris molts anys d’experiència. Les

xerrades teòriques ajuden molt, però no n’hi ha prou. Jo, que visc al costat d’els horts veig com

treballa la seva parcel•la i cada any ho fa una mica més bé.

Després de les explicacions vam anar a veure els horts. N’hi ha més de cinquanta de

normals, de seixanta metres quadrats, i tres de més grans per entitats del municipi . Per regar-

les treuen l’aigua d’un pou que hi ha al mig dels horts. Aquest pou fa dotze metres i mig de

fondo i és molt ample.-tres metres poc més o menys. Com que quan el van tenir fet donava

molt poc caudal d’aigua, van fer-hi una mina de trenta metres de llarg per dos d’alt i un

d’ample. Així va augmentar el caudal, hi ha molt de dipòsit i quan és ple es pot regar molta

estona. Amb l’aigua que gasten per regar els horts el subministrament està assegurat.

Per anar a veure els horts ens vam dividir en dos grups. La Sandra en va acompanyar un i

en Salvador l’altre. Ens van ensenyar un erol de tomateres que feia pocs dies que havien

nascut. Vaig comentar amb els del grup , i ningú ho sabia, que aquelles plantes, quan els hi

sortissin les dues primeres fulles verdaderes, la tercera i la quarta, era aconsellable

trasplantar-les i fer-ne tacs, posant-ne una en cada un. Així posen més arrels i se’ls hi enganxa

la terra i quan es planten a la parcel•la no noten res, mentre que si es planten amb l’arrel nua

es passen uns quants dies entretingudes i s’endarrereixen una mica. Vaig veure que hi havia

algun hortolà que ja havia començat a plantar tomateres. És una mica aviat. En aquesta zona el

millor temps per plantar les primeres és a partir del quinze d’abril. Llavors, si el temps passa

34

normal, el terreny ja s’ha escalfat una mica i comencen a créixer més ràpid, mentre que si es

planten massa aviat tarden més a arrancar i es comença a collir-ne igual.

Hi ha parcel•listes que ja havien treballat la terra abans de venir aquí i conreen molt bé les

seves parcel•les. Altres no ho havien fet mai i no en sabien gens, però s’han deixat aconsellar,

han escoltat i seguit els consells que els hi donàvem i cada any treballen més bé les seves

parcel•les. N’hi ha d’altres que tampoc no ho havien fet mai ni en sabien però que no escolten

a ningú, només van a la seva i amb el pas del temps no millora la seva manera de treballar .

Potser que quan vagin acumulant fracassos i vegin que als altres parcel•listes les coses els hi

van millor també canviaran la manera de treballar, i finalment n’hi ha que es pensaven que

treballar l’hort només era qüestió de sembra i collir i quan van veure que hi ha molta més feina

ho van deixar.

Quan van començar a funcionar els horts, un dels defectes que tenien quasi tots els

hortolans era que plantaven massa espès i les plantes no tenien l’espai necessari per

desenvolupar-se correctament. Entre els consells que els hi hem anat donant i que han vist

que els que planten més clar tenen més bones collites, aquest mal costum va desapareixent.

Encara n’hi ha algun que planta una mica massa espès, però cada vegada menys.

N’hi ha que sembren les patates massa aviat, però l’any que al febrer i al març la

temperatura sigui la normal i els hi mati ja s’acostumaran a plantar-les més tard. En aquesta

zona el millor temps per sembrar-les és la primera setmana de març. És quan donen més fruit i

el risc de que les gelades els mati és molt més baix.

Entre els hortolans hi ha molt bona harmonia. És molt freqüent veure’ls fer petar la

xerrada i explicar-se les experiències que van agafant, treballen les seves parcel•les amb

molta il•lusió i cullen quasi totes les verdures que necessiten pel consum de la casa.

Als alumnes que van anar a veure els horts els hi va agradar molt, fins i tot crec que n’hi ha

algun que ha preguntat si en podia arrendar un.

MARIO MONER RAMELL

ABRIL DE 2.016

35

36

37

VIAJE A OLOT

El dia 29 de Abril del 2016 se ha efectuado el viaje a Olot, con salida del autocar desde el punto de partida como de costumbre en la parada de la Bodega, a su hora correspondiente porque nadie se retraso y seguido recogida en Castillo donde también fueron puntuales

´Por el micro se comunicó la falta de la presidenta Ana y su marido Ricardo , arropado por el resto de la Junta, Rafel, Luisa y Hortensia y como Secretario de la Asociación me responsabilicé del viaje.

La estancia y recorrido por Olot , ha sido distraída y nos pasaron en el Museo una película basada en los destrozos que causaron los volcanes, pero la gente de Olot siempre han sido muy valientes al permanecer y volver a reconstruir sus casas a pesar del miedo de los volcanes.

Para ver los volcanes tuvimos que subir, el que lo pudiera resistir, subir 380 escalones, Yo Jaime me los subí sin parar, pero debo decir que es duro.

Nos dieron un buen paseo con el Triqui Triqui por todo Olot dando explicaciones la experta guía.

Seguidamente el autocar nos llevó al Restaurante en San Felix de Vianya, Nos dieron buena comida y cuando sonó la música casi todos nos pusimos a bailar, hubo mucha alegría en el baile todos lo pasamos muy bien, todos en general se portaron de maravilla, ni una queja , todo perfecto.

A las cinco de la tarde emprendimos viaje hacia Platja D`aro y en agradecimiento al buen comportamiento de todos les di las gracias, sois formidables, y al bajar del autocar se les dio una bolsa de madalenas a cada uno que nos regalaron; y así terminó felizmente este viaje a Olot.

38

Relación de socios que cumplen años el 2º trimestre 2016.

La fiesta se celebrará el 8 de julio a las 7 de la tarde.

ABANUR COBOS, ISABEL ALBALATE ROIG, RAFAEL

ALGABA ACEDO, NICOLASA ALGABA ACEDO, MANUELA

ALGABA ACEDO, RUFINA ARASIL GARCIA, PASCUALA

BALSERA ORTIZ, MANUEL BAÑUELOS ATOCHE, ANTONIA

BARREDA BONA, MONTSERRAT BAUTISTA RUIZ, SALVADOR

BELLOSTA ORTEGA, JOSEP BENET NOGUES, MARGARIDA

BRACERO MUÑOZ, Mª SALUD CACHINERO LAL, ANA

CANDELAS VEGA, LUIS CARBO MOMPO, MONTSERRAT

CARDENAS MENJIBAR, JUAN CARMONA POEREZ, ROSARIO

CASAS PUJOL, MIGUEL CASTRO CABALLERO, ANDRES

COBOS PEREZ, CARMEN COBOS PEREZ, MARIA

COELLO ESPINOSA, LIDIA COMAS GINE, ANTONIO

CONDE GOMEZ, TERESA CUADRADO VILAPLANA, ROSARIO

CUFI NAVARRO, Mª ROSA DE PRADO GONZALES, GABRIEL

DOMENECH VIDAL, CARMEN DOÑA JAIME, MARI CARMEN

DRAPPIER RAYMONDE, MATHILDE ESPADAS DE PRADO, ANDRES

ESPARZA PEREZ, FELIX ESTEBA BURCH, ARSENIO

ESTEVEZ MONTILLA, JUSTO FARRARONS PUIG, Mª ANGELA

FERNANDEZ GALLARDO, JOSEFA FERNANDEZ RODRIGUEZ, JOSE

FUENTES GAGO AGUASANTA GARCIA DELGADO, MIGUEL

GARCIA DELGADO MIGUEL GARCIA TERRON, ANTONIO

GONZALEZ CARRILLO, Mª PILAR GONZALEZ MEDIOROZ, PABLO ENRIQUE

HERNANDEZ MURCIA, BLAS HERNANDEZ RUBIO, JESUS

HURTADO CARMONA, AGUSTINA JACAS BARRIS, JOSE MARIA

JUVE BONET, JAUME KOSCIVK, CHRISTOF

LAGUNA GARCIA, JUAN FELIX LEGUA CASTELLO, MONTSERRAT

LEON GARCIA, NATIVIDAD MARQUEZ FERNANDEZ, MARIA

MARTINEZ HERRERA, JOSEFA MARTINEZ RUIZ, PEDRO

MARTINEZ POLAINO, FELIPE MAYORGA LOPEZ, FRANCISCA

MAYORGA LOPEZ, FRANCISCA MINGORANCE RODRIGUEZ, ANTONIO

MIRAS CANO, JUAN MORALES ESCUDERO, TOMAS

MORENO COLOMA, DOLORES MORENO MAYORAL, Mª JOSEFA

NOTARIO MOLINA, LUCIA OBIOLS SALVAT, Mª DOLORES

OBIOLS, ELISA PARADINAS MARTIN, GERARDO

PARDO TERUEL, ANA MARIA PAUL MONTES, ALFREDO

PEIRO CHILLARON, ELENA PEREZ VICENTE, GONZALO

POYATOS ROMERO, FRANCISCO REY AÑOVER, FRANCISCA

RIERA, JUAN RODRIGUEZ GARCIA, LUISA

RODRIRGUEZ LINDEZ, ANTONIO RUBIO BERMEJO, CARMEN

SANCHEZ LINARES, GENARA SOUSA, Mª ANGELINA

STEIGER, ROSMARIE TORRECILLAS ZAMORA, ANTONIO

TRULLENQUE VALLE, IRENE VAZQUEZ GAGO, Mª ANGELES

VEGA CORREA, VICTORIANA VILLANUEVA JIMENEZ, MARISA

ZAPATERO BLASCO, ANTONIO

¡¡FELIZ CUMPLEAÑOS!! A TODOS LOS SOCIOS INCLUIDOS EN LA LISTA EN NOMBRE DE TODA LA JUNTA

39

RELACION SOCIOS QUE CUMPLEN AÑOS EN EL TERCER TRIMESTRE

LA FIESTA SERA EL PROXIMO DIA 7 DE OCTUBRE A LAS 18 HORAS

AGUSTI JUANALS, JOSE ALBISTUR RESCONI, MARIA RUT ALVAREZ BRAZO, MANUELA AMARO GARCIA , ANTONIA ANDORRA ROCA, RAMON ARANDA LOPEZ, MANUEL BUENO MORENO, PEDRO CABEZUELO ESTEBAN, PIEDAD CAÑADA AGUILERA,MANUEL CARALT PLANAS, ANTONIA CARRERAS MARTINEZ. JOSE CASAS GUIÑON, CARLOS CASAS HERNANDEZ, PILAR CASTILLEJOS CALVENTE, REMEDIOS CHAMARRO HERNANDEZ, ANTONIA CONCEPCION NUÑEZ, JOSEFA CORTES ALVAREZ, AGUSTI COURNRISIN CLAUDE, CLEMENTE CREHUERAS SANJUAN, MªDOLORES CRUZ CANTON, CONSUELO DELALANDE, GEOFFROI H DELGADO NUÑEZ, BALBINA ESCAÑO CRUZ, ANTONIO ESPINAL GINES, ISABEL FARRES AYATS, PILAR FERRERES SANS, MARIA PILAR FONTAROSA ROJO, ANTONIO GARCIA DIAZ, JUANA GARCIA MARIN, CARMEN GIRO VILARNAU, MONTSERRAT GOMEZ CORTES , CANDIDO GREGORIS MARTIN, SUSPICIO GUILLAMON VENTURA, BIENVINGUD GUTIERREZ MUÑOZ, EMILIA HERNANDEZ RUBIO, PELAYO HOSTENCH FORTEA, MONTSERRAT IGLESIAS LOPEZ, ANGEL JIMENEZ TRUJILLOS, VICTORIA JIMENEZ RUIZ, FERMIN JUAN PARRAMON, JOSE LLERIN LOPEZ, JOSEFINA LOPEZ SANCHEZ, MIGUEL LOPEZ MONTES,HERMENLIND MALISCHKE, ERICH MARCO RUIZ,JOSE MARTIN MORALES , BENITA MARTINEZ GIL, ANTONIO MARTINEZ CARMONA, MARIA MARTOS LOPEZ, DOLORES MIARONS PUJADAS, TERESA MIRALLES PEREZ, CLARA MOLL ZAPATA, MARIA LUISA MONJO, CHRISTIANE MONTERO ROMAN, SALVADOR MORENO BENGOCHEA, PIERINA MORENTES SALAS, LUCILA NAVARRO, CHRISTOPH NOGUER PUIG, ANTONIO OLLER VILAPLANA, CARLOS PADILLA ALONSO, PEDRO PALOMEQUE ASCANSO, RAFAEL PAREJO GALLARDO PEDRO PEINADO CEBALLOS, MIGUEL PEREZ VARELA, DOLORES PEREZ RUBIO, ANA PUIGDEMONT NIERGA, JOAQUINA REDONDO MARTINEZ, PIEDAD REIG HURTADO, ENCARNACION RODRIGUEZ CHICO, AMALIA ROMAN PEREZ, MªCONSUELO SANTANA CODINA MERCEDES SERRATE POCH MONTSERRAT TORRAS MARTINEZ, JULIO VILA REYES, JOAQUIN ¡¡FELIZ CUMPLEAÑOS¡¡ A TODOS LOS SOCIOS INCLUIDOS EN LA LISTA EN NOMBRE DE LA TODA LA JUNTA

40

ASSOC. GENT GRAN PLATJA D’ARO

US OFERIM LES SEGÜENTS ACTIVITATS

MANUALITATS HORARIS Preu:

DILLUNS de 17 a 19 18.-€ per trimestre

INFORMÀTICA

DILLUNS de 09 a 11 (nivell 1 bàsic)

I de 11 a 13 (nivell 2 bàsic)

GRATIS

DIMECRES de 09 a 11 (nivell 1 bàsic)

I de 11 a 13 (nivell 2 bàsic)

GIMNÀSTICA

DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES de 16:30 a 17:30 GRATIS

BALLS DE SALÓ

DIJOUS de 17:00 a 18:30 18.-€ per trimestre

COSTURA

DIMECRES de 17:00 a 19:00 GRATIS

IOGA

DIMARTS de 16:30 a 17:30 18.-€ trimestre

DIJOUS de 16:00 a 17:00 18.-€ trimestre

Excursions, teatre, cine-forum, etc, segons programació QUOTES SOCIS 10.-€ ANYALS

HORARI D’ATENCIÓ AL PÚBLIC : dilluns, dimecres y divendres de 17:00 a 19

A les oficines del Centre Cívic Viçens Bou (Carrer Escoles, 2 Platja D’Aro)

E-mail: asocggplatja@gmail.com

Web: gentgranplatjadaro.wordpress.com

Telèfon : 972818341

Col·labora: AJUNTAMENT CASTELL-PLATJA D’ARO-S’AGARÓ.

41

CENTENARIO DE “LA CAIXA”

Al cumplir los 100 años , “LA CAIXA” ha tenido la gentileza de invitar a 15

personas de la Associació de la Gent Gran de Platja D’Aro. Han venido

más personas de otras Asociaciones, pero que no se la cantidad pero

como tienen una sala muy grande donde nos reunieron, calculo a groso

modo que podíamos ser unas doscientas personas .

Hoy día 17 de Marzo un autocar nos recogió en Platja D`aro a las 9 de

la mañana, y es la primera vez que se sale puntual, siempre hay quien

viene tarde.

Una vez instalados en la gran sala de La Caixa, nos dieron explicaciones

de todo lo que hace La Caixa, El Benestar, etc, y no sigo en este tema

porque llenaría hojas y hojas.

Entre todos hubo una señora centenaria a la cual la obsequiaron con un

ramo de flores, pero yo tuve la osadía de acercarme a ella y después de

felicitarla le pedí sus nombres para hacer constar en la Revista de la Gent

Gran de Platja D`aro y se llama

AMALIA TORRADAS ROS , Felicidades.

Acto seguido al escenario salió la actriz Monserrat Carulla la que nos

contó un emotivo y entretenido relato y se la aplaudió mucho.

Pero para mi lo más destacable fue la presencia de un mago me parece

que dijeron se llamaba Tello, bueno el caso es aparte de los numeritos que

hacen los magos es que este mago tenía mucho salero para hacer reír a la

gente y mucho humor, pero más sorprendente todavía es que sacó a dos

compañeros de la Junta de la Asociación que fueron PEDRO BUENO Y

RAFEL CASTELLS con buena actuación.

A las 13`30 horas salíamos de La Caixa y nos entregaron una bolsa con un

bocadillo, dos pastas, una botella de agua y un bolígrafo.

Jaime Rodriguez Berenguer

42

Angel Iglesias

Carboncillo sobre papel

Autorretrato de Picasso a los 20 años

43

Recepta cedida pel Restaurant El Caracol de Platja D’Aro

Ingredients per a 4 persones:

• 8 calamars mitjans

• Caps i cloves de les gambes

• 2 botifarres de carn crua

• 200 g de trompetes de la mort

• 200 g de rosinyols de pi

• 2 cebes roses

• 2 pastanagues

• 2 tomàquets

• 20 garotes

• 1 got de xerès sec

• 2 grans d’all

• 1 ou

• 16 gambes

• Oli, sal Julivert i pebre

En primer lloc, escaldeu els caps dels calamars i reserveu-los. Feu un sofregit

amb la ceba i les pastanagues. Quan sigui ben cuit, afegiu-hi el tomàquet, un gra

d’all, na mica de julivert i el xerès.

Per fer el farciment fregiu les gambes i retireu-les. Salteu les potes dels calamars

i incorporeu-hi les botifarres esparrecades. Després, les trompetes i els

rossinyols i, finalment, trossegueu-hi 8 gambes. Tot seguit, tireu-hi un gra d’all,

un polsim de julivert i un ou batut.

A continuació, prepreu un fumet amb els caps i les cloves de 8 gambes. Poseu el

fumet al sofregit i incorporeu-hi les garotes esberlades a última hora.

Per acabar, empleneu els caps dels calamars amb el farciment i feu-los coure

durant 20 minuts. Acompaneu-los amb les 8 gambes restants i la salsa,

prèviament passada pel colador xinés.

44

Amb la col.laboració de